Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
el Barça-Madrid el dissabte.
Perquè hi pugui anar.
Perquè si no.
Ep.
Hi ha molts convergents.
Molts socialistes que han de fer de servei servir d'interventors
no recordaran el president Montilla.
Jordi.
A tu això del futbol i de la política.
Home.
Jo preferiria que no coincidissin.
Però vaja.
Si toca, toca.
De totes maneres.
No ha de ser perquè amb diumenge.
Perquè potser és entre setmana.
No seria el primer cop.
El què?
El Barça?
El Barça-Madrid?
No, però les eleccions ja estan el 28 de novembre.
Sí, ja està.
Diumenge 28.
Sí, sí.
Diumenge 28.
I el Barça ja està...
No es pot canviar?
Home.
Pot ser dissabte o pot ser diumenge.
És aquest cap de setmana.
El poden canviar?
Segur que el faran.
El faran dissabte.
Si coincideix, coincideix.
Serà una mica una...
Però de vegades els partits també comencen més tard.
Poden començar més tard.
No, no.
Si no és per això.
És perquè molts militants de partits,
de tots els partits,
fan d'interventors,
fan d'interventors tot el dia,
que la jornada electoral llarga
i que, per tant,
no es poden moure de les taules
des de les 8 del matí
fins a les 9 del vespre
o a les 10 o a les 11,
fins que s'acaba el recompte, oi?
Per tant,
molt soci del Barça
que hagués anat al camp,
doncs,
no hi podran anar
en el cas que es faci...
Serà complicat.
Begonya Floria.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Igual...
Ramon Maria Sanz.
Igual és pericu.
Igual t'és igual,
perquè ets pericu.
Un moment...
Home.
Que no he pogut saludar.
Ramon Maria Sanz, bon dia.
Per què, eh?
Vull dir...
És a dir,
que molts interventors i apoderats
no aniran al Barça-Madrid
perquè hi ha unes eleccions.
A veure,
posem les coses una miqueta al seu lloc
i siguem una mica racionals
en aquest aspecte.
A veure,
que jo tot el món
hagi de girar
en torn un Barça-Madrid
i sóc culer a morir,
escolta,
també hi has de jutjat de guàrdia, eh?
Hi ha unes eleccions en un país
i la gent anirà a votar
i la gent anirà a fer apoderats
i la gent anirà a fer interventors.
Llavors, el Barça-Madrid,
doncs escolta,
el posaran en obert per TV3
i el podrem veure tots tranquil·lament.
No, això segur que no, eh?
No sé si...
El partit no serà en obert.
Això segur que no
perquè allà per pagament
Mediapro té...
La clau la té Mediapro.
El problema està aquí.
El problema està que aquest partit
no serà de pagament.
No que les eleccions siguin el 28 un altre dia.
A veure, begonya.
Bueno, sí, a veure.
D'aquest aspecte més anecdòtic.
M'he sanyada la broma,
m'he sanyada la broma.
Evidentment.
És que si no t'ho entens,
si no ho prens com una broma,
t'entens, Ramon.
M'he sanyada la broma.
A veure.
A veure, un moment.
Ordenem una mica.
Som més conscients que ningú
de la importància d'unes eleccions
al Parlament de Catalunya.
Hombre, no fotem.
Pensava que del Madrid-Barça.
Home, la pregunta seria
què és més important
en unes eleccions
al Parlament de Catalunya
o un Barça-Madrid?
Però, en fi, begonya.
No anem per aquí.
No, jo crec que l'important
és que s'hagin...
Bueno, jo crec que l'important
és que el president Montilla
complirà el mandat en els dies que toquen,
que és el compromís que va assumir ara fa 4 anys
i que, per tant,
ha convocat les eleccions quan toquen.
A mi m'ha sorprès una mica
aquests dies abans
el neguit aquest
per a veure quan es convocaven les eleccions
perquè jo crec que el problema
no era el dia de les eleccions
sinó el que s'ha fet
i, per tant,
bueno, ara ja el tenim,
ja podem acabar de treballar tots.
De fet,
per part dels socialistes,
evidentment,
la precampanya la comencem ara.
Jo sé que altres formacions
ja fa més temps que hi són
i, per tant,
el tema de la data era relatiu
perquè més o menys
ja porten treballant fa mesos
i, a partir d'aquí,
doncs,
el que hem de fer és explicar als ciutadans
el que s'ha fet,
perquè cadascú defensem el nostre projecte,
en el nostre cas,
perquè pensem que el president Montilla
és el que ha de seguir
al front de la Generalitat
i, sobretot,
sobretot,
el que va dir ahir el president
que és treballar en favor d'una campanya neta
i que prestigiem el que és la classe política
i que no anem al pim-pam-pum,
que jo crec que ja toca un canvi de filosofia en aquest senyor.
