Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Altres coses, la gent que té feina,
hem de pensar sobretot en la gent que no la té.
Aquests ja han viscut una agressió,
perquè a mi em fa moltíssima gràcia quan es parla d'agressió.
I des de la posició meva i com a portaveu del Partit Popular
em seria molt fàcil dir que la vaga és extraordinària,
que el govern se la mereix.
No, ni tocava ara una vaga, ni és bona pel país,
i a més es demostra que està feta amb un esperit.
Jo només faré referència i amb això acabo els vídeos
que s'han fet amb el Chiquili 4.
Uns vídeos que han presentat els sindicats
en els quals fins i tot els empresaris,
després de donar la mà a un treballador, se la neteja.
Va al lavabo i se la neteja.
Aquesta imatge dels empresaris, ni a l'Anglaterra del segle XIX,
per l'amor de Déu.
Això demostra fins a quin punt tenen uns esquemes ideològics carpetobetònics,
una estigmatització de les persones i de l'empresa.
La majoria dels empresaris, el petit i mig empresari
que genera el 80% de l'ocupació,
no són aquests grans empresaris.
I ho estan passant tan malament com els treballadors que estan a l'atur.
Aquesta és la posició del Partit Popular.
Deixa'm saludar Joan Areggio, que ja s'ha incorporat de Convergència Unió.
Joan, bon dia.
Bon dia, disculpin.
Estem parlant de la vaga.
Esquerra Republicana sí que està a favor de la convocatòria de demà.
Sergi?
Sí, des d'Esquerra Republicana donem suport
a aquesta convocatòria de vaga general de demà dimecres.
de fet, en coherència amb el que vam votar en el Congrés de Diputats.
Contra la reforma laboral.
Efectivament.
L'origen d'aquesta convocatòria de vaga és la reforma laboral
recentment aprovada en el Congrés de Diputats
i nosaltres ens hi vam oposar.
Per tant, vam votar en contra i en coherència
donem suport a aquesta vaga.
Jo crec que, al contrari del que deia l'Alejandro,
crec que no és una vaga general contra els empresaris,
ni molt menys.
Jo crec que és una vaga general contra el govern espanyol.
Jo crec que en aquest sentit va per aquí.
ella abans parlava del desprestigi.
Jo hi afegi, evidentment, poden haver-hi molts motius
del desprestigi de diferents col·lectius,
però jo crec que també tenim una patronal
i parlo de les organitzacions patronals ahir mateix,
amb aquesta trobada d'empresaris que es fa a Sant Benet de Bages,
a la comarca del Bages, el propi Felipe González,
animava que hi hagi una renovació de la cúpula de la COE
com a organització empresarial a nivell de l'Estat.
Jo crec que aquesta cúpula d'empresaris
tampoc no ha estat a l'alçada.
Però repeteixo, qui no ha estat a l'alçada
és el govern espanyol amb una política econòmica,
perquè potser la reforma laboral
és aquella gota que ha fet Besalgot,
però és que venim d'una política econòmica
de donar pals de sec,
vull dir, d'anar un dia a treure l'impost de patrimoni
i que ja sabem qui el pagava,
és a dir, aquelles persones amb uns patrimonis més alts,
i de cop i volta pujar a l'IVA,
castigant el consum quan el paguem tothom.
Per tant, amb aquestes polítiques fiscals
de donar cops de pal,
arriba aquesta reforma laboral
que bàsicament la crítica que nosaltres li fem
i per això vam votar en contra
és que pensa molt en com treure treballadors,
treballadores del mercat laboral,
és a dir, com afavorir la sortida,
però en canvi parla molt poc
de com afavorir l'entrada
de treballadors o de persones
a tenir llocs de treball.
I precisament aquesta concepció filosòfica
és la que a nosaltres ens porta
a estar en contra d'aquesta reforma laboral.
A veure, la Sandra, els socialistes, què opineu?
Jo crec que en el moment en què existim,
que en el que vivim actualment,
el govern sempre té les de perdre.
És difícil que algú en aquest moment
consideri que es fan les coses bé.
Jo crec que el govern actua
amb la major responsabilitat possible,
li ha tocat lidiar amb una situació molt complicada,
amb una situació de crisi,
on, evidentment, les decisions que es prenguin
no tothom estarà content.
