Obrim el temps que setmanalment en dediquem a aquesta aspiració ciutadana,
que Tarragona sigui capital de la cultura europea l'any 2016.
Ja fa temps que va començar l'aspiració, s'han fet diferents passos,
però ja sabeu que aquest any és molt important perquè és l'any que s'elabora el projecte.
No direm allò que és el secret guardadíssim, però sí que és cert que s'ha de fer amb una certa discreció.
A nosaltres que ens serveix aquest moment que s'elabori el projecte,
ens serveix per fer memòria i reconeixement de tots els aspectes culturals que tenim a la ciutat de Tarragona,
que en són molts, i la idea, des de la gent que treballa en la candidatura,
va ser, doncs escolta, anem portant experts de la pròpia ciutat que els coneixen perquè ens en parli.
Interessa, León, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Hem parlat de modernisme, de l'empremta que va deixar Joan Miró a través de l'experiència de la farinera,
i avui farem una petitíssima aproximació, perquè clar, si parlem de patrimoni religiós i eclesiàstic a Tarragona,
és un tema extensíssim.
Extensíssim.
Amb una aproximació, només, eh?
Sí, sí.
Jo ara parlàvem fora de micro, que avui tenim el gust de tenir l'Andreu Muñoz, entre n'altres,
que en sap molt i que és molt didàctic, i que la petjada de l'església és tan gran
que se'n poden fer uns quants programes, i ja li hem dit, a veure, que avui suposo que no donarà,
no tindrem temps que ens parli de tot el que s'ha de parlar,
però penso que estarà molt bé perquè la gent entengui el gran potencial.
Andreu, molt bon dia.
Molt bon dia.
Vindrà més dies, eh?
Encantadíssim de ser-hi sempre amb vosaltres.
Ja saps que nosaltres també, perquè ara ho dèiem, vull dir, són qüestions que independentment,
i sempre ho diem, eh?, això amb l'Andreu, independentment, quan es parla de patrimoni religiós,
la paraula religió, sembla que hagi de determinar un col·lectiu concret.
I si parlem des d'aquest punt de vista històric i artístic, de fet som el que som, fruit d'una història.
Per tant, quan parlem d'aquest tipus de patrimoni estem parlant de tot el que tenim a Tarragona.
Una ciutat com la nostra, occidental, s'aixeca sobre dues potes, no?
Un és Roma, veritat, les nostres arrels clàssiques en Roma, Grècia,
l'altre són les nostres arrels cristianes.
És un fet que no ens vincula a cap creença, ni a cap fe concreta,
però sí que estan les nostres arrels culturals, no?
Ningú discuteix que el que interpreta la passió, segons Sant Mateu, de Bach,
no necessàriament a ser un creient, no?
En canvi, reconeixem aquí una bellesa implícita,
bé, una autoria que va més enllà del sentiment religiós,
que si el tens, benvingut i és encara més fecunt, però no necessàriament ho implica.
A més, hi ha, diguem-ne, un component històric i administratiu
que fa que Tarragona tingui un especial significat pel que fa al patrimoni eclesiàstic.
Ara que parlem tant de vagaries i d'ordenació territorial,
mai hem d'observar la Tarragona religiosa eclesiàstica
des del punt de vista de la divisió administrativa, diguem-ne, civil.
Té una administració administrativa completament diferent
i això també la posiciona en un lloc preferent en el mapa de Catalunya, no?
Efectivament, perquè si nosaltres ara hem d'anar a la història eclesiàstica,
nosaltres tenim un naixement vinculat en el segle III de forma segura
amb el patrimoni d'un bisbe que es diu Fructuós, no?
I en aquell moment, si tinguéssim que imaginar-nos l'organització eclesiàstica,
que encara és molt incipient a les províncies occidentals,
però que progressivament, no?, i a partir de l'emperador Constantí,
cinquanta i pocs anys després de Fructuós, ja es consolida.
Tarragona en aquell moment és una seu, comença a ser una seu metropolitana.
Què vol dir això?
Que totes les esglésies que hi ha fins a arribar pràcticament a Burgos,
tota la zona, diem-ne, doncs del Llevan espanyol,
passats als Pirineus, depenen d'aquesta ciutat nostra,
d'aquesta eglésia mater, d'aquesta església mare, que és Tarragona.
