Comencem ja el temps de la tertúlia, en aquest matí de dimecres.
Avui una tertúlia que compartim amb dos periodistes i dos polítics.
Els saludem ja a aquesta hora del matí.
Ens acompanya Raquel Sanz, periodista del diari de Tarragona,
la cap de la secció de local.
Raquel, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya Òscar Palau,
company periodista de la redacció El Punt a Tarragona.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
I els polítics són el regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament,
Jordi Sendra.
Jordi, bon dia.
I el regidor del grup municipal socialista
i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Pau Pérez.
Pau, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre farem tertúlia.
Avui és evident que hem de parlar, hem de fer alguna referència a Escó.
Avui, igual que ahir, més enllà de l'actualitat estrictament local,
en fi, hi ha un tema que domina a nivell de demarcació,
a nivell de Catalunya, a nivell d'Estat,
és la convocatòria, la candidatura, millor dit,
ja oficial de l'Ajuntament d'Escó a acollir aquest cementiri
o aquest magatzem temporal de residus nuclears.
La decisió ja es va prendre ahir.
Ara, segurament, el que cal analitzar també són algunes de les reaccions
que s'han produït en les últimes hores des del govern de la Generalitat
dient que vetllarà perquè realment no arribi aquest cementiri nuclear a Catalunya
fins a les posicions que pugui prendre, en última instància,
el govern de l'Estat, que és qui ha de decidir on va aquest cementiri nuclear.
Avui, de fet, hi ha una assemblea, l'Assemblea de Municipis d'Àrees Nuclears a Madrid,
que donarà el vistiplau a la candidatura d'Escó i a la candidatura de Llebre.
El termini crec que s'acaba a finals d'aquesta setmana,
per si es presenta alguna altra candidatura, tot i que sembla difícil.
En fi, suposo que la decisió d'ahir no és sorprenent.
No, Raquel i Òscar, però com a periodistes, era previsible.
El tema és, i ara què, no?
Amb aquesta decisió i amb els partits d'àmbit nacional,
la majoria, la immensa majoria, en contra d'aquesta decisió,
quin és el panorama que es pinta?
Home, del tot caòtic.
Avui ha estat, nosaltres titulem un siit desafiador,
però també hauria estat un siit radioactiu,
en el sentit que es contamina tot el debat polític a partir d'ara.
Almenys els propers tres mesos, diguéssim, no pararem de parlar d'això,
i serà curiós veure una cursa en què tu no vols guanyar,
perquè la majoria dels dos candidats, jo crec que no sé a Iebre,
però almenys aquí, la majoria del territori ha donat clarament símptomes
que no volem el sentit nuclear allà,
excepte el propi Ajuntament, que per les raons que també són legítimes,
el vulgui.
A veure, el que està clar, jo crec que l'Ajuntament, diguéssim,
ells diuen que no són motius econòmics,
però jo no sé quins altres motius hi pot haver a banda d'això,
perquè el que està clar és que, per una banda,
és veritat que, en teoria,
la màxima seguretat és garantida d'aquest cementiri,
i que aquestes instal·lacions, en teoria,
no tenen per què ser perilloses,
o almenys més que les nuclears,
però, per altra banda, també és ben veritat que l'estigma que porten al darrere,
tota l'aura que porten és ben negativa,
i aquelles terres, si ja estan malament amb els nuclears allí,
només els faltarà això per acabar-ho de matxacar.
Serà un debat interessant,
i, sobretot, veure això, com uns defensa una cosa
en contra de tothom al seu territori,
i, diguéssim, tothom, a partir d'ara,
intentarà posar en valor les qualitats de l'altre,
vull dir, aquí tothom lluarà el bo que és llebre,
i allà tothom lluarà el bo que és escoso,
per dir, serà curiós.
Raquel, com ho veus?
Home, jo, més enllà que la decisió no sorprèn a ningú,
perquè era un sí anunciat,
i, a més, un sí que va guanyar ampliament, 7 a 2...
Exacte, s'havia especulat amb 5 a 4,
fins i tot ahir la web del Mundo
publicava abans de la votació
que ja s'havia produït aquesta
i que el resultat era de 5 a 4,
vull dir que ells van donar per fet
que el resultat seria de 5 a 4,
per tant, el 7 a 2 potser sí que va sorprendre més,
però, del que diu l'Òscar,
jo crec que correm un perill,
que és caure una altra vegada
amb el debat Catalunya i la resta de l'estat espanyol.
