Com cada dimecres ens corem en salut aquí al matí de Tarragona Ràdio
i com cada dimecres ho fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem en aquesta ocasió Josep Andreu,
el gerent de l'àrea social i gerent de serveis de suport de la xarxa.
Josep Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
I avui ens acompanya, d'altra banda, també Anna Gómez,
ella és la coordinadora del treball social de l'Hospital.
És aquí entre nosaltres perquè volem parlar d'un servei que funciona fa temps,
que funciona molt bé i del que volem conèixer els detalls
és el servei d'atenció a domicili.
Anna, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser entre nosaltres.
És el tema que teníem programat per avui,
però lògicament l'actualitat del dia,
tenint en compte que tenim aquí Josep Andreu,
fa referència al que, sens dubte,
és la notícia que ja us explicàvem aquest matí.
s'ha donat a conèixer que diversos pacients del servei d'hemodiàlisi
de l'Institut Nefrològic Depenent de l'Empresa Fresenius,
hipotèticament o presumptament estarien contagiats del virus de l'hepatitis C.
Val a dir que aquest centre està ubicat a Llevant,
el complex de la que és titular la xarxa.
I clar, això potser ha creat una certa confusió,
un cert enrenou dient pacients malalts de la xarxa.
Podria ser una miqueta el que algú podria pensar.
Des de la xarxa de Santa Tecla,
ahir vau fer públic un comunicat en el qual explicàveu
quin és el vostre paper
o quin és l'espai que ocupa aquesta clínica
dins del que és la xarxa.
I ho podríem explicar o revalidar
el que ahir explicàveu en un comunicat, no?
Sí, efectivament.
I gràcies.
Aprofitem ara l'oportunitat
per aclarir i sobretot
no evitar la confusió
i distorsionar la informació.
Efectivament, l'Institut Nefrològic
pertany a l'empresa Fresenius Medical,
la qual ofereix diferents serveis de diàlegi a tot Espanya.
Aquí a Tarragona, i ja històricament,
perquè aquest servei ja es donava
a dins de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
A la Rambla Vella.
A la Rambla Vella, en el seu dia,
ocupava unes instal·lacions.
Però només és això, ocupava unes instal·lacions.
És a dir, la nostra organització,
la xarxa de Sanitat i Social Santa Tecla,
li llogava un espai
amb aquesta empresa
perquè pogués fer la seva activitat de diàlegi.
Més enllà del que és el contracte de l'espai
i del local,
no hi ha cap tipus de relació
entre el que és la xarxa sanitària i social Santa Tecla
i la Fresenius Medical
i el nom de l'Institut Nefrològic.
Posteriorment,
se va lligar amb l'Institut Nefrològic Santa Tecla
lligat a l'ubicació que ocupava,
perquè era de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Posteriorment,
quan la nostra organització
va fer l'aposta valenta
de tot el complex de Llevant
de treure tot el que era l'activitat ambulatòria
de la Rambla Vella,
de l'Hospital,
perquè col·lapsava tot l'accés
a les entrades, sortides, ambulàncies, taxis,
justament també es va reubicar
el que és aquest espai
de l'activitat de diàlegi,
es va reubicar
al complex de Llevant,
però amb el mateix format,
és a dir, amb el lloguer d'uns espais.
s'alloguen uns espais
que ocupen en el complex de Llevant
a l'empresa Fresenius,
i és ella qui gestiona,
qui porta tota l'activitat
i nosaltres no tenim cap relació
ni vincle amb l'activitat,
ni tenim personal nostre,
ni entrem en...
No hi ha cap relació ni material, res.
Ni material, ni de cap tipus.
Vull dir, ell,
aquesta empresa,
l'activitat la té contractada
directament a través del servei de salut
i aquesta empresa és la que busca
uns espais per poder oferir-ho.
que es dona la circumstància
i que siguin uns espais,
com per exemple el nostre,
en el seu dia a l'hospital
i ara al complex de Llevant,
això és positiu,
perquè és un centre sanitari...
És una font d'ingressos
per la xarxa, també.
Sí, però no és tant la visió
d'una font d'ingressos,
sinó de tenir una activitat
d'aquest tipus centralitzada,
en un espai de salut,
jo crec que se li escau.