Clar, continues una miqueta més endavant de Constantí,
que el tenim ubicat a inicis del segle III,
passem a finals del segle IV i ens trobem en el moment de l'emperador Teodosi,
el que oficialitza el cristianisme per tot l'imperi.
Doncs mireu, aquí tenim una data històrica que és fonamental.
L'any 385, per part del papa de Roma,
l'arquebisbe, el bisbe de Tarragona,
rep atribucions primades.
És a dir, les disposicions que s'envien de Roma,
el bisbe de Tarragona, les ha de fer complir a totes les províncies hispàniques.
Què vol dir això?
Que Tarragona no només es converteix en la capital eclesiàstica
d'un vastíssim territori que és la tarragonense,
sinó que, a més a més, acompleix una primacia,
és el primer de tots els bisbes hispànics.
L'importància és que abdalt.
Entendreu que darrere d'aquesta història patrimoni immaterial,
clar, ha de quedar un patrimoni material, no?,
que el sostenta i que aquí hem tingut una gran sort.
I d'aquest moment, perdona, Andreu, d'aquest moment històric,
patrimoni immaterial, què destacaríem?
Patrimoni immaterial.
Jo destacaria que...
Immaterial i immaterial, dels dos.
Immaterial i material.
Fem com un... anem i tornem, no?
Del patrimoni immaterial, el més espectacular que tenim
és la passió fructuosa.
Les actes martirials, el bisbe fructuós,
que tantes vegades hem parlat aquí a l'emissora, no?
Des de fa tants anys.
Això és un patrimoni brutal, perquè, imaginem-nos,
és una finestra oberta a la romanitat del segle III.
Un document escrit de forma contemporània
als fets del segle III
que ens està dient com s'està executant aquí
un ordre per part dels emperadors romans
per matar a un bisbe i a dos diàques
a l'amfiteatre de Tarragona.
I això és de bé realment.
És un període encara molt primerenc
i aquest patrimoni immaterial
no trobem encara restes materials d'aquesta església.
I ara imagineu-vos quines serien les esglésies que hi haurien.
Cases de particulars.
Tècnicament li diem les domus eglésia, eh?
Hi haurien petites cases.
Petites capelles.
Capelles a la ciutat, no?
Privades, quasi.
Cases particulars dedicades a això.
Però, clar, en el moment en què nosaltres arribem cap a finals del segle IV
que tenim uns documents preciosíssims de l'església,
com se va implantant a la ciutat,
com dinamitza la seva activitat conciliar,
però aleshores se'ns dispara el patrimoni, no?
Imagineu-vos, ens apareix sense elles un conjunt,
escolteu-me, únic en totes les províncies de tot l'imperi romano,
a les províncies occidentals.
Una sala de planta centrada, de planta rodona amb cúpula,
amb uns mosaics que conserven escenes de l'Antic i del Nou Testament
datats a finals del segle IV o a mitjans del segle IV,
no més enllà en qualsevol cas d'inicis del segle V.
Això no ho té ningú.
Això és espectacular.
Això és un patrimoni mundial, mundial, mundial.
Molt espectacular que està parlant de la capacitat que l'església té,
o de persones vinculades al món de l'església,
perquè són cristians, de crear aquestes obres.
Ens apareix la basílica del Parc Central,
ens apareix la basílica de la Tabacalera,
que evidencia en el culte ja que fructuós
rep en la primera comunitat cristiana.
Una epigrafia...
És el cristianisme primitiu.
És el cristianisme primitiu, no?
L'epigrafia, la quantitat d'inscripcions conservades.
Hi ha una concentració fabulosa.
ens anem a la basílica de l'amfiteatre.
És a dir, tenim un patrimoni
que, a mesura que avança des dels finals del segle IV
fins a arribar a l'època visigòtica,
se multiplica i que genera en la Tarragona,
nostre, cultural,
segurament un dels patrimonis, per mi,
més importants que existeixen, més desconeguts.
Però no en som conscients.
Potser perquè sempre ens agrada...
Quan parlem de patrimoni artístic,
l'uropell ens tira molt a tots plegats.
I això com que és pedra, m'entens?
Doncs a vegades pensem que no...
I Déu-n'hi-do.
Ara diré una gran inexactitud, eh?
Una gran inexactitud.
I vosaltres me'l perdonareu
per la passió que li poso a aquest tema.
Però a mi em diuen,
has de visitar una ciutat romana?
Tarragona és fantàstica.
Però hi ha ciutats romanes
que tenen patrimonis significatius.
