La rombeta que ens acompanya cada dilluns
passades a les 12 del migdia
és la que ens introdueix també a l'espai
al carrer que realitzem, això setmanalment
amb la Fundació Casar l'amic.
Avui tenim amb nosaltres per fer-nos a vestra de cerimònies
el Jordi Collado és director de la Fundació.
Jordi, bon dia, com estem?
Molt bé.
Avui ens veníeu a parlar sobre un programa de beques
i cada setmana em sorpremeu
més coses fan aquesta gent?
Doncs a veure, per parlar d'aquest programa de beques
que es diu Accès, em sembla
tenim amb nosaltres la Roser Molas
educadora de la Fundació Casar l'amic
i també l'encarregada del programa
Bon dia, Roser.
I la Montserrat Alegret, que és tècnica de l'Ajuntament de Tarragona
dins l'àrea d'educació.
Hola, bon dia.
Definim, què són les beques d'accés,
qui les otorga i quants agents hi ha implicats en tot plegat?
Perquè mira, aquí estic veient que esteu a la Fundació Casar l'amic,
després l'entitat financera, l'Ajuntament...
Qui hi ha implicat?
Bueno, una mica les beques d'accés
esdevenen del programa Punt Accès,
que és un projecte que desenvolupem
des de fa un any i poc
a l'IES Camp Clar,
bàsicament, però amb la resta de xarxa
de territori també.
i una mica el plantejament del projecte
és lluitar directament contra l'abandonament escolar
i contra el fer de casa escolar.
Per això es fan dues accions,
que és entrar dintre el centre
i compartir amb els mestres,
amb els professors de secundari,
el procés educatiu d'aquests joves.
I per altra banda,
des de fora, amb un peu dins i un peu fora,
que és el que desenvolupa Més Roser.
i que treballem en clau
de motivar, traslladar i acompanyar aquests joves
que de vegades es troben fora del sistema,
que els costa incorporar-se.
Llavors, una mica aquest plantejament de motivació.
El projecte el desenvolupem
entre Casal dels Infants,
els antics Casals dels Infants del Raval,
que treballen a la ciutat amb nosaltres,
i la Fundació Casal Amic,
però lògicament demanem la implicació clara
estar al centre, ajuntament o altres entitats.
Parlem, el pilar, diguéssim,
de tot plegat, de tot aquest projecte,
és la lluita contra l'abandonament escolar.
Quin perfil de nen, de nena,
o de quines edats,
i quin perfil estaríem parlant,
que seria el majoritari,
almenys per l'experiència que teniu a camp clar,
que és propens, no?
Bé, el projecte que sempre anem a l'abandonament,
en realitat, és per l'èxit educatiu,
que és una cosa que ens agrada molt,
perquè el positivitza.
I el perfil és variat,
des de primers d'ESO que arriben als centres educatius,
no?
havent d'abandonar l'escola tradicional,
que, bé, que es desubiquen a l'arribar,
o que arriben amb baixa capacitat,
i amb baixos aprenentatges,
o xavals que estan desmotivats,
i xavals que estan desmotivats
perquè acaba quart d'ESO,
la situació no és el millor escenari,
i es troben a mig camí,
per això Roser et pot fer segur molt millor la radiografia.
Roser, l'experiència bàsicament és a camp clar, no?
Bé, és una ponent, també és camp clar,
torreforte, és una ponent en general,
no només camp clar.
I això, vols meditzar el que ens deia el Jordi,
sobre el perfil, més o menys?
Sí, bé, hi ha com...
bària tipologia, no?
Diguéssim, hi ha nois que estan estudiant el dies camp clar,
que fan el que deia una mica el Jordi,
i algun que està fent segons d'ESO,
que sí que necessita fer un...
o sigui, necessita ara un gran reforç
per agafar, assolir uns nivells formatius,
i poder passar la segona etapa de l'ESO
amb més facilitat,
però venint així a la bandó escolar
quan arribi als 16 anys,
i hi ha nanos que han acabat...
que estaran a edat d'haver acabat l'ESO,
que tenen 16 anys,
amb un nivell formatiu força baix,
que no els permet assolir el nivell de l'ESO,
i estan fent PQP's,
que és aquell...
