M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et faig de dir viure.
De totes maneres, Antoni Peco pot estar com a Fundació Casal Amic,
però perfectament, lògicament, està també dins del moviment veïnal de Tarragona,
que avui és protagonista en aquest espai al carrer.
Saludem Jordi Collador, director de la Fundació. Jordi, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Quin Sant Jordi més maco que vam tenir.
I el tema del traginament de llibres que va haver-hi al barri va anar molt bé.
Les activitats que s'organitzaven des de la biblioteca del centre civil.
Van anar molt bé.
Jo crec que aquest Sant Jordi va estar molt marcat a la Rambla
per els diferents moviments.
Molta gent, molts col·lectius, molts agrupaments que feien històries.
Això sempre enriqueix el teixit social.
Home, i funciona una mica també de parador,
perquè a vegades hi ha qui diu, modestament, crec que equivocadament,
és que a Tarragona ningú es mou,
és que a Tarragona les entitats no es mouen.
Nomèricament, en quant a persones que activament dediquen una part del seu temps,
probablement tampoc no trobaríem un sens molt gran.
Però Déu-n'hi-do, no, Toni?
Una mica estem instal·lats sempre en aquesta lectura.
Oh, és que la gent no fa res, home.
Déu-n'hi-do si la gent fa.
Vosaltres ho sabeu, que esteu a peu de carrer cada dia.
Molt bé.
Segur que fem moltíssimes coses.
El que passa és que no sempre trobem la difusió que voldríem, no?
I, bueno, jo crec que m'agrada sempre ser una mica crític.
Hem fet, durant aquesta setmana a Sant Jordi,
la setmana cultural del barri de la Floresta,
i nosaltres tenim cap mitjà de comunicació,
tot i que ho hem enviat, eh?
Sí, sí, ho han enviat.
Perquè jo recordo...
No, no.
Ho dic amb carinyo, eh?
T'ho dic amb carinyo per això, no?
Perquè fem moltes coses, però no sempre es fa la difusió...
És que jo t'ho dic amb carinyo també.
Bé, evidentment, van enviar,
i jo recordo que el primer dia, el primer acte,
vam dir l'activitat que fèieu,
que em penso que era...
Un mercat solidari.
Exacte, un mercat solidari,
i després hi ha hagut conferències.
Molt bé.
El primer i el segon dia,
jo personalment recordo haver parlat de les vostres activitats.
Molt bé.
El tercer dia ja no en vaig parlar.
Vale, vale.
Per tant, fem aquí una mena d'acte de constricció.
No, a lo que íbamos.
És que tens raó.
O sigui, activitats es fan moltes,
hi ha moltes entitats fent coses,
però no sempre surten a la llum pública,
es fa una campanya de divulgació a nivell de la ciutat
de les coses que en petits grups,
petites entitats, s'estan fent al dia a dia.
Hi ha moltíssimes coses que s'estan fent.
Home, de fet, una mica el que ens ocupa avui
és parlar d'aquesta proposta que es fa des de la federació
per generar un pla d'acció per facilitar
que les entitats estiguin més a prop de la gent.
Moltes vegades, i no només en l'àmbit d'educació comunitària,
d'entitats veïnals, sinó en general,
el que sempre es diu és que el que falla una mica
són els canals d'informació en general.
Aquí a Tarragona, i probablement també...
No sabem trobar tots plegats, eh?
Dir que aquests canals d'informació
perquè la gent de la ciutat sàpiga realment
que hi ha tot un grup d'entitats i de persones
que estan treballant en una sèrie de camps.
No, no, això és veritat.
Sí, jo crec que l'exemple d'això, sobretot,
fent així grans exemples, és l'Obama,
que va aconseguir connectar amb els individus,
més enllà dels grans agrupaments o així,
sinó amb la seva campanya, la campanya petita,
i això l'ha fet ser president del gran país,
que en diuen.
És una mica...
Sempre estem en aquest mateix plantejament.
Jo crec que qui aconsegueixi construir aquest circuit
és qui tindrà la facilitat d'arribar a tothom,
i que són els grans problemes que tenim.
Ara estem en tot el tema de les xarxes 2.0,
els Facebook, els Twitters,
allò descobrint les pàgines web,
però encara estem en un ritme de descobriment
i això són dificultats que justament
per molts correus que hem vist,
de vegades costa obrir-los.
