Tertúlia en aquest matí de dimecres.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui una tertúlia amb convidats de perfil polític.
Una tertúlia a la qual per ser havíem convidat també
la regidora del grup municipal del Partit Popular, Juditeres,
que per un problema familiar, per un problema personal d'última hora,
no pot venir a la tertúlia.
I esperem també que s'incorpori un altre dels convidats,
el regidor de Convergència i Unió i vicepresident de la Diputació,
Albert Ballbé, que és el tercer convidat,
perquè els altres dos sí que ja els tenim aquí,
el regidor del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde de Mobilitat, Carles Castillo.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
I el president local d'Esquerra Republicana
aquí a la ciutat de Terraona, Pau Ricomà.
Pau, també bon dia.
Bon dia.
En fi, esperem que puguem fer tertúlia també amb Albert Ballbé
en els propers minuts.
Tertúlia, per comentar alguns aspectes de l'actualitat,
una actualitat estrictament local,
que avui, per exemple, ens porta a parlar de la Xartres,
una vegada més, però aquesta vegada perquè ja definitivament
l'edifici és de propietat municipal.
Ahir es va signar a Barcelona els papers que faltava
amb la Generalitat perquè l'Ajuntament tingués la plena competència
i això vol dir que ara sí, sembla que definitivament
pot tirar endavant el projecte de construcció
de l'Escola Oficial d'Idiomes a la Xartres.
De fet, el dia 23 ja s'ha anunciat des de l'Ajuntament
que començaran les cates arqueològiques prèvies a les obres.
Algun comentari a fer?
Suposo que satisfets, no?
Carles?
Notícia àmpliament esperada i bona notícia per la ciutat, jo crec.
Ja està?
Ha trigat molt, no?
Ha trigat una mica, ha trigat una mica.
Porto 20 anys aparcat, vull dir que ja està bé que es desaparqui
i a més a més, si tot recordem,
l'anterior equip de govern, que és greu que estigui aquí,
l'Ambra Vallvec, ha d'estar per intentar contradir-ho,
però el cert és que el tenia aquest tema
no només aparcat, sinó que ha donat diverses opcions
sempre no vàlides,
va oferir a la Generalitat terrenys que no eren propis,
una sèrie de coses que van portar aquest tema
amb un carrer sense sortida.
Això no de banda.
D'altra banda, aspecte positiu,
el certrés s'afegeix al centre d'art contemporàni de la Tabacalera,
a les escales del carrer Vapor,
a tota la formació que el barri del Port serà molt sensible.
Llavors, penso que estan posant uns fluïmets molt sòlids
perquè el barri del Port es dignifiqui
i estigui a un nivell, a uns estàndards bons.
De fet, ahir li vam preguntar al president de l'associació de vents
del barri del Port i realment es mostrarà satisfet per això,
pel que suposa més d'any que hi hagi l'escola oficial d'idiomes
de revitalització del barri.
De fet, és curiós perquè ahir vam parlar també
amb el president del Consell Comarcal del Tarragonès o del Roca
per un altre motiu, i també ens anunciava que abans a final d'any,
just al costat de la xar 3, si tenim la perspectiva
d'aquesta, al damunt de la xar 3,
al carrer del doctor Femenov, anirà una nova seu
del Consell Comarcal, en fi, per donar tots els serveis
a les persones que ja no es poden donar
en l'edifici del carrer Les Coques.
Per tant, aquella zona del carrer Femenov,
el xar 3, carrer Vapor, part baixa,
carrer Reial, plaça dels Infants,
sembla que es revitalitzarà d'una manera important.
Des d'aquest punt de vista, el tema de la decisió
del Consell Comarcal, la troben encertada?
Jo sí, fer un repartiment per la ciutat
dels elements institucionals jo ho trobo molt encertat,
perquè dones més vidilla a diferents zones de la ciutat,
i en aquest cas, el que deia el Pau,
la part baixa ha gaudit d'una transformació important
i jo crec que estem preparant encara el futur.
Deixi'm saludar el tercer convidat, que ha arribat.
Albert Ballbé, bon dia.
Bon dia, senyor.
Així tenim algun membre de l'oposició a la tertúlia?
Sap què passa?
Que amb això de les noves normes de mobilitat
de la part alta,
és difícil sortir de la closa amurellat pel dematí.
Ara parlarem de la mobilitat de la part alta
i del possible...
Camini, senyor Ballbé.
Que és molt sa.
i del possible pàrquing al Camp del Rocaral,
que és una altra de les notícies de la setmana.
Però deixi'm abans, amb l'Albert Ballbé,
comentar breument la notícia de portada avui,
el fet que la Xar 3 ja com a edifici
sigui de propietat municipal
i que s'enunciïn les cates arqueològiques el dia 23.
No és de propietat municipal.
El que s'ha dit, la Generalitat,
és el dret de superfície.
Cuidat-ho, això és una fila jurídica.