Ara ha passat tot això,
i llavors, bueno,
nosaltres ahir,
tant el nostre gerent assistencial
va fer unes declaracions,
molt bé es dir,
també va haver una nota de premsa,
i bueno,
i aclarir,
sobretot pels nostres usuaris
i per tota la gent
que coneix la nostra organització,
que nosaltres no tenim cap relació
ni cap vincle
amb aquesta empresa de Fresenius.
Que el servei ha obert
una investigació,
que és de qui depèn
i qui té en contracte
el servei de salut,
qui farà les pertinents investigacions,
i ja portarà el camí
que tingui que portar,
i en tot cas també,
i aprofito ara
que em deixeu l'oportunitat,
també aclarir,
perquè jo crec
que els mitjans
de comunicació,
el tractament
de la notícia
i de la nostra clariment,
de la nostra desvinculació
amb l'empresa Fresenius
ha sigut molt clara,
en particular avui
el Dia de Tarragona
fa amb un titular
que jo crec
que no s'ajusta a la realitat,
perquè parla
que la nostra organització,
la xarxa sanitària
i social Santa Tegla,
aixaca
la neglicència
d'aquest cas,
jo crec que són dos paraules
molt dures
i que en cap cas
han sigut posades
en boca de cap directiu
de la nostra organització.
Nosaltres no aixequem,
aixecar és acusar,
nosaltres no acusem a ningú,
vull dir,
l'únic que estem dient
és que nosaltres
no som els responsables
d'aquesta activitat,
això és dir una cosa,
i l'altre és dir
aixecar, acusar,
que la Tegla aquí
no acusa a ningú,
i dos,
neglicència,
és molt aventurat
i molt acusarà
parlar de neglicència,
en tot cas
l'investigació
i qui li pertoqui
d'això
ja s'arribarà
a les conclusions
que estigui a arribar,
però la Tegla
no som ningú
per dir que és una neglicència
o no és una neglicència,
no ens pertoca
i nosaltres el que ho hem fet
és la nostra feina
i ser responsables
de la nostra feina.
Investigació
que fa el Departament de Salut
per una banda,
la Fiscalia per una altra,
en tot aquest procés
en principi
la xarxa
s'inhibeix
en tot aquest procés
absolutament de tot.
Evidentment,
nosaltres com no tenim
cap vincle
amb l'empresa
d'això,
evidentment estarem
a disposició
del Servei de Catalunya
i de la Fiscalia
i de tots els òrgans
competents
per si ens demanen
informació,
aportarem la informació
que ens demanin,
però ja et dic
serà una informació
molt basada
en el pla
no del local,
perquè m'entenguis.
La confusió
podria ser
que algú
pensés
que s'havia externalitzat
un servei
de la xarxa
i no és el cas,
sinó que és el Servei
Català de la Salut
que concerta
amb aquesta empresa.
Això és important
aclarir-ho,
no és un servei
de diàlisi
que té la tecla
i la tecla
el subcontracta
a l'exterior,
no és així,
sinó que l'activitat
de diàlisi
se contracta
amb el Servei
Català de la Salut
i aquest centre
busca un espai
per instal·lar-se.
A Reus mateix,
també tenen
un centre de diàlisi,
però ells van trobar
uns altres locals
en un punt de la ciutat
i no es fa
dins de l'Hospital
de Sant Joan.
Bé,
és diferent,
és un altre format,
però ells tenen
uns altres locals
a Reus
i fan el tractament
de diàlisi
en aquests locals.
En el nostre cas
és el mateix.
Una última qüestió
perquè volem parlar
del servei
d'atenció
a domicili.
Se'ls comunica
a aquests pacients
que podrien ser
portadors
d'aquest virus
de hepatitis C
al desembre,
ho comunica
l'empresa,
no la xarxa?
Ja sé que és incidient
en el mateix,
però potser...
Sí, sí,
no, no,
i t'agraeixo
també la pregunta
per remarcar
i aclarir millor
el concepte.
És que nosaltres
no parlem
amb cap pacient
perquè no són pacients
naltros,
no són nostres
i per tant
la tecla
no té cap relació
amb aquests pacients
respecte al tractament
de diàlisi.
