Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perquè, per exemple, allí tenim que està declarat patrimoni mundial el que seria, per exemple, la ciutat de Wollinger,
molt difícil de pronunciar l'alemany.
Això és una planta de producció de ferro, la més gran d'Alemanya que va haver i la més gran d'Europa, una de les més grans, des del 1873.
Que tu ho veus des de fora i dius, aquest ferro i això, però que han tingut la capacitat de transformar en un real centre cultural de la zona, de la regió.
I, a més, clar, t'expliquen el que seria una gran producció de ferro amb les màquines originals.
I això és patrimoni mundial.
Clar, això se'ns escapa una mica a nosaltres.
Patrimoni industrial, no?
Sí, patrimoni industrial, no?
Igual que també tenim el patrimoni de tot el Rint, no?, del Vall del Rint, que també és patrimoni mundial i que hi se segueix, no?
Vull dir, nosaltres potser estem més identificats, doncs, amb la pedra, com diríem, amb el nostre passat romà,
però que és molt interessant descobrir com tot dona caràcter a una regió i com tot pot ser un motor turístic i econòmic per una regió.
Molt bé, doncs ens situem una mica, anem a fer el trajecte que l'Aima Teixell va fer en el seu moment pel sud i per l'oest d'Alemanya,
perquè el punt de partida és Frankfurt, és un viatge en cotxe, és un viatge d'aquells que dona molt de sí, molta llibertat.
Frankfurt, alguna cosa ha comentat de Frankfurt o aquest no era l'objectiu del viatge?
No era l'objectiu, no vam arribar ni a Frankfurt, eh?
Era el punt de partida i ja està.
El que ja vam fer és agafar cotxe i vam anar cap a direcció a Treveris, a Trier.
Què és Treveris?
Treveris és l'Augusta Treverorum, és la capital, una de les capitals de les províncies romanes,
va ser fundada per August, d'acord, i també és declarat patrimoni mundial, em sembla que l'any 86, d'acord,
i realment és una de les entrades a l'imperi romà pels Alps.
I té uns edificis conservats impressionants.
També és veritat, no ens hem d'enganyar.
Vam anar cap allà perquè en el 2007, Luxemburg i la gran regió que es deia, perquè això està a tocar, d'acord,
era capital europea de la cultura.
I la veritat és que vam fer unes exposicions que diguéssim que els pedròlegs, els romanòlegs...
Estàvem amb tots els mags.
Sí, sobretot hi havia una exposició de Constantí I el Gran molt interessant.
Per què?
Perquè realment Constantí, quan arriba, quan està a Treveris, a Trier, a la Trier actual,
el que fa és transformar aquella ciutat i fer-se la seva.
I tenim, per exemple, el que seria l'Aula Palatina, que és un edifici amb totes les reformes que vulguem amb el pas dels segles,
però que és la Basílica Imperial, feta el 310 després de Cris,
i que és la sala més ben conservada de tot l'imperi romà.
Sencera, sencera.
Vull dir, fins i tot encara té els sistemes de calefacció, perquè allí fa molt de fred.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I, clar, és una ciutat, jo crec que assequible, caminar, la pots caminar.
La clau d'aquest viatge és una mica això, no perdre'ns a les ciutats grans,
que si estàs a gust en una ciutat fas una nit, però que si no, en un matí i tarda fas la ciutat.
I això, doncs, Trier ho té.
Tens un anfiteatre, que et queda bastant poquet de l'amfiteatre,
tens termes, tens la porta Níger, que ara en parlarem d'ella, no?
O sigui, però és molt assequible passejar, i perdoneu,
però jo sóc una mica amant de la cervesa, i allò, fem una basilica,
i fem una cervesa, que ja que estem una mica al país, també.
Home, és el país, és la zona.
On està, aleshores, la ciutat situada a prop de Luxemburg?
Sí, està pràcticament a tocar, i per això després vam fer una escapadeta a Luxemburg,
vam fer nit a Luxemburg.
I la ciutat, quines dimensions té de població? És comparada amb Tarragona?
Sí, més o menys, més o menys.
Vull dir, a més, és molt més plana, en el sentit de...
La nostra ja ho és, no? No té grans edificis dalt, etcètera.
És molt assequible.
A més, és d'aquelles ciutats europees molt ben pensades,
en el sentit que agafes el cotxe, el deixes a tocar, i ja despasses.
