Ja sabem que al Cinecres ens curem en salut,
ho fem sempre amb les xarxes socials sanitàries
en Pau i Sintetecla. Avui volem parlar
d'un tema molt i molt important,
molt important per tothom, diríem, perquè bàsicament
tothom pot passar per un tràmit com el que
avui ens referirem, estem parlant
del testament vital, és aquell
document de voluntats anticipades
que vostès doncs poden
en aquest document deixar
explícitament dites coses que després un cop
no puguin parlar, no puguin expressar-se, no puguin
opinar, doncs s'estiguin en compte
des del punt de vista jurídic.
A grans test seria això, però hi ha molts matis
dels quals ara en parlarem i per això ens acompanyen
els experts, d'una banda el doctor
Josep Mercader, i és el director
de gestió clínica de la xarxa. Doctor Mercader,
molt bon dia. Hola, molt bon dia.
És això, no? Hi ha molts punts de vista,
molts elements a tractar.
Sí, exacte. Vull dir que el testament vital,
a pesar que hi ha un model
que la Generalitat ha promogut
i que es pot trobar a la pàgina
de la Generalitat, és un model específic,
però el testament vital
es pot fer
de manera subjectiva
davant d'un notari, es pot fer
d'una manera lliure i pot abarcar
diferents aspectes de l'atenció
sanitària que pots rebre
en determinades circumstàncies i cada
persona pot tenir una preocupació
diferent davant del
final de la vida o de l'atenció sanitària que pot rebre
un moment determinat, no?
Ara en parlarem
perquè són molts aspectes de tractar. Avui ens acompanya
també el Carles Salagret, intuació que advocat,
no? I és cap dels serveis jurídics
de la xarxa. Doctor Carles Salagret,
molt bon dia. Hola, bon dia.
Ja el feia doctor, eh? No sé si...
No, no, no. En qualsevol cas, benvingut
també i... I hi ha advocats que són
doctors també, eh? I doctors que són
advocats. Això també.
Com a l'aspecte de la Galagüi serà molt important
també, no? En aquesta qüestió, el testament vital
és fonamental, vaja. Sí, és fonamental
i la temàtica aquesta
es documenta, s'inicia
la documentació a l'any 2000.
Pensem que Catalunya és la primera
comunitat autònoma que té una
llei pròpia que regula l'autonomia
del pacient. I posteriorment
la resta de comunitats autònomes
i l'Estat també va dictar la seva
pròpia norma. Però la pionera
va ser aquí a Catalunya l'any 2000.
Tot i que era una norma, crec que, no sé,
que venia de més lluny, no? Venia, crec que
als Estats Units, pot ser? De fa molt sonja.
Aquestes coses, normalment, aquestes
temàtiques, normalment arrenquen moltíssimes
vegades als Estats Units.
Però més que amb normes, els Estats Units
es basen més en jurisprudència. En casos
concrets, que han estat sotmesos
a la consideració dels tribunals de justícia,
i que aquests, el dictar a resolucions,
el dictar a sentències, doncs han anat
creant el que s'anomena la jurisprudència
i sobre aquí és el funcionament més
del sistema anglosaxó. El nostre
funcionem més per
una norma prèvia abans que hi hagi
casos concrets que es resoldren.
Sí, és un tema, doncs, que
com bé diu el Carles Alegret, doncs,
neix als Estats Units, però també, doncs, als
països escandinous, no? Amb el
augment de l'esperança
de vida i que les persones
cada vegada arriben més grans
es donen més a aquestes situacions
en què al final de la vida, doncs, es pot
planificar d'alguna manera, no?
A l'Àfrica, desgraciadament,
la gent es mora molt jove
i no és la seva preocupació
com moriran, perquè
probablement moriran de manera inesperada
i de manera bastant...
i, en canvi, doncs, a les societats
avançades occidentals, doncs, bueno, clar,
ha augmentat l'esperança de vida,
les societats benestants
s'han anat plantejant, doncs,
com, entre cometes,
vols morir, perquè normalment
la majoria de casos es fa
per afrontar, doncs,
el procés de la mort o de la malaltia
greu i la malaltia, doncs,
terminal, encara que també, doncs,
hi ha una altra...
una altra utilitat del que és el testament vital
que és per la tema de donació d'òrgans,
també ho pots fer amb el mateix document,
les dues coses,
però una de les coses per les que serveix
el testament vital
és per deixar constància
que tu ets un donant
de tots els òrgans
o d'algun dels teus òrgans
i ho pots especificar.
