Som ja en el temps de la tertúlia, matí de dimarts, com dèiem, 29 de juny.
Avui és Sant Pere i tenim un Pere entre els convidats de la tertúlia,
així que aprofitarem per felicitar-lo.
Pere Valls, bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
No els podem felicitar perquè no és el seu sant, però també els felicitem
i els agraïm que estiguin a la tertúlia.
Antoni Huber, advocat, bon dia, Ton.
Bon dia.
Núria Palai, responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
En fi, avui és Sant Pere, avui és dia de festa local en molts municipis de la demarcació,
en alguns hem destacat com Reus, avui és festa també al Serraio, la festa de Sant Pere i Sant Pau,
però en fi, ja saben que l'actualitat és la que mana i l'actualitat ens ha deixat dues notícies polítiques
molt destacades en les últimes hores.
Una en l'àmbit estrictament local i una altra en l'àmbit més general.
D'una banda tenim la sentència de l'Estatut, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut,
i d'una altra banda, a nivell de política local, la decisió de Joan Arejo de no concórrer,
de no ser el cap de llista a les pròximes eleccions municipals per Convergència i Unió.
El substituirà una professora, per cert, de la universitat i de l'àmbit de ciències jurídiques,
de l'àmbit del dret, Victoria Forns, que és regidora del grup municipal des de les últimes eleccions,
la del 2007. Així que tenim dos grans temes, si els sembla comencem pel tema local,
pel tema de política local, i després parlem de la sentència del Tribunal Constitucional.
Joan Arejo, deixa de ser, deixarà la política municipal quan s'acabi aquest mandat.
Què els sembla? Estan sorpresos? Ton? No?
Sí, sí, estic sorprès, estic sorprès i en certa manera em sap greu.
Em sap greu perquè el valoro, el Joan Arejo, per aquí tinc una relació i una amistat personal amb ell,
però en faig abstracció. El valoro des d'un punt de vista estrictament polític,
com a persona que s'ha dedicat a la política i penso que ho ha fet bé.
Ho ha fet bé i ho ha fet bé. Jo diria, especialment en aquesta darrera etapa,
ja que diu que plega, per tant, ha sigut la seva darrera etapa,
el front de l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona, que sempre és difícil fer oposició
i penso que ho ha fet bé en la mesura de les possibilitats que dona a fer d'oposició
front a un Ajuntament amb un govern, sigui del color que sigui o del conjunt de colors que sigui,
que tenen majoria i poden aplicar la llei del rodillo.
Bé, ho ha fet bé. Crec que ha sigut un polític que ha estat dedicat full time
i això és d'agrair. És una persona que s'hi ha dedicat, únic i exclusivament era advocat,
exercia, era un bon advocat, va deixar d'exercir d'advocat per dedicar-se a la política,
qüestió que el destaca front a altres polítics, perquè ell sí tenia una alternativa professional
en la que no tenia necessitat d'anar a la política per guanyar-se la vida,
per dir-ho d'alguna manera, i en un acte de generositat, jo penso,
òbviament també perquè li devia agradar i li agradava, així ho va demostrar,
s'hi ha dedicat i s'hi ha dedicat bé de tothom, perquè qualsevol polític,
sigui del color que sigui, dedicat a l'interès comú, ja et dic,
sigui de la franja política que sigui, no deix de prestar un servei a la ciutadania
i per tant és una qüestió d'agrair. I com deia, crec que ho ha fet bé
i per aquesta qüestió estic sorprès perquè no en sabia res
i a disgust perquè se'n va, penso, un bon polític.
Recordem que Joan Arejo tanca així una etapa de 16 anys a l'Ajuntament de Tarragona,
la majoria al govern, durant una llarga etapa amb el govern de Convergència i Unió
i els últims tres anys a l'oposició, com a cap del principal partit de l'oposició.
Núria, a tu et sorprèn la notícia? T'ha agafat això de sorpresa?
Jo, abans ho parlava, abans de començar, certament és d'aquelles coses que les intuïa,
sense conèixer ni amb ell personalment ni estar massa posada
amb el dia a dia de l'Ajuntament de Tarragona,
però ara d'aquells que es veia vindre.
I a part d'aquells veure's vindre, jo ho valoro positivament.
Ho valoro positivament pel fet que treballar en la política no és un ofici en aquest país,
és una manera de fer un servei durant X temps
i després tornar als teus orígens, de servir a la comunitat
i penso que és la vocació que s'ha de tindre.