Una reforma laboral
és que el Partit Socialista
no la volia una reforma laboral.
Tant de bo no haguéssim hagut de fer una reforma laboral.
Tant de bo no haguéssim passat
per un període de crisi econòmica
tan brutal com el que hem passat
i no s'haguessin de haver pres mesures
tan dràstiques com s'han pres.
Però la situació ho reclama.
I el marge de maniobra
que tenen ara mateix els governs en general,
i no només els socialistes d'Espanya,
sinó que s'està veient amb l'Àngela Merkel,
amb el Sarkozy
i amb tots els presidents i presidentes
de la Unió Europea
que tenen...
La comparació és una miqueta d'allò, eh?
No, la comparació és la mateixa...
A Alemanya els hi estan molt bé.
Bueno, a Alemanya els hi estan molt bé,
però també ha hagut de fer mesures dràstiques
i la Merkel també ha hagut de fer coses
que va dir que no faria en un primer moment.
Llavors, el que passa és que aquí
cauen els pals sempre pel mateix cantó.
La reforma laboral intenta favorir
la contractació, sobretot de la gent jove,
que està passant per un moment molt difícil,
amb un atur elevat.
Per tant, el govern està fent el que ha de fer,
que és governar i prendre decisions difícils,
si no, no seria responsable,
i jo entenc que els sindicats
i els treballadors i treballadores han de fer.
Els sindicats tenen dret a convocar vaga
i treballadors i treballadores tenen dret
a manifestar-se, doncs...
I no crec que es manifestin només en contra del govern
i d'una reforma laboral.
Es manifesten en contra d'un sistema
que està asfixiant a la classe treballadora
i que va molt més enllà d'una reforma laboral.
A veure, tanquem aquesta primera ronda
per saber l'opinió de Convergència i Unió.
Joan?
Bé, jo no sóc partidari de la vaga,
ja ho dic ara,
però entenc que hi hagi una situació
de cabreig general
sobre com s'estan portant les coses, ho entenc.
El que passa és que jo explicaré
el per què no en sóc partidari.
Jo crec que jo no en sóc partidari perquè
aquí podem estar tots d'acord,
o quasi tots d'acord,
estic segur que el Partit Socialista no,
amb l'origen de les coses.
Aquí podem estar tots d'acord.
Podem estar tots d'acord
que quan no teníem crisi econòmica
sinó una leve desaceleración econòmica,
doncs això ja anava al carro pel Pedregal,
aquí i a tota Europa.
Que quan el senyor Solves va plegar
perquè ningú li feia cas,
això ja anava al carro pel Pedregal,
aquí i a tota Europa.
I mentre s'ha de ser el senyor Zapatero
regalava calés per aquí,
regalava calés per allà,
perquè ell no s'entenava de res.
Amb això, excepte el Partit Socialista,
em sembla que hi està d'acord
el 90% de les persones
que tenen dos dits de front.
Sí, sí, sí, escolti,
i a més a més això és evident i palmar-hi.
Una altra cosa és que també
estic d'acord amb el senyor Sergi de los Rios.
Això ha sigut la gota
que ha desbordat el got.
El que passa és que el got,
senyor de los Rios,
amb el senyor Zapatero,
hi ha hagut molta gent
que l'ha ajudat a omplir-lo,
perquè quan se parlava
de leve desaceleración econòmica,
no sé quantes coses,
vostès els votaven els pressupostos
generals de l'Estat.
Però en tot cas,
bueno, vaja,
després ho explicarà.
Sí, però siguin breus,
que després vull parlar del mercat.
El tema, per tant, acabo.
Bé, ja dic,
excepte el Partit Socialista
i segurament algun matís
que en farà el senyor de los Rios,
en quant a que la situació
ha arribat a un estat
absolutament desastrós,
això és evident.
Però per què no hi estic d'acord?
Perquè no comparteixo l'objectiu.
I perquè, honestament,
no sé quin és l'objectiu.
L'objectiu és canviar
la política econòmica del govern?
Pregunto.
No.
Per què?
Perquè des del mes de maig
la política econòmica del govern
no la dicta el govern.
ho ha dictat des d'Europa.
