Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Estic molt contenta de veure't i de saludar-te.
I jo de què ho estiguis.
Veus que bé. Comencem amb música, com és habitual?
Sí.
Doncs vinga, comencem amb música
i amb un dels protagonistes d'aquesta firada de música
al carrer de Vilaseca, que ja hem deixat enrere.
Ja porto guerres, cremo terres, porto sang.
Ja porto cenas i a les viles porto fam.
Fes el que us duc, sóc un malestruc.
Porto un missatge i us el dic amb el meu cant.
No tingueu por, no hi ha dolor.
Sabeu que sempre seré la vostra millor opció.
No tingueu por, no vull més plos.
Jo sóc l'amor i per això ara us canto aquesta...
És Joan Colomo, una firada de música de Vilaseca
que no ha decebut a ningú i que ha deixat grans moments
que Enric Garriga va tenir ocasió de viure en directe, no?
Doncs sí, vaig aconseguir per primera vegada en els 11 anys de la fira
i vaig poder anar dissabte, no hi va anar els tres dies,
però hi va anar un dels tres.
Home, ja està bé.
El que menys va ploure.
Ja veus?
I el que menys problemes va donar a la polícia.
La vas encertar.
Sí, perquè tant divendres com diumenge van haver de caminar.
Abans de parlar amb el Colomo, digue'm adversaris,
com va estar allò d'adversaris?
Perquè mira que això em pintava molt bé.
Brutal.
Els adversaris amb Astrio els podem portar per tots els continents
perquè són d'impacte.
És una cosa impressionant.
Podríem ser una mica autàrtics amb música, eh?
No, home, veient el que es veu...
Últimament és que hi ha de tot, eh?
I veient el que es veu a la fira...
De tot, de tot.
Sí, sí, però és que allò dels Astrio amb els adversaris és espectacular.
Els podem portar als Estats Units que no faran mal paper
al costat dels famosos hip-hoperos d'allà ni dels...
Això és un punt patriòtic, això que acabes de dir, o no?
Sí, sí.
Sí, sí, però és que encara estic impactat.
Fa cinc dies encara estic impactat.
I Joan Colomo et va encantar, també.
Joan Colomo jo ja l'havia sentit, però és que en directe és molt divertit.
A veure, escoltem una miqueta més.
Home, alegre, animat, amb...
I això que la cançó es diu La Mort.
Sí, però està bé.
És molt sarcàstic i molt irònic.
És un personatge curiós.
Aquest era el guitarrista d'Un Finicet Simpati,
que la setmana passada es van dissoldre oficialment,
però també toca amb un grup que es diu La Célula Dormiente,
que també van per un estil de Cicuñero.
I aquest, el disco es diu Contra todo pronóstico,
i canta en català, canta en castellà i canta en anglès.
Entre altres coses, perquè ell és de mare navarra, em sembla,
o de pare o de mare, és de navarra.
Llavors no té complexos i canta en tres idiomes.
Canten les seves llengües, que són vàries.
Sí, perquè amb els Un Finicet Simpati cantaven en anglès,
i doncs ell, a la seva, va en castellà i en català.
Clar, al disc hi ha sis cançons en castellà,
tres en anglès i quatre en català.
Jo n'he agafat un parell en català i som molt diverses.
Totes són així...
Espera que dius que ens n'has agafat dues.
La Mort, que és aquesta primera,
i acabarem amb una que es diu L'Inferm,
una mica el món de Dante, eh?
No, més aviat es refereix a L'Inferm de la vida laboral.
Ah, de la vida laboral, és que clar, hi ha dels inferms.
Sí, és molt conyón, i no només les lletres en sí,
sinó la manera de presentar-se a ell en directe,
és que des del primer moment que es va sortir a l'escenari
ja feia gràcia a l'individu.
És un tio jove.
Jo el veig pel Santa Tecla,
en aquell concert que organitzen les Mames amb Crius.
Tant de bo.
L'any passat vam tenir el period de galeril.
Sí, doncs jo, el Joan Colomo,
voto perquè el portin per la festa de les tecles.