No per res, però ja comencem a veure
algunes declaracions entre uns i altres,
més enllà del component nuclear
i de la favor al cementiri nuclear o no,
no sé, per exemple,
les declaracions del president Montilla,
l'únic fragment que es treia
en les televisions generalistes és
Catalunya no volem el cementiri nuclear,
més enllà d'explicar que hi ha Catalunya
i en aquest cas Tarragona en concret
ja ha pagat prou la quota
tenint 3 centrals nuclears aquí.
Llavors, a mi em fa una mica de por
que el debat real s'esviaixi
i vagi per aquest camí.
A veure, i els nostres polítics d'avui la tertúria.
Pau, com ho veus?
Perquè aquí socialistes i convergents,
en fi, ja hem vist que els seus regidors
els que ho han votat, que sí,
tot i que els partits,
tant el PSC com Convergència i Unió,
han vingut a dir que a nivell nacional
no volen que a Catalunya hi hagi aquest cementiri nuclear.
Jo crec que en Jordi i jo som primer tarragonins
que partidistes, no sé si m'equivoco,
però jo crec que votaríem en una situació semblant
pel que convingués a Tarragona.
Què votarien?
Jo crec que...
Entenen, per exemple, els seus companys regidors d'Escol?
Jo perfectament, jo perfectament.
O sigui, aquí, per exemple, la pregunta avui a TV3
és respectar l'autonomia municipal.
Jo crec que és importantíssim,
i nosaltres som polítics locals,
que es pugui respectar l'autonomia local.
Que és un tema que no és competència municipal,
segurament, però si ho ha d'acceptar, ja ho és.
I que segurament tampoc és autonòmica,
perquè la decisió és de l'Estat.
Però tot i així, si ha d'aprovar-se per un plenari,
i hi ha una àmplia majoria d'aquest tipus,
jo des de l'aigua ho respectaria.
Com que personalment conec el món nuclear de prop,
doncs podríem parlar del tema nuclear.
Per tant, el govern de la Generalitat no n'hauria de fer res
de respectar escrupulosament la decisió de l'Ajuntament d'Escol.
Jo crec que si hi ha mecanismes legals
per fer el que el govern entengui què ha de fer,
que el que ho faci, i ho farà.
Per tant, el que estic dient és una tautologia
i és no dir res, però efectivament el govern de la Generalitat,
i més de cara a la situació que té i que tenim políticament,
i de cara a la tardor,
doncs haurà de fer el que cregui que tingui que fer.
Ara, jo, com a municipalista,
com a representant d'una ciutat,
i a més, si voleu entrar-me en el fons del tema,
jo crec que la decisió d'Escol s'ha de respectar de totes, totes.
Jordi, com ho veus?
Què preval? L'autonomia municipal?
És un tema complicat.
És un tema de país, Jordi.
Jo, quan va començar a parlar-se del tema del magatzem,
crec que a instàncies del govern municipal
es va presentar una moció plenària que es va aprovar
recolzant que en el nostre municipi no hi hagués...
És a dir, que el municipi de Trebona fos lliure d'aquest magatzem.
Després, a posteriori, quan es va rebifar tot el tema una altra vegada,
el nostre grup municipal, disculpem-me perquè estic molt encostipat
i no...
El nostre grup municipal va presentar una altra moció
ampliant l'àmbit a tot el territori de les nostres comarques.
I se'ns va dir des del govern
que, evidentment, que això no es podia votar favorablement
perquè s'havia de respectar l'autonomia municipal.
Jo hi estic molt d'acord en què s'ha de respectar l'autonomia municipal,
però també és ben cert que hi ha determinats temes
en què no pot decidir un ajuntament
perquè afecten molt més enllà del seu terme municipal.
I jo ho deia defensant l'emoció aquell dia en el plenari
que tant se val, si una cosa és perillosa,
tant se val que estigui ubicada a Escó
que estigui ubicada al Callà o a Vilallonga o a Tarragona mateix, oi?
Segons tema.
La Ribera d'Ebre és una comarca deprimida.
A mi em fa molta gràcia aquests que venen de Barcelona,
que venen de les comarques riques,
que venen a dir que no volen un magatzem a Escó
perquè, clar, és que...
Però és una comarca deprimida.
Si s'hagués invertit,
probablement, històricament, s'hagués invertit més,
doncs probablement no hauria de tenir la necessitat de viure
del que ara demana viure, oi?
Perquè això, el que és evident és que aquest magatzem
aportarà llocs de treball,
aportarà una economia suplementària,
i que, a més a més,
com que la Ribera ja és una comarca,
i Escó especialment,
que ja conviu de fa molts anys amb l'energia nuclear,
a veure, jo d'alguna manera és com si ara...