Per tant, 16 anys a l'Ajuntament, a la Diputació,
crec que complera amb escreix la seva etapa de servei a la comunitat
i li valoro el fet de dir que torno als meus orígens.
No sé si t'he plantejat anar a altres àmbits de la política,
però sí que l'eternitzar-se en un càrrec públic
o en un Ajuntament o al Parlament o on sigui,
és d'aquelles coses que penso que és dolent.
És dolent personalment i és dolent també de cara a la resta de la ciutadania.
Pere.
Bé, jo amb tot el que heu dit aquí estic completament d'acord,
perquè és veritat que ha estat al govern molts anys
i jo el coneixia abans, jo també he ser regidor amb ell una temporada
i d'abans ja l'havia tractat, és una persona correcta
i que això que ha treballat sempre pel bé comú, diguem-ne, això està clar.
El que passa és que no hem d'oblidar els resultats de les últimes eleccions
que marquen un abans i un després de moltes coses
i independentment de qui hagués guanyat dels dos que podíem, diguem-ne, guanyar,
tothom sabia que el que no guanyava ho tenia complicat de seguir.
Això era així, perquè a més a més són d'una edat molt semblant
i llavors, vull dir, això passa quan passa
i ja ha passat altres vegades de diferent manera, no?
Però va assumir un rol molt difícil.
No, no, sí, sí, no, no, no li vull treure mèrit, eh?
Estic parlant, vull dir, a veure, no és cap crític això,
senzillament que desgraciadament això és, no sé si digués la vida,
però és així, és molt complicat quan vols ser tu alcalde i no ho ets
i el que ho és té més o menys la teva edat, vull dir això,
i a més a més treu un avantatge important,
és molt complicat seguir, i això no és a Tarragona,
això ha passat a molts llocs i ha passat a Tarragona abans també,
abans ja enrere també va passar, amb altres eleccions.
Llavors, vulguis o no, doncs jo penso que això és veritat,
és una actitud o un moment que l'honora, no?
Vull dir, donar pas amb un altre, jo penso que això és una cosa
que tampoc hi estem massa acostumats a veure-ho, també s'ha de dir,
hi ha gent que és el que deies tu, hi ha gent que en cas un DNA
fins que no els fan fora, pràcticament no marxen, no?
I aquest no és el cas, no? Jo crec que sí, no?
I la persona que el substitueix, Victòria Forns,
algun comentari? És bastant desconeguda fins ara,
tot i que porta tres anys com a regidor a l'Ajuntament,
què els sembla?
Jo, sincerament, no puc opinar massa,
perquè tampoc l'he seguit d'una forma personal,
per veure com anava i quina línia seguia,
però, bueno, suposo que si la direcció de Convergència,
especialment en Joan Areggio, el que, com he dit, qualifico d'un bon polític,
la projecta, com a substituta, penso que té carina qualitats.
Deixa'm fer un afegit al que comentava el Pere,
el que també té molta raó amb el que està dient.
Però, respecte a l'última qüestió que comentava, no?,
el de què li tocava, per dir d'alguna manera,
perquè és llei de vida en la política.
No, no, que coincideix també amb aquest comentari,
però això ho vull destacar com a una de les raons
per les que he dit que ha estat un bon polític,
perquè fins i tot, sabent, sabent, sabent que probablement
això per llei de vida se li acabava, per la raó que tu has donat,
ha portat amb molta dignitat i amb molta qualitat personal i política
la feina d'oposició, quan un altre potser es hagués desanimat
i dit, per lo que me queda en el convento,
i continua el que ja sabem, no?
Ell no, ell ha estat al peu del canó, treballant...
Cara hi és, eh?
Ja està, efectivament, ja està.
I seguirà durant un any, aquest és el compromís que...
La qual cosa el qualifica, jo penso especialment,
com un bon polític.
Altres haurien abandonat per passivitat,
potser no haurien marxat...
De vegades veiem que hi ha gent que es presenta,
perden, i al cap de 15 dies se'n van.
Ell ha estat actiu, eh?
Exactament, ell ha estat actiu i...
Sí, però hi haurà cosa que es diu compromís, també.
Bueno, perquè hi ha gent com...
Valorem el...
Perquè hi ha gent que és com cal, que digui jo...
Compromís.
Clar, és que amb la situació amb la que estan retratant,
quan es produeix una derrota política,
en fi, en una confrontació de dos partits,
de diversos partits, però quan dos són favorits,
un guany i l'altre perd,
el que perd moltes vegades el candidat o el cap de llista
abandona de seguida, i també això se'l pot criticar per dir,
en fi, havia assumit un compromís amb els electors
i a la primera ho deixa.