Com ho has dit, això?
PQP-I's?
He dit, és...
PQP's, mira que exòtic.
PQP-I's.
Tenim el gran vici de parlar en cicles,
també,
que complico una mica la comprensió.
Però, bueno, sí,
és un mòdul formatiu, diguéssim,
perquè no arriba a ser un cicle formatiu de grau mig,
ni té un nivell d'ESO,
està en un entremig,
que fan una mica preparació...
fan tant preparació formativa d'instrumentals,
assignatures matemàtiques,
castellà,
el que farien amb una ESO,
i també introdueixen la part més tècnica,
més informàtica,
més administratiu,
fan una petita introducció,
i ara en un món més professional.
I això són això,
nois que no han acabat l'ESO,
que no han acabat l'ESO,
però sí que tenen 16 anys.
Ja saben,
perquè a vegades jo m'imagino,
com jo ara m'he quedat així a quadros,
ja ho saben,
les famílies o els nois mateixos,
les opcions que tenen.
Bueno,
des de l'institut mateix sí que es fa...
Sí.
No s'arriba tant com s'hauria d'arribar tothom,
però sí que es fa un tema d'orientació,
i, bueno,
hi ha el psicopedagògic del centre,
que també veu més o menys el perfil de la persona,
cap on s'ha d'orientar,
ja es veu qui acabarà l'ESO,
qui necessita un reforç per acabar-la,
qui és millor derivar-lo directament als PECUPIs,
vull dir,
sí que hi ha una orientació des del centre.
És a dir,
el PECUPI no és un recurs generalista,
sinó és molt concret,
és aquell jove que acabarà a ESO sense títol,
és a dir,
que haurà sortint del centre educatiu
sense una titulació de graduació d'ESO,
i que segurament tindria alguna opció més
si el plantejament d'ensenyament fos diferent.
Perquè això passa,
vull dir,
un jove pot acabar a l'ESO sense tenir el títol,
no havent assolit ha de marxar del centre,
ja no pot continuar els cursos perquè ha arribat a l'edat límit,
sense haver assolit el títol.
El 33% dels alumnes catalans
acaben els estudis sense cap titulació.
El 33% dels alumnes catalans?
El fracàs escolar a Catalunya és molt alt.
Però a ESO estem parlant?
Sí, sí, a ESO.
A secundària?
A primària hi ha...
Secundària, però l'ensenyament obligatori,
vull dir que segueix estant...
És molt el 33%, eh?
Sàbia que ho fos tant.
És molt alt, és molt alt.
Són d'aquelles coses que no...
que s'expliciten només quan surt l'informe PISA
anual, llavors...
Però bueno, sí, sí,
aquest era el fracàs escolar de Catalunya.
Per tant, si ja te pregunto el perfil
de joves que els hi passa això,
o que abandonen els estudis abans,
possiblement sigui molt ampli,
perquè és un 33% que hi ha de tot.
Realment sí, sempre darrere hi ha una falta de motivació.
La falta de motivació pot venir per diverses coses,
o perquè tenen el nivell més baix
i no acaben d'arrencar,
perquè clar, vull dir,
quan tu tens un nivell tan baix
no pots assolir els nivells...
Perquè ja van arrossar d'anys, diguéssim, no?
Clar, molts venen de primària,
de primària hi ha entres secundària,
doncs això,
amb un nivell super diferent
amb el que hauria de ser la mitjana.
Llavors també falten suports familiars,
suport social,
vull dir que és molt ampli,
el perfil.
No podríem parlar,
ara us anava a preguntar què falla en el sistema.