Clar, però això es tradueix,
tot aquest moviment que hi ha virtualment,
es tradueix al món real,
perquè no oblidem que no tothom està a la xarxa
i que no totes les entitats tenen diners,
així de clar,
per tenir una web que sigui molt interactiva
i molt participativa.
Moltes de les entitats que podeu representar
i amb les que treballeu
per una migradesa de recursos econòmics,
sens dubte,
no tenen unes webs que realment siguin operatives.
És veritat, és veritat.
I no només hem de tenir una web que sigui operativa,
sinó també l'hem de poder mantenir
i que sigui viva,
i això vol dir dedicar-hi temps i coneixements,
que tampoc...
Amb tot això ens hem de formar, no?
Vull dir, nosaltres des de la Federació
i conjuntament amb la Casa de la Mica
que estem intentant tirar endavant
tot aquest tipus d'accés de comunicació,
de nova comunicació,
sense oblidar-nos de la tradicional,
perquè és el que dèiem,
hem d'arribar a tothom.
En aquests moments tenim una part important
que és aquesta de les noves tecnologies,
en la qual la gent jove, el jovent,
doncs té més facilitat,
però que des de la part més conservadora,
no, no, conservadora no,
més tradicional,
des de la part més tradicional,
doncs ens costa molt d'arribar.
Clar, hem de fer un esforç important
des del moment veïnal
per adaptar-nos a aquestes noves tendències
de comunicació
i indubtablement hem de comptar
amb col·laboració tècnica
i de suport de les entitats
que ja hi són al territori,
com és l'exemple del Casal Amic,
i que tot això ja ho ve treballant
des de fa temps,
per tant hem de fer xarxa,
hem de treballar conjuntament
i entrar en aquest nou món de la comunicació
amb les dues vessants, diguéssim,
la tradicional de sempre,
el pamfleto, la revista
i la megafònia del barri,
i també, doncs, el Facebook,
la pàgina web, el blog
i el que sigui convenient.
Jo aquí crec que, no,
per tirar-li floreta així,
una floreta ràpida,
a les serveis de la floresta,
per exemple, ho treballa molt lluny, no?
Té la seva pàgina web de Facebook, no?
Vecinos del barri de la floresta
on tothom hi pot entrar,
on tothom es va connectant
amb el seu dia,
té la pàgina web,
però, a més, l'altre dia era,
no sé si encara aguantaran,
però l'altre dia passades pel barri
està tot enganxat
als cartells
de les activitats
de Setmana Cultural,
l'últim retall de premsa
que hi havia
està enganxat
a totes les portes
dels portals
amb allò de si no t'enteràs
perquè no vols, no?
És allò de la persecució
que està molt i molt bé.
Això ho diu el Ja,
si no t'enteràs
és perquè no vols
i vosaltres esteu impulsant
que la gent s'acosti
i que participi,
a veure,
que heu trobat
la fórmula Obama,
com deia el Jordi,
aquí estem, aquí estem.
una mica de l'estratègia,
podem traduir
com es trasllada
la fórmula Obama
als barris de Tarragona?
Bé, una mica
la proposta
en la que estem ara
implicats
en Federació i Confundació
és treballar
amb clau
de fer un bon diagnòstic
de la situació
de les unitats veïnals,
què succeeix,
però no només mirant-nos el malic,
que de vegades
ens succeeix...
Sense victimisme.
Sense victimisme, sí, sí, exacte.
Aquí està la cosa, no?
però sobretot anar a buscar
quina és la imatge
des de fora, no?
Moltes vegades
les entitats...
Vaig interessant això, eh?
Potser no ho havíeu plantejat mai.
Sí, estem intentant, no?
Sí que hi ha dificultats
a nivell pressupostari, no?
Que ens està fent
no enganxar tot
el que voldríem,
però sí que organitzarem
trobades amb agents claus, no?
Gent del territori
que és important, no?
Gent que realment
coneix la història, no?
Podríem parlar de Xamars,
però podríem parlar, no?
del Ciurana
o gent molt concreta del barri
que té una visió històrica,
però que a més té
una visió des de fora
per la desconnexió
mitjana, no?
O sigui, no total
que té del propi moviment.
És per aquí per on anem,
intentant també generar
després en cada entitat veïnal, no?
Farem un recull
de quatre o cinc entitats veïnals
en cada entitat veïnal
quines estratègies
desenvolupa cadascuna
internament
i que siguin capaços
de fer-la ells, no?