Jo crec que és com te fas en una ciutat, en un país,
vull dir, passejant-ne una mica, encara que sigui un matí o una setmana, no?
I parlaves d'una porta, la porta?
La porta Nigra.
Nigra.
La porta Nigra és...
I què té aquesta porta?
Bé, se diu Nigra que amb el pas del temps, eh?
Vull dir, la pedra s'ha tornat, doncs, negra per la polució
i per tots els fenòmens que puguem imaginar-nos.
És el testimoni de la Romanitat més antic del nord dels Alps, d'acord?
És una entrada, una porta a la muralla de Triari.
i és molt típica, és una imatge molt típica, d'acord?
Després va ser transformada, d'acord, amb Església,
després Napoleó, quan va entrar a la ciutat,
el va tornar a transformar amb el que era, amb una porta, d'acord?
I és, doncs, veus, encara que no tinguis la continuïtat de les muralles,
d'acord, al costat, veus la imponència d'una...
O t'imagines, no?, el que seria entrar en una ciutat.
Nosaltres, més o menys, ho podem veure,
però, per desgràcia, solo ens queda una i molt transformada de porta,
i molt antiga.
Però aquesta, veus allò de, dius, a veure, entrar en una ciutat d'aquestes,
vull dir, aquell missatge propagandístic
que en el segle IV estàs entrant a la ciutat de Constantí,
doncs, te'l fas teu, eh?, en el segle XXI, que ja ho era fa tres anys.
Més enllà, doncs, que l'ahir mateix ell anés el 2007,
que coincidia amb la capital cultural europea,
deixant de banda el tema de les grans exposicions,
només la ciutat com a tal ja mereix la visita d'un dia.
Sí, sí, jo crec que va perfectament la visita, sens dubte, eh?
I això l'emmarquem en un recorregut més ampli,
que cap a on ens porta, després?
Nosaltres el que vam fer és quan vam...
Ho dic perquè s'imagineu una mica com agafar-ho, no?
Quan vam sortir de Triar ens vam anar a Luxemburg,
sol vam fer capital per dormir allà,
i la veritat és que és un lloc, doncs, entre bucòlic i romàntic.
El Ducat, no? És un Ducat.
És un Ducat.
Ducat de Luxemburg.
Una ciutat petita, molt petita,
i que, bueno, capital, molt important econòmicament, ja ho sabem,
però, per exemple, està ple de ponts,
allí tenim... la ciutat està entre dos rius,
l'Uxemburg està entre dos rius, el Set i la Petrus,
i més que entre dos rius, està damunt dels rius.
Doncs això, clar, dona una configuració de la ciutat que és passejar, passejar.
I, a més, clar, això des del segle XI,
que és quan realment les primeres evidències, diguéssim, com ha educat, etcètera,
és un lloc qui tothom ha fet la seva fortificació.
De les que hi havia a la segona meitat del segle XIX,
quan es van enderrocar la majoria, en queda un 10%,
però és que ja són suficients.
Ens hem d'imaginar també una ciutat que està una mica buida per sota,
perquè hi ha totes les fortificacions,
el que es diuen les caçamates de Boc,
és a dir, llocs per guardar tot el tema de màquines de guerra,
per atacar, per defendre's, etcètera.
És una ciutat que el seu caràcter bèl·lic de defensa
li ha donat un aspecte molt bucòlic, la veritat, molt bucòlic.
A més, encara que siguin els edificis, veus que són nous,
però tenen aquí regust medieval,
allò que ens agrada a la gent, de carrers estrets,
i després tenint les facilitats d'anar capital de país allí.
Per exemple, hi ha unes coses curioses,
no ho sé, per exemple, sou fumadora, no hauria de ser,
aquí per exemple ho arreglen molt ràpid.
A les 7, fins a les 7 pots fumar,
i a partir de les 7 no fumes als bars.
Què dius ara?
Sí, són bars-restaurants,
tu fins a les 7 pots fumar,
i a partir de les 7, quan hi ha menjar pel mig, ja no fumes.
Coses d'aquestes que dius,
quina mentalitat haurà de veure una mica diferent.
Molt bé.
Doncs entrem i sortim d'un païsament un dia,
d'un ducat,
i de tornar d'Alemanya,
cap a on?
