Sintoria de Tartúlia, matí de dimarts, matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb quatre convidats que ja els tenim a punt.
El de Gada, el Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Salles.
Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
El president d'Òmnium Cultural del Tarragonès, Joan Andreu Torres, bon dia.
Molt bon dia.
I també tenim dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona.
Regidor del grup municipal socialista i tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes,
Manel López-Pasca. Manel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I el regidor del grup municipal de Convergència i Unió, Raül Font.
Bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre repassarem l'actualitat de la jornada.
Abans de comentar alguns aspectes molt concrets de l'actualitat local,
sí que voldria, amb els quatre convidats, res, fer un petit apunt,
la impressió que els ha deixat la visita del Sant Pare a Barcelona,
el passat diumenge, perquè, en fi, havia creat una gran expectativa.
La setmana passada vam parlar fins i tot de la postura de l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
a signar un manifest de benvinguda a l'arribada de Benet XVI a Barcelona.
En fi, una visita seguida per molta gent,
tot i que també ha tingut una certa polèmica
amb algunes de les declaracions que va fer el papa en el viatge,
precisament quan el portava de Roma fins a Santiago de Compostela,
parlant de laïcisme i de l'antic clericalisme a l'estat espanyol.
En fi, quina impressió els hi ha fet?
De forma molt sintètica.
Joan Andreu.
Començo jo, doncs?
Molt bé, no, no, jo respecte...
Bé, crec que ja s'ha muntat un grapat de xous, un rei a l'altre,
i després, amb el temps, bé, amb els quatre dies,
d'això ja deixarà de parlar i, per tant, quedarà cada...
Les cadires ja són retirades, tothom passarà,
els cotxes tornant a passar per allà en passava
i tornem a parlar de l'alçada de famílies
i el soterrani o els túnel·les i tot això.
Jo em sembla que, bé, el polèmica és que hi ha hagut,
home, em sembla que donar la benvinguda a un personatge com el papa,
sigui qui sigui, jo també ho hauria signat,
vull dir, penso que és una postura d'incurs d'educació
poder donar la benvinguda a un personatge,
i, per tant, a una persona de l'entitat que té.
Per tant, aquí no hi donaria més voltes,
ni buscar ni motius polítics, ni religiosos,
per simple educació em sembla que ja està bé donar la benvinguda
al Sant Pare, i més a les persones polítiques, no?
I el que va dir sobre l'anticlericalisme
i els anys 30 i la república...
Jo, no, a entendre, això va ser una relliscada.
En el fons és veritat que estem entrant a l'Església,
una mica la pregunta se l'hauria de fer a l'Església,
per què passa això,
i la reflexió l'haurien de fer als cristians també,
per què s'està adonant això, de què més s'està adonant,
però sí que és veritat que hi ha,
almenys a la societat, almenys jo ho noto,
una mica una certa actitud antireligiosa,
quan, en definitiva, vull dir que s'ha de fer respectar
les diferents creences, vull dir, no cal anar en contra,
simplement cadascú,
ni n'és antilaïcisme ni antireligió,
vull dir, ni anticristianisme ni cap mena de creences,
vull dir, simplement s'han de respectar
i cadascú que les visqui, evidentment,
amb el seu àmbit corresponent al polític,
a nivell ciutadà,
amb l'àmbit particular i de comunitats religioses,
i evitar les confondacions,
i, en tot cas, com a ciutadans,
el que hem de fer és poder conjuminar aquestes activitats
o aquesta relació església-estat,
o esglésies-estat, que és el que s'ha de fer.
Antoni, quina reflexió t'ha portat la visita del Papa?
Bé, la primera de totes és que el cap de l'església
continua sent una persona de rellevància dintre la societat,
o sigui, no només és un cap d'estat,
sinó que continua sent una persona
en la qual té moltíssims, moltíssims seguidors,
o sigui, que això és una qüestió que és absolutament indiscutible.
i una altra reflexió que voldria fer és que
potser recordem unes altres èpoques
en què la vinculació de l'església amb l'estat
no estava del tot definida, no?
I això ens recorda a tots una mica
una època a la qual segurament no voldrien tornar.
independentment d'això, el que per mi està clar
és que el Papa, com a figura de rellevància,
com a cap d'estat i com a cap de l'església,
torno a repetir, independentment de l'època que hem passat,
el Papa pot opinar de qualsevol cosa que consideri que ha de dir.
No s'hem de resglar les vestidures perquè el Papa opini d'alguna cosa.
Estem d'acord?
O no estem d'acord?
Jo no crec que el Papa fes aquesta reflexió
per convèncer ningú.
Jo crec que el Papa va fer aquesta reflexió
perquè és una reflexió en la que tothom
han de participar.
Més opinions? Vinga, Raül.
No, a veure, és un tema absolutament polièdric.
Has posat damunt de la taula un tema
que des de la part de la vessant política,
la vessant laica, la vessant religiosa,
la vessant de gaudir,
tot és molt polièdric.
Però què destacaria, Raül?