Com a entitat veïnal
per apropar-se
a la resta de la gent.
Deixa'm fer un parèntesi
ara que has esmentat
Francis Xamars.
Felicitats i enhorabona
perquè finalment
han inaugurat un local.
I tant, i tant.
I és molt important
destacar.
Justament perquè, dèiem,
són entitats,
persones
que fan una feina
continuada de dècades.
Si no es verbalitza,
si no es diu, direm,
home, els comitès
Òscar Romero
formen part de la història
d'aquesta ciutat
i que tinguin un local,
doncs aprofitem-ne
que sigui aquest espai
per recordar-ho.
Tanquem el parèntesi,
continuem.
Quina imatge creieu
que tenen les entitats, Toni?
Bé, doncs,
una mica tenim
el lastre,
parlant-ne
amb un llenguatge
més marítim.
Tenim el lastre
de el que fins ara
havíem estat
les entitats veïnals, no?
I ara,
ens costa molt
de treure's de sobre
aquesta imatge
que només fem festes,
que ja vienen a pedir
i que, bueno,
tot això
que sentim cada dia
de centres finals,
que som un grup d'amics
i som tancats,
que no representem a ningú.
Aquesta imatge
és la que...
Hi ha una part
de població
que té aquesta imatge, no?
Hi ha una altra part...
Jo el que no sé
disculpa
és quan es va produir
el canvi aquest
d'entendre
que les entitats veïnals...
és que teniu una història
i una història molt important
en el desenvolupament
d'aquesta ciutat
de cop i volta
que aquesta història
es perdi
perquè durant un període
de temps
i que ho veig
el desenvolupament social
i un canvi
de mentalitat social
us dediqueu a fer festa
no vol dir
que aquella història
no sigui present
i que allò encara
continuï latent, no?
Doncs passa el mateix
que fem un altre símil, no?
Amb un partit de futbol
un equip
o un jugador
que fa una sequera golejadora
doncs tothom el critica
no sé què
fot un dia dos gols
i ja és un idol, no?
Doncs una mica
al moment final
s'ha passat això
partíem d'una visió
que era molt necessària
la reivindicació
la qualitat de vida
l'època del benestar
parlàvem dels barris
quan va ser la seva creació
els 80 més o menys
doncs després passem
que això ja s'aconsegueix
i tot són serveis
i a partir d'aquí
doncs estic fent
una valoració
molt global
molt ràpida
però doncs
en aquell moment
doncs
quan tot era
ja menys o menys
estava tot aconseguit
i ens dediquem més
a dinamitzar
una mica
el que són els barris
fent festes
recuperem festes tradicionals
i surten grups
de diables
als barris
de ponent també
o surten grups
de dansa
en fi
tot una sèrie
un seguit de qüestions
i ara en aquests moments
estem canviant
a una visió més
de l'acció social
perquè és el que toca
ara
ara és el que toca
abans tocaven festes
i ara toca
implicar-se
i tots aquests canvis
doncs la gent
li costa molt d'entendre
que tampoc es fan
d'un dia per l'altre
evidentment
s'han de canviar mentalitats
no només
de l'administració
que és allà on anem
a reclamar
i a demanar
doncs situacions
de millora
sinó també
de les pròpies entitats
que és una mica
aquest anàlisi
que estem fent juntament
amb Casal l'Amic
hi ha moltíssimes necessitats
des d'aquest espai
n'hem parlat
mai expliquem drames
ni apliquem aquest victimisme
però el símil
que el Jordi
posa sovint
dels vagons de trens
i d'aquests que no pugen
i tot plegat
del que no hi ha dubte
és que no cal ser
un gran analista econòmic
per adonar-se'n
que hi ha un moment
molt difícil
per determinades famílies
però molt difícil
no estem parlant
d'aquest any
no aniré de vacances
estem parlant
de problemes
del dia a dia
realment molt greus
i d'alguna manera
les federacions
d'associacions de veïns
que esteu
molt a prop
voleu
no diria
liderar
però sí
una miqueta
ser referència
en aquests processos
d'atenció social
sí
perquè
mira
la qualitat
de vida
d'un barri
s'aconsegueix
no només
tenir un bon parc
uns bons jardins
un bon servei
de neteja
i si el meu veí
està passant
doncs
ho està passant
malament
això afecta
la meva qualitat
de vida també
vull dir
jo no puc beure
en un barri
doncs
hi ha un sector
important
de la població
doncs