Sí, sí, i tant.
Mèrida mateix, per exemple, Còrdova.
Modernisme, fabulós, eh?
No trec ara...
Modernisme, fabulós.
Però, clar, Barcelona és desbordant.
Però és que fixeu-vos
que la tàrraco paleocristiana,
aquella tàrraco que mostravem
en l'àlbum de Cromos a jubileum,
aquella Tarragona,
és una reserva patrimonial
única en tota Hispània.
És a dir,
si jo li tingués que donar
un títol de diari,
diria tàrraco,
bressol de la Hispània cristiana.
Una cosa així és que és d'aquesta manera.
Perquè el patrimoni immaterial
i el material
s'afonen de tal manera
que la converteix en única.
No hi ha una ciutat
en tota Hispània,
per no parlar ara,
de l'Occident rumà,
que tingui un potencial
tan espectacular, eh?
I us ho asseguro
que quan han vingut
companys arqueòlegs,
diem-ne, doncs, al Vaticà,
queden bocabadats
realment d'aquest patrimoni
que tenim.
Per això, diguem-ne,
que als experts
no se'ls escapa,
el públic en general,
diguem-ne,
que és un patrimoni
que pot passar desapercebut.
Per això jo t'agraeixo moltíssim
que el posis en valor.
A veure si ens hi fixem
una mica més, eh?
Efectivament, ens hem de fixar.
Científicament ja està molt considerat.
És a dir,
no hi ha cap dubte
que en els fòrums científics
aquest és un patrimoni
que tothom coneix i reconeix.
El problema és
la reconciliació
d'aquest patrimoni
amb la societat.
I per mostra un botó,
encara nosaltres tenim
un deure com a ciutadans, no?
No és possible
que una necròpolis
de les més vastes
del món occidental
estigui tancada
tants anys després, no?
És necessari, doncs,
diguem-ne, doncs,
com us ho diria,
dignificar la visita museogràfica
de la basílica
del Parc Central.
És necessari
fer un esforç didàctico
en l'amfiteatre
per poder arribar
a transmetre
aquest patrimoni.
Són molts punts,
d'acord,
que necessitem
perquè el patrimoni
el tenim, eh?
I aquest és fantàstic.
És a dir,
jo cada cop
reclamaria més
aquesta dimensió
d'una Tarragona
que té un patrimoni
que és brutal,
brutal.
Jo recordo,
no sé si vosaltres
ho recordareu,
fa molts anys
quan
hi havia
un altre responsable
al Museu Nacional Arqueològic,
bé,
aquests canvis
que hi ha normalment,
que s'ha sabut.
Hi havia un projecte,
però fa molts anys,
no sé dir-ne quants,
que era sobre el paper
que era fascinant,
era un projecte institucional
que era la zona
de la necròpoli
paleocristiana
crear la ciutat
de la mort.
És a dir,
tot aquell espai.
I allò era,
deia,
home,
perquè justament
es posava en valor
de dir,
és que,
com a zona
de,
diguem-ne,
de mortuòria,
per entendre'ns,
és extraordinàriament,
és una raresa
en tot el panorama europeu.
Aleshores deia,
no, no,
doncs aquí hem de crear
un paquet,
utilitzant un terme
d'atractiu turístic,
que sigui la ciutat
de la mort
o la ciutat dels morts,
perquè realment
el patrimoni
és extraordinari.
Com que està allà,
doncs no el veiem.
No el veiem.
Recordo bé el projecte,
perquè jo hi vaig ser assessor
de la part,
diguem-ne,
cristiana.
Era un projecte magnífic.
El projecte,
doncs,
ho va encapçalar
el director
en aquell moment,
que era Josep Maria Carreter,
a Vulli.
Sí, efectivament,
ara no em sortia o no.
director general,
exdirector general
de fa poc temps,
de patrimoni,
i consistia en això.
Era un projecte museogràfic
que consistia
en apropar
el món de la mort
al ciutadà.
Veure, doncs,
com a través
de les cultures
de l'antiguitat
la mort
havia estat tractada
des del seu concepte,
des dels seus rituals,
i fins i tot
vam reconstruir,
no?,
virtualment
la part del museu,
una idea
de basílica...
Des de la sobre el paper
i això es frustrava
amb unes transparències
i unes coses,
perquè la cosa del PowerPoint
no funcionava encara,
imagina't si té anys
el projecte aquest,
no?
