Recte final del matí de Tarragona Ràdio.
Com cada dilluns, no fem pont, ja ho veieu,
i el dediquem a parlar d'algunes de les activitats
de l'espai a Caixa Fòrum.
Avui ens centrem en una que tindrà lloc
aquest dimecres, dia 13, a les 7 del vespre.
Documental més debat.
Es presenta la pel·lícula The Cove de Louis Ciojos.
No sé si ho he dit massa bé.
En tot cas, la pel·lícula sona així.
I do want to say that we try to do the story legally.
There it is.
A little town with a really big secret.
It's so bizarre what's going on over here.
When we first got in the country,
we had no idea who was following us.
Do you think they know we're here?
We didn't know if it was the whalers,
the Japanese mafia.
Somebody's behind me, I don't know who that is.
Louis Ciojos, ja us dic, el nom no en feu gaire cas,
no sé si és el pronunciat o el tot bé,
la qüestió és que ell és un reporter, un fotògraf,
que va treballar per al National Geographic
i que va gravar secretament el 2007
utilitzant micròfons submarins i càmeres d'alta definició
camuflades des les roques,
el que era, doncs, una cala,
el fons submarí d'una cala al Japó.
una cala on es veu que té lloc,
tenia lloc almenys, una matança indiscriminada de dofins.
Per tant, estem parlant d'un tema de biodiversitat,
de protecció dels oceans i aquesta pel·lícula documental,
The Cove, que a més té aquest apunt, diguéssim,
de periodisme, d'investigació.
Es podrà veure aquí a l'Espai Caixa Fòrum dimecres
a les set del vespre.
La presentarà i després moderarà, doncs,
un col·loqui i debat al voltant d'aquest tema
el nostre proper convidat d'aquest matí.
És l'Àlex Aguilar.
Ell és director de gestió i conservació
de l'Institut de Recerca en Biodiversitat
de la Universitat de Barcelona.
Àlex Aguilar, bon dia.
Hola, bon dia.
M'acosta dir el teu càrrec, eh?
Per què?
És llarg, és llarg.
En tot cas, ets especialista per entendre'ns en biodiversitat?
Sí, exactament.
Seria això.
Concretament, també, biodiversitat aplicada al fons oceànic
o al fons marí o no, en general?
Sí, sí, biodiversitat marina.
I, sobretot, en temes de conservació.
Per tant, és la persona ideal per presentar aquesta pel·lícula?
Bé, diguéssim, que em toca.
No sé si és ideal, però sí.
Què ens explicaries?
Primer parlem de la pel·lícula,
després parlem de la tasca que fas tu normalment
i de per on moderaràs, no?,
per on anirà aquest debat de dimecres.
Què té d'especial, aquesta pel·lícula, The Cove?
A veure, tu li dius pel·lícula,
molt sovint se li diu documental
i potser el que té d'especial
és que està una miqueta al mig
entre els dos conceptes, diguéssim,
entre els dos formats.
O sigui, té aspiracions a ser un documental
i, de fet, es va presentar,
li van concedir l'Òscar als documentals,
ha rebut moltíssims premis,
tots ells, diguéssim,
en l'àmbit dels documentals,
però en realitat està tractat
com si fos quasi un thriller,
com una pel·lícula de suspens.
De fet, el cartell, perdona, Àlex,
el cartell és esferreïdor
i, de fet, ja té aquest punt propagandístic,
diguéssim,
o pel·lículero,
per entendre'ns,
que és l'oceà,
a dofins
i llavors la part de dalt
de l'oceà
per on neden ells
tota coberta de sang.
Sí, sí, sí.
Ja té aquest punt pel·lículero.
Sí, sí, i el format,
bé, els que vinguin
el proper dimecres
a Caixa Fòrum,
vull dir,
ho veuran,
o sigui,
en realitat
és llarga,
dura una hora i mitja,
la pel·lícula,
i passa en un moment.
O sigui,
tothom diu,
ah, ja s'ha acabat.
Vull dir,
és el format,
perquè estem acostumats
una miqueta
que els documentals
són una miqueta ensupits,
diguéssim,
i aquest no ho és,
tot el contrari.
Que fa patir, Àlex.
No, patir jo crec que no,
no, no, no.
Però,
però,
és la manera
com està feta,
diguéssim,
el producte,
diguéssim,
la pel·lícula,
és,
doncs,
amb una música,
amb una càmera
que es mou molt,
amb uns personatges
que massa bé
no saps
si són reals
o no ho són.
Alguns sí que ho són,
però alguns altres,
diguéssim,
són massa guapos
per ser reals,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Ah.
I,
i bé,
no,
jo no crec que faci patir.
Ens ho podem creure,
això,
que està filmada
amb càmeres
camuflades
dins les roques
en secret?
O creus que hi ha
part i part?
No, no, no,
això és real.
Sí?
Val.
