Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs ja el tenim entre nosaltres per posar en actualitat
i un palet de consciència al voltant de l'actualitat de la llengua catalana,
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
entitat amb la qual històricament fem aquest espai,
històricament, insistim, cada dimecres.
Onzena temporada, ja no me'n recordava quantes temporades,
però el guió l'Enric sempre posa aquest a punt.
Hi ha el programa número 317.
Són molts, no?
Quedem-nos amb el número 7, per a res.
Quedem-nos amb onzena temporada només
i quedem-nos sobretot amb música,
la que ens porta avui, que protagonitza Gerard Quintana.
Estren la roba, el seu alcohol,
calcetes de fil i cotó,
les seves trenes de colors,
remen el so del reggaeton,
per la finestra nit i dia,
canta cançons d'Amèrica Llatina,
va muntar una perruqueria,
sota casa es deia Marina.
Gerard Quintana, entre altres coses,
perquè té nou disc,
perquè aquesta setmana el tenim al Teatre Metropol,
i perquè ahir va passar pels ja tardes.
No sé si vau notar l'emoció que tenia la nostra companya,
Núria Cartanyà, quan l'entrevistava.
Jo no l'ho vaig notar perquè no ho vaig sentir,
però ja m'imagino que és tema de la setmana,
però també, lògicament,
a un quart de gràcia havíem de començar per aquí,
i per això ja he dit,
quedem-nos amb el número 7,
perquè la cançó que estem sentint,
des del seu últim disc,
que és el que presentarà aquest dissabte aquí a Tarragona,
al Teatre Metropol, o dos quarts de deu,
en un concert que es presenta
com un espectacle teatral i musical,
i hem tirat la cançó número 7,
que es diu Marina,
que és així, com ja veiem,
té una cadència rumbera i reggaetoniana,
que si aixequessin,
que no sé què hauran dit els excompanys de Sopa de Cabra,
però suposo que els hi ha volgut s'ha volat bé,
però que lluny que queda aquell estil rolling estonià
que tenia el Quintana fa 15 o 18 anys.
Però també comença a fer anys, com tothom.
Però no, està, en renovar-se o morir,
i això el Ja de Quintana sempre va fer.
Que ja és més de la meva quinta que de la teva, Enric.
Bé, és un entremig,
però a mi em sembla molt bé que el Ja de Quintana es renovi
i que vagi fent aquestes coses.
Al final el tornarem a sentir
amb una altra cançó d'aquest disc,
però no només de Quintana viu el Camp de Tarragona.
No, no, que aquests dies estem d'enhorabona
que estan passant per aquí noms del panorama musical actual
de primera línia.
Avui hi ha l'Anna Roig, a Reus.
Sí, senyora.
I per això dic que no només de Quintana viu el Camp de Tarragona,
he dit el camp, perquè...
Ui, ui, ui, a veure quin terminologia...
Ho dic perquè és una terminologia moderna, de moda, de futur,
i perquè...
Alguns no estarien d'acord que sigui una terminologia,
de futur, altres sí.
En una ciutat que tenim a prop que es diu Reus,
que no és la capital del Camp de Tarragona,
fan un festival, això sí.
Però per què ho has espatllat?
Parlem de música.
Parlem de música.
Parlem de gaudir de tot el que ens dona el territori, Enric.
Aquesta setmana Reus és capital de la música en català
al Camp de Tarragona.
No, o sigui, ho farà cada cop més difícil.
Queda bé.
Per què?
Perquè fan un festival que es diu Autúria.
I és la cinquena edició, ja.
Des de l'any 2006 que l'estan fent.
Saps què jo hi ha estat dient Autúria?
Quina ignorant que arribo a ser.
Jo veia un accent...
És que jo no el tenia l'accent en el meu paper.
Té un accent enorme aquí.
Autúria, doncs.
Autúria.
Oirem bé com es queda aquí.
Això podria ser un festival que es fes a València,
a la capital d'Altúria, però no.
El fan a Reus, capital musical del Camp de Tarragona,
aquesta setmana.
Per què?