Tu parlaves, Jordi,
en certa crítica t'he notat
sobre el sistema educatiu.
Suposo que no és tot això, no?
No, però el sistema educatiu,
diferents estudis ens demostren
que no només és el sistema educatiu,
hi ha una relació directa
entre la motivació de les famílies
cap als estudis
i el seu grau de coneixement
i els estudis que acaben desenvolupant els fills.
I hi ha un altre
que a mi és potser el que més m'agrada,
perquè demostra amb dades
és que la situació econòmica de les famílies
condiciona directament
el desenvolupament dels estudis
d'aquests joves o aquests infants,
que és exactament una mica
on intentem anar amb beques accés
a pegar-li.
Realment està demostrat
que si ets una família
amb situació de pobresa,
els teus fills
tenen moltes menys opcions
d'assolir un aprenentatge
i un currículum escolar
com el que convindria.
Aquí és on focalitzem
el tema que ens ocupa avui,
que són aquest programa de beques accés.
Montse,
què hi fa l'Ajuntament en tot plegat?
T'ha tocat parlar.
No, a veure,
jo sí que volia dir,
referent a allò dels PQPIs,
són programes de qualificació
professional inicial,
això és el que respon les sigles.
I que no hi ha places.
I això també perquè com fer molta propaganda
dic, pot ser que no hi ha places,
vull dir, realment hi ha places,
hi ha molts PQPIs,
n'hi ha pocs a Tarragona
i els pocs que hi ha estan copats.
Vull dir que realment
es queda molta gent amb llista d'espera.
Referent a si la gent,
saben els alumnes
una mica les possibilitats que tenen,
si dius com a Ajuntament,
a veure, com a Ajuntament
que portem també conjuntament
la Fundació Casalàmic
per a la gestió dels plans educatius d'entorn,
que és un programa
de la Generalitat de Catalunya
i de l'Ajuntament de Tarragona,
l'any passat dintre dels plans educatius d'entorn
hi ha una comissió,
que és la comissió d'orientació,
és com una mena de comissió
de la transició a escola-treball.
I ells sí van adaptar uns díptics
l'any passat on hi havia
recollida tota l'oferta formativa
a la qual pot accedir un alumne
quan acaba l'ESO,
graduï o no graduï amb ESO.
Llavors allà sortien
els cicles de formació
al mig, els peculpaïs,
una mica cada lloc
el que es feia,
quina titulació podien obtenir, etc.
Per tant, vosaltres des de l'Ajuntament
ja us encarregueu
que tota aquesta informació
arribi a tothom
de fer-ne difusió, diguéssim.
Sí.
Fé difusió de tot el que hi ha.
Parlem directament de les beques,
si us sembla,
les beques accés
que veig que hi ha implicada
ara Catalunya Caixa,
costa encara,
abans Caixa Catalunya,
ara Catalunya Caixa.
Com va néixer tot plegat?
D'on surten aquestes beques
que a més formen part
de l'obra social?
Realment va ser
d'aquelles coses curioses
que ens han passat
en els últims dies.
Ens vam venir a buscar
amb el plantejament
que les terres del sud
no desenvolupaven massa feina
i va arribar un plantejament
de la possibilitat
de desenvolupar aquest projecte
a Tarragona,
buscaven un perfil molt concret
que és un perfil molt ponent
i com a interlocutors
a través de Casal dels Infants
ens vam proposar
començar aquest projecte
que es deia Punt Accés.
Us ho van proposar
des de Catalunya Caixa?
Sí.
Està estupend.
Està estupend.
Em posa uns dinerets
per fer coses xules?
Vinga, va.
Sí, sí.
Llavors amb aquesta intenció
de construir aquesta estructura
a nivell Catalunya
de model d'intervenció
perquè el programa d'accés
es desenvolupa a Sala,
el Carmel, la Mina,
es desenvolupa a diferents barris
d'ota Catalunya,
ens fan aquesta proposta,
arrenquem
i una de les possibilitats
que hi havia on enganxar
era les beques d'accés.
