Fins demà!
3 minuts, serà un quart de 12 del migdia.
Saludem ja Cristina Barber de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Aquesta cita que tenim cada dilluns,
en la que coneixem d'una banda les activitats que organitzen,
ja sabeu que la Biblioteca Pública de fa temps
ha esdevingut un centre cultural de producció pròpia,
però que també recull iniciatives d'altres entitats
i institucions de la ciutat de Tarragona.
Cristina, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
En aquest sentit, ja en parlarem després,
una nova col·laboració que sorgeix a la Biblioteca,
en aquest cas amb un centre d'ensenyament de secundària,
l'Institut Martí Franquès.
Sí, iniciem aquesta col·laboració,
que aquest mes de maig tindrà dues sessions,
per celebrar el centenari d'escriptors
que teníem ganes de fer alguna cosa,
de dos poetes, com són Màrius Torres, d'una banda,
i Miguel Hernández.
volíem fer un homenatge,
però al final el format que serà,
serà aquesta col·laboració amb els alumnes del Martí Franquès,
que s'han prestat a fer aquesta col·laboració amb nosaltres,
i faran una lectura demà, a les sis de la tarda,
de poemes de Màrius Torres.
Molts d'ells sabeu que han estat musicats,
tant pel Xavier Ribalta, per exemple,
com pel Lluís Llach,
i ells també faran la seva versió musical
d'alguns dels poemes,
hi posaran veu,
i a més a més crec que fins i tot hi posaran imatges
que han preparat ells com a treball de classe.
És a dir, que serà una classe,
ha estat motiu per fer unes classes molt actives
al Martí Franquès, al voltant d'aquests dos autors.
Però ha estat iniciativa dels alumnes
i que a més ho han volgut traspassar més enllà
de les parets del centre educatiu.
És un grup d'alumnes bastant actiu
i va ser a través de la seva professora,
l'Urdès Ortiz,
que es va posar en contacte amb nosaltres
per fer alguna col·laboració.
I llavors va ser proposta de la biblioteca
de fer el centenari.
Ells ja havien fet alguna cosa l'any passat,
en Poe, crec,
però Edgar Allan Poe,
nosaltres ja l'havíem treballat
i llavors vam veure que podíem fer
una proposta
que ens convingués a les dues parts.
Però el treball és tot dels alumnes.
Tot és, eh?
Els poemes, la música,
fins i tot un PowerPoint amb imatges,
vull dir que molt treballat, molt bé.
Doncs demà a les 6 de la tarda
amb entrada lliure a la biblioteca pública
i el dia 25, el proper dimarts,
farem la mateixa sessió
dedicada al poeta Miguel Hernández.
I una mica el mateix,
també és dels alumnes Martí Franqués.
Un dels alumnes, uns dels de castellà
i els altres de les classes de català, doncs, eh?
Doncs els ha de felicitar, eh?
Perquè estan en època d'exàmens,
ara són els finals,
bé la seva activitat,
perquè això comença amb moltes ganes,
però després són èpoques que sí,
que com tu dius s'acompliquen
i em sap una mica de greu per ells,
però jo crec que els professors
els valoraran molt, no?
Això poc o molt deu puntuar, també, eh?
Que tot ajuda, tot ajuda, eh?
Per arribar al final de curs.
No ho sé, algun puntet més.
Molt bé, Cristina,
ens portes novetats, no?
Algunes de les que estan a punt d'entrar ja
a fitxar-se a la biblioteca,
si és que no ho estan ja.
A punt, a punt.
Doncs vinga,
comencem a fer aquest inventari de novetats.
Per on comencem?
Doncs allà on vulguis.
Per coses serioses, per coses...
Sí, comencem per la part més seriosa
i acabem més lleugers.
T'ho havies posat a l'inrevés.
Dona, dic per allò de deixar un bon gust de boca, eh?
Doncs vinga, va, a veure.
Un llibre que publicat per la Lengua de Trapo
que es diu El Dany Oculto,
un viaje a l'Alemanya de postguerra.
El Dany Oculto.
És el títol de James Stern.
Què en sabem d'aquest llibre?
Doncs, bé, aquest llibre està escrit
per aquest senyor, el James Stern,
que va estar destinat als últims dies de la guerra mundial
a Alemanya
com a analista dels bombardejos.
Llavors ens dona una percepció
d'aquells darrers dies de la guerra
molt diferent del que tenim publicat fins ara.
