Ja el tenim aquí amb nosaltres, és el director de Caixa Fòrum, Tarragona, Carles Marqués.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui fem números, no us farem pagar res, no patiu, números però positius, eh?
Allò que dius, home, el saldo, és molt positiu més que mai,
s'acompleixen les expectatives.
Així a mitjany, diguéssim, a punt del solstici d'estiu, parem, mirem...
Més com que porto dos dies que estic dient allò, no vull parlar avui, avui sí.
Avui sí, avui sí parles.
Us explicarem una mica com ha anat la cosa.
Perquè és el final de curs i és quan s'ha de posar nota.
i, home, les notes que heu tret des de Caixa Fòrum...
Bé, sí, home, mira, nosaltres d'entrada distingim entre una figura que en diem visitants,
és a dir, són les persones diferents, per entendre'ns, que passen per la porta,
és a dir, inclòs tothom que ve a fer alguna cosa relativa a l'equivament a Caixa Fòrum.
És a dir, que són, per dir-ho així, carnets d'identitats diferents.
I han passat gairebé 46.000 persones, diguéssim, fins a data d'ahir.
El primer semestre.
Sí, sí, fins a data d'ahir.
Tenint en compte que nosaltres també fem una previsió d'objectius una mica a partir del que preveus i tal,
i els objectius de tot l'any són 90.000 persones, hem aprovat, diguéssim, o sigui, el curs ens l'hem tret.
El curs, exactament.
I aleshores hi ha la figura dels usuaris, que seria gent que fa coses diferents,
és a dir, per tant, sempre l'objectiu és que hi hagi més usuaris que no visitants,
perquè entre els visitants hi ha gent que entra a preguntar i tal,
i l'ideal és que es pugui quedar, doncs, a una o més activitats,
és a dir, per tant, si ve a visitar l'exposició, hi ha una conferència, doncs que puguin anar les dues coses.
I d'usuaris n'hem tingut gairebé 48.000, 47.700.
Aquí no fem objectius, diguéssim, perquè seria a vegades barrejar una mica pomes amb peres, probablement.
A més, teniu la limitació de l'espai, quan es tracta de conferències, de concerts...
Sí, sí, sí, això, per això.
Aleshores, no és el mateix en una sala d'exposicions, que en principi l'aforament és il·limitat,
o hi ha un moviment continu, que a les 157, tot i que després us explicaré xifres
que han fet de vegades el miracle dels pans i dels peixos,
tenim aforaments de gairebé 200 persones en un espai on n'hi caben 157.
Overbooking? Home, sí i no.
Algo seu a la falda de l'altre i ja està, no passa res.
Hi ha nens petits i tal.
Però, per exemple, en el que estem autoritzats a posar una vintena de cadires més,
per tant, fins a les 170 i pico,
i després hi ha activitats com el Festival de Dixieland que ho permeten,
això de que entro i surto i puc...
I fins i tot és decoratiu, en el bon sentit de la paraula, no?
Que és bonic que hi hagi gent a peu dret en una cosa així.
O sigui, com podeu veure, les xifres estan prou bé,
és a dir, diguéssim, si seguim aquesta línia,
i jo espero, a veure, tenint en compte que com a tot arreu,
nosaltres hem patit la crisi, per tant, la reducció de l'oferta,
però, diguéssim, el nombre de disminució de públic és menor
que el de disminució de l'oferta, això vol dir que hem aconseguit
interessar més a vegades no per fer més coses,
a vegades potser apavulles una mica la gent i la despistes,
i jo penso que a vegades, si concentres, també és bo.
Pel que fas posicions, de Chaplin ja vam parlar una mica,
però si vols ara...
Perquè vam tenir la Chaplin, aquest primer semestre.
Els últims dies de Muja.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
La que es va inaugurar per Santa Tecla.
Això mateix.
I que va aguantar...
Fins als primers dies de...
A febrer, segurament.
Sí, fins a meitat de gener, una cosa així.
És possible, sí, sí.