Té un festival que des d'avui fins diumenge
cada dia tenim per allí la flor innata
del pop, del rock i de la cançó en català.
I són tots els que hi ha la flor innata?
No, però tots els que estan aquí
sí que són la flor innata del pop.
Alguns més flor que nata.
Alguns més flor, perquè, per exemple,
ahir van començar el festival La Via Muerta,
que és un grup de rap reuzenc,
que és flor perquè són jovenets,
fa poc que van,
van guanyar però un concurs local l'any passat a Reus,
el festival, el concurs,
el nou concurs de música jove de Reus,
l'any 2009, el van guanyar ells.
Si el nota va guanyar el Sona 9,
els La Via Muerta van guanyar el de Reus.
Està molt bé.
I a partir d'aquí, doncs tenim,
avui, això sí,
tots els concerts es fan a La Palma
en diferents horaris.
El d'avui és a dos quarts de nou
i és a Anna Roig i l'Hombre d'Aton Gent,
ja prou coneguda d'un quart de català i de Tarragona Ràdio
que últimament és un dels discs favorits.
És un hits.
És un dels hits de l'emissora.
Per a demà tenim dos puntals de la cançó d'autor.
Un, no cal dir,
conegudíssim i estrella local,
que és Joan Masdeu,
ara ja en solitari amb el seu disc en solitari,
tot això,
que farà un mà a mà amb Miquel Arbres.
Va molt bé.
Un altre dels cantadors.
Molt xulo aquest concert.
Però a més a més el que faran és un concert una mica especial
perquè cada un cantarà les cançons de l'altre.
Ah, mira, és bonic això.
Un tet a tet o un guitarra a guitarra,
no ho sé, un veu a veu.
Pel divendres,
els concerts d'entre setmana, diguem,
són dos quarts de nou,
sempre a la Palma,
però al cap de setmana els fan a les 11.
El divendres tenim,
atenció,
Lépid i Ramon.
Que a tu t'encanta.
Sí, que ja l'hem posat aquí,
el disc nou,
i també ve en plan de presentació oficial
d'aquest disc aquí a la Palma de Reus,
i Martí Sales i el Surfing Sirlas,
que és un poeta que canta,
és així com els nens eutròfics
i com el Carles Carolina,
gent d'aquesta que venen del món de la poesia
i el mateix temps de la música,
i això es nota molt en el seu repertori
i en les seves composicions.
Per dissabte,
una estrena mundial al Camp de Tarragona,
que és el nou disc de Sant Jòsex,
que ha sortit fa poquíssims dies,
ara mateix no me'n recordo ni com es diu,
però ho tenim per aquí,
ho estudiarem.
Al marge d'un camí,
acaba de sortir i actua el Sant Jòsex,
i actua també el Petit de Caleril,
que també l'hem vist a Tarragona per Santa Tegla,
també hem posat el disc per aquí,
això també a les 11 de la nit
a la sala Polivalent de la Palma,
i diumenge es tanca el festival
amb un altre concert especial
de, en aquest cas,
Cesc Freixas i Pau a la Bajos,
dos altres cantators a la Bajos,
em sembla que és Valencià.
I com que és en diumenge,
ho fan a les 8 de la tarda,
també un horari molt fàcil,
un horari còmode.
Aquest està bé,
perquè entre setmanes hi has de treballar,
ja està bé que comenci dureta.
Això és més europeu.
Aquests també fan una altra cosa especial,
d'una altra mà a mà.
En aquest cas,
fan un espectacle conjunt
que es diu Venim del Nord, Venim del Sud,
perquè el Pau a la Bajos
és de Torrent de 5,
de Torrent de no sé on,
de per allà del País Valencià,
i Cesc Freixas és de Riu de Villas.
Llavors, faran una...
Això està tal.
Sí, això està cap a un.
Per això són de punta a punta,
i per això l'espectacle es diu
Venim del Nord, Venim del Sud,
i fan cançons del Principat,
cançons pròpies,
cançons del País Valencià, etcètera.
Tot això, aquesta setmana,
musicalment parlant,
estem d'enhorabona,
tenim de tot, tenim de tot.