Per tant, no es canviarà res.
Podria haver-hi un altre objectiu
en una vaga,
que és fer una protesta.
És a dir, protestem
perquè estem molt enfadats.
I per això han trigat
tres mesos els sindicats
a organitzar una protesta.
Ara que la gent ja s'ha refredat,
home,
em sembla una mica de perible,
francament.
Perquè si ho fas
per protestar,
perquè estàs molt enfadat,
fes-ho,
allò,
convoca-la al cap d'una setmana
d'haver aprovat la reforma laboral.
Si ho fas ara,
protestar,
poc.
Ho diuen de moment
tots els gondejos
que em sembla que protestar poc.
Tot i que les vagues,
ja saben vostès,
que si han triomfat o no,
ho diran els titulars dels diaris
de l'endemà.
Aquests són els que fixaran
si han triomfat o la vaga.
Però,
protesta poc.
I canviar la política del govern
em sembla totalment il·lusori.
Perquè la política econòmica
no es canviarà,
primer,
perquè no pot canviar-la,
i perquè sap
que seria pitjor el remei
que l'enfermetat.
això és el motiu resumit
pel que jo no estic a fer.
A veure,
la casa que m'havia demanat la parla.
El senyor Arejo acaba d'avançar
un argument que volia fer servir jo
i que negava la major
del plantejament que havia fet
el Sergi de los Rios
quan deia que aquesta vaga
es feia contra el govern.
No,
no es fa contra el govern.
Es fa
pactada amb el govern
per no fer-se massa mal entre tots.
No és contra ningú?
No, no,
ara és contra el capitalisme.
ara ja com que no es pot anar
contra el govern,
es va contra el capitalisme
i només falta dir
que es va contra el dimoni.
O sigui,
que s'han de buscar
enemics molt lluny
per no anar
a l'arrel de les coses.
I per què passa això?
Doncs perquè s'han de dir
les coses com són
i s'ha de dir la veritat.
I no m'ho invento jo.
Per exemple,
José García Abad,
gran coneixer del Partit Socialista,
en el seu llibre
sobre Zapatero,
el Machiavelo de León,
explica que la política econòmica
de Zapatero
l'han dissenyat
en un despatx
el senyor Cándido Méndez,
el senyor Barroso,
que és el marit
de la senyora Chacón
i gran amic de Zapatero,
i el senyor Zapatero,
tres genis
en una mateixa habitació,
han estat dissenyant
la política econòmica d'Espanya
i clar,
és que el senyor Cándido Méndez
és corresponsable del desastre.
És que quan fa un moment
la Sandra ens comentava
que Alemanya
s'estaven fent les coses,
no, no, Alemanya,
ja fa molt de temps
que va començar
a prendre decisions
per no haver de prendre
després de manera traumàtica
i obligada
les que ha hagut de prendre
el senyor Zapatero.
Perquè clar,
per no haver de baixar
el 5% de sou
als funcionaris,
per posar un exemple,
si fa dos anys i mig
l'haguessis congelat,
ara no tindríem
el trauma que tenim ara.
I moltes mesures més,
només he posat
l'exemple d'una.
Per tant, clar,
de la situació,
de les mesures
que ens han portat
en una situació
necessitosa,
els sindicats
són corresponsables.
sobretot el senyor
Cândido Méndez.
S'han de dir les coses
com són.
Que ha sigut
un dels executors
de la política econòmica
espanyola
i del desastre
que ens ha portat
a la major crisi
de la nostra història recent.
A veure,
Sergi, Sandra
i Joan,
i tanquem la ronda
si...
A mi no m'acaba
d'aquesta teoria
que acaba d'explicar
ara
l'Alejandro Fernández.
Bàsicament,
perquè,
com deia abans,
per exemple,
una de les mesures
en política fiscal
que es van prendre
ara a principis
de la legislatura
va ser la supressió
de l'impost de patrimoni,
per exemple.
I dubto molt
que el senyor
Cândido Méndez
fos l'inspirador
d'aquesta supressió
d'un impost
que bàsicament
va agravar
les grans...
Aquesta concretament
va ser Miguel Sebastián,
un altre geni.
Les grans fortunes,
no?
Va agravar
les grans fortunes.