Per això ho hem destacat.
Aquell senyor estava allà destinat
a entrevistar la gent,
o sigui, els supervivents,
un cop ja...
Ja havien caigut les bombes...
Ja havien les cases encara fumejant,
o sigui, les darreres bombes...
La reacció immediata dels supervivents.
La reacció immediata dels supervivents
i està feta a base d'entrevistes
amb aquestes persones, no?
I és molt sorprenent,
o sigui, n'hi ha que no s'acaben de creure
el tema dels jueus.
Hi ha gent que denunciava molt
ja el que estava passant,
que és la part que no s'ha vist massa,
o sigui, que sembla que com si tots els alemanys
estiguessin més o menys d'acord amb tapar els ulls.
Aquí es veu com no.
I avui hi ha un moviment de resistència
entre els alemanys també,
i en contra del règim, clar que sí.
És a dir, que és un llibre
que porta un punt de vista innovador
i per això es diu, doncs,
amb el seu títol ja queda una mica plasmat,
el dany ocult.
És a dir, que suposo que aquestes persones
ferides també hi van estar,
i dolgudes,
i també van ser víctimes d'aquelles situacions.
No és ben bé una novel·la,
per tant, és com a document històric, no?
És com un document,
però està novel·lat també.
Novel·lat.
Sí, sí.
Llavors, està publicat per la Lengua de Trapo
i de moment no està traduït al català.
És una mena de novel·la
i reportatge,
i una visió una mica diferent
sobre el final del nazisme.
Tenint en compte l'èxit que han tingut
altres llibres d'aquesta època,
també de l'època de la Revolució Russa,
que pretenien donar una mirada diferent,
probablement aquest també sigui un altre llibre d'èxit, no?
Vosaltres, que teniu l'experiència des dels gustos
i les preferències dels usuaris?
Ha d'interessar el període
i el que passa a vegades és que, sí,
quan surt un tema, no?
Llavors hi ha com un filó, no?
Ara, per exemple, amb Rússia també passa, no?
Llavors, potser això fa una mica de saturació
en el propi públic.
Jo no sé si...
A vegades aquests filons,
les editorials,
fan bé d'explotar el tot tan seguidament, no?
Te n'exploten al límit, probablement, no?
Però jo trobo que el punt de vista és diferent
i, a més, potser no ens han arribat tampoc
tantes i tantes coses aquí
des d'aquest punt de vista, no?
De la guerra sí,
però al final de la guerra
i la visió dels propis alemanys,
jo no conec massa coses que estiguin traduïdes.
Ja.
Vinga, un altre seriós també, no?
Seriós.
Un altre seriós, doncs mira,
un llibre que potser t'agradarà.
És un llibre de periodistes.
A veure si el trobem per aquí.
Un llibre que s'ha escrit
sobre quatre periodistes
que van anar a l'exili.
L'autor és Quim Torra,
Viatge involuntari a la Catalunya impossible.
Es titula.
Publicat per Edicions 62.
És un assatge més
i molt personal
que rescata tota la trajectòria
d'una generació de periodistes catalans
que van haver de marxar
després de la guerra.
I aquests personatges són...
Hi trobem entre aquests personatges
l'Eugeni Chamar,
el Jus Cabot,
Francesc Madrid
i Àngel Ferran
i Lluís Capdevila.
Molts d'ells bastant oblidats.
Potser d'aquests en sonen molt
l'Eugeni Chamar
i el Jus Cabot,
però d'altres potser no en sonen tant.
Ara hi ha una sèrie
de joves periodistes
que estan recuperant
bastant aquest tipus de personatges.
I és un assaig, dius, no?
És un assaig, sí.
I jo el posaria molt en la línia
d'aquests treballs de recuperació,
especialment de l'Eugeni Chamar
i del Jus Cabot.
D'aquí, per exemple,
al Jus Cabot no se li va publicar res
durant l'exili.
Per molt que ell ho hagués intentat,
no se li va deixar publicar res.
I és el premi Carles Rahola
d'assaig, d'enguany.
I diríem que és una visió
d'un periodisme català cosmopolita,
perquè tota aquesta gent
es van exiliar,
van tenir vides bastant interessants
a fora,
van fer molts treballs a fora,
però el problema era...
I alguns van estar silenciats,
com aquests que ara deies.