Bé, doncs, musicalment parlant,
estem com...
Estem que estem molt bé,
estem molt bé.
A veure, no perquè ho digui cap estudi,
si més no,
perquè cada dimecres,
com que l'Enric ens porta
la música d'actualitat
que es fa al País,
la veritat és que no ens ho acabem,
i no cal que repetim cada setmana,
perquè cada cop hi ha més formacions,
més grups,
i a més,
de tots els pals.
I a la banqueta dels d'Espera
en tenim quatre o cinc aquí,
a punt per posar,
i cada setmana en surt algun mes.
Hi ha una producció musical
extraordinària en aquest moment,
a casa nostra,
de la cosa dels cinemes,
la que està...
Això és un altre tema.
Això no està tan bé.
Que és com una mena de serial.
Això, perquè avui és la quarta vegada,
si no m'equivoco,
que parlem del tema
de la llei del cinema en català.
Sí, de coses que passen
amb la llei del cinema.
Això al marge ja de quan hi ha
un cicle d'aquests del cicle 5
de cinema en català i tot això,
al marge de quan hi ha
altres coses de pel·lícules,
el tema de la llei del cinema
de Catalunya,
ja anem per la quarta entrega
de la serial,
tothom sap que aquesta setmana
hi ha hagut el tancament
de persianes
de la patronal del gremi.
D'alguns cinemes,
no tots, eh?
No, clar, tots no,
ja ho sabem,
però mira,
eren els que tenien
la paella pel mànec
perquè van tancar
571 sales
d'un total de 791.
Això va pel voltant
del 70%.
Sí, sí, sí.
Clar, són tots multisales,
d'aquestes amb un munt
de sales multicinemes,
i llavors, és clar,
de seguida hi ha
moltíssimes sales tancades,
etcètera.
Com que de tot això
ja s'ha anat parlant molt,
jo només volia fer
un parell d'apunts
de coses col·laterals
que han anat passant
aquests dies.
Respecte a la tancada
del dilluns,
hi ha hagut la campanya
aquella que des del Facebook
es va organitzar
una protesta,
eh?
Que no me'n recordo
el lema exactament,
hauria de ser
si el cinema
es fan vaga
contra el català,
els catalans
fan vaga
contra el cinema.
Una cosa així.
I això,
amb cosa de pocs dies,
va ajuntar
23.000
persones
que s'han apuntat
a aquesta campanya
del Facebook
en algun lloc
que li va haver
fins a 25.000.
Bé, doncs 25.000
que han fet aquesta campanya.
Hi havia diferents propostes.
Una,
el dilluns anar al cinema
que estic obert,
no anar,
i el dimarts
no anar a cap cinema
dels que havien tancat
dilluns.
I després hi havia
també la del dimecres,
que és avui,
fer concentracions
davant d'alguns cinemes
de Catalunya,
concretament de Barcelona
i de Girona,
si no ho dic,
així ho dic,
una mica de memòria.
Però,
a banda de tot això,
hi ha també
la plataforma
per la Llengua,
que ha fet
aquell estudi
recentment,
tot això,
han habilitat
una pàgina web,
diguem-ne l'adreça
és molt senzilla,
per fer una protesta,
una queixa,
que va directament
a l'adreça de correu
del senyor Camilo Tarrafón,
que és el president
del gremi
d'exhibidors
de Cinema Cadaú,
els convocants
d'aquesta tancada
de persianes
del dijous passat.
Doncs bé,
si algú s'hi vol...
Vol escriure el senyor Camilo?
No cal escriure,
només...
Ah, ja et dona la carta feta.
Els de la plataforma
ja han fet una carta de queixa
va filmar-la?
Home, ara aquí no,
quan sorti ja la filmaré.
Doncs mira,
l'adreça és molt senzilla,
la típica adreça
de la plataforma
www.plataforma.com
guióllengua.cat
barra queixa cinema.
I si no ho trobeu,
simplement posant
a la web de la plataforma,
allà,
com que és una cosa d'ara,
doncs hi ha un enllaç
directe a la primera pàgina,
i és la queixa aquesta,
és una carta
escrita en català
sobre tot aquest fet
i que va dirigida
directament al correu
del senyor Camilo Tarrafón.
