Carles Marqués, molt bon dia.
Molt bon i últim dia.
I últim dia, però vaja, en principi és un parèntesi.
Caixa Fòrum no atura la seva activitat.
Al contrari, hem tingut més baixa el mes de juny que no el mes de juliol.
La veritat és que sí, però esteu molt cinematogràfics al mes de juliol.
El cinema, a més, ja ens ha funcionat sempre a l'estiu
i tenim dos cicles, un sobre la música, el cinema,
i l'altre sobre dones i ciència,
que aquest és coorganitzat a la Universitat Rovira i Virgili,
dins de la Universitat d'Estiu, i aquest comença demà.
Però, Carles, no vam parlar també la setmana passada d'un de cinema familiar?
Sí, senyora, tenim tres cicles.
Tres cicles de cinema en dansa, el Caixa Fòrum.
Correcte, correcte.
Ocupadíssima, la sala.
Exacte, vull dir, tant o més que això que a la primavera.
I aquest que feu amb la Universitat Rovira i Virgili,
que està inclòs dins dels cursos, justament, de la URB?
Exactament, dels cursos d'Estiu de la URB,
que va ser que és obert a tot el públic.
Una cosa és el curs, els crèdits, tot això formal, acadèmic,
i després l'activitat oberta a tothom.
I ja és tradició, diguéssim, que l'acollim,
aquest cicle de cinema i en guany està un eix, diguéssim, dones i cinema,
una mica, doncs, el fil d'Hipàtia d'Alexandria.
Ai, que bonica aquesta pel·lícula, la de d'Àgora.
Exactament, hem de dir que aquest és el 8 de juliol.
Molt bonica, molt recomanable, eh?
Però abans tindrem, demà, 29 de juny, Isadora,
després dijous, és a dir, aquest cicle és cada dimarts i dijous,
dimarts i dijous, dimarts i dijous.
Aleshores, el dijous, els mèrits de Madame Curie,
el dia 6 de juliol, Miha Hildegard, del Fernando Fernández Gómez.
Sí, sí, sí.
Després, el 8 de juliol, ja ho hem dit, Àgora.
Àgora.
De Amenábar.
Ah, de Amenábar, Alejandro Amenábar, correcte.
El 13 de juliol, dimarts i 13, Les Hores.
I, finalment, el dia 15 de juliol,
una altra gran pel·lícula molt coneguda,
Gorilas en la niola.
Oi, i Les Hores és basada en l'obra de Virginia Woolf?
Les Hores, correcte, exactament.
Quines pel·lícules més xules.
No està mal.
Quin és l'horari?
L'horari 19.30, atenció, l'estiu mitja hora més tard,
perquè a les 19 fa aquella calor.
I de gratis, com deien les àvies?
De gratis, de gratis.
De gratis del tot? Entrada lliure?
De tots tres cicles, de gratis.
Molt bé.
A més a més, també va començar el cicle de cinema familiar?
Exactament.
O comença?
Comença el dia 6.
És el dia 6 i el dia 8.
És a dir, també és dimarts i dijous, correcte.
Dimarts i dijous, al matí, el cicle de...
Espera, em sembla que porto les pel·lícules aquí.
S'ha de tenir per dir perquè, mira, així també,
perquè el cinema familiar és tan elàstic, això del cinema familiar,
però perquè els oients es facin una idea.
6 i 8 de juliol, els mons de Coraline,
a les 10 del matí,
també és obert a tothom, eh?
Vull dir que als adults no cal que raptin un nen a la Rambla,
que sempre és una cosa molt lletja.
per anar al cinema.
Cinema de gratis, com tu diguis.
Ara, molt petits, que no hi vagin, eh?
Que aquesta pell i els més petits els hi fa una mica de por.
És de 8 o 12 anys, eh?
Sí, no, quan hi ha petits, 4 o 5.
No.
No, a partir de 8 o 9, sí.
Però de 4 sí que tenim la setmana del 20 i el 22 de juliol,
a les 10 del matí, també,
Ponyo el penya segat, una pel·lícula japonesa.
A partir de 30 no hi ha neu perquè potser no us interessa.
No, no, exacte.
És com tota la vida.
A partir de 30, els oci, que suposo que hi ha d'anar amb alguna criatura,
perquè si no potser us...
O potser no, eh?