Una cosa meravellosa
de veritat,
no?,
per poder haver arribat
a fer,
i és que tenim
aquest potencial,
no?,
i l'hauríem de...
l'hauríem d'ondejar,
doncs,
de forma
encara molt més important.
I el material,
per exemple,
l'avinguda de Pau,
no?,
o de Tars.
L'avinguda de Pau,
que és un fet
que a mi m'agrada
aquesta expressió,
sempre ho hem dit,
ubiquem-la,
ubiquem-la,
és a dir,
estem en un moment
en què Pau representa
que en una carta
que ell fa des de la ciutat
de Corint a Roma,
té la intenció
de passar per Hispània,
dues vegades consecutives
ho diu,
no ens diu
a quina ciutat,
però bé,
per moltes raons
cal considerar
que si un volia
tenir una irradiació
respecte a la península ibèrica,
sigui ideològica,
religiosa o comercial,
el pas per ciutats
com Tàrraco,
Còrdoba,
eren pràcticament
inquestionables,
no?,
i Tàrraco,
la proximitat,
imagineu-vos,
quatre dies
de circumnavegació
des del port d'Òstia,
ho facilita.
L'estudi atent
a les seves epístoles
ens dona un parèntesi
d'uns tres anys,
quatre anys,
que no sabem
què és el que passa
entre el seu arrest
a Roma,
però creiem
que sí,
que realment
totes les possibilitats
perquè ell hagués
pogut arribar a la ciutat
serien
molt fefaents.
Hi ha fins i tot
alguns testimonis
historiogràfics
bastant propers,
finals del segle I,
inicis del segle II,
que donarien
quasi com a certa
aquest fet,
que ens ajudaria molt
per entendre
que, clar,
una comunitat cristiana,
l'any 259,
vertebrada,
amb diàques,
preveres,
lectors,
tot el que ens transmet
les actes
no s'ha pogut fer
per generació espontània
com si fos un bolet,
és a dir,
necessita un solatge
necessari
per poder entendre
que aquí venim
d'unes arrels
encara molt més profundes.
no és possible
que el cristianisme
en el segle III
ja estigui
pràcticament
fins i tot
testimoniat en Britània
i que aquí
a quatre dies
de circumnavegació
de Roma
no ho tinguem.
La idea
de Pau
a Tàrraco
és molt atendible.
científicament
des d'un criteri
de verificació
absoluta
no podem dir
què és
però si jo agafés
ara aquest llenguatge
filosòfic
d'un tal
Raymond Popper
podem falsar
aquesta teoria?
No la podem falsar
tampoc.
La tenim com a molt
atendible
i és veritat
que dintre de la toponímia
la topografia
de la ciutat
la quantitat
de monuments
Pau
sempre evoca
aquest esperit
d'afiliació
d'una església
molt primitiva
el propi record
de Tecla
d'exeble
de Pau
per tant tenim
en qualsevol cas
un patrimoni
immaterial
que després es tradueix
en el gran patrimoni
material
que s'expandirà
durant tota l'edat mitja
l'edat moderna
ja en parlarem
però certament
és molt espectacular.
Aquest patrimoni
diguem-ne
si vingués
algú de fora
i digués
jo he sentit
de parlar
d'aquest patrimoni
paleocristian
del primer cristianisme
a la ciutat de Tarragona
vull veure-ho
li enviarien
a part central
i poc més?
no
jo per exemple
li faria fer una ruta
d'acord?