Ja ja seran acostumats, vols dir, no?
Qualsevol patroquímica de Tarragona digués
mira, hi farem una ampliació del 200% de la nostra instal·lació
i...
I suposo que diríem...
Hòstia, apunti'm a la llista per anar a treballar, no?
La demanaries, com diu el Pau?
Sí, segurament els partits polítics...
Tothom diria, escolta, apunti'm a la llista per anar a treballar, oi?
És evident, jo no discuteixo
i jo no hi crec,
en aquest debat Catalunya ha estat,
jo crec que en el debat primer, Tarragona-Catalunya,
Tarragona paga amb escreix
l'aportació energètica
de tot tipus
a Catalunya i a Espanya,
des del punt de vista de l'energia nuclear,
des del punt de vista de les refineries de petroli,
des del punt de vista petroquímic.
Suposo que en alguna cosa
es deu beneficiar, també,
perquè dóna feina a moltíssima i moltíssima gent,
però insisteixo, sent com és
una decisió supramunicipal,
i sent com és que tant el Parlament
de Catalunya s'havia manifestat
en contra de que Catalunya
acollís un magatgem d'aquest tipus,
jo crec que era una decisió que sobrepassava
l'estricta municipalitat del tema, oi?
Digues-la.
Però, evidentment, jo,
evidentment, no puc més que,
com a regidor,
com a regidor,
i que quedi ben clar com a regidor,
jo no puc més que recolzar una decisió
que prenen els regidors de la Junta d'Escova,
que ells sabran per què la prenen,
i segur que la prenen en benefici dels seus ciutadans.
Clar, però és...
Però que què digui...
Vèiem que els quatre contartulis
poden tenir la mateixa opinió,
però com una mica contraposada, no?
És a dir, respectem el que diuen els regidors, però...
No, jo, respecte del que deia el Jordi,
o sigui, em refereixo que aquest debat
a Catalunya-Espanya
és perillós,
perquè, en realitat,
el que estem parlant
és d'una altra instal·lació d'aquestes característiques,
no a Catalunya, sinó a Tarragona,
que, el que deies,
ha pagat amb escreix la quota solidària totalment.
I pel que fa a l'autonomia municipal,
jo crec que, lògicament,
s'ha de respectar,
però fins a cert punt,
i com bé deia,
en certs aspectes
hi ha temes que sobrepassen l'autonomia.
Per tant, el govern de la Generalitat
ja ha d'intervenir.
Home, evidentment.
Ha de fer pressió davant Madrid.
Pot intervenir?
No, pot intervenir.
No pot intervenir,
i a més a més...
Sembla que no té cap potestat.
En tot cas,
l'estat que és qui té la decisió
potser sí que té alguna responsabilitat,
perquè, per exemple,
si ara Tarragona decideix
instal·lar un cementiri nuclear a Tamarit,
no?
L'instal·lem a Tamarit,
i resulta que a Tamarit,
doncs,
això em suposarà
i em repercutirà
en una inversió
de 700 milions d'euros
més 6 milions anuals.
Jo rebré aquesta inversió
i el tafulla,
que està al costat,
doncs no em veurà ni un euro
i segurament el perill
o la repercussió
ens afecti tant a uns com als altres,
perquè
no he de prendre
o tinc la potestat jo
per prendre aquesta decisió
i no li puc preguntar
a una persona
o a un municipi
que, doncs,
et vindrà
els mateixos perjudicis
en cas que hi siguin.
Bé,
és que això,
malauradament,
ja ha passat
amb tots els temes
de centres de residus,
no cal que siguin nuclears,
ja ha passat
i amb diverses comarques
d'aquí a Tarragona
mateix hem tingut la prova
i jo crec que són decisions
molt egoistes
per part d'aquests ajuntaments,
perquè són decisions
que van més enllà
del seu municipi
i no tenen per res
present l'opinió
dels altres.
Jo crec que això
ha de ser egoista.
D'altra banda,
tu deies abans
que la Ribera
és una comarca deprimida.
Jo crec que sí
i paradoxalment,
jo no sé si estudiar mai,
però podria ser
que fos
a causa
de la central nuclear,
perquè realment
la central nuclear
ha portat
moltes coses allà,
però també
pot ser que
hagi deixat
d'incentivar
que hi vagin
moltes altres.
Ha provocat el rebuig
d'altres coses, segur.
moltes altres.