Doncs la superfície és propietat de l'Ajuntament.
Bé, però...
El vol, diríem, no?
És a dir, el terreny serà sempre de la Generalitat de Catalunya.
Però això què vol dir?
Sí, és una...
És una mena de trampa jurídica que acaba...
És una figura...
El company Ballbé sobre la taula.
El company Ballbé el que li agradaria seria
que la Xar 3 fos a Tarragona
amb tots els drets i uns,
no únicament amb el dret de vol.
És a dir, la capacitat de construir damunt d'un terreny
que no és propietat municipal.
Però és igual, l'Ajuntament de Tarragona...
És propietat pública, senyor Ballbé.
A mi el que em sap greu
és que sent tots de la mateixa tropa,
és a dir, el tripartit,
doncs que no hi hagués un tracte una mica més favorable.
És a dir, home, jo crec que hi podia haver una sessió pura i neta.
Ja ho sé que me direu
que en l'època en què governavem Convergència i Unió
i la Generalitat de Catalunya
també no va poder ser.
És cert, però a l'hora d'estar amb tota la tinta que ha corregut
ja seria l'hora que en comptes de donar-nos...
Segurament no va estar a l'administració...
Bueno, el cert, Carles,
és que probablement acabarà sent propietat única i exclusiva de l'Ajuntament.
Però la Generalitat ha perdut una gran oportunitat
de marcar-se un tanto de dir, vinc a Tarragona i ens contents amb la J3.
Jo crec que l'important és que es faci a la J3,
que es faci al centre d'Escola d'Idiomes.
Això és l'important.
Per damunt de la figura jurídica del dret de fau...
No, no, l'important és això,
perquè l'efecte que tindrà sobre el barri és molt important.
És com estar de lloguer o ser propietari.
Aquesta és la diferència.
No, no, no.
La diferència substancial és que ja s'utilitzarà
i que tindrà d'inficar al barri, com he dit abans.
I era hora.
I que tu no hi eres, sí, i era hora,
perquè després de molts anys de degradació tocava fer...
No, perdona, perdona, Pau, aquí ja tinc a discutir.
La degradació ha vingut a partir del moment
en què la Generalitat de Catalunya del Tripartit
li pren a l'Ajuntament a l'ús de la J3.
No, no, no.
Si feu una mica...
Si feu una mica de memòria...
No, no, perdona.
És un moment que es va cedir,
es va cedir el Parlament de Governació de la Generalitat
i no en van fer ús i va començar a fer-se malament.
El Departament de Governació de la Generalitat
no t'hi partit.
I fas quants anys no t'hi partit,
no costava el senyor Comix de president.
No, no, no, tanca.
Perdona, perdona, mira, una petita història.
Una petita història, a més, veuràs qui és el monor...
El senyor Almagro, el senyor Almagro,
Xavier Almagro, regidor en aquella època d'Esquerra Republicana
de l'Ajuntament, un dia a la Comissió de Cultura
ens va dir, escolteu-me, anem a mirar la G3.
És a dir, que l'instigador que la G3
tingués unes expectatives importantíssimes
va ser el senyor Xavier Almagro,
no de Comissió de la Unió.
I sempre ho dic perquè crec que la veritat
ha de estar per damunt de tot.
No ho sé.
Permet un moment.
No, permet un moment.
El senyor Almagro condicionava el govern.
Vam anar a veure la G3
i ens vam persuadir que estava en un estat
de conservació envejable.
Estava extraordinàriament ben conservat.
No hi deia un colom, etcè, etcè, etcè.
i a conseqüència de visita
nosaltres demanem a la Generalitat
que ens el deixin
i comencem a fer coses a la G3.
Se fa una petita restauració
i hi ha una sèrie d'exposicions
que recordareu com a vostre reunits
i la del Pinta Rosselló,
tot química,
la de mossèn Cintú-Bardaguer,
n'hi ha diverses
i allò fa un...
I concerts,
aquell Magistrat,
també tot això es fa.
Guanya el govern
la Generalitat del tripartit,
ens prenen les claus,
ens trenen el comptador de la llum
i llavors comencen,
els ocupen,
comencen a trencar vidres,
comencen a fotre el material,
etcètera, etcètera.
Pau,
és lamentable,
però aquesta és la història.
En fi,
la història és la història
i el present és que...
La història és la història
que l'estudi interpreta com vol.
No, no, no,
però aquests són fets...
No, no,
jo el que estava comentant
molt clarament
és que el tema de la G3,
més el tema
del centratat contemporani,
més el tema
de les escales que s'han fet,
més el tema
que ara ha comentat
el Ricard
de...
el Consell Comarcal,
el que ha fet
d'aquesta zona,
doncs estarà dignificant,
una zona que fa molt de temps,
fa molt de temps
que no es feia res,
fa molt de temps.
Home,
no es feia res.
Potser es va fer massa.
No, no, no.
Potser es va fer massa.
