Ara són les 12 del migdia, en 8 minuts.
Obrim aquest temps, suposadament,
dedicat a parlar de cinema
i de les estrenes cinematogràfiques
a les sales tarragonines.
Ho fem amb Juanjo Ferrer. Molt bon dia.
Bon dia. Avui t'he saludat el primer.
Qüestió d'atzar, eh?
Perquè allò manteníem l'antiguitat i la jerarquia
per a d'at i saludàvem David Serra. Bon dia, David.
Sí, és veritat, eh? Avui s'ho ha invertit el tema.
Víctor Navarro, bon dia.
És com el Guadiana. Apareix,
desapareix, però quan apareix ens encanta.
i ens omple d'alegria
i espero que apareguin moltes i moltes més vegades
els divendres aquí, a la sintonia
de la ràdio de la ciutat.
Avui jo sé que esteu particularment contents,
tots tres, i jo diria, tret de Juanjo,
que sempre és una incògnita,
que avui pot haver-hi unanimitat
en una estrena, aquesta.
Mirarro!
Oh, mamà! No, no, no, sigue jugando.
Haz como si no estuviera.
La luz roja es que grava.
Ha vincut.
Ha vincut.
La fuara.
Andi se va a la universidad.
Es increíble.
No me voy hasta el viernes.
¿Qué harás con los juguetes viejos?
No lo entendéis.
Estamos acabados.
Desguace.
se finirá.
Por favor, chicos, todos sabíamos que este día llegaría.
¿Os tiraran a la basura?
No, no van a tirar a nadie.
Pero ya no jugarán más con nosotros.
Esperad, no es momento para ponerse histérico.
Es el perfecto para ponerse histérico.
¿Debemos ponernos histérico?
No.
Sí.
Puede.
Pero ahora no.
A ver cuánto pujarán por nosotros en eBay.
Juguetes nuevos.
Jo reconec que em té el cor robat, aquesta pel·lícula.
des de la primera fins a la tercera que no he vist.
Abans en David i Víctor, que jo sé que també sou addictes
i absolutament entusiastes, de Toy Story.
Juanjo, t'agrada?
Per favor.
A ver, no.
Per favor, Juanjo.
Yo he visto la primera y la segunda y no...
Jo també, la tercera no l'he vista.
Pasei buen rato, pero no me entusiasmaron.
Lo que pasa es que...
Eh, pero va a pasar una buena estona.
Eso es importante, ¿eh?
Tenía que señal aquí.
Cuando yo me enteré que se estrenaba Toy Story 1,
me dijeron una película hecha en ordenador y tal...
Té anys ya, ¿no?
Sí, sí.
95.
Es del 95.
Es del 95.
15 años.
Lo que pensé es que, ¿qué es esto?
Esto no va a funcionar en la vida.
Una película hecha en ordenador.
L'espabilat, l'espabilat.
Opinismo.
Opinismo siempre.
Bueno, y ahora se hacen unas 4 o 5 grandes producciones
en ordenador al año.
Y encima yo me dedico a eso también.
que no sabe que...
Bueno.
Hi ha una dita castellana, a vera, com era d'allò de
no se puede escupir per arriba.
I ja fins aquí podem llegir.
No sé si l'heu vista ja.
Jo sí.
L'has vista?
El primer dia vaig estar...
Bueno, és que estava que no podia ni dormir amb Toy Story 3.
Per mi la segona és un exemple perfecte de pel·lícula rodona.
Tota la saga té una cosa que la fa molt distintiva,
que és un amor gegant als seus personatges.
O sigui, poques pel·lícules que he vist jo que tingui tants personatges
i que es noti que se'ls estimen tant.
I la tercera és supervalenta i...
Bueno, la pel·lícula de l'any segurament...
No ens decebrà, eh?
A falta de cast training Scott Pilgrim i Origen, Inception,
per mi de moment és la pel·lícula de l'any.
Només diré que és superdivertida, trepidant,
més aventurera encara que la resta,
però han fet una cosa molt valenta,
que és que passi el temps en temps real.
O sigui, si la primera era del 95, la segona del 2000,
ara estem al 2010 i no poden fer...
De fet, la Disney volia fer la típica cosa
de fer més aventures de les joguines i tal,
i a Pixar van dir, no, mira, el temps passa,
el xaval ja no és un xaval, ara té 17-18 anys
i marxa a la universitat.
Però han evolucionat en el temps els personatges.
Clar, clar.
S'han fet grans.
I a més les joguines estan totalment abandonades.
Hi ha un tom melancòlic d'abandonament,
de tristor, gairebé d'enfrontament a la pròpia mortalitat.
i hi ha un moment cap al final que és molt, molt bèstia.
O sigui, jo vaig estar plorant tota la pel·li.
Bueno...
Déu-n'hi-do, eh?
A veure, Víctor, tu que l'has vist.