Bé, doncs obrirem un referèndum, en tot cas,
si cal, des d'un quart de català.
la música, la Fira de Música de Vilaseca,
una vegada més no ha decebut,
sinó tot el contrari.
Em val la pena que la continuem recolzant.
I a més, aquesta fira està bé perquè no està massificada,
pots anar per tot arreu, tot és bastant cèntric,
no hi ha problemes de parcament pels voltants,
i tot el centre del poble tens escenaris ben muntats, bon so.
Molt bé, molt bé, perquè mira,
no tinc aplaudiments de plàstic d'aquells que fem servir,
però més que un aplaudiment de plàstic
es mereix la Fira de Música al carrer de Vilaseca.
Comencem...
Ai, m'has espantat.
Com també mereix un aplaudiment aquest que ve ara.
Els premis a la promoció del català.
Exacte, això és la primera edició,
és una de les dues convocatòries
dedicades a estendre el català
del Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament.
Es va convocar fa uns quants mesos,
i ara, el dia 10, es va reunir el jurat,
jurat format per la regidora de Política Lingüística,
Rosa Rossell,
per Miquel Àngel Predilla,
professor de Filologia de la Universitat Rubí i Vesili,
també és membre de l'Institut de Ciutat de Catalunya,
l'Anna Domingo, que l'hem tingut aquí
representant de la Ciutat de Política Lingüística de Tarragona,
i Arga Santís, en representació del Centre de Normalització Lingüística,
formaven el jurat,
i aquest primer premi a projectes
per estendre l'ús del català a Tarragona
li han atorgat els tallers per la llengua.
Molt bé.
Sí, senyora, amb un projecte que es diu...
Com es diu?
Se'ls ho ha deixat.
Ja som, no, està aquí.
Estén el català al teu barri.
És un projecte orientat a fomentar el canvi d'actituds lingüístiques
dels adolescents i dels joves a través del joc.
Això, pel que m'explicava la Marina Massaguer,
també l'hem tingut aquí,
la xica del servei de política lingüística,
es començarà a fer durant aquest estiu
en alguns barris, en els centres cívics,
amb els, també, amb els, com es diu això?
Abans d'acabar el curs n'hauríem de parlar una mica, no?
Sí, i es farà també amb això que fan molts col·legis,
organitzen activitats d'estiu,
i llavors això amb alguns col·legis
ho aplicaran a aquest projecte.
Si us interessa el detall del projecte i tot això,
recomano veure el web dels tallers per la llengua,
és molt senzill, 3bdoles.talles.cat,
i aquest són, de fet, material dels tallers de la llengua
és el que utilitzem, per exemple,
amb això que fem amb els autobusos,
o a la Guàdia de Bana,
amb el concepte d'allò dels tallers
per al foment de l'ús lingüístic,
del canvi d'actituds,
el taller d'espai lingüístic personal,
aquest tipus de coses estan molt bé,
i les podeu trobar totes aquí,
a la web dels tallers per la llengua.
Molt bé, més premis encara.
Aquests, els premis Joan Coromines,
que han anat a parar a diferents personatges
i entitats que s'ho mereixen, esclar.
Per exemple, aquests premis els dona
la Coordinadora d'Associacions per la Llengua,
que en agrupa bastantes, bastantes de l'Associació de Catalunya,
i cada any donen els premis Joan Coromines.
Això es va fer el cap de setmana passat,
dissabte, em sembla que es van donar,
per allà es va fer a l'Hospitalet,
a l'Hospitalet de Llobregat, suposo,
no el de l'Infant,
i van donar quatre guardons.
Primer, un, Joan Solà...
Aquest era imprescindible, a veure, cantat i necessari.
Sí, després que li hagi donat el premi
d'una de les lletres catalanes,
doncs li han fet homenatge i reconeixement
tota la trajectòria a Joan Solà.
Un altre premi ha estat per a la Llega Cooperativa Bacus
per la seva trajectòria empresarial
a favor de la cultura i la llengua catalana.