Que aquests pacients
a més a més fossin
pacients nostres
per altres tipus
de patologies
a la tecla,
això és una altra cosa.
Però pel fet
del tractament
de diàlisi,
qui parla
amb els pacients
i qui té relació
amb els pacients
és l'empresa
Fresenius Medical.
La xarxa
té molts fronts oberts,
aquest ja hem vist
que no és un dels que té,
senzillament,
diguem-ne
que un espai físic
de la xarxa
es dedicava a fer
aquesta hemodialisi
però no ho feia
la xarxa.
Jo crec que ha quedat claríssim,
molts fronts oberts
i un és
l'abasant social
que té la xarxa.
Aquí entraríem
en aquest servei
d'atenció a domicili,
que també es pot prestar
a confusió,
perquè diguem-ne
que té uns paràmetres
molt concrets,
no és allò
de bé el metge a casa
com quan nosaltres
sentem petits
sinó que és una altra cosa,
no, Anna?
Sí, és una altra cosa
molt diferent
perquè nosaltres
com a professionals
d'aquest servei
d'atenció a domicili
comptem amb treballadores familiars
i auxiliars de neteja
que donen suport
a les persones
que ho necessiten
perquè puguin remandre
el major temps possible
al domicili
abans d'anar
amb algun altre servei
com poden ser
residències,
sociosanitaris
o serveis
d'estades permanents.
I quines serien
les persones tributàries
d'aquest servei
en principi?
Bé,
jo aquí destingiria
el servei d'ajuda
a domicili
té dos àmbits,
té l'àmbit públic
i l'àmbit privat.
El que nosaltres
en aquests moments
estem desenvolupant
és el de l'àmbit públic
que qui l'ofereix
és en aquest cas
la corporació local
és l'Ajuntament de Tarragona.
L'Ajuntament de Tarragona
que és el que té
la competència
en aquests temes
a través del seu Departament
de Polítiques Socials
i a través dels seus serveis socials
genera
diguem
una demanda
en aquest cas
bueno,
en el seu dia
va treure un concurs
per dir
buscant
alguna empresa
una institució
que pogués donar
el servei d'ajuda a domicili
en aquests moments
a Tarragona
estem
la xarxa sanitària social
Santa Tecla
i una altra empresa
que es diu VBS
entre els dos
diguem
per dir-ho de manera fàcil
ens repartim la ciutat
la meitat cadascú
llavors
qui és l'usuari
diguem
d'Anna
d'objectiu
del servei
aquell que els serveis
socials de l'Ajuntament
identifica
serveis socials de l'Ajuntament
identifiquen
una sèrie d'usuaris
cap a les seves característiques
en tot cas l'Anna
com a tècnica
ho podrà definir millor
no
són susceptibles
de necessitar
un ajut
a domicili
per què?
doncs perquè
tenen algun tipus
de dependència
que no tenen
la mobilitat reduïda
tenen algun tipus
de casuístic especial
que
i manca de recursos
que això provoca
que hagi un servei extern
que
i llavors
qui identifica
el tipus de servei
i la
la quantificació
és a dir
per exemple
una hora de neteja
dues hores d'un cuidador
que el cuidi
que l'aixequi
que el netegi
que li faci el menjar
etc.