I ahir el president Montilla
va donar una transcendència realment molt important
a aquestes eleccions.
Va parlar que, en fi,
no s'està decidint el futur de Catalunya
dels propers quatre anys,
sinó de tota una generació.
Tanta transcendència també li donen vostès?
Tan importants, consideren, Jordi?
què poden ser aquestes eleccions
en el marc del debat que viu aquesta societat en aquests moments?
Bromes a part.
És evident que els comentaris
sobre la coincidència amb el partit
era amb molta ironia, no?
És evident que són unes eleccions capdals.
És evident que, en normalitat,
el president de la Generalitat té llibertat
per decidir el dia que convoca les eleccions
sempre i quan estigui dintre de terminis, no?
Això és evident que és normal.
El que passa és que
estem en una legislatura absolutament esgotada,
esgotadíssima,
i no ho he dit Convergència i Unió,
no ho he dit Convergència i Unió,
ho he dit Esquerra Republicana,
ho diuen els consellers del govern.
Per tant, tanta demora,
tanta demora en decidir la data,
tanta demora en portar el país a les urnes
per decidir qui vol que regeixi
el govern del país en els propers anys
per part del president Montilla,
doncs és una ferrada,
jo veig només, al final,
la conclusió com una ferrada al càrrec
a veure si passa alguna cosa
que ajudi a millorar
el que totes les enquestes
i tots els estudis diuen
que serà una debacle del tripartit, oi?
Jo crec que és molt important,
aquestes eleccions són molt importants
perquè fa falta un govern fort
que tregui el país de la crisi,
de les dues crisis que avui té,
de les dues crises en les quals
del país.
La crisi econòmica i la crisi d'autoestima,
perquè no és un problema sols de crisi econòmica,
sinó que és un problema d'autoestima,
després de 7 anys d'un govern de Dragon Can,
amb discrepàncies contínues,
amb 3 partits, 3 líders i 3 ideologies
que dia sí i dia també,
doncs mostren models contraposats de país,
per tant és un país cansat, esgotat.
De fet, el mateix Consell de Castells ho deia,
que el país està cansat del tripartit.
I això requereix d'un canvi,
i requereix d'un govern fort,
i aquest govern fort,
i aquest canvi es diu Convergència i Unió.
Ramon,
tant transcendentals creus que són les eleccions?
Totes les eleccions són transcendentals, totes.
Però aquestes més que d'altres, potser?
Totes, totes.
Totes iguals.
Aquestes són iguals.
És a dir, jo crec que ja van ser transcendents
les de fa 8 anys,
les de fa 8 anys,
quan es va...
Totes.
Perdó, és que totes ho són.
Totes tenen la seva importància.
El fet important ja és el fet
de poder concórrer en les eleccions
i poder votar, doncs,
el president d'aquest país.
Això és un fet important.
Ens trobem davant d'una circumstància
on pràcticament,
no vull equivocar-me,
excepte Esquerra Republicana,
doncs tots els caps de llista són els mateixos,
no, i el Partit Popular,
tots els caps de llista són els mateixos.
L'Artur Mas repeteix,
Montilla repetirà.
L'Alicia no repeteix.
Iniciativa no repeteix.
Iniciativa no repeteix,
Esquerra tampoc.
Però bueno, malgrat això,
malgrat això...
Sí, no repeteix.
No repeteix.
Montilla està confirmat ja com a candidat.
Estàs molt graciós aquest matí.
No hi ha hagut l'acte formal de nomenament com a candidat.
Sí, sí, sí, sí.
Ens l'ha dit que tot està esgotat,
quan no és veritat,
i el que estem fent és acabar la feina feta.
I di-lo del Barça,
i di-lo del Montilla,
està molt graciós.
La irònia està molt bé que presideixi la tertúlia.
Vinga,
ja tindrem temps de debats de campanya.
Que totes les eleccions totes són importants.
Llavors,
la lectura,
que se'n pugui fer de models esgotats
o models deixat esgotats,
doncs lògicament discripo totalment
i en absolut de la visió que en té el Jordi.
És lògica la seva visió,
però jo en discripo totalment.
Ho he dit el teu partit, Ramon,
que està esgotada a la legislatura fa moltes vegades.
No, no, no.
Has dit més coses, Jordi.
Si et quedes en l'última frase,
has dit més coses.
Has dit, per exemple,
un partit de Dragon Can, etc.
Has dit diverses més coses.
Ho deien els teus consellers.
Com?
Ho deien els teus consellers
del primer govern de la Generalitat.
És que no ho dic jo,
estic fent servir paraules vostres.
Paraules del T.T. Maragall, del conseller.
Bàsicament,
perquè vosaltres no teniu projectes
d'apropiar a les paraules dels altres.
Estem parlant d'un segon.
Ja ho he dit.
Estem parlant d'un segon.