Llavors, clar,
és una etiqueta
que ells ja tenen
i que potser sí,
que ja no ve d'aquí,
cent anys més,
ja que són cent anys.
En total.
Però jo crec
que això algun dia
algú ho hauria d'estudiar,
què ha portat de bé,
que suposo que és molt
en llocs de treball.
Només cal dir una cosa
amb això de l'agull
i que us deia.
Escó és el poble
amb diferència,
jo et diria
gairebé de tota la província,
amb més pressupost
o pressupost per càpita,
per realitat.
Els altres de la Ribera
no n'han vist
ni un euro
d'aquests diners.
Això és dir molt, eh?
Això és dir molt.
A veure,
Escó,
un porta en funcionament
del 81,
té una vida prevista
de 40 anys,
en porta 30.
La preocupació
de la comarca
i de la zona en general
ha estat sempre
quan se li acabi
la vida a un.
La, la, la,
trobar una sortida alternativa.
Una sortida alternativa
que ja,
que, que,
a veure,
l'àmbit d'afectació
de l'ocupació
a la central
abarca Mora
i Messinllà.
A veure,
o sigui,
així,
a Tarragona,
eh?
Jo venia a treballar
des de Tarragona
i amb mi
moltíssima gent
i a les parades
no t'explico, eh?
I això estem parlant
d'una inversió
i d'un temps
que, que, que,
que el cicle
s'està esgotant.
Una cosa és que el Priorat
s'espavili
amb temes de vis
i una altra
que s'han buscat,
si recordeu
la polèmica
de la central
aquella de gas
a Mora, no?
O sigui,
vam tenir
un tema complicat
i hem de,
hem de resoldre
el tema energètic
d'una banda
que serà complicadíssim
quan deixi de funcionar,
però també el tema
d'ocupació.
I a més a més,
aquí estem donant,
per suposat,
perquè no entrem a molt fons
i jo no he volgut entrar
com a regidor
i respectar l'autonomia,
de que això ja és
una instal·lació dolenta.
Escolti'm,
nosaltres tenim moltes
centrals nucles a l'Estat,
nosaltres hem de gestionar
els residus,
nosaltres estem pagant caríssim
el magatzematge
fora,
amb uns diners
que ens vindrien
molt bé aquí
i a més,
el nivell de risc,
perquè una cosa és producció
i una altra cosa
és magatzematge
i amb una activitat
que no té res a veure
amb el combustible.
O sigui,
si hi ha risc...
I llavors,
per què no ho vol ningú?
Si no hi ha risc...
Perquè estem envoltats
d'idees preconcebudes
d'un munt de coses.
Per què no vol ningú?
I per què no vol ningú
l'energia nuclear per se?
I a França
ens l'han de vendre...
No, nosaltres en tenim tres,
vull dir...
No, no,
políticament,
política e ideològicament,
l'esquerra estarà
per l'energia renovable
i tots els esforços
es faran
per generar
la mateixa...
Com la boca petita
dieu que sí
l'energia nuclear.
No, no, no,
perdona,
jo no parlo...
Ara estic parlant
d'una banda,
estic parlant
des del punt de vista local,
l'únic que he dit
és plena autonomia
i ara fora del que és
la ideologia,
perquè si entrem
en un debat tècnic,
entrem en un debat tècnic,
si el voleu polític
és aquest,
l'aposta per renovables.
A la boca petita
al partit poca gent
pot dir el contrari,
però el que no hi ha
tampoc és informació,
escolta,
m'estem dient
això és el senyor Vidal,
el que s'està portant
és l'amor a les comarques,
ja havíem pagat
una quota solidaritat.
Escolti'm,
què és això?
Que ens expliquin què és,
de què va,
quins riscos
i com es fa el cop.
La veritat és que tenim
un debat
els propers mesos
perquè a més,
fent una mica de quinieles,
creuen que tenim molts números
perquè designin a Esco,
Raquel, tu creus?
El Pau diu que tots.
Jo crec que sí.
Tots.
Jo crec que sí.
Tu, Òscar?
Jo no.
No es tracta de fer una porra,
com si això fos un partit de futbol,
però...
Jo espero que no guanyin.
T'ha preguntat què creus,
no el que esperes.
No sé quines condicions
perquè recordem
que l'altra candidatura,
la de Llebre...
I quines condicions
recull l'altra candidatura.
La comunitat autònoma,
en aquest cas,
presidida per un socialista
que a la Manja
també s'ha mostrat
clarament contrari.
Té res a veure,
no té condicions...