tot això
està identificat
a través dels serveis socials
de l'Ajuntament
i en altres
ens passen
diguem
el que és
la cartilla
d'activitat
a desenvolupar
permanentment
que permanentment
està canviant
perquè clar
hi ha usuaris
que són
diguem
necessitats puntuals
de dies
perquè han hagut
malalts
perquè
o tenen
algun tipus
de necessitat
puntual
i hi ha altres
que són més crònics
i són més reiterats
interessant explicar-ho
perquè a vegades
els que no treballem
en el vostre ram
podíem confondre
el SAT
a veure si ho diré
amb el PADES
però es podria prestar
confusió
perquè tot el que implica
que un professional
vagi a casa teva
per donar suport
davant d'una situació crítica
com pot ser aquesta
pot crear
no vol dir
que un usuari
tingui aquest servei
d'atenció domiciliària
i que també
sigui pacient del PADES
per les seves característiques físiques
us haureu de coordinar
també
amb tot això
ja esteu en contacte
m'imagino
el PADES
seria un servei sanitari
i el SAT
el servei d'atenció domiciliària
és un servei més social
però sí
és evident
que nosaltres ens coordinem
en tots els serveis
que hi ha a la zona
a la nostra zona
i a la zona
on viu la persona
l'important
d'aquest servei
d'atenció domicili
és que no solament
toquem
persones grans
vinculades
amb la llei
de la dependència
sinó que també
toquem nens
casos d'infància
i el que tenim
cada vegada més
són casos de salut mental
de gent jove
que vol viure
sola al domicili
i clar
això fa possible
que comptin
amb aquest servei
de suport
per romandre
el major tens possible
sols en un domicili
portar una vida
normal
integrada
a la seva comunitat
important
això perquè
la tendència
és pensar
que són persones
grans
amb malalties cròniques
limitades físicament
i pel que dius
els perfils
són ben diferents
sí
el gruix més important
és el de gent gran
però cada vegada més
obrint fronts
amb infància
i gent jove
que té problemes
de salut mental
tal com
ha explicat el Josep
que es crea
el circuit
de les persones
que poden
acollir-se
a aquest servei
com ho treballeu
jo m'imagino
que heu de fer
una planificació
setmanal
és a dir
que deu ser
una mica complexa
ja és difícil
a vegades
organitzar
una vida domèstica
imagino que
organitzar
moltes vides
domèstiques alhora
és complicat
com treballeu
Anna
tot aquest tema
mira
nosaltres
el que ens és molt important
és tenir professionals
molt capacitats
per aquest tipus de tasques
llavors també
hem començat
a donar formació
a aquestes persones
amb conveni
amb el SOC
amb el Servei d'Ocupació
de Catalunya
ja fa un parell d'anys
que fem uns cursos
d'ocupació
i toquem
el curs
es diu
auxiliar d'infermeria
en geriatria
i capacitem
aquestes persones
per donar suport
a aquestes famílies
i a aquests nens
siguin persones grans
al domicili
a partir d'aquí
rebem l'ordre
de l'Ajuntament
el gruix
que més tenim ara
és el servei públic
però sí que és veritat
que estem ampliant
i cada vegada
ens ho demanen més
el servei privat
llavors nosaltres
el que fem
és organitzar
planilles
que li diem
organitzem el treball
tenim ara
en aquest moment
50 persones
treballant
amb aquest servei
llavors clar
és un servei
que requereix
molta gestió de personal
i pues bueno
fer bé
les planilles
perquè aquestes persones
tinguin el dia
ocupat
amb totes les hores
que els hi pertany
de feina
i a part d'això
fem reunions
de coordinació
mensuals
amb els serveis
socials
per veure
quins són
els objectius
de cada
família
de cada cas
i portals
i portals
a terme
si teniu
50 persones
treballant
això vol dir
que són
moltes persones
les que reben
el servei
moltes
sí
teniu alguna
xifra aproximada
gairebé
arribem
als 250
no arribem
als 300
però
els fregams
sí
us sembla
cada pacient
és diferent
cada persona
és diferent
això que estic dient
és obvi
i és en general
però podríem crear
doncs
com un perfil
una miqueta
per veure com és
el dia a dia
de la feina que fan
aquests 50 professionals
i del que reben
les persones
d'aquest servei
una persona gran
per exemple
què és el que fa
el servei d'atenció
domiciliària
per ella
mira
les persones grans