Vull dir, jo ara amb les nabodes estic veient pel·lícules
que em semblen fantàstiques, allò que dius...
Sí.
No passa res.
Són bones pel·lis, són bones pel·lis, no?
Jo trobo que de les millors pel·lícules que s'ha fet els últims anys
hi ha Ratatouille,
perquè així, sincerament, crec que és un guió fantàstic.
Després, el 27 i 29 de juliol,
tenim l'E Triplet de Belleville,
que és de 8 a 12 anys, també,
i entremig ens havia quedat el 13 i el 15 de juliol,
que també és de la franja de 4 a 7 anys,
que ja ho hem comentat la setmana passada,
Wallace Igròmit, la maledicció de les verdures.
Aquesta també prou coneguda.
Aquesta també prou coneguda,
i ja vam quedar que no totes les criatures
odien tant com per maleir-les les verdures.
Doncs és ben cert.
Doncs mireu, d'una banda,
grans noms de la història, de les dones,
Isadora Duncan, Virginia Woolf, Madame Curie,
sessions de tarda, a quarts de vuit al Caixa Fòrum,
i d'altra banda, aquestes sessions de cinema familiar.
Del cicle que comença avui,
dedicat al cinema i la música, en parlarem immediatament.
Em penso que d'aquí uns minutets
ens podem posar en contacte amb Jaume Radigales,
el trucarem,
i ell ens donarà algunes pistes.
Però a més, recordem que al llarg de tot l'estiu
també podeu continuar gaudint de l'exposició dedicada a Dalí.
Dalí, correcte.
I recordeu que, a més,
a part de la visita oberta
de 9 del matí a 9 del vespre,
cada setmana, de dilluns a diumenge,
és a dir, obrim, vaja,
totes les hores del dia.
És a dir, no teniu excusa.
A més, perquè et passi la calor,
el millor és anar...
S'està molt bé.
I tant, si està magnífic.
S'està molt bé allà,
amb l'aireta condicionada que està al seu punt.
Exactament, correcte.
Comentem també, en tot cas,
és curiós perquè ara veníem de l'espai
que fem amb la Fundació Casal Lamic al carrer
i entre moltes activitats que estan programats
als casals i ho han especificitat,
doncs hi ha també aquestes visites al planetari
del Caixa Fòrum.
Ja has vist els planetes aquests inflables i tot això?
Ja estan allà encara no?
Jo vaig veure amb la sessió anterior,
per entendre'ns,
la que vam tenir just ara fa un any,
hi vaig entrar i m'ho vaig passar bé com una criatura
i suposo,
ja suposo,
sé segur que són els mateixos,
perquè la mateixa persona que ho porta
ja m'ha contactat,
per tant, diguéssim,
sé que tornen els mateixos planetaris
i em sembla que han millorat,
perquè l'any passat,
i el que comentava la setmana passada,
la persona a la que vam parlar,
doncs cada vegada són més sofisticats i millorats.
Doncs ja veieu que l'espai del Caixa Fòrum
al matí de Tarragona Ràdio sí que fa un parèntesi,
però no l'activitat a les dependències del carrècula.
I em penso que ja tenim a l'altre costat
del fil telefònic
el crític estudiós musical,
el professor Jaume Radigales,
que en tot cas li podríem donar la benvinguda
amb un tastet de Bernal Germán.
Jaume Radigales, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Jo em pregunto,
jo em pregunto,
Hitchcock hagués arribat on va arribar
si la seva pel·lícula Vèrtigo,
per exemple,
no hagués tingut una banda sonora
com aquesta o una altra?
Indubtablement,
si no hagués tingut banda sonora,
tot i que, a veure,
banda sonora,
quan parlem de banda sonora
ens referim no només a la música,
sinó també al diàleg,
als efectes de so,
però en tot cas,
si no hagués tingut una música com aquesta,
indubtablement no hauria arribat
on volia arribar,
perquè el cinema és un art sonor,
i això vol dir que el cinema és un art
que s'escolta i que es veu,
i que es veu i que s'escolta
de determinada manera,
i el segell Hitchcock
és un segell no només visual,
sinó que en un període de la seva vida,
que inclou vuit pel·lícules,
té un segell molt particular
gràcies a la música,
precisament,
de Bernard Herrmann.