Només...
No desvetllarem al final ni res d'això.
No, no, no.
Però només et vull fer una pregunta
i em perdonen els oients personal.
Com està Mr. Potato?
Genial.
És un dels meus preferits.
És el meu preferit.
Ah, també.
Aquesta pel·lícula, el Mr. Potato,
és ja directament la millor de les tres,
o sigui, on més lluita està,
on més escenes grans té,
o més robar el plànum quan està amb els altres és genial.
Jo recordo una escena brillant d'aquest personatge
dir-ho, ah, doncs, escolta, no és de les més rellevants
perquè en té tantes,
però hi ha una allò que és que em va quedar clavada,
que és quan se'n va i la dona li fa la maleta.
Sí.
I li comença a posar de tot, allò.
És una de les escenes boniques i divertides
i que tenen aquesta familiaritat, no?
Que és un dels aspectes que té Toy Story.
Vull dir, et familiaritza amb uns personatges
que són de mentida però te'ls acabes creient.
Sí, sí, i es nota que tenen aquesta familiaritat
entre ells i amb el seu públic.
O sigui, va guinyant al públic constantment la pel·lícula
sense ser un es-rec.
O sigui, no cau en l'autoparòdia
o a trencar massa la quarta paret, que diguem.
Sí.
Però és superemocional.
O sigui, és que jo m'estimo molt el porc aquest,
el ham, com es diu,
el dinosauri aquest, com es diu, rex.
Sí.
És que és superentranyable.
O sigui, són uns personatges que són com de la família
i veus que s'estimen, que s'ajuden.
Ja dic, hi ha un moment cap al final
que és el gran homenatge a Toy Story
i a més té un final perfecte.
No diré res, però és tot l'emocional
i tot el coherent que ha de ser
amb el que és la vida real.
O sigui, amb el trencament, amb la infantesa,
el deixar enrere el nostre passat,
anar continuant amb la vida.
Però també és coherent amb el to de la saga.
O sigui, que ningú es pensi
que hi haurà un gran massacre o que...
Però bé, és un final molt trist
i molt emocional a vegades molt...
Jo coincideixo amb una cosa.
O sigui, Pixar ha aconseguit un miracle
amb aquestes pel·lícules en concret
que recuperarà en mi la confiança en el bon cinema.
A l'hora de construir unes històries ben nilvanades
i el que estava parlant ara el Víctor dels personatges,
doncs aquesta profunditat, aquesta sensibilitat,
aquests sentiments perfectament aplicats,
accions dramàtiques a una història
que t'arrossega de principi a final,
doncs això és un gran bé.
Una cosa, suposo que hi ha curtmetrat ja abans de la pel·lícula.
Magnífic, magnífic.
Per no perdre els bons costums de Pixar, no?
Perfecte, perfecte.
A veure, l'elecció està feta, no hi ha dubte.
Però això no treu que haguem de parlar d'altres pel·lícules
que també s'estrenen algunes una mica sospitoses.
No sé, jo no l'he vista, però el diario de Carlota...
No sé por qué le he dicho a Oriol que no quería hacerlo,
cuando en verdad sé que quería.
No?
No.
He decidido enfrentarme al problema
y escribir mis propias historias sobre un tema
que lleva tiempo rondándome la cabeza.
Bueno, Carla, ¿te lo vas a contar o no?
Porque no podemos estar aquí todo el día,
no se lo cuento.
¡Sobre sexo!
¿Y para qué lo escribes?
¿Quieres estar preparada?
¿Preparada para apoyar?
¡Hala!
¿Qué pasa?
Esta es Mireia, mi mejor amiga.
Tiene 16 años y le gustan los chicos,
los pendientes y la ropa.
¡Ey!
¿Y a mí no me das otro?
Elisa, mi otra mejor amiga.
Está deseando que un chico se fije en ella,
pero hasta ahora no ha tenido suerte.
Me encanta, ¿verdad?
Lo hiciste.
Tiene unos ojos, unos músculos,
y no es como las niñitas de por aquí.
Es un hombre.
A veure, tenim aquí davant el cartell anunciador.
Sí, sí, sí.
Vèiem que és de la factoria física o química,
l'internada o tota aquesta fornada
de joves actors o joves actors televisius,
fonamentalment.
Aquí el...
Això està basat en l'obra de la Gemma Liena.
En les novel·les de la Gemma Liena, exacte.
Que són excel·lents llibres
i que podríem aprofitar per recomanar-ho.
No li veig jo, la sintonia, aquest to i les novel·les, no?
Doncs, a veure, jo no l'he vist a la pel·lícula,
no l'he de veure perquè tinc certa curiositat.
No diré si és mal ser o no,
però que realment em sembla a mi
que han fet el producte basat en uns llibres
absolutament recomanables.
I tant.
I al passar-lo per la factoria de estudiar...
