Saludem, com cada setmana també, Teresa León,
tècnica de l'Oficina del Patrimoni.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Clar, cada setmana diem,
avui ens acompanya algú que ens fa molta il·lusió,
que ens sap molt, però és que és veritat,
cada setmana ens acompanyen autèntiques autoritats
en la matèria que venen a parlar.
Hi ha més persones que, com que,
a banda d'estar molt formades en la seva disciplina,
són apassionades per allò que fan,
doncs ho expliquen molt bé.
I és el cas de l'Antonio Salcedo, que ja el saludem.
Antonio, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Que bé que hagis vingut, eh?
Moltes gràcies per invitar-me.
És professor d'art de la Universitat Rovira i Virgili,
però també és crític d'art,
ha fet una quantitat de llibres
sobre diferents manifestacions artístiques,
però en particular moltes d'elles
que estan arrelades aquí a la ciutat de Tarragona.
En parlarem immediatament, però en tot cas, Teresa,
novetats en respecte a la candidatura,
sobretot relacionades amb Sant Jordi.
Sí, Sant Jordi, com tothom, tothom fa alguna cosa
i s'ha d'aprofitar que tenim la Rambla,
que és fantàstica a l'entorn,
i llavors dir a tothom que,
davant de l'embelat de l'exposició
que tenim allà a l'últim tram de la Rambla,
estarem tot el dia amb voluntaris,
tindrem un gran desplegament de voluntaris,
i estarem tots nosaltres,
i intentarem donar a tothom qui passi
un globus de la candidatura,
un globus d'aquells vermells per la canalla,
i al mateix temps aprofitarem per convidar
i per incitar tota la gent
que ens acabin de donar suport,
perquè, realment, ho necessitem,
ja sabem que una candidatura com aquesta
no tira endavant sense el suport ciutadà.
O sigui que estarem allà,
els voluntaris estaran allà
per explicar-vos el que vulgueu,
per recollir signatures,
i per recollir el globus.
I també dir-vos que a tres quarts de sis de la tarda
tindrem l'actuació d'una coral amb l'embelat,
que és la coral de l'Esplai Sant Magí, de Tarragona,
que és aquesta gent del Consell Municipal de la Gent Gran,
que també han volgut,
perquè durant aquest temps van convidar
totes les entitats i a tothom que volgués,
que si volien fer alguna petita actuació,
o volien fer algun acte,
algun recital, el que volguessin,
estaven disposats a cedir a aquest escenari.
Doncs en gaudirem,
però sobretot aprofiteu demà per fer les adhesions,
perquè ja sabem que la voluntat d'aterir-s'hi és el que ens dius,
i ara hi ha d'anar fins a la Casa Cefos,
o hi ha d'anar fins a una oficina de l'OMAC,
demà tots anem al carrer,
no costa res a tensar-se fins a la carpa
que està al cap damunt de la Rambla
i fer l'adhesió, que és molt fàcil.
És molt fàcil, només posar els noms ni que un nom.
I una altra cosa, ja molt breument,
que és que el dissabte també,
aprofitant que tenim l'escenari,
l'Associació de Músics de Tarragona
actuarà en quatre grups,
des de les set de la tarda fins a les nou del vespre,
i, bueno, si voleu, us dic ràpidament,
serà, Mientras Tanto, l'Alberto Grima,
que és famosíssim,
els C30, els No lo sé,
que s'han tornat a regrupar...
Veterans, eh?
Veterans, els No lo sé de Tarragona.
I els Ressaca,
que tots els coneix.
Quatre grans grups d'aquí,
de la cantera de l'Associació de Músics,
i farem aquest petit festival.
Ja ho sabem, que hi ha moltes coses
aquests dies per Sant Jordi,
però també us convidem a gaudir d'aquest concert.
Però és un passejar per la Rambla,
i passejant per diferents punts de la ciutat,
si parlem d'art contemporani a Tarragona,
Antoni, és inevitable parlant,
d'una banda, del patrimoni,
del patrimoni material, artístic,
i després del patrimoni immaterial,
podríem dir, que són els creadors.
Joves creadors,
que tenim moltíssims aquí a la ciutat de Tarragona,
alguns d'ells i d'elles provinents
de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació,
d'altres que han vingut de fora,
però realment hi ha un teixit de creadors important,
tot i que a vegades passi desapercebut
justament pel tipus d'art que conreen, no?