Un tercer premi se li ha donat
a la Comissió 350 anys de resistència
al tractat dels Pirineus,
que ha sigut premiada per això,
per la seva mobilització popular...
També s'hi porten 350 anys treballant-hi.
Que mínim que no donar-li un premi.
No, no, fa pocs anys que treballa.
Fa 350 anys de la desgràcia del tractat dels Pirineus.
Que ja ho sé, Enric.
Jo sé que no tinc gràcia, però...
La cosa és el 7 de novembre, el dia exacte.
Llavors, aquests cada any munten una moguda important
reivindicativa contra el tractat dels Pirineus.
I l'última, el tercer premi,
se li ha donat a la coordinadora sardanista
de l'Hospitalet, de Llobregat, suposo,
per la difusió i divulgació local
de la cultura i la dança popular.
Molt bé.
Ah, i a més van aprofitar
per presentar el manifest del Correllengua 2010,
que l'ha fet la Patricia Galancho.
Ja veus, parlem de telecomunicacions?
Sí, ui, n'hi ha un munt, n'hi ha un munt.
No, doncs un parell o tres, eh?
Bueno, hi ha un munt de cosetes interessants.
Dic-les fàcils.
Tens que he posat el cronòmetre a zero.
Sí, ara, primer diré les dues cosetes senzilles,
que són les negociacions del govern català
amb diversos governs per tenir reciprocitat televisiva.
Hi ha atenció a la cosa senzilla.
No, no, va bé, va bé, sí.
Per una banda, el govern català i el d'Andorra
estan ultimant un acord de reciprocitat televisiva,
perquè a Andorra puguin veure legalment,
de fet ho veuen igualment,
però perquè es legalitzi tot i sigui correcte,
tots els canals de la televisió de Catalunya,
i, com a intercanvi,
Andorra Televisió es podrà veure, de moment,
a les comarques piranenques,
que són l'Urgell, la Cerdanya, el Pallars i l'Alta de Begossa.
I aquí no, aquí no podem...
Encara no, però suposem que més endavant, sí.
Però tu has vist la televisió d'Andorra?
Fan coses xules o...?
No ho sé, però ara et diré com la podem veure,
perquè des d'aquí no, en principi,
per la tele no la pots veure,
però per internet sí, i ara explicaré com.
I després estan en una negociació
semblant amb el govern d'Aragó,
per fer que a la franja d'Aragó
puguin veure la televisió de Catalunya
i que la televisió Aragón TV...
Te recordes la ranxera aquella?
Home, Aragón TV amb la ranxera,
jo crec que fos no sé què dir-te.
Bé, però ara ho podran veure.
Escolta com estan les teles algunes, eh?
Bé, però, depèn...
Allò tu ho vas prendre a la xunga o a la divertida?
Jo m'ho prengui a la divertida.
Sempre, això sempre, Enric.
Llavors, es podrà veure...
A Aragón TV es podrà veure a les comarques...
amb una franja de 60-70 quilòmetres
de la franja...
oest de Catalunya,
eh?
Vull dir, per allà fins a Lleida i tal.
Però també, com que, per exemple,
a Salou i a la Costa Dourada,
a l'estiu hi ha una gran colònia aragonesa,
la intenció és que...
Podran seguir amb la seva programació de TV.
No, no, que també arribi fins a Salou.
De moment encara no hi arriba, però hi arribarà.
Altra cosa és amb el govern valencià,
que ja fa temps que es negocia
i ja fa temps que no arribem a cap acord concret.
Hi ha acords verbals,
però no s'ha filmat res encara amb el govern valencià.
Però de moment ja tenim la reciprocitat
amb les Balears,
ja m'hem dit fa poc,
s'està a punt de tenir amb Andorra i amb Aragó.
Bé.
I ara...
I si no pots veure televisió d'Andorra aquí,
ja et diré com ho pots fer.
Per internet?
Sí.
Hi ha un senyor balear,
que es diu Miquel Marsàbal,
que viu a Amsterdam des de 1992.
A Holanda tenen un canal internet
que es diu Nederland FM,
que li ha donat la idea.