Doncs anant cap a...
Vam anar cap a Quisgrà, d'acord?
Hi ha una cap al nord.
Què hi trobem, a Quisgrà?
A Quisgrà, a veure,
també és una ciutat molt assequible,
d'acord?
Però, bueno, el que ens va portar allà
és ser patrimoni mundial,
sobretot pel que és la Capilla Palatina.
Sabem que allí Carlemany va fer la seva capilla
als anys Puigens,
Puigens després de Cris,
i és on ell va ser enterrat.
Fins i tot, jo no sé si us pot venir de la ment,
doncs que és aquella capilla,
capella, perdó,
que és a vuit cares,
amb un d'ambulatori al voltant,
és aquella típica imatge
de les dovelles pintades de blanc
i blanc, una mica allò,
allò que vam veure els llibres d'Història a l'art,
de Bupicou,
que sempre tens aquella imatge,
igual que quan no has vist mai el Coliseu,
sempre ho vols veure,
posi això una mica, no?
I després, clar,
allà és on es van coronar
tots els emperadors
de l'imperi sacre romà,
tots van passar per allà, no?
La seva importància.
I després una cosa
que a mi em va fer molta il·lusió
és veure el tro,
el tro de Carlemany que està allà, no?
Que és on s'asseia,
que diuen que era
qui imitava
com havia de ser el de Salomó
al temple de Jerusalem,
havien passat uns quants segles,
però, bueno, escolta, aquestes coses,
però veus allà que és un tro,
molt maco, molt maco,
però fet de marbre, d'acord?
No ho sé,
dona aquesta que hi ha màgia, no?,
de descobrir
un edifici que sempre
l'has estudiat,
sempre t'han explicat d'ell, no?
Sí, que l'has tingut sempre
com una referència, no?
Aquí està, no?
I a més això,
doncs,
el fet que fos
el lloc
on el Sacre Imperi Romà,
doncs,
va anar endavant, no?
I la ciutat també és petita?
O mitjana?
Sí, és mitjana,
és mitjana,
és, a veure,
és que aquestes ciutats són una mica,
això, eh?,
són totes assequibles.
Al voltant de 100.000,
150.000 habitants.
Sí,
i a més tenen
el nucli
molt, molt delimitat.
I per tant,
molt fàcil d'accedir-hi.
Sí,
nosaltres ho vam viatjar
al mes de novembre,
que això és un hàndicap
perquè, clar,
a les sis ja es fa fosc,
d'acord?
Però, clar,
també a nivell de turisme
va molt bé, no?
Fas moltes coses.
I després ens agrada molt,
ja ho sé que és molt raro,
però viatjar en pluja.
O sigui,
és molt bonic
descobrir les coses en pluja,
no?
I...
I plou molt,
o hi plou bastant.
Hi plou bastant.
Veus, clar,
no és el mateix,
per exemple,
quan vam anar a Sicília
al novembre,
que ens va ploure,
però era un dia o dos,
que no allà,
que era gairebé tots els dies,
no?
I però dona una màgia
a la llum,
per exemple,
no?
Per la fotografia,
doncs la pluja,
la llum de la proximitat
de les muntanyes
és molt diferent,
no?
I aquí esgrà donava
bastant això.
I d'aquí esgrà
vam passar a Colònia.
Colònia.
Sí.
Colònia sé que,
des del punt de vista
d'algú que no hagi estat mai
a Alemanya,
sé que ens està escoltant
i dirà,
ui, potser no té res a veure,
no?
Perquè Colònia sona
a ciutat molt més gran,
molt més industrial.
molt gran,
molt gran,
però és que teníem
que anar a veure
el que era patrimoni mundial.
Ah,
és que també és patrimoni mundial.
La catedral.
Té la catedral patrimoni mundial.
Que clar,
allò és anar a veure
el que és capaç
de fer l'home,
no?
Vull dir,
el que et passa al Vaticà,
però el Vaticà és més ampli,
costa més,
no?
Que dius,
mare de Déu,
què hem fet aquí,
no?
Quan te plantes
davant de Colònia
de la catedral,
mires a dalt
i les agulles
no les veus,
els floretons de dalt
no els veus
o que tens un floretó
de mostra
a baix a la plaça
i que,
bé,
jo soc baixeta,
no?