Nosaltres al principi
sí que entenem
i per això
la suma econòmica,
entenem que és més important
incidir-hi en famílies,
amb la figura de la Roser,
incidir amb els propis equips educatius
dels centres i amb els infants,
la figura del Jordi Rodríguez.
Llavors, les beques d'accés
les prenem com un complement,
però és arrel d'aquest estudi
que publica directament
Fundació Caixa Catalunya
en aquell moment
que reactiva l'opció de les beques.
L'estudi aquest que deies
que l'índex de...
Ajuda'm, Jordi.
La situació econòmica de la família
influeix directament
en la situació acadèmica dels infants.
Llavors, arrenquem per aquí.
Amb molta por,
perquè és la primera vegada que ho fem,
amb molta serió,
a poc a poc anem treballant
els perfils dels xavals.
S'han atorgat ja les beques,
ara com ara?
Hi ha una part que sí,
perquè les beques,
potser les beques
s'aproven al Comitè de Beques de Tarragona
i passen al Comitè de Beques
de Fundació Caixa Catalunya.
És a dir, d'alguna manera,
el Patronat de Caixa Catalunya
dona l'últim visti blau
en aquest tipus de beques.
Però apres de que sou primer vosaltres,
des de la Fundació Casal Lamic,
únicament els qui decidiu
com es distribueixen o no?
Els deriven...
Hi ha coneixement d'aquestes beques
als dos centres de secundària
de la zona Punec,
no sigui,
l'Iaix Torrefort i l'Iaix Camp Clar.
També us ha posat en coneixement
al centre on fa...
on cursen els PQ-Pis,
que és un centre de formació
que també estàs on aponent,
serveis socials també en tenen coneixement,
i des d'aquests diferents punts
és on ens deriven
les possibles persones
que poden ser becades.
Un cop ens arriben aquestes persones,
el que fem és contactar amb la família,
contactar amb l'alumne,
conèixer una miqueta la situació de cadascú,
i un cop vist el perfil
i en quina situació està,
és quan es fa un informe.
Quan nosaltres veiem
que sí que tenim possibilitat
de poder bec aquesta persona,
és quan reunim el Comitè Local de Beques,
que és en forma part l'Ajuntament,
diversos agents educatius de la zona,
o sigui, hi ha educadors del casal
també que tenen molt coneixement
de la zona de Camp Clar,
hi ha el director de la Fundació,
el Jordi,
l'Ajuntament, que és la Montse,
representant del casal Infants,
que també fan el projecte amb naltros,
i em sembla que estem tots al comitè
i nosaltres per un excés.
Quants alumnes,
quantes famílies se'n poden beneficiar?
Bé, ara tenim la primera,
ho hem fet amb diverses promocions,
diguéssim,
la primera va ser amb sis alumnes,
vuit alumnes,
del que ens han aprovat sis,
amb un perfil,
amb el perfil de 16 anys,
la majoria.
Sí, perquè aquí estem parlant
sempre d'aquesta edat.
Bé, ara el segon comitè que hem fet
hem començat a estar amb nois més joves,
nois i noies més joves,
de segon, tercer d'ESO,
per això,
perquè arribin a aquest zona
que tenim ja un perfil
que sí que poden assolir
el nivell de l'ESO
i poder fer el suport aquí
a poder acabar l'ESO.
I els de 16 representa que és...
Que no han assolit l'ESO,
que ja no hi ha temps d'assolir l'ESO,
molts que estaven cursant segon d'ESO
amb 16 anys,
un amb 17,
vull dir que ja el nivell que tenia...
I se'ls ajuda perquè continuïn...