Potser, home,
perquè carregar-se,
carregar-se
les antigues bodegues
del senyor Muller,
carregar-se tot allò
que en definitiva...
I allí quedava
una part d'un baluvar
dels de Tarragona
de l'època de la Francesa,
de l'època
de la Gran Associació,
i carregar-se
la bodega
que hi havia,
que han deixat
únicament la front i el pis,
que no sé
a qui correspon
la responsabilitat.
Coses que s'han d'anar girant.
No, no,
escoltem,
i va en bona hora.
En fi,
la notícia és aquesta,
i en fi,
esperem que ara,
si hi ha el procés
per engegar les obres
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
ja no s'ha aturit.
Deixem la part baixa,
anem a la part alta,
els hi proposo una a la part alta,
perquè aquesta setmana
també hem parlat
i bastant,
a partir d'una notícia
que, en fi,
vam treure el passat dilluns
confirmant
que l'Ajuntament
i l'Arcabisbat
estan negociant l'ús
del camp del Ruqueral,
aquell camp que hi ha
al costat de la muralla,
al costat també
del pàrquing de Torroja
i que serviria
per fer un nou aparcament
de superfície.
La presidenta
de l'empresa municipal
d'aparcaments,
Lola Herrera,
ens parlava
d'unes 200 places
i que serviria
per apaivagar una mica
tota aquesta demanda
que hi ha tan gran
de places d'aparcament
a la part alta
ara que s'està
en ple procés
de peatonalització
del barri antic.
Com ho veuen?
Seria una bona solució?
Seria només una solució temporal
al tema del camp del Ruqueral,
Carles?
No, no, no.
Segurament seria una solució
però jo el que vull dir
és que és una de les opcions
que tenim damunt de la taula.
Segurament no és ni tan sort
la que més força
està prenent
almenys a curt termini.
La informació
és dinàmica
i va canviant
molt sovint
i tenim diverses opcions
damunt de la taula
i segurament
la que prendrem
finalment
sigui la més ràpida
per poder solucionar.
I quina seria la més ràpida?
Més ràpidament
el problema d'aparcament.
Doncs,
sota el meu punt de vista
com a regidor de mobilitat
com a responsable de mobilitat
l'ampliació del Tor Roja.
Estem d'acord.
Estem d'acord.
És un tema
que alguna vegada
també hem tret
i em sembla
que l'ampliació del Tor Roja
seria la cosa
més sòlida.
Perdonin,
i tècnicament saben vostès?
Ja sé que no són tècnis,
però és possible?
Perquè també s'havia parlat molt.
Jo de fa anys enrere
sé que hi havia un espai baix
que el qual se podia emplear
relativament
ara mateix no sé
què és la propietat
però suposo que
si Carles Castelló
està damunt del tema
segur que saben
de qui és tot això
però és possibilitat
que espai n'hi ha
i es podria fer.
És una solució
que a més és consolidable
vull dir
la solució
en tot cas del Roqueral
seria consolidable
millor una miqueta
més a mig termini
però l'altre
seria consolidable
i tenia sòlida.
No m'han donat cap
però ja dic
la situació
és més aviat aquesta.
I tècnicament és viable?
Sí, sí.
I són propietats
o terrenys
que pot ocupar l'Ajuntament?
Sí.
I la pregunta
és si urbanísticament
és realitzable o no
o faria falta
fer alguna modificació?
jo crec que això
es va parlar
moltes vegades.
Bueno, es podria fer
alguna modificació
però de fet
en aquesta ciutat
hi ha espais
que estan 20 anys
ocupats a precari.
Vull dir, no...
No, no, no.
No ens ha de doldre
per solucionar
un problema ciutadà
el fer
qualsevol ocupació
precari
si cal.
No, però
no es tracta tant
de fer una ocupació precari
sinó que urbanísticament
pugui ser possible
perquè sortiran
tots els amants
de la muralla
dient
escolti'm
aquesta obra
d'alguna manera...
Hi ha dues opcions.
Una és
cap a dalt
amb Meccano
tipus Francesc Bastos
i un altre és
amb terrasses
cap a baix.
El problema és
amb Meccano
que no es podria fer
perquè tapa
les vistes
de la muralla
etcètera.
Però en superfície
sí que es podria fer.
Escolta'm,
fent de boet del diable
jo sé
que Espimsa
que durant la temporada
també va fer pàrquings
els de Joan XXIII
tenia dos projectes
tenia dos projectes
que podien permetre
a la part alta
fer pàrquings.