I ell ha fet dos webs.
Un que es diu
www.països-catalans.tv
i un altre que es diu
www.països-catalans.tv
Què podem veure en aquests canals?
Doncs, com es pot suposar,
amb el canal Països Catalans TV
es poden veure totes les cadenes
que emeten en català per internet.
Com que cada vegada hi ha més cadenes
que emeten per internet,
doncs aquí n'hi ha una vintena.
Les teles locals, tot, eh?
Sí, sí, hi ha totes les teles,
totes les teles que tenen emissió en línia.
Clar, des de TV3, amb el 324 i tot,
fins al canal català,
totes les televisions locals.
Tenim les televisions mallorquines,
el canal...
Mira, Andorra TV,
Andorra TV, Pirineus TV...
A veure aquesta tele què és?
És que no veig bé francesa...
Sí, hi ha una cadena francesa...
La tele del Vallès...
No, no, molt bé.
Hi ha una cadena francesa
que emet una franja de programació en català
per a Catalunya Nord,
doncs també la podrem veure.
A què munt de teles que hi ha al món, eh?
Això és les ràdios.
Això, les teles i les ràdios en català.
Mira, hi ha unes vint canals
que emeten en línia de televisió
i llavors l'equivalent en ràdio
ni té, em sembla que...
trenta...
cinquanta-tres emissores
de ràdio FM que emeten en barinat.
Lògicament, Tarragona Ràdio hi és.
Aquí la tenim.
La pantalla és molt senzilla.
Aquest senyor com és
que li enviarem una salutació per correu.
Doncs es diu Miquel Marçaval
i viu a Amsterdam.
Després em dones l'adreça que li enviarem.
No, des d'aquestes webs li podrem enviar.
És molt senzill.
Tu cliques l'adreça
i llavors punteçut la icona
amb el logotip de cada emissora,
cliques damunt
i ja s'obre la pantalla
d'aquella emissora de ràdio
o la pantalla d'aquella emissora de tele.
Escolta, no s'arriba a l'acord
per allò de gratis.
Tot de gratis, internet.
Bé, no entrem en aquest tema.
Parlaves del País Valencià
que no hi ha estat possible
però hi ha coses que sí que al final arriben
perquè finalment la Generalitat Valenciana
ha reconegut els títols de filologia catalana.
Els hi ha costat, sí,
però tothom té el seu tempo
per assumir la realitat.
Saps quant els hi ha costat?
Vuit anys.
I saps quants euros els hi ha costat?
16.500 euros.
Vol dir uns 2.000 euros a l'any.
I això per què?
Costa diners.
Que costi temps que t'ho pensis,
mira el Tribunal Constitucional.
Ara, que et costi tants calerons.
S'ho han gastat en recursos a les...
Mira, hi ha 28 sentències reprobatòries
de l'actitud de la Generalitat sobre aquest tema,
19 del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
S'ho han gastat en jutjats, com si diguéssim.
Sí, sí, i 9 del Tribunal Superem Espanyol.
Després, algun diari diu que arriba fins a 35 les sentències.
Total, al final ho han hagut de reconèixer.
Sí, ho han fet de la manera típica que fan aquestes coses,
que és que no es noti gaire,
però a l'última convocatòria que s'ha fet
d'oposicions d'ensenyament,
a l'annex on es parla dels títols
que es poden aportar per demostrar el coneixement de valencià
i surten la llicenciatura en filologia,
secció hispànica, valencià,
o la llicenciatura en filosofia i lletres,
divisió filologia, de filologia valenciana.
I, d'una manera amagadeta, amagadeta, amagadeta,
diu, sense perjudici del que disposa l'annex del reial decret 154 barra...
no, 1954 barra 1994 de 30 setembre.
Aquest és el que fa referència, precisament,
a l'equivalència de tots aquests títols amb el de filologia.
Però si ja hi havia problema pel tema dels títols,
en el que són els nivells bàsics de català,
home, el tema de filologia no es podia quedar enrere.
No, però és que, clar, ells anaven fent la viu-viu,
jugant a la puta i a la Ramoneta,
i això són prases de niguinyogui.