la primera ruta
li obligaria
sí, sí
li obligaria
l'he fet
és a dir
l'he constatat
i si no
per què preguntava
i si no
perquè preguntava
gran va
doncs no res
el primer
l'amfiteatre
d'acord
allà
se trobaria
amb les arrels
sí
científiques i reals
de la primera
església de Tarraco
amb el lloc exacte
d'execució
del bisbe
fructuós
l'any 259
jo en acabat
li faria veure
la importància
que la ciutat
va tenir
doncs tan bon punt
va ser
aquesta seu
primada
metropolitana
i entendre
la capacitat
de transformar
l'urbanisme
de la ciutat
i el portaria
a visitar
la basílica
del parc central
pobreta meva
faria una mica
de vergonya
però li entraria
ja l'he passat
aquesta vergonya
també
ja has hagut
de respondre
a moltes preguntes
amb Giorgio Filippi
que és un dels
que ha descobert
recentment
la tomba
de Sant Pau
teodosiana
a l'església
de Sant Pau
Estremur
i ha passat ja
aquesta vergonya
i què et va dir
va riure molt
perquè té un bon caràcter
jo vaig fer
un esforç
de tarragonisme
per defender
la ciutat
malgrat tot
però m'ha fet
molta vergonya
bé
el portaria
a ensumar
la necròpolis
veure que
el fet dels morts
ens parla
dels fets dels vius
les inscripcions
funeràries
precioses
un pare
que fa una dedicatòria
a una nena
que ha mort
i diu
bé
doncs
veurem el cel
hi ha expressions
molt teològiques
però també
molt incardinades
aquest és el patrimoni
material
de les persones
els sentiments
finestres obertes
als sentiments
d'aquestes persones
que van viure
fa 1.600 anys
preciós
i hem acabat
clar
m'ho guardo
la cidereta
del pastís
per l'últim
que sense elles
allà sense elles
cau rendit
els peus
de la Tarragona
paleocristiana
quan veuen
aquella cúpula
que tu quedes
envoltat
per una atmosfera
del segle IV
que ja sembla
que el temps
no ha passat
eleves la vista
veus aquelles escenes
de cacera
segurament
amb un valor
escatològic
vol dir
de salvació
després veus
el Junàs
veus les escenes
de Jesús
ressuscitant
a Yatzer
del bon pastor
i dius
això són mosaics
escolteu-me
de fa
1.600 anys
conservats
encara
amb tota la cúpula
aquí cauen rendits
per tant
sí
i ens oblidem
del Museu Bíblic
tot el potencial
també
tenim un centre
d'interpretació
que crec que és
fonamental
per poder entendre
com
fixeu-vos
si nosaltres
ara mateix
estem emmarcats
en l'època paleocristiana
hi ha un abans
que ens ve d'Abraham
veritat
però hi ha un després
que ens ubica
en tot el patrimoni
fins avui dia
jo diria que el Museu Bíblic
és aquest modest
punt d'interpretació
amb un patrimoni
molt bonic
perquè
és com una finestra
també oberta
a Terra Santa
hi ha molts objectes
que tenen
tota una història darrere
una història
i que permet
sobretot
fer una pedagogia
d'aquesta
formació
diguem-ne
d'història bíblica
que arriba
doncs bé
al final
sense elles
ho podem interpretar
perquè darrere
hi ha una
diguem-ne
tècnicament
una exègesi
una interpretació
hi ha una història bíblica
que convé comprendre
com
aviam
jo no puc
entendre
doncs els frisos
que potser
coronaven
l'àrea sacra
del temple
romà
sense conèixer
Júpiter
qui era món
és a dir
sense la mitologia
clàssica
les dues potes
la pota
del nostre
classicisme
greco-romà
i la pota
de les nostres
de les nostres
de les lletres
cristianes
potser
potser m'atreveixo
soc molt agosarada
però jo tinc la sensació
que
Sant Celles
és un espai
que hi ha
molts i molts
tarragonins
que no coneixen
total
ho tinc també verificat
segurament dels més
desconeguts
i l'any passat
si no
és que clar
la memòria
l'any passat o l'altre
des del Nacional Arqueològic
va fer l'aposta
per fer un cicle
de concerts
tot un seguit
d'activitats
perquè la gent
s'hi acostés
i descobrís
aquest espai
que realment
és extraordinari
sí
molt encertades
el Museu Nacional Arqueològic
treballa bé
i treballa molt bé
i està fent
una aposta real
perquè cada cop
es conegui el monument
que el monument
no el coneix la gent
això
jo ho tinc comprovadíssim
perquè sempre faig una conferència
i és quasi com un acudit
que aixequi la mà
qui no hagi estat
mai a Sencelles
i allà tímidament
resulta que
tres quartes parts
de l'audiència
ho fa això
és un monument
que encara li falta
una projecció
molt més ambiciosa
un discurs museogràfic
que és clar
una qüestió també econòmica
no és només de creativitat