Un era
el tantes vegades
conegut i repetit
pàrquing
de la passeta de Sant Antoni
és a dir,
la passeta de Sant Antoni
permet
una o dues plantes
cap en sota
diuen els arqueòlegs
el senyor Rubila
de l'arqueològica
d'Íxit
que seria
un bon sistema
perquè diu
que no és gens bo
que la carretera
passi
a un pam
de la muralla
o a dos pams
de la muralla
o a dos pams de la muralla
espera, Carli, dos
deixa'm explicar, home
deixa'm fer d'oposició
deixa'm fer d'oposició
aquesta és una
i la segona
i la segona
però jo crec que
experiments els minins
no, no, no
experiments no
mira la Sagrada Família
que l'han forat per sota
que també hi podíeu forar
no, no, no
però vull dir
que no tinguem un altre
Jaume I
és el que em preocupa
no, no, no
home, no
no veig per què
mireu, mireu
el pàrquing que dieu
aquest que dèieu
ara fa un moment
i és que el ciutadà
quan surt del pàrquing
queda molt lluny
o queda amunt
o la sortida
sí, home
o sortirà
pel plaça friki
la plaça friki
vol dir la plaça
l'antic escorxador
la plaça del rectorat
tot i que segurament
hi ha molta gent
hi ha molta gent
que la coneix també
com a plaça friki
s'ha fet de cara
no, no, no
si tiras per la muralla
no per la denominació
sinó perquè
sinó perquè
d'on dius tu
fins a la plaça friki
hi ha un tiro
és a dir
home
tens que estar avançat
jo faig això molt dies
jo parco
perdona Pau
és que jo vic a la plaça
sí
és que ho faig molt sovint
ho faig quasi cada dia
val, val, val
és igual
escolteu-me
quina por caminar tens?
digues
quina por caminar?
que va molt bé
però jo em començo a situar
amb els ciutadans discapacitats
i en conseqüència
pateixo
per fer un ral·li
amb cadira de ronda
no, però a més
hi ha de rampa
bueno
és que hi ha un tros
de pedretes
hi ha una rampa
un tros de pedretes
ho tinc demanat al plenari
fa 250 vegades
de dir home
la sortida de la muralla
sobretot
i direu que sóc un
que sóc un missaire
però
el dia que es fa
el via crucis a la sang
que passa per aquí
allò realment
és el camíno de l'òpera
ets un missaire
un cop a l'any
no, no
per un dia a l'any
Albert
no, no
per veure
sent
trem-nos una mica
del tema
has provocat
alguna vegada a l'any
per allí surten
tots els turistes
que entren per un costat
de la muralla
i surten per l'altre
el problema és que
aquí d'entrada
està molt de vegades
tancada
lliure està oberta
no, no
allò està
estimat meu
allò està obert
és la sortida natural
de la gent que va a veure
el passeig arqueològic
no
és igual
allò que anava
es pinça
va deixar dos projectes
damunt de la vostra taula
un al passeig de Sant Antoni
i l'altre
i l'altre sí
l'altre
amb tot aquell tros de finca
tan gran
que hi ha
entre la muralla
diríem el sector mar
i el propi edifici
de la Diputació
allò allí s'enxample
de malíssima manera
allí han fet cates
i el subsol que hi ha allí
és el mateix subsol
que té el pàrquing de Turroja
que és terra sobreposada
doncs allí també sortiria
un pàrquing molt guapet
jo suggerixo idees
a mi em sembla
que el pàrquing
el pàrquing del passeig de Sant Antoni
guanya
és dir
quan trigaríem Albert
poc
quan és poc
home
el pàrquing soterrani
vols dir
com aquell que en l'època
de l'equip de Govern de Convergència
i Unió
es va arribar a plantejar
i ni cap empresa
hem parlat de trobar una solució
perdona
que tallien en mesos
tot és compatible
Carles
tot és compatible
a veure
aleshores
segons els contartulis
o com a mínim
segons el Carles i el Pau
la solució més ràpida
podria ser ampliar
jo dic que tenim
diverses solucions
damunt de la taula
que estem estudiant-les
i que prenem
la més ràpida
estudieu ràpid
estudieu ràpid
aleshores
coincidirien els tres
en la necessitat
de buscar més places
d'aparcament
en els voltants de la muralla
amb això no hi ha
és clar
ja poder ser fora muralla
sí senyor
d'acord amb tu
absolutament
sí sí
tenim de totes maneres
en fi
del tema del Jaume I
ja es va dir fa uns dies
que havia sortit
ja l'estudi
per fer el projecte
clar
amb aquestes 350 places
que tindrà Jaume I
i aquesta possible ampliació
que tindrien
l'aparcament
fora muralles
solucionaríem
creu en vostès
amb part el problema
i la polèmica
que hi ha al voltant
del nucli antic
jo crec que se solucionaria
completament
el problema d'aparcament
sí
jo crec que sí
Pau?