Té millors condicions,
tècniques.
No sé precisar una cosa
que dèiem abans.
Quan ell deia,
Òscar,
potser la Ribera
és deprimida
per culpa de la central,
eh, Pepe,
cuidado.
Jo dic potser...
La Ribera és molt més cascó,
eh, cuidado,
que és tota una comarca sencera
i, a més a més,
deprimida la Ribera
i el Priorat
i la Terra Alta
i tres o quatre comarques
de la nostra demarcació
que estan lluitant
tot el que es pot lluitar
per sobreviure
a través d'altres mitjans.
N'hi ha que ho estan aconseguint
amb el turisme rural,
amb la viticultura,
amb la gastronomia,
etcètera,
etcètera,
no?
Costa molt,
costa molt,
costa molt.
Són comarques deprimides,
històricament deprimides
i no pas,
jo crec que la Ribera
no està deprimida
perquè tingui una central nucleara.
Allí, escolta,
jo crec que no.
En fi,
si els sembla,
deixem aquesta qüestió
perquè després de les notícies
de les 10
continuarem parlant
del tema d'escor.
Abordem altres temes
més locals.
Avui hi ha
algunes notícies
a la premsa local
que segurament val la pena comentar.
Per exemple,
el diari de Tarragona
i el diari més
publicen que
Mario Rigao
s'ha desvinculat
de la candidatura
de Sandro Rossell
a la presidència del Barça.
Recordem que això,
aquesta notícia
fa unes setmanes
va provocar,
fa uns dies
va provocar
una certa polèmica.
Recordem que Mario Rigao
és el president executiu
de la candidatura 2017.
Raquel,
com ho valores
aquesta decisió
de Mario Rigao
de desvincular-se
d'un precandidat
a la presidència del Barça?
En primer lloc,
hi ha les dues versions.
O sigui,
hi ha la versió
que diu
que ha sigut Sandro Rossell
qui ha decidit
prescindir de Mario Rigao
és una de les versions
que tenim
al diari de Tarragona
i de l'altra
la versió
del mateix Mario Rigao
que diu
que va ser ell
qui va enviar
una carta
a Sandro Rossell
dient
que per compromisos,
altres compromisos
més enllà
de la candidatura,
dos compromisos laborals,
doncs havia decidit
no continuar
al capdavant
de la candidatura
com a delegat territorial.
Bé,
no ho sé,
són dues versions
contraposades.
La decisió
de Mario Rigao?
sigui quina sigui,
és a dir,
apartar-se de...
És que el problema,
Ricard,
és que no sé
si és una decisió
de Mario Rigao
o és una decisió
de Sandro Rossell.
Per tant,
si és una decisió
de Mario Rigao
doncs em sembla encertada
perquè si tens
uns altres compromisos
bé,
però si és una decisió
de Sandro Rossell
doncs no es pot valorar.
Òscar,
una reflexió
d'aquest tema?
Una reflexió
que tot fa la pinta
que el Sandro Rossell
va ficar a la pota.
La pinta és aquesta.
A veure,
aquí,
independentment
de qui el Rigao
agradi o no agradi,
està clar que és una figura
que genera controvèrsia
al ciutat de Tarragona
i el senyor Rossell
suposo que ell
això no ho devia saber
quan el va anomenar
el seu encarregat aquí,
el seu delegat
o el seu home forta
de Tarragona.
Delegat territorial,
diguem-ne així.
Llavors,
clar,
no sé,
ara li haurien arribat
aquestes veus,
no sé per part
ni d'aquí ni de com,
però jo crec
que és un error
per percebre
que no ho sabígués abans
que aquí hi havia aquest d'això.
i si realment
ja ho sabia
i va decidir
apostar per ell igualment,
no entenc
per què ara
el treu.
Llavors,
això que
el Màriu Rigao
ara digui
que ell no pot,
també ho podia haver dit
abans,
abans que sortís
a la premsa.
Ell es justifica
dient que
no és per la candidatura
2017,
sinó per dos compromisos
laborals
sorgits
la setmana passada
i hi ha un.
Justament,
no?
Només en té un,
no?
Això és el que diu
la carta
de Màriu Rigao,
eh?
Jordi,
quin comentari et mereix?
Jo,
vaja,
ja m'he manifestat
en el sentit
de dir,
a veure,
jo respecto profundament
la vida laboral
del senyor Rigao,
que faci el que li cregui convenient,
sempre i quan
no interfereixi
en,
és a dir,
que la seva vida laboral
no interfereixi
en la meva.