Però vull dir,
que clar,
dius,
mare de Déu,
però com l'home
pot arribar a fer això?
Tan excepcional és,
doncs,
la catedral de Colònia?
Malgrat que em perdonin,
els coloners
ens ho diuen així,
però que em perdoni,
a veure,
no és una ciutat,
diguéssim,
bonica,
és una ciutat comercial.
Per això et deia,
no?,
que passàvem
d'aquell isgra
a Colònia
i de primera
sobte,
no?,
que té la catedral.
Té la catedral.
A més,
a veure,
la meva opinió,
que evidentment
és molt humil,
clar,
ara la catedral
sorgeix allà,
pum,
és com un bolet,
perquè al voltant
hi ha una
de vies
i de centres comercials,
és,
bé,
que alguns dels d'aquí
haurien d'anar a veure
el que es fa allà,
és a dir,
no estarien al marc
d'un nucli antic
molt ben conservat?
No,
no,
la veritat que no,
bé,
és ja una transformació,
diguéssim,
cap a,
sobretot al comerç
i als negocis
és molt ràpida,
allò se nota,
sobretot al que seria
la vessant sud,
val?
Doncs,
allò,
te creix allà,
però quan ets capaç
de sortir d'allà,
és impressionant,
aquella catedral,
jo la veig impressionant,
i després també
al costat
hi ha el museu arqueològic,
que clar,
això ja tiro cap a casa,
però és,
bueno,
hi ha unes peces
excepcionals
que es pot posvisitar,
a més,
la persona que se'l vulgui veure
a la catedral
té un pàrquing allí mateix,
que pots arribar
amb el pàrquing
pagant,
no recordo quan,
a Parques allà,
nosaltres el que vam fer
és fer la catedral de Colònia,
vam estar unes hores,
perquè és per estar-hi,
després vam fer
el museu arqueològic
i després ho sento,
ho sento,
i si quedo malament
m'és igual,
però és que al costat
de la placeta
hi ha el que són
les fàbriques de cervesa,
que és un edifici sencer
de quatre o cinc plantes,
que t'ensenyen
tot el procés,
i te'l veus si vols,
i te'l minja,
són bars restaurants,
i és com ho tenen muntat,
ara sense la broma,
és com ho tenen muntat,
cada planta
tens el bar
i tens el restaurant,
s'omple tot,
i per exemple
hi ha un
que el que passa
és que
hi ha tanta demanda
que els barrils
van pels raïls
del bar,
de les diferents plantes,
que ja pugen
directament
de la fàbrica,
que no crec
que estigui baix,
això t'ho diuen,
però clar,
ja és el barril
de la cervesa
del propi lloc,
i a més
és que és continu,
és continu,
sol per beure allò
val la pena,
i després
una recomanació,
això si surten
pel lateral
de la catedral
és el bar
que hi ha al davant,
i és molt gran,
és immens,
una recomanació,
si davanes una cervesa
i no en vols més,
tapa'l amb el
possagots,
perquè si ells veuen
que el got
està buit,
sense dir-te res,
ja sobreentenen
que en vols un altre.
I te l'ompliran?
i te l'ompliran.
No, no,
o et portaran un altre gol.
Plam, plam,
ràpid,
te'l canvien,
no et dones ni compte,
és com un joc de mans,
i a nosaltres ens va fer gràcia
la segona,
perquè eren canyetes
molt petites,
però clar,
quan hi ha la tercera
vam dir,
potser no sortirem d'aquí,
i clar,
un dels veïns de taula
ens va dir,
diu,
és que com no tapeu,
vull dir,
ells entenen
que poden continuar
portant cervesa.
I eren cerveses
en plan canyetes petites,
no eren en plan gerres,
que és la imatge
també que tenim
dels alemanys.
La gerra l'has de demanar,
quan demanes una cervesa
allà no arriba
ni a la canya nostra,
és una miqueta menys i tot.
La cervesa,
de totes maneres,
és un símbol
i és fins i tot
podríem dir
una manera de viure
de molts alemanys,
no?
Sí,
és una manera de viure
i ho entens,
per exemple,
quan nosaltres
en alguna d'aquestes ciutats
fèiem,
o poblets fèiem nit,
intentàvem anar
a sopar
als llocs que sopen ells,
i ells sopen els pubs,
sopen els pubs,
molta patata,
això sí,
molta col.