normalment
les persones grans
són gent que està
molt incapacitada
físicament
i a vegades també mentalment
per fer les tasques
de la vida diària
és a dir
el que els hi fem
és la higiene
els hi preparem els dinars
els hi donem el menjar
moltes vegades
la gent que sí
que més o menys
està vàlida
la podem acompanyar
a comprar
el que donem
és un recolzament
perquè ells continuïn
fent les activitats
bàsiques
de la vida diària
en els casos
d'infància
moltes vegades
tenim un cas
d'infància
perquè hi ha
casos més greus
de maltractaments
o algun tipus
d'abusos
per part dels pares
llavors el que fem
és una mica
una tasca de control
d'aquests domicilis
aquests nens i nenes
diguem-ne
que no se'ls separa
de la família
perquè diguem-ne
el procés judicial
o els fets
va per una banda
si hi hagués
presumptes maltractaments
però si és qüestió
d'estar atents
que no arribin
aquests maltractaments
quan els nuclis
són nuclis
molt deficitaris
ja de principi
doncs el que fem
és una tasca
una mica d'això
de previndre
que arribin
a mayores
que se sol dir
i fem una tasca
de prevenció
i control
i també d'ensenyar
als pares
o educar
quines són
les seves feines
respecte als fills
perquè també
tenim molts casos
de gent
que ha passat
per una situació
de vida difícil
i no sap
ocupar-se dels fills
no els porta a col·legi
pensa que la vida
és tot dormir
i poca cosa més
i llavors el que fem
és això
ensenyar hàbits
i en els casos
de salut mental
el que fem
és que aquesta persona
pugui viure sola
al domicili
també li ensenyem hàbits
ensenyem que s'ha de cuinar
com s'ha de netejar
la cuina
com s'ha d'organitzar
la vida domèstica
bàsicament el que fem
és donar a tothom
possibilitats
que visquin al domicili
fent les activitats
que una persona
normal
entre cometes
faria al domicili
no fem gaire cosa més
en el cas que esmentaves
els nens
és ben cert
que a vegades
quan parlem
nens que puguin estar
en perill de risc
d'exclusió social
algun d'aquests perfils
immediatament
pensem en el maltractament físic
però no és l'única manera
a vegades
com era allò
no és peca d'acció
sinó per omissió
probablement
siguin casos
d'omissió
d'atenció
dels nens i nenes
perquè aquells pares
no saben ni què han de menjar
és que tampoc
han tingut hàbits
ells moltes vegades
estem parlant
de domicilis
que han tingut
moltes carències
clar, són domicilis
que ens els deriven
als serveis socials
evidentment
als serveis socials
no hi ha gent
que tingui
moltes possibilitats
i moltes habilitats
llavors el que fem
és això
possibilitar
que aquestes persones
visquin
el major temps possible
i de la millor manera
possible
el domicili
que hi és molt
clar, després parlaves
d'aquest altre grup
que era una
relativament recent
incorporació
persones que tenen
algun tipus de malaltia mental
i que opten
per intentar fer una vida
també les xifres
ara no les tenim
però diuen
que cada cop
hi ha més persones
que pateixen malalties mentals
l'Anna Mesa és psicòloga
professionalment
i és ben coneixedora
d'aquest tema
clar, aquest és
igual que la gent gran
aquest grup de persones
aquest col·lectiu
cada vegada anirà més
també
perquè l'externalització
dels pacients
també cada cop
és més evident
sí
nosaltres els pacients
que tenim
són tots
en coordinació
amb el centre de salut mental
el centre de salut mental
també disposa
d'un equip
que treballa
en domicilis
llavors no podríem
fer aquesta tasca
si no tinguéssim
un suport
professional
perquè clar
són casos molt complicats
moltes vegades
entre medicació
que prenen
gairebé tots
van al centre de salut mental
al centre de dia
del centre de salut mental
i llavors
el que fem
és donar el recolzament
que el centre de salut mental
que els professionals
d'allí ens demanen
no hi ha res
per tota la vida
ja ho sabem
en lloc
en aquest cas
diguem-ne
que es planteja
terminis
d'atenció
a aquestes persones
sí
normalment
tenim uns objectius
i la finalització
del servei
són
si hem de complir
els objectius
si les persones
veuen que ja poden
continuar
per si mateixes
el que passa
és que n'hi ha pocs