O amb què es queda d'aquestes hores de la visita
del Papa a Barcelona?
Jo, molt breument.
A veure, és impossible que el Sant Pare
estigui absolutament informat
de tot el que passa
de tots els països de l'òrbita catòlica
o dels 184 països del món, no?
És a dir, jo suposo que va ser mal aconsellat.
És a dir, tu creus que les paraules
comparant la situació dels anys 30 amb l'actual
són inoportunes?
Jo entenc que no tocava.
Era un tema, vull dir,
si venia a fer una visita pastoral
i el mateix,
que era probablement el que volia transmetre el Sant Pare, no?
Jo suposo que el Sant Pare, en el fons,
el que volia transmetre era dir,
escolti'm,
hem de reivindicar el paper històric i actual
en serveis socials,
en polítiques de...
en fi, doncs,
de serveis tipus càritas,
tipus obres solidàries,
activitat missionera,
és a dir,
l'Església catòlica
té un servei importantíssim a la nostra societat
i, d'alguna manera,
suposo que venia a dir,
escolti'm, és injust
que a vegades se'ns tracti
de determinada manera.
I estic d'acord amb el Joan Andreu
que Catalunya, en aquests moments,
està anant cap uns passos
egegantats de laïcitat, no?
És a dir,
el que havíem viscut, doncs,
15-20 anys enrere
a França, per exemple,
s'està...
Jo ho estic veient ara aquí,
els mateixos...
La societat actual en general, sí.
Després ens queixem
que hi ha falta de valor,
que no hi ha falta de valors.
És evident que dintre
de l'Església catòlica
també hi ha hagut alguns escàndols
que no han ajudat massa
darrerament
que aquests elements
o aquestes visions
que a vegades es tenen
des de la societat
es despegin,
però jo voldria reivindicar
el paper que moltíssima gent
que està treballant...
De fet,
ho vam veure a la tarda,
la tarda del diumenge,
amb les germanetes aquelles
que estan treballant
amb nois
amb disminució psíquica, no?
Jo crec que
aquest és un element important
i després l'altre element important
és que el Sant Pare
és un cap d'estat
i, com deia l'Antoni,
pot opinar
en relació
allò que vulgui, no?
Els temps aquests
que el Sant Pare parlava
et limina
i que era infal·lible.
Això ha passat a la història,
però conté...
I, per tant,
tothom,
suposo que tots estem d'acord
que quan parla del Sant Pare
ja no parla l'esperit sant
i excàtedra, està clar.
I excàtedra,
però sí que
és un referent
per moltíssima i moltíssima gent.
Manolo.
Aviam,
jo la visita del Sant Pare
a Barcelona
i concretament
o sigui,
el que la considero
que ha servit
per Barcelona
i per Catalunya
d'una proyecció mundial
importantíssima.
O sigui,
diumenge a la matè...
Et sembla molt més important
això que no passa
el que hagi dit el papa
i...
Hi havia 150 milions
de persones
mirant la televisió
per tot el món
i veien la Sagrada Família
que és una meravella
i que jo sé
que alguns d'aquests
vindran a Catalunya
i vindran a Barcelona
a veure la Sagrada Família.
Per mi això
és una de les coses
més rellevant del viatge
per mi personalment.
en quant a les paraules
del laïcisme
i dels anys 30.
Jo crec que aquest home
està mal aconsellat
com diu el Raül
i a més a més
pot opinar
del que vulgui
evidentment
com cap d'estat
o com persona.
Però també ha d'aguantar
el que li diguin.
Clar.
opinar comporta això.
O sigui
la llibertat
per fer-ho
i la llibertat
per criticar-lo.
També ha d'aguantar
el que ell digui.
Llavors
i que la laïcitat
cada vegada
a Catalunya
i al resto d'Espanya
cada vegada
és més
doncs jo crec
que és una cosa
que jo soc catòlic
nosaltres mateixos
no hauríem de fer mirar
perquè és això
d'on ve tot aquí això.
A vegades
hem de fer
anàlisis interns
i t'està parlant
d'un catòlic
convençut.
Però és que ser catòlic
no vol dir no ser laic
llavors nosaltres entrem
aquí en dicotonomia
sempre no?
El que ho deia de l'anti
no?
Exactament.
Per això no
aquí vaig jo.
Jo soc catòlic
i soc laic
no hi ha cap dicotonomia
i els valors
han de fer els mateixos.
Si no ens trobem
que cada vegada
la joventut
i sobretot
la joventut
se sent cada vegada
més identificada
amb l'església
fem-ho mirar
perquè alguna cosa
està passada.
Però potser també
és amb aquesta església
que simbolitza el papa
i tota la pompa
que acompanya
el Vaticà.
Per això dic que
nosaltres mateixos
no tinguem de fer mirar.
Perquè després hi ha molta gent
com diu el Raül
que fa molta feina.
Imatges que vam veure
a la dimensió.
Per cert,
aquestes imatges
que ara surten
per la televisió
de les monges
també han portat
molta polèmica
perquè l'única
presència de la dona
durant la cerimònia
de tres hores
a la Sagrada Família
l'única presència femenina
va ser netejar
la taula de l'altar.