Jo soc donant de còrnees
o jo soc donant total
de tot el que es pugui aprofitar del meu cos
en el cas que tingui un accident.
Quan jo, per exemple,
si tinc el meu testament vital,
arribo a l'hospital,
Déu no ho volgui,
amb una malaltia greu,
sé que m'he de morir,
vostès com sabran
que el meu testament vital
jo dic això?
Com arriba fins a...?
Sí, això és una bona pregunta
perquè aquest era
un dels problemes fonamentals
que quan es va començar
el registre.
La Generalitat ha fet
un registre centralitzat
a nivell de tot Catalunya
que pots consultar,
per poder consultar,
per tindre les dades centralitzades
i perquè es poguessin consultar.
Però abans,
o fa poc temps,
fa uns anys,
era difícil
perquè tenies que entrar
a través d'una pàgina web,
del Col·legi de Metges,
identificar-te...
Era un procediment
que requeria
que el metge
dediqués una part del seu temps
a fer una consulta
i, en canvi,
ara, actualment,
això ja ho tenim incorporat
a la xarxa sanitària,
ho tenim incorporat
a la història clínica.
vull dir que quan el metge
entra a la història clínica
meva i jo tinc un document
de voluntats anticipades,
el metge,
sense sortir de la pantalla principal
de la història clínica,
pot consultar aquest document.
I això s'ha fet
a través d'un enllaç
que ha promogut la Generalitat,
que és la història clínica compartida.
Actualment,
a Catalunya,
hi ha la història clínica compartida,
que és un espai
o un fitxer
on descarreguem
tota aquella informació sanitària
que és important
per a l'atenció d'aquella persona.
Vull dir que, per exemple,
si jo ara
rebo una atenció
a l'Hospital de Bellvitge,
doncs allí
generen un informe
i aquest informe
el pengen
amb aquesta història clínica compartida.
Si jo faig un document
de voluntats anticipades,
la Generalitat
penja aquest document
a la història clínica compartida.
Si jo m'atenen un dia a Lleida
perquè tinc un accident
o el que sigui,
també.
I, per tant,
aquests documents
els pot veure el metge
des de l'Hospital de Santa Tricla,
des de l'Hospital de Vendrell
o des d'un cap
de la nostra xarxa.
Això,
tots els proveïdors sanitaris
estan ara
també adequant
als seus processos informàtics
perquè es pugui consultar.
En tinc ara un model davant
que l'he d'utilitzat
a través d'internet
que diu, per exemple,
si per llavors
vaja a parlar
que limitació de l'esforç
terapèutic,
no vull que es perllongui
la meva vida
per mitjans artificials
com, per exemple,
tècniques de suport vital,
fluïts intravenosos,
fàrmacs,
inclòsos els antibiòtics
o alimentació artificial,
parlant de la sonda.
I en un dels punts
diu,
si per llavors,
quan es trobien aquest supòsit,
la legislació regula
el dret
a morir amb dignitat
a mitjançant
eutanasia activa
és la meva voluntat
evitar tota mena
de patiment
i morir de forma ràpida
i indolora.
Això és un supòsit?
És a dir...
Bé, aquí ja diu,
com bé acabes de dir,
que en el supòsit
que estigui regulat
que no ho està.
Que com està ara
actualment la situació?
Sí, llavors aquí trobaríem
que a part d'aquests drets
del pacient
que estan continguts
amb aquesta norma
de l'any 2000
que ara n'estem parlant,
a part hi ha
el dret d'objecció
de consciència
del facultatiu,
del metge.
voluntats anticipades
no poden anar
ni contra la bona praxi
ni contra la normativa
que hi hagi vigent
en cada moment.
Llavors aquí trobaríem
dues limitacions
o més que limitacions
dos espais
on conflueixen
dos drets.
El dret del pacient
a triar
una determinada forma
de posar fi
a la seva vida
i el dret
del facultatiu
a que no se li imposi
una sèrie d'actuacions
que atenten
a la seva consciència.