Sí, bé, això no només passa aquí a Tarragona,
passa arreu del món en general.
L'art normalment és com una illa,
en la societat en què es crea,
i de vegades, no de vegades,
generalment va més adelantat,
i per això costa una mica per arribar,
necessita un procés d'educació, indiscutiblement.
Però és cert el que comentes,
tenim un plantell d'artistes important,
és a dir, l'hem tingut al llarg del segle,
i el continuen tenint ara.
I també és important destacar que,
igual que altres llocs,
hi ha també moltes noies que s'han incorporat,
també moltes dones que s'han incorporat al món de la creació,
i que podríem dir,
de vegades, pensem que el que ens manca
és infraestructures realment
per potenciar els nostres artistes,
perquè els nostres artistes estan al nivell
de qualsevol altre lloc,
tant de l'estat espanyol com de qualsevol país europeu,
cal veure només el tipus d'art que fan
i veure l'estreta relació que es manté
entre el que es produeix aquí
i el que es fa fora.
Simplement, ens falta potenciar-lo.
La veritat és que,
si ens prenguéssim la molèstia
quan s'inauguran propostes
com les d'Art Emergent,
de la Generalitat,
per posar algun exemple,
en trobaríem més,
i t'hi acostes a veure
producció d'art contemporani
d'artistes joves,
et quedes bocabadada.
Hi ha moments que dius,
com és possible
que arribin a tenir aquesta maduresa,
i quan parlem d'artistes joves
estem parlant d'homes i dones
que poden en rondar els 30 anys,
com a molt,
i tenen una maduresa artística extraordinària,
però és com tu deies,
passen desapercebuts.
La sort que tenen
o que tenim aquelles persones
que ens agrada
és que en podem gaudir
abans que siguin hipermega famosos
i haguem de fer 3 hores de cua
per anar a veure la seva obra,
que és el que passa a vegades
amb molts artistes a les grans ciutats.
Ja, exactament.
El que sí és cert
és que encara continuen existint
els centres de poder
i llavors és necessari
que els nostres artistes
també es pogués crear una política
que d'alguna manera
els nostres artistes
poguessin sortir fora
amb un recolzament des d'aquí.
Que això se fa arreu del món.
És el que t'anava a dir,
això es pot fer
perquè ja ho fan altres ciutats?
I tant, i tant,
per suposat.
I deu haver-hi un circuit
en el que podrien entrar-hi, no?
Sí, però indiscutiblement
aquí hauria d'entrar l'acció política.
És un interès d'alguna determinada
de potenciar els creadors nostres
i conseguir-los trobar els canals
perquè puguin anar fora
i d'igual manera
portar gent de fora aquí.
Esperem que ara,
amb la creació del centre
d'art i creació contemporània,
això ja comenci a portar-se a terme,
que és fonamental.
Ja es fa una labor
de determinats centres,
ja fa unes quants anys
que el Museu d'Hermodeur de Tarragona
porta una tasca molt important
en aquest sentit.
Després,
la sala de l'Ajuntament,
la sala que té a l'entrada...
L'àntic Ajuntament.
Exactament, també.
I és important aquesta feina.
Nosaltres tenim una sala d'art
a la universitat,
també,
una aula d'art
i fem exposicions,
just unes sis a l'any
que també potenciar...
Però només les poseu
al vestíbul del rectorat, oi?
Sí, exactament.
Sí, és que hi ha algunes
que realment criden molt l'atenció.
És que només tenim aquest espai.
Clar.
Sí.
O sigui,
que fas una mica d'inventari
i sense voler,
és cert que no hi ha espais
per mostrar obres d'art.
Tens tota la raó.
No, exactament.
És un problema.
I en un moment determinat
jo havia plantejat
la possibilitat
que l'espai
del que és el Chalet Sant Rafael
pogués estar en una sala,
en una petita sala
d'art contemporani.
Justament que hauria estat
molt bé aquest espai,
a més en una zona
molt cèntrica,
molt fàcil d'anar-hi.
Però és difícil de vegades
portar aquestes iniciatives.
A veure,
el discurs aquell
que l'art contemporani
només interessa
a les minories
és un discurs
que jo diria
que ja ha caducat.
Ja sigui per autèntica passió
o per esnovisme,
és igual la motivació,
cadascú sabrà la seva,
quan a les grans capitals
s'hi exposen obres
en d'art contemporani.