Total, que s'han gastat 16.000 euros amb recursos i d'això,
i al final han acabat acotant el cap
per no haver de pagar més
i perquè ja el pròxim pas era que començaven a empresonar
ja responsables polítics de tot això.
Això t'ho gastes amb menys pressupost,
fas uns quants berenars de germà nou,
parles o arregles i potser t'hagués sortit més econòmic.
Doncs sí.
Fem una petita pausa i tornem immediatament
parlant de novetats editorials i informàtiques.
Sí, sí.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
I com a novetat editorial tinc aquí entre les mans un llibre.
Maco, eh?
Molt maco.
Jo em diu, no te'l porto pel que vegis perquè tu no el necessites.
De fet, aquest llibre pot ser fonamental
per a aquelles persones que s'han de treure
o es treuen el carnet de conduir,
que volen utilitzar,
empregar aquesta terminologia també en català
perquè és el vocabulari bàsic del permís de conduir.
Per tant, sabrem que no hem de dir curva,
sinó revolt, per exemple.
I tu saps com es diu allò de quan un cotxe xoca
amb un altre pel darrere?
Colidir?
Bé, colidir sempre que xoca en colidir.
En calçar.
Sí, senyora.
Ho he dit al general ja.
Sí, senyora.
Vita'l, vita'l.
Tu també, ell també es va veure el carnet en català.
Perdona, jo no ho sabia.
Si no ho sabia, no ho sé.
I ho dic.
Tot això està aquí.
Aquesta guia l'ha dit el Saber Català de Trànsit.
I és una guia, atenció,
no és el manual de conduir,
és una guia de vocabulari bàsic
pel permís de conduir,
pensada per a facilitar-li l'existència
a la gent,
els de la nova immigració,
que arriben i volen anar a una autoescola
i tenen dificultats,
no hi ha només amb la llengua,
sinó que, a més a més,
imagina tots aquests conceptes tan raros
que s'utilitzen en el manual de trànsit,
seria difícil.
Bé, això ho ha fet la Saber Català de Trànsit,
n'han fet 7.500 exemplars
i els estan distribuint entre organismes
i entitats que treballen en les persones
que venen de l'estranger.
és una guia i és un suport...
A veure si trobo paràboles
d'aquelles estranyotes.
Ui, n'hi haurà, n'hi haurà.
Bé, de moment...
És molt visual i molt gràfica.
Està pensada, per exemple,
gent que té un nivell de comprensió
electoral català a la vedet,
doncs se li recomanen 50 hores de treball
amb aquest material
i que, a més a més,
li servirà de complement.
Mira, el voral.
El voral.
Jo, Maria, què diries tu que és el voral?
La vorera.
Doncs no.
No, és la vorera d'emergència, això.
És la vorera d'emergència.
El que se'n diu arzen.
L'arzen, l'arzen és el voral.
Bé.
No, jo no ho sabia, tampoc.
La gent que tingui poca comprensió lectora
li recomanen fer 100 hores amb aquesta guia
i, a més a més,
l'hauran de tenir al costat del manual
quan vagi a l'autoescola
per anar seguint això.
L'estructura de la guia és molt pràctica.
Hi ha...
A cada unitat se repeteix el mateix esquema
perquè sigui fàcil seguir-lo.
Primer hi ha un requadret de referència,
que l'alumne posa cosetes
que li interessen amb ell.
Després hi ha una parada en foto
i preguntes introductories sobre temes concrets.
Després hi ha un esquema
de la disposició de cada bloc.
Deixa'm anar il·lustrant l'explicació.
Sí, il·lustra, il·lustra.
Activitats d'aprenentatge.
Senyals, eh?
Senyals, diu, per exemple,
aquell senyal que hi ha,
com si hagués de nevar,
que té allò com un floquet,
doncs es diu paviment lliscant.
Paviment lliscant, ostres.
Però ara, si m'haguessis de que ho digués en castellà,
tampoc no sabria com es diu.
Jo tampoc.
Que va nevar, no.