Que tenen molts lectors, eh?
Moltíssims.
I de fet han aprofitat això
per generar una mica l'atracció cap a aquest film,
que és un producte, doncs, bueno,
de factoria industrial
i que està pensat sobretot pels amants
no tant dels llibres,
sinó aquesta joventut una mica canalla
de les sèries de televisió,
física o química, per exemple.
I hi ha gent que té un rumor
que diu que està més ben fet física o química
que aquesta pel·lícula, per qui per l'estudi.
Doncs, doncs, és probable.
Només tanyaria dins d'un mica.
Té criteri, eh?
Doncs segurament.
No, no, no tinc cap mena de dubte.
Juanjo, a veure...
Jo espero que nadie vaya a verla al cine...
Ho sabia, sabia que aniria en aquesta línia.
I que se olvide pronto.
És la nostra némesis, eh?
No, no, però clar, és que ja d'entrada...
No és molt estimulant, eh?
El tràiler...
¿Alguien ha entendido el 50% de les pàlamos?
No, no, no, no.
No he vist otros rau.
Molt bé, torna a apuntar, Juanjo,
i jo diria que molt encertadament
la falta d'addicció que tenen els actors
del cinema espanyol, no?
Sí, i sobre todo,
segurament els actors sabran parlar bé.
Però, claro, el director li està dic
que tu eres un niña de 16 anys,
tienes que parlar ràpido
i que no se te entiendan, no és així.
Sí, dic mucho, joder, tia, tia, tia.
Oi que coneixeu gent...
Què que has dit, què?
No, no, però us diré una cosa.
Jo, si fos adolescent,
que desgraciadament no és el cas,
a mi m'ofendria molt,
perquè segur que tots tenim contacte
i coneixem nois i noies de 16 i 17 anys
i parlen normal.
Sí, la veritat és que sí.
Hi ha alguns que sí que tenen aquesta manera de parlar,
com hi ha gent adulta que té què passa i tot això,
però jo diria que hi ha bona part de la gent
d'entre 15 i 18 anys
que parlen amb absoluta normalitat.
Jo em sentiria ofès, a la veritat.
En general, la gent suele vocalitzar.
Sí.
O intentar.
I hable de forma més o menys respectuosa.
Mira, parlant de gent jove,
jo torno a recomendar Scott Pilgrim,
que són més grans, són de 20 i poc,
però quan s'estreni, si és com el còmic,
és un reflexe perfecte de com és una persona d'aquesta edat.
Només diré això, que és una comèdia,
és molt esbojarrada,
és estil Nintendo i tal,
8 bits, amb acció...
Sabeu quina és l'edat?
Però no creieu que abusen i ridiculitzen molt
els joves al cinema en aquests moments?
Home, és bastant irrespectuós, eh?
A més, és que no sé què pretenen vendre,
o sigui, quina imatge venen o què volen construir
o què volen aportar a la societat amb aquest jove tia.
No sé, és que...
És un món real, aquest que plantejan les pel·lis d'adolescents?
És real? Té alguna...
És una part, alguna anècdota, potser, no?
Però no ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Jo és un territori que...
Tu què dius, Juanjo?
No ho sé.
Juanjo.
I espero que no...
És com l'oracle, eh?
No, a veure, espero que no sea real.
Igual vivim en un món extraño
i no ens hem d'adaptat que els xavals en realitat són així.
Però jo no ho crec.
Jo tampoc.
Bueno, jo tinc una hermana de 17 anys
i no és així, ni mucho menos.
Pots comunicar-te amb ella amb normalitat, no?
Veus?
Sí, sí.
És que la clau sempre...
Perdó.
No, no, pues...
No, no, sí.
No, no, que la clau sempre és respectar el teu públic
i si estàs parlant a nens de 10 anys,
respectar la intel·ligència d'aquest públic.
Si estàs parlant a gent de 15, respectar la seva intel·ligència.
Perquè si a tu et tracten com a intel·ligent,
faràs un esforç per dir
no sé, jo la tinc, aquesta intel·ligència,
i la faré servir.
Que és el cas del Miyazaki.
Sí, és clar.
Que fa pel·lícules sobre nens,
que són nens superrealistes.
Les nenes de Totoro
és que són com les meves negodes.
Bueno, estem parlant d'un univers amb intel·ligència
i un univers que careix totalment de neurones.
Ja t'adreces a un col·lectiu sobreentenent
o suposant que són d'una manera determinada,
amb un estereotip,
realment entres molt equivocadament.
Perquè a més generalitzes
i això és el pitjor que podem fer, no?
Aquí el problema és que realment la televisió,
doncs, bueno, ha creat uns usos i uns abusos
al intentar retractar una joventut molt cardada,
moltes escenes, amb un sexe moltes vegades,
la droga, però tot molt barrejat.