no arriba
a final de mes
no només
com dius tu
no pot anar
a la vacància
sinó
no pot menjar
carn o peix
no pot posar
el plat a taula
o
amb una mala qualitat
no
vull dir
no podem
permetre això
i des de les entitats
veïnals
hem de percebre
aquesta situació
i hem de ser
capaços
de traslladar-la
per impulsar
polítiques
des de les administracions
que pertoqui
doncs
perquè la nostra
qualitat de vida
millori
i que millori
la nostra qualitat
de vida
significa
doncs
això
doncs
que els nostres veïns
també estiguin
vivint
doncs
en qualitat
la voluntat
i la intenció
és clara
però això
portat a la pràctica
necessita d'una estratègia
que m'imagino
que a hores d'ara
esteu treballant
aquí és on
intervé
aquí és on estem treballant
jo volia fer
un parell
d'aportacions
l'altre dia
a la primera junta
de CONFAP
ens passava
un DVD
que va fer
disculpa
explica'm els oients
que és CONFAP
que és la Confederació
d'Associacions
de Veïns
de Catalunya
on participa
la Federació
Social
des de la seva creació
i l'altre dia
plantejaven
repartir en CD
que jo crec que
és molt la visibilització
l'any passat
es van salvar
els 25 anys
de la Confederació
i es va fer un reportatge
que es deia
de la protesta
a la proposta
que és una mica
aquesta transició
que fan
les federacions
de veïns
o sigui
en els anys 80
les demandes
no eren sutils
eren clares
i eren evidents
faltava clavegueram
faltava
l'asaltat dels carrers
i tot s'aconseguia
a cop de mobilització
perquè si no
no s'aconseguia
llavors
això era molt clar
i molt evident
avui en dia
les necessitats
són molt subtils
hi ha una subtilesa
de situacions
que són difícils
de reconèixer
l'altre dia
a la presentació
de l'estudi
sobre la qualitat
de vida de Tarragona
l'Àngel Bluze
feia
una explicació
claríssima
i super senzilla
de com es marquen
les línies
on es marca
línia de l'estat
del benestar
on la gent està bé
o deixa d'estar bé
la pobresa
no té
això es pot mesurar
això es pot mesurar
està fet
l'estudi de Tarragona
vull dir
llavors
és molt fàcil
mesurar-ho
i és molt fàcil
són moltes hores
de dedicació
que va ser un curs
molt bèstia
per part de l'equip
de la URB
i és on marquem
la línia
i la percepció
de l'individu
cap a aquella línia
l'altre dia
havia veïns a la festa
que deien
no, no
nosaltres no som pobres
no, no
vosaltres no sou pobres
amb aquella imatge
que tots tenim
de pobresa
però en comparació
a la relació
amb el món
hi ha un punt
de falta
de necessitats bàsiques
que a vegades
no arribem a cobrir
i això
s'acaba salvat
moltes vegades
per la pròpia xarxa
veïnal
la primera
la primera xarxa social
que ha salvat
l'individu
és la família
i la segona
acostuma a ser
el barri
són les dues xarxes
que hem de potenciar
que tinguin capacitats
però fixa't que
a mi em dóna
la sensació
i
i clar
no parlem des d'un estudi
sinó d'una percepció
absolutament subjectiva
i personal
aquest tipus
de
de suport
que és concentric
primer la família
després el barri
els veïns
els veïns
no al barri
es dona més
als barris
que no al centre
de Tarragona
des d'aquest punt de vista
pel model de construcció
segurament
perquè són comunitats
petites
segurament
no ho sé
doncs
segurament que sí
nosaltres
perquè se manté encara més relació
entre veïns
com abans
perquè utilitzem més
l'espai carrer
tenim més relacions
vull dir
a la ciutat
és molt difícil
Sussaballs
no sé
imagino aquest edifici
que és molt mal
i viu molta gent
Sussaballs al carrer
i te dirigeixes
a qualsevol joc
i llavors aquí
hi ha diversificació
en un barri
si és un barri petit
com per exemple
posarem l'exemple de la floresta
que és el meu
doncs si baixas
a baixar al carrer
te vas a la plaça
te vas al parc
doncs
te trobes amb els veïns
i t'assabentes
de com no va la vida
i per tant
tenim més relació
i suposo que això
també ajuda
de fet
nosaltres estem molt contents
perquè
també és un barri
que hi ha molta gent gran
i hi ha vídues
i s'acompanyen
una veïna a l'altra
se'n van a comprar
te vens al carrer
si vas a treure