Muja, Chaplin...
Exactament.
I Salvador Dalí i les revistes, que és la que tenim ara.
Doncs per Muja van passar 2.200 persones en aquests pocs dies de gener,
m'he dit, això va ser increïble.
Chaplin hi van passar unes 24.000 persones, que no està gens malament.
I per Salvador Dalí, que porta molt poquets dies,
per tant, diguéssim, ara de moment només és això un tast...
Es porta una setmana.
Exacte.
Doncs 1.500 persones, 1.530, per ser precisos.
Vull dir que no està gens malament.
I això seria, doncs, tot el sumatori d'exposicions.
I pel que fa a activitats, tota la resta d'activitats us han passat unes...
Si feu els comptes ràpids, veureu, que és la resta d'això, més o menys,
unes 18.000 persones, vull dir que no està malament.
Escolta una cosa, Carles, això, a banda de les xifres,
que són prou indicatives, però també per la teva experiència del dia a dia,
hi ha cicles que treuen més unes persones que unes altres,
hi ha col·lectius, diguem-ne, que se senten atrets per determinats cicles,
no sé, ara penso, vespres a la ciència.
Sí, sí.
O determinades conferències, és que ho porta...
Dius, home, lògicament, donada la situació,
ha baixat el nombre d'activitats,
però el nivell, en quant als ponents, continua sent el mateix.
Això és un tema absolutament objectiu.
Grans intel·lectuals, grans pensadors de nivell internacional
han passat per Tarragona.
A veurem el d'Agnacio Cirac.
Per exemple, és que aquí podem començar a treure una galeria
de noms realment importants que han passat per altres caixa fòrums
del país, lògicament, i que ens ha donat l'oportunitat
de tenir-los aquí a Tarragona
i que han reunit moltíssim públic a la sala.
Aquí, diguéssim, dels vespes de ciència...
A veure, parlaves de públics, comencem pel començament,
pel que deies.
Sí, és cert, és a dir, sí que hi ha un nucli dur
al qual agraïm moltíssim la seva fidelitat
i després hi ha molt de públic...
El balanç, és a dir, o l'eix de l'èxit d'un cicle
o d'una conferència individualment
és que vegis cares diferents, perquè els convençuts, diguéssim,
són gent que ja et creuen, ja et creuen la teva oferta,
vull dir, per tant, d'alguna manera saben quin és el nivell de qualitat,
però l'altre públic, diguéssim, nou, diguéssim que...
Això, jo tinc un criteri, o vaja, tenim un criteri
amb la persona que fa la supervisió de les activitats,
que és la que els rep, diguéssim, que és infal·lible.
Són dos, que de fet és el mateix,
però vull dir que depèn de la personalitat del visitant.
Quan surten de l'ascensor i pregunten on és l'auditori,
és públic nou.
I quan surten fletxats i no pregunten i se'n van cap a l'esquerra
en comptes de cap a la dreta, vol dir que també és públic nou.
Per tant, hi ha aquell públic que ho té com un càlcul.
Clar, que ho té com un hàbit, ja, els dijous al queixa fòrum,
perquè els dijous diu el dimarts,
o aquell altre que està atent, que li arriba la informació,
que hi ha un determinat pensador o personatge que li interessa
i que va escoltar-lo amb ell.
i que d'alguna manera aquest públic es pot anar fidelitzant.
Una cosa que és curiosa,
tot i que l'equipament està en un lloc molt cèntric,
és que quan fas alguna activitat de tipus sessió d'espai,
és a dir, que alguna entitat de la ciutat
se'n beneficia i ve allí perquè organitza un acte,
t'adones que hi ha molta gent que no sap...
Són les posicions, sí que és molt coneguda,
però l'auditori del pis de dalt,
diguéssim, tot i els nostres esforços
i tot i que la nostra feina, diguéssim,
en bona part va dirigida cap aquí,
diguéssim, és més desconegut,
és més desconegut.
Però qui ho prova, com moltes altres coses a la vida,
repeteix.
