Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, 16 de juny.
Matí per comentar durant els propers minuts l'actualitat local.
Avui hem convidat tres persones vinculades a la política local.
De moment en tenim dues.
Esperem que s'incorpori la tercera de seguida.
De moment ens acompanya el regidor del grup municipal socialista
de l'Ajuntament, Joan Saneuja.
Joan, molt bon dia.
També el president local d'Unió Democràtica, en Xavier Franquet.
Xavier, bon dia.
Hola, bon dia.
Dues persones que més professionalment
es dediquen al món de l'ensenyament.
Joan Saneuja, recordem que és el regidor responsable
de l'àrea d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
I també esperem que s'incorpori de seguida a la tertúlia.
L'hem convidat a Jordi Roca,
que és regidor del grup municipal del Partit Popular.
En fi, tenim diverses qüestions en l'actualitat de la jornada.
Pot ser una de les més significatives.
Per nosaltres és avui la primera notícia del matí
i per la premsa també és destacada,
sobretot en nivell de fotografies,
l'estrena de les escales mecàniques del Palau de Congressos.
Són les segones escales mecàniques
que hi ha a la zona de la part baixa,
que ajudaran que veïns i, en fi, la gent de fora
les utilitzi per traslladar-se al centre de la ciutat.
Una inauguració, la d'ahir a la tarda,
de les escales mecàniques,
que a més servia perquè l'alcalde anunciés
que les persones amb mobilitat reduïda
també podran utilitzar l'ascensor
del pàrquing de la Pedrera.
De tal manera que aquestes persones
que van en cadira de rodes
o tenen problemes de mobilitat
també podran utilitzar aquest ascensor
del pàrquing de la Pedrera.
Què els sembla, Xavier?
Bona notícia, suposo, les escales mecàniques?
Bona notícia.
Jo crec que contribueix a esjuntar
la part baixa amb la part alta,
igual que el seu moment
el viial del William J. Bryan
va fer la mateixa funció.
I jo crec que, de retruc,
beneficia el Palau de Congressos,
facilita la mobilitat del Palau de Congressos.
voldria recordar per fer justícia
que era un projecte com tants altres
iniciat a l'anterior legislatura
que va tenir algun tipus de problemes
i es va retreçar
però jo crec que estava licitat
en la mateixa empresa
es va haver de fer una modificació.
Ho celebro que s'haigui.
Joan.
Bé, jo crec que és una llarga reivindicació
de fa molts anys,
ni cinc ni deu,
jo diria que més anys
dels veïns de la part baixa del Serrall
o bé, doncs d'aquesta zona, no?
Que necessitava una comunicació més fàcil,
la comunicació ja era però més fàcil
amb la part central de la ciutat, no?
I bé, jo crec que aquestes les segones escales,
no són les primeres,
sinó són les segones escales
que comuniquen aquestes dos parts de la ciutat,
no? Podríem dir.
I jo crec que amb les primeres escales
va ser el primer toc, no?
Quan a dir, bueno,
comencem la comunicació.
I que la ciutadania,
la ciutadania és una de les coses
que més valora.
hi ha alguna enquesta
que ronda por ahí
que diuen que és una de les coses
que més valora
juntament amb altres,
com per exemple
la brigada d'intervenció ràpida, no?
Bé,
hi ha una segona part
que era la reivindicació
de totes aquestes persones
que tenen manca de mobilitat, no?
Que, bueno,
és cert que amb aquestes escales
que tenim allà, doncs,
no hi entren,
no hi entren,
i que amb aquestes inaugurades
ara tampoc hi entren, no?
I, bueno,
s'ha buscat,
s'ha buscat, doncs,
bueno,
trobar-los una solució
i amb l'ascensor
del Palau de Congressos,
doncs, crec que
se'ls ha donat
una,
com a mínim,
un respiro, no?
En el sentit de dir,
bueno,
doncs, vosaltres també
ho podreu utilitzar,
això, també...
Del pàrquing,
em sembla que és l'ascensor,
no?
No, no, no,
el de...
El propi del Palau de Congressos.
El del Palau de Congressos,
és el que,
això,
perquè és el que va
des de baix
fins dalt, no?
I, per tant,
bueno,
se'ls ha donat
una solució, no?
Una solució
que era difícil.
Jo hi sentia
una broma, no?
Que era la següent,
ja hem posat
tantes escales
de pujar-baixar
i això resulta
que augmentarem
també el colesterol, no?
Perquè
si puges
i baixes
pels escales
no camines, no?
Potser tindria...
O amb algú li convindria caminant.
Exacte.
Però també és veritat
que les persones grans
i altres que van...
O què?
Quan vas molt carregat...
Molt bé,
el de les persones grans,
no?
Per exemple,
bueno,
tindríem que posar allí
un cartellet
dient
no us poden utilitzar
abans dels 50 anys,
abans dels 50 anys
no l'utilitzem
perquè si no...
El dia que existeixin
escales mecàniques
que limitin
l'accés a persones
seria potser
un gran invent.