Una puntualització boníssima,
com faria un expert com Jaume Radigal,
es diu,
banda sonora estem parlant de veu i música,
no oblidem que aquest cicle s'adreça a la música,
perquè, de fet,
quan el cinema era mut,
no era parlat,
també hi havia música.
Efectivament,
i potser el que molta gent no sap,
i una pel·lícula com Can Nat de Boja a la Llúvia
ho explica molt bé,
és que els rodatges de les pel·lícules
que anomenem mudes
també eren en música,
és a dir,
hi havia una formació musical
en els platós de rodatge
o bé en els exteriors,
sempre hi havia un grup de músics,
no només un pianista,
sinó un grup de músics
que tocaven determinades seses
per incentivar el treball dels actors,
i, òbviament,
això també es traslladava després
a la projecció.
I, a més a més,
moltes de les projeccions
de l'època anomenada muda
comptaven amb partitures
expressament escrites
per l'estrena d'aquestes pel·lícules.
Per tant,
la tradició de la música en el cinema
és tan antiga com el propi cinema.
Jo seria incapaç d'imaginar-me
una de les grans pel·lícules
que tots tenim en la nostra memòria
sense aquesta música.
Escoltem-ho una miqueta,
a la gent Kelly.
Let the storm
and clouds chase
everyone
from the place
Come on with a rain
l'impacte de la música
com vertebra
i com pot deixar que una pel·lícula
passi a la història.
Els amants del cinema
segur que recorden
l'argument
de què anava,
parlant plenament,
cantant sota la pluja
aquesta pel·lícula,
però jo crec que
la majoria
en el nostre imaginari
només tenim la imatge
de gent Kelly,
ballant i trepitjant
els tolls
per allà
amb aquesta cançó
meravellosa.
Doncs sí,
i és una llàstima,
home,
no és cap llàstima
perquè, evidentment,
aquesta pel·lícula,
perdó,
aquest fragment
que acabats de citar
és un fragment
que ha passat
als anals
a la història
del cinema,
però és una pel·lícula
que conté
moments meravellosos
i et parla
una persona
que no és especialment
amant
del cinema musical,
però que,
paradoxalment,
té,
en Cantat de la lluvia,
una de les meves
potser 10, 20 o 30
pel·lícules predilectes,
perquè és una pel·lícula
sensacional
en què la integració
de la música,
això vol dir
la música pròpiament dita
i la lletra
i el ball coreografiat
amb la imatge
creen una unitat
absolutament indivisible
i, paradoxalment,
i ara no ho voldria
desmitificar
abans d'hora res,
però aquesta pel·lícula
d'Stanley Donen
i del propi Gene Kelly,
la majoria
dels fragments musicals
no es van fer
per la pel·lícula,
pertanyien
a números de revista,
números de Music Hall,
o bé
a algunes pel·lícules
musicals anteriors
i això és una mena
com de poti-poti,
semblant-me
el que faria
molt més endavant,
per exemple,
a Bas Lurman
amb Molent Rouge.
De fet,
Broadway,
musicals de Broadway
concebuts
per un teatre
amb músiques
amb peces musicals,
després van esdevenir
també pel·lícules musicals
d'importància.
coincideixo amb tu,
amb aquesta imatge,
aquesta pel·lícula
de cantant
sota la pluja.
Em crida l'atenció
o en tot cas
em val la pena
destacar
que has fet
una tria
que ens deixa veure
els tractaments
musicals
que poden haver-hi
en diferents tipus
de propostes
cinematogràfiques
al llarg de la història,
perquè començàvem
amb
amb vèrtigo
de Hitchcock,
amb Bernard Herrmann,
cantant
sota la pluja.
I clar,
si parlem de música
i cinema
no podem oblidar
autors com Nino Rota.
Efectivament,
perquè una de les coses
molt interessants
i que al llarg del cicle,
que òbviament
és un cicle curt,
però espero que sigui
prou significatiu,
és que el cinema
ha donat grans noms
al món de la música.
Molts compositors
que són coneguts
i famosos
per altres facetes
que no són
les de l'espectacle,
si són coneguts
ho són
i és el cas
de Nino Rota,
pel cinema
i per aquest binomi
una mica
com el que fan
Herman i Hitchcock
amb un gran director,
en aquest cas
amb Federico Fellini.