no sé què
hi ha molta més relació
Estalviant molt diner públic
aquestes persones
acompanyant-se
perquè les que no ho tenen
són les que han de demanar
a l'administració recursos
d'acompanyia
de persones
que els donin un cop de mà
després hi ha aquesta altra part
Sí
al centre de ciutat
mantenir l'anonimat
és molt més senzill
al barri
el mantens
les dues primeres setmanes
a partir de la tercera
tothom sap qui ets
quan arriba un nou veï
és identificat
aquell control social positiu
d'establir la relació humana
els barris continuen existint
encara que no sigui
el barri
per exemple Torreforta
que és molt gran
o a Bona Vista
però els carrers
els blocs
al voltant d'una plaça
tota la gent
de la plaça
primer de maig
de Bona Vista
almenys tens
d'un mateix barri
tots ho sabem
hi ha nivells socioculturals
socioculturals
i sobretot
socioeconòmics
molt diferents
hi ha unes diferències
tremendes
segons la zona
perquè quan esmentaves
aquest estudi
de la Universitat
Rovira i Virgili
tenint en compte
que avui estem parlant
d'aquesta intenció
de les associacions
de veïns
de costar-se
i ser dinamitzadors
i portaveus
d'aquestes situacions
socials difícils
quan et deien
aquests veïns
no, no, si nosaltres
no som pobres
a Tarragona
què significa ser pobre
a Tarragona
Tarragona ser pobre
significa
estar per sota
de...
Som el mateix
ser pobre a Etiòpia
entenent-nos
no, no
o sigui
bueno, hi ha un
clar, hi ha uns índex
de pobresa
que està marcat
segons els ingressos
i les necessitats
bàsiques cobertes
llavors
la
la renda mínima
no
es considera pobre
aquella unitat familiar
que cobra
menys
del doble
del sou mínim
interprofissional
és a dir, 1.200 euros
família que cobra
per sota 1.200 euros
significa
que està en el llindar
de la pobresa
en el llindar de la pobresa
entès
no com l'exclusió
no, amb risc
de situació d'exclusió social
és a dir
si a aquella família
no li parem compte
es pot despenjar
d'aquest tren
que sempre parlem
un mal moment
i ja està a punt
no?
Sí, bueno
va posar
l'Àngel Berzuner
que és l'exemple
que si has de pagar
plaços
doncs una rentadora
o una nevera
que se t'espitja
si arriba un aniversari
i no pots fer el regal
no pots fer vacances
si per canviar-te de cotxe
has de fer filigranes
vull dir
hi ha una sèrie d'indicadors
si són uns paràmetres
uns paràmetres
que al final dius
mira jo soc pobre
perquè tot això
no puc fer
si no puc menjar
carn i peix
doncs 3 dies a la setmana
per exemple
sí, sí
i allò se m'espatlla
la rentadora
i m'he d'esperar
dos mesos
per comprar-me en una
i he de rentar-me
o esperar la paga doble
vol dir que
estic en aquest llindar
de desclassificar pobre
i hi havia una dada interessant
i és que un 20%
de les persones
de les habitants
de la ciutat de Tarragona
doncs estan en aquest llindar
de pobresa
recordo que em van parlar
d'aquest estudi
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
en general
dic però calla
que ajustem aquesta xifra
perquè a vegades
se'ns oblida un 20%
és el model català
també
el model català
està aquí
i pujant
i ara que parlaves
de la CONFAC
el model català
de les associacions
de veïns
és treballant
la mateixa línia
que esteu treballant
o que voleu treballar
aquí a Tarragona
estem a mi això
per això
tenim un bon candidat
que Jordi Collado
i ella no és candidat
ara ja és membre
de la Junta
ara ja fa un parell
de setmanes o tres
que es va integrar
a la Junta
sí, sí
va haver l'assemblea Reus
i vam proposar
el Jordi Collado
perquè és una persona
molt experta
en aquests temes
socials
i va
superar les votacions
dels més votants
és molt popular
és molt popular
i molt bon treballar
una mica
què suposa
que hi hagi una persona
el que suposa
jo crec que és
que a més vam sortir
d'aquella assemblea
el que dóna força
a l'hora de la Junta
de treballar això
són els resultats
i hi havia un clam popular
de les entitats veïnals
de Catalunya
reclamant un gir
cap a l'acció social
jo crec que aquesta
va ser una mica
també