Tu m'estàs dient el primer.
Estem parlant d'un segon govern,
i em sembla que ha sigut un segon govern estable,
que s'han fet moltes coses,
que, per part d'Esquerra Republicana,
estem contents,
perquè moltes de les nostres idees
o de les nostres maneres de pensar
s'han plasmat en aquestes lleis i en lleis,
i, vaja,
doncs ha de defensar-ho a la campanya electoral.
Ja està.
Jordi Roca, molt important,
molt transcendentals a aquestes eleccions,
o com qualsevol altra?
Serà com el Barça-Madrid,
que serà el partit del segle, segurament.
Sí.
Com que tots els Barça-Madrid
són els partits del segle.
Sí.
Per tant, totes les eleccions,
totes les eleccions del segle?
Totes són importants, suposo.
Peconya?
Jo crec que totes són molt importants,
però aquestes ho són especialment,
per una raó,
perquè entrem en un procés
en què s'han de gestionar realitats molt complexes.
O sigui,
parlar que un soluciona la crisi,
o parlar que fa falta un model,
o parlar, parlar, parlar,
que és el que porta a fer
en Convergència i Unió dels últims mesos,
parlar molt,
això no soluciona les coses.
Les coses se solucionen amb fets,
se solucionen,
amb un suport del Servei d'Ocupació de Catalunya a Tarragona,
en el que ens ha permès contractar 300 persones
durant aquests sis mesos,
se soluciona obrint les urgències de Joan XXIII,
se soluciona posant en marxa la realitat metropolitana
del transport al Camp de Tarragona,
se soluciona amb fets.
Se soluciona amb fets.
i a partir d'aquí entrem en un moment molt complex,
en un moment en què Catalunya s'ajugarà a poder tenir l'estructura necessària
per afrontar reptes que superen el que fins ara segurament hem conegut,
perquè com estic dient, la societat a partir d'aquesta crisi
i a partir del que està passant no serà el mateix que era,
i per tant se necessiten noves sensibilitats
i són fonamentals en seguir mantenint una Catalunya social
perquè des del meu punt de vista,
des del punt de vista dels socialistes,
aquesta complexitat social
fa que les desigualtats puguin ser cada cop més importants
i per tant treballar per la gent,
treballar per aquesta Catalunya cohesionada,
per una Catalunya que nosaltres tenim molt clar quin model tenim,
és un model federal, el que no té tan clars convergència,
que va navegant cap aquí i cap allà
i per tant no acaba de definir exactament el que vol ni ho diu
i sí que sabem quin model volem per Catalunya,
per això sabem que és important seguir apostant per una Catalunya social
on se segueixi treballant per aquest canvi que s'ha fet en aquests set anys.
Volem fer un petit balanç,
una mirada enrere de la feina de la Generalitat d'aquests quatre anys a Tarragona.
Des del punt de vista tarragoní,
quin balanç en fan del que s'ha fet o el que no s'ha fet,
segons vostès,
si consideren que s'haurien d'haver fet més coses?
El que veig, com que recollint una mica les paroles de la senyora Florian,
mai hi ha hagut tanta desigualtat.
mai hi ha hagut tanta gent que ho passés malament comparativament com ara.
Les fórmules socialistes s'han demostrat que no funcionen
i ara governen a tot arreu aquí.
És a dir, aquí no poden posar les culpes bé.
Senyora, que no frigoritzin aquests temes, jo li demano.
Jo no li he interromput el seu mítin, no sigui mal educada, senyora Florian.
No, no li he interromput.
Em disculparà, li he fet només un mítin.
No, m'ha interromput.
Vostè ha fet un mítin i jo no l'he interromput.
No sigui mal educada.
Això és el primer que hem de començar a canviar.
Jo no he estat mal educada.
A veure, jo els emplaçava a fer una mica de balanç.
Demano disculpa si ha semblat mal educació.
Era una simple precisió, eh, senyor Roca.
Els emplaço si vol anar a fer, dedicar 5 minutets a la tertúlia,
això a dir, en fi, aquests 4 anys, l'acció del govern de la Generalitat,
des del punt de vista de Tarraona Ciutat, s'ha notat, no s'ha notat,
la troben efectiva, la troben deficient, en fi.
Els pobres són cada vegada més pobres.
Jordi Centrà.
Absolutament deficient, absolutament eficient.
I el millor resum és un acudit del NAPI,
el diari de Tarragona de fa un mes, escassament un mes.
Ballesteros, Sabater, Montilla, al balcó del Mediterrani,
tots tres allà com abraçats, no?
I Montilla diu, que bonic és venir a Tarragona,
perquè vinc a Tarragona puc venir aquí, passejar amb vosaltres,
a respirar aquest aire magnífic.
En canvi, a Reus, cada vegada que vaig a Reus,
només vaig a coses de feina, a inaugurar coses,
a posar primeres pedres.