A veure,
jo continuo insistint,
crec que això
és una protesta,
una vaga
contra un govern,
i en aquest cas
el govern espanyol.
I, de fet,
aquesta reforma laboral,
ben bé,
allò abans dèiem
aquest sistema
que va contra el sistema
és que ve marcada
per als propis mercats.
Totes les mesures
que s'han pres
en els darrers
quatre mesos
venen marcades
pels mercats,
pels mercats internacionals.
És a dir,
s'han vist obligats
amb això.
Aleshores,
diuen Alemanya.
Home,
Alemanya,
per exemple,
crec que té una base econòmica,
sobretot
un sector industrial
molt més sòlid,
i mai havia basat
la seva economia
amb el que era
el sector immobiliari
com s'havia basat
a nivell
de l'estat espanyol.
I aquí,
quan cau el sector immobiliari
arrossegat
per al sector financer,
és quan aquí
es produeixen
aquestes xifres d'atur
absolutament espantoses.
Perquè realment
era un sector
que ocupava
molta gent,
sobretot
amb un perfil
de formació
mig baix.
Per tant,
aquí tenim uns reptes
de formació,
d'anar a buscar
aquest canvi de model,
sobretot
amb l'aspecte
de la recerca,
de la innovació,
de la internacionalització,
i per aquí
és per on
es poden fer
polítiques actives
que creen
posteriorment
ocupació.
Però,
en definitiva,
aquesta reforma laboral,
el senyor Zapatero
i el Partit Socialista
d'Obre Espanyol
li han marcat
els mercats internacionals,
aquells que,
per un altre cop,
però d'un altre banc,
decritiquen.
I aquí és on
està el contrasentit.
A veure,
Sandra.
Bé,
jo m'estalviaré
parlar de genis
perquè després
d'haver viscut
vuit anys
en un govern del Partit Popular,
doncs també n'hem conegut
unes quantes de generalitats.
De totes maneres,
no parlàvem d'això.
Em fa molta gràcia
quan dieu
que en els anys
d'abonança
en què el Partit Socialista
ha invertit
en política social,
hem despilferrat diners.
Bé,
és potser
una visió
que hi ha
des de la dreta,
tant espanyola
com catalana,
de veure que
totes aquelles inversions
que es fa en la gent,
en millorar serveis socials,
en dotar de nous drets,
és despilferrar diners.
Nosaltres considerem
que invertir en la gent
no és despilferrar diners,
ni molt menys.
Mare meva,
quin argument,
quina demagògia,
sisplau.
Un moment,
a veure.
Alejandro,
no ets el més apropiat
per parlar de la demagògia.
és indignant.
Després jo...
4 milions d'aturats
i encara teniu
la barra
de parlar
de polítiques socials.
4 milions d'aturats
que estan
en situació desesperada.
A veure,
jo he deixat
que parlessis tu,
deixa'm que parli.
Totes maneres,
això és una tertúlia
i està bé
que intervinguin,
però a veure,
deixin acabar
l'argumentació.
I per altre costat,
home,
també us agrada molt
de congelar sous
de funcionaris
que ja en sabíeu molt
i quan no hi havia
crisi econòmica,
nosaltres hem intentat
esperar el màxim possible
per prendre mesures dràstiques.
i escolta'm,
no s'han donat bandades
i abans parlàveu
de l'IVA.
S'ha pujat l'IVA
perquè,
com sabreu molt bé,
és un impost
que pots pujar
sense que afecti
directament
a la contractació
de les persones
perquè no aplica
sobre l'IRPF,
per exemple.
Oi, mare meva!
Oi, mare meva!
És veritat.
I el sector turístic
evidentment
no contracta gent
que és el més afectat
ara mateix.
És que estàs dient
unes coses
que demostren
per què la gestió
econòmica
del Zapatero
ha sigut
aquesta.
perquè són unes idees
increïbles.
Si em permeteu,
un moment,
jo...
Espera un moment,
Joan.
Joan,
un moment,
sí,
que acabi la Sandra.
Bé,
gràcies.
S'ha pujat l'IVA
que no afecta
directament
a la contractació
de les persones
perquè em sembla
que per contractar
persones
l'IVA
no intervé
en aquesta operació.