Llavors,
per això aquí
hi ha salva
en el supòsit
que estigui regulat
que no ho està
fins al moment.
Aquí estem parlant
que el que sí
contempla la llei
que és rebutjar
tractaments.
I com que la llei
contempla
el dret
a rebutjar
tractaments,
doncs perquè
no hi hagi dubtes
i perquè
no arribi
o per quan arribi
un supòsit
en què jo no pugui
decidir per mi mateix
jo hagi
nomenat
un representant
dintre d'aquest document
que parli per mi
d'acord
amb aquest document
que deixo escrit.
I aquest document
que deixo escrit
dirà
que jo
renuncio
a determinats
tractaments.
Ho dic ara
perquè ara
ho puc dir,
però que quan arribi
la patologia meva
avanci
me trobaré
en unes circumstàncies
que no ho podré dir.
Per tant,
ho deixo escrit ara
i deixo nomenat
un representant
perquè vehiculi
aquestes peticions
meves fetes
avui en dia
i els vehiculi
davant del facultatiu.
Hi ha d'haver,
per cert,
un representant
i tres testimonis,
no?
Sí.
Hi ha dues formes
de fer-ho.
Una seria
davant notari
i una altra
seria davant
de tres testimonis,
dos dels quals
no han de ser familiars
de segon grau
ni tinguin
una relació
de dependència econòmica.
No,
jo el que volia,
jo crec que és molt important
l'apartat aquest
perquè és un altre
dels apartats
en què moltes vegades
ens trobem
amb dificultats
a l'hora
d'atendre-m'un malalt.
Aquell pare
que s'ha fet gran,
que està sol,
que té 87 anys
i té dos fills
que discrepen
en com afrontar
aquella situació
última de la vida,
eh?
I llavors,
el fet d'haver
d'haver autoritzat
o d'haver anomenat
a una persona
com a representant legal
per tots aquests temes,
amb el metge
li dóna molta seguretat
perquè sap
que ha de fer
el que digui
sempre que estigui
dintre de llei,
ha de seguir
les indicacions
del fill gran
o del germà
d'aquella persona
o d'aquella persona
que encara que no sigui família
que el malalt
prèviament
quan estava bé
va anomenar
com el seu legal
representant
en tots aquests temes.
O sigui que
és una altra
de les indicacions
que té el testament vital.
Tu pots dir
escolta,
mira,
jo no sé en què em trobaré
però el que sí sé segur
és que vull que el meu fill
sigui el que se n'enculli
d'aquestes coses.
I per tant
faig un testament vital
exclusivament per dir
escolti'm,
davant d'una situació
sanitària
que em pugui trobar
parlin amb el meu fill
que ell sap com penso,
ell sap el que vol
que em facin
i per tant
aquest és el meu representant legal.
Crec que també
és molt important
aquest aspecte.
En un cas
de coma irreversible
jo puc decidir
deixar de viure?
És a dir,
deixar-ho escrit
en aquest testament vital
i que em desendollin?
O es consideri
eutanàsia?
Bé,
clar,
aquí és una pregunta
difícil,
així,
per contestar-la
amb un sí o un no
perquè hi ha
diferents factors,
perquè davant
d'un coma irreversible
on no hi ha
activitat cerebral
i tal,
doncs
probablement
pots
haver escrit
que no vols
i probablement
és lògic
que en un determinat moment
et desconectin
de les màquines,
no?
I que davant
d'un coma irreversible
i si tu tens escrit
que no vols
que et mantinguin
de manera artificial,
doncs sí.
O,
ho dic d'una altra manera,
perdó,
què es fa
amb un cas d'aquests?
Bé,
el que sí que podríem dir
és el que s'ha fet,
perquè a Espanya
només ens ha succeït
que hagi tingut
un resum mediàtic
i hagi hagut
una resolució
d'una administració pública
és un cas
que va succeir
a Andalusia,
no?
que va tindre
certes repercussions
mitjans de comunicació,
que és
el fet
de
deixar
una persona
que tenia
la seva vida
condicionada
amb un respirador artificial
retirar aquest respirador artificial
que li va provocar
immediatament
la mort,
no?