Aquest és l'exemple més clar del govern de la Generalitat de Catalunya
a Tarragona en els darrers anys.
La ciutat de Tarragona n'ha sortit perdent, clarament.
Ramon.
Jo crec que això no és cert, Jordi, ni molt menys.
Hi ha diverses qüestions.
Si, primer, perquè la Generalitat pugui fer els deures a Tarragona,
Tarragona hauria d'haver fet els borradors abans.
I el problema ha estat que Tarragona abans no ha fet els borradors.
És més, Tarragona no havia anat ni a buscar els llibres
per poder fer els deures ni per poder fer absolutament res.
Llavors, en aquest sentit...
Estic parlant de tota l'època Nadal, ja ens hem entès.
I en aquest sentit, veiem que, lògicament, anem darrere de moltes coses.
Perquè molts projectes que es tenien que haver planificat
no es van planificar en el seu dia.
I ja està.
És un mite.
Hi ha opinions per tots els gustos.
Per això hi ha els colors.
Llavors, davant d'aquesta circumstància,
potser el Montella, doncs clar, potser ve respirar l'aire aquí,
perquè aquí no s'havien fet els deures.
No culpem tot a la Generalitat
de si s'han fet projectes o no s'han fet projectes.
Potser Tarragona, i el govern municipal en el seu dia,
té la seva part de culpa.
Begonya?
Jo crec que...
A veure, a parlar de generalitzacions,
sense parlar de dades o de fets concrets,
sempre concret.
I l'Escola Oficial d'Idiomes...
Entrem en l'Escola Oficial d'Idiomes.
L'Escola Oficial d'Idiomes va estar
durant exactament 17 anys
dormint al somni dels justos
perquè el senyor Puig...
Però això ja no val com es posa.
El senyor Puig...
Després de 8 anys de govern ja no val com es posa.
El senyor Felip Puig, en el seu moment,
que era regidor de PTOP,
amb el senyor Nadal...
Conseller.
Conseller de PTOP.
No es van posar d'acord,
que en aquell moment era seu,
en fer el traspàs
quan governaven els dos governs.
És més,
el que va fer la Generalitat en aquell moment
és un cens anfiteutic,
que és perquè se n'enterin els oients
com una espècie d'hipoteca sobre l'immoble,
que és el que està dificultant ara
que realment es puguin iniciar les obres,
perquè ja està tot fet.
L'Ajuntament ha fet els deures,
s'ha posat tot damunt de la taula
i ara només per aquesta rèmola
que ve del passat
i que estem solucionant
i que és un tema administratiu,
doncs jo és que no em ric
perquè per mi les coses són molt serioses,
senyor Roca.
I llavors, clar,
jo no em ric i el que estic explicant
són fets.
Això ve darrere.
No es va solucionar
durant 15 anys
i en aquests tres,
en aquests tres que portem nosaltres
amb el govern,
s'està enfocant bé.
No està solucionat,
amb això estem d'acord,
però s'està enfocant bé.
Una cosa és que sí que...
Jo parlaré de fets concrets.
Quan vaig començar de regidor
de Societat de la Informació
vaig anar al Departament de Governació
a veure el secretari de Telecomunicacions,
el senyor Jordi Bosch,
i el senyor Josué Seient,
que és el responsable
director general de Societat de la Informació.
Mai ningú de Tarragona
havia anat mai a parlar
amb ningú d'aquell departament.
Els tècnics ho van dir, eh?
És la primera vegada
que un regidor de l'Ajuntament de Tarragona
ve a la Generalitat a demanar coses.
I que hem aconseguit un acord fantàstic
de compartir infraestructura de fibra òptica
que està permetent fer una xarxa de fibra òptica a la ciutat.
Per tant, el que vull dir és que en tres anys,
evidentment, o en els anys que nosaltres portem aquí,
no es pot haver solucionat tot el que hi havia pendent,
perquè malauradament hi havia moltes coses pendentes.
El que sí que dic és que s'han posat al fil a l'agunya
moltes qüestions.
Insisteixo, als fets em remeto,
390 treballadors,
ara mateix,
amb un suport fonamental que hem tingut
del Departament de Treball.
Urgències de Joan XXIII inaugurades divendres passat.
Són dos exemples, només.
Per tant,
queda pendent l'Escola Oficial i de Domes?
Estem d'acord,
però des de quan queda pendent, senyor Sendra?
Des de quan?
Des de fa 30 anys deia el senyor Roca.
Jo encara havia estat més prudent, he dit 17.
He dit 17.
I li asseguro que en aquests 17 anys
no sempre ha governat el Partit Socialista.
Això ja li dic ara.
Per tant, siguem seriosos amb aquestes qüestions.
els dèficits d'aquesta ciutat.