Perquè no signarem res
que no mantingui les formes.
És molt educada
i encara hi ha una cosa
més curiosa.
Bé, també la FEDM
ha fet un manifest
sobre el tema,
com els temes
en què ens podem imaginar
que van al sentit
que estan d'acord
amb la llei i tot això
i que no està bé
que l'empresariat de cinema
estigui en contra d'això.
Bé,
hi ha una altra cosa curiosa
que he detectat,
que és que resulta
que des del govern balear
estan preparant
una norma,
un projecte de llei
per impulsar
el foment de l'ús
del català al cinema
i també en el món audiovisual,
que òbviament
veient el president català
s'inspiren
en l'anormativa catalana.
I voldria fer una rèplica
en alemany?
No, no, no.
No, no,
ho dic perquè
el govern balear
pensarà en Mallorca sobretot.
Bé,
però és que a veure,
hem de dir,
això és una proposició de llei
que surt de la Direcció General
de Política Lingüística
que està governada
pel bloc,
el bloc balear
que són els catalanistes
o balearistes,
els que estan,
sí,
els que impulsen
des de sempre
el tema de la llengua
i la política lingüística
del govern balear.
Per tant,
en aquest sentit,
això de moment
s'ha de veure com a positiu.
Ja adverteixen
que no poden ser
tan ambiciosos
com la llei catalana,
però que aniran
amb el mateix sentit
a obligar
o a establir
una sèrie de quotes
o manera
que hi hagi
més producció
i més presència
del català
en l'audiovisual
que és,
en el món audiovisual,
balear,
no només en el cinema,
sinó també,
suposo,
televisions,
internet,
jo què sé.
Doncs deixem el tema
del cinema
que intueixo
que caldrà parlar
més endavant,
ja ho veurem,
ara afegim
una informació
d'aquelles boniques
perquè sí,
és la cinquena jornada
d'acolliment lingüístic
que es fa a Tarragona.
Sí,
i això es fa passat demà
i es fa,
aquesta vegada,
es fa concretament
a la ciutat del repòs
i de vacances,
allò,
com es deia,
la ciutat residencial
que ens en deia abans,
allò,
allà...
Allà arriba,
estegites i ja està,
no cal que faci
repòs i vacances.
En aquest cas,
no,
perquè allí també
és un lloc habitual
de congressos,
de reunions d'empreses,
d'això,
que tenen sales
i espais molt grans
i per tant això...
Però bé,
qui impulsa aquesta jornada?
Això va impulsar
la Secretaria de Política Lingüística,
concretament,
des d'aquí a Tarragona,
l'Anna Domingo,
que és la tècnica
de la Secretaria de Política Lingüística
a Tarragona
i que puc anunciar ja
que ens visitarà
aquest mes,
la visita d'aquest mes,
serà ella.
No sé si serà
la setmana que ve o l'altra,
depèn de com...
si té molta feina
després de la jornada,
doncs potser serà
d'aquí dues setmanes,
si no,
la setmana que ve
la portarem
perquè ens expliqui
tot això
i també
què fa la Secretaria
de Política Lingüística
aquí,
a la zona
de Tarragona
i aquesta jornada,
com diem,
és la cinquena edició
ja i Patanya
fa cinc anys
que es fa
i és una...
la cinquena jornada
de presentació
de materials
i experiències
destinats
a l'acolliment lingüístic
i això doncs
va destinat
a professionals
d'acollida
i d'acolliment lingüístic
tant gent
de personal tècnic
del món de la immigració
dels instituts municipals
de serveis socials
i d'aquest estil,
gent de la normalització
lingüística
que fem cursos
de nivell bàsic
i d'acollida
i tot això,
gent de l'equip
de llengua
i cohesió social
del Departament d'Educació,
professorat d'escoles d'adults,
d'escoles d'idiomes,
etcètera.
Tot aquest tipus de gent
hi ha 120 places
i ja fa dies
que no en queden,
vull dir que això
cada any s'omple
i va a molta gent.