Una va llegir la lectura.
Una va llegir la lectura.
Una és veritat, sí.
Aquesta és la crítica
que segurament
podrem fer tots
a l'església catòlica
que és que ja sé
que és molt complicat
però que s'intenti
adaptar als temps actuals.
Clar, perquè coses
com aquesta puxar
allunyen a gent jove
i no tan jove, no?
Evidentment.
Jo crec que algun dia
l'església catòlica
segurament, ara no,
però algun dia
l'església catòlica
haurà d'abordar
o no abordar
el fet que les dones
puguin fer missa
o el fet que les cures
es puguin casar.
Això és una qüestió
que segurament
arribarà
no sé si
en els propers 20 anys
o els propers 100 anys,
no ho sé,
però és un tema
que l'església
haurà d'abordar
de mica en mica.
Quan no és una cosa
que sigui
podem dir
un togma de fer
perquè fa 500 anys
exacte.
Hasta el papa es casava
i tenia fills.
No, i que...
O sigui que
és que són coses
que els canvis
han anat per pitjor
no per millor.
I que en el moment
en què Jesucrist
agafa 12 apòstols
la societat era masclista
i ara la societat
ha deixat de ser masclista.
Jo estic segur
que si Jesucrist
visqués avui
es rodejaria
d'apòstols
i d'apòstols
dones
també, no?
És a dir,
perquè els temps
han canviat
i en aquest sentit
l'església potser
no s'ha posat el dia ara.
Dos apuntaments
molt breus.
Un,
l'església catalana
jo crec que és
significativament diferent
d'aquesta església espanyola
rànsia
que potser encarna
el Rocco Varela.
Una vegada menys, eh?
Bé,
no crec...
Bé,
és opinable.
En parèntesis, eh?
És opinable.
Ja em parlava de...
Així,
punt número dos.
I punt número dos,
gràcies a Déu,
tenim una església catòlica,
tots els que en sentim catòlics,
jo també ho soc,
tenim una església
que no és gens taliban
en el sentit
que tothom pot opinar
i en aquest sentit,
doncs,
des dels mateixos fidels
a la gent que no creu
o a la gent,
l'església catòlica
sempre ha sigut
una església tolerant
amb l'opinió
dels últims temps.
Em refereixo
amb l'opinió
d'altres col·lectius
o d'altres sensibilitats.
Sí, el que passa, Raül,
l'altre dia sentia
en un debat
semblant a aquest
però a una altra ràdio
a nivell d'Espanya
que ho parlava
amb uns teòlegs
i deien
del Sant Pare
quan era el cardenal Ratzinger
que era el president
del dogma de la fe
o alguna cosa així
que aquest home
no es podia opinar
perquè de seguida
o sigui,
va fets cavitxines, eh?
O sigui,
a nivell
de gent que opinava
en contra
de los dogmes
estrictes
o sigui, això no pot ser.
És que ara analitzar
les opinions
i les paraules
del Papa
ens portaria
en un altre debat.
Em permetia
obrir la tertúlia
amb aquesta qüestió
perquè ha estat
de plena actualitat
i perquè la setmana passada
també en les tertúlies
en vam parlar
i molt
per la participació
de terraunins i terraunines
en la visita del Papa
o la presència
del mateix alcalde
amb aquell manifest
que va ensignar
una trentena llarga
de personalitats
de tot Catalunya.
Un manifest,
per cert,
d'un declarat
to catalanista,
podríem dir.
Deixo-m'ho aquí,
però si em permeten
seguim parlant
d'alguna manera
de l'Església
de manera tangencial
perquè avui
l'arquivisbat de Tarragona
també és una mica
protagonista
d'una de les notícies
que estem destacant
a Tarragona Ràdio
que és les negociacions
que ha de fer
l'Ajuntament de Tarragona
precisament
amb l'arquivisbat
al voltant
dels terrenys
que ocupa
el camp del Ruqueral.
En els últims temps
han sortit
i avui
ho expliquem
a Tarragona Ràdio
hi ha negociacions
en marxa
entre l'Ajuntament
i l'arquivisbat
per poder tenir
aquest camp de futbol
del Ruqueral
i convertir-lo
en un pàrquing de superfície
que tindria
unes 200 places
i que serviria
per pal·liar
aquests problemes
i aquestes reclamacions
de la gent
de la part alta
de veïns
de comerciants
i de restauradors
que demanen
més pàrquing
precisament
en els voltants
de la muralla.
Començo ara pel Raül.
Què li sembla?
Seria una bona opció
el camp del Ruqueral
si es pogués utilitzar?
Qualsevol opció
que vagi a millorar
el nombre de places
d'aparcament
jo crec que és bona.
És evident
que la ciutat de Tarragona
els últims anys
ha crescut moltíssim
en nombres de places
d'aparcament
i s'utilitzen.
Per tant,
vol dir
que hi ha una demanda
i quan hi ha una demanda
la classe política
el que ha de fer
és intentar buscar
respostes
en aquest sentit.