Sí, home,
no rieu.
Sigueu breus,
sisplau.
I bé,
i crec que
el que dèiem,
la vaga
s'ha convocat,
no només,
com deia el Sergi,
contra el govern,
sinó també
contra el capitalisme.
I no és que intentem
allunyar
l'enemic,
per dir-ho entre cometes,
és que és un sistema
que realment està,
no només ara mateix
asfixiant
a treballadors i treballadores,
sinó que també està marcant
les polítiques
que han de...
Parles amb primera persona,
es convoca la vaga,
tu també?
o sigui,
la convoca s'encontra
i a la vegada...
No, però jo som com a treballador
i treballadora
també...
Això serà molt complicat
de reúnen.
Joan,
Joan,
i canviïu de tarsu,
però després
de seguida.
A veure,
a mi,
de veritat,
em sembla increïble
que a hores d'ara
es pugui justificar
el desastre de política econòmica
que els heu de vendre.
Polítiques socials,
tornar-me a 1.400 euros
és política social?
De veritat,
això s'ho creu algú?
i els que no feien
declaració de renta
perquè no arribaven
als 18.000 euros
no els tornaven duro?
Per l'amor de Déu,
quina vergonya.
I donar-se por a les mares
i els pares...
Sí,
que els hi han tret ara,
que els hi han tret ara
el xecnador.
Això és política social?
No, home,
escolti,
de veritat,
els que ens escolten
són persones intel·ligents.
No es poden dir
segons quines coses.
La llei de la dependència
és un desastre.
No és un desastre.
Vols que l'hi expliqui
jo la llei de la dependència?
No se m'empagin,
vol que l'hi expliqui jo
que sóc un afectat
de la llei de la dependència
per dos costats,
del pare i la mare,
si vol,
l'hi explico.
Jo també sóc afectada
i funciona prou bé.
A veure,
en tot cas,
el resultat del desastre
de política econòmica
del senyor Zapatero
és,
un,
no haver reconegut
la realitat econòmica
del món
quan tocava
i la reconeixia tothom.
Dos,
no haver pres les mesures
a temps.
Això de
hem procurat
esperar-nos al màxim
per fer
el que havíem de fer.
Home,
de veritat,
això ho diu
la canalla de col·legi,
és que no ho pot dir ningú.
I tres,
el resultat de tot això,
sí, sí,
el resultat de tot això
són quasi
5 milions de parats,
dels que
la gran solució
del senyor Zapatero
és dir,
bueno,
mira,
com que tenim tanta gent parada,
de moment
anem-li donant 400 euros.
Jo crec
que això
és una vergonya.
És una vergonya,
és una vergonya,
és una vergonya
el que ha fet
el PSOE
en aquest país.
És una vergonya
absoluta.
i justificar
en vez de reconèixer
l'error,
em sembla més a més
que és
d'una poca,
diríem,
visió,
no hi ha política,
sinó humana
i decenta,
que és molt drossa.
deixem-ho aquí,
si us plau.
És que m'agradaria
tractar en aquesta segona part
de la tertúlia
l'altre tema
que anunciava
el principi de la tertúlia
que és un tema
estrictament local
i el tema de la vaga
més ens ocuparà molt
durant la jornada d'avui,
la prèvia,
durant la jornada de demà
i segurament l'endemà
tindrà també
efectes positius
per continuar debatent
amb els representants polítics.
volia incidir també
en la segona notícia
per nosaltres destacada
de la jornada
a nivell local,
ja ho vam sentir ahir
a primera hora del matí
en un plenari molt ràpid
i en pec
es va donar
el vistiplau
al projecte definitiu
de reforma del mercat
i també es va donar
llum verd
a l'estudi de viabilitat
per a la construcció
de dues plantes
de pàrquing.
Ara caldrà veure
si aquest pàrquing
és de gestió directa
de l'Ajuntament
o de gestió privada.
Alejandro,
el Partit Popular,
com veu aquestes dues qüestions?
Nosaltres ens vam abstenir
per una raó
que suposo que la gent
entendrà
en totes dues votacions,
tant en la qüestió
del pàrquing
com en el projecte
i és que no veiem
les coses clares.