Sí, el de Jus Cabot, segur.
voldria també destacar
un llibre que jo crec que és important
per a l'autor.
L'autor és Jaume Cabré
i el títol és
El sentit de la ficció
itinerari privat.
Jaume Cabré
és l'actual guanyador
del Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes.
Un gran novel·lista.
És un gran novel·lista
amb la particularitat,
a més a més,
que fa teoria
de la literatura
que ell fa.
és un llibre teòric,
és un text
bastant únic
en el panorama literari català
que un novel·lista
que té obra
àmplia
i madura
i reconeguda
faci crítica
i reflexioni
sobre el propi procés creador,
sobre el propi procés creatiu.
És aquest cas
i no és l'únic,
no és el primer.
Ja tenia algun llibre,
per exemple,
ja recordo un que es diu
La matèria de l'esperit,
també de Jaume Cabré,
i ara
ens il·lustra
amb aquest
El sentit de la ficció,
itinerari privat,
també publicat
per Edicions 62.
A mi interessant,
sobretot tenint en compte
també l'esperit crític
que té Jaume Cabré,
en general,
amb la literatura.
És un llibre,
a més a més,
ho fa amb un estil
molt clar i senzill
i
que és innovador.
O sigui,
hi ha poca gent
ara que faci
crítica
literària
i de teoria literària
en català.
Molt bé.
Doncs bé,
anem sumant
més títols,
i com feu
quan s'incorporan
tant?
Traieu alguns
dels prestatges?
Perquè arriba un moment
que no sé
on els poseu,
francament.
si n'hi ha alguna
ara, per exemple,
de crítica literària,
així una mica
més antic
i que fa
que pocs i prestes,
doncs el portem
a l'exili
una temporada
i l'anem
anant renovant
perquè si no
tenim poc espai,
tenim problemes
d'espai
i els usuaris
volen veure
també
allò que és més nou.
Encara estem seriosos?
Parelles,
anem anant
ja ens posem
una miqueta més frívols
o què?
Sí?
No, no,
jo com vulguis, eh?
Hem de parlar
de les parelles,
no sé com ho veus tu això.
Bé, bé, bé,
no hi ha censura,
sempre es pot parlar
de tot.
Josep López
i George Escribano
ens il·lustren
amb
El jardí en secrets.
És el títol
del llibre
de la proposta
La necessitat
de cultivar
un espai propi
per tenir
unes relacions sanes.
Bé,
és una nova perspectiva
que defensa
la idea
que per tenir
una vida
en parella
sana
i duradora
d'acord
amb la societat
d'avui
doncs
les persones
no hem de renunciar
a la nostra
individualitat.
D'alguna manera
ens ve de dir això.
No és massa nou.
No,
no s'ha dit mai
això,
saps?
Home,
però el llibre
és nou.
La proposta
és nova
i el contingut
és el contingut.
No ho puc canviar.
Però posarem
el prestatge
d'autoajuda?
Com ho veus?
És que és difícil,
eh?
Depèn del to
que estigui escrit,
eh?
Els autors
tenen un ampli
currículum
adreçat
al món
de la parella.
Dins
de l'autoajuda
hi ha una secció
de parella.
Si és que
hauria força,
si és que hauria
força.
M'hauria de mirar
bé el llibre,
però no és una novel·la,
eh?
Jo crec que està
escrit, sí,
en aquest sentit
d'una cosa
divulgativa
sobre el món
a la parella.
Fotografiar una miqueta
la situació
i donar alguna pista,
m'imagino.
Aquest espai
secret,
ni hem dit
una habitació
pròpia,
ni ells
diuen
el jardí
secret.
Potser sí
que és una mica
donar voltes
sobre el mateix,
no?
Però vaja.
Sobretot es pot
teoritzar en aquesta vida
i sobretot es poden
fer llibres,
i això ho comproveu
vosaltres cada cop
que mireu el programa.
Hi ha llibres
molt frívols
sobre aquests temes,
o molt reiteratius,
i nosaltres
aportem aquells
que ens semblen
més benfets,
dintre de tot.
Que tinguin més credibilitat
pels autors
que ho fan, no?
Sí, pels autors.
Mira,
el George Escribano
és psicòleg
i psicoterapeuta
i psicoanalista,
i el Josep López Romero
és professor
de Ciències
de la Comunicació
i Relacions Públiques.