Ara el suport l'estem fent
dins el curs que estan fent ara
de PECUP,
un suport educatiu fort,
vull dir tant acompanyament
a recursos comunitàries
que hi ha a la ciutat,
com a sales de reforç,
o sigui, centres d'estudi,
volem fer un fort reforç escolar
per augmentar el nivell
de les instrumentals,
de matemàtiques,
de castellà, de català,
l'acompanyament amb hàbits d'estudi,
vull dir, no tenen hàbits d'estudi,
o sigui, que és un seguiment intensiu
de l'agenda escolar,
portar el material escolar,
la puntualitat,
com estudiar,
tècniques d'estudi,
és una tutorització,
més que la part econòmica
és molta tutorització.
Clar, parlem però de la part econòmica,
perquè això què representa?
No són diners
que se'n van directament a la família,
pel que jo entenc,
sinó són diners,
que es destinen
justament a tot aquest acompanyament.
Exacte, a la tutorització,
que és aquest acompanyament
directament a material escolar,
vull dir, l'alumne no té
els diners en metàl·lic,
sí que té el material,
transport,
perquè a partir dels 16 anys
el transport ja l'han de pagar,
només el transport públic
ja no és gratuït,
i tutorització,
sobretot això,
i el reforç escolar,
que és, o sigui,
unes classes de reforç
amb un grup petit,
ensenyar català, castellà, mates.
Una mica la primera tongada,
el que intentàvem evitar
l'abandonament del sistema escolar,
és a dir,
intentem que aquests joves
que han fet el 16
es reincorporin en PQP's
perquè puguin fer,
que puguin fer els salts
i després ho poden
als cicles mitjos.
La segona està sent
una història de reforç,
que accedeixin a la titulació,
amb aquestes classes
de suport escolar,
amb reforçar continguts,
amb plantejaments,
i el que ens queda ara
és reorientar una mica
aquest plantejament
per acabar d'afinar
amb aquests joves.
Una mica,
moltes vegades,
el discurs
amb els més grans
és allò de
a la família,
no?
Hi ha vegades
que les famílies
estan bloquejades.
Ara és una pregunta
per a la família.
No pateixis
el teu fill
o la teva filla.
Podran estudiar?
A tu no et costarà un duro,
només has de permetre
que ho estudiïm.
Com fan els 16,
directament,
moltes vegades apareix
la possibilitat
de derivar-ho
cap al mercat laboral
i la història és aquesta.
Segurament no et generarà
ingressos
però no et generarà despeses
de manera que
permetre
que continuï estudiant
per on arriba.
Comúnta-me això
a la família
perquè sí que és veritat
que depèn
i més jo crec
que ara
amb les situacions laborals
que hi ha
i el tema crisi.
Potser sí que,
escolta,
hi ha la família
que pensa
si la meva criatura
ja no pot continuar
fent l'ESO
ha acabat,
sigui bé malament,
amb titulació
sense, escolta,
l'enxufem a treballar.
Home, jo crec
que la consciència
de les famílies
sí que és la majoria
que volen
que els seus fills estudien.
Vull dir,
a més en època de crisi
també el que falta
més és el treball
i si hi hagués treball,
si hi ha treball
és treball tan precari
que és per on
t'han passat els pares
també.
no en tenen ganes
que el seu fill
segueixi el mateix camí.
El que sí que li falten
són les eines.
Normalment,
aquestes famílies
també tenen
un nivell educatiu
molt baix.
Molts tenen estudis primaris,
molts ni l'han assolit.
Vull dir que les eines
per poder seguir,
donar el reforç
als fills que estudien
en un nivell de secundària
no les tenen.
I vull dir que agafen
com a molt positiu
que hi hagi algú de fora
que li doni
aquesta empenta.
Montse,
el programa
Aquest Accés
és un puntet més
dins de tot l'entramat
que hi ha,
tota la xarxa
que hi ha
a la ciutat de Tarragona,
suposo,
a nivell d'educació
per afavorir.
A veure,
que tot vagi endavant.