Ara t'anem a preguntar
per la gastronomia,
ja que havíem entrat
amb el tema beguda.
I entens,
els pubs aquests
que imitem nosaltres
una mica aquí,
ells mengen allà,
fan la copa allà,
ho fan tots allà,
i allí sigui
que al pub ja demanes
la gerra gran,
si no demanes
una cosa diferent.
La cervesa bé?
Molts tipus de cerveses
vau tenir la sensació
de...
Molt tipus,
per exemple,
a Colònia hi ha col,
la col,
que seria la més
en van a nosaltres,
la més suau.
Però després també,
encara que se'ns escapa
una mica del circuit
i vam acabar anant,
que és una ciutat
que es diu Bamberg,
Patrimoni Mundial,
també molt diferent
a nosaltres
perquè és del segle XVIII,
són cases i cases,
i església és del segle XVIII,
petitet,
és una cosa impressionant,
però també
ja té aquestes cases
que són,
aquí sí que estan
les fàbriques de cervesa,
i allí ja fan
les torrades.
són cerveses
que,
per exemple,
la Malta
està torrant-se
i està al sol
no sé quants dies
i no sé quantes setmanes,
t'ho expliquen.
Allò sí que ja és
una pinta d'allò,
diguéssim,
és nutritiva
per un menjar.
Menjar,
patata.
Patata i col.
I patata.
I col.
I patata i col.
I alguna cosa més?
I carn, no?
I carn.
Molta carn,
molta carn.
Menjars contundents,
per dir-ho d'alguna manera.
Molt, molt, molt.
A nosaltres ens va anar bé
perquè era octubre-novembre,
però això ens ho imaginem ara
i t'agafa alguna cosa.
Ara tenim una companya
que està a Berlín
i diu,
estem al pitjor estiu
de calor,
clar,
i la patata costa de pa
igual que el Frankfurt.
I després a mi m'encançar
la varietat
de salxitxes.
dir-hi,
això del Brasbury,
no sé què,
i que són bons.
I a més,
com m'agraden molt els condiments,
pebres i coses aquestes,
és impressionant.
Ah,
i la mostassa.
Impressionant.
La mostassa dolça de mel.
És un pecat,
però està boníssima.
I molt menjar també
al carrer,
al migdia sobretot,
no?
Potser en un pim-pam,
que diríem nosaltres.
A més,
també ara,
com passa a molts països,
i que passarà aquí,
la gent ja surt fora
on no pot fumar,
doncs,
la gent menja de peu a fora.
La cervesa
o l'aigua,
el que sigui,
evidentment,
i el plat
amb la salxitxa,
la col
i la patata.
I la patata
de complements,
de condiments.
Sí.
Tornem a,
deixem el menjar
i el beure.
Sí, vinga.
Havies parlat de Bambera,
aquesta ciutat.
Val la pena.
Se'ns va una mica.
Val la pena,
val la pena.
Però queda lluny d'això.
Mireu,
jo crec que a tothom,
tothom li deu sonar
l'Octoberfest,
que és la festa de la cervesa
a Múnich
i a molts altres llocs.
Diguéssim,
que la de Múnich
és molt important,
que ningú s'enfadi dels cerveceros,
que tinc amics,
que no,
és molt important.
Però la dels alemanys
és a Bambera,
la típica.
Però que això queda lluny
del recorrer.
Queda lluny,
queda més cap a l'est,
i al nord.
Què més podem recomanar?
Doncs la Selva Negra.
Ens van sortir una mica
del circuit patrimonial.
Això ja anem cap al sud.
Això és Baviera, no?
És Baviera, és Baviera.
Baviera diuen molts
que és com un petit món
dins d'Alemanya.
Clar,
pensa que està molt a prop d'Àustria,
és allà on les cultures
s'abarregen molt,
d'acord,
ja no saps realment...
Per exemple,
és anecdòtic,
però és així,
una de les coses típiques
de Triberg
i de tota la Selva Negra
són els rellotges de cucú.
Jo sempre els havia
associat a Òstria.
I són de Baviera.
I són de Baviera.
O de la Selva Negra.
Vale, clar.
Doncs clar,
ja és un paisatge
super...
Bueno, superverd.
Pensem que l'estiu
així des d'època romana,
també,
no t'estranya,
perquè són aquells colors foscos,
uns boscos a tapahís...