Bé,
doncs un altre títol
que s'incorpora
al magnífic món
de la parella.
I aquest altre
que tens aquí,
a veure...
Va,
ara dos de diferents.
Vinga,
un altre to.
Hem fet un canvi
d'ordre, eh,
avui.
Va,
un de la...
A veure,
una novel·la romàntica,
potser?
Bé,
a tu t'agraden
les novel·les romàntiques?
Però hi fa molt de temps
que no en llegeixo.
Jo tampoc.
Potser m'agradaria,
eh?
A veure,
és que és el de sempre,
Cristina,
i tu com a bibliotecari
ho saps millor que ningú.
Quan dius
novel·la romàntica,
novel·la romàntica
pot ser Madame Bovary,
perfectament,
o pot ser com es diu
aquesta...
No, novel·la romàntica
del Mochia,
no?
Aquest del Mochia
que està triomfant tant ara
i tal.
Això en tots els aspectes
del món
és pastelito, eh?
Allò de...
És pastelito.
És que dius
novel·la romàntica.
Hi ha grans novel·les romàntiques,
magnífiques.
Després hi ha
novel·les romàntiques.
Aquesta no sé si és
novel·la romàntica
o novel·la romàntica.
No, no, novel·la romàntica
publicada ara
d'avui en dia,
d'aquestes
de tipus
bestseller.
Es titula
Un dia
i l'autor
és David Nichols
i és
el retrobament
de
dues persones
amb 20 anys
de trobades
i desencontres
i el subtitul
ja et diu
que és una mena
de love story
dels nostres dies.
És a dir,
que portem
una novel·la romàntica
pel públic
que busca
coses noves
dins de la
dins de la literatura
aquesta romàntica.
Tu dius
si en llegeixo
no,
perquè ja és el final,
saps?
És el que t'anava a dir.
La trobo molt previsible.
Molt malament.
Però bé.
Perdona, Cristina,
molt malament
que hagin posat
que és un love story
perquè love story
sabem el final
i sabem que la noia mor.
És a dir,
molt malament, eh?
Mira,
perquè tu no t'han de dir
el final d'una novel·la.
Bé,
jo crec que una novel·la romàntica
en temps de crisi,
sempre va bé
i sempre té el seu públic.
Però que no et diguin el final.
Que no et diguin el final.
Que el fa el fet que aquí
no es mor a ningú.
Home,
però si diu que és un love story,
no te'n recordes?
A la love story
que era una...
la xiqueta pobra
moria de leucèmia,
la xiqueta protagonista.
Un tip de plorar,
jo no sé si tu la vas llegir
a la seva época.
Jo em vaig fer un tip de plorar
que no m'ho acabava.
tu no.
No la vas llegir.
Vaig veure la pel·lícula.
Com tots,
talbé.
Vinga,
posem un altre títol.
El John Irving.
La darrera novel·la
del John Irving.
Torna,
John Irving.
Ha estat molt de temps
sense escriure res, eh?
Ha estat molt de temps,
els seus lectors
ja l'esperen
i torna en plena forma
i a més a més
em fa l'efecte
que torna de veritat
perquè senti-te dir
que el mes de juny
ve a Barcelona.
Que dius ara, sí?
Sí, sí.
El que passa
que jo no tinc la seva agenda, eh?
Això és una miqueta
allò que el tant,
tant que se sona.
Però sí,
crec que bé.
El títol és
L'última nit
a Twisted River.
Per tant,
surt en català, també.
Sí.
Aquesta de John Irving.
També surt en català.
Bé,
d'aquest autor
sabem que va començar
la seva carrera literària
ja fa molts anys,
l'any 68,
va començar
amb el món
segons garb,
després es va consolidar
amb novel·les
com
Com una dona difícil
que ha tingut
molts seguidors,
La quarta mà,
etcètera.
La seva darrera novel·la
va ser
Prínceps de Meny,
Reins de Nova Anglaterra.
Aquesta potser
no va tenir tant.
Molt bonica,
que també van fer la pel·lícula.
També,
també,
també.
I
ara ens explica
una història
situada
l'any 54
als Estats Units,
amb una casa
de menjars
en una remota zona
del New Hampshire
i on un noi
de 12 anys
confon un moment de...
Això és una mica
recombolès,
no?
confon un moment
de passió
del seu pare
i la parella
del policia
del poble
ho confon
amb una mena
d'os llegendari
i sense voler
mata
amb aquella dona.