A la part alta
hi ha demanda
de llocs d'aparcament.
I li sembla fàcil
la gestió possible
del Ruqueral?
Des d'aquest punt de vista
em sembla positiu.
El que jo potser
matitzaria
i desconec
en aquest sentit
perquè personalment
no es m'ha informat
ni suposo
que es faran
en propers àmbits
de debat
de l'Ajuntament
de caire
oficial
i reglamentari
però jo
el que sí que diria
és que
desconec
si en aquests moments
l'Apartament de Cultura
de la Generalitat
estaria en condicions
o no
d'autoritzar
una actuació
com aquesta
perquè no recordem
que està a peu de muralla
i per tant
en altres experiències
que jo personalment
he viscut
quan volíem fer
una petita zona
d'un petit vestidor
no, no
un petit vestidor
dintre del camp
per habilitar-ho
al Departament de Cultura
no ens el vaig deixar fer
fins i tot
vam plantejar
un projecte
que consistia
en fer
un vestidor
semisoterrat
que només s'aixecava
un parell de metres
per damunt
de la superfície
del camp
del Ruqueral
i el Departament de Cultura
ens ho va prohibir
en aquest sentit
el pàrquing
no serà només
un descampat
suposo
on hi haurà en cotxe
sinó que
s'hi haurà de posar
una caseta
s'hi haurà de posar
algun element
d'alguna marquesina
alguna cosa
i per tant
jo voldria saber
què opina
el Departament de Cultura
res més que això
crec que és interessant
segurament
crec que la idea
és interessant
l'Antoni reia
aquest que reia
era l'Antoni Sales
perquè riu
sí, per dos motius
acabes de tocar
dos temes
que segurament
són per mi
dins de la ciutat de Tarragona
un
és el pàrquing
de dins
això el primer
no està definitivament
en gestit
i un altre tema
és la Comissió de Cultura
de Tarragona
la Comissió de Cultura
de Tarragona
és una comissió
per a qui tingui
una mica
d'experiència
en la mateixa
que té unes decisions
que moltes vegades
sorprenen a la societat
que moltes vegades
sorprenen a la societat
o sigui
què vols dir
que adopten posicions
molt rígides
de conservació
del patrimoni
no només això
la Comissió de Cultura
aplica una llei
de patrimoni cultural català
que és la llei 9 barra 93
és que moltes vegades
és d'una aplicació
subjectiva
clar
per què pots fer
una actuació així
i no pots fer
una actuació allà
doncs un exemple
l'actuació
que es va fer
a l'Eroski
això ho arriba
a fer un particular
diferent
i hauria estat impossible
i llavors
davant
de determinades actuacions
de determinades partícules
doncs
es troben
les nens lligades
o sigui que
la Comissió de Cultura
de Tarragona
és una comissió de cultura
de veritat
que sorprèn
sorprèn molt
mira
tu acabes de dir ara
que no saps
que opinarà al respecte
i que la teva experiència
respecte a actuacions
d'exeriors
si més no
eren sorprenents
sí
l'Eroski
és molt estrictament
encara està el jutjat
com tu saps bé
que encara està el jutjat
però li semblaria
una bona opció
a l'Antoni
al camp del Rocaral
sense cap mena de dubte
si arregla un problema
que tenim actualment
Joan Andreu
haig de la bona opció
a mi em sap greu
perquè
perdem un espai esportiu
ja està prou mancats
a la ciutat
l'espai esportiu
no ho havies fet servir molt
però ara pràcticament
no és util
pràcticament
no és util
avui en dia no
no s'utilitza per què
bueno
d'acord
però avui és un espai esportiu
vol dir
qualsevol que no pugui fer servir
vol dir que muntem-hi
el que vulgui
jo crec que els pàrquings
han de ser soterrats
i qualsevol espai
de superfície
és perdre
espai
clar que allí és difícil
perquè clar
quan vam fer el camp
vam haver de tirar allí
barrinades i més barrinades
perquè tot té roc allò
però no podem soterrar
ara al costat de la muralla
un pàrquing
clar
doncs
doncs
perds una superfície
que a vegades per passeig
o per espai verd
pot ser millor
que no pas
una altra cosa
de tota la forma
us he de dir
que el pàrquing
no seria per un pàrquing definitiu
temporal
seria un pàrquing temporal
un pàrquing disuasori temporal
fins que arreglen jo el primer
fins que se solucioni
el tema
del mort del jove primer
o sigui
que aquest és el tema
o sigui
no seria una cosa permanent
no no
jo el que veig
és que
vestim un sàlintes vestim un altre
jo el que veig
és que la postura queda