El cicle
explora també
el que és això,
un gran nom
indissociablement
vinculat
a un gran cineasta
perquè òbviament
si hi ha també
com dèiem abans
un segell
Fellini
és també
perquè hi ha
Nino Rota
que es pot dir
que posa
la banda sonora
adequada
a les imatges
Fellinianes.
A prova d'orquestra
és la pel·lícula
que projectareu, no?
Sí, a més és l'última
pel·lícula
per la que va ser
rota la música
per una pel·lícula
de Fellini
i a més a més
és una pel·lícula
que parla sobre música
perquè la gràcia
també és que hi hagi
pel·lícules
que parlin sobre música.
És el cas
de prova d'orquestra
i de tots els màquins
del món.
El cicle
ens va situant
en diferents moments
de la història
del cinema
i jo m'imagino
que no ho has tingut
gens fàcil
per poder triar
cinc pel·lícules
amb la quantitat
de pel·lícules
meravelloses
que podien donar
de si
per tractar
justament
com es vertebra
la imatge
la música
però clar
no podia faltar
el que
oficialment
va esdevenir
la primera pel·lícula
sonora
estem parlant
del cantant
de jazz
no?
Sí
fas bé de dir
oficialment
perquè no és exacte
que sigui
la primera pel·lícula
sonora
de fet
la primera pel·lícula
sonora
és un any abans
que es diu
es diu
Don Joan
i el cantant
de jazz
va ser la primera
pel·lícula
que per primera vegada
es va sentir
veu en pantalla
és a dir
so
parlat
cantat
i també cantat
ja estem escoltant
el Jolson
Aquesta és una
de les cançons
de la banda sonora
és una banda sonora
força extensa
a més a més
a més
m'atreveixo a dir
una cosa
i ara sembla
que et tiri pedres
damunt de la taulada
que és
una pel·lícula
que no val res
és a dir
ni argumentalment
ni cinematogràficament
és una pel·lícula
que no val res
però
és una pel·lícula
que s'ha de veure
perquè és un testimoni
de les primeres
percepcions auditives
que van tenir
els primers espectadors
l'any 27
quan van assistir
a la projecció
d'aquesta pel·lícula
que per cert
no tenia pròpiament dit
el que diem
banda sonora
perquè la música
no sortia
diguem
de la pel·lícula
del suport fotoquímic
sinó que sortia
d'un disc
d'un disc
sincronitzat
amb el projector
ja veus eh
ara amb això
dels ordinadors
i ara penses
a més
un disc
de pedra
de fet
eren uns discos
especials
en deien
Vitafont
eren uns discos
que tenien
unes marques
i que
quan s'havien passat
per damunt
del dit
toca discos
durant unes quantes vegades
calia canviar-los
calia fer una nova còpia
perquè clar
es rellaven
asseient molt bé
eren discos
sí
una mena de
discos de vinil
que en diríem ara
però
d'un material
diferent
i eren discos
que estaven pensats
exclusivament
per les projeccions
pel·lícules
músics
compositors
d'estils
i d'èpoques
ben diferents
i a mi
m'ha cridat
l'atenció
positivament
de dir
home
què ens ha faltat
algú diria
la banda sonora
de les memòries
d'Àfrica
que t'emple el cor
de tot això
aquí una experiència
realment extraordinària
perquè es tanca
el cicle
amb una pel·lícula
francesa
dels 90
Todes les Mañanas del Mundo
i el que és meravellós
és que aquí tenim
la música
de Jordi Saball
sí
és la música
que Jordi Saball
va arreglar
que Jordi Saball
va triar
també
i fins i tot
va fer-ne
va escompondre
en algun fragment
de fet
la idea del cicle
també quan el van fer
a Barcelona
és que hi hagués
un equilibri
d'èpoques
d'estils
però també
de procedències
a nivell de producció
de manera que
no calia
que hi hagués
no volíem
que hi hagués
un peç específic
al cinema nord-americà
volíem també
que hi hagués
cinema europeu
i fins i tot
en el cas de Barcelona
i de Madrid
quan es va fer el cicle
es va incorporar
també una pel·lícula
espanyola
cosa que no ha pogut ser
degut a les dates
més limitades
que teníem a Tarragona
perquè pràcticament
marxem de vacances
però la idea
de posar
tots els matins del món
era posar una pel·lícula europea
com també ho és
prova d'orquestra
i també
com et deia abans