I aquests còctels moltes vegades són molt destructors
i no reflecteixen aquesta realitat.
Jo, una de les coses que m'agrada molt
de les sèries americanes o, en certa manera,
dels nivells de l'Ibu,
quan tracten aquestes joventuts,
doncs, escolta, no són descelebrats.
És molt heterogènic, a més de tot.
Exacte, n'hi ha de tot.
Però n'hi ha de tot reflectit en un respecte amb la realitat,
que no trobarem aquí, per suposat.
S'estrena una altra pel·lícula, a priori,
els experts, els qui l'han vista,
diuen que és una pel·lícula pretensiosa
i un pèl complicada.
Les vides possibles de Mr. Nobody.
Mr. Nobody será el último hombre de la tierra
que muera de viejo.
No podemos volver atrás.
Por eso cuesta elegir.
A ver, me...
Te has detidido ya.
Mientras no elijas,
todo sigue siendo posible.
Quiero presentaros a una alumna nueva
en nuestra clase. Se llama Ana.
¿No te bañas?
No.
¡Ana!
Prométeme que si me muero,
esparcirás mis cenizas por Marte.
Lelis.
Soy yo, Jean.
Estoy muerto.
No puede haber estado en dos sitios
al mismo tiempo.
La banda sonora no está gens malament.
No, y a ver...
Sí, sobre de la pel·lícula.
Sí.
Bueno, esperen que sí.
Sí, no creo que salga.
No?
No.
Es pixis,
es de la banda sonora del Club de la Ducha.
Doncs, bueno, clar,
és possible que l'hagi agafat per fer el tall.
Doncs, del director,
realment, a mi és un director que m'atrau.
El belga Jacob Andomel,
que en 20 anys ha fet, ara,
tres pel·lícules.
S'ho prenen amb calma.
S'ho prenen amb calma.
Ni una cosa ni l'altra, tampoc.
Sí, és un personatge...
Com aquest de Terres Màlic, no?
Sí, una cosa semblant.
Però jo, les anteriors pel·lícules,
aquesta no l'he vista, eh?
Doncs me van agradar molt.
Sobretot, Tot o l'Héroe,
una pel·lícula bastant sorprenent
dins del seu període.
És un director que sí que és una mica Terres Màlic
perquè treballa el cinema
des d'una perspectiva molt...
No intenta ser original,
sinó que compta històries
que treballen, sobretot,
el surrealisme, les vides humanes.
Jo me'n recordo la que va a l'anterior pel·lícula,
que és el vuitè dia, em sembla que era,
que va guanyar el premi el Jackson Hotel,
l'actor,
juntament, a Berlín va ser,
amb un actor que era el síndrome de Down.
I era una pel·lícula sorprenent
a la sensibilitat a la que narrava la seva història.
I aquesta pel·lícula que ens parla
d'un personatge
que és una mica estrany, surrealista.
O sigui, estem parlant d'una persona
que té sobre 50-60 anys, un belga,
i de cop i volta recorrent
totes les etapes vitals,
i potser Juanjo té més informació,
d'una forma bastant curiosa.
A ver, la gracia de esta pel·lícula
es un...
es un chico de 30, 35 o así.
Es Jared Leto.
Ajá.
Que es la gran recuperación de la pel·lícula.
Sí, señor.
De repente, no os explica muy bien por qué,
aparece en el futuro,
en el 2096 o así.
Y se encuentra en un futuro
en que la gente ya no muere de viejo
y nunca envejecen.
pero él está ahí
y es el único
que envejece
y que sí que va a morir.
Eso que se oye en el tráiler
dice
este señor tal
la última persona
que va a morir de vieja
en la historia.
Doncs és un argumento.
Entonces, su vida ahí en la...
Coloquialment,
se l'ha qualificat com a rareta.
Sí, i de fet,
hi ha un curtmetratge,
o sigui, està basado en un curtmetratge
de...
me sembla que és del mateix director
que no he trobat,
que era una de les coses
que estava buscant
per veure si...
com era aquest curtmetratge,
que un dia, doncs,
va decidir fer
el guió,
allargar una miqueta
totes les possibilitats
que tenia la història.
Jo, a més,
una pel·lícula,
no sé,
és sugerent, no?
Doncs planteja
moltes incògnites.
Doncs caldrà anar a veure-la.
No s'estrena
a Tarragona
Sunshine Cleaning.
No s'estrena aquesta nova...
I em sembla,
per lo que he sentit,
que no va...
No va...
Que no passa res.
A tu sí que t'atreu, no?
Jo he vist algun tráiler
i he dit, mira...
L'actri...
A mi l'actriz m'encanta.
L'actriuíssim, sí.
Sí.
És la...
que hace de...
¿Cómo se llama esta?
Que hace de princesa...
Ah, no, la Amy Adams.
¿Princesa por sorpresa?
No.
No, no, no.