Jo em vaig treure el canet en català
i això, aquestes coses en castellà, no la sé.
Jo no, jo en castellà.
Aquell aquest que t'anuncia que hi ha una rotonda d'aquí,
no res, diu,
intersecció amb circulació giratòria.
Complicat, eh?
Però potser en castellà també és igual.
I al final de cada apartat hi ha vocabulari de la lliçó
i també, per acabar de fer amena la cosa,
un apartat de jocs d'allò de sopes d'edresi,
de jugar amb paraules i conceptes que apareixen per aquí a la guia.
De totes maneres,
val a dir que és una terminologia molt senzilla
perquè, de fet, també el que és l'activitat,
tot el que s'ha de prendre pel carnet de conduir,
independentment de l'idioma,
també s'ha simplificat en els últims anys.
Que fa 20-30 anys era complicadíssim l'argot que s'utilitzava.
I en fa 12, que és quan ho vaig fer jo,
també ho era, encara.
Jo...
Encara ho era, encara ho era.
Jo l'havia nascut fa 12 anys, eh?
Què es dubtaria?
Què és jove?
Ai, senyor.
Mira, és que avui tenim la secció
Te'n recordes, Ioli?
Sí.
De totes maneres,
em penso que vols comentar alguna cosa més
pel que fa a novetats editorials informàtiques, no?
Unes quantes pistes de mitjans de comunicació
que han renovat webs o s'han posat en el web
o coses d'aquestes.
Per exemple, una,
des de Sant Jordi el diari Público
ja té un suplement en català.
Cada dia, eh?
Hi ha unes quantes pàgines al mig en català.
I això també a l'apartat a la web
també pots trobar la part catalana del diari
les3bdobles.publico.es barra Catalunya
i tens les pàgines en català del diari Público.
També s'han renovat el web
i han millorat les prestacions del web
les revistes Sapiens,
la revista Cuina i la revista Descobrir.
I també un altre diari digital,
Viloweb, també s'ha renovat molt.
Les adreces són,
totes aquestes són òbvies.
3bdobles.sapiens.cat,
3bdobles.cuina.cat
3bdobles.descobrir.cat
i 3bdobles.viloweb.cat
Totes aquestes webs les recomanem
perquè podeu veure les revistes
i hi ha més oferta que el que hi havia
al web antic d'aquestes revistes.
Ara es poden fer més coses al web
i veure més coses.
Doncs ara, és que no hi ha manera, eh?
Vols dir alguna cosa més?
No.
Doncs vinga.
La secció de Te'n recordes, Ioli?
I de què ens en recordem avui, Enric?
Bé, comencem amb una notícia luctuosa
i és que ha mort Miquel Siguan.
Això és aquesta setmana, no?
Sí, dissabte, em sembla que va ser.
Dissabte passat va morir als 92 anys
Miquel Siguan i Soler.
Qui era aquest senyor?
Doncs aquest senyor és un dels fundadors
de la psicologia moderna catalana i espanyola,
una autoritat mundial en la psicolingüística,
sobretot especialitat en la canalla,
i per l'edat que tenia va patir la Guerra Civil,
va patir exili, va anar a treballar a Anglaterra,
allà va descobrir això de la psicolingüística,
i quan va tornar, als anys 60 va tornar a Espanya
i als anys 70 va tornar a Barcelona.
I allà a Barcelona va començar això,
a centrar-se més en la psicolingüística
i als anys 70, com a l'any 74,
va organitzar el primer seminari sobre llengua i escola
en el qual es van començar a presentar idees
que portava ell d'Anglaterra i del Canadà
i que són la base ideològica i filosòfica
i també tàctica o tècnica
del que després ha sigut la immersió lingüística.
És, diguem, l'inspirador de la immersió lingüística
que avui dia practiquem a Catalunya
i que està fixada en el model canadenc
que ell havia estudiat perfectament.
Doncs bé, se'ns ha mort.