L'últim exemple,
el Miquel Barceló
de Caixa Fòrum,
les cues són impressionants.
hi ha milers i milers de persones
que aposten per gaudir
de l'art contemporani.
Per tant,
no és,
des del punt de vista del públic,
un art per minories.
No, no,
no és un art per minories.
El que passa és que,
indiscutiblement,
s'ha de crear el públic.
I això només se crea
mitjançant una política
necessària
per potenciar.
Clar,
un gran centre
té la possibilitat
d'acudir
a tots els mitjans
de comunicació
i fer la propaganda
corresponent.
S'ha de dir,
llavors,
això implica
que la gent
s'interessa
indiscutiblement
per anar-hi.
I també perquè
ha d'estar en jocs
que sigui fàcil
l'accés
perquè la gent entre.
Perquè, clar,
si està en un joc
en què la gent passa
contínuament,
és molt fàcil
que la gent entre.
Mire,
jo podria dir,
nosaltres tenim aquí,
a part, diguéssim,
del museu,
un joc molt important,
realment de primera línia,
també,
que és el Jardí d'Escultures
de Rufino Mesa,
la Comella.
Sí, la Comella
que des del Museu d'Armoder
s'ha promocionat moltíssim
i s'han organitzat visites,
fins i tot, no?
Exactament,
però encara,
jo diria que,
de part, diguéssim,
de la nostra comunitat
en general,
s'ha oblidat una mica.
Aquest és, diguéssim,
de cara a la capitalitat
europea,
és un joc
de primera línia,
magnífic.
Mire,
sempre que hem portat gent,
no només alumnes,
grups de persones,
de veritat,
quan surten d'allà,
surten amb una impressió
magnífica.
I no és una obra fàcil,
la seva,
tot el contrari.
densa, molt críctica,
però, en canvi,
el lloc d'on està ubicat,
tot el que significa
la relació amb la natura,
perquè és magnífic
el treball que ha fet,
quan arriba,
la gent troba
que hi ha una cosa especial.
Si ves a l'aire lliure,
és un...
Gairebé,
jo he dir,
moltes vegades he comentat
que és un recinte
que de vegades
sembla quasi sagrat.
I hi ha una comunió
magnífic
amb el paisatge.
I aquesta comunió,
la gent la capta.
La capta.
A part de que hi ha,
de les obres de les escultures,
hi ha una sèrie de capelles,
que són capelles laiques,
que m'agradaria
més que explicar-les
que la gent la n'és a veure.
És un lloc que jo dic
que s'hauria de potenciar
de cara a la capta,
perquè tenim pocs
aquí a l'estat espanyol
de la línia
o de la categoria
de les obres que fa.
Sembla un tòpic,
però és cert.
Aquest espai
que està descrivint
l'Antonio,
hi ha moltíssima gent
de Tarragona
que no el coneix.
Exactament.
És un tòpic,
però és cert.
No coneixem allò
que tenim a casa.
Efectivament,
si parlem del cas
de la Comella
és que no ho coneixem.
però si parléssim,
per exemple,
del Museu d'Art Modern
del carrer Santana,
hi ha persones
que mai han posat els peus.
I és un espai dinàmic.
És un espai
en què hi ha la sala anexa
on hi ha noves instal·lacions,
noves exposicions
d'una manera habitual
que et permeten veure
les creacions
de joves artistes,
també.
I no només de Tarragona.
Jo suposo que això
em canviarà
perquè
de fa uns consells
en sala
el Museu d'Art Modern
porta una política
pedagògica important.
Ara són moltíssimes
a les escoles
que van allà
i treballen
i llavors
amb l'escola,
amb les escoles
i totes aquests nens
que van allà
i que s'ho passen molt bé
perquè los he vist
moltes vegades.
Tenen un equip pedagògic
de primera.
Exacte.
Les coses com siguin.
I fan unes jornades
molt macos.
Justament ahir
finalitzaven
una d'aquestes,
no sé si és la sisena jornada,
que fan en relació
a temes específics
en què van també
molts mestres
i molts alumnes
diguéssim ja
de la universitat
i això
tindrà
uns fruits
concrets
perquè
la qüestió
és aquesta,
és a dir,
educar
des que són nens
indiscutiblement
i el problema
està en que
en el nostre país
en general
a l'educació
visual
no se li ha donat
la importància
que es mereix
i aquí és el problema
base
i el que no passa
a altres països
en què hi ha molta costum
de portar els nens
des de petits
als museus.