A veure,
aquí es presenten
materials
útils
per treballar
en aquest sentit
i també
s'hi expliquen experiències.
Per exemple,
algunes de les experiències
que s'explicaran
són el programa
que s'ha fet
a Vilaseca,
Descobrim Vilaseca,
el presentarà la Sara Cox,
que és la tècnica
d'immigració
a l'Ajuntament de Vilaseca,
o una altra cosa
que s'explicarà
és la campanya
Si us plau,
Parlem en català
de la plataforma
per la llengua
de la qual ja havíem parlat aquí
o també
les experiències
amb els llibres
de lectura fàcil
de la col·lecció
Llegim
que es fan
des del Servei
de Llengua
de Comissions Obreres
amb l'Helena Salines
que és la tècnica
de la Servei,
per exemple.
I també,
òbviament,
també hi haurà
conferències formals
sobre,
per exemple,
la conferència
de Mercè Soler,
directora tècnica
de la Casa de les Llengües
de Normalització Lingüística
doncs ella farà la conferència
amb el títol
La base de dades
de bones pràctiques
de lingua monu
un dipòsit d'experiències
d'acolliment lingüístic
a la base de tots.
És a dir,
la Casa de les Llengües
recopilen informació
d'aquest tipus
i el que s'exposarà
és perquè els assistents
sabien que des de la Casa de les Llengües
hi ha tot el material que hi ha
i que és accessible
per a tothom,
etcètera, etcètera.
Bé,
tota una sèrie de coses
que més endavant
l'Anna,
devingu,
la setmana que veu a l'altre
ens explicarà com ha anat,
etcètera, etcètera.
Doncs això pel que fa a l'actualitat,
ara fem una pausa
i de tornada
doncs serà el moment
de comprovar
els límits del català.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar aquell programa
informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a egarriga
arroba
cpnl
puntcat
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Com us dèiem
hem deixat enrere
ja l'actualitat
de la llengua
i és el moment
d'obrir un capítol
d'aquells
petits espais
que s'inclouen
al quart de català
als límits del català.
Avui anem cap a la franja
de Ponent.
Bé,
com que venim
de l'altre dia
que vam parlar
de tot allò
de la llei
de llengües d'Aragó
de la Franja
totes aquestes coses
i...
Tan enfadat
que estaves
indignat, eh?
Això és el nyiguinyogui
és el que té
el nyiguinyogui
pel queixar-se
nyiguinyogui
i tot l'has cantat
una jota
que està gravat, eh?
Les paraules
i les cançons
no se les emporta el vent.
I espera't
que encara en vindran més
de cançons d'aquestes
en farem més.
Bé, el que passa
a la franja de Ponent.
Això del límits del català
estem parlant ara
en aquest segon capítol
del límits del català.
Parlem de les enquestes
d'usos lingüístics
i similars
que s'han fet
en els últims
des del 2004
cap aquí a Catalunya
i a tots els territoris
de llengua catalana.
De Catalunya
les dades que tenim
són del 2008.
De les altres territoris
de Parla Catalana
són dades
d'una enquesta
d'usos lingüístic
que es va fer el 2004
i concretament
els de la franja de Ponent
que explicarem avui
són d'aquesta
enquesta del 2004.
Les enquestes
d'usos lingüístics
es fan a població
de 15 anys o més.
i en aquest sentit
la mostra
que es va fer
en aquesta enquesta
eren 869 enquestes
d'un total
de 39.448 persones
de més de 15 anys
que viuen a la franja.
Per tant,
els de menys de 15 anys
no hi són
però ve a ser
la població
així grosso modo
de la franja
es diu
que són uns 50.000
habitants.
Això és una minoria
lingüística
dintre d'una comunitat
d'un milió i mig
d'habitants.
Com està la cosa?