No, no, i aquests dies,
amb motiu de la seva mort,
han sortit molts articles al seu voltant,
d'opinió, molta informació,
i la veritat és que són d'aquells personatges
que només els poden conèixer les persones del gremi,
de l'àmbit,
però quan traspassen aquesta dimensió
i arriben al teu abast i dius,
home, realment...
Sí que n'havia fet, no?
...persones d'un talent extraordinari
i fins i tot una mica capaços de pronosticar, no?
Una qüestió tan important i fonamental
per un país com va ser la immersió lingüística
va pronosticar una miqueta com aniria
i no es va equivocar gaire, eh?,
amb les previsions.
Va ser...
Podem dir que és el pare.
Si no, el pare, com a mínim, un dels pares, segur.
Ja que dius del pare i de patrons i de tot plegat aquí,
la patrona d'internet, realment a Santa Té, clar?
Sí, senyora.
És que avui recordem, recordem la festa internet.
Ho recordem perquè és aquests dies,
és aquests dies de la festa d'internet,
però jo voldria recordar una mica com ha anat tot això,
i és molt senzill.
Ara, actualment, això ho organitza
la Secretaria de Telecomunicacions
i la Secretaria de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Però això s'organitza la primera quinzena de maig
perquè el dia 17 de maig
és el Dia Mundial d'Internet,
i es fa coincidir amb això.
Però l'origen de la festa catalana d'internet,
abans que es fessin això mundial
i la Unesco pensés això,
des de Viloweb ja l'any 96
van promoure les 24 hores d'internet
i això es feia el 8 de febrer.
L'any 96 no fèiem un quart de català,
però l'any 2000 ja el fèiem
i els primers anys d'un quart de català,
cada any, el 8 de febrer,
comentàvem,
eh, festa d'internet i tal i tal.
Això va durar fins al 2003.
El 2004 va desaparèixer,
va passar alguna cosa i va desaparèixer.
El 2005 va reaparèixer la festa internet,
però hi ha, aleshores,
de mans de la Secretaria de Política Lingüística
i sí que llavors ja es feia,
atenció, l'any 2004 i el 2005 es feia el març,
no era encara el maig,
encara no existia el Dia Mundial d'Internet,
es feia el març.
A partir del 2006 és quan l'UNESCO o l'ONU,
no sé ben bé qui,
estableix això del Dia Mundial d'Internet
i des de la Secretaria diuen,
calla, fem coincidir lo nostre,
la festa aquesta d'Internet,
la fem coincidir.
Unifiquem dates, eh?
I, per tant, des de l'any 2006 ja se celebra
al voltant del 17 de maig.
Alguns anys ha sigut només una cosa puntual,
algun any en algun lloc no s'ha fet.
Això es fa virtualment.
Sí, no, és presencial.
Hi ha actes, conferències,
és que dura un parell de setmanes els actes
i, diguem, la festa grossa és el dia 17 de maig,
exactament, que serà el dilluns que ve,
en el cas d'enguany, serà el dilluns que ve
i per això, com que ja el dimecres hi ha passat,
ho expliquem avui.
I una cosa curiosa és que,
allò que dèiem, de la patrona,
efectivament, des de 1997,
els internautes van triar com a patró.
Però no només els internautes catalans, eh?
Els internautes catalans, Santa Tegla.
Però es van afegir a internautes de tot arreu,
dient que tenia lògica que fos Santa Tegla.
Potser sí, potser sí.
Fins i tot, mira, l'any 99,
una revista californiana dedicada a temes d'informàtica
va fer un article sobre Santa Tegla
com a patrona d'internet
que havien proposat els catalans.
Has argumentat per parlar de la Seminitual?
Ja, el teclat, teclat, tocar la tecla,
cosa d'aquesta o va per aquí la cosa?
Va per aquí la cosa.
Llavors hi ha una web que recomano que és molt divertida.
Ui, sí, l'has portat impresa.
Ui, quina Santa Tegla més arreglada
i més vestida que tenen aquí.
Sí, està feta en plan centural i tot això,
amb molta conya.
La web és www.santatecla.org
Això no anirà de les festes de tot arreu,
sinó que és això.