I per una altra banda
és si el museu rep
a la gent bé
com és en aquest cas
la feina
com deia vosaltres
que porta una labor pedagògica
molt important
de no fer-li
que sigui un centre sagrat
que és el que moltes vegades
fa que els nens allà
van amb poc
que això s'ha de fer silenci
que no és
que és un lloc
realment
en el que tu no et pots trobar bé
sinó tot
és el que creava aquest problema
i tot això
va anar desapareixent
és a dir
la feina que fa Marisa Suárez
en aquell voltant
la directora de emoció
també és la nostra
professora d'emociologia
a la universitat
és a dir
que això
ha canviat
canviat molt
i per bé.
Però Antoni
sota el teu punt de vista
i la teva experiència
sempre
la promoció de l'art contemporani
en aquest cas
ha de tenir
l'eixu plug
de les institucions
la iniciativa privada
no té res a fer
perquè de fet
bona part
del gaudi
de l'art contemporani
avui en dia
ens arriba
de la mà
de les fundacions
fundacions
d'entitats bancàries
fundacions
de grans companyies
d'assegurances
el paper
de la iniciativa privada
és fonamental
importantíssim
perquè de les institucions
i en el que és
qüestió econòmica
ja sabem
el que podem esperar
de vegades
no sempre és una qüestió
de diners
m'imagino
no
no
no només parlem
de diners
hi ha coses
que no calen
tants diners
sinó una voluntat
exacte
ganes de fer-ho
exactament
per suposar
que la iniciativa privada
és essencial
i
hi ha alguns
o sigui
el que passa
és que
en la nostra
concretament
la nostra societat
de Tarragona
de vegades
no ha estat fàcil
aconseguir
aquest recolzament
és a dir
per totes maneres
hi ha tota l'activitat
que ha desenvolupat
el port
que és important
indiscutiblement
o sigui
el que és
el Tinglado 2
que ha tingut
uns premis
fonamentals
és a dir
tota la feina
que ha fet
el xantal
al Tinglado 2
és magnífica
aquesta és excel·lent
aquí s'han portat
artistes
molt destacats
aquesta setmana
s'hi ha inaugurat
una exposició
d'Ukalele
per exemple
al port
estem parlant també
de noms importants
que arriben a la ciutat
de Tarragona
fonamentals
el que passa
és que aquí
hi hauria
moltes vegades
ho he comentat
els meus alumnes
que la gent
de vegades
no baixa
allà a veure
l'exposició
i és una llàstima
perquè si veiem
l'historial
realment
del Tinglado 2
i els artistes
que s'hi han mostrat
tant de fora
com nostres
són importantíssims
i s'hauria de crear
com un foc
d'atracció
allà
un centre
un cafè
el que fos
si d'alguna manera
per potenciar
que la gent baixés
perquè
digués
avui en dia
es parla molt
que els museus
tenen una mica
de comerç
o d'espectacle
però és que
d'alguna manera
vivim a la societat
de l'espectacle
i llavors
s'han de reinventar
exactament
clar però
és el que dèiem abans
quantes vegades
trobes cues
davant
de determinada exposició
com tu veies
perquè tenen mitjans
per fer una difusió
i altres exposicions
la qualitat
també després
de l'artista
i de l'obra artística
és un criteri
molt particular
però exposicions
magnífiques
que com que no s'han donat
a conèixer
passen desapercebudes
hi ha moltes mancances
des del punt de vista
artístic a Tarragona
però també
val a dir
que a vegades
ens queixem
des de la nostra
pròpia ignorància
perquè
s'han fet exposicions
extraordinàries
com tu dius
que han passat
absolutament
desapercebudes
jo no sé
vosaltres
però a vegades
ho hem parlat
amb gent
de museus
del museu del port
d'haver-hi una exposició
anar un dissabte
a les 5 de la tarda
i escolta
està tu sola
ningú més
no us heu trobat
vosaltres
d'estar sols
en una sala d'exposicions
a Tarragona
i després sentir
que tothom critica
que no es fa res
jo no sé si aquesta idea
la teniu
jo crec que això
es pot delbarcar
totes les arts
perquè és que Tarragona
no es fa res
i després
a nosaltres mateixos
els divendres
passeu l'agenda cultural
i dius
ostres m'agradaria
anar a tot arreu
però clar
no tinc el do
de la vivicuitat