Doncs tenim
només aquest cas,
no?
Hi havia una resolució
del comitè d'ètica
de la comunitat autònoma
andalusa
en què
va dictaminar
que
aquesta mort
no era punible,
per tant
que no
no podia ser
objecte
d'una persecució
penal
via fiscalia
no hi va haver
que sàpiga jo
en aquests moments
cap denúncia
i la qüestió
des del punt de vista jurídic
va ser pacífic
perquè es tractava
tal com he dit
de
tal com diu
la llei d'autonomia
del pacient
tant l'estatal
com la catalana
és de que
la persona
pot renunciar
a aquest tractament
i el dubte
estava en si
el respirador artificial
era o no
era un tractament
llavors
aquesta persona
estava conscient
estava orientada
i per tant
va reiterar
diverses ocasions
que volia rebutjar
aquest tractament
és més complicat
l'altre que hem dit
d'estar
en un coma profund
perquè ell també
en traia
el dret del facultatiu
a dir
jo no
no vull
m'acolleixo
el meu dret
tu és això de consciència
i no vull apagar la màquina
exacte
jo crec que aquí
home
jo crec que
això seria
motiu d'un altre
programa
que si vols un dia
en parlarem
que és el tema
de l'eutanàsia
i dels cuidadors
pal·liatius
però jo
a grans trets
diria que
una eutanàsia
és
prendre
una postura activa
per provocar
la mort
una postura activa
que et provoqui
la mort
i el que estàs dient
de retirar
una
una respiració
artificial
és
diguéssim
que seria
una mesura passiva
no seria
una proactiva
sinó que seria
retirar
un tractament
entre cometes
perquè com ha dit el Carles
fins on
tinguin punts
d'un tractament
fins que no
sembla que no n'hem passat
una trucada
tenim una trucada
que algú
va fer una pregunta
un oient
hola bon dia
Antònia Robert
Antònia
un segon
que els convidats
es posen els auriculars
perquè puguin escoltar-la
i com vulguis
sigui breu
si és possible
endavant
amb la seva pregunta
quan vulgui
ja?
Sí, sí
doncs
no sé
des del que
parlava
al començament
de la donació
d'òrgans
si cal fer
el testament vital
o tenint
una targeta
de donant d'òrgans
ja n'hi ha prou
és això
perquè jo
el que tinc
és això
n'hi ha prou
sí, sí
n'hi ha prou
tenint la targeta
de donant d'òrgans
el problema
de la targeta
és que
bueno
trobar-la en el moment
oportú
i en canvi
si això queda reflexat
en un document
en un registre
que actualment
ja té moltes garanties
de seguretat
o té totes les garanties
de seguretat
i és un organisme oficial
com la Generalitat
llavors és clar
és molt més fàcil
accedir-hi
que la targeta
que sí
que és vàlida
però que pot estar
amagada en aquell moment
o pot haver-se perdut
jo de fet
de la donació
dels ulls
dels meus pares
en el moment
que se van morir
doncs els vam donar
i va estar
correcte
doncs
va poder ser
no?
sí, sí
sí, sí
val
molt bé
moltes gràcies
per trucar
una forta abraçada
bé
són qüestions
que es plantejen
és a dir
hi ha el carnet
de donants
d'una banda
esclar
per això que dèiem
si no el portes
sí
de fet
a veure
tot pacient
és un donant potencial
o sigui
a priori
tothom
pot considerar-se
un donant
encara que no tinguis el carnet
i llavors es busca
la complicitat
de la família
però moltes vegades
això
es facilita molt
si tens el carnet
o si tens el document
registrat
amb el qual
bueno
a través de la història clínica
com he dit
amb una pestanyeta que tenim
entrem a la història clínica compartida
i veiem que aquella persona
té uns document
un document
de voluntats anticipades
amb
doncs
una sèrie d'indicacions
on està
doncs
el que és donant
ha d'estar per indicat
és a dir
si un no és donant
en principi
els seus òrgans
se'n van al cementiri
per entendre'n
exacte
si un no és donant
a veure el que fem
si no ho ha deixat registrat
si no ho ha deixat registrat
en principi
si es veu que és una persona
que té els òrgans
en bon estat
desgraciadament
es tracta de persones joves
que no tenen una malaltia
que contraindiqui
el que aquells òrgans
puguin ser
objectiu
d'una donació
doncs
normalment
en aquests casos
el que es fa
és que es gestiona
davant de la família
la possibilitat
que si aquella persona
no ha dit res
sigui la família
que autoritzi
que es pugui fer
aquella donació
perquè clar
desgraciadament
malgrat que Catalunya
és un dels països
d'Europa
on el trasplantament
és més freqüent
i on la donació
d'òrgans
per sort
és més freqüent
malgrat això
encara ens en falten
no?