A veure,
les enquestes
d'usos lingüístics
miren
les competències bàsiques
i també
es fan moltes preguntes
de l'estil de
en quina llengua
te relaciones
amb la família
amb els pares
amb els fills
amb l'entorn laboral
amb l'entorn social
tots aquests detalls
es poden veure
si a algú l'interessa
a la pàgina web
corresponent
de la Generalitat de Caluny
es posa
pots buscar
enquestes d'usos lingüístics
ja et sortiran
vas a parar
a l'IDESCAT
que és l'Institut d'Estadística
i allí trobes tot això
en PDF complet
per tant no cal
explicar-ho tot
explicarem
les dades principals
de l'enquesta
són pocs
però en aquest sentit
lingüístic benvinguts
perquè és un dels llocs
on el percentatge
de gent que entén
el català
és més elevat
de tot el territori
de tot el territori
de parla catalana
de tot el territori
de parla catalana
del món
a la franja de ponent
el 98%
de la població
l'entén
el 72,9%
el llegeix
el 88,8%
el parla
és molt alt
i espera't
perquè dels que el llegeixen
hi ha dades interessants
com que
la mitjana 72,9%
però és que
la franja d'edat
de la gent més jove
passa del 87%
entre 15 i 29 anys
és la franja de més jove
i un 87%
de la gent
llegeix
és curiós
no hi ha un marc
polític
lingüístic
etc
però en canvi
hi ha molta vitalitat
aquí és un dels punts forts
de la franja
en el tema del parlar
per exemple
el promitge és del 88,8%
però
la franja de gent
de 15-29
són el 89,5%
i la franja
de 30-44
són el 90,7%
de gent que parla
en català
i els que l'escriven
aquí ja baixa molt
perquè és clar
hi ha la gent més gran
que no l'ha après a escriure mai
llavors l'escriven
un 30,3%
de població
però atenció
la franja jove
que és la que
pot mantenir això
dels 15-29
són el 61%
que el saben llegir
i això
em sembla que
aquest promitge
en aquesta franja d'edat
és superior a la majoria
de llocs de Catalunya
també
que sàpiguen
escriure en català
bé
llavors
grosso modo
els conceptes típics
de les enquestes d'ús
llengua inicial
és a dir
quina és la llengua
que jo vaig aprendre
de petit a casa
el promitge
és 70,5% català
26,4% castellà
però
destaquem
que
la llengua inicial
de la gent més gran
això ha retrocedit socialment
perquè
de gent de més de 65 anys
són 88,5%
que es tenen
com a llengua inicial
el català
en canvi
la franja jove
de 15,29
que tinguin com a llengua inicial
el català
són un 63,9%
que tampoc no està gens malament
oscil·lem del 63 al 81
després
que tinguin com a llengua habitual
això vol dir
la meva llengua
jo habitualment
en què parlo
doncs
atenció
perquè
parlen
el 73,6%
de la població
parla habitualment
en català
i això és més que la gent
que la té com a inicial
vol dir que hi ha gent
que sense que la seva llengua
fos el català
com que viuen en aquella zona
i és majoritari
parlen en català
i l'utilitzen com a llengua primera
i això
i a més a més
en totes les franges d'edat
excepte la més jove
en totes les franges
des dels 30 anys
fins als més de 25
en totes les franges d'edat
la mitjana
és superior
a la gent
que la té com a llengua inicial
és a dir
62% de gent
de 30, 44 anys
diu que la seva llengua inicial
és el català
però en canvi
67%
és la seva llengua habitual
i els de 65 anys
o més
com a llengua inicial
del català
són el 81,5
però en canvi
n'hi ha un 83,6
que és la seva llengua habitual
hi ha més gent
que parla en català
de la que és la seva llengua materna
això
també passa
amb la llengua d'identificació
és a dir
quina és la que consideres
la teva llengua pròpia
per exemple
la llengua d'identificació
és a dir
la llengua
que jo considero meva
és el català
en un 66,6%
de la població
i això
també
té uns valors
similars
als del que consideren
la llengua habitual
la llengua habitual
és amb què parlo generalment
llengua pròpia
la meva llengua és
català
les dades són molt semblants