Sí, sí.
Evidentment
que és un ajut.
Tot ajut és poc.
Jo sí que volia dir
referent
a les ajudes
per estudi
quan s'queden i tal,
també hi ha els proes,
el programa proa.
Sí,
és que tenen un món
de programes.
El programa proa
és un programa
que ve del Ministeri
que es dona directament
a les escoles
per fer una mena
d'estudis assistits,
val?
Que és...
Programa de reforço
i orientació
a l'alumnat.
Així que,
bueno,
més d'all.
Exacte,
val?
I llavors vull dir
que sí que hi ha,
el que tu dius,
hi ha bastantes coses
on se reforcen
els estudis i tal.
Però,
una mica
el que deia el Jordi
i el que deia la Roser,
no?
Arriben
a un nivell
a l'ESO
a vegades
pràcticament
d'analfabetització
que també és
per plantejar-s
o com és
que arriben
a l'institut,
alumnes que no saben
llegir o escriure.
I després,
que jo penso
que hi ha
en alguns casos,
hi ha un d'aquests casos
com a més fregents,
és que ja no és
ni que puguis ensenyar
ni les matemàtiques
en el castellà
ni en el català,
és que donis
un mínim de tècniques
d'estudir
per poder fer
una lectura comprensiva,
o sigui,
que un alumne
pugui llegir
i entendre
el que no.
I això,
realment,
si no és
en programes
extres,
fora,
no?
Sistema,
no existeix.
És així.
Aquest perfil d'alumne
que a mi m'espanta una mica
pel que esteu dient,
que arriba,
doncs això,
a la secundària ESO
amb prou feina
sabent llegir,
escriure,
a vegades fent
unes faltes terribles.
Se'n donen casos
dins d'una classe,
doncs són casos aïllats,
dos, tres, quatre
dins d'una classe,
o hi ha centres
que ja són aquest perfil?
Bueno,
hi ha de tot.
Hi ha centres que tenen
un cop molt més elevat,
a veure,
les coses són així.
Clar, clar,
o sigui, hi ha de tot.
Aquest Arragona passa.
I tant.
I a l'alumnat,
jo penso,
crec,
en els instituts de Tarragona
és molt diferent.
Tenen alumnat molt diferent.
No és el mateix
un institut de la zona de Ponent
el tipus d'alumnat que té
que un institut
al centre de Tarragona.
Però molt que tots els instituts,
val,
agafen en funció
de la matriculació
que allò que no els hi toca,
no?
El centre que tenen assignat
pel centre de referència
que venen.
Jo crec,
vaja,
igual m'equivoco,
però crec que és bastant diferent.
Sí,
té molt a veure
l'escola d'origen,
en el perfil
d'arribar,
no és tant al centre,
sinó a l'origen
on acaben arribant
i acabar sent
definitiu,
decisori,
moltes vegades
inclús en el propi equip.
Parlem de centres educatius
a nivell de Tarragona,
a un nivell potent,
amb una secundària
superinteressant,
uns centres com el Martí Franques
i el Camp Clar,
no?
competien en el seu moment
per assolir
unes proves
d'accés a la universitat,
competien per veure
qui traiem i a nota,
no?
Ens trobem ara mateix
amb un escenari
completament diferent,
la transformació
cap al model ESO
ha estat
un sotrac
en moltes ocasions,
però,
jo estic motivat
amb aquesta nova,
amb aquest tipus
nou de centre,
que per desgrà,
a Tarragona
encara no ho aconseguim
engegar cap,
però són les escoles
i institut
que preveu
la nova llei d'educació,
és a dir,
on fer la primera
i la secundària
fins al quart d'ESO
en un mateix centre,
no?
Que seria
el que moltes famílies
fa molts anys
que reclamen
i que tècnicament
creiem que és
el més interessant.
A Tarragona?
Les concertades.
Bé, les concertades
que ho fan,
sí, sí,
però a nivell públic...