En aquest cas, Joan Arejo ha fet un trajecte de tres anys,
aquest mandat municipal de tres anys a l'oposició,
i és ara quan ho dono...
En fi, dona pas a una altra persona per encapçalar la llista.
Preparar-te el relleu, no?
Per donar-te l'alternativa, eh?
D'altra manera, deixeu-me dir que...
Ara això ho diem d'aquesta manera,
però depèn de com...
Si hagués passat això que dèiem ara,
potser també es pot defensar.
Com que ha perdut,
que de seguida li posis una altra perquè comenci.
Això es pot defensar tot, no?
I es pot criticar tot.
Exacte, ho dic per què?
Perquè, a veure, jo crec més en això que ha passat,
però, vull dir,
hi ha hagut gent que a vegades
no ha arribat ni a prendre possessió del càrrec.
Compte, eh?
Aquí Tarragona no sé si ha passat mai,
però, vull dir, en altres llocs,
gent que han vist que no li donaven el que volia
o que no...
O senzillament les expectatives eren unes
i han sigut unes altres,
ja me'n vaig.
No cal anar gaire lluny, no?
A les darreres eleccions al Parlament,
el cap de files d'Esquerda Unida,
la mateixa nit dels resultats electorals,
va dir, pleu-ho.
Però una cosa és plegada del partit.
Una altra cosa és plegada de diputats.
No va plegar del partit, eh?
Ja no van ni prendre...
Bueno, doncs això...
Ja va far...
Si la derrota és tan grossa,
potser sí que també...
Ho he fet malament,
per tant, jo seguiré...
Imagineu el canvi, eh?
Diu, ho he fet molt malament,
deixo la coordinació del partit,
però em quedo l'acte aquests quatre anys.
És una situació una mica...
No, no, sí, sí.
Aquí tot es pot defensar i tot es pot defensar.
És una situació d'aquelles que diem
que molts han de continuar en política
o estan en càrrec
perquè no tenen masses alternatives.
Això és un problema molt gros.
És el problema d'un percentatge molt alt,
molt alt dels nostres representants polítics.
i no nominem amb ningú
perquè, evidentment,
no es tracta de fer un altre debat, no?
Exacte, no?
Però si passeu revista i mireu,
ja ho veureu, no?
És a dir,
quines eren les opcions professionals
d'uns i els altres
dels que estan actualment...
També és un debat interessant, eh?
Si tu estàs uns anys,
deixes el teu lloc de treball,
deixes el teu, en aquest cas,
un bufet d'abogats o el que sigui,
et dediques durant X temps a treballar
i faig molt èmfasi en això, eh?
treballar per la comunitat.
Has cremat una etapa de la teva vida
que possiblement és la que et pots, tu,
reafirmar més laboralment,
la que tu et pots...
És com a política d'estar.
La que tu et pots créixer com a persona,
l'estàs donant a la comunitat.
I llavors, tu personalment,
com tornes a aquest lloc de treball?
Si ja t'ha canviat el programa
de l'ordinador...
Aquesta és l'opció personal.
De l'ordinador, sí.
És complicat, també, eh?
Hauríem de fer un...
A veure com ho encarem.
Aquesta és l'opció personal
front a la que cadascú decideix.
Però el que no pot ser
és que dels càrrecs polítics
se'n facin un mitjà
de subsistència i de vida.
És a dir,
un polític ha d'estar ben pagat
mentre s'exerceix.
Els que exerceixen,
perquè un percentatge altíssim
de polítics que ostenten càrrec
no exerceixen.
Estan ahí cobrint un càrrec
que no se sap exactament el que fan
o la seva actitud
és absolutament passiva.
Només van a cobrar.
Llavors, és el que no pot ser.
Un polític ha d'estar ben pagat
en tant en quant exerceixi
i la seva opció és dir
jo dedico un temps
a la vida pública
i després tornaré al meu ofici
amb els inconvenients que té.
Però, bueno,
també he cobrat una bona paga
que crec que ha de ser així.
Actualment, a la privada,
pots arribar a cobrar més
que dedicant-te a la política.
Jo voldria només espargir
perquè aquí això és un debat
que hem tret.
Sí, i hem de parlar
de l'estatut i de la sentència.
Vull dir, hi ha una cosa
que és clara.
Jo crec que tothom té dret
a fer de regidor
o a fer d'alcalde
o a fer de diputat.