parlant amb en Toni
estant allà
era
tindrem espai
podrem fer aquest canvi
jo crec que
la pròpia
assemblea
ho va deixar clar
és més
amb les seves
ratificacions
a l'hora de votar
quins models
es volien
el que més sortia
era l'acció social
la defensa dels drets
dels individus
la lluita contra l'exclusió
i tot aquest gir
ens genera
una nobertura
gent de l'Hospitalet
explicant
experiències brutals
a nivell de desenvolupament comunitari
gent
jo recordo
gent de la noia
també plantejant
algunes accions
que estaven desenvolupant
molt semblants
molt cosines
a les que estem plantejant
des de Tarragona
i això
també
vam sortir allà
encoratjats
d'animar-nos
a treballar
en aquesta clau
sobretot
pel que suposava
que era
el que havia
demanat
la base
les entitats
de vegades
ens oblidem
que les juntes directives
estan per servir
que és una de les grans dificultats
que tenim
si l'entitat
vol anar cap allà
és perquè
l'assemblea
ho demana
doncs a partir d'ara
treballarem cap aquí
no és tant
que no s'hagués estat treballant
sinó que l'accent
es plantejaven
en altres punts
i era
un dany col·lateral
de vegades
que es treballés
en aquesta clau
avui ha de ser
eix central
no cal posar-se solemne
però per tot el que esteu explicant
i amb allò que també comentava
en Toni
d'aquell moment
dels 80
jo tinc la sensació
que assistim
a una nova etapa
real
del moviment veïnal
que incipient
i que comença a caminar
vull dir que
com una tercera etapa
des de la transició
podríem
ja dic
no cal posar-li
en majúscules
ni en negreta
però sí que dona aquesta sensació
que ara no vol dir
que no fem setmanes culturals
ni organitzem festes
però que la nostra atenció
i la nostra força
s'ha de centrar
en això
en l'acció social
és un dels eixos prioritaris
que ha de marcar
el treball
de les entitats veïnals
perquè és el que em deia el Jordi
és el que hi ha al carrer
és que no podem fer festes
i pensar en pirotècnia
quan la gent
ho està passant malament
a casa
és que és incoherent
o s'adaptem
o simplement
passarà
com ha passat
a moltes entitats veïnals
que acabem
es convertint
en una colla de mig
que fan la festa d'estiu
com que legalment
és una entitat veïnal
doncs està molt bé
però ni agafa
ni té la visió
del barri
on està representant
en aquests moments
i aquesta és una nova visió
és un nou paper
que ha de jugar
el moviment veïnal
i que per això
ens hem d'entrenar
ens hem de formar
i ens hem de passar
un procés
que no és curt
i que
aquí estem intentant-ho
A veure
per visualitzar-lo una mica
seria que
qualsevol veïda
qualsevol barri
que es trobés
davant de determinades dificultats
no només econòmiques
on un problema
amb els fills
perquè hi ha programes
des de la Fundació Casal Lamic
i altres entitats
de temes
de fracàs escolar
del que sigui
que d'una manera instintiva
el referent fos
que a la que maniera
l'associació
a veure
que em diuen
perquè vosaltres
els diguéssiu
doncs mira
sí que pots anar aquí
pots anar allà
tota aquesta xarxa
d'entitats
que hi ha al voltant
no parlo d'un problema
de relació
amb l'administració
que és un altre territori
aquest
però que fos un referent
realment
comunitari
podria ser una de les eines
podria ser una de les
de les formes de fer
un altre és que
garantir
que en el nostre barri
doncs hi ha
una bona atenció social
des de l'administració
i si no
la nostra feina
s'ha de reclamar-la
vull dir no que no estigui centralitzada
en un punt
sinó que també s'ha de centralitzar
que es definin
quan se parla de pressupostos
els recursos necessaris
perquè allò
doncs
per exemple
no sé
ara se m'acorreix
que un dia enrere
hi havia llistat d'espera
per anar a l'assistència social
de Torreforta
de quan
més o menys
entre 15 i 20 dies
depèn del moment
clar
això no pot ser
i nosaltres
la nostra feina
és anar a l'administració
i reclamar
escolti
una persona
que té una necessitat
s'ha de tindre
d'avui per demà
no podem dir-li
vingui vostè
d'aquí 10 dies
o 15
això és impossible
doncs aquesta tasca