perquè
doncs
bueno
un dels
hi ha coses dolentes
que a vegades
tenen una part positiva
que és que
els accidents
de trànsit
desgraciadament
és el principal
la principal fonda
d'òrgans
joves
de gent
que ha tingut un accident
i que té uns òrgans
en condicions
que es poden aprofitar
al reduir
també
el número
d'accidents
i de morts
doncs bueno
això també fa que baixi
la donació
d'òrgans
si jo vull fer-me
el testament vital
on he d'anar?
on em puc adreçar?
doncs
el notari
és un notari
sí
són les dues vies
la via notarial
i la via
davant
de tres testimonis
recollir
podem treure
baixar-nos internet
de la pàgina web
del Departament de Salut
de la Generalitat
el document estàndard
omplir-lo
és molt recomanable
comentar-ho abans
amb el
metge o metgessa
que tinguem més confiança
que ens porti
el metge o metgessa
de capçalera
d'atenció primària
comentar amb ella
que molt probablement
serà la persona
que tindrà coneixement
de la teva patologia
si és que ho fem
quan ja tenim
l'inici d'una patologia
que es preveu
que comportarà
un determinat final
o bé
si la persona
és més jove
i no estàs un mes
a cap patologia
doncs comentar una miqueta
el redactat
que se li pot donar
des d'un punt de vista
tècnic
perquè s'ha d'acuï
plenament
a la normativa vigent
llavors
fer-ho de banda
com hem dit
de tres testimonis
dos dels quals
no poden tindre
relació d'aprenentiu
fins a segon grau
o relació
de dependència econòmica
aquest document
que redactarem
i que signaran
aquestes persones
haurà d'anar acompanyat
dels documents
d'identitat
compulsats
d'aquestes persones
per compulsar
ho podem portar
a qualsevol registre
de la Generalitat
que el funcionari
del registre
compulsarà
el que és
la fotocòpia
amb l'original
i tramitarà
aquest document
al Departament de Salut
que l'inscriurà
on comentava
abans
el doctor Marquez
quan el pacient
és un menor
no
ha de ser major
de 18 anys
aquest és un problema
que també podíem fer
algun dia
algun programa
perquè tenim
multitud d'edats
per fer multitud
de coses
a Espanya
ens podem casar
els 14 anys
però no podem fer
un document
de voluntats anticipades
és una major
d'edats
no
però el que deia
el senyor
Lagret
jo crec que
tota aquesta informació
sobre el document
de voluntats anticipades
la manera més pràctica
d'accedir-hi
és a través
de Gencat
i document
de voluntats anticipades
i allí trobes
tota la informació
trobes
les consideracions
legals
del document
trobes
el document
model
que promou
la Generalitat
i trobes
també
el procediment
que has de seguir
per dur
dur a terme
que el més
habitual
i el més
recomanable
és el que ha dit
el senyor Lagret
a través
d'algun facultatiu
de confiança
quan la família
no es posa d'acord
i no hi ha document
què es fa?