Vinguis d'on vinguis,
tinguis la formació que tinguis
i siguis d'on siguis.
Que vagi pel davant.
És veritat, però,
que hi ha persones
que per la seva feina,
diguem-ho així,
ho tindrem més fàcil
que altres.
Jo, quan vaig ser regidor,
treballava pel meu compte
i estant a l'oposició
jo anava a l'Ajuntament
a quarts de dues,
a no ser que hi hagués
una reunió a les onze.
Ara treballo
amb una altra cosa
i si jo ara hagués d'anar
a l'Ajuntament
no hi hauria cap problema
per tornar a la feina
el dia que volgués.
També s'ha de dir tot,
no?
També s'ha de dir tot.
Cap problema.
A veure, ho tindria més fàcil.
Potser sí,
però ho tindria molt més fàcil.
Ara, tothom ha de poder
tenir la possibilitat
d'arribar a ser
el que sigui,
perquè això és la democràcia
i això és el que tothom...
Una altra cosa és que després...
Però això se'ls ha de pagar bé
els polítics.
Això els ha de pagar
molt bé els polítics.
Sí, però això...
Que s'hi dediquin.
Això, bueno, evidentment,
cada quatre anys
els pots canviar,
no pateixis.
Això sobta moltes vegades
el teu comentari
amb algunes notícies
que surten
com si molts polítics
fossin uns vividors.
O tots.
Perquè depèn de com
s'expliquen les coses.
L'altre dia vam llegir
el dià de Tarragona
que els que van a Madrid
sembla que visquin
com si fossin marquesos
d'abans, no?
Això no és veritat, eh?
Jo et puc explicar
perquè en un aspecte
què costa estar a Madrid
per un diputat.
Què els hi costa
del seu sou, vull dir.
I no van allí
i tot pagat,
no és veritat.
Avui en dia
no és cap xollo, eh?
Decar-se a la política.
No és cap xollo.
Econòmicament no és cap xollo.
I a més a més
t'assensi de tot.
T'assensi de tot.
Per això segurament
hi ha molts
que no s'hi volen dedicar.
Un últim comentari
de Victoria Frons.
alguna cosa a dir?
És una professora
de la universitat,
42 anys.
Núria, la coneixes?
No la conec.
És dona.
Cap de llista,
serà cap de llista
a l'alcaldia, una dona.
Però és que...
M'agradaria que algun dia
això deixés de ser notícia
que una dona
sigui cap de llista.
Cap de llista.
És un ciutadà.
Cap de llista femení.
Però no hi ha hagut.
Una novetat.
No, no.
No, no, no.
Perdona.
Iniciàtia per Catalunya
durant un parell
de mandats o tres.
Sí, Dolors comes.
Va tindre la Dolors comes
de cap de llista.
Jo ja la veig d'alcaldessa.
Sí, sí, sí.
Hauria de ser la normalitat.
Hauria de ser la normalitat.
No és cap novetat, això.
Jo trobo que està molt bé.
La novetat
veient l'alcaldessa.
Ah, bueno.
Tu ho corres molt, eh?
Si ho corres molt.
Canvia molt
el panorama polític,
creuen?
Una mica, sí.
Jo crec que és una persona...
Joan Arecio
tenia l'avantatge
que era una persona
amb molt de cos polític
al darrere,
que era conegut
al territori.
Era una persona...
Els de comarques
el teníem com a referent
a la Diputació.
Utilitzem el...
És una persona.
És.
No plegat, eh?
És que jo,
com que ja tampoc
m'han de dir
una política,
ja també per mi
has passat tot això.
Ho dic perquè l'era
pot sonar una mica malament.
Sí, sí, però de fet
era envers meu, eh?
Jo ja he deixat
aquest vot, també.
Ens entenem.
Per tant,
a la Victòria Forn,
aquest coixí al darrere
no se li coneix.
És una persona
pràcticament desconeguda
per la totalitat,
no la totalitat,
però per la gran part
de la ciutadania
que no se la té
com a referent.
Té un any
per fer un relleu,
per promocionar-se,
per conèixer,
per agafar,
calar-te amb...
i armar-se bé
del que s'ha d'armar
per poder afrontar
una comptesa com aquesta.
En fi,
veurem com evoluciona tot,
perquè d'això en t'hi treu...
Jo només volia dir,
jo la conec poc,
però em sembla
que és una persona
excel·lent,
vull dir,
com a tracte.