és difícil dir
que se solucionaria
o no
perquè a veure
a principi
a veure
a veure
a principi
de moment
immediatament sí
el que passa
que la tendència normal
és que la part alta
si es pot analitzar
d'això
és que hi vagi
més gent
més turisme
tot això
vull dir
en tot cas
serien mesures bones
fins a quin punt
serien definitives
però avançaríem
en un bon camí
sí
jo crec que seria
jo crec que solucionaria
bastant el problema
i a més
permetria fins i tot
fer reservar
una
la part més important
d'aparcaments
pels veïns
i reservar
deixar una altra part lliure
doncs per la gent
que ve de fora
restaurants etc
a mi m'hauria de sugerir
de bon rotllo
una
però encara no ens has dit Albert
si t'agrada l'opció
ampliació
parquinturroja
o camp del Rucaral
a veure
indistintament
sempre i quan
cobreixi la necessitat
i sembla ser
que el camping turroja
és el que està més pròxim
al Rucaral
no oblidem
que queda amb un
de defensa
de nivell important
potser el de Turroja
seria més bé
i suposo que tindríeu
més fàcil
la negociació
perquè estaríeu parlant
en territori municipal
i no un que és de l'església
però jo el que
diréu que
Capità Aranya
d'acord
jo el que faria seria
ja que hem foradat
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
que vaia en sèrio
originàriament
el pàrquing
del rectorat
anava amb un forat
per sota la muralla
i comunicava
precisament
amb el Carlos
ha dit
comunicava
els patis
de darrere
aquesta era la
per això ja es va
em sembla que estudiar
i es va descartar
no no no
es va anar pel cost econòmic
però avui dia
el cost econòmic
escolteu-me
no ens té
que espantar
més que mai
Albert
ens ha despastat
el cost econòmic
estimat Carles
estic fent
una autoflagellació
jo crec que
crear un pàrquing
dins la closa murallat
quan es pretén
que la closa murallat
no tingui circulació
i concentrar
en no sé quants cotxes
és
una decisió
de
no sé
d'algú que no
tenia el seny
gaire complit
però en definitiva
però en definitiva
persistir
en l'error
i fer entrar
per aquells dos portals
gent
cap vins i cap baix
pel tema del pàrquing
l'altre dia la senyora Rossell
deia
posem-hi un spa
i la
Begoña Floria
també sugeria
un altre
evidentment
animus i ocàndi
fent broma
però que realment
jo crec que
és a dir
cadascú
ja hem assumit
la responsable
de la conversació
de que allò va ser
una pífia
ho hem dit
250 vegades
i ara potser
ja caldria
que paréssiu
amb la conya
no?
no em dius res
no em dius res
no em dius res
a tu mateix
no no no
perdona
la flagellació
com he dit
que era una autodisciplina
no enteneu
en política
això també és estil
la veritat
reconèixer-los
és bo
ara el que passa
que m'imagino
a mesura que s'acosti
a mesura que s'acosti
la campanya electoral
tornarem a sortir
amb el tema
però bé
és igual
però sapigueu
que persistir
amb la idea
d'un pàrquing
i dalt
per mi és una temeritat
i no arregla res
a ningú
al contrari
va en contra
de la filosofia general
de deixar la part
de treure cotxes
el que passa
és que això
que diu l'Albert
ens porta
a que en fi
la decisió última
de l'empresa municipal
d'aparcaments
i del seu consell d'administració
és no fer marxar enrere
que per tant
tindrem el pàrquing
i per tant
aquí sí que ja
la decisió s'ha pres
és que són molts diners
és que són molts diners
en fi
permetim un altre
a punt breu
de la mobilitat
d'aquesta setmana
perquè hi ha una notícia
que a més a partir de demà
serà especialment
això
informació destacada
que és el canvi de sentit
d'un carrer
que en fi
pot semblar una notícia
poc important
però tenint en compte
la zona de la que parlem
el canvi de sentit
del carrer Fortuny
que per cert
ahir també en la tertúlia
algú ens recordava
que fa uns anys
s'havia canviat
de sentit de la marxa
i que és un carrer d'aquells
que va de baixada
o de pujada
ara va de baixada
i a partir de demà
anirà de pujada
Carles ja ho heu explicat
que això és per evitar
els embusos
el carrer gasòmetre
i l'àrea de mobilitat
està convençuda
que
sí
donada la situació
que tenim ara
al carrer Ramón i Cajal
creiem que funcionarà
a veure
nosaltres
la filosofia inicial
sempre ha estat
també mirar
de treure
el màxim
de cotxes de Rambla
és a dir
facilitar sempre
la sortida de Rambla
i d'alguna manera
dificultar
entre comentes
l'entrada
però clar
precisament
amb aquesta decisió
amb aquesta decisió
canviem
no modifiquem
aquesta filosofia
però fem una mica
de la necessitat virtut
ens hem adonat
que el carrer gasòmetre
té problemes
a causa de la situació
de Ramón i Cajal
i hem volgut donar
una sortida
per
diguem-ne
dividir
i distribuir
els fluxos
de vehicles particulars
la mobilitat
no és una ciència exacta
i bueno
nosaltres creiem
que funcionarà
en aquest cas concret
per la situació
que tenim a Ramón i Cajal
Pau
com ho veus?