Sí, perquè això de la Selva Negra
vindria per això,
per la intensitat,
la densitat...
La densitat
i el difícil
que devia ser circular per allà, no?
Bueno, ara no és difícil,
que hi ha bones carreteres,
evidentment, no?
Però és...
Allí sí que els colors,
per exemple,
a partir de les 4 a la tarda
ja no t'entra,
la llum no t'entra,
d'acord?
I cada vegada és més fos i més fos,
que és part de la seva màgia.
Jo crec
dels millors passejades
que vam fer
va ser quan vam arribar a Triver,
que és la ciutat i així,
que si vols comprar
el rellotge de cucú
i després els formatges molt típics,
etcètera,
tot el que hi ha allà
i uns pastissos,
jo no vaig provar,
però que diuen que estaven molt bons,
el millor passejada va ser que ella,
perquè surts d'un poblet
típic de postal,
que és Triver,
que és una ciutat,
però és que sembla un poblet,
i comença a pujar la muntanya a poc a poc,
amb unes caigudes d'aigua al costat,
que cada vegada es van fent més altes,
més altes,
tu no entens la sensació que puges,
això sí,
molt ordenat,
tenim el camí de fer natura,
el camí patrimonial
i el camí de l'aigua,
ells te marquen tres,
després ho pots barrejar com tu vulguis,
i vas pujar,
no tens la sensació,
el que sí que arriba un moment
és que quan arribes pràcticament a dalt,
és que dius,
ara tinc llum,
com va canviant,
i fins i tot el que són els líquens,
si t'afixes amb el riu,
amb les caigudes d'aigua,
com va canviant,
aquells verds més foscos,
i quan arribes a dalt,
ja hi ha un esclat de llum,
és un joc,
jo crec,
per exemple,
un fotògraf es faria,
bueno,
el disfrutaria molt,
el sant us i es maria,
el sant us i es maria molt,
molt,
i després el relax,
el relax,
jo fa uns anys no pensava en el relax,
tenies que anar a viatjar a coses,
i això ara és molt important,
vull poder passejar fins i tot ja en zones,
preparades,
evidentment per pícnic i tal,
però també perquè pugui llegir
amb unes tombones,
no ho sé,
diferent a nosaltres,
nosaltres ficaríem a la platja,
i sí,
però allà,
una mica que hi ha una clariana,
doncs pum,
ja tens allà un lloc preparat,
bueno,
allò magnífic,
i després els esquirols,
els esquirols és una mica com el high park,
vull dir,
estan allà,
com la gent.
I els freus,
els freus gairebé els pots tocar.
I si vols donar menjar,
ja deuen estar acostumats,
no?,
i bueno,
gent urbanita com jo,
doncs,
no fa gràcia veure una mica els esquirols,
no?,
jo ho recomano molt,
la Selva Negra,
i després...
aleshores és molt de passejar per boscos,
molt de caminar...
i si després el poder adquisitiu ho permet,
doncs cap a Baden-Baden,
d'acord?,
amb aquestes termes que hi ha,
jo em vaig quedar amb les termes romanes,
ja ho sé,
vaig anar a visitar unes que hi ha,
que això ens està dient,
no?,
el fet de la tradició de la Selva Negra
i de Baden-Baden,
vull dir,
que té molts segles,
vull dir,
que vam venir i ja té 2.000 anys,
val?,
es poden visitar unes termes romanes
i t'expliquen una mica també,
doncs,
l'evolució,
el que és el motor de la ciutat,
una mica,
i després ens va fer molta gràcia també anar a visitar,
sobretot a la meva parella,
el que és l'estació de tren,
no?,
són aquelles estacions de tren típiques dels hibertrens,
de la gent que és aficionada a això,
a les maquetes de tren i tal,
i és,
doncs,
aquella,
una altra vegada la barreja de ciutat
que mig d'una densitat buscosa,
no?,
neix,
doncs,
aquest culte a l'aigua,
no?,
està molt irracionant,
és molt turístic,
jo vaig veure un poder adquisit igual,
però,
bueno,
allí cada opus s'adapta el que pot,
vull dir,
ja te dic,
nosaltres vam passejar,
vam veure les termes romanes,
també un lloc,
diguéssim,
per estar-te,
un migdia perfectament,
eh?,
molt bé,
i alguna cosa més,
o el camí s'acaba bàsicament ja a la Selva Negra?