El que passa
és que només té
10 mesos
per tornar-se a conèixer
i que la votin.
Les coses són com són.
Cal veure el resto
de candidatura, també, eh?
Sí, sí.
No, no,
però les coses són com són.
Vull dir,
a les eleccions municipals,
qui és per les banderoles,
no hi ha la candidatura,
hi ha el cap de llista.
I això és complicat.
Com a les municipals
i segurament a totes les eleccions.
No, no,
però és que parlem d'aquesta.
Llavors,
vulguem o no,
això és complicat.
El que passa
que jo crec que,
com a mínim,
que és una persona preparada
com a mínim
per estar a l'Ajuntament,
ja hi és ara, no?
I les intervencions que he fet
i alguna vegada
que hem coincidit aquí
amb alguna tertúlia,
jo he de dir
que és una persona correcta.
Com diuen en el món dels toros,
a punt de maneres.
Bueno, no ho sé,
jo els toros com que no hi vaig.
No, no,
jo tampoc.
Parlar de toros
era un dia com avui.
No, no,
no,
les tertúlies tenen que també.
Veig aquella foto
de la maestrança
que es va fer tan famosa.
Sóc antiteorí,
però avui crec que
l'Edita encaixava,
a punt de maneres
es referien
a aquells toreros
que diuen
aquest serà un bon torero.
D'altra manera,
també estic en contra.
Una cosa.
Amb tot el carinyo
ho tindrà complicat.
Però només una cosa,
perquè el Ricard
diu que ens estem allargant massa.
Home, jo és que miro el rellotge
i m'agrada parlar de l'Estatut.
Per agafar un repte com aquest
no fa falta
només estar preparat,
sinó tindre un tarannà
i una manera de ser
i tindre
una predisposició
al servei.
Tu pots estar molt preparat,
però si després
no ets una persona allò...
Deiem abans, eh?
Els càrrecs municipals
porten molta feina
que no es veu
i sempre més reps
mastogots per tot arreu.
Crec que es necessita
també un tarannà especial.
Vinga, seguim el ruedo.
Ruedo polític.
El ruedo, ja que parlàvem
d'això dels toros,
i m'ha vingut, com deia,
aquella imatge
dels tres magistrats
del Tribunal Constitucional
aquella tarda
del mes d'abril o de maig
a la maestrança de Sevilla.
Fantàstic.
Sentència del Tribunal Constitucional.
Finalment, va caure
ahir a quarts de vuit del vespre.
M'he apuntat quatre coses,
bàsicament.
Allò, nació.
La paraula nació,
el preàmbul,
es manté,
però no té eficàcia jurídica.
El català no és llengua
preferent de les administracions
ni dels mitjans
comunicacions públics.
El català, sí, però,
es manté com a llengua
vehicular de l'ensenyament,
de justícia,
re de re del Consell
del Poder Judicial de Catalunya
i de més autonomia
en aquest sentit
o de més autogovern
en matèria de justícia.
M'he apuntat aquestes quatre coses,
però n'hi ha moltes més.
Perquè la sentència
anul·la 14 preceptes
interpreta altres 27
del recurs,
recordem que aquest és
el recurs presentat
i interposat
pel Partit Popular.
Després hi ha altres recursos
dels quals el Tribunal
encara no ha dit res.
Una primera sensació,
un primer comentari.
Sí,
i una qüestió important,
el finançament,
la millora del finançament,
que crec que és importantíssim
tenir-ho en compte,
no?
Què et sembla?
Un dia trist,
un dia trist
per la història de Catalunya.
Però és molt dolenta
la sentència,
dolenta...
Jo no l'he llegit,
però fent una anàlisi
dels comentaris
de premsa
i d'ahir d'algun programa
de contartulis
i de gent que opinava
que se l'han llegit,
jo penso que és un dia trist
per Catalunya.
I ho dic,
de debò,
jo dic amb un sort sentiment
que la història
que diuen que cíclica
efectivament s'ha complert
en aquesta ocasió.
Jo penso que és l'edició
moderna
de forma pacífica
del Decret de Nova Planta.
és a dir,
a l'Estatut
que el poble de Catalunya
volia per si,
que fora o no fora
constitucional,
d'aquest també en parlarem,
perquè no perquè el voti
una majoria
té per a ser constitucional.
Hi ha una llei
que dona un marc
i els catalans
majoritàriament
no són juristes
com per poder valorar
si realment
el que volen
és constitucional
o no és constitucional.