Del tema
de les persones
amb mobilitat reduïda,
la solució li sembla...
Em sembla una solució imaginativa,
jo crec que està força bé.
Avui sortirem al carrer,
ahir vam anar a la inauguració,
avui anirem a preguntar
perquè ho vam fer
amb les primeres escales mecàniques
i avui anirem a preguntar
als establiments comercials
de la zona
si creuen que això
els pot ajudar
perquè, per exemple,
en el cas de les escales
del carrer Vapor,
sobretot ho han notat
molt favorablement
els comerciants
del carrer Sevilla
que, en fi,
fa aquest recorregut
des del carrer Caputxins
cap a la plaça Ponent
han notat molt,
molta més...
en fi,
mobilitat de persones,
clar,
que potser no passaven per allà
i que ara hi passen.
No sé si creuen
que, per exemple,
el carrer Méndez Núñez,
que és un carrer peatonal
amb alguns establiments
de tota mena
i tota aquella zona,
que potser tampoc
no és tan comercial,
si creuen que igualment
els establiments
els ajudarà.
No ho sé,
és a dir,
és possible,
però no...
A veure,
el carrer Méndez Núñez
ja s'ha convertit
en una gran terrassa,
per tant,
ja té una certa...
no és com la zona peatonal
la de dalt,
però ja té
una certa vitalitat.
també és possible
que influeixi alguna cosa,
però no crec que sigui
massa important
la diferència.
Joan?
Bueno,
a veure,
com qualsevol infraestructura,
això és una...
dins de la ciutat urbana.
Tot suma,
tot suma.
Exacte,
a veure,
si tu fas una autovia
per unir,
jo què sé,
Bilbao
amb San Sebastià,
doncs, bueno,
segur que això fa
que es moguin les persones,
que, bueno,
que es mogui l'economia,
no?
I això,
doncs,
també segur que fa
que es mogui l'economia.
Tindrem que esperar
uns quals dies
a veure què passa,
aviat,
però com a mínim
ho anirem a part dels comerciants.
Del carrer Vapor
i segurament,
però de les escales
del carrer Vapor,
doncs, bueno,
i segurament,
doncs,
s'ha notat aquí,
es notarà aquí,
però com qualsevol
infraestructura,
sigui urbana
o sigui interurbana.
I una última qüestió,
creuen que seran
més utilitzades
unes que altres?
Perquè, clar,
els del Palau de Congressos
també,
fins i tot,
estan molt ben ubicades,
per exemple,
per tota la gent
que arriba en tren
i que, no?
Sí, sí, sí.
És una ajuda important.
jo tinc la sensació
que aquestes seran
més utilitzades
que les altres.
Ja no parlo només
de la gent
que va al Palau de Congressos
per qüestions de seminaris.
Perquè, a més,
al final del carrer Mendendúñez
hi ha la càmera urbana,
hi ha el col·legi,
hi ha l'església,
hi ha el registre
de la propietat
allí al costat,
és a dir,
és una zona
que hi ha més...
Jo coincideixo
amb el que estàs dient,
però sobretot
pel tema de l'estació.
El tema de l'estació
crec que serà clau
perquè, bueno...
Tota la gent
que arriba amb maletes...
La gent que arriba amb maletes
ha de pujar
per l'escaleta
que dona
a la baixada del toro.
Pujàvem pel carrer
a la Unió
la gent que arriba amb maletes
a Vitor.
També,
però, bueno,
ara,
sabem que hi ha
probablement
s'utilitzarà moltíssim
per tota la gent
que arriba.
De totes maneres,
jo crec,
sempre he pensat
que els voltants
del Palau de Congressos
s'haurien d'intentar
dignificar,
perquè és una infraestructura
a primer nivell
i jo crec que no és tant
o lo dignificats
que podrien estar.
que a poc a poc
se va fent alguna cosa,
però aquells carrer
es podrien millorar
perquè és un lloc
d'atracció de molt...
Els visitants van allà
i veuen aquella zona
i es poden...
Sí que la Rambla
està prou,
però poden...
El carrer Pons i Cara,
el carrer Martí d'Ardenya,
tot allò
es podria dignificar més.
Jo estic totalment d'acord
amb tu
que es podria dignificar,
però, clar,
és que partim
de la situació
del Palau de Congressos.
Això es va discutir
fa molts anys,
i ara ja no
ho podem parlar.
Ui, però aquí
a les tertúlies,
un després d'inaugurar
també es va parlar,
no?
Però a veure,
no sé,
això es va parlar...
Bueno,
si posar un Palau de Congressos
en un forat,
perquè en realitat
era un forat,
doncs és molt més complicat
i difícil de dignificar
que si ho poses tu
en un espai ampli,
ja fa, etcètera.
Clar,
és que el gran atractiu
del Palau de Congressos
és la seva gran sala,
el gran auditori.
Dins,
quan estàs dins?
Que no el veus
fins que no hi entres.