d'aquests
normalment
la gent gran
s'acaben els serveis
quan ingressen
ja no poden
no tenen capacitat
per viure als domicilis
ingressen
en alguna residència
estan a domicili
i es moren
també
perquè moltes vegades
hem donat
en coordinació
amb el Palais
suport a persones
que es volen morir a casa
i també
s'acaben
perquè
les persones
de salut mental
se'n van a viure
amb algun familiar
perquè evidentment
ja ha acabat
l'etapa
en què poden viure sols
però sí que és molt important
ara
el centre de salut mental
està intentant
que les persones
que poden viure
soles
visquin als domicilis
soles
Comentaves que treballeu
lògicament
en col·laboració
amb els centres
de salut mental
i pràcticament
amb tot el que tingui
a veure amb serveis socials
a la comunitat
independentment
de la institució
que els gestioni
això també fa detectar
probablement
problemàtiques paral·leles
que puguin sortir
en cada domicili
Sí
nosaltres també
detectem aquestes problemàtiques
i les posem
en coneixement
dels serveis socials
i llavors conjuntament
normalment
sempre ho decidim
bastant conjuntament
perquè nosaltres som
els que anem al domicili
i llavors coneixem
moltes vegades
millor
aquestes persones
que inclús
als serveis socials
que li han fet una valoració
de principi
i després ja no el tornen
a veure més
entre cometes
La relació que es deu crear
entre aquests 50 professionals
i treballadors
i les famílies
deu ser molt estreta
i a vegades
és molt complexa
Sí
és molt complexa
perquè s'ha de saber
posar límits
per això nosaltres
el que intentem
és formar aquests professionals
de la manera
que nosaltres creiem
que ha de ser
el més eficaç possible
cara a tractar
tots aquests objectius
que no és fàcil
no és fàcil
Sí
perquè explicat així
sembla que arriba
aquella persona
entra amb la seva clau
que deu obrir
deu tenir la seva clau
a la casa
a vegades
si parlem ja de famílies
al cas del mes
m'imagino que
el rete la intimitat
el té tothom
però després clar
les persones
grans sobretot
entra allà
doncs veu com està la persona
fa les tasques
que hagi de fer
sembla molt senzill
així no?
No però es creen
molts vincles
i moltes vegades
les treballadores familiars
o treballadores familiars
que tenim homes
pocs
però en tenim algun
no saben posar
deslliurar
necessita
barrer emocional
necessària
d'aquesta situació
i moltes vegades
quan s'acaba el servei
continuen anant
a fer tasques
de voluntariat
en aquells domicilis
perquè
han creat molts vincles
i això és el que a nosaltres
no ens agrada
o no volem que facin
nosaltres anem a fer
una tasca professional
emocionalment
aquelles persones
han d'estar
connectades
amb la seva comunitat
d'una altra manera
amb amics
amb famílies
però no amb una persona
que ve a fer una feina
i que en algun moment
determina de la seva vida
o el canviarem
perquè moltes vegades
també s'han de canviar
els serveis
per no crear
aquests vincles
s'han de canviar
els professionals
o bé
el servei
s'acabarà
s'extingirà
i per tant
han de saber
molt bé
on estan
i posar
aquestes barreres
és que dintre una manera
planera
determinades situacions
et toquen
i és difícil
desvincular-se
d'aquí
la necessitat
de fer
aquest canvi
però quan tu
estàs fent
una tasca assistencial
passa en tots els àmbits
no solament
en l'àmbit social
sinó en l'àmbit sanitari
també passa
perquè els serveis
d'atenció domicili
sanitaris
com pot ser el PADES
o poden ser els programes
d'atenció domiciliària
de les àrees bàsiques
que és el que deies abans
quan el metge venia a casa
també ho tenim
i això
i llavors tots aquests serveis
també impliquen el mateix
és una tasca assistencial
fa que tu
et volquis
o et donguis molt
amb aquestes persones
perquè és una feina
molt gratificant
et dona molt més
del que tu dones
reps més
del que tu dones
llavors
són feines complicades
en aquest sentit
ja m'ho penso
que Déu n'hi do
clar
això ens dona
una visió molt àmplia
parlàvem
que l'Anna
és la coordinadora
de treball social
de l'hospital
i ara parlàvem amb el Josep
ell és el gerent
de l'àrea social
per tant ja fa temps
que sabem