El que la voluntat
del poble de Catalunya
votada majoritàriament
no tingui cabuda
en la Constitució,
aquesta és la qüestió,
no tingui cabuda
en la Constitució
i que comporti
una retallada
com la que es va produir
en el Decret de Nova Planta,
penso que permet dir
que és un dia
trist per Catalunya
i que,
en certa manera,
i no soc
bel·ligista,
provoca un crit
de les barricades,
com ja s'ha produït
i han hagut
anuncis
en aquesta línia
i això és molt dolent.
Si una vegada
ha llegit la sentència
i es confirma
tot això
que ha apuntat
el Ricard
més al tema
del finançament
que són els eix
bàsics
d'un autogovern,
especialment
el tema
de justícia,
és a dir,
qui ens ha de dir
que és correcta
les lleis
que promulguem
a Catalunya,
qui ha d'interpretar
les lleis
que es promulguen
a Catalunya
si no és
precisament
el sistema
jurídic
i judicial
de Catalunya,
si el tema
del finançament
es queda
com es queda,
si ens toquen
inclús
la qüestió
de l'idioma
que és absolutament
contrària
a la realitat social
el que està dient
i si el terme
de noció
es queda
com un brindis
del sol
en el que
per no sé
quantes vegades
diuen que
Espanya
una gran
indissoluble
7 o 8 vegades
em sona
a més cafè
i hi ha
una proclama
passada
que es posa
que caldria
superar
penso que hem de
plantejar-nos
la modificació
urgentment
la modificació
de la Constitució
perquè hi càpiga
i sigui constitucional
el que els catalans
volen
a veure
Núria
després farem
més comentaris
coses concretes
si volen
jo més que
aquest sentiment
de tristó
que diu el Ton
a mi se'm reafirma
l'emprenyament
és aquelles sensacions
que dius
n'estic tipa
què passa
és que mira
som un poble
que sempre anem
arreant
i sempre anem
tirant endavant
i jo crec
que tenim un tarannà
casteller
amb aquest aspecte
però dius
a veure
vam començar
si no recordo malament
el 2002
amb una ponència
que la vam debatre
mesos i mesos
i mesos
tots els partits
i vam donar-hi
toms i més toms
el 30 de setembre
la vam aprovar
al Parlament
després la van aprovar
a Madrid
després vam fer un referèndum
que van votar
més o menys
però és igual
el van votar
el que vota
el poble
sobiranament
qui són
10 senyors
per tirar-ho enrere
qui són
qui són aquests 10 senyors
que me'ls presentin
que me'ls portin aquí
i podré discutir-ho
la resposta que donarien alguns
és que són les regles
del joc
que ens han donat
són les regles
del joc
que ens han donat
sempre i quan
les regles del joc
estiguessin ben sentades
aquests senyors
estan caducats
fa un dia
si n'hi ha uns quants
que ja són al cementiri
però és aquest el problema
aquest és el problema
és dir que
no té cabuda
la voluntat
del poble català
no té cabuda
en la Constitució
cap ni una
no té cabuda
per una qüestió
de formalitat legal
el que cal
és plantejar
són ells que ens fan fora
però jo li reconec
la legitimitat
a un tribunal
de dir això
està a l'empar de aquesta llei
o no està a l'empar de aquesta llei
sigui bona o sigui
de la llei
per què podem moure
unes regles del joc
la Constitució
no la podem moure
i tant que la podem moure
no la podem moure
no la podem moure
fins i tot
si ara tinguéssim aquí
els príncipes d'Astúria
un xiquet
tindríem un Cristo
que no veig
això sempre ho hem de tocar
a tu què et sembla
bueno jo és que
tot això que esteu dient
bàsicament
i estic
no sé si d'acord del tot
però bueno
molt
jo és que
crec que aquí
aquesta gent s'ha equivocat
perquè han creat un problema
on ja n'hi havia un
i no l'han arreglat
és a dir
el Tribunal Constitucional
aquí
hem mis un munt de
o sigui
hem llegit ara sem
que diuen que no
però després
quan diuen que s'han de reinterpretar
algunes coses
a veure com les escriuen
que encara pot ser pitjor
o no
no ho sé
si ho veurem
fins d'aquí uns quants dies
aquí hi ha tela
per anar tallant
i per anar parlant
però fixeu-vos
que hi ha un tema
de tots aquests
jo no és que
vulgui dir que és el més important
perquè penso que ho és
però no és
tots els importants
el tema aquest de la justícia
vull dir que s'ha actuat
al meu mòbil de veure
com una mena
amb un corporativisme
clar
i que no pot ser
és dir
i això
tu segur que ho coneixes