El que sí que és cert
és que,
o sigui,
això parteix de,
o sigui,
intenta,
també,
quan dèiem
que s'aparta
una miqueta
del documental
tradicional,
també el documental
intenta ser
una miqueta
una presentació
dels fets,
intentant equilibrar,
diguéssim,
les diferents visions
que hi ha
sobre un fet,
no?
I,
en canvi,
això no.
Això,
immediatament,
des del principi
de la pel·lícula...
És partidista.
Absolutament.
O sigui,
es transforma
en una guerra
entre bons i dolents,
per dir-ho d'alguna manera,
i amb una opinió,
hi ha una càrrega
d'opinió fortíssima.
Qui són els bons
i qui són els dolents?
Estem parlant
de matança
de 23.000 dofins
en una cala
al Japó.
Exacte.
O sigui,
al Japó
hi ha una pesca
tradicional
de dofins
i
se'ls mata,
se'ls porta
en una zona
amb algues...
O sigui,
s'agafa els dofins,
se'ls empeny
una miqueta
contra
contra la costa,
se'ls fiquen
a l'interior
d'una cala
i a l'interior
d'aquesta
petita badia
se'ls mata.
I llavors,
clar,
vull dir,
com tota operació
d'aquest tipus
és espectacular,
diguéssim,
hi ha molta sang.
La pel·lícula
en aquest sentit
no és especialment
hauria pogut
ser molt més...
Més gore,
per entendre'ns.
Exacte.
I no, no...
No es recrea.
No,
es veu en algun momentet,
es veu sang i tal,
però vull dir,
no es recrea
amb el patiment
dels animals
ni amb això.
el que sí que hi ha
és que immediatament
els pescadors
es transformen
en bons
certs
terribles,
diguéssim,
dolents,
i fa una miqueta
la distinció
entre...
És clarament
partidista
i és clarament
un documental
de denúncia,
diguéssim,
no?
I aquest partidisme
tan exagerat
no li fa...
no li resta
credibilitat?
Bé,
sí,
jo a vegades
m'he trobat
amb espectadors
perquè he vist
algunes vegades
aquesta pel·lícula
i hi ha espectadors
que diuen
aquí ens estan
portant on ells volen,
no?
Vull dir,
hi ha una reacció
d'aquest tipus
i és cert,
o sigui,
és claríssim
des del primer moment,
eh?
O sigui,
no s'amaguen
en aquest sentit.
Bé,
si ho interpreten
o entenem així,
a banda d'això,
diguéssim,
sí que ens estan presentant
una controvèrsia
i un problema real,
eh?
O sigui,
no,
no,
això no va
amb
menys d'animent
de,
diguéssim,
del que seria
el problema.
Realment això
és un problema
al Japó,
vull dir que això
amenaça
la biodiversitat
en les seves aigües.
Sí,
a veure,
això,
aquesta pesca
fa molts anys
que s'està fent
i
darrerament,
segurament
també per altres motius,
no només per la pesca aquesta,
el que està passant
és que les poblacions
de dofins
estan caient.
És a dir,
que abans
era una pesca
que era,
entre cometes,
equilibrada,
o sigui,
no capturava més dofins
dels que produïen
les poblacions,
en les darreres
dues dècades
això no és així
i està productant
amb una desaparició
dels dofins
en la zona.
Suposo que
arran d'aquesta problemàtica
que passa al Japó
i en una cala
molt concreta,
en un punt concret,
arran d'aquí
el col·loqui posterior
de la pel·lícula
posarà de manifest
que hi ha altres zones
de la Terra
on la biodiversitat
del fons marí
queda també
en certa manera
malmesa.
Sí,
exactament,
o sigui,
clar,
immediatament
la pregunta
que es fa
és,
bé,
això és un problema,
la pregunta és
si aquest és
un problema
més greu,
diguéssim,
clar,
la pel·lícula
ho presenta
com el problema,
diguéssim,
més important
que tenen els oceans
i clar,
fa pou,
un em deia,
bueno,
ara que hi ha
tot el tema
de la tonyina vermella,
vull dir,
que la tonyina
se la pesca
exactament igual
que els dofins
amb la mateixa
quantitat de sang
i amb els mateixos
procediments.
A més,
se la pesca per aquí
i es consumeix
bastant al Japó.
Sí,
a veure,
aquí a Espanya
es consumeix
moltíssima tonyina
i es porta consumint
des de fa
moltíssim temps,
vull dir,
l'edat mitjana,
l'edat,
la tonyina
té l'avantatge
des d'un punt de vista
tradicional
de conservació
que té molt greix
i això fa que sigui
un peix molt més fàcil
de conservar
que no pas altres,
el lluç,
per exemple,
no?
Per això,
històricament,
ja,
bueno,
el Cervantes
ja descrivia
la pesca
de la tonyina
a la barbate,
exactament igual
que es pesca ara,
vull dir,
és una pesca
que inclús
arriba a l'època
dels romans.