però és cert
i jo penso
que també
una cosa important
és la mostra
que en els últims anys
està sorgint
de la iniciativa
dels mateixos artistes
joves i incipients
com els tallers
de la Peralta
per exemple
i tallers
que volen obrir
els seus tallers
com el Rosselló
o d'altres
el Pep Escoda
etc
els artistes
s'espavilen
veient la migradesa
de recursos econòmics
sí
exactament
i de vegades
és això que dius
que el que falta
són iniciatives
però
el que sí
és que
el públic
en realitat
com tal
és una categoria
i tornem a dir-ho
el públic
s'ha de crear
i això sí
que se necessita
una labor mediàtica
important
que és fonamental
perquè la gent
pugui assistir
jo comento
moltes vegades
que quan se va fer
la gran exposició
de Velázquez
a Madrid
el 80%
de la gent
de Madrid
no havia anat mai
al Prado
i la major part
de la exposició
de las obras
de Velázquez
estan al Prado
o sigui
van venir molt poques
de fora
i els catàlegs
venien
arribaran
els camions
en els catàlegs
la gent
els comprava
sin saber
què comprava
simplement
perquè havia
existit
tota una propaganda
que se havia fet
molt gran
jo me recordo
quan va venir
la Venus del Miral
que se va fer
un programa
de televisió
expressament
per això
doncs
clar
fixa't
quan es va fer
aquí
al Caixa Fòrum
l'exposició
de Rodent
perquè venia
el petó
hi havia unes cues
que no s'havien vist mai
a Tarragona
i probablement
a Rodent
l'hem tingut
ocasió
no aquí a Tarragona
però de veure'l
en altres llocs
o quan es va fer
l'exposició
de Sorolla
al Museu d'Art
de Catalunya
que estava
atapaïda
la resta del museu
estava buit
i la sala
on s'exposaven
les grans
pintures de Sorolla
no hi cabia
ni una agulla
això és un tema
de promoció
no que a la gent
no li agradi
l'art
és un tema de promoció
exactament
la de Rodent
que vam portar aquí
va ser magnífica
jo vaig participar
en un cicle
de conferències
que se va fer
i també va tenir
un èxit immensa
de la gent
que anava
ara mateix
hi ha una exposició
sobre Chaplin
fonamental
tenim la de Centelles
també aquí
a la Fundació
Caixa Tarragona
és extraordinària
la de Centelles
és extraordinària
que ningú se la perdi
de veritat
i l'exposició
del Rec
també
que està molt bé
és que jo penso
que a nivell d'exposicions
està fent molt
però des de fa molts anys
falten sales
com diu l'Antoni
falten sales
falten sales
per a l'art més emergent
diguéssim
per a artistes
més contemporanis
clar
perquè clar
l'exposició
per a exemple
de Centelles
és que coxa
perquè tothom sap
aquesta història
d'alguna manera
ho viscut
és una cosa
que està molt arrelada
a la gent
a la generació
dels nostres avis
per a cas
o dels pares
d'alguna manera
l'oportunitat
artista
diguéssim
més actual
la sala que té
la Generalitat
està bé
la de tota aquesta
que està
al carrer Major
però potser
és el que estem
més mancats
d'aquestes sales
d'aquests espais
per a l'art emergent
vull dir
les exposicions
més convencionals
entre cometes
i en un sèntit positiu
ja van passant
per Tarragona
però aquestes
les manifestacions
d'art emergent
potser és el que trobem
més a faltar
els artistes
lògicament
però també el públic
que hi ha una demanda
d'aquest tipus
de manifestacions
sí
i hi ha una cosa
també molt important
que hauria de dir
que necessitem espais
a la premsa
doncs sí senyor
necessitem espai
jo ho dic
perquè durant molts anys
he treballat a la crítica
i ara estem molt limitats
quasi no tenim
això és una inèrcia
que es va creant
tu deies
s'ha de crear un públic
el públic
s'ha d'anar
educant
entre cometes
i l'educació
que ens heu de donar
els experts
és explicant-nos
les claus
i tot el que suposa
un abradar
si no teniu espais
per fer-ho públic
que lògicament
a través dels mitjans
es trenca d'alguna manera
aquest cercle
que caldria crear
exacte
i aquí
jo diria
el que no es banca
justament
aprofitant
que ara
se celebra
el centenari
del teatre
metropol
que jo també