I així
comença la pel·lícula.
A partir d'aquest moment
el nen
i el seu pare
es converteixen
en una mena
de fugitius
del policia
que els anirà
assetjant
i anant perseguint
durant dècades
per venjar-se.
És a dir que
la...
Però fixa't
si New Hampshire
retoma
el paisatge
d'una de les primeres novel·les
i que curiosament
avui dia torna
al mateix escenari
per escriure
aquesta nova.
Això ja ho tenen, eh?
Nosaltres diem
dels nostres autors
i són localistes
però clar,
ells també són localistes
del seu país.
Bé,
és un to
molt amarat
d'emotivitat
que és una mica
la marca ja
de l'Irving, no?
i trobarem
moments
d'humor
aventures
màgia
sap fer
que t'enamoris
dels personatges
d'alguna manera
tot i que la història
ja et dic
que en si
no t'atrau molt
però jo crec
que se'n parlarà
i més si l'autor
ve a fer la promoció
del llibre
doncs l'última nit
a Twisted Riber
doncs pot ser
una bona novel·la
per llegir
aquestes vacances.
Per aquest és un autor
com Paul Auster
que tenen
tota una cort
de lectors
incondicionals
que facin
el llibre que facin
tenen els lectors
assegurats
perquè sempre s'espera
l'última novel·la
d'aquella
Paul Auster
John Irving
són aquells autors
que ja tenen
un públic
més que consolidat
no?
Passa que
algunes d'aquestes
tenen pujades
i baixades
no?
Per exemple
la Paul Auster
ara que ho té
en Nomenes
doncs la seva
darrera novel·la
el tema no ha agradat
gaire
l'invisible
sí
jo he llegit
bones crítiques
de l'invisible
no t'hi cannes
lectors
en canvi
l'anterior
la de viatges
per l'escriptorium
doncs no tant
llavors
però bé
clar
hi ha lectors
per tot
i tu
la millor
t'ha agradat
al revés
el tema
i encara tens
més
què més portem
sí
porto
més coses
porto
dues
voldria
fer una esment
a la darrera novel·la
de l'Anna Gabalda
que a tu t'agrada
molt aquesta autora
a tu t'agrada
molt aquesta autora
jo només n'he llegit
una
una i em va agradar
i prou
el que passa
que sí que ve
que és una persona
que a Fran
s'ha fet molt
de forat
només vaig llegir
junts
i aquella
em va agradar
i la posada
de sena
amb la pel·lícula
doncs
potser no tant
no
les altres
no les he llegit
aquesta
a gust amb la vida
doncs
és una mena
d'homenatge
als temps feliços
de la infantesa
i durant
que va ser
la seva vida
amb els seus pares
i els seus germans
doncs
ella fa
com fa amb altres obres
no?
deixa la seva parella
deixa els seus fills
i se'n va
a buscar els seus germans
i passen
doncs
fa una sèrie
d'aventures junts
no?
vull dir
passen un
un dia
per recuperar
vells temps
no?
i es titula
a gust amb la vida
diu
un llibre
absolutament seductor
i ple de humanitat
jo no l'he llegit
si ho dieu a l'editorial
és lògic
però vaja
el que dèiem
és una autora
que té moltíssims
lectors
i sobretot
lectores
a França
és la nostra autora
ella
i la Muriel
i el Muriel
Barberi
són els autors
que en aquests moments
estan venent
són els
top 10
dient
no?
és un estil
bastant francès
eh?
vull dir
sí que després
quan agafes un argument
d'una
doncs veus
que es van anant
repetint
però això ja diria
que és una cosa
que molts autors
arrosseguen
no?
t'ha d'agradar
l'estil
i després portava
una sèrie de novel·les
que ja estan publicades
d'autors
com el Ferran Torreny
L'illa de l'Holandès
el Gaspar Hernández
del Silenci
Joan Maragall
Visions i Cants
i dius
qui porta
aquestes coses
així tan
tan diferents
tan diferents
i tan
Afirma Pereira
de l'Antonio Tabucci
i el Violuida Auschwitz
de Maria Àngels Anglada
què tenen en comú?