però a l'alçada
de la seva pròpia categoria
perquè la categoria
és molt molt gran
de tal manera
que si em diguéssiu
un visitant
arriba a la ciutat
té una hora
i ha de conèixer Tarragona
clar
ha de conèixer Tarragona no
tu li ensenyessis
un monument
important de la ciutat
jo el conduiria
a Sencelles
portaria una imatge
de la ciutat real
perdoneu eh
director
que sóc de les excavacions
a la catedral
on conec el patrimoni
doncs clàssic
però me l'enduria
me l'enduria
a Sencelles
i forma part
del conjunt arqueològic
roma
declarat per l'UNESCO
Patrimoni de la Humanitat
que igual molta gent
que no ho sap
també alta fulla
i també roda
vull dir que
clar
doncs de la catedral
i de moltes coses
més parlarem
com que l'Andreu
és un home generós
segur que farà un foradet
a l'agenda
i vindrà aquest espai
de la candidatura
i altres
esperem
els oients
si se'm diguessin
amb els ulls
que tinc al davant
també acceptarien
a sobre
és un cavallero
com es deia abans
ara seriosament
que també
l'altre ho dèiem seriosament
l'Andreu Muñoz
és director
del Museu Bíblic
de Tarragona
però és una persona
que sempre ha estat
molt vinculada
a la història
de la ciutat
i la veritat
és que se l'estima
i això es nota
quan s'expressa
i parla d'ella
suposo que ja estàs adherit
a la candidatura
i si no
cap problema
que hi ha altres
que hem arribat tard
parlem una miqueta
ni que sigui
aquests dos minuts
Teresa
si et sembla
que està bé
que ens anem adherint
que ho podem fer
a través d'internet
avui hem llegit
alguna informació
sobre aquesta web
aquesta empresa
hi ha ciutats
que tenen
moltes més adhesions
doncs ara resulta
que darrere d'això
hi ha coses
que estan lletges
l'any passat
jo volia explicar
que una cosa
són les adhesions
una altra cosa
són les votacions
les votacions
és entrar en una pàgina web
que es diu
candidatecities.com
que és una pàgina
no vinculant
però que realment
anima molt el cotarro
anima que la gent
digui
mira
anem a en sete lloc
entre la setxa
que hi ha
en votacions
de les ciutats
candidates
doncs bueno
és una cosa
que sempre ho diem
que pots entrar
en aquesta pàgina
pots clicar
tres vegades
o sigui
pots votar
tres vegades
i ho pots fer
des de qualsevol ordinador
això no és vinculant
però
està bé
que ho fem
però el que sempre
diem des d'aquí
que no podem ser
una capital
europea
de la cultura
si no tenim
el suport
aquest de la ciutadania
l'entusiasme
i les ganes
i això és una cosa
molt fàcil de fer
simplement és
jo dono el meu suport
vull que Tarragona
a la capital europea
de la cultura
i l'únic que he de fer
és adherir-me
llavors ho fas
des de qualsevol punt
de l'OMAC
per exemple
de qualsevol punt
informatiu
d'aquests de turisme
els poliedres
o els patronats
a la Casa Cefus
pots anar a la Casa Cefus
que és la nostra oficina
que està allà molt cèntrica
i allà trobareu els fulls
o simplement
entrem a la pàgina web
que simplement clica
tarragona2016.org
i allà trobareu
la botlleta d'adhesió
i res més
és així de senzill
o qualsevol museu
de la ciutat també
clar
objectivament no comprometa res
subjectivament comprometa molt
realment aquesta estimació
i aquesta confiança
que tots hem d'adonar
que la ciutat
independentment
de les seves mancances
de determinades gestions
que podem estar o no d'acord
estem parlant
d'un concepte ciutadà
de cultura
que està imbrincat
amb altres aspectes
sinó només el patrimoni material
perquè com deia l'Andreu
l'immaterial
és importantíssim
i és una manera
a més a més
de demostrar
aquest patrimoni immaterial
les adhesions dels ciutadans
les adhesions
ser candidates
ja és una oportunitat
i si s'hi arriben a ser
és una gran oportunitat
perquè realment
el que hem de reflectir
el projecte
s'ha portat a terme
oblidat que sigui
una injecció
de tot
econòmic
però també
de llocs de treball
també de
revitalitzar la ciutat
que és del que es tracta
llavors
més enllà
del que pugui passar
és una oportunitat
i aquesta
doncs
els ciutadans
la poden
la poden
recolzar d'aquesta manera
fent un gest
com una adhesió
una simple adhesió
Teresa León
moltes gràcies
fins la propera setmana
Andreu
ja et deixem la cadira reservada
moltíssimes gràcies
fins després
són les 12 a les notícies
després obrim la línia
directa amb l'alcalde