una miqueta menys
una miqueta menys
però que la llengua habitual
això vol dir que
tu i jo parlem habitualment en català
però potser la meva llengua
jo no me sento més
que català no parlant
i això
clar
és una mica
un cert retrocés
en aquest sentit
sociològic
o sociolingüístic
però
la dada positiva
diguem-ne és aquesta
que hi ha més gent
que la té com a llengua habitual
que no com a llengua inicial
i que per exemple
en les franges d'edat
de 15-20-9
que són els que han de mantenir el futur
totes les dades
estan
pel damunt
de la mitjana
de la seva cosa
és a dir
que independentment
de la norma
que s'ha aprovat recentment
la realitat
a la franja de ponent
respecte al català
no té res a veure
no
i és bastant
és bastant
i la norma és una altra
molt fotent
ja ho voldrien
altres territoris
de parlar català
no tenia aquestes xifres
el camp de Tarragona
per exemple
l'altre dia vam donar les dades
i estem a l'extrem contrari
sí, sí, és veritat
el camp de Tarragona
juntament amb l'àrea metropolitana
són els que estem a l'extrem contrari
som els que ho tenim més fotut
que n'hem perdut més
que la norma
la llei ens diu
que podem parlar fins i tot
en Occità
i no parlem ni en català
és ben curiós
i em sembla que estàvem al 30
sí, sí, paradoxes de la vida
així està
doncs així ja està
i aquestes són les novetats
amb les que acabarem
un quart de català
la plataforma per la llengua
de cara a la ciutadania
de cara al català
fa una guia
d'acollida lingüística
evidentment
com que aquest cap de setmana
divendres
vaja
tenim la jornada
d'acollida lingüística
que avui tocava parlar
d'aquesta guia
ja fa un cert temps
que existeix
és una guia
ja ho diu tot el seu nom
de cara a la ciutadania
i de cara al català
és una guia d'acollida
lingüística
la tinc aquí
per aquí damunt
però ara no la veig
se m'ha quedat
tot els papers
està estructurada
en quatre capítols
el primer es dedica
a explicar
les característiques
de la llengua catalana
el segon
es dedica
a explicar
elements que fan referència
a la llengua catalana
i que afecten
els treballadors
de l'administració pública
o les entitats
que treballen
en immigració
etc
de l'estil
de què és la triga lingüística
quina normativa
afecta al sector públic
és a dir
el funcionari
quina normativa lingüística
l'afecta en aquest camp
etc
consciència de ser
un referent lingüístic
el funcionari
de cara a l'immigrant
aquest tipus de coses
el tercer capítol
es dedica
a informacions
adreçades
als usuaris
a l'immigrant
que va a l'administració
que sàpiga
que hi trobarà
quines oportunitats
té per aprendre català
on pot aprendre català
el tema del voluntariat
per la llengua
l'àmbit de l'escola
les empreses
i establiments oberts
al públic
allò que si tu treballes
al sector de la restauració
doncs has de tenir
una disponibilitat
aquest tipus de coses
i l'últim apartat
el quart apartat
fa referència
a recursos pràctics
tant adreçats
als professionals
del sector
webs lingüístiques
de diccionaris
serveis de traducció
etc
i també
cursos de català
presencial o no presencial
etc
aquest tipus de coses
i després encara tenim
un anex
amb continguts relacionats
amb la llengua catalana
el que diu
el Pacte Nacional
per la Immigració
sobre la Llengua
i també un recull
de normativa legal
sobre la llengua
això
se n'han fet
4.000 exemplars
i es distribueix
principalment a ajuntaments
i votacions
i així
però qualsevol usuari
qualsevol persona
que li interessi
pot anar al web
de la plataforma
com sempre
a les3bdobles
punt plataforma guió
llengua punt cat
i allí
pots baixar-te'l complet
amb pdf
amb colors
i si treballar
el pots imprimir
si t'interessa
i avui l'Enric
també vol posar
un cert enfasí
en la llibreria
en línia
de la Generalitat
ja sabeu
que aquí a Tarragona
tenim llibreria
de la Generalitat