amb l'estatut
amb el que posa l'estatut
el Tribunal Suprem
no s'hi havia d'anar
gairebé per res
quants
quants
bufets d'advocats
hi ha a Madrid
que viuen d'això
parlem clar
i quants
tres vegades
segurament
que al teu despatx
té algú allà
que et porta un tema d'aquests
clar
això són diners
de molta gent
que fa segles
o generacions
que viuen
d'aquests recursos
i d'aquest
clar
això s'acaba
i qualsevol cosa
que és tocar
el centralisme
fa uns anys
perquè
el president Montilla
quan era ministre
d'Indústria
va gosar
portar a Barcelona
un organisme estatal
de comunicació
no sé com
és
telecomunicació
l'esperança guiré
allò
se'ls són armes
escolteu
vull dir
és aquí
el moll de l'os
el moll de l'os
és aquí
i no en qüestions
també simbòliques
com el tema
de la paraula nació
estem retrocedint
evidentment
avui aquest matí
amb una altra visió
hi ha citat el Gregorio Peces Barba
que amb el tema
de nació
concretament
deia
no és que aquí
s'han equivocat
aquí s'han equivocat
perquè per molt
vull dir
qui s'ha equivocat
el tribunal
el tribunal
després ell també
fa una lectura diferent
però amb això
aquí s'han equivocat
perquè
aquest senyor
és un des que va fer
la Constitució
diu perquè
Catalunya és una nació
almenys culturalment
m'ha dit
diu
almenys cultural
llavors aquí també
hi ha una cosa
quan es diu
tantes vegades
Espanya indissoluble
això
vol dir que no estan segurs
d'això
quan tu has de reformar
molt una cosa
seguidament
és que
no s'obri una porta
a la possible decisió
a veure
jo no sé si s'obrirà
una porta
o no s'obrirà
però aquesta porta
si s'obre o no s'obre
ells
amb això que estan fent
estan posant
els fonaments
perquè algú
la pugui obrir
com a mi
si no està oberta
ja ho veurem
jo dic així
és que clar
un dels primers records
que tinc jo
de molt petita
era un concert
al Camp Nou
que no et sé dir
si era el 81
o el...
Lluís Llach
això és per la Lluís Llach
que era
Som una nació
avui en dia
l'any 81
pocs mesos després
de la Lluís Llach
i del cop d'estat
em sonava que era el 81
doncs
jo tenia
això
10 anys
avui en dia
a la façana
de la UGT de Catalunya
i segueix en una pancarta
que hi posa
Som una nació
poder
si no ens n'hem sortit
amb aquests anys
que han passat
doncs potser que
canviem nació
per estar
i al final això
que comenta la Núria
consideren
que ha d'haver-hi
manifestacions
de fet el president Montilla
els líders polítics
ahir sentíem també
Artur Mas
cridaven a les manifestacions
creu que ha d'haver-hi
una manifestació al carrer
una resposta
fent-nos notar
jo penso que sí
que és important
sí
sincerament
d'una forma
absolutament pacífica
serena
ordenada
però evidentment
que ens hem de fer notar
mira
Espanya
no es pot configurar
per la voluntat
d'uns quants
que volen
que sigui Espanya
el que avui
la Constitució
està proclamant
si és Espanya
jo estic d'acord
és l'antiga Castella
jo estic d'acord
amb que Espanya
constitucionalment
la integrem
els catalans
també
però escolta'm
jo penso que
potser també
tenen dret
els catalans
a dir si volen
si volen ser Espanya
perquè és que
si no ets presoner
d'alguna cosa
que no vols ser
si majoritàriament
això fos així
que no ho sé
a mi
el que em preocupa
és que
la voluntat
assenyada
perquè l'Estatut
no preveu res
que sigui
trencador
ni incendiari
dels catalans
votada majoritàriament
no val a dir
que només van anar
els 40%
són els que van anar
a votar
i la voluntat popular
es treu
del referèndum
que no tingui
cabuda
a la Constitució
amb un poc esforç
del Tribunal Constitucional
amb no saber
interpretar la Constitució
que ja està molt qüestionada
per dir
no la qüestionem més
és a dir
això té cabuda
interpretem-ho d'aquesta manera
i no toquem coses
que generaran
espurnes
i aquest és el problema
que la Constitució
no tingui cabuda
i que l'Estatut
no tingui cabuda
a la Constitució
i el Tribunal Constitucional
no sàpiga interpretar
com perquè tingui cabuda
i es generi ara
aquest conflicte
però també el que és
per mi greu
és que això
que hi havia
jutges progressistes
i conservadors
jo no sé això
si és així
però bueno
s'havia dit
però això és un òrgan
jurídic o polític?