Sí home
i penso que la mobilitat
el problema que tenim
és que sempre demana
un canvi d'hàbits
un canvi d'actituds
de costums
i que no s'acaba d'avaluar
mai
fins que es veu
el que està passant
per tant
a veure què passa
ara
no només el tema
de carrer Casòmetre
el problema
que el carrer Canyelles
no puguis pujar
no puguis agafar
el carrer Soler de Mún
i el carrer Canyelles
clar
fa que
si vens del carrer
La Unió
o que pujas
pel carrer Pudaca
fins al carrer
Ramón i Cajal
no pots pujar
el que passa
que jo penso
que la mobilitat
tot sempre s'ha d'avaluar
i aquest tipus de mesures
necessitem un temps
per poder veure
si no
a principi
quan hi ha un problema
s'ha de posar mesures
per tant
em sembla bé que es faci
Albert
alguna cosa a dir
o et sembla correcte
dic que són experiments
que són traumàtics
perquè la gent
estan acostumades
estem
conduïm
traumàtics
sí home
estimat meu
tu per què vas a peu
però conduïm
conduïm una mica nesma
és a dir
a vegades
el cotxe va sol
avui m'estic donant
que camines molt
que caminar és bo
segurament els primers dies
els conductors
més habituals
jo l'altre dia
em vaig trobar
escolteu
l'altre dia em vaig trobar
el carrer de Cavallers
que jo tirava per avall
perdó
jo tirava per amunt
com havia fet sempre
i en canvi a la direcció
m'entens
o sigui
que és traumàtic
un senyal de trànsit
sí home
sí clar
però bueno Carlos
però també hi ha
hi ha la inèrcia
i inclús diria
la tradició circulatòria
llavors
jo el que dic
és que em sembla molt bé
però l'únic que demà
és que sigui
que sea per avient
i que la policia municipal
controli una mica
el seu butlletí de denúncies
perquè quan passen aquestes coses
la gent va una mica
desorientats
llavors el que ha de fer
la policia municipal
és ajudar el ciutadà
i no convertir-se
en una policia executora
30% menys de multes
sí
el pressupost
ja ho vau posar
una bitlletada
30% menys de multes
que l'etapa de convergència
doncs no se m'enota
no se m'enota
deixi'm abordar
altres temes
recuperant alguna qüestió
que va ser especialment
més d'actualitat
potser la setmana passada
però que en fi
forma part del debat ciutadà
el tema de la Sabinosa
que ha tornat a sortir
en els últims dies
en les últimes setmanes
què fem i no fem
si fem alguna cosa
si es pot descatalogar
les estructures
de l'edifici
que queden
que és bé
d'interès local
l'Albert Baller
m'aixeca la mà
recordem que l'Albert Baller
a més de regidor
de Convergència i Unió
és vicepresident
de la Diputació
propietària
propietària
dels terrenys
aquí tenim
en fi
una dicotomia
entre la propietat
i l'Ajuntament
la propietat
de la Diputació
i l'Ajuntament
Albert
què fem?
Ahir vam tenir
Comissió de Cultura
a l'Ajuntament de Tarragona
i va sortir
a instància nostra
va sortir aquesta qüestió
perquè en aquest moment
la Diputació
no hi pot fer res
per dos raons
la primera
que la Diputació
el que es va comprovar
era enderrocar
enderrocar
aquells edificis
perquè realment
allò està
en una situació
molt tremenda
però resulta
que allò
algú
ho va catalogar
com a interès local
i qui està fent
el tràmit
per descalificar
és l'il·lustríssim
Ajuntament de Tarragona
i d'això en fa
anys i panys
primera qüestió
segona qüestió
l'Ajuntament
té una altra capacitat
de decidir
que és qui
ordena
l'urbanisme
d'aquella zona
aquella zona
en aquest moment
no s'hi pot fer res
enderrocar
si ens dona llicència
el senyor Ajuntament
i fan els deures
que no han fet
fins al moment present
llavors
estarà costat
de pactar
què hi fem
però en aquest moment
la Diputació
té els braços
lligats
i per això
el senyor president
va dir
jo no puc moure un dit
perquè estic
en mans
de l'Ajuntament
de Tarragona
jo no entraré
en aquesta petita lluita
per partidista
interadministrativa
això ens va dir
Carles
Carles
espera un moment
acabo
això ens va dir
la senyora Rossell
i hi ha un acte
que si volia
ja demanaré
una copia d'altra
si no ho dubto
però jo faré aquí
una autocrítica general
i perdona Albert
jo crec que aquí
fa 38 anys
vaig sentir ahir
que està aquest edifici
abandonat
i cada vegada
més abandonat
en la situació que està
per tant
escolta'm
reconeguem
reconeguem la incapacitat
que hem tingut
aquí totes les administracions
i tots els polítics
que hem pogut estar al mig
per fer
recuperar aquest espai
per la ciutat
jo no entraré
en la lluita partidista
perquè això que tu em dius
jo puc contestar
que l'edifici
no es pot fer res
però els terrenys
es podria fer una bona zona verda
recuperar-la per la ciutat
mentre es cataloga l'edifici
però no ho diré
jo crec que aquí
el que hem de fer
és posar-nos d'acord
les administracions
d'una vegada
i fer una demostració
a la ciutat
que escolta'm
que després de 38 anys
no em facis el senyal
dels diners
perquè si alguna administració
està bé
de diners
ara mateix
és la diputació
és la diputació
però jo crec
que hem de fer
un exemple
de posar-nos d'acord
les administracions
i els polítics
i els diferents partits polítics
amb un tema com aquest
tan important
per la ciutat
després de 38 anys
Pau
no evidentment
és un tema
de posar-nos d'acord