Però bueno,
tampoc ho arreglarem això
ara,
perquè ja tenim el Palau
i l'estem utilitzant,
etcètera.
En qualsevol cas
que tenim les escales,
que això segur que ajudarà
tant els que vagin
al Palau de Congressos
com, en fi,
a tots els visitants
o gent de Terraona
que els pugui utilitzar.
Aquesta és una
de les notícies
de la jornada.
Aquesta setmana
tenim un altre tema,
o en fi,
tenim dos o tres qüestions
de màxima actualitat,
una amb una vinculació
local clara,
però que ara,
a més a més,
traspassa aquest àmbit local,
que és el tema
del plenari
del passat dilluns,
la moció del Burc
que ha aprovat finalment
amb el suport del partit
dels socialistes
de Convergència
i Unió
i del Partit Popular,
però en fi,
ja saben que en les últimes hores
s'han produït més declaracions.
Per exemple,
la del ministre de Justícia
dient que ell creu
que a nivell de tot Espanya
el Congrés de Diputats
ha de legislar
sobre aquesta qüestió.
És a dir,
que això que va començar
a Lleida,
que després es va estendre
al Vendrell,
que ha arribat a Tarragona,
a Girona
i altres municipis de Catalunya,
a la pròpia ciutat de Barcelona,
a través d'un decret
d'alcaldia,
de tot Espanya.
Aquesta ha estat una qüestió
que aquests dies,
mentre l'Ajuntament
aprovava o no aprovava
aquestes mocions,
abans el plenari,
que ja vam comentar
amb els propis contartulis,
si consideraven
que era una qüestió
que s'havia de legislar
a nivell de Parlament de Catalunya
o de Congrés dels Diputats.
Ara,
el Govern central
a través del ministre de Justícia
diu que seria bo.
Vostès ja estan d'acord, Javier?
Sí,
jo crec que seria més fàcil
perquè si no entrarem
en un rosari,
és un tema molt mediàtic.
Jo crec que els polítics,
és culpa dels polítics
que us ho han ficat molt bé
els mitjans de comunicació
i altres, evidentment,
aneu darrere la notícia,
és molt més fàcil
que es prengui una decisió
a nivell estatal
o a nivell de Parlament de Catalunya
i no allargues tant el tema
perquè ara això pot ser
un rosari d'ajuntaments
que van fer això.
I és un tema delicat,
és un tema complex,
no és tan senzill
i bé,
el que passa és que ja s'ha començat.
Jo crec que con la que està caient
a nivell econòmic,
és a dir,
omplir pàgines i pàgines de diaris
amb el tema de la burca
quan a Tarragona
hi ha tres burques,
sembla ser,
dius,
bueno,
és que sembla fet expressament
per despistar el personal.
Aquesta és la sensació
que tinc i ara.
Joan,
tu creus que ets partidari
que hi hagi legislació
a nivell espanyol?
Sí, sí,
perquè així ho farien
dos més uns
i els altres
no ens caldria fer res
i no perdíem el temps
que és el que està dient.
Ja l'hem perdut,
ja l'hem perdut.
La feina ja està feta.
Ja l'hem perdut,
al tant,
mira,
l'altre dia
els punts
que tocavem
en 36 o 37 punts
i n'hi havia només aquest,
van vindre
totes les televisions
a vides i por a ver,
totes les períodes
i tal,
al moment que vam tocar
aquest tema
va marxar tothom.
Havíeu de positar
el ple de l'altre dia
per col·lar
alguna cosa
de la capitalitat
perquè teníeu tots
els mitjans allí.
Bueno,
doncs d'alguna manera
això vol dir
que és un tema
simplement,
simplement mediàtic,
perquè,
clar,
tres burques
en tot a Tarragona
i jo me'n recordo
que el Joan Ereggio
va dir una frase
que se'm va quedar clavada,
diu,
hi haurien més mocions
d'aquest tipus
que burques a Catalunya.
És probable
que sigui això veritat,
probable que sigui això veritat.
Sí,
perquè si tots els ajuntaments
continuen amb aquesta espiral...
Els 900 i escaig ajuntaments,
900 i escaig
burques a Catalunya,
això està claríssim
que no és això.
Bueno,
i una altra cosa,
jo volia,
d'alguna manera,
denunciar,
denunciar
l'actitud
dels mitjans de comunicació
envers
era una cosa
que va passar
al ple d'àni.
Hi havia dos nenes
que eren
de l'Institut
Pons d'Icar
que venien a fer
un treball,
un treball
que l'havien començat
aquest últim trimestre
i avui,
i el dilluns,
era l'últim dia
de treball
que era assistir a un ple,
era un treball
de filosofia
sobre democràcia municipal.
Bé,
doncs hi ha hagut
una quantitat,
però estic parlant
de tres o quatre
mitjans de comunicació
importants,
entre ells
el diari de Tarragona,
que aquest s'entén menys encara,
que han tret
la foto de les nenes
mesclant-ho
amb el debat
sobre el burka.