que la xarxa
no només dona
aquell servei mèdic
en el sentit estricte
sinó que cada cop
té més fronts oberts
sense anar més lluny
aquesta setmana
ens visitava
el coordinador
del menjador social
de la casa del Trans C1
recordem
que és Càritas
i l'Ajuntament
els titulars
d'aquest servei
però es gestiona
des de la xarxa
cada cop
s'amplia més
a la comunitat
la tasca que fa la xarxa
des del punt de vista social
no només mèdic
sí, sí, exacte
és així
és a dir
el nostre nom
diguem
en aquests moments
el nostre nom corporatiu
que és xarxa sanitària
i social
de Santa Tecla
aquest és
diguem
la pota
de l'activitat
que en aquests moments
des de la nostra perspectiva
tindrà major creixement
en els propers anys
no
no en volum
perquè el volum
la nostra activitat
sanitària
és importantíssima
en aquests moments
nosaltres tenim
dos hospitals
sis centres d'atenció primària
33 consultoris
tot això és un gruix
d'activitat de salut
molt important
ara aquests dies
també
s'han anunciat
dos centres de primària
nous
un al Vendrell
i un a Segur de Calafell
vull dir
la salut
n'hi haurà creixent
perquè a més a més
la nostra societat
cada vegada
és més demanda de salut
però l'àrea social
i a més a més
això
ho puc dir
és voluntat
del nostre patronat
de la fundació
potenciar
i treballar
més
tota l'àrea social
i en això estem
i per això
ens estem organitzant
començar una nova etapa
un nou pla estratègic
en aquest tema
de l'àrea social
nosaltres en aquests moments
perquè la gent s'ubiqui
treballem quatre grans àrees
que és l'àrea
de gent gran
on tenim la residència
tenim la residència
de Llevant
amb 60 places
i ara
que ja estem construint
una residència
ponent
serà molt gran
de 180 places
amb 40 places
de centre de dia
portem una residència
d'arbots
de 25 places
estem mirant
d'intentar gestionar
i moltes vegades
per oferiments
que ens fan tercers
de projectes
de gestió
de residències
portem centres de dia
tot això
és la gent gran
després ja
tot el tema
del treball social
que és el que porta
l'Anna
els mateixos treballadors
socials
que estan a l'hospital
que estan a les àrees
bàsiques de primària
que fan tot
el projecte
d'alçat
etc
després tenim
tota la branca
d'activitat
que nosaltres
anomenem
de l'infància
on tenim llars d'infants
tenim llars d'infants
de la rebessada
llars d'infants
de bona vista
ara estem a veure
si podem optar
a una nova
que volen fer la mora
tenim un projecte
petitet
que molta gent
no coneix
però per nosaltres
té un significat especial
que va relacionat
amb tot això
que és una casa
d'acollida
de nens
de 0 a 3 anys
de nens
desnonats
de les seves famílies
per maltractes
o per això
només són 12 places
però és un projecte
que per nosaltres
no és un gran volum
però és molt especial
per nosaltres
i també és un àrea
d'activitat
nostra social
i per últim
tenim l'àrea
de la discapacitat
que en aquests moments
nosaltres tenim
una bugaderia
on estan treballant
al voltant
de quasi 35
nois discapacitats
psíquics i mentals
que és el sector
on nosaltres també
volem treballar més
que és un sector
més desfavorit
d'això
entenent
que el discapacitat físic
malgrat ser
discapacitat físic
té més oportunitats
en canvi
els que són psíquics
i mentals
són els que té
més dificultat
d'integració laboral
i llavors tenim
una bugaderia industrial
en aquests moments
també estem gestionant
un pàrquing
vull dir
una sèrie de projectes
al voltant del món
de la discapacitat
per tant
gent gran
treball social
infància
i discapacitat
són les grans àrees
del nostre projecte estratègic
de creixement
de l'àrea social
de la nostra organització
treballen al voltant
d'unes 150 persones
al voltant
de tots aquests projectes
ja és un volum important
home
definir el concepte
de salut
en la societat
en què visquem
probablement
no el podríem definir
sense totes
aquestes demandes socials
que estan absolutament
ben vinculades
a la nostra biologia
que a vegades
una cosa
no es pot
desvincular
de l'altra
Josep Andreu
Ana Gómez
ha estat un plaer
moltíssimes gràcies
fins la propera
molt bon dia
a vosaltres
adeu-siau