No laboral,
però sí particular,
oi?
És a dir,
si el senyor Rigao
s'hagués presentat
per president
de l'escala
del costat de casa meva
jo no hauria dit res,
però com que s'ha presentat
per la meva escala,
s'ha presentat,
vol presentar-se,
vol col·laborar
amb una candidatura
d'un club
del qual jo soc soci
i com a tarragoní
la meva opinió
sobre el senyor Rigao
és que és una persona
que encara plana
sobre ell el dubte
de la seva gestió
en la candidatura 2017,
doncs jo entenc
que no és bo
que aquest senyor
pugui arribar,
doncs,
a col·laborar
amb una junta directiva
que sembla ser
que tingui totes les
de guanyar el club,
no?
Dit això,
és evident que jo respecto
que treballi
amb el que cregui convenient,
senzillament,
jo opto més
perquè jo vaig a soc
del parer
que ha sigut el senyor Rossell
que ha vist
que aquí
es generava molta controvèrsia
que li sortien
que li sortien
champinyons per tot arreu
i ha decidit
prescindir del senyor Rigao,
a qual cosa em sembla
una lliçó magnífica
en el senyor Ballesteros.
Pau.
Sí,
evidentment,
evidentment,
la clau
de l'explicació
del senyor Cendrà
és com havia de ser
acabar
ficant-se
amb l'alcalde.
Jo crec que
a banda
que el senyor Rigao
tingui o no
un comportament
o una actuació
en el seu moment
en alguns dels temes
que segons l'oposició
que no vol participar
a la candidatura
pugui
ser problemàtica,
un altre
és que no pugui
fer res més.
Aquest senyor
a partir d'ara
és que no podrà
fer res més.
Jo no sóc del Barça,
soc del Barça,
soc del València
i del Nàstic.
Si fos de l'Espanyol
diria que el Barça
a mi el que faci
el senyor Salvatore.
Avui hem descobert
que Pau Pérez
és del València.
És igual.
El combinarem
quan jugui el València
al Barça,
el podem combinar
els dos.
I més ara
que tira com tira.
Bé,
de veritat,
jo crec que,
primer,
pot fer el que vulgui
en qualsevol àmbit
i particularment
en l'esportiu
i a més
sí que em crec
que hagi dit
el que no.
el qual he de dir
que em sembla molt bé.
O sigui,
si ell es troba
en una situació
pel que sigui,
ni que sigui
pels mateixos motius
que estic parlant
amb vosaltres
i pensa
que no convé
participar,
jo no,
jo no m'ho crec
que ell ja ha dit
i a més
que no crec
que sigui això
l'important.
O sigui,
l'important és
si ha de seguir
o si no ha de seguir
i...
Però millor
que no segueixi
vinculat a una candidatura?
Jo crec que,
vist el que ha dit,
és millor.
jo crec que és una actitud positiva
i que la decisió
l'ha pres en Màrius.
Molt bé,
doncs sancem
si els sembla aquest tema,
els hi proposo una altra qüestió
que avui també publica
la premsa,
en aquest cas
publica un dels nostres
contartulis,
l'Òscar Alpunt,
parla del tema
de Ryanair
i de l'aeroport.
Ja saben que aquests dies
hi ha hagut diferents notícies
vinculades a l'aeroport.
De fet,
dilluns hi havia una reunió
entre les cambres de comerç,
els alcaldes de Reus
i de Tarragona,
el futur de l'aeroport,
el futur de Ryanair
a l'aeroport
de les nostres comarques.
Segons la informació
que publiques avui,
Òscar,
ara les administracions
ofereixen fins a 14 milions d'euros,
perquè, clar,
Ryanair ha demanat més diners
per continuar a Reus.
Recordem que hi ha
l'amenaça de Barcelona.
Quan dic l'amenaça
és que Ryanair
voldria anar
a l'aeroport del Prat.
Sí, a veure,
és que aquí hi ha molts temes
que estan en joc
i, a veure,
aquí parlant amb gent
aquests dies
tothom te diu el mateix
abans que res,
que Ryanair són uns pirates.
a partir d'aquesta premissa...
I, clar,
la pregunta aleshores seria
l'aeroport de Reus
ha d'estar tan lligat
a una única companyia
com ho ha estat fins ara?
Ha de continuar estant?
Segur que no,
però ja fa anys
que sense parlar
que aquí hi ha d'haver
diversificació de companyies
i de rutes
i no sé on segueixen
perquè el mercat
és el que és,
hi ha les aerolínies
que hi ha
i cada cop
hi ha més aeroports.