escolta
això és un òrgan
escollit
democràticament
pels representants
del poble
políticament
escolta
és un òrgan
escollit
qui ho ha d'escollir?
el clero?
perdoneu
no home
la sobirania del poble
és a dir
qui escoll
el clero que elegeixi
els seus
i els juristes els seus
això no hi estic d'acord
jo no hi estic d'acord
bueno
caldria revisar
el sistema de nominació
potser sí
però que només
fossin
els juristes
qui s'anomenen
vull dir
això seria endogàmic
i perdona
els juristes
estan sotmesos
a la llei
i a la voluntat
del poble
com tothom
és a dir
de la mateixa manera
que l'estan modificant
no no perdona
els juristes
se'ls escull
a partir de la voluntat popular
després si es fa més bé
o més malament
el Tribunal Constitucional
evidentment
el Senat
i el Congrés dels Diputats
escull
els senyors
i com que no s'han posat d'acord
doncs hi ha gent aquí
que està
ja veurem el tia
hem tornat a Felip II
sigui per la raó
que sigui
a Felip V
sigui per la raó
que sigui
jo tant
tampoc
ens han
tret
el tema
de l'administració
de la justícia
amb el que penja
d'aquí
òbviament
el tema
del finançament
el tema
de l'idioma
el tema
de la identitat
dels símbols
i també
potser dir alguna cosa
dels símbols
que es vol tocar més
com perquè
no hi pugui haver
autodeterminació
si això és la base
si això és la base
per tant
i ara què?
què creuen que passarà?
o què creuen que hem de fer?
perquè es pot convocar
una manifestació
que pot ser multitudinària
que poden anar
decenes de milers de persones
pot haver-hi una
posició
molt majoritària
del Parlament de Catalunya
de les forces polítiques
però
i què més?
i cap a on anem?
creuen vostès
si el govern d'Espanya
el d'actual
o el que sigui
té voluntat
que el que va aprovar
també ell
no oblidem això
es compleixi
amb molts temes
i hi ha un article
de la Constitució
que et pot delegar
el 150.3
el de les competències
sí
això es pot fer
delegar competències
per llei es pot fer
es poden canviar
inclús
algunes lleis orgàniques
avui no sé qui ho deia
això és més complicat
però escolta
perquè sempre hem d'estar
tenint una cintura
que aquest país
som uns figurins
a veure
per estirar llei
podem entrar
no sé què
jo estic dient
què es pot fer
jo no soc ni jurista
jo tinc una solució
però hi ha solucions
el que passa
que si es tanquen
no n'hi ha solucions
quina
molt breu
modificar la Constitució
i modificar el model d'Estat
i creus que es pot fer?
home
és viable realment
des de...
ara no
ara absolutament no
però bueno
però el que mi va per aquí
el que mi va per aquí
en moments
apropiats
ara no
però
Espanya
i Catalunya
no tenen
possibilitat
de continuar
si no
es modifica la Constitució
en aquesta línia
modificant
l'Estat
com un estat federal
Núria
cap on anem
creus tu
jo crec que anem
cap al camí
de Flandes
i Escòcia
és que si
no ens deixen
cap més marge
i n'estem
almenys
jo n'estic ja
tipa
de sempre haver d'estar
això
buscant amb cintura
per quina llei
m'ho puc escolar
i aquí colar
això i aquí allà
perquè em deixin ser
no?
això que tu dius
amb les lleis actuals
és molt complicat
eh?
si ens passem el dia
el primer que diu
ahir el president Montilla
és hi ha alguna escletxa
que podríem trobar
n'estic tipus de buscar escletxes
per passar per un carrer
no per una escletxa
però podria dir
d'altra manera
el Flandes i Escòcia
van per on van
perquè el Parlament
de l'Estat
els hi deix
acabem
això de l'Estatut
donarà molt de sí
de la sentència
donarà molt de sí segur
en fi
nosaltres seguirem parlant
durant els propers minuts
durant la propera hora
del matí de Tarragona Ràdio
acabem la tertúlia d'avui
amb el Pere Valls
la Núria Palai
i el Ton Uber
moltes gràcies
per haver compartit aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
Fins la propera
Adéu-siau
Adéu
Bon dia