si deuen trobar
imagino
si la persona
encara està
conscient
està orientada
i està en ple
d'unús
de les seves facultats
pot decidir
ella mateixa
si
hi ha una situació
que s'ha de prendre
una decisió
la persona
no està conscient
i orientada
per tant
no pot decidir
per si mateixa
i els elements
les persones
més properes
de la família
l'home
la dona
els fills
no es posen d'acord
es tindrà
que acudir
l'autoritat judicial
el jutjat de guàrdia
perquè pugui decidir
que pot ser
que es doni el cas
que s'hagi d'actuar
urgentment
exacte
llavors
si s'ha d'actuar
urgentment
el metge
actua
conforme
la seva
lex artis
que vol dir
que els metges
tenim
un codi de conducta
que ens du
a fer les coses
d'una determinada manera
en base
als nostres criteris
i als nostres coneixements
i llavors
en cas d'urgència
i davant de discrepància
de la família
el metge
ha d'actuar
fent
el millor
pel pacient
això se n'hi diu
l'alex artis
exacte
i si hi ha temps
jo he dit
si hi ha temps
s'ha de consultar
el jutjat
si hi ha temps
ara
si no hi ha temps
és el que ha dit
el doctor Mercader
el metgeix
ha d'actuar
segons el seu criteri
professional
i ha de fer
i si el deuen trucar
molt sovint
però alguns cops
pot sorgir
alguna discrepància
que tingui
que ser sotmesa
en principi
amb el meu humil criteri
i posteriorment
si convé
amb el criteri
de l'administració
un cas
un cas
amb el que
el truquem sovint
o que el consultem
sovint
però que vaja
tampoc no seria
potser objecte
ara d'aquest
programa
però sí que està
íntimament relacionat
que afecta
doncs una part
de la població
que és el tema
de les transfusions
de sang
amb les persones
que
són testimonis
de jove
perquè elles
tenen per religió
la prohibició
de repre
transfusions
de sang
i això
doncs
en determinades circumstàncies
les transfusions
poden ser programades
o poden ser urgents
i quan són urgents
nosaltres ho tenim clar
nosaltres quan són urgents
el metge
ha de fer
el que en aquell moment
considera
que ha de fer
i no pot estar
consultant un document
o no pot estar
parlant en tal
ha de fer
el que en aquell moment
ell considera
que ha de fer
i amb els casos programats
doncs sí que
moltes vegades
consultem amb el senyor
a la gret
doncs perquè
se'ns planteja
aquest dilema
el dilema
que hi ha persones
testimonis de jove
que fan una
fan
o diuen
a través d'un document
de voluntats anticipades
que no volen rebre
un tractament
determinat
que seria
la transfusió de sang
i
la decisió
al metge
de dur a terme
un tractament determinat
que és
una transfusió de sang
perquè considera
que és l'única via
que és possible
i llavors aquí
doncs tenim que negociar
i doncs el senyor
a la gret
ens ajuda molt
amb això
perquè doncs
hi ha una sèrie
de components jurídics
que ens va molt bé
tindre la seva ajuda
si on trobem
a les urgències
entre un pacient
que en principi
ningú sap
que està
estimant
i de geovà
està inconscient
i ha tingut un accident
i se va recuperar
evidentment
llavors has de fer
una transfusió
i doncs
el problema
sorgeix
quan aquella persona
ve acompanyada
d'una persona
que pot ser
un familiar
directe
o indirecte
o un amic
i que llavors
hi ha una altra persona
que parla
per aquella
que està
a la camilla
i que posa
una sèrie de traves
a un tractament
que no saps tampoc
si aquella persona
està d'acord
o no està d'acord
i bueno
hi ha situacions
d'aquelles
que són
difícils
de gestionar
però bueno
tenim l'ajut
del senyor
Alegret
que ens ho
que ens ho soluciona
diríem que el percentatge
de persones
que tenen el testament
vital
és alt o baix
ara parada
bueno
ara
actualment
actualment
no sé
xifres concretes
però baix
jo diria
eh
per les
per el que pot donar
el testament vital
jo crec que baix
perquè doncs
jo crec que això
anirà augmentant
paulatinament
a mesura que
la gent també
se'n doni compte
dels beneficis
que té
el tindre
un testament vital
prèviament fet
i que a més
doncs jo crec que
des de la Generalitat
i dels professionals
també
es promou
que es faci això
doncs avui n'hem volgut parlar
perquè era un tema
naturalment
de molt d'interès
aquí dependent
parla un altre dia
de l'eutanàsia
molt bé
perquè són
qüestions
que clar
ens fem moltes preguntes
i és normal
i és lògic
que ens fem moltes preguntes
sobre aquesta qüestió
senyors
Carles Salagret
moltes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
si mateix
amb qualsevol dubte
el trucarem
gràcies
no en voleu
doctor
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
gràcies
per acompanyar-nos