Hi ha una sèrie d'apartats,
com per exemple Guariments de Mida.
Diuen com anà a Santa Tegla
tots aquells programes informàtics
que t'impedeixen navegar amb condicions.
Ella mirarà de resoldre'ls.
Si els dispenses la devoció que mereix.
Jo ho vaig provar.
Llavors te fot una recomanació.
I et va arribar un ratolí nou, un declar.
No, no, te fa una recomanació.
Fes copia no sé quantes vegades, no sé què.
Després, per exemple, hi ha pregaris i lluances.
Hi ha un confessionari online.
Saps quins són els pacats habituals de l'internet?
Mira, diu, he visitat llocs guarres.
He fet mail bombings.
He endarrerit la data de l'ordinador per no pagar el xarware.
El xarware són aquells programes
que te'ls deixen provar durant 30 dies.
Endarrereixes l'ordinador de la data
i així vas allà.
Això és molt cutre.
He inspeccionat llocs obscents.
Encara continuo a Telefònica.
Pel que ara s'ha de dir molt d'estar, no?
He fet maleses amb l'IRC.
i també no he contestat els mails dels meus amics.
A més a més, hi ha patat altres pecats
que tu pots afegir que consideris.
I pots entrar al confessionari a veure els pecats de tothom?
Ah, no, això no.
Suposo que només pots veure els teus.
No, però si no poses els noms, no...
Ah, no ho sé.
Ho he de provar, ho he de provar.
Confessionari online, ens ho apuntem.
Hi ha els gots enlluant-se de la gloriosa Santa Tegla.
Diu, puix l'internauta, és honora, en fervor, ben demostrat.
I la tornada és, si hi ha un usma guiadora
pel xarxam emmagginat.
I això es va repetir en el final de cada estrofa.
També hi ha un auca.
Molt mostrat, eh?
Ai, sí, l'auca és molt divertida.
Sí, és un auca del gloriós miracle
de l'alliberament del pa de ronyó.
I també hi ha diverses auques.
Aquí tu pots anar proposant i afegint auques, eh?
I doncs està molt bé.
Recordem l'adreça?
Sí, l'adreça, 3B dobles, punt, santa-tecla, tot junt, punt, org.
Doncs mira, ara que parles Santa Tegla,
nosaltres parlarem d'una qüestió, diguem-ne, presencial, no virtual,
que és una creu que viatja pel món,
que arriba aquest dissabte a Tarragona
i el primer que farà serà visitar el centre penitenciari.
Però d'això ja en parlarem, això no et toca a tu,
el que sí que et toca és presentar-nos
una altra de les cançons de Joan Colomo.
Ara estàvem al cel amb Santa Tegla,
baixem a l'infern amb Joan Colomo.
Amb Joan Colomo, que aquí el tenim,
l'hem tingut a Vila Seca
i d'aquí no res obrirem un referèndum que...
Perquè el portin per Santa Tegla.
Perquè el portin bé, el referèndum el farà l'Enric,
jo no tinc tampoc temps, però el farem.
El farem, doncs vinga.
Parlarem amb les tacletes.
Enric, moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Dinegras més.
Adéu-siau.
Un gatet miola entre els peus de l'ell.
Dos cripaus fan l'amor al cau.
Estos qui porto ulleres de sol com un babau.
Soc un babau.
Sang i fetge per l'escletxa del melic.
Vaig al metge perquè em digui com estic.
Arribo a la consulta i resulta que es fon.
Sembla que tot plegat era només un malson.
Un gat de vi bec per fer veí.
Prenc una aspirina i me'n torno al llit.
Però de cop sento un tremolor
i veig com els meus peus al terra es parteixen dos.
Es parteixen dos.
Bruixes i dimonis agafats de la mà.
Tothom festeja i comencen a ballar.
Si això és l'infern em sembla que a mi vull quedar
qualsevol cosa abans d'anar demà a treballar.
Tots els essers que creia que eren dolents.
La veritat és que ara em semblen bona gent
i tant se val si diuen que això és el mal.
Perquè l'infern real és el món laboral.
El món laboral.