O sigui,
sempre s'ha pescat molt
i s'ha consumit
molta tonyina a Espanya
i es continua consumint.
El que passa
és que sí que és cert
que en els darrers temps
la moda del sushi
ha fet
que el preu
de la tonyina
es disparés
perquè és el peix
més apreciat
per fer sushi.
Llavors,
no només va a Japó
sinó que també va
als restaurants japonesos
que poden estar a Espanya
o a França
o a Anglaterra,
no?
I sí que és cert
que els japonesos
han fet,
han produït
una revalorització
molt gran
del producte
i que les parts
millors
van
a fer sushi.
Vols dir que
ara potser
ens posem les mans
al cap
amb aquest documental,
del que està passant
amb els dofins
allà a Japó
però que potser
el mateix passa aquí
amb la pesca
de tonyina vermella
i això no representa
cap problema.
Exactament.
O sigui, diguéssim,
clar, els dofins
d'alguna manera
els hem col·locat
per una sèrie de raons
amb una categoria
diferent
d'altres organismes,
no?
Això passa
que hi ha animals
que
pel seu aspecte,
per la seva forma,
perquè
a vegades
poden ser
més intel·ligents
o no,
per diferents motius,
diguéssim,
els col·loquem
en categories,
en jerarquies
diferents
d'altres animals.
Quan a veure,
ells,
els japonesos,
pesquen dofins
per consumir,
també?
Sí, sí, sí.
No és cap esport,
no és per gust,
diguéssim.
No, no, no, no.
És també per consum humà.
Exactament.
I inclús hi ha,
per exemple,
una cosa
que es coneix menys,
però que també
ha tingut un impacte
terrible
en les poblacions
de dofins,
bé,
es coneix menys
a Espanya,
és que
la pesca
de la tonyina
en el
de la tonyina
tropical
comporta
la mort
de molts dofins,
mort no desitjada
pels pescadors,
eh,
però normalment
els dofins
i les tonyines
s'associen,
n'eren junts,
llavors,
quan,
clar,
trobar la tonyina
és complicat,
però trobar els dofins
és molt fàcil
perquè van per superfície,
no?
Llavors,
els pescadors
col·loquen
una de les maneres
de pescar tonyina,
de fet,
la que és més freqüent
i la que dona més rendiment
és encerclar
els bancs de dofins
amb xarxes
perquè a sota
hi ha tonyines
i això,
per exemple,
perquè s'ha de fer una idea,
als anys 80
produïa
només en el Pacífic,
en el Pacífic tropical,
produïa la mort
de mig milió
de dofins
que no s'aprofitaven
ni res,
es llançaven,
però morien
i era per la tonyina.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
ens ha passat el temps,
Àlex,
sens dubte
i m'estic adonant
que adonarà
moltíssim de si,
dimecres
la xerrada
al col·loqui posterior
amb aquesta projecció
a The Cove,
suposo que per aquí
aniran les coses,
de mirar està passant
al Japó
però fem la comparativa.
Falta control
en general
per la teva feina
diries que
l'habitat submarí
sigui d'oceans,
sigui de març
actualment
passa per un bon moment
o no?
No,
és un autèntic
de cabell.
Hem de ser
catastrofistes,
sí,
i tant.
A veure,
catastrofistes,
el mar porta
un enredariment
respecte al medi terrestre
de 300 o 400 anys.
Hi ha un problema
de governança
en el mar,
molt gran,
terrible,
i la pesca
està absolutament,
la pesca en general,
està absolutament
fora de control.
Llavors,
és absolutament
insostenible,
i les prediccions
més optimistes
col·loquen
el límit
de la pesca
en voltant
d'uns 30 o 40 anys.
O sigui,
ens han de ser 30 o 40 anys
perquè ens fem una idea
que la pesca industrial
com ara la coneixem
no existirà.
O sigui,
en aquests moments
s'està col·lapsant
ja a tot arreu,
perquè avui dia
això que diem
no són 30 anys
i que el dia 30
toqui,
sinó que
al llarg d'aquests anys
s'aniran tancant,
de fet ja s'han tancat
moltes activitats
pesqueres
i s'acabarà
col·lapsant
la majoria
d'activitats
pesqueres
que coneixem avui.
I això és per un problema
de manca
de governança.
Nosaltres tenim ganes
de continuar
aquesta xerrada
amb l'Àlex Aguilar.
No podem fer-ho
perquè se'ns acaba el temps.
Vosaltres sí que ho podeu fer
dimecres a les 7 del vespre
a l'espai que aixafera
un primer projecció
de The Cove
i després
el posterior col·loqui
sobre aquests temes
mediambientals
de biodiversitat
al fons marí.
Àlex Aguilar,
moltíssimes gràcies
i bona visita a Tarragona.
Moltes gràcies
i fins dimecres.
Fins dimecres.