que diuen els avis
tu
desvesteixes un
i desvesteixes dos
vull dir
a vegades
recordo que de totes maneres
aquest tema
el camp del Rocaral
ha sortit
sobretot a partir
de la iniciativa
de l'equip de govern
d'anar peat
tonalitzant cada com
és la part alta
clar
veïns
i comerciants
i restauradors
clar
es queixen sobretot
no hi ha places
d'aparcament
la gent no vindrà
perquè
posem places d'aparcament
en el límit de la muralla
i d'aquí surt
la idea del Rocaral
Ricard
i a més a més
a la part alta
hi ha una sèrie de serveis públics
i no públics
com la catedral
o allò que torna a sortir
el rectorat de la universitat
el consell comarcal
el consell comarcal
i moltíssima gent
hi va fer
moltíssima gent
hi va fer activitat
de festa
a les èpoques
el 60%
de les activitats festives
de Santa Teg
les fan a la part alta
hi ha tota una sèrie
d'elements
que no són
a més de gaudi
pròpia dels propis veïns
sinó que
en general
tota la ciutat
ho té com un punt de referència
ara jo deixa'm dir
un petit apuntament
a la part alta
i això ho té
es pinça
en un calaix
hi ha un estudi fet
que el parc
el passeig de Sant Antoni
les condicions
diguéssim
geològiques
de l'espai
etcètera
permetrien
això que deia el Joan Andreu
que si pogués fer
un pàrquing soterrat
i en aquest sentit
jo crec que seria interessant
que tu també
estudiéssiu Manolo
perquè
per això és una idea
que va sorgir
un projecte
és un tema recurrent
que va anar sortint
però crec recordar
que en època
de Joan Miquel Nadal
com alcalde
aquest tema
crec que fins i tot
es va treure concurs
i en aquell moment
és veritat que els temps
han canviat
no va haver-hi cap empresa
interessada en fer el projecte
però hi havia un
no, no, no, és un estudi
molt geològic
no, no, és a dir
geològic
no hi ha cap problema
el problema és tant
que el moment
que es va
jo recordo
que jo hi era llavors
l'Ajuntament
devia ser l'any
durant
2099-2000
es va parlar
de fer aquell pàrquing
però i després
se van determinar
per fer el pàrquing
la proposta
va ser
fer el pàrquing
ja primer
no sé exactament
les circumstàncies
jo no hi era al govern
llavors
estava a l'oposició
estava a l'empresa
d'aparcaments
però una de les explicacions
que se'ns va donar
és que
un pàrquing
que se'ns va donar
en aquell moment
que els ciutadans
de la part alta
un pàrquing
de fora de la muralla
no se lo farien seu
això és el que van dir
per això es va fer
entre la muralla
aquesta és la
l'explicació
que ens va donar
per part del senyor
Àngel Fernández
que era llavors
el president
de la presa
tenim un problema
seriós de debat
de si fora o a dins
i fora en quines circumstàncies
perquè el Joan Andreu ja deia
clar, en superfície
però clar
soterrània on també
no?
doncs per exemple
hi ha l'espai aquest
de la Casa Sant Josep
jo vaig estar director
de la Casa Sant Josep
i va fer projectes
i és on hi ha ara
el pàrquing
dels cotxes
de l'Ajuntament
allà davant de Sant Pau
davant de Sant Pau
allà hi ha tota una zona
que allí primera
però allò no és municipal
queda una mica allunyat
no és de l'Arc Bisbat
allò és de l'Arc Bisbat
també és això
de l'Arc Bisbat
però si tu arribes a un pacte
queda allunyat
en canvi un pàrquing
allunyat a l'entrada
tens el portal de Sant Antoni
i tens l'entrada
per la plaça del rei
però és un altre espai
que pot ser que costi poc
i no sigui tan clar
i el tens
a la mateixa entrada
i sortida de Tarragona
és a dir que la gent
que ve de Barcelona
pot entrar directament
als pàrquings
aquest pàrquing ajudarà
està clar que sí
està clar que sí
aquest pàrquing
és la solució definitiva
perquè és que et dic
segurament
no ho és
la solució definitiva
això segurament
no ho és
quina és la solució definitiva?
clar, aquesta és la qüestió
la solució definitiva
seria posar en marxa
perquè el Jaume Primer
serà una solució definitiva
quan el tinguem obert?
jo crec que serà convertirà
d'un pàrquing
que devia ser
de 600 i escaig
de places
tindrà unes 300
350 aproximadament
ja serà bé
i aquest
ara
no ho sé
jo crec que hi haurà moments
que se quedarà curt
hi haurà moments
que s'obrarà puesto
depèn
de com
els moments
i les festivitats
no?