Sí, Amy Adams
es la de La Duda.
Sí.
La chica joven de La Duda.
Sí, sí, sí.
Que me parece que recibió un Oscar, ¿no?
Encantada.
Sí, esto, encantada.
Era encantada, sí, señor.
Es una de las mejores favoritas de Flavia.
Sí, era una mezcla
de dibujos animados
y carne y huevo...
De hace nada.
La viene en el tren
y me encantó
y me enamoré de esta chica.
Y, bueno, la verdad
es que me parece
muy buena actriz.
y es aquello
al peso de la película.
La película me parece interesante
el argumento.
Sí.
Es el reencuentro
de dos hermanas
que no tienen más remedio
que trabajar en una agencia
que limpia
los restos de los asesinatos
después de que se analicen.
Hi ha una película
que está basada también
en aquesta feina
que no tiene nada a ver
que es Samuel L. Jackson.
Em penso que es el protagonista.
No, no estoy segura.
La seva feina
es justamente...
Que nosotros limpiamos la sangre.
Estaba producida por Tarantino.
Sí, pero ella diu una otra vez.
No, no, jo dic una...
Cleaner.
Cleaner.
Efectivament.
Cleaner, que és un home
que té una empresa
justament que es dedica
a anar a les cases
on hi ha hagut un assassinar
i una teja
i una pel·lícula inquietant
decent,
és a dir, correcteta,
podríem dir, correcta.
Bueno, era una pel·lícula d'acció.
Bé, és igual
perquè aquesta no l'estrena
en Juanjo,
ho sento,
però sí que us estrenen
la pesadilla
en no sé quan.
Ja, ja, ja, ja.
¡Kruger!
¡Nadie ahí, cabrón de mierda!
¡Abra la puerta, Kruger!
¿Pero qué pensáis que he hecho?
¡No he hecho nada!
¡No he hecho nada!
3, 4, 5, ...
Bé, jo crec que hauríem
d'obrir el micròfon
mentre va el tráiler
perquè els oients
probablement gaudirien
encara més, si és possible,
dels comentaris
dels nostres col·laboradors.
No tenen desperdici.
1, 2, 3, 5,
això de la veueta infantil
a les pel·lis de por...
Home, ja...
Què tal?
Aquesta, l'origen.
Anem a l'origen, ara.
El de l'origen és supercutre
perquè és un remeig de la primera.
O sigui, l'origen, clar,
era la primera,
però no és una...
O sigui, fan veure
que és una precuela
com fan ara això de...
Per què...
És un obès, no?
Sí.
A més, jo sempre he dit
que si no s'ha explicat
la història que va abans
és per alguna cosa.
O sigui, potser veure
el Darth Vader
de nen petit
no era tan interessant
i per això
no s'havia fet abans.
Clar, clar.
Però bueno,
jo el que li deia al David
que per mi és una molt bona idea,
o sigui, un concepte genial
que mai, mai
s'ha fet del tot bé.
La tercera tenia guió
del Fran Dara,
bon em sembla,
algú d'aquest.
I estava més o menys bé,
però fatal
i aquí també interessa l'actor
però jo crec que no...
Que no li trobo tant suc.
Jo, la veritat,
jo aquí
tinc que dir...
La tindria que tornar a veure
però ara l'hem de fa una mica...
La primera és de fa molts anys.
Del 84.
A mi em va fer por.
Jo la vaig veure a Sitges
i vam surten.
A mi em va fer por,
ho reconec, eh?
A veure,
Festival de Sitges,
l'any 84,
quan se va estrenar la pel·lícula,
bueno,
era veure la sala,
els aplaudiments,
l'entusiasme generalitzat.
És molt innovador el concepte, eh?
A veure,
va entusiasmar.
O sigui,
va ser una pel·lícula
que va arrossegar
totes les ànimes
de friquis del Fantàstic
i a veure,
jo tinc un record,
doncs diria,
entranyable,
no?
D'aquesta primera pel·lícula.
Ah,
tinc un record
entranyable de Freddy.
Clar,
era l'any 84
i estaven tots allí
mirant la pantalla
i molt adolescent,
jo en aquest cas
t'ho tinc que dir,
que era...
Érem la tribu
dels de València i tal
i ara aquest ambient
que sempre he descrit
aquí a la ràdio
del Festival de Sitges
i aquesta pel·lícula
complia,
doncs en aquell moment,
arrossegava
i jo crec
que és veritat
el que diuen ells.
O sigui,
una mirada retrospectiva
fa molt de mal
aquest tipus de pel·lícules.
Ara,
les seqüeles,
estic d'acord,
o sigui,
són infumables.
Destacava Víctor abans
el paper del protagonista,
és un altre actor
que interpreta a Freddy
i això ho posaves
com un punt destacable,
no?