Hi ha alguna cosa,
després,
si volen,
entrem en detalls,
que falla
i com que
les quatre formacions polítiques
que estem aquí,
primer que el projecte
ha canviat 6.000 vegades
i quan les coses
comencen malament
acostumen a acabar malament
i tenim experiències
en aquesta ciutat
d'anar improvisant
i d'anar canviant les coses
i d'anar fent fugides endavant
amb el recolzament
de tots els grups polítics
que després tothom s'apenedeix
com és el tema del Jaume I.
I fa molt de temps
que comentem
des del Partit Popular
que el cas del Mercat Central
es pot convertir
en el Jaume I
del senyor Ballesteros
i, per tant,
nosaltres no volem saber res.
Tema pàrquing.
De res no serveix
que el senyor Ballesteros
es reuneixi
amb els paradistes
i amb els comerciants
de la zona
que els hi faci
una sessió
de massatge
i d'atalante
però després
les reivindicacions
que ells demanen
per escrit
després no es contemplin.
Després no es contemplin.
Perquè una de les coses
que han demanat
claríssimament
és un determinat tipus
de gestió
estrictament pública
del pàrquing.
I la porta
queda absolutament oberta.
Per què?
Perquè el govern
ja té pressa a una decisió.
Vol un sistema diferent.
Per tant,
no els diguis que sí,
no enganyis la gent.
I no podíem votar a favor
de com s'està portant
aquest projecte.
Sergi.
A veure,
en quant al projecte,
és un projecte sòlid.
I s'ha canviat el projecte,
sí.
Es va regionalitzar
perquè el projecte original
que era el que contemplava
quatre palantes d'aparcament
valia al voltant
de quasi 45 milions.
S'ha canviat una altra vegada més.
45 milions d'euros.
S'ha canviat dos o tres vegades.
Però s'ha canviat,
s'ha modificat,
s'ha racionalitzat,
s'ha estalviat diners.
Però en fase de redacció
de projecte.
I per tant,
la improvisació no s'ha fet
mentre l'obra
estava funcionant.
I aquest és el problema.
És evident que l'obra no funciona.
No?
Però els grans desastres
que han hagut en aquesta ciutat
ha estat
quan s'estava modificant
el projecte
a l'hora que s'estava construint.
I aquí és on tens risc.
Un risc evident
que se transformi
en un Jaume I,
per exemple.
En aquest cas,
el que s'ha fet
ha estat aprovar definitivament
un projecte executiu
i a més a més
la solidesa del projecte.
Vostè creu que si el projecte
no fos sòlid
i tingués ombres de sospita
que hi haguessin hagut
entitats bancàries
que hi haguessin apostat
en un préstec
de 26 milions d'euros
que són 4.300 milions
de les antigues passades.
Expliqui'ns l'interès,
senyor De Los Rios,
perquè aquest préstec
l'hauria fet jo
si tingués 26 milions d'euros,
evidentment.
Amb els interessos
que pagarem
als ciutadans de Tarragona,
expliqui'n l'interès,
sisplau,
senyor De Los Rios,
perquè siguem sincers.
És que és molt fort
el que està passant
amb aquest tema.
No, no, no,
és que vostè no sap
com està ara
el mercat dels préstecs.
haver aconseguit
26 milions d'euros
en aquesta situació
on les entitats financeres
tenen la iixeta del crèdit
absolutament tancada
ha estat una feinada.
Ha estat una feinada
increïble
i, per tant,
si han apostat
unes entitats bancàries
és perquè el projecte és sòlid.
I el tema del parquing,
gestió privada
o gestió pública?
Ara,
quan llancem
el plec de condicions
del concurs
o prèviament amb això,
és quan decidirem
aquest aspecte.
Sempre parlo
que és un tema
de retorn
i de poder tenir
mesures imaginatives
per poder donar
un bon servei
a la ciutadania.
De fet,
és un tema
que en els propers
10 dies
quedarà resolt.
Sandra.
Jo crec que el Mercat Central
és un exemple
de com està transformant-se
la ciutat de Tarragona,
com estan millorant
les coses
en aquesta ciutat
i com s'estan fent
coses molt necessàries
que feia molt de temps
que calia fer-se.
El Mercat Central
és un exemple més.