i la part alta
fins ara
hi havia una població
molt envellida
i no s'escapa a ningú
que cada vegada
s'està rejuvenint més
hi van moltes parelles joves
això implica
que totes les parelles joves
tenen vehicle
propi
de fet hi ha un estudi
del propi ajuntament
que parla
que em sembla
que són 3,5 vehicles
per família
comptant motos
comptant motocicletes
però clar
això vol dir
que cada vegada
el parc automobilístic creix
i que cada vegada
hi ha més demanda
la prova està
que es fan pàrquings
i pàrquings
i pàrquings
i s'omplen
i s'omplen
sembla que això
sigui
això ens portaria
el debat
sobre el tema
de les tarifes
dels pàrquings
i ara que es volen
rebaixar alguns pàrquings
perquè en fi
això que s'omplen
estones
no sempre
perquè hi ha moltes vegades
que els pàrquings
estan mig buits
sempre hi trobes lloc
o qual vol dir
que si sempre que hi vagi
hi trobes lloc
ho dic
perquè aquestes
ja s'ha sortit molt
els últims dies
però per exemple
el de Lluís Companys
que el tenim aquí
al costat
i que ha hagut de rescatar
l'Ajuntament
recordem
és un dels que ha hagut
de rescatar l'Ajuntament
en les últimes setmanes
el matí putxo
sí que està ple
però a la tarda
clar
perquè estava una mica allunyat
del que era el centre
comercial
però clar
tu has de preveure un pàrquing
per als moments puntes
si estigués totalment ple
tot el dia
no seria capaç
d'absorbir els moments puntes
que sempre necessites
aquests pàrquings
el de president
companys precisament
ara
amb el corto ingles
jo crec
que s'aprofitaran
i dona
un servei molt important
el que són els jutjats
i a les cerimònies
per exemple
funerals
que es fan
a la parroquia de Sant Pau
etcètera
en molts d'aquests casos
el pàrquing s'ha omplert
en totes maneres
ja que hem vingut a parlar
de pàrquings
i de tarifes
i com que aquest és un tema
que va sortir ara fa uns dies
estaríem d'acord
en que alguna mesura
s'ha d'establir
per part de l'Ajuntament
aquells que gestioni
directament
en què s'han de rebaixar tarifes
ho recordo
perquè l'Ajuntament
ha rescatat
el pàrquing
de l'Avinguda Catalunya
el pàrquing
de president companys
aquest d'aquí al costat
i el pàrquing
de Joan XXIII
Joan Andreu
o i Antoni
s'han de rebaixar tarifes?
els pàrquings
que són
administrats
perdona
que són
administrats
per
empreses
municipals
100%
són més
barats
que els que són
d'enconcessió administrativa
però hi ha molta gent
que continua pensant
que són molt cars
sí
són cars
aviam
tot el que paguis
per aparcar
és car
jo tinc un amic
que no agafa el cotxe mai
perquè diu
que ell no paga
per aparcar
llavors sempre va caminant
ni la zona blava
vol pagar
llavors
quan tu has donat
dues voltes
i tu vas aparcament
entra en un pàrquing
et sembla
llavors
aquests tres pàrquings
que comentava
que fins ara
els gestionava també
l'empresa privada
ara tenen unes tarifes
que es consideren
excessivament altes
i que l'Ajuntament
a través d'Espimsa
es baixaran
uns abonaments
uns abonaments
perquè siguin més
estaríem d'acord
en que
clar
quan tu veus
que alguna cosa
no funciona
has d'analitzar
realment el motiu
per què no funciona
és realment el motiu
només el preu
aquesta és la qüestió
o potser la dimensió
del pàrquing
no és l'adequada
si la dimensió
del pàrquing
no és l'adequada
canviar el preu
segurament no solucionava
absolutament res
o sigui
hem de preveure
que aquest pàrquing
tindrà la seva evolució
si amb la baixada
del preu
que això és la prova
que falta per fer
continua sense funcionar
del tot
significa
que la dimensió
que es va fer
del pàrquing
segurament era massa gran
per la zona
i que
fins que no tinc
un greixement
en la zona
el pàrquing no s'omplirà
però
el que està clar
és que
si no funciona
alguna mesura
és d'aprendre
aquest és un problema
que té el pàrquing
del Rambla Nova
de Valleano
per què ens entenguem
que
és el més gran de tots
és massa gran
i massa car
massa car
i sempre està ple
i no, no
al revés
sempre està buit
sempre està buit
t'ho diuen l'Antonio
que treballa davant
jo he treballat allà
un munt d'anys
abonaments
treballava en una empresa
que tenia
l'advocatge