A veure,
és perillós
perquè el Robert Englund
tenia el personatge
totalment pillat
i era perfecte,
però clar,
si has de renovar,
doncs,
està bé que s'arrisquin
i aquest,
el Jack y el Hally,
que és el que feia
de Rorschach a Watchmen,
a mi és un actor
que m'encanta.
Shutter Island
era perfecte,
va estar brillant
i són només
cinc minuts de pel·lícula
però està immens,
és que és la pel·lícula
aquest tio.
Bueno,
jo...
Quan acabem
sempre tots mirem
jo crec que...
el Mestri,
el Mestri,
el Mestri,
el Mestri,
me parece una gran idea
en general,
la idea del hombre
que asesina dentro
de los sueños
y asesina creativamente.
Lo que pasa es que...
Es fin de tot
para asesinar,
que hoy día
se ha de ser creativo,
¿eh?
Sí, sí.
Lo que pasa es que,
claro,
eso que hemos dicho,
nunca se ha aprovechado
bien esto.
A ver,
la primera yo creo
que impactó muchísimo.
Yo no fui capaz
de verla
hasta que tuve
10 o 12 años.
Luego la vi
y no me dio miedo.
Yo había visto el tráiler
y yo decía
yo no puedo ver esto.
En 10 o 12 años
no te va a hacer por
Pesadilla en el Mestri?
No,
porque además
nos la pusieron...
No me puc creure.
Yo a veces dormía...
Yo ya era bastant
más grandeta
y vaig pasar
molta por.
Yo dormía en el colegio
a veces
y...
Esa molt estudiosa.
Pero durante el día...
Dormía en el colegio,
no me dormía en el colegio.
Se dormía en el colegio.
Sí,
bueno,
en un colegio de curas
y tal
y empezaron a poner
la saga
en Televisión Española
todas las que había
y nos la...
Sí, sí, sí.
Alucina, exacto.
Y era una celebración
cada viernes
nos las ponían
y nos divertíamos muchísimo.
La verdad es que nos reíamos.
No daba mucho miedo.
Bueno,
vista en compañía
y tú pasas bien.
A mí la gente reía.
Acabaron siendo comedia
y lo que decíamos
de Freddy vs. Jason
que es fumable
pero al ser directamente comedia
es la mejor de todas.
A mí no me pareció
un desperdicio de tiempo
en absoluto.
Alguna vegada
vosaltres
ho heu apuntat
y fins i tot
heu portat un catàleg
que a vegades
hi ha pel·lícules
tan radicalment
dolentes
que no les pots
deixar de veure.
Jo ara tinc
una clitxada
que es diu
The Human Centipede
El Cienpies Humano
que és d'un científic boig
que vol construir
amb una cadena
d'humans
vol connectar-los
per la sòfaga
amb els intestins
i tal
i crear
un sant peus
humà.
Jo l'he vist
en Sitges
aquesta pel·lícula
Esto es un corto
Bueno, pero
la van convertir
en un argot
Es un corto
que tiene forma
de tráiler
No, no, pero es pel·lícula
¿eh?
Hay pel·lícula
I tu serás
el culo
Aquest és el moment
clímax de la pel·lícula
No, no
t'ho juro
que és delirant
és un
ha sigut la pel·lícula
del festival
no us enganyeu
O sigui
era la pel·lícula
A quina part
dels cent peus
vols estar, home
Exacte
El cul, no
pel mig
No, no
però aquí
no havia on escollir
la persona que li toca
dius
No, por favor
Doncs és bruta
La veritat
és que és una
de les pitjors
col·lícules
de la història del cinema
però va ser delirant
veure la gent
traficant a les entrades
del festival
dient
Tinc entrades
però el centípet
El que pot arribar-te
a fascinar
aquest tipus de pel·lícules
de tan dolentes
Absolutament friki
O sigui
és una pel·lícula
terrible
O sigui
el que se l'ha agudit
la idea
és un geni
és un geni
del friquisme
En sèrio
és una ment
d'una perversitat brutal
Aquesta pesadilla
en el Mestrit Nova
segurament me la miri
algun dia
però quan ja estigui
en DVD
o alguna cosa
doncs jo la veuré
jo parlaré
de la pel·lícula
i bueno
el realitzador
me sembla que és un realitzador
de videoclips
Samuel Bayer
no té nada a ver
amb les pastilles
No, de veritat
Clar, és que
aquesta és la factoria
que fan remakes de tot
de la matança de Texas
i de moment a mi
cap d'aquestes
m'ha agradat
Doncs pel que fa
a les estrenes
és el que tenim
de les pel·lícules
que encara podem veure
voleu comentar alguna
jo en breument
faria un esment
des de la visió
d'espectadora
d'aquestes de carrer
absolutament
no com els nostres
col·laboradors
que tenen el seu bagatge
en cinema
London River
a mi m'ha agradat
Molt bé
I m'ha agradat força
L'heu vista?