Són nenes que porten
vel?
No, no,
vel no.
Mocador, perdó.
Mocador,
sí, sí, sí.
Mocador,
que l'han portat
sempre a les classes,
que venen a fer un treball
allí
i mesclen
les dues coses.
Jo crec que
el diari de Tarragona
jo en aquest cas
i sobretot
el diari de Tarragona,
el diari de Tarragona
ho podria preguntar,
potser un que ve del país
o del món
no sap del que va,
però el diari de Tarragona
sí que era
noies que no estaven
per la qüestió del debat.
Estaven per un treball
de l'institut,
de l'institut
Pons d'Icaro,
que feien un treball
sobre filosofia
que fa tres mesos
que l'estan fent
i més que una de les dues coses,
treien les fotos
de les nenes,
sí que són majors
de 18 anys
perquè són de segon debat,
però, bueno,
vull dir,
és una responsabilitat
molt gran
la que han comès
alguns mitjans
de comunicació
i entre ells
sobretot
el diari de Tarragona.
S'ha anat de mare
a tots plegats
una mica al debat?
Jo crec que sí.
A veure,
jo per d'això,
jo et dic jo...
Tot i que les mocions,
perdona, Javier,
en general
estan sent,
en fi,
no sé si dir-ne moderades
la qualificació
en tot cas
la faran vostès
perquè tant a Lleida
com a Girona
que serien les dues ciutats
importants del país
que han votat
al Vandrell també,
han votat qüestions,
en fi,
fins i tot diria lògiques
que aquestes persones,
en fi,
es puguin identificar
quan estiguin
dintre d'edificis municipals.
Però, clar,
més enllà del que diuen
les mocions,
clar,
tot aquest debat
amb això que comentava
ara el Joan
se'ns ha anat de mare
una mica a tots plegats?
A veure,
jo d'entrada hi veig
que hi ha un tema
de seguretat,
és a dir,
anant la cara tapada
amb el món
que estem vivint,
doncs,
té inconvenients clars
de seguretat,
no?
Ara,
el tema és complicat
perquè s'ha d'evitar,
s'ha d'evitar,
a veure,
els emigrants
que estan aquí
no marxaran,
perquè el seu país,
en poden marxar
un tant percent molt petit,
el seu país d'origen,
la situació,
per malament que estiguin aquí,
la situació
és infinitament pitjor.
Per tant,
aquest millor
d'emigrants
que tenim a Catalunya
haurem de mirar
d'integrals
el més bé possible,
no?
I s'haurà d'anar
amb sensibilitat
i s'haurà de vigilar
que partits
com Plataforma per Catalunya
no facin l'agost
en demagogia,
no?
És a dir,
i des del punt de vista,
jo que soc nacionalista,
crec que la nostra obligació
a llarg plaç
és anar integrant,
és a dir,
els nacionalistes
necessitarem
aquest millor
d'emigrants
de cara al futur
per prendre decisions
en aquest país.
Això és segur.
Per tant,
segurament
d'altres ideologies
o d'altres partits
no els necessitaran,
però els nacionalistes
els necessitarem
i per tant
s'haurà de mirar
de fer
amb sensibilitat
i tot el màxim
de bé possible.
Per tant,
debats com aquests
no són possidius.
Jo crec que són perillosos.
Segurament s'ha de regular,
s'ha de regular,
però tot aquest rebombor
immediat,
això es podia fer
i hauria pogut passar
pràcticament desapercebut.
S'ha muntat
un circ mediàtic
que és allò,
quan deia el de les nenes
jo pensava,
hi ha un edict
dels periodistes
que diu
no deixis que una veritat
m'espatlli una bona notícia.
Clar,
la temptació del fotògraf,
el tema del mocador,
home,
jo recordo,
jo vinc del món rural,
jo recordo les àvies
del meu poble,
la gent molt gran
que portava el mocador.
Per tant,
no és una cosa tan llunyana.
En qualsevol cas,
és un tema
que sorgeix
a un any
de les eleccions municipals.
Vostès que fan
política local,
temen que aquest sigui,
no el tema del bur,
que hi ha en concret,
sinó la immigració
sigui una qüestió
que formi part
del pim-pam-pum
polític preelectoral
o creuen que no?
Com a mínim
els partits tradicionals,
aquesta és una expressió
que potser no sé
si m'agrada gaire,
però així ens entén la gent,
davant de posicions
o de partits
com Plataforma per Catalunya,
recordo que l'altre dia
el líder de Plataforma per Catalunya
estava al Saló de Plens
del Vendrell,
on recordem
en aquesta localitat
a la capital del Baix Penedès,
Plataforma per Catalunya
ja té quatre regidors.
Creuen que això
pot formar part
del debat?
A veure,
jo crec que el debat
no és només d'aquí a Tarragona,
d'Espanya,
és de tota Europa.
A veure,
el senyor Sarkozy
n'ha parlat,
i tothom n'està parlant.