administracions
no hi ha que dir
però en què els podem posar d'acord
el mínim
per posar-se d'acord
suposo que en els principis
és això
és poder descatalogar-ho
i poder després
si s'han d'arrocar
i veure qui no se li fa
i penso que ara
el que no
no
no
no
podem fer
aquí és una pluja d'idees
jo faré una cosa
o faré una altra
perquè
seria una mica inútil
és que de fet
de pluja d'idees
hi ha hagut moltes
durant els últims anys
que això ha portat
una certa frustració
i possiblement
que un curs de projectes
una vegada
i dibuixos
i penso que això
primer està el tema legal
ben aclarit
i ben això
després ja
el que cadria també
veure amb els tecnis
si al marge de descatalogar
o no
la resta de la finca
es pot aprofitar
d'alguna manera
encara que només fos
com a lloc de pas
no com a zona d'esbarjo
el que passa és que és difícil
perquè hem estat allò ruïnós
amb la gent que hi ha per allí
home
un lloc com per anar-hi a passejar
no és que vingui massa de gust
penso
o sigui
penso que tot
no és just
ells diuen com
obrir un espai per a la ciutat
però a veure
hi va haver una carta
d'un expresident
de la Càmera de Comerç
que jo a nombre
no repetiré
queixant-se d'una manera airada
i dient
que hi havia hagut un projecte
entre l'URB
i la Càmera de Comerç
per fer-hi
un petit palau de congressos
la Madalena de Santander
home
a mi
se'm va escapar una mica el riure
llegint la carta
del senyor
perquè en definitiva
això
a darrere portava
un contingut econòmic
importantíssim
per això
que ara us feia
les senyals dels calarets
és a dir
idees
li poden haver 250.000
jo recordo que el senyor Mariner
expresident de la Diputació
va proposar
fer un hotel
que s'incorporava al terreny
espera't
però llavors van sortir
els iconoclastes
dient
aquí no es fa cap hotel
ni cap activitat
que tingui res a veure
amb el moviment econòmic
és a dir
que opinions hi han hagut
de tots els colors
com dic
hi va haver
i això tots us en recordareu
un projecte
que la Càmera de Comerç
i la Universitat
volien fer
una espècie
de
lloc de conferències
un palau de congressos
un centre universitari
cultural
tot va quedar
amb un munt
de bones intencions
però el dinaret
allí
no va aparèixer
per enlloc
per això crec
que la carta
del senyor Javier Artal
dic el nom
és desafortunada
perquè això
ho va viure
d'aprimadíssima mà
i en conseqüència
home
no toca fer una crítica
tan abrandada
quan en definitiva
el seu projecte
era un projecte
que li faltava
el principal
al calder
però en fi
dit això lo qual
seguim igual
no perdoneu
la Diputació
està gastada
i això
està disposada
i això
val molts diners
enderrocar
jo pregunto
Albert
per què no
mentre mirem
el problema
de l'edifici
donem la llicència
per què no
fem servir els jardins
per la gent
per la ciutat
estimat meu
això que dius
és molt bonic
però el que no pots fer
és si tens que començar
a entrar camions
de 16 tonelades
per endur-te la runa
per endur-te la runa
i fer un jardinet
a veure
aquest és un projecte
escolta'm
inclús fer un jardí
amb una finca tan gran
té un cost econòmic
molt i molt important
llavors el que em temo
és que la descatalogació
és una excusa
no senyor
la descatalogació
doncs comencem
a recuperar l'espai
escolta'm
quan els comencem
però pactem-ho
perquè el que no pot ser
és que l'Ajuntament de Tarragona
es miri constantment
el malic
i digui
ja m'ho farà la Diputació
l'EAC a la plaça de Braus
etcètera
no
amics meus
home ja està bé
perquè la Diputació
no deixi de fer només
de repartidora
aquest és un projecte
de ciutat
fa el que li toca fer
ajudar els ajuntaments petits
altres diputacions
fan una tasca més social
etcètera
assessorament
a l'Ajuntament
ja m'ho explicaràs
ah no
nosaltres no ho fem això
base no existeix
et recomano
jurídica
jurídica no social
no jurídica no social
Carles
et recomano
un estatge a la Diputació
perquè vegi generalment
el que he fet
doncs fes una visita
tu a la de Barcelona
no no no
jo crec que
t'hem molt a aprendre
el pressupost
la Diputació de Barcelona
és un
i el de Tarragona és un altre
la realitat territorial
és diferent també
vinga
ho deixem aquí
perquè veig que de moment
tampoc no ens posem d'acord
anem acabant la tertúlia
només amb un últim punt
perquè avui també
estem explicant
als ullens de Tarragona Ràdio
que hi ha una convocatòria
per demà
aquí a Tarragona
impulsada
per diferents entitats
amics del poble saharaui
contra el que està passant
al campament de la Llunt
amb les autoritats marroquines
els sembla bé
que hi hagi
això
concentracions d'aquest tipus
també a Tarragona
evidentment
hi ha de ser
jo hi participaré
suposo que més gent
d'Esquerra Republicana
hi participarà
penso que és una pàgina
de les més vergonyoses
de la història
del colonialisme espanyol
la manera que es va deixar
el poble saharaui
i a més a més
penso que l'estat espanyol
en cap moment
a fer front
als seus compromisos
hi ha un tema
de drets humans
evident
i a més
hi ha una vinculació
de molta gent
de Tarragona
amb el poble saharaui
per diferents raons
i penso que això ha de ser
Albert
què et sembla?