Va endavant,
a poc a poc,
perquè tots sabem
que és una obra molt complexa,
sobretot en el moment
en què vam trobar
restes arqueològiques
i es van haver d'aturar
a les obres,
però,
com deia el Sergi,
es treballa sobre segur.
I vaja,
no parlem del Jaume I,
millor deixem una cosa
a banda de l'altra
perquè em sembla
irrisori comparar
un projecte
que ha estat
un desastre absolut
per a aquesta ciutat
i un altre
que és un projecte
sòlid i de futur
i que serà
un gran equipament
al centre
de la nostra ciutat.
Joan.
A veure,
nosaltres vam votar
que sí
a les obres del mercat
perquè precisament
jo no tinc cap interès
que es converteixin
en un Jaume I
ni en res.
No tinc cap interès.
És a dir,
crec que
des de l'oposició
també es pot intentar
ajudar
a que les coses funcionin.
A mi em sembla,
no em sembla correcte
procurar
o pensar
o treballar
en la perspectiva
que les obres del mercat
no funcionin.
no vull contemplar
aquest escenari.
El que sí crec
és que
des que
si les eleccions
municipals
van ser el mes de maig
l'Ajuntament
es va constituir
el 16 de juny
i la primera cosa
que va fer el senyor Ballesteros
el mes de juliol
va ser inaugurar
la carpa provisional
que evidentment
venia feta
del període anterior.
Entre aquell moment
i ara
jo crec que
algunes coses
haguéssim pogut
anar més ràpides
senzillament.
hagués pogut haver-hi
més consens
que crec que
no n'hi ha del tot
hi ha algunes coses
que no funcionen
amb les persones
diríem
que es veuen
afectades
per tota la situació
i crec que
les coses
podrien anar
més ràpides
crec que
podríem estar
on estem ara
però hi haguéssim
pogut estar
segurament
fa un any enrere.
Però bé
en tot cas
hi som ara
doncs bé
jo
no seré
qui posi
pals a les rodes
a que l'obra del mercat
s'acabi
s'acabi el més aviat possible
i funcioni
a satisfacció de tothom.
En canvi
vaig votar
que no
allò del pàrquing
perquè
tal com vaig dir
després
el senyor Ballesteros
va explicar
unes teories
molt estrambòtiques
que
està bé
fer plans
d'aquests
de viabilitat
perquè així se sap
no no
escolti
quan s'han fet pàrquings
el senyor Ballesteros
ha estat
el Consell d'Administració
de l'empresa
que feia pàrquings
no es feia
cap consell
i cap projecte
de viabilitat
quan l'havia de gestionar
el propi juntament.
Solament
és necessari
fer un projecte
de viabilitat
des del punt de vista legal
quan tu deixes
la porta oberta
a fer-ho tu
o que ho faci un altre
i com que a mi
aquesta porta oberta
jo crec
que en el centre
de la ciutat
i per això
en el seu moment
ja es va fer
de gestió pública
aquest pàrquing
jo crec
que ha de ser
de gestió pública.
Ara
em refereixo
i acabo
em sembla
una mala teoria
intentar
fer fracassar
les obres
del mercat central.