Doncs vam sortir,
vam sortir cap a l'est,
i ens vam anar al llac de Constança,
val?,
i crec que allí la màgia és que el llac de Constança,
per rodejar-lo ja,
sors entre Ústria i Alemanya dos o tres vegades,
val?,
segons el que vagis fent.
Perquè és un llac que precisament té,
toca les dues fronteres,
els dos estats.
les fronteres,
d'acord,
i, bueno,
és molt bonic,
nosaltres vam anar a veure a Messburg,
una ciutat,
vam anar a veure el castell,
que és el castell més antic habitat d'Alemanya,
així també una mica de conte de fades,
per relaxar-se dins del castell,
no?,
i després ens va agradar molt,
doncs,
agafar un,
el ferri,
per no rodejar tot el llac,
d'acord,
i que és un gran veicell,
un gran ferri,
evidentment,
no?,
que la gent no l'utilitza com a transport públic,
no?,
que això també és bonic,
no?,
barrejar-te amb la gent i tal,
i nosaltres vam entrar amb el cotxe i tal,
i no recordo exactament,
sembla que van ser tres quarts d'hora
per travessar el llac,
i veus una mica com viu allà,
no?,
la gent,
i la barreja d'Àustria i Alemanya,
és tot el mateix,
en el fons,
la gent que viu així,
en fronteres,
són el mateix,
no?,
de frontera,
no?,
que aquí la gasolina va als 100 pessetes,
allà a 105,
no?,
bueno,
un euro,
un euro deu,
no?,
i clar,
veus com viuen allà la gent,
però com a la vegada conviuen perfectament.
I el llac de Constància és gran?
És gran,
és gran,
és dels més grans que hi ha,
sí,
sí,
sí,
i també,
a veure,
reconeixem que ens va cridar l'atenció
anar allà,
perquè l'any abans havíem estat a Romania,
i també hi ha la ciutat de Constància,
al Mar Negre,
i ens va fer molta gràcia,
no?,
que tot basat també en època romana,
ja ho sé,
que sempre tirem a lo mateix,
però el fet que tot,
doncs,
tenia el seu origen romà,
no?,
i ens va fer molta gràcia visitar el castell,
també sona de patrimoni mundial allà,
hi ha una,
que a prop ja l'abadia cistercenca del monasteri de Verbach,
una mica més a dalt,
ho dic pels cinèfils.
Per què?
Quina pel·lícula s'ha fet allà?
El nom de la Rosa,
1985,
crec,
és que m'agrada molt el nom de la Rosa,
i van fer els interiors,
i és molt bonic,
i a qui li agrada la pel·lícula,
doncs,
entres allà...
I encara que no t'agradi,
però, en fi,
és una referència cinematogràfica claríssima,
fer una pel·lícula,
i un llibre que Déu-n'hi-do.
Escolta,
i amb tant,
quants patrimonis,
doncs,
en un viatge?
Quants patrimonis mundials?
Jo crec que aquí,
vam veure...
Podríem dir,
a un patrimoni mundial per dia?
O més?
O més.
Perquè, clar,
per exemple,
fixeu-vos la colònia,
és sol la catedral,
si tu sol vas a veure la catedral,
ves pim-pam,
d'acord?
Espeyer,
que és una altra ciutat,
també és la catedral,
sol.
Clar,
segons com tu plantegis,
pots veure perfectament
dos o tres al dia.
El dia que vam fer
Espeyer
i la ciutat aquesta
del Ferro,
d'acord?
Doncs,
vam fer dos,
d'acord?
Té molt,
a l'Alemanya
de patrimoni mundial,
però el més bonic
és el reclam
que vas a veure
una cosa de patrimoni mundial
que a vegades
no acaba de...
Me l'imaginava més gran,
d'acord?
I descobrir
el que hi ha al costat.
Perquè, per exemple,
Espeyer,
que és una ciutat
bonica,
per passejar-la,
també, etcètera,
té una cosa
que no s'ha declarat
patrimoni mundial,
que és tot el seu passat jueu.
Clar,
allà, per exemple,
entres
i tens pràcticament
una sinagoga
sencera
d'època medieval.
Impressionant.
Impressionant.