No
No
No vaig poder anar a veure
No ho sé
Al David li agradarà
i al Juanjo
desencertar
No ho sé
No ho sé
Jo ho puc sorprendre
Don River
És la que vam parlar
de l'atemptat
de juliol
Ah, vale
Vale
Jo vaig veure
que me parecía
interesante
perquè no
No ho pensava
Jo vaig veure
El retrato
de Dorian Gray
I què tal?
Doncs millor del que esperava
M'esperava una versió
més moderna
més videoclipera
més exagerat
i tal
i sí que té
el punt hedonista
molt flipat
s'han passat de volta
tres vegades
Però clar, és que la novel·la
al seu moment
pensem que Oscar Wilde
va estar acusat d'homosexualitat
que per això podia anar a la presó
i va tenir un judici
per homosexual
O sigui, al seu moment
no podia escriure
un Dorian Gray
tan
tan
desatat
diguem
Però la pel·lícula està
més pujada de tota
que la novel·la
però està bé
i aquest tot
horror gòtico
està molt ben aconseguit
Però ara que has dit això
que no té aspecte de videoclip
immediatament m'ha vingut al cap
una pel·lícula
no diré que és la més dolenta
de la història
però
m'han llevat de la literatura
a un text i convertir-lo en una pel·lícula
Vosaltres us en recordeu
del Romeo i Julieta
protagonitzat
pel Leonardo DiCaprio?
A mi em va encantar
Et va encantar?
Té el seu punt
M'has dit això
d'un rotllo videoclip
Hortera i tal
Jo la vaig veure a la sala 3
dels Estimptos Cinemas Oscars
m'has portat records
i després
em vaig veure ja
un Frankfurt
allà
i és una pel·lícula
que m'ho vaig passar
molt bé
I un Frankfurt
és que és un binomí impossible
És que la pel·lícula
era una canya
A veure, era una pel·lícula
que avisava
que estava hecha
en pla videoclip musical
i tal
No és com les pel·lícules
que el director
no sabe com muntar-las
i les monta
Pone la música de fondo
i monta encima la imatge
I això no
I això li passa a Prince of Persia
que se nota que
en postproducció
han acelerat la imatge
han metit un corte
la destrozan
amb el muntatge
Romeo i Julieta
era un poc
el mateix director
además
de Mulan Rouge
Bas Lurman
Alguna més
de la cartellera?
Què recomano?
Jo recomano
Noche y Dia
que com deia el Juanjo
el títol
hauria de ser
Cavaller
No?
Good night
La de Tom Cruise
Sí, sí
M'ho vaig passar
molt bé
M'ho vaig passar
molt bé
Vaig disfrutar
O sigui, la pel·lícula
la veritat és que
aquí havíem parlat
de què podia ser o no
doncs vaig trobar
que a banda
que és una pel·lícula
entretinguda
que no té cap mena
de pretensió
de res
la pel·lícula
Full Ace
la Cameron
i el Tom Cruise
doncs bueno
tenen millor química
del que jo pensava
són molt professionals
això està claríssim
i és una pel·lícula
que bueno
no és una gran pel·lícula
però la recomano
sobretot a un públic
que n'hi ha
que vol anar al cinema
entrar-te
passar-te bé
sortir-te
perquè és una pel·lícula
que està molt ben feta
i bueno
tu Juanjo no
no recomanes res
no
jo recomiendo
ir a la plaça de la Font
a tomar algo
i ja està
bé
ahí ens trobarem
haurem de posar-li pantalles
perquè li posin pel·lícula
no
sí
hi ha tanta gent
que hi ha de tot
la mateixa plaça de la Font
és una pantalla humana
doncs la cartellera
ja l'hem ventilat
en un pis-pas
com aquell que diu
i escolteu de jocs
videojocs
ara a l'estiu
normalment és una època
que no es fan
grans anuncis
ni grans estrenes
m'imagino
que es reserven
per determinats períodes
de l'any
que tenen aquesta vessant
més comercial
però vosaltres
què apostaríeu
aquest estiu
jocs entretinguts
que tingueu vosaltres
entre mans
tu no surtis
el teu marcianito
de l'any de l'atiu
no
que tingui el predictor
el pollo sé que salta
de l'altra vez
doncs és un éxit
és el mateix pollastre
el porta cada
estic veient el pollastre
ja aquí
a la icona
no
ara és un tetris
jo sí que recomano
vam parlar la darrera vegada
que vaig poder venir
d'una aposta
que fa Microsoft
a l'estiu
que és el Summer of Arcade
que és
com no surten
grans llançaments
de jocs
diguem normals
de format físic
doncs fan una
una mena de
més especial
de joc descarregable
i les quatre estrenes
més importants
del que es preveu
que siguin
més importants
de l'any
s'estrenen ara
i ja està a la venda
Limbo
que és un joc danès
de plataformes
puzzles
amb una estètica
superartística
bastant tètrica
com de compte
de compte fosc
amb un nen
que va recorrent
boscos
i com
m'estàs fent fotos
m'estàs fent fotos
no sé si és un joc
o que és alguna cosa
amb l'iPhone
el David
però bueno
si me roben l'alma
serà culpa tuja
doncs aquest joc
el Limbo
és
artísticament
superrecomanable
però a més
la jugabilitat
està molt ben dissenyada
a mi que m'encantan
els jocs de puzzles
doncs
està fent un vídeo
Víctor
és que és com una criatura
tu li poses una maquineta
i no para
ja ja ja
però jo me sigo
encontrando incòmode
delante de les càmeres
David
no facis això
home
a veure Víctor
acaba aquestes plataformes
Limbo
si és una mentida
que sigui més gran
que el Víctor
i el Juanjo
doncs no
és que tinc morrinya
amb aquestes coses
m'encanta
és que soc molt 2.0
tu ja ho sap
això va al Twitter
no?