l'hem de fer
els vinyals
perquè
si ho fem
de manera individual
i fem una reclamació
un full de reclamacions
que ja ho fa l'administració
ja ho té previst
bueno
quan tinguin moltes
doncs potser faran
alguna acció
correctora
però si
si diu una entitat veïnal
doncs suposa
que ha de tenir més
després
per això cal que tingueu
els canals oberts
amb l'administració
però això significa
que és una altra part
importantíssima
des que hem de tenir
espais
dins de l'organització
de l'administració
per poder dir la nostra
per poder aportar
tot això
i no sempre
hi ha aquesta disposició
a vegades
sí que vau tenir
doncs aquesta possibilitat
alguna vegada
sí
estem dedicant
també molts esforços
en consolidar
doncs aquestes taules
de participació
aquestes
no consells
que a vegades
tampoc acaben de funcionar bé
doncs intentem
prioritzar també
una mica
en qui ens volem estar
perquè ara
com que tot és participació
te conviden a totes
i al final
les hem de liberar
perquè si no
no podem
s'ha de portar allò
una gent
escolta
mira
doncs jo
aquest consell
d'aquest índole
no diré aquí
doncs no m'interessa estar
no tinc res a dir
no formar part
del que em toca
no
està molt bé
que ens convidi
i que es vulgui ser obert
però escolta
hem de prioritzar
si no és que a finals
i recuperant
el que deies
quan algú arriba
a l'associació 20
jo crec que el gir
també ha de ser
per aquí
quan algú arriba
a l'associació 20
demanant
o reclamant
o explicant
que té una dificultat
l'associació 20
també li oferir
la proposta
de treballar
no és l'associació 20
tu resoldrà
no no
donar les eines
i l'orientació
sinó és incorpora't
a l'entitat veïnal
que aquesta és una lògica
superinteressant
tu vols treballar
tens un fill
amb una dificultat
física i psíquica
que vols treballar
amb clau
que el barri
tinguin els parcs adaptats
això és estupend
doncs vinga
des de l'entitat
tenim una figura
una persona
que es dediqui
a aquestes coses
amb el suport
i el segell
d'una entitat veïnal
que cara a l'administració
dona més força
ho hauria de donar-ne
i això esperem
endona
endona
mai també vull fer
énfasi
en tot el treball
en clau de ciutat
que s'està fent
ara mateix a la ciutat
tenim 3 federacions
de l'associació 20
i crec que l'entesa
és molt bona
mai hi havia hagut
tan bona entesa
com ara
sí
podria dir així
llavors jo crec
que també aquí
la FAP està fent esforços
el treball
i la federació de Llevant
amb en Quintana
del Front
s'està treballant
amb aquesta línia
de sumar esforços
és a dir
deixem de jugar
el gat i el gos
amb la pròpia administració
si no anem plegats
jo crec que
té raó Jordi
i sobretot
és important
perquè
mira
per incidir
en les polítiques
que es fan a la ciutat
no cal estar
en un partit polític
i això
és una evidència
que fins ara
molta gent
no s'havia adonat
potser
i ara s'ha adonat
que des d'una entitat
des del tercer sector
es poden fer
incidències
en les polítiques
que es fan a la ciutat
no has d'estar
vinculat a un partit
ni militar
i per tant
les federacions
i crec que
ara parlaria
per tots els tres
ens hem adonat
que això és així
i si algun dia
aconseguim
anar amb una sola veu
tindrem
molta més incidència
i no cal estar
emparat
amb unes segles
polítiques
de partit
si heu escoltat
tota aquesta conversa
i teniu temptació
de dir res
no es mou
jo crec que aquesta idea
l'hem de descartar
perquè
déu-n'hi-do
si s'estan movent
coses
a través de les entitats
veïnals
a través de la Fundació
Casal Lamic
que estan aquí
però tots sabem
que hi ha
un teixit associatiu
molt ric
a la ciutat de Tarragona
insisteixo
que numèricament
cadascuna de les entitats
segur que no tenen
tants socis com el Barça
no hi ha dubte
però déu-n'hi-do
tampoc no cal
com que deia
com deia un àvia
que jo coneixia
la mucha gente
para la guerra
i probablement
sigui així
Jordi Collado
Antoni Peco
de veritat
que ha estat un plaer
i continuarem
parlant de Totplegat
perquè només acaba
de començar tot això
moltes gràcies
molt bon dia