l'utilitzen els clients
de l'Antoni Sala
exacte
però
els plans segones
i terceres
no hi va ningú
els abonaments
per el que m'ha dit
l'altre dia
no accepten cap ni un més
senyal que
el que són processos
d'abonaments
ja no els accepten
i guarden només
la segona planta
jo crec que està bastant buit
és la meva opinió
que no acceptàvem
més abonaments
i primer i segona planta
les destinen
per el que és
el trànsit normal
rotació
exacte
deixa'm dir una cosa
amb això dels pàrquings
és a dir
amb els aparcaments
això és un debat etern
és a dir
un aparcament públic
s'ha de considerar
com un servei públic o no
ha d'estar subvencionat
per l'administració
perquè clar
baixar el preu del pàrquing
dit així
és molt fàcil de dir-ho
perquè la gent ens entengui
Raül seria com dir
apliquem al pàrquing
una tarifa
igual que s'aplica
als autobusos
una tarifa política
en el sentit
que l'usuari
paga molt menys
el cost real
aquí el debat seria
els pàrquings
gestionats directament
per l'Ajuntament
també haurien de tenir
tarifes tan reduïdes
importantíssim
perquè clar
a mi m'agradaria
si ara me'n preguntes
què li sembla
s'ha de baixar la tarifa
d'abarcament
com a ciutadà
i com a polític
i com a usuari
diria
i tant que sí
que s'han de baixar
però també et diré
el mateix
sin preguntes
de les peatges
de les autopistes
i del rebut de l'electre
i del rebut del telèfon
i del rebut dels col·legis
etcètera
altra cosa és que llavors
l'Ajuntament ha de decidir
escolti'm
això és un servei
de primera necessitat
l'Ajuntament ha de subvencionar
amb diners
que recapta d'impostos
aquest servei
o com deia l'Antonio
apuntada al Manolo
escolti'm
vagi a peu
o utilitzi el transport públic
és un tema
que aquest debat
no l'acabaríem mai
jo el que crec
és que l'Ajuntament
el que ha de fer
és un pàrquing
el preu ha de ser
el que costi mantindre'l
i l'amortització
això és el que ha de ser
el preu del pàrquing
no pots baixar els preus
al contrari
l'Ajuntament
no podrà baixar els preus
si el criteri és aquest
l'Ajuntament
els hauria de baixar
això és criteri personal
meu
no parlo
ara no parlo
no parla el PSC
parla el Manuel López Pasca
en aquest cas
jo crec que hauria de ser així
o sigui
que hauria de ser
el que costi
destricte manteniment
perquè tu saps molt bé
que tenim pàrquings
a Tarragona
que administra
l'empresa municipal
d'aparcaments
que són molt deficitaris
per els preus socials
que tenen
i això no ve d'ara
no ve d'ara
això ve de fa 15 anys
com un seria
el pàrquing de Turroja
abans que parlaven
del camp del Roc
i el pàrquing de Bastos
són dos dels pàrquings
que es van fer fa anys
deficitaris completament
això ho ha de suportar
perquè les tarifes són molt baixes
en general
tota la gent de Tarragona
doncs escolti
pensem-ho
és un debat interessant
perquè clar
aleshores el ciutadà
encara que no utilitzi el cotxe
amb els seus impostos
està pagant també
això és un peix
que es mossega la cua
perquè també
jo no agafo mai
l'autobús
i també pago
els que van
els que van gratis
o els presos socials
que es fan a l'autobús
però no s'ha de mirar
d'aquesta forma
o sigui
jo crec que hem de mirar
el servei
i el què
sí però el que està clar
és que a Tarragona
són 140.000 habitants
i que d'aquests 140.000 habitants
la majoria de les famílies
tenen un cotxe
o si no tenen dos cotxes
i els que venen de fora
i l'efecte capital
i tot això d'aquí
llavors els cotxes que fem
el que no podem fer
és dir-li
senyor
vostè baix a aparcar el cotxe
a Constantí
això no ho podem fer
no
no clar que no
l'Ajuntament
el que no vol tampoc
és que cada cap de setmana
el centre terrenals
hi ha un col·lapse
ha de donar sortida
amb aquests cotxes
per això
s'han fet aquests
pàrquings dispersoris
que s'han posat
un està aquí
una mica més avall
que sempre està ple
s'han fet el de Tabacalera
i cada dia
estan prens al dematí
no el de Tabacalera
no tant
i el de Cementeri
el de Cementeri
sí que està més ple
però el de Tabacalera
encara hi ha puesto
pràcticament
durant tot el dia
l'altre que s'han fet
en l'època de govern
del senyor Nadal
el que està fa...