Concreti, senyor Sendra, concreti.
Miri, n'hi diré una.
Digui'm, digui'm.
Probablement intangible, o tangible, si vol.
N'hi diré una.
N'hi diré una.
Amb 7 anys que hem aconseguit amb vostès.
Hem aconseguit que Tarragona sigui seu administrativa.
Ara ja no som capital.
Per favor, miri.
Hem dit que deixàvem la broma, eh?
Ho hem dit abans, que deixàvem la broma.
Som seu institucional.
Per què?
Perquè vostès s'han aferrat en una llei
que al final la ciutat de Tarragona,
que també viu de l'ànima,
i que viu de coses tangibles,
i d'escoles oficials d'idiomes,
i d'infraestructures, i d'instituts,
i d'escoles.
Que d'escoles n'han fet una en vuit anys, eh?
Han fet una escola en vuit anys, eh?
Els hi recordo.
Els hi recordo.
Com una.
Però com que també vivim d'un intangible,
també vivim de l'ànima.
Però si vostès no havien deixat terrenys
per la Generalitat.
Com vol que fem escoles
si el govern Nadal no havia deixat terrenys
perquè es poguessin fer?
Com vol que es facin escoles
si no s'havien deixat terrenys
perquè es poguessin fer?
Els hi encanta parlar de Nadal.
Jo parlo de fets.
I ho fan per treure'ls les poses de sobre,
i el ciutadà ja entén
que no val com a excusa parlar de Nadal
i parlar del govern.
Escolti, ja porten...
Porten quasi quatre anys
al govern de la ciutat
i porten set anys al govern de Catalunya.
Jo entenc que no té defensa possible.
Res de res.
No té defensa.
Torna la broma.
El complex d'inferioritat
del tema de les vegueries.
Som seu administrativa.
Escolti, ningú ha dubtat que és capital.
Jo no ho dubto.
Si vostè ho dubta és el seu problema.
Però si no han volgut que ho posin negre sobre blanc.
Ja ho vam dir al seu dia.
I al final va ser per un mitjà.
Pensava que havíem deixat la broma.
Jo que tot es redueixi allò de la seva administrativa,
també ho trobo una mica sarcàstic tot plegat.
Diu la llei, perdona.
Està escrit.
Està publicat al botlletí de la Generalitat.
Al botlletí del Parlament, perdó.
Davant d'aquesta circumstància,
jo penso que, si l'únic que es diu és això,
ja et diré que ho trobo bastant lamentable.
En tot cas...
Escolta, no anem més lluny.
La Universitat de Rovira i Virgili...
Escolta...
Vaja, jo penso que per part del govern municipal
tampoc es va fer el que es tenia que fer.
Que no es va fer el que es tenia que fer.
Escolta'm, Ramon.
La Universitat de Rovira i Virgili existeix on està avui
gràcies al govern que hi havia en el seu moment
i que va fer els seus deures.
Ara no em vingueu amb l'ampliació de la segona fase
perquè ja estava prevista el terreny.
No els va fer, Jordi.
Vosaltres viviu de...
S'havia d'haver fet això,
s'havia d'haver fet allò altre com a excusa
per amagar la vostra ineficàcia.
I si no, mira, Mercat Central...
Recordo que ets tu qui has tret els temes d'enrere.
És que ets tu qui ho has tret.
No et posis nerviós, Jordi.
És que el problema...
Un moment...
Teniu la cua de paella.
Ramon, un moment.
Per exemple, té un mercat central.
Ramon, espera.
No, no, no, un moment.
Ara entrarem a Mercat Central,
però és que el Jordi Rocco m'havia demanat la paraula.
No sé si vol parlar de...
No, jo el que veia...
El senyor Nadal, al seus temps,
va fer una transformació de Tarragona,
que als ciutadans de Tarragona els va agradar
i així li van agrair electoralment.
El que passa que després era un projecte fatigat.
El senyor Nadal estava cansat
i la ciutadania va voler un canvi.
El problema és que el canvi no ha arribat.
El senyal més clar,
si un baixa per l'avinguda a Andorra,
va veure un lletrero amb una maqueta 3D
feta per ordinador molt xula i una esplanada.
El canvi no ha arribat.
Jo sé que ells volien fer un canvi,
però no han pogut.
Al govern socialista no se n'han sortit,
ni a Catalunya ni a Tarragona.
A Espanya seria un altre tema.
I és així, és així.
I passa amb el mercat central,
passa amb la façana marítima,
passa amb l'alta velocitat,
passa amb la tabacalera que ja haurem de fer.
ara posarem una caixa jove.
Recordem que per cada Tarragoni,
el partit socialista aquests darrers 3 anys
ha gestionat 15.000 euros a l'any.