Baixant aquí
a nivell municipal,
jo crec que l'altre dia
amb aquest tema,
els dos partits
majoritaris,
tant del govern
com de l'oposició,
vam donar,
jo crec que vam donar
una lliçó,
una lliçó
en el sentit
de dir,
escolta'm,
tots van dir el mateix,
més o menys,
van dir,
escolta,
aquest no és un tema
de la nostra ciutat,
perquè hi hagi
intresburques,
això aquí,
no tenim que perdre el temps,
no tenim que perdre el temps,
és un tema
que els dos estem d'acord
en que això
denigra les persones,
però també és un tema
que tenim que respectar
les llibertats,
en el sentit
que, bueno,
poden anar tal,
però que es tenen
que identificar,
que els llocs públics
tal,
tal,
i per l'altre,
jo crec que vam donar
el mateix discurs,
va ser exactament
el mateix discurs,
com no podia ser
d'una altra manera.
La gent que va en Burka,
quan passa la frontera,
si és que han passat la frontera,
s'han identificat
i se l'entren.
Ah, exacte.
I quan van als espais municipals,
a l'OMAC i tal,
s'identifiquen i tal,
jo crec que vam donar
exactament el mateix discurs
i va ser,
bueno,
el primer partit de l'oposició
i el primer partit del govern
que vam donar
un missatge,
jo diria,
de normalitat
i de posar cara
davant dels possibles,
els possibles excessos.
Per tant,
si seguim amb aquesta línia,
jo crec que seguirem
amb aquesta línia,
crec que seguirem
amb aquesta línia,
doncs això ha d'estar
apartat al marge
de la política municipal
quan arribem a les eleccions.
I per tant,
perquè hi ha temes
molt més importants que aquest.
I per tancar el tema,
però aprofitant que avui
els nostres dos convidats
a la tertúlia
som dues persones
relacionades amb el món
de l'educació,
observen que pot haver,
no parlo de burkas,
però sí que parlo
de mocadors,
recordo que fa uns mesos
aquell cas també molt mediàtic
d'aquella noia estudiant
de la Comunitat de Madrid,
observen vostès,
o tenen la sensació
que en els centres educatius,
col·legis i instituts
hi ha algunes problemes?
Jo per mi el mocador
per mi no és un problema,
se'ls hi veu tota la cara,
no em preocupa el mocador.
Ara, jo he tingut,
avui per avui,
el que sí he tingut que fer
és fer-los treure la gorra
als meus alumnes
perquè t'entrenen en gorra.
I a més,
és perilloso,
és curioso el tema.
I no és una gorra musulmana, no?
Bueno, són unes gorres
que els tapen la visera,
és a dir,
hi ha una norma
i dius, bueno,
escolta,
si tots ens han ficat d'acord
que a l'entraclasse
no han treçat en gorra,
no han treçat en gorra,
però és que quan surten
els 5 minuts de descans
es torna a ficar la gorra.
I els adolescents,
bueno,
em sembla que si no porten la gorra
han perdut la seva personalitat.
Va així,
bueno,
hi ha una certa lluita
en les gorres,
per tant...
Però amb els mocadors...
Jo és que no tinc problemes
de mocadors ni...
I el Joan,
creu que hi ha
en l'àmbit educatiu?
No hi ha cap problema.
Tampoc estic en un centre
que...
És a dir,
no és un centre
que reflexi...
ja no ho deia del centre
on poden treballar o no,
sinó de,
en fi,
una mica pel contacte,
no?,
que poden tenir
amb el món educatiu.
Jo sí que m'he trobat
amb centres que...
Bueno,
si hi havia alumnes
de religió musulmana
i no hi ha cap problema.
Vull dir,
a veure,
els alumnes en si,
sobretot a secundària,
bueno,
tothom va a la seva
d'alguna manera,
no?,
i a primària
tots van junts
i quan juguen a futbol
tots juguen junts
i quan estan a classe
es demanen no sé què i tal.
No hi ha cap tipus de problema.
A veure,
el problema de la integració
o no la integració
està a les famílies,
no als centres educatius.
Els centres educatius
poden haver problemes,
però no perquè aquell nen
sigui immigrant
o no deixi de ser immigrant,
sinó per altres temes.
La integració
dins els centres escolars,
home,
hi podran haver-se els seus casos.
Jo no dic que no hi hagi cap cas,
ni hi hauran,
ni hi hauran,
però és un tema
totalment,
jo diria,
normalitzat.
Jo crec que els musulmans,
a llarg plaç,
la batalla aquesta
de fer anar
les senyores tapades
i tal,
la tenen perduda.
És a dir,
és una qüestió
d'una generació.
És a dir,
les nenes
al final
se ficaran en el mocador,
però al final
voldran ser com les altres
i voldran portar minifalda.
És a dir,
és una qüestió de temps.
Jo crec que és una batalla
perduda.
Familiar.