Clar, a més, jo insisteixo en aquesta qüestió
que és absolutament objectiu.
Només si agaféssim tot el programa d'aquest semestre,
musicalment hem tingut músiques de tot el món,
en directe.
Si parlem de conferenciants,
des d'alta política,
el mateix fet català,
la política més propera,
vull dir, la política, societat, ciència,
ja ha estat...
I després hi ha una part també molt interessant
i molt atractiva,
i segur que molts oients que ens escolten,
els seus fills o filles,
han participat en alguna de les activitats del Caixa Fòrum,
imbrincades directament en qüestions socials
com la violència de gènere.
Vau fer uns tallers extraordinaris,
i en som testimonis,
i com aquests moltíssims,
els tallers que heu fet musicals
amb persones amb discapacitats,
en tals...
Exacte, que va ser magnífic.
Vull dir, després hi ha tot aquest col·lectiu
que va en horari del que no anem als altres...
Exacte,
i que d'alguna manera no apareix en l'agenda,
és a dir, no apareix en la informació pública.
Per exemple,
la setmana vinent,
si ho vols ja ens avancem,
perquè hi ha una mica, ja ho sabem,
parlarem d'una d'aquestes activitats
que a l'estiu també continuen,
en aquest cas per esplais i casals d'estiu...
N'hem parlat avui de casals d'estiu,
i ja et dit que aniran a Caixa Fòrum.
Sí, senyora.
Exactament.
Tot lliga, eh?
Tot va lligat sempre.
Tot va lligat.
Aleshores,
doncs aquestes activitats
que mouen moltíssima gent,
que a més generen públics del futur,
i a més poder tractar temàtiques
que en les escoles,
en els dissenys curriculars,
doncs no es toquen tant,
o diguéssim,
no té prou capacitat de l'escola
per tocar tota aquesta empriva bateria de temes.
I el públic escolar
és realment importantíssim,
vull dir,
allò que quan aneu a una activitat allà a l'auditori,
penseu que allí mateix al matí
pot haver hagut...
Els concerts aquells familiars
dels que vam parlar també...
Sí, alguna vegada han anat amb la meitat mòbil,
és extraordinari.
Tenen això,
tenen també el seu reflex
en els concerts escolars,
com vam parlar dels mosakis, per exemple,
doncs si estava ple amb els concerts familiars,
imagineu-vos els concerts escolars.
A l'estiu, doncs,
bona part de l'activitat,
per tant i tot,
de Caixa Fórum,
i és lògic que se centra
sobretot en aquesta part,
diguem-ne,
menys pública,
de portes endins,
que no trascendeix tant,
però que continua donant
aquesta cobertura sociocultural
a la ciutat de Tarragona
a través dels casals.
Després, a partir de Santa Tecla,
ja torna la cosa a reactivar.
Ara, abans d'entrar,
parlàvem amb el teu director,
amb el Ricard,
i quan tornem a arrencar,
perquè us hem de dir
que a finals de juny...
Clar, s'acaba el col·le,
s'acaba el col·le,
però, sí, sí, la primera setmana de setembre,
perquè entre setembre i principis d'octubre
tindrem tres exposicions,
és a dir,
que es n'hi ha...
Conviuran, eh?
Arribarà un moment
que conviuran tres exposicions.
Home, per Santa Tecla
sempre hi ha una exposició bomba.
Sí, sí,
farem un número important.
Recordo,
l'any enderior va ser xillida,
ara va ser muja,
doncs l'any que ve,
a veure què ens prepareu.
No, l'any que ve no,
la tardor vinent.
Exactament.
Carles Marqués,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Encara no ens acomiadem,
que ens veurem la propera setmana,
no?
Tornarem, tornarem.
Que vagi molt bé,
però si vols,
per no trencar amb la tradició,
pots saludar el teu parent,
com cada dilluns.
Què tal, el parent?
Com anem?
L'altre dia vas un ifenomòbil, eh?
Ah, sí?
És a veure,
el dius.