estic col·laborant
per cert que
seràs copartener
de John Malkovich
seràs partener
de John Malkovich
i toques així
de per mi
pel braç
i has parlat
amb ell
jo és que no m'ho oferto
no
no
no
això és tot
una sort
perquè és molt complicat
portar-ho a una persona
així com aquesta
és una persona
que té el tema
absolutament limitat
i bueno
ja ho sabien
a mi me l'havien comentat
i era una cosa
que es mantenia molt en secret
fins que no estigués tot
ja ben lligat
exactament
i és una sort
que justament
el vinguin
en un moment
una persona
que coneix molt bé
a Llullol
que havia fet
una conferència
a Barcelona
i que jo sé
que fins i tot
havia estat aquí
amb la seva filla
visitant la sobra
de Llullol
justament
nosaltres
des de la universitat
vam crear
un congrés
i dues jornades
de Llullol
i vam portar
molta gent
entre això
justament
havia vingut
el ginàs
que va fer
la reforma
del metropol
exactament
és una conferència
realment
interessant
va venir
el Carlos Flores
que va ser
justament
la persona
que va
primero
que va reivindicar
diguéssim
a nivell nacional
en un llibre
que es diu
Gaudí Llullol
la importància
de Llullol
i a mi se m'agradaria
dir sempre
que és que
encara
jo me vaig
fer un article
gran
me'n recordo
quan es va fer
l'exposició
de Gaudí
a Barcelona
de que
en aquella gran
exposició
de Gaudí
no sortia
la importància
de Llullol
en l'obra
de Gaudí
i és magnífica
és a dir
la gent
sempre pensa
Llullol deixable
de Gaudí
no, no, no
Llullol és un senyor
amb personalitat pròpia
que el mateix
Gaudí
el reconeixia
si no l'hagués
reconeixió
no l'hauria
donat la importància
que tenia
exactament
i ara
fem dues conferències
abans
de la taula
rodona
aquesta que farem
i tinc
un especial interès
en parlar
del com a creador
d'avantguarda
com ell era
una persona
absolutament avançada
al seu temps
i el que volia dir
és que
durant aquell temps
que es va fer
també una exposició
aquí a la Caixa
em van demanar
a mi
vaig fer tres visites guiades
l'èxit molt gran
de públic
tothom volia anar-hi
i el que jo dic
el recorregut
aquell seria una
de les coses
per potenciar
des d'aquí
el recorregut
perquè és magnífic
la gent
si aquí vinguessin
els turistes
amb un paquet creat
i conèixer
l'obra de Llullol
magnífic
perquè mira
tothom s'hi asombra
és que
veure una petita
una ermita
per fora
que és una cosa
i entrar i veure
com l'ha transformat
aquest espai
Llullol
és increïble
per entendre-ho
hem de conèixer
i per conèixer-ho
ens ho han d'explicar
i hem de buscar
els canals
que el públic
la demanda realment
parteix de la informació
si tenim la informació
si els que ja enteneu
ens ho expliqueu
demandarem més
no?
exacte
d'això es tracta
no hem fet un inventari
de tot el que tenim
a Tarragona
perquè val la pena
aprofitar la presència
de l'Antonio
més aviat
per fer unes reflexions
al voltant
de tot el potencial
que tenim
ens faltaran espais
ens faltaran
polítiques
determinades
però artistes tenim
mentre tinguem artistes
cal mantenir l'esperança
i van sortint
i en aquest cas
voldria dir
que l'Escola d'Art de Tarragona
ha fet una tasca
molt important
molt important
i diguéssim
que és
una història
que ja tenia en compte
des que se va crear
l'escola
fins ara
a nivell de los profesores
que han estat
molt significatius
com
los creadores
que van surgint
igual que les exposicions
que munten
a final de curs
i després el mateix
recolzament
que molts d'aquests artistes
joves
tenen
per part de los profesores
que treballen allà
Doncs amb aquests joves
ens quedem
moltíssimes gràcies
Antonio Salcedo
professor d'Art de la URB
entre altres coses
ha estat un plaer
la teva companyia
esperem retrobar-nos aviat
gràcies
bon dia
gràcies
gràcies a vosaltres
Teresa León
ens veiem demà a la Rambla
i ara de Sant Jordi
que vagi molt bé
adeu-siau
són les 12
a les notícies
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
Fins demà!