En fi,
veurem com evoluciona el tema
i veurem si aquest anunci
del ministre de Justícia,
que comentàvem fa uns minuts,
de legislar,
de voler legislar
a nivell de tot Espanya,
d'alguna manera
també tanca d'alguna manera
al debat
i no estem cada dia
parlant de les diferents mocions
que es presenten
als diferents ajuntaments
del país.
Aprofitant,
però que avui també tenim
una altra notícia
en el món educatiu,
m'agradaria comentar
amb vostès l'anunci
del conseller d'Educació
Ernest Maragall
vindrà aquest divendres
a Tarragona
i inaugurarà
l'Institut de Sant Salvador,
el nou institut del barri
i parlarà
de la qüestió
de retallades
i això ja ens porta
també a la qüestió
de la crisi econòmica
de la retallada
de mestres.
Recordem que
l'Associació de Vents del Barri
Mares i Pares de l'Escola
volen expressar
d'alguna manera
el conseller
el seu malestar
perquè hi ha hagut
un anunci
de retallada
de docents
de cara
a l'any vinent,
de cara al curs vinent.
Javier,
què et sembla?
En un moment de crisi
en què hem de retallar
de tot arreu?
Què hem de fer?
Jo no tinc els números
de Sant Salvador,
per tant,
a veure,
que el Departament d'Ensenyament
està retallant
per a un pot,
és evident,
no tinc els números
de Sant Salvador,
per tant,
més difícil
valorar el tema.
És una qüestió
de números.
És una qüestió
de números,
hi ha un ràtio
per classe
que s'ha de complir.
Ara,
jo crec que
en el món
de l'ensenyament
segurament
s'han comès
alguns accessos
als anys anteriors,
segurament
l'aplicació
de la famosa
sisena hora,
és la sisena o la sisena?
Sí, sí.
La sisena hora
va portar
miges jornades,
va portar
entrar molta gent
a l'ensenyament
de d'una
i jo tinc dubtes
dels resultats
de tot això.
va ser
una equiparació
entre la pública
i la privada
però tinc dubtes
dels resultats.
Joan,
jo parlant
directament
del tema
de Sant Salvador,
ja s'ha detectat
quan vam tindre...
Ja hem tingut
una reunió
amb el director
dels serveis territorials,
de l'AMPA
i l'Associació
de Veïns,
s'ha detectat
que hi havia
un error
d'apreciació,
per tant,
ja sabem
que la retallada
ha sigut
massa dura,
podríem dir,
en relació
a la realitat,
no?
Això ja s'ha detectat.
I també
se'ls ha dit
que jo no sé
si és avui o demà
que acaba
el tema...
No, perdó,
la preinscripció
o aquest divendres
que acaba la preinscripció.
Quan acabi la preinscripció
se sabran
si es tenen
que tancar grups,
si se'n tenen
que obrir.
Què pot passar?
Que, bueno,
que...
Perdó,
he dit la preinscripció,
he dit la matriculació.
Sí, perquè
se'm al juny,
la matriculació.
Per tant,
sabrem si es tenen
que tancar
o obrir grups.
En funció d'això,
la plantilla
es pot tirar
més cap aquí
o més cap allà.
Per tant,
els de Sant Salvador
han d'esperar,
com la resta dels centres,
han d'esperar a dir,
bueno,
és que tenim tants mestres
i per tant
en podem posar
un més a Sant Salvador
o no,
o en podem posar dos,
depèn.
És a dir,
que la decisió
no està tancada
i que encara
és viable.
I probablement
a partir del dilluns
de la setmana que ve
els de Sant Salvador
ja sabran
exactament
el que té.
És un tema de números
però el departament
hauria d'anar en compte
abans de fer certs anunci
si els números,
si després ja
rearan la planificació.
Sí,
però jo t'ho dic
des del punt de vista municipal
perquè nosaltres
portem l'OME
que és l'Oficina Municipal
d'Escolarització
i només t'ho donen a la dada,
es van quedar,
nosaltres tenim
els 100
dels alumnes
de 3 anys
i es van quedar
quan va acabar
la preinscripció
i van quedar
200 alumnes
de P3
sense preinscriure.
Sense preinscriure,
clar,
on t'estan aquests alumnes?
Però el departament
d'ensenyament
té l'obligació
de saber,
per exemple,
les preinscripcions
al meu institut
a cicles formatius,
la preinscripció
es doblen
a la pràctica.
El departament
té l'obligació,
això és estadística
de cada any.
Per tant,
el que passa és que això
es trampa
fer els números
a la preinscripció
quan després saps
que a la matrícula
i abans que comenci el curs
se't doble
l'alumnat.
El departament
hauria de ser més seriós
i ha de funcionar,
les estadístiques serveixen
per alguna cosa.
Ja sap que hi ha
un tipus de clientela
que no es preinscriu.
Hi ha un tipus de gent
que no planifica tant
la seva vida.
però això ja et dic que
per almenys des de l'OME,
a l'oficina municipal,
i això ja ho tenim en compte,
ja sabem què passa
cada any,
però no amb aquesta quantitat.