al carrer Major
amb una parada magnífica
podeu veure
totes les publicacions
però lògicament
també està en línia
i els anys
però això és nou
els anys que va costar
que a Tarragona
tingués llibreria
perquè
a tot
cada capital
de província
quan encara existien
les províncies
ara es veu que ja no existiran
però quan encara existien
totes en tenien
menys a Tarragona
no en teníem
i fa poquet que la tenim
però ara ja
la gran novetat
primer
aquí tu i jo
ho he de demanar
per a un que visqui
a Torralambarra
potser li farà mandra
en canvi
si ho té en línia
i ho pot veure per internet
doncs aquesta és la gran cosa
i la gran novetat
això és d'ara del gener
de mitjans de mes
l'adreça és molt senzilla
llibreria.gencat.cat
sense les tres B dobles
llibreria.gencat.cat
i aquí podem trobar
més de 4.000 referències
tot el que s'ha publicat
des de la Generalitat
podem trobar-ho en aquesta web
podem buscar per autor
per matèria
per llengua
per any etc
i saber exactament
de què va cada títol
i lògicament
la gràcia d'això
és que tu ho puguis comprar
des de casa per internet
i ho rebràs a casa
per correu
per tant la cosa
la cosa més fàcil
ja no pot ser ara
ja ningú pot dir
és que això de la Generalitat
no ho trobo
no sé on trobo
doncs ara en línia
i l'adreça és ben senzilla
avui t'he vist força moderat
bé
qüestions interessants
torna la setmana vinent
ja saps que
potser sí
igualment tornaries
jo torno quan vulgui
com que potser sí
els dimecres
què poses en dubte
que podria ser
si home sí
i si s'acaba el món
és una possibilitat
però és igual que no tornis
fins al 2012 no toca
si s'acaba el món
tampoc no hi serem nosaltres
fins al 2012 no s'acaba
el que s'acaba ara
és això
el programa
normal el programa
s'acaba a quarts de dues
no
el quart de català
sí sí
acabem saltant pels terrats
saltant pels terrats
per cert que té a veure
alguna cosa Albert Pla
amb aquest disc
sí
em sembla que sí
és el productor
em sembla que sí
ara que ho dius
alguna intervenció
hi ha posat mà
i han fet alguna cosa junts
tots dos
bé acabem amb la cançó
que dóna títol al disc
que és
de Terrat en Terrat
que és la número 11 del disc
que es diu així
i que dissabte
podeu veure en directe
a Tarragona
i demà regalarem
demà regalarem entrades
al matí de Tarragona
ràdio
quatre entrades dobles
no
dues entrades dobles
no em passi un pèl
i recordarem alguns dels moments
que va deixar ahir Gerard Quintana
al Ja Tardes
però ara
ens quedem amb aquest treball
i desitjant que no s'acabi el món
perquè l'Enric Garriga
pugui tornar el proper dimecres
dimecres
més
Són encornetes de fira al carrer
desafinades cançons sense temps
hi ha un gos que aborda l'església del Pi
Santa Maria Verge Mare de Déu
hi ha un tio que riu
n'hi ha un a la creu
i un altre diu
si no el veu no s'ho creu
hi ha gent que plora
hi ha gent que és Déu
i n'hi ha que acaben el món
als seus veus
gira la vida
i t'estira
et castiga
t'estima la vida
si vols i tu creus
gira la vida
t'estira
t'estima
castiga la vida
si no ets prou valent
des de la mare
em veuràs despullar
sembla que tenim problemes
amb la connexió
Gerard, en què saps?
si no és possible connectar amb en Gerard
Gerard
estàtues vives
de cor a un infern
nenes que et vives
et venen al cel
la policia
arriba el pla
del Liceu
la multitud boja
celebra el triplet
hi ha gent que és gran
hi ha també nens
hi ha mil limonis
que et faran etern
hi ha qui té gana
hi ha qui ha menjat
i nens que viu
arran de l'infart
gira la vida
i t'estira
et castiga
i t'estima la vida
si vols i tu creus
gira la vida
i t'estira
i t'estima
et castiga la vida
si no és prou valent
mirant des del mar
em veuràs despullat
saltant de terrat
enterrat
mirant des del cel
em veuràs de gairell
corrent de bordell
en bordell
ern
i
vols pero
vols
i
t'estima
et
i