una pel·lícula
sobre músics
i un altre element
que també volíem
que hi hagués
en aquest cicle
i és que fos
una música
amb la incorporació
de música
entre cometes
clàssica
és a dir
música preexistent
música no pensada
per la pel·lícula
perquè tampoc
no podem oblidar
el paper divulgador
el paper difusor
que ha tingut
el cinema
com a
coneixedor
d'aquesta música
dita clàssica
no podem oblidar
l'aportació
de Kubrick
en pel·lícules
com 2001
en pel·lícules
com l'Eranja Mecànica
o la mateixa
pel·lícula Amadeus
que és una pel·lícula
no biogràfica
exactament
però sí que
treu
com a protagonista
Mozart i Salieri
de manera que
el cinema
ha contribuït
a la
podríem dir
a la culturització
d'una determinada música
que es considera
una música
molt elitista
apropat
diguem
al cinema
a l'espectacle
de masses
per bé
que tots els matins
del món
és una pel·lícula
intimista
una pel·lícula
d'un gust exquisit
i una pel·lícula
que explica
molt bé
el procés
de gestació
d'una peça musical
de composició
o també
de construcció
d'instruments
jo tinc la sensació
que aprendrem
moltíssim
en Jaume
en aquest cicle
una miqueta
com està estructurat
projecció
de pel·lícula
col·loqui
com
com les ha estructurat
bé
la idea és
una introducció
de mitja hora
tres quarts
introduint
el que és
pròpiament
la pel·lícula
i el tractament
musical
que hi ha
en aquella pel·lícula
amb la seva
justificació
si és una pel·lícula
amb música
preexistent
amb música
escrita
etcètera
després
la projecció
i si hi ha temps
per les persones
que vulguin
una mica
de col·loqui
preguntes
en relació
al que s'ha vist
i sobretot
al que s'ha escoltat
perquè
una de les coses
que espero
que no se m'escapin
durant les meves presentacions
és dir
avui veurem
i escoltarem
la pel·lícula
que sigui
per tant
l'estructura
és aquesta
introducció
projecció
i col·loqui
per tant
l'oïda
ben atenta
no només
per la imatge
de la pantalla
i tant
Jaume
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
la veritat
és que
és un cicle
molt atractiu
i del que
podrem gaudir
aquestes tardes d'estiu
moltíssimes gràcies
fins la propera
a vosaltres
gràcies
adeu-siau
bona tarda
Carles
és un regal
aquest cicle
i clar
amb Jaume Radigal
és que
permetem
només dues cosetes
una
que el cicle
a part de moltes altres coses
que he explicat
el mateix Jaume
respon a una pregunta
una pregunta
que han fet
diverses
persones
que espero que
algú n'estigui
escoltant allò
i no tornarà
el Jaume Radigal
és
doncs la resposta
és sí
i per aquesta temporada
ha tingut sessions
glorioses
exactament
però van ser dissabte
al matí
que bé
va fer allò de l'òpera
exacte
en aquesta ocasió
el cicle d'òpera
i va anar molt bé
que va ser que era
una experiència
d'un horari
diferent
a l'habitual
i aleshores
hi ha gent
que li va millor
diguéssim
entre setmana
per entendre'ns
per aquestes persones
torna Jaume Radigal
i l'altre
és que a part
jo el presentaré
tota aquesta estructura
que ell ha dit
va
amb una presentació
inicial
del director
d'aquestes fòrum
que entre altres coses
a part de la biografia
aquesta que has dit
o aquest petit currículum
també diré
que ell col·labora
en una revista
editada
a la ciutat de Tarragona
com és
Hamlet
revista de les arts escèniques
doncs sí senyor
és un valor afegit
una gran revista
doncs ha de tenir
bons comentaristes
i crítics
com Jaume Radigal
és
quin bon plan
per una tarda d'estiu
del mes de juliol
quarts de vuit
el caixa fòrum
el cicle aquest
de la música
el cinema
les pel·lícules
una manera
immillorable
de tancar aquesta temporada
i esperem que vinguin
moltes altres
Carles
esperem
moltíssimes gràcies
per cada bona estona
de dilluns
que ens heu proporcionat
i grans convidats
que han passat
pel matí
de Tarragona
tornarem al setembre
i no és una amenaça
és una alegria
gràcies Carles
adeu-siau
bon estiu
adeu-siau
-siau