Ara mateix
s'ha inaugurat
una Lleida.
El que passa és que aquí
hi ha com un puzle
que tothom té els seus interessos
i és difícil d'encaixar.
Per començar,
Ryanair el que vol
és desembarcar a Barcelona.
Això deixa d'estar
de Girones
i Lleides
i Reus
i Tarragones
i de tot el que sigui.
Llavors,
a AENA li va bé
perquè a AENA
acaba d'inaugurar
una nova terminal
i en té una de buida
i volen que allí
vagin als baix cost
i Ryanair
és l'estrella
de baix cost
avui a Europa.
D'altra banda,
hi ha la Generalitat
que acabi d'inaugurar
un aeroport a Lleida
amb molts calés
que hi ha impartit allà.
També li interessa
que hi vagin companyies.
I li interessa
que hi vagin companyies
no només perquè és nou
i perquè hi ha invertit molts diners
sinó per fer veure
davant l'opinió pública
que el seu aeroport
que ell gestionarà
estarà molt ben gestionat
i que per això
ha de gestionar
també els altres
inclòs Reus
i inclòs el Prat
Fimapures.
Llavors,
clar,
aquí què passa?
Girona,
doncs en cap d'aquests anys
ha guanyat múscul,
ha guanyat molts pols de Ryanair
que ja, diguéssim,
gairebé funciona per si sol,
no té pèrdues,
Ryanair a Girona
i aquí quedem els cobrets
de la Caritat
que és Reus
que aquí
sembla
que ningú aposti
clarament per nosaltres.
Però tindrem un cementiri nuclear.
No,
llavors,
diguéssim,
el tema és aquest
que aquí,
doncs,
Ryanair
hi havia un conveni
fins aquest any.
Ryanair té la paia pel mànec
i utilitza això
per pressionar les administracions.
I aquí és el punt més feble
d'aquest...
I la pregunta
és si les administracions,
en conjunt les administracions
terragonines
han de posar-hi més diners.
Raquel,
com ho veus?
A veure,
posar-hi més diners,
no ho sé,
o potser replantejar-se
la gestió de l'aeroport,
no?
És el que deia l'Òscar.
Però podem buscar altres línies
que estiguin interessades?
S'haurien de buscar altres línies.
Tenim l'obligació
o els nostres representants
tenen l'obligació
o en aquest cas
qui gestiona l'aeroport
té l'obligació
de diversificar l'oferta
bàsicament
perquè quan tu ets un autònom
i depens només d'un client,
doncs aquest client
et pot anar apretant,
et pot anar apretant
i més en la conjuntura actual.
Vull dir que
jo crec que seria el més intel·ligent
buscar altres ofertes
per poder negociar.
Si depens d'ells íntegrament
és que et poden demanar
avui seran 14,
demà seran 15
i passat demà seran 16.
Vull dir que
no crec que solucionem res
posant més diners
sobre la taula
sinó que la solució
ha de ser a llarg termini
i buscant una diversificació
de l'oferta.
Pau,
tenim un panorama difícil
amb el tema d'aeroport?
A veure,
des de la Cambra
vam promoure
quan ja estava fa uns anys
vam promoure
l'existència
d'aquesta alternativa
amb Ryanair
a l'aeroport de Tarragona.
Què passaria
si marxes de Girona?
O sigui,
seria molt greu
i també Girona
depèn bàsicament
de Ryanair
amb molts vols.
Per tant,
és cert
que estem
una mica
contra la paret
amb aquesta situació
perquè l'increment
dels darrers anys
i també
al final
les inversions
que es van enredir
moltíssim
i des d'aquí
ho vam criticar
moltíssim
per l'aeroport
de Tarragona
ens van enredir
perquè no teníem
volum
i vam aconseguir
el volum
a través de la paret.
Jo des del punt
de vista
de regidor
de Tarragona
ho veig
molt complicat.
estem contra
la paret
i difícilment
podem sortir
seguint
aquesta metàfora
que utilitzaves.
i que no m'agrada
i que no m'agrada
perquè hem viscut
des de l'àmbit municipal
i jo recordo
l'alcalde Nadal
queixant-se
d'aquest tema
i del vol a Madrid
també.
Per tant
és un tema
complicat
que acabarem
posant més diners
segur
i que jo crec
que...
I ja veurem
el resultat
que dóna.
Jordi, com ho veus?
També?
Malament?
Per una manera?