200
són moltíssims,
aproximadament
de 1.700
o 1.800,
200
és una quantitat
molt gran.
Vull dir,
et pot passar
amb 50,
40,
30,
és el que passava
cada any,
però 200
són 8 taules,
a la nostra ciutat
i clar,
8 taules,
a veure,
sí que els tenim,
però no sabem
on les tenim.
Si vosaltres ho sabíeu,
l'obligació del delegat
era saber això,
del delegat d'ensenyament
de Tarragona.
Sí,
però a veure,
no sé si m'explico,
vull dir,
a veure,
el tema no està tant
amb la quantitat en si,
sinó amb la diferència
que hi ha respecte
als anys anteriors.
En fi,
veurem també,
si es desencalla
aquest tema
de Sant Salvador
aprofitant la visita
del conseller
el proper divendres.
També dius
que el conseller,
a part d'aquesta visita,
farà una visita d'obres
al col·legi de Tarragona.
Això no ho sé,
això no ho sabia,
això ho usava
el regidor d'ensenyament,
però...
T'ho dic perquè,
com a perivícia.
Com a perivista no ho sabíem,
sabíem que anava a Sant Salvador
i que estaria aquí
a la ciutat de Tarragona.
En fi,
jo comentava això
de la retallada de professors
en aquest context de crisi,
perquè en fi,
no cal dir que
les derivades
de la crisi econòmica,
avui la notícia,
i en fi,
durant tota la setmana
la notícia
és d'una banda
la reforma del mercat laboral
que aprovarà avui
el Consell de Ministres
coincidint
en les hores prèvies
amb els anuncis
dels sindicats
de fer vaga general
el 29 de setembre.
Justificada la vaga,
Javier?
O adequada?
Justificada, adequada?
Des del meu punt de vista,
no.
És a dir,
jo és que penso
que els sindicats
en aquest país
s'han quedat
al segle XIX.
i soc molt crític
en l'estructura
dels sindicats
que viuen
bàsicament
de fons estatals
com també soc crític
en l'estructura
dels partits polítics
i en l'estructura
de patronal.
I per tant,
tot això
de l'explotador
i l'explotat
això no té sentit.
Això ha canviat.
Això pot ser
que tingui sentit
en països emergents
però a la vella Europa
no té sentit això.
Per tant,
escolta,
aquí estem
en una situació
molt pitjor
del que ens diuen
i o ens hi fiquem tots,
o ens arremenguen tots
o, bueno,
jo en volta
amb els sindicats,
és a dir,
la quantitat
d'alliberats sindicals
que hi ha
que no se sap
massa bé
què fan,
que són centenars
i centenars
de milers,
això fa perdre
competitivitat
a les empreses.
Jo crec
que els sindicats
haurien de viure
de les quotes
dels seus afiliats
igual que els partits polítics
haurien de viure
de les quotes
dels seus afiliats
igual que la patronal,
la CEO,
hauria de viure
de les quotes
dels seus afiliats.
i aquí hi ha tot un tema
de subvencions
en formació,
una formació
que no es controla
l'índex d'ocupació
perquè fan
determinada formació
que és fàcil de fer,
és a dir,
la formació s'ha convertit
en un negoci
per ells,
per viure,
i dubto
que hi hagi control
de l'índex de col·locació.
Queda clar,
per part del Xavier,
per part del Joan,
adequada,
justificada la vaga?
jo primer dic
que els sindicats
com tota la societat
tenen que renovar,
però que no són els sindicats
del segle XIX,
això està clar,
ni del segle XX,
han canviat moltíssim.
Jo quan veia els dos senyors
a la roda de premsa
ahir,
m'adonava aquesta sensació.
I de fet,
la vaga de funcionaris
de l'altre dia
va ser un fracàs
perquè la gent...
no compartida,
per mi.
Però dic que han canviat,
vull dir,
els sindicats
del segle XX,
sobretot aquí a Espanya,
eren uns sindicats
que no oferien
cap tipus de servei,
avui els sindicats
moderns europeus
i interesses espanyols
ofereixen molts tipus
de servei
als seus afiliats
i a la població en general.
A part d'això,
dic que,
bueno,
justificada,
a veure,
jo entenc el paper
del sindicat.
El sindicat
el que ha de fer
és defensar
uns,
uns d'això,
uns drets,
uns drets
que hi ha fins ara.
Quan hi ha
retrocessos
d'aquests drets,
quan hi ha retrocessos
d'aquests drets,
el sindicat
a judici propi
diu,
són uns drets
que estem perdent.
El que sí que també
tenim a veure
és el context...
Els drets
de quins treballadors?
Els treballadors
que treballen.
Dels que treballen.
No dels que treballen,
no dels que tenen feina fixa.
No, no,
dels que treballen no.
Aquí hi ha milers
i milers de treballadors
en contractes temporals
que estan totalment
desemparats.
Hi ha el 40%
dels nostres fills.