estic d'acord
cosa curiosíssima
estic d'acord
amb el Pau
enric humà
perquè és que
ja estic proposant
un tema d'unanimitat
per acabar la tertúlia
aquests saharauis
tenen
el documental
d'identitat d'espanyols
no oblideu
que allò eren
places i províncies
africanes
i que hi havia
a les cols de Franco
hi havia entre aquells
païos vestits de blanc
que eren els procuradors
en cols
que en definitiva
representaven una província
com una altra
ara fa un moment
parlàvem dels 38 anys
abans d'una de la Sabinosa
de la marxa verda
se'n recordaran
fa 35 anys
era el novembre
de l'any 75
doncs em sembla
que un episodi
absolutament negre
de l'història diplomàtica espanyola
va ser com van
que es podia equiparar
el que va passar també
a la Guinea
i ara creuen
que les autoritats espanyoles
haurien d'intervenir més
en aquest tema
que haurien d'intervenir
és claríssim
per una
per el que es diu
vergüenza torera
que no ho faran
també és una altra
perquè els Estats Units
donen protecció absoluta
al Hassan
aquest de torn
i llavors
què passa
doncs que evidentment
a ells els importa
ni acords
de les Estats Unides
ni autodeterminació
ni res
l'altre dia
van jutjar
amb uns
saharauis
i a la sala
del tribunal
els van atonyinar
de malíssima manera
això no és un país
això és una càbil
Carles
no no estic d'acord
estic d'acord
i aquí he de fer
una mica d'autocrítica
jo crec que cal més
contundència
per part del govern espanyol
per part del govern espanyol
en aquest tema
i exigir el compliment
de les decisions internacionals
senyors
fan campanya
per què
no maneu
campanya electoral
perdoni
la campanya
de les eleccions
al parlany
si participarem
activament
activíssimament
encara que hi ha partits
que han començat
a sembrar
la ciutat
de cartells
de doctors
de legalitat
evidentment
que farem campanya
els preguntava
per què demà
a mitjanit
començarà
la campanya electoral
oficial
a mi sembla que els cartells
que hi ha són legals
no ve cap tipus de legalitat
ho diu un partit
que porta 4 anys
sembrant
d'opis
de tanques
no ha sigut
tot Catalunya
vull dir que ningú sap
el que s'ha gastat
per tant
per tant
crec que parit
activament
a més
m'he sent molta il·lusió
el Carles
especialment
per a campanya
perquè a més
és candidat
recordem que ell va a la llista
del PSC al Parlament
sí, sí, sí
espera a sortir
home
sincerament
no
espera
no pongues puertas al campo
home
vaig de 13
jo crec que seria
un èxit massa
massa rotund
sí
tenint en compte que Tarragona
tria 18 no
diputats
crec que són 18
diguem que tinc poques esperances
en sortir personalment
però bueno
farem el possible
pels companys i companyes
que estan a la llista
amb aquest apunt
res simpàtic
recordant que això
demà dijous a mitjanit
a les 12 de la nit
per aquells ciutadans
que no ho recordin
o no ho sàpiguen
demà a la nit
comença la campanya electoral
així acabem aquesta tertúlia
avui amb el Carles Castillo
l'Albert Vallbé
i el Pau Ricomà
com dèiem al principi
també esperem amb la Juditeres
no ha pogut venir
per un motiu personal
d'última hora
en fi
senyors
moltes gràcies
que vagi bé
fins la propera tertúlia
bon dia
adeu
adeu