És evident que han fet algunes coses,
però no hi ha institut Tarragona 2,
l'institut de la Vall de la Rebassada,
que ara està allà al darrere de l'Antibes,
que no recordo quin nom té,
ha plaçat Sinedier.
És a dir, hi ha un munt de coses,
estudis que se'n van,
és a dir, hi ha un munt de coses
que els socialistes no han sapigut.
Jordi, això de per què no hi ha Tarragona 2?
Pots explicar-ho?
Per què no hi ha Tarragona 2?
Pots explicar-ho?
No l'ho he fet.
S'ha oposat sistemàticament,
perquè els nens són focus de conflicte,
segons vosaltres,
que hi hagi un institut en aquella zona.
Això no ho hem dit mai.
perquè no s'ha dialogat amb els veïns.
Això és mentida.
Retira-ho perquè no ho hem dit mai.
Si no ho heu dit això,
vosaltres que ho han dit,
els veïns hi heu donat suport als veïns,
per tant...
Vestifico el que he dit.
Ningú està en contra d'un institut.
Vosaltres que sí que heu donat suport amb els veïns.
El que et dic és que
vosaltres que esteu posant pal a les rodes
amb algunes coses,
ara vens amb el cinisme de dir que això no s'ha fet,
això sí que em sembla molt greu.
Em sembla molt greu.
Un cop aprovat no està fet.
Evidentment,
no ens agrada que el tema de Sant Jordi estigui com està.
Evidentment,
clar que hi ha temes per fer,
però d'això a dir que no s'ha fet res
em sembla absolutament greu.
Em sembla absolutament greu.
Un moment,
senyors contartulis,
un moment...
Però que no heu sapigut capaços de capitalitzar el canvi.
I que diguis que posar una caixa jove a la tabacalera
i ho ninguneix d'aquesta manera,
no sé què pensaran tots els joves d'aquesta ciutat.
A veure,
senyors contartulis,
senyors contartulis,
deixem les coses més generals.
Ja que han tret un tema en concret i que a més ha estat notícia...
Un moment, Jordi.
Un moment,
un moment...
A veure,
deixi'm parlar,
introduir el tema del mercat,
ja que ha estat un tema també de debat i de polèmica
en les últimes setmanes.
Va haver-hi l'últim episodi,
va ser la reunió de l'alcalde i del president Espinsa
amb els veïns,
amb els comerciants a l'entorn del mercat.
Sobre la gestió del mercat,
un tema concret,
aquest de competència estrictament municipal,
tot i que s'està a l'espera també de rebre els diners de Madrid.
Sobre la gestió que s'ha fet en el tema del mercat en aquest mandat.
A veure,
Ramon,
primer Ramon,
després Jordi i Sandra,
que eren els que havien polemitzat sobre aquesta qüestió.
O anaven a polemitzar.
S'està fent una bona gestió
i tot està seguint els plaços que han de seguir.
I ja està.
S'està fent una bona gestió
i tot està seguint els plaços que han de seguir.
És a dir,
em sap greu,
perquè clar,
jo no vull retreure ni dir el que s'ha fet o el que s'ha deixat de fer.
I el mercat central és un dels exemples d'altres coses que passen en aquesta ciutat.
No s'havia fet absolutament res.
A veure,
les administracions...
Jordi, per favor.
A veure,
només demano una cosa.
Poder explicar-me.
A veure,
que faci un monòleg del Jordi.
A més a més,
trobo que és un monòleg bastant irònic i bastant humorístic.
Ho trobo fantàstic.
Però bueno,
a veure,
és a dir,
l'administració,
i això ho hem de tenir tots molt clar,
jo m'assembla que nosaltres ho tenim clar,
i no ho podem fer servir,
l'administració tot ha de seguir uns passos.
I aquests passos estan molt més reglats que qualsevol empresa privada.
És a dir,
jo com a empresa privada,
si vull construir una casa,
vull construir un pàrquing,
vull construir el que sigui,
demano els permisos necessaris,
contracto i em dóna la gana,
i faig el que vull en aquest sentit,
sempre igual,
respectant la normativa.
Però,
ningú em diu en quina empresa he de contractar.
L'administració ha de seguir una sèrie de fases.
Fases complicades,
i fases que es fan precisament per evitar que hi hagi problemes de...
D'acord.
Doncs això,
això no es fa en quatre dies.
Quan el que prèviament no s'ha fet,
i no s'ha fet de manera ben feta,
doncs clar,
llavors ho has de fer tu.
Què passa amb el cap central?
Que Convergència i Unió,
i concretament Unió,
no havien fet els seus deures.
Com no havien fet els seus deures,
ens vam haver de posar-los a fer nosaltres.
I això ha de demorar tot el que havia de demorar.
que estan seguint els passos que es tenien que fer.
Jordi,
que això ocasiona molestis als veïns,
molestis als comerciants,
doncs és indubtable.
És indubtable.