això va al Twitter
evidentment
doncs
recomeno el Limbo
ja està
alguna cosa més?
doncs
tu què?
d'iPhone?
jo de l'iPhone
el Predator
que m'ho he descarregat
de Robert Rodríguez
i és un joc
com dels d'abans
xulíssim
jo el que sí que dedica
a l'agost
no sé si sortirà
o et donen la data d'estrena
del Plans vs Zombies 2
que és el millor
que he jugat
en jocs petits
diguem
de petit format
en moltíssim temps
o sigui
vaig estar
el dia que el vaig descobrir
vaig estar tot el cap de setmana
enganxat
és el joc aquest
has parlat tu David
del Plans vs Zombies?
no
és de defensar la teva casa
no havia parlat
però sí que és un joc
que sap que tinc adició
d'una invasió de zombis
i l'has de protegir
la casa
amb plantes
o sigui tens el
i una mica
Zombies Party
sí
però amb plantes
que tiren bombes
o sigui
tens la planta
que tira bombes
en línia recta
aquí tengo la Sensibiera
el geranio
el rosal
el geranio que t'apulta
el girasol
que va recarreguant energia
o sigui
és un joc
que divertit
no?
veritat
però és que a més
el component estratègic
aquest està molt ben enfocat
i sempre
són partides molt breus
de 5 minuts
a 10 minuts
i sempre et donen un motiu
per continuar jugant
això
a veure la propera que té
hòstia
a veure aquesta planta nova
que m'han donat
quin efecte té
hòstia
s'ha fet de nit
i ara no tinc sol
i ara he fet tal cosa
i enganxa d'una manera brutal
el primer està per ordinador
per iPhone
i no sé per què més
sí
i ara anuncien el segon
i jo estaré molt pendent
a l'agost
molt bé
i tu Juanjo
algun joc que ens recomanis
pues ayer probé
Kane and Lynch 2
és un juego de dos
juegas con otro amigo
o el compañero lo maneja
el ordenador
són dos asesinos
i bueno
tienen que trabajar conjuntamente
te puedes traicionar
mutuamente
en esta segunda parte
se trasladan a Tokio
i la verdad
és que lo que pude
probar me pareció espectacular
un realismo absoluto
te pegan un tiro
y tu persona no cae al suelo
pero puedes disparar
desde el suelo
siempre en la posición
o sigui
ja anem a uns extrems
de hiperrealisme
me pareció
de lo mejorcito
que he visto
de sentirte
que estás en Tokio
teniendo cuidado
de no dar a la gente
que va por la calle
me te si convida
que se tira
també és danés
aquest joc
avui parlem de Dinamarca
i la primera part
va ser de les primeres
d'aquesta generació
dels primers grans jocs
i tenia una part
que era la gran prova
de la capacitat
d'aquesta generació
de fer multituds
que era una discoteca
tothom estava ballant
tothom estava de festa
i quan començaves
a disparar
hi havia una espantada general
que era super realista
i va ser un gran impacte
de passar d'estar amb la Playstation 2
coses més limitades
estar dins d'una discoteca
amb tothom de festa
està molt bé
i del que anen lins
faran peli
i diuen que un dels dos
serà el Bruce Willis
molta informació
l'hem d'apair tota
tenim una setmana
per apair-la
i el proper divendres
recuperar
el món de l'audiovisual
pel·lícules
cinema
videojoc
amb Juanjo Ferrer
David Serra
Víctor Navarro
que ara s'anirà a fer
el Camino de Santiago
ara ja surts cap allà
ara ja agafes
les sabatilles
doncs quan torni
del Camino de Santiago
també tornaran la mesura
del possible
per compartir aquest temps
a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
Juanjo, David, Víctor
gràcies
bon cap de setmana
bon estiu
bon cinema
i fins a sempre