el de la nostra Roma
el del César Abús
al costat del parc
aquest està sempre
aquest sí que està sempre
o sigui
aquest és el concepte
que s'ha de fer
uns pàrquings dispersoris
perquè
el que no podem
el que no s'han de mentalitzar
és que dintre de la ciutat
cada vegada
hi ha de haver menys cotxes
i de fet
s'està fent un
o sigui un estudi
aviament si se poden
molts carrers de Tarragona
s'han de tonalitzar
deixi'm acabar la tertúlia
perquè ara
se parlava d'efectes
de capitalitat
dels cotxes que venen de fora
parlàvem de pàrquings
ha sortit pel mig
al Corte Inglés
ahir recordàvem
els informatius
de Tarragona Ràdio
que fèiem un mes
a l'obertura
del Corte Inglés
amb dades
que no sé si els sorprendran
o no
però la meitat
dels visitants
al Corte Inglés
en aquest primer mes
són de fora
de Tarragona Ciutat
Joan Andreu
et diu alguna cosa
aquesta dada
et sorprèn o no
o era d'esperar
l'efecte capital
allò que dèiem fa un moment
sí, sí
em sembla que és d'esperar
i sort d'això
i que continua sent
i si pot augmentar
també millor
en el sentit aquest
clar, pensa que encara
el Corte Inglés
per la ciutat de Tarragona
primer
que encara no hi ha
cap mena de tradició
ni hi ha cap mena
de sentit
del Corte Inglés
fet ciutat
encara
i per altra banda
que també està
on estem de la ciutat
i per altra banda
tots els Corte Inglés
són iguals
vull dir
a vegades
un dia que hi vas
però a millor marxes
igual que s'ha entrat
quasi a vegades
per passar l'estona
tant aquí com a Barcelona
que amb allà on sigui
és que jo no dic
que fossin compradors
els que han anat
visitants
aquest és l'altre problema
perquè ve de res
que hi hagi molta gent
clar, a veure
quin rendiment econòmic
també té això
de totes maneres
s'estaria demostrant
allò que es deia abans
l'obertura del Corte Inglés
l'efecte capital
l'efecte de treure gent
perquè si la meitat
dels visitants
són de fora
anys enrere
hi havia molta gent
de Tarraona
estic parlant
de bastants anys
quan anàvem
tots els que estem aquí
amb pantalons curts
molta gent de Tarraona
que s'anava a comprar
el tomb de Reus
roba, etcètera, etcètera
i quan la gent
anava a Reus
a comprar roba, etcètera, etcètera
aprofitaven
i paraven a calcaelles
a comprar malindros
o anaven a cal torrents
a comprar un pastisset
o aprofitaven
per comprar
torrons
o dinar
o el que sigui
és a dir
l'efecte que deixava
això ara canviarà
rotundament
crec que ha sigut
un cop d'efecte important
per reforçar
la capitalitat
de Tarragona
sens lloc a dubtes
és que una de les crítiques
que jo sempre he fet
respecte a Tarragona
que malauradament
Reus no tenia
és que Reus
era capital de comarca
i sempre que hi havia mercat
la gent de la comarca
baixava a Reus
Tarragona era capital
de comarca
de quina comarca?
no teníem
capital de província
bueno, sí
capital administrativa
sí
però això en el fons
no creava benefici
o poc benefici
per Tarragona
i Reus tenia
una capitalitat
de la comarca
tota la comarca
del voltant
que baixava
i això a Tarragona
amb el Corte Inglés
i en altres coses
s'està començant a produir
i clar, òbviament
això segur que ha de ser bo
home, el tema del Corte Inglés
és de llarg recorregut
però de moment
que el primer mes
surtin aquestes dades
és curiós
el Corte Inglés
amb els seus estudis
ja preveia això
ja preveia
que el 50%
no estic parlant de sorpresa
que el 50%
dels seus visitants
posem visitants
entre parèntesis
o compradors
serien de fora
de la ciutat de Tarragona
perquè ells han comptat
amb un àrea
que hi ha vora de 300.000 habitants
amb 30 quilòmetres
a la Rodona
perquè si no
el Corte Inglés
no tenia molt de sentit
instal·lars a Tarragona
les coses com són
encara que vegi gent
de Lleida
i tot
la gent de Lleida
si no és per la Corte Inglés
de Tarragona
no ve a comprar mai
no, no
la gent de Lleida
ve al Corte Inglés
de Tarragona
per això ho dic
per gent de Lleida
vols dir de la província
no, no inclús de la capital
a Lleida
no hi ha
capital no hi ha
al Corte Inglés
parlava amb un regidor
de Lleida
el meu homòleg de Lleida
me la deia
i diu
escolteu
ara no es preneu
molta gent
cap a Tarragona
amb el Corte Inglés
i me va quedar
el Corte Inglés
i serem capaços
de fer
el que deia abans
Raül Font de Reus
de captar
que aquest client
que aquest visitant
s'estengui per tota la ciutat
això ja està captat
el comerç
de Reus
ja estan continuats
en Tarragona
té una oportunitat històrica
òbviament
també es podrà queixar
que li treuen
molta clientela
però jo crec que
té una oportunitat
històrica
ara la gent
estan venint
Carrer Fortun
canvia de sentit
algun comentari
Raül
en 30 segons
lògic
és a dir
si tu puges
de la plaça
dels carros
cap a dalt
te n'has d'anar
fins a Ramon i Cajal
Ramon i Cajal
ara està restringit
pel tema
de les hores
al mercat
és a dir
és lògic
que hi hagi
un punt de pujada
cap a la Rambla
i el que passa
que en un moment
determinat
perquè això
el Carrer Fortun
anant canviant
quan es va fer
de baixada
cap a baix
que jo en aquells moments
era regidor de mobilitat
es va fer justament
per desangoixar la Rambla
perquè la gent
de la Rambla
marxés
i ara el que fem
és portar els cotxes
cap a dalt
ara com que sembla
que està més col·lapsat
gasòmetre
Prat de la Ribera
doncs ara ho hem de fer
al revés
és el que li ha tocat
al Carrer Fortun
que per cert
és d'un il·lustre
Rausen
porta el nom
d'un il·lustre
per això el fan canviar
no sigui mal pensat
per això el fan canviar
cada dos per tres
de sentit
en fi
acabem així
la tertúlia
avui amb el Manel
López Pascal
Raül Font
el Joan Andreu Torres
i l'Antoni Sales
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
moltes gràcies
moltes gràcies
a la bona