La generació més preparada
d'aquest país,
en teoria,
quan surten de la universitat,
amb idiomes,
com el Zapatero
i el Montilla
i companyia,
ens van dir
hau de dominar idiomes,
els ja hem ensenyat idiomes
als nostres fills.
El Zapatero
parla castellà
i...
I el Montilla també.
És un país
que els diem...
És un país
que els diem
als nostres joves
hau de dominar idiomes,
que per cert,
a l'ensenyament,
a l'escola,
no n'hi ha prou
per dominar idiomes
i la gent
se busca la vida
en acadèmies
portant-los a Estats Units
o a Londres...
Però aquest és un problema
per a l'escola,
val?
I els nostres dirigents,
una gran majoria
dels nostres dirigents
fan el ridícul
quan van...
per a veure...
Un moment,
no ens desviem
amb el tema dels idiomes.
Paper dels sindicats,
Joan,
acaba...
Però trobes raonable...
A veure,
jo trobo justificable
que ho facin,
el que passa
és que potser
una vaga general...
I una vaga
convocada
amb tres mesos
d'antelació?
Sí.
Això no sé
si s'havia vist mai,
no?
Sí,
sí que s'ha vist...
Perquè aquesta és la setena
vaga general
que es convoca
en democràcia a Espanya,
però jo no...
Clar,
tampoc no tinc molta memòria,
però anunciar-la
en tres mesos...
És que, a veure,
és una vaga
que hi haurà a tot Europa,
això,
no serà una vaga a Espanya,
sinó serà una vaga a tot Europa.
No, no és vaga a tot Europa,
és dia de protesta,
no vaga general a tot Europa,
i canvia molt.
A Espanya farem vaga...
A la resta d'Europa,
segurament no.
Un altre tipus de protesta,
no fan vaga a la Japó,
no ho sé,
però és un dia de protesta
que aquí és concret
amb una vaga,
d'acord?
Aquí és concret amb una vaga,
però és a nivell europeu,
és a nivell europeu,
perquè lògicament
no fora lògic
que els sindicats
fessin una vaga a Espanya
quan el problema és a tot europeu.
Si no parlem d'Alemanya,
53.000 funcionaris despedits,
bueno, etcètera, etcètera.
A veure,
està claríssim
que no és un tema espanyol,
sinó que és un tema europeu,
no?
Per tant,
jo crec que sí que és justificable
que vulguin prendre mesures,
però que també
han de tenir en compte
que han de tenir en compte
precisament aquest entorn,
la crisi que estem sofrint
en tot Europa,
i això ho han de tenir en compte.
Jo crec que fins ara
els sindicats han estat
força comedits,
no?
En el sentit de dir,
bueno,
intentem arreglar les coses,
les vagues sectorials,
excepte la de funcionaris
que hi va haver l'altre dia,
no n'han convocat cap,
però, clar,
arriba un moment,
arriba un moment
que creuen ells
que ho han de fer
i és justificable
que ho facin.
El que passa
és que ha de ser
allò proporcional,
proporcional
a el que està passant,
no?
I la proporció
a el que està passant
pot ser una vaga general,
pot ser massa.
I el tema
de la reforma
al mercat laboral
ens queda només un minut,
l'aprovarà avui
al Consell de Ministres,
sabrem una mica els detalls,
sortirà endavant,
Javier?
Suposo que haurà
de sortir endavant.
Ha de ser dura.
És a dir,
alguna cosa s'ha de fer
perquè la situació
és molt més complicada
del que ens diuen.
Jo crec que la gent
s'ha donat compte
del compadreo
entre el president
del govern
i els sindicats
i l'altre dia
els funcionaris
no van anar a la vaga
perquè veuen aquest compadreo.
El que passa
que de repente
el president del govern
els ha deixat tirats
com ha deixat tirat
a tanta gent.
Joan,
ha de ser
reforma del mercat laboral
dura
o contundent.
Jo crec que ha de ser eficaç.
Ni dura ni contundent.
Eficaç.
És que si no canviar...
I aquí
el tema de l'eficàcia
no està tant
amb a baratir
l'acomiadament
com amb altres coses.
Amb el tipus de contracte,
sobretot.
Quins tipus de contracte?
I que aquests contractes
d'alguna manera
s'adaptin
al sector
i a l'empresa
que hi ha.
Si no canviar el sistema
els nostres fills
no tindran feina
i hauran d'emigrar
d'aquest país.
Això és així.
Veurem què decideix avui
el Consell de Ministres.
Veurem el detall
de la reforma
del mercat laboral
que recordem la setmana que ve
s'haurà
de portar al Congrés dels Diputats
per l'aprovació
a la cambra legislativa.
Acabem aquesta tertúlia
que finalment
hem fet amb dos.
Una tertúlia dos,
un cara a cara
Joan Seneu
és Xavier Franquet
perquè ens ha fallat
l'últim,
el tercer tertúlia
que teníem
que era Jordi Roca
del Partit Popular.
Senyors,
moltes gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.