Perquè veus
com està,
per exemple,
el pati de les dones
conservat,
com seria la sinagoga,
veus, per exemple,
el micbè,
que és on es feia,
és, diguéssim,
la zona de purificació.
Està sencer.
i ho tenen al costat
de la catedral,
ben conservat,
ben explicat,
però que a la guia
tampoc se li dona
una importància molt gran,
sinó el que crida l'atenció
és la catedral,
i al costat,
a mi, per exemple,
em va agradar molt més això,
també era veritat
que és quan començaven
a treballar a calagar-se,
és allò que pensava,
és una mica,
tot se lliga,
però és això,
que és descobrir
allò que a vegades
no arriba a les guies
o que no arriba
als grans circuits.
I escolta,
els alemanys en general
valoren molt això de...
el seu patrimoni mundial
el tenen molt ben conservat,
el tenen molt ben valorat.
Quina perspectiva et queda
a tu després d'aquest viatge?
A veure,
la perspectiva meva
és que el salen
aprofitant molt bé.
No sé si el valoren tant,
perquè...
Però que l'aprofiten molt bé.
L'aprofiten molt bé.
Li treuen suc.
Molt.
Molt de suc.
Molt de suc.
I jo crec,
a veure,
que una cosa...
Tindre un passat romà
no està barallat
en tindre un passat
de producció de ferro
i que escolta,
que ho traiem com sigui,
m'entens?
I funciona.
un part temàtic.
A veure,
ben fet,
un part temàtic
d'una indústria
de ferro,
ningú ens...
no ens estranyaria,
ni ens rasgaríem
les vestidures.
Potser si féssim
un part temàtic
d'època romana,
alguns
es posarien molt nerviosos,
no?
Per què?
Si està ben fet,
per què?
La qüestió és fer arribar
la nostra cultura,
la nostra manera de ser,
el nostre passat,
que és el nostre present,
de la manera més fàcil
i sense ser radicals, eh?
Per tant,
ells no tenen
cap mena de complexa,
ni un.
Jo si tinc que agafar
un florató
de la catena de la colònia
i ficar-lo al baix,
el fico,
tu entendràs
realment
què és aquella bestialitat
i vindré jo
i ho explicaré
amb una ràdio
per casualitat
i dir,
és que allò és impressionant,
no?
Ho tenen,
o sigui,
no tenen complexos
i saben aprofitar-ho,
saben aprofitar-ho.
Una bona lliçó,
potser per nosaltres també.
Sí,
jo crec que sí.
Què tal els alemanys,
per cert,
en mig minut en general?
Quina sensació,
a part de la cervesa
i la patata i l'acol?
Jo és que no soc molt
políticament correcta,
però molt millor
del que m'esperava.
Sí?
La veritat és que sí,
la veritat és que sí.
Home, a veure,
són reservats, eh?
Però, per exemple,
com nosaltres anàvem,
us ho deia,
als restaurants
que van ells
i tal i qual,
al final ens vam integrar
molt bé, eh?
La veritat.
Difícil a l'idioma,
a l'anglès.
L'idioma, què?
Jo no.
A l'anglès, no?
Però bé, bé.
Jo, ens vam sentir bé, eh?
Va estar en canvi
entre l'oest
i anant més cap al centre,
de caràcter,
però bé, això també ens passa aquí, no?
No és el mateix
el d'interior que el d'exterior.
Sens dubte.
En fi, avui hem anat a Alemanya.
Hem fet com una mena
de ruta patrimonial,
a més amb un patrimoni,
com podeu escoltar,
tan variat.
A vegades,
quan pensem en patrimoni aquí,
només pensem en una qüestió
molt concreta,
doncs, en fi,
molt patrimoni mundial
a l'oest i al sud d'Alemanya,
des de la Selva Negra,
passant per moltes altres ciutats
com a Quisgra,
que segurament serà
un dels referents
que més hauran sentit
els nostres oients.
Ima Teixell,
arqueòloga municipal,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Bon estiu, que vagi bé.
Gràcies.
Fins la propera.
Adeu.
Bavaria,
wir lieben das Leben,
die Liebe und die Lust.
Wir glauben an den lieben Gott
und haben noch immer Durst.
Das ist prima.
Viva Bavaria,
wir lieben das Leben,
die Liebe und die Lust.
Wir glauben an den lieben Gott
und haben noch immer Durst.