Mira, Ramon,
començaré pel final.
Que hagi de sortir l'alcalde de Ballesteros
a defensar el Sergi de los Rios,
vol dir que les coses no s'han fet bé.
Que li hagi de sortir a treure les castanyes del foc,
vol dir que aquí hi ha algú que no funciona.
I començar pel final.
Segona.
Segona.
És que això és un govern, Jordi.
És fals.
És un govern.
Quan heu de parlar, m'aviseu,
que llavors parli.
Doncs molt bé.
Jordi, parla, sisplau.
Ramon, un moment.
Jordi.
Això que és un altre recurs de tertúlia,
dir que estàs molt nerviós.
Estàs molt nerviós.
A veure, Ramon, un moment.
Jordi, Sandra, endavant.
Jordi, endavant.
I començar pel final.
Em sembla que hi ha alguna cosa que no funciona.
Quan ha de sortir l'alcalde de Ballesteros,
atreure-li les castanyes del foc.
Ramon, sisplau.
Bueno, per un moment.
Ramon, que estàs nerviós, home.
Tranquil·litza, que estàs nerviós.
A veure.
És que no podrem acabar la tertúlia.
Que estàs nerviós.
Em sembla que hi ha alguna cosa que no funciona
quan al responsable de mercats
li ha de venir l'alcalde a treure les castanyes del foc.
Torna-hi.
És que no és així.
Entesos, ja ho has dit.
Vols tornar-ho a dir?
No és així.
Torna-ho a dir tu ara i tornar-hi jo també, home.
Que el senyor de los rios digui
que, clar, escolti, les cartes arqueològiques
les podia haver fet Convergència i Unió.
Com les havíem de fer?
Amb la gent del mercat dins?
Els primers se'ls havia de treure del mercat.
Qui els va treure del mercat i els va posar la carpa?
Convergència i Unió,
amb un conveni amb Mercassa.
Qui va ser el que va dir
jo em comprometo una vegada
que aquests senyors estiguin instal·lats
a la carpa exterior,
els senyors de dintre del mercat?
On està el conveni?
A redactar...
Quin conveni?
A redactar...
Que m'escoltes?
A redactar...
De quin conveni m'estàs parlant, Jordi?
De quin conveni m'estàs parlant, Jordi?
De quin conveni m'estàs parlant, Jordi?
Per l'amor de Déu.
Qui va venir fa dos anys aquí
a prometre una milionada
perquè es presentava a les eleccions
i es deia Carmen Chacón?
Que no hi havia conveni per l'amor de Déu.
Parlem amb propietat si hem de parlar,
que estàs a l'Ajuntament i ho has de saber.
Amb aquest tema, sí.
I a més la carpa,
només per situar,
la carpa es va col·locar
sis mesos abans exactament
de les eleccions municipals
i es va treure la gent del mercat a fora...
No, la va inaugurar el senyor de los Rios.
Perdona, la carpa es va col·locar...
La va inaugurar el senyor de los Rios.
Que la inauguréssim,
que la inauguréssim,
després és una cosa,
però que la carpa es va situar a fora...
Però que penses que era fàcil posar-la?
Jordi,
t'agrairé molt...
Bueno, escoltant...
No, no, no!
Set mesos abans!
Vull dir, pots anar a preguntar-ho.
El vostre sempre és molt difícil.
El nostre sempre és molt fàcil, Jordi.
Jo no faig generalitzacions.
I no faig generalitzacions.
Ni tampoc dic mentides.
Ja dic les coses com són,
que són set mesos abans...
Jordi, jo no dic mentides.
D'acord? No sóc com vosaltres.
Perdona que et digui.
Com a l'ins del món, no?
D'acord?
Entre altres coses...
Avui ja t'he fet retirar una.
No, bueno, vau donar suport
amb una entitat que deia això.
i ja ho he retirat.
M'he equivocat.
Tampoc equivocar.
Jo m'equivoco, saps?
De tant en quant.
Vosaltres no.
Vosaltres no.
Centrem-nos en el mercat, sisplau.
Sí, anem al mercat.
A veure, el tema del mercat central,
el que no volem,
i això és evident,
és tenir un Jaume I dos.
Això és claríssim.
Això és claríssim.
Per tant,
els terminis es faran correctament
i es faran seguint
totes les garanties legals
que s'han de fer
i garantint el finançament.
I garantint el finançament.
El conveni amb Mercasa,
que s'ha de signar,
porta una sèrie de diners,
i els deures que es van fer malament
en el seu moment
han fet que tot això vagi en retard.
I sobretot perquè es va planificar malament
amb aquestes presses
de voler-se penjar medalles,
de treure la gent de dins del mercat
a fora la carpa
abans de tenir el projecte executiu.
Que bons que són.