Sí
jo crec que
el que acaba de dir
el senyor Arejo
parteix d'un pressupòsit
profundament erroni
i és que
quan ells voten que no
està molt bé
perquè ho fan
per responsabilitat
i quan voten que sí
ho fan per responsabilitat
evidentment
votar
o abstenir-te
en una votació
no significa
voler
que un projecte
fracassi
significa que
hi ha coses
que no veus clares
de la mateixa manera
senyor Arejo
que vostè
va votar que no
en la qüestió
del pàrquing
i jo em vaig abstenir
vostè va votar que no
perquè no està d'acord
jo senzillament
en un projecte
per exemple
en el que s'ha gastat
com si volguéssim
allò de dir
venga el Jaume I
venga el Jaume I
home
jo crec que
n'hem d'extrapolar
però és que no és un caprici
això
no és un caprici
per exemple
aquí s'han gastat
3 milions d'euros
amb excavacions arqueològiques
3 milions d'euros
jo encara no tinc ni idea
ni la informació
i mira que es va demanar
en el seu moment
de què s'ha trobat allà
com estan les coses
i si finalment
això s'ha acabat
i ens gastarem
més diners amb això
perquè clar
és que són 3 milions d'euros
és que així comencen
els sobrecostos
de les obres
quan resulta que tens
unes excavacions
que s'havia parlat
en el seu moment
de 600.000 euros
una cosa així
i resulta que després
et gastes 3 milions d'euros
no puc estar d'acord
amb aquest projecte
i això no significa
voler boicotejar
a mi ja m'agradaria
que les coses
s'haguessin fet bé
però és que perquè
les coses s'haguessin fet bé
algunes persones
haurien d'haver complert
les seves promeses
perquè aquí la senyora Carme Chacón
va venir
i es va comprometre
a portar 8 milions d'euros
pel projecte
i resulta que finalment
d'això no en tenim
absolutament res
a veure
no
resposta o no
en quant a l'arqueologia
a veure
aquí
el mes de juliol
precisament
l'any 2007
la Carpe es va inaugurar
al setembre del 2007
doncs el mes de juliol del 2007
van començar
que feia tot just dos mesos
del nou govern
es van començar
les excavacions
que es diuen extensives
és a dir, obrint
s'havien fet cates
però la Comissió de Patrimoni
de la Generalitat
donat que era una zona sensible
arqueològicament parlant
va obligar
a fer una excavació extensiva
que es va allargar
durant 15 mesos
aquesta excavació extensiva
que va afectar
els carrers de l'entorn
i també a l'interior
del mercat
genera un informe arqueològic
que va ser el que va anar
a la Comissió de Patrimoni
de la Generalitat
que és la màxima autoritat
per determinar
què s'ha de fer
o què no s'ha de fer
en matèria arqueològica
i va determinar
que s'havia de desmuntar
s'havia de fer
el procés
perquè al final
això sempre és el mateix
mentre més
excavació
amb més diners
però anem a veure
és la màxima
autoritat arqueològica
i per tant
s'ha d'obeir
i vostè sap
igualment que jo
senyor Alejandro Fernández
què hem de fer
amb aquell informe
passàvem
l'excavadora
i aleshores
això és un atemptat
contra patrimoni
que és un delicte penal
això és una trampa semàntica
i verbal
que ens fa vostè
per tant
aquí hi ha gent
que s'ha fet d'or
amb el tema
de les excavacions
3 milions de euros
per tant
hi ha una comissió
de patrimoni
del nostre passat històric
i del nostre patrimoni
quins arguments
a fer tot això
i per tant
aquesta matèria
és lenta
què es va fer
per no perdre
aquest any 2010
mentre acaben de redactar
el projecte executiu
s'agregar
del projecte gros
del projecte executiu
la desviament de serveis
i el desmuntatge arqueològic
i per això
s'ha pogut aprofitar el temps
durant aquest 2010
fent aquesta
aquesta tasca
que quan comencin les obres
de l'edifici
a principis
a la primer trimestre
l'any vinent
tota aquesta feina
ja estarà feta
Parking públic
o de gestió privada
Sandra
Jo crec que és una decisió
que s'haurà
d'aprendre més endavant
Joan
clarament ha dit
ter públic
jo clarament dic
que jo crec que
estan rodejats
com estan altres
de gestió privada
jo crec que l'Ajuntament
no pot deixar de tindre
un Parking de gestió pública
al centre
que Ballesteros
compleixi el seu compromís
jo
ho puc dir
és a dir
no tinc cap idea
ni cap prejudici previ
però si ell s'ha compromès
amb els paradistes
i els venedors
que ho faria públic
ho ha de fer públic
Sergi
a mi m'agradaria
que fos de gestió pública
aquest aparcament
perquè hi ha
un pla de viabilitat
i aquest és el que ens ha de marcar
i per això deia
que poden haver-hi solucions imaginatives
que ens permetin tenir
la gestió pública
d'aquest aparcament
Acabem així la tertulia
amb Sergi de los Rios
Sandra Ramos
Joan Aregio
Alejandro Fernández
quatre veus
que representen
quatre partits polítics
i que avui han estat
en aquesta tertulia del matí
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
adeu
bon dia
adeu
Música
Música
Música
Música
Música