A públic no.
Clar, les concertades
el que fan és aprofitar...
Vaja,
per això ja com una continuïtat.
Exacte.
Quins requisits
teniu en compte
per proporcionar
aquestes beques d'accés?
Qui es pot beneficiar d'això?
Suposo,
per una banda,
la família ha d'estar convençuda
i suposo que l'alumne
ha de mostrar unes qualitats,
no?
Sí, això sí,
vull dir,
un dels valors afegits
a la beca és
el grau d'aprofitament
d'aquesta beca.
Vull dir,
el grau d'aprofitament
ve una mica per aquí
motivació de l'alumne,
motivació de la família
i possibilitats
que qui més coneix
aquest alumne
sol ser el professor
i normalment
ell és qui ens...
saps com he derivat
d'aquí directament.
Llavors,
el perfil sol ser
un perfil
a vegades d'alumne
normalment la causa
és falta de motivació,
cosa que provoqui
doncs
algun grau
d'absentisme,
a vegades també
més
característiques
conductuals,
això falta de motivació,
fa que tingui
un comportament
més disruptiu
dins de l'aula,
això a alumnes
que els hi falta
motivació
i és cap on tindran
incidint
el perfil de joves
sobretot
d'uns 12 a 16 anys
és el perfil majoritari
una mica això.
I una de les coses
que és important
a l'hora de valorar
és un altre cop
la situació econòmica
segons
el grau de pobresa
és pràcticament
imprescindible
a l'hora
de plantejar
es més les dues beques
que se'ns han negat
era pobresa moderada
diguem-ne,
o sigui que no
quan estem presentant
de pobresa severa
i important.
Llavors,
què feu?
Els hi assigneu
amb aquests alumnes
becats
un tutor
que els fa el seguiment
i una mena
de coach educatiu
és una mica
aquest plantejament
model coaching
ens serveix molt
és una història
d'anem a motivar
el jove
cap aquí
i li hem de marcar
objectius
si és que
el model coaching
en realitat
ara sembla modern
però els educadors
socials fa molts anys
que els desenvolupem
com s'integra això
a un nen
que està tutoritzat
fins a aquest punt
dins després
de la seva aula
dins de tot el
tot el marc social
de la classe
a la que ja
anava normalment
a nivell
de dintre l'aula
és el mateix
la coordinació
nosaltres la fem exterior
després amb l'alumbre
i amb el professor
i amb el professor
també
per definir pla d'estudis
per tenir coneixement
des de part del professor
també vull dir
dins l'aula
és un més
altres companys seus
tenen el suport
a la família
uns companys
tenen no sé què
nosaltres tenim
ell té el suport
amb una tutoria exterior
ja està
ho acabeu de començar
tot això
fa poquet
sí
hem començat aquest curre
a fer
aquestes aventures
doncs escolta
jo us
us aplaçaria
que vinguéssiu
cap a final de temporada
amb algun d'aquests alumnes
si volen venir
i que expliquessin
a veure
no ho sé
el que els ha portat
a tot aquest programa
a veure què en pensen
per vosaltres també
deu ser una experiència
anar coneixent
avui hem parlat
sobre el programa
accés
de l'obra social
de Catalunya Caixa
un programa
que intenta lluitar
contra l'abandonament escolar
o potenciar
el que és el bon resultat
dins dels estudis
i ens quedem
amb aquesta xifra
una mica esfraïdora
però bueno
33%
dels alumnes
que acaben l'ESO
sense titulació
per tant
no havent assolit
els coneixements mínims
també amb el punt positiu
que la Fundació
Casalamic
doncs està al darrere
esteu treballant
estamos en ello
Jordi Collado
director de la Fundació
Casalamic
Roser Molas
educadora
i Montserrat
a la Gret Tècnica
de l'Ajuntament
de l'Àrea d'Educació
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
un cop més
salut