doncs que
Edicions 62
els ha posat junts
en una mateixa col·lecció
que és la millor literatura
en català
ara
amb lletra gran
i a la biblioteca
tenim una secció
petitona
que volem fer gran
que la incrementarem
amb aquests llibres
i són aquestes novel·les
que són
de diversos autors
de diferents registres
de fons d'armari
vaja
de fons d'armari
és allò
que van encadant
per exemple
el Violuida Auschwitz
de Maria Àngels Anglada
és una magnífica novel·la
i que els posen
en format de lletra gran
perquè tu saps
que les novel·les
que ja fa
uns anys que abans
potser el tema
de les edicions
cada vegada
es va cuidant
i no té per què ser
adreçat
no té per què
estar adreçat
a un públic
molt especial
sinó
gent que vol llegir
amb una comoditat
és que aquestes novel·les
que dius
és cert
novel·les publicades
als anys 60
70
que aquelles pàgines
estan tan apretades
tan atapaïdes
que no cal
que tinguis
un problema
de visió
ni que tinguis
la vista
absolutament sana
és que no
no pots llegir
les tens a casa
i no les llegeixes
per això
el paper s'ha esgrogeït
en molts casos
i les edicions
potser de butxaca
de fa uns anys
doncs no eren
tan cuidades
com ho són ara
que es fa molt més
i ho veig
a la biblioteca
una persona
que pot escollir
un llibre
una lletra
en un format
una mica més gran
doncs li resulta
més còmode
de llegir
i ara
doncs hi ha editorials
que estan fent
traient col·leccions
cada vegada més
amb una lletra
en un format normal
però doncs
una mica ampliat
ja veus com va canviant
tot plegat
lletra gran
lectura fàcil
que vau fer
al primer taller
de club de lectura
fa un parell de setmana
si no m'equivoco
i que va anar força bé
no Cristina?
sí
i aquesta setmana
farem la segona reunió
el dia 19
a dos quartes set
de la tarda
les persones
que ja s'hi van inscriure
continuarem
amb el fantasma
de Cantervill
que ja ens en vam llegir
mig
i què tal
aquesta experiència?
home
doncs van llegir
14 persones
de diferents països
em sentia una mica
com a la ONU
però tots llegien
en català
i n'hi havia
que ho fèiem
molt bé
i quan una paraula
no l'enteníem
doncs ens aturàvem
i l'explicàvem
i si algú
fins i tot hi havia
un noi brasilè
doncs que ell
aturava
sempre que no entenia
una cosa
i això què vol dir?
això quin verb és?
és a dir que
molt actius
molt actius
i amb ganes
de poder participar
llavors clar
per això
si fem un grup
molt molt nombrós
no tenen tanta ocasió
de participar
i el que volem
és que
a cada sessió
tothom pugui participar
tot i que sou conscients
que la demanda
anirà creixent
perquè el boca-orella
en aquest tipus d'iniciatives
doncs funciona
bé
tenim alguna altra lectura
ja preparada
i esperem
que siguin grups
que rotin
també una mica
per necessitats
de laborals
és a dir
que
que s'incorporen
persones
que potser
en un moment puntual
volen reforçar
donar una empenta
a la soltura
que ells puguin tenir
parlant
que a vegades
segons quins llocs
treballen
tampoc tenen
ocasió de pràctica
massa
o no els donem
massa
a l'ocasia
de pràctica
doncs
assumem una iniciativa
més
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
aquests tallers
de lectura
fàcil
demà
recordeu
alumnes
de l'IES
Martí Franqués
retrenar el seu
particular homenatge
a Màrius Torras
en una activitat
que és
com és habitual
d'entrada lliure
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
un centre
de protecció
de producció
volíem dir
i d'acollida cultural
Déu-n'hi-do
ens has deixat
una bona llista
de llibres
si no els trobeu
avui mateix
els prestatges
és perquè s'estan
en procés
de fitxamenta
si em permeteu
l'expressió
però en aquesta setmana
els propers dies
hi seran els prestatges
i els podreu sol·licitar
no Cristina?
Ara has dit
un anacronisme
què he dit?
Això de fitxamenta
que ve deu venir
de fitxa
ja no tenim ni fitxes
a les Biblioteques
ara estem online
però fitxeu online
feu una fitxa
feu un registre
feu un registre
ara
doncs quan estiguin registrats
fem un registre informàtic
això mateix
quan estiguin informàticament
registrats els llibres
els podreu tenir
Cristina Barbe
moltíssimes gràcies
vinga
bona setmana
adeu-siau