I llavors, és clar,
la carpa es va posar en marxa
set mesos abans
i es van convocar les eleccions
de la mateixa manera
que es va aprovar el pla general
un mes abans de les eleccions,
de la mateixa manera
que la vegada anterior
es va fer una macroexposició
del senyor Bofill
explicant
lo meravellosa que seria
la façana marítima
també tres mesos abans
de les eleccions,
que era la pràctica habitual
de Convergència.
Anna, Jordi, per favor.
Cosa que la vostra...
Amb el millor d'euros que us va costar
l'exposició podíem haver fet moltes coses.
La gent no va pensar el mateix, Jordi,
perquè les eleccions...
Tot eren males...
Jordi, perdona.
No, no, Jordi.
Perdona.
Però si ets tu el que has anat cap enrere.
Així està el país
que necessita canvi
i demana canvi
perquè està cansat...
Estàs molt nerviós
com diu Ramon Maria,
qui ets tu,
que has anat cap enrere,
i has anat a treure tot això.
No et preocupis,
que no parlarem del pont, Jordi.
Tranquil.
Vols parlar del pont?
Sou uns incompetents.
i tu porteu quatre anys
per aprovar un pont
que veu prometre
que l'aprovaríeu en tres mesos
perquè era una cosa xupada.
Per l'amor de Déu.
Tu dius que som uns incompetents, Jordi,
per l'amor de Déu.
Absolutament.
Va, va, va.
Quatre anys
i encara no sabeu com aprovar-lo.
I vau perdre les eleccions municipals.
D'acord?
I esteu a l'oposició
i per alguna cosa devia de ser.
I això ho heu d'admetre.
I funciona d'aquesta manera.
La ciutadania és molt sàvia, Ramon.
La ciutadania és molt sàvia.
L'any que ve també ho veurem.
Jo ho veurem ara d'aquí un mes i mig.
Ja ho veurem si és sàvia o no és sàvia.
No, clar, que és sàvia.
El poble és sàvia i és sobirà.
No t'enganxeris.
Sàvia i sobirà.
No tinguis cap dubte.
És la garantia de la democràcia.
Deixi'm parlar Jordi Roc un moment.
Jo només,
vist i si una mica des de lluny,
en tres anys, Ramon i amb tot el carinyo,
heu canviat el projecte
amb quatre plantes,
amb dues plantes,
sense plantes,
amb pàrquings,
sense mitjana superfície.
Heu trigat tres anys
a fer un projecte executiu
que ara teniu molts problemes
per saber si financereu,
perquè teniu un pàrquing
i una mitjana superfície
i heu de fer malabarismes
per veure si el podeu finançar.
I és així.
Escolta'm,
i t'ho dic amb tota la tranquil·litat
i sense...
I la cosa està així.
I no sabem
si abans de les eleccions
hi haurà màquines treballant al mercat.
I això és molt preocupant,
és molt angoixant.
I si voleu,
vosaltres podeu posar-vos en el paper
de la culpa és de Nadal
i de Raül Font
i de qui sigui.
Jo crec que ho podeu fer.
Jo crec que us equivoqueu si ho feu.
Us ho dic de debò.
Perquè teniu un problema
molt greu amb el mercat.
Jo no sé si serà el Jaume Primer 2
o si no,
però de debò que teniu un problema
molt greu amb el mercat.
I així no ho solucionareu.
Segurament,
hauríeu,
o Ballesteros,
hauria de mirar
de buscar complicitats
a dintre de la ciutat,
en especial amb l'oposició,
per veure com tirar endavant
segons quines coses,
perquè fa molta falta.
i us ho dic de debò
i no ho dic aquí i ara
perquè hi hagi eleccions
al novembre
o perquè no hi ha...
Com a ciutat,
la ciutat no ha tingut
el canvi que necessitava.
No el tenim,
no es visualitza
i a més no es veu.
Això ens portaria
a un altre debat.
A més que és mentida,
ens portaria a un altre debat.
T'ho dic amb el cor, eh?
De debò.
Jordi, no digues res més
que tot és mentida, home.
Jo el que penso
és que els mercats
estan fent els passos
que s'han de fer,
que s'han de seguir,
s'està buscant la financiació
i pensa,
i torno a reiterar,
no és equivocant
ni s'ha d'equivocar,
és que partíem absolutament de zero.
Jo tinc més.
Acabem.
La financiació està garantida.
Això ja ho dic ara.
I no et preocupis,
no et preocupis tant que estarà fet.
No pateixis.
Acabem.
Del finançament,
li preguntarem d'aquí uns minuts
al tinent d'alcalde d'Hisenda de l'Ajuntament,
a veure si ho tenim clar.
Begoña Floria,
Ramon Maria Sanz,
Jordi Roca,
Jordi Sendra,
gràcies per fer aquesta tertúlia
per participar en aquesta tertúlia
de Terraona Ràdio.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.