Jo no soc expert
jo bàsicament
el que sé
és perquè lleixo els diaris
i perquè m'ho explica
el Joan Arejo
que és president
del patronat de turisme
de la Diputació
i ell participa
en totes aquestes negociacions
com a Diputació de Tarragona.
Ells sempre m'ha explicat
que és evident
que Ryanair té
la paella pel mànec
però que la repercussió
econòmica
que té
que hi hagi
aquests vols
de baix cost
a l'Europort
de Tarragona
barra Reus
barra Constantí
és molt més gran
que l'import
que es paga
ja sembla que no podrem
parlar avui
del nom de l'Europort
és molt més gran
que l'import
que es paga
Ryanair
per tant
és evident
que la Diputació
ni la Diputació
ni la Cambra
ni l'Ajuntament
ni ningú
posaria diners
en una cosa
que hi acabes perdent
quartos
oi que no?
Sempre que
l'aportació
sigui menor
que la repercussió
econòmica
que provoca
l'arribada de vols
amb turistes
de molts llocs
d'Europa
a l'Europort
de Tarragona
doncs
s'haurà de mantenir
s'haurà de mantenir
el que passa és que
perdona Jordi
hi ha un cert de cara
a aquest estiu
menys vols
que l'estiu passat
si no vaig equivocar
que de cara a aquest estiu
sembla que hi haurà
menys vols
de Ryanair
ja que l'estiu passat
és a dir
que hi ha una certa tendència
de Ryanair
a només mantenir
els vols que l'interessa
jo crec que es valorarà
i si en algun moment
s'ha de perdre diners
aleshores
s'hauran de buscar alternatives
probablement s'hauran de buscar
ja les alternatives
de totes maneres
jo vull pensar
que
que el mercat
que ha d'atendre
l'aeroport
de Lleida
al Guaire
és diferent
del de
la Costa Dorada
perquè no entendria
de cap manera
que la Generalitat
per pura necessitat
d'omplir
uns forats
allà en l'aeroport
que acaben de gastar
s'una pasta llarga
que per necessitat
d'omplir
allà
ens treguin
del nostre aeroport
vull pensar
que es deu fer
de manera
que
reculli
un mercat diferent
mercat de Lleida
per amunt
per dir-ho
gent que volen esquiar
potser
que no pas
que sembla ser
que els britànics
els encanta l'esquí també
i que
podran venir a Lleida
però després
tirar cap al Pirineu
si ens haguessin de prendre
el nostre mercat
aleshores
seria indigne
de la Generalitat
vull pensar
que és perquè són dos mercats diferents
el fill d'això
que diu el Jordi
pot ser que sigui
Lleida
una competència
per Tarragona Reus
jo crec que és més competència
més que com a destí
com a
a l'hora de repartir recursos
com a aposta
els recursos
de la Generalitat
són limitats
llavors
diguéssim
ell ha de promocionar
tots els aeroports
però
i com que el seu
és el de Lleida
pel seu
i pel nou
que al cap
i al fet
també és el que necessita
una empenta
més grossa
i de fet
ja em consta que
se'ls donen
unes subvencions
més grosses
a Ràbia
que aquí
que de fet
això és el que ha fet
Ryanair
que aquí
també demani més
però bueno
jo crec que
que costa durar
de tenir una destinació
prou potent
com per promocionar-se
o hauria de ser
estem a punt d'acabar
del nom de l'aeroport
ens ho oblidem
ja
Raquel
és un tema
que el deixem
aparcat o no
jo crec que estaria bé
passar la pàgina
precisament
ara que estem
en un moment
en què es qüestiona
el futur
dels vols de Ryanair
i que
que passarà
ara és quan s'ha de reforçar
amb una identificació
que sigui
la més àmplia possible
el que hem de fer a Tarragona
és tenir trens
tenir vols
i deixar-nos estar de noms
Tarragona a Costa Daurada
ara?
sí
o Tarragona a Sol
a mi també fa
en fi
però si Aena
ja li he dit
a la Càmbra de Comerç
que si no hi ha
consens territorial
no es pot canviar
no es pot canviar
el nom
el president d'Aena
aprendre
en fi
ho deixem aquí
agafem el vol
i marxem ja
perquè s'acaba
s'acaba la tertúlia
parlant d'aeroports
acabem aquesta tertúlia
que avui hem convertit
amb dos regidors
de l'Ajuntament
Pau Pérez i Jordi Sendra
i dos companys periodistes
Raquel Sánchez
i Oscar Palau
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
adeu
bon dia
bon dia
Bérez i Jordi Sendra