Com cada dilluns, a aquesta hora, ja sabeu que dediquem una estoneta
a donar-vos a conèixer tota l'oferta de Caixa Fòrum Tarragona
per aquesta setmana en companyia del seu director, Carles Marqués.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui m'hem molt ben acompanyat, a més a més.
A més, com que la setmana passada no ho vam aconseguir tenir per telèfon,
li he dit, vine amb mi, i ara tu explicaràs a qui ens referim.
I ha vingut, i a més ens ha portat un tastet, això sí, enregistrat,
del que vam anar a poder gaudir molts espectadors aquest cap de setmana al Caixa Fòrum.
Bene, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Estem encantats que ens acompanyis aquí.
Genial, jo estic també encantat.
I algú podria dir, home, si ja han fet el concert,
perquè no se'n va cap a casa seva,
no és que s'hagi enamorat de la ciutat, que podria perfectament ser.
Una miqueta sí, ara venia a la ciutat.
Sí, una miqueta sí.
Una miqueta, sinó perquè, a banda del concert que vau fer aquest cap de setmana,
que va ser un èxit, ara estareu fent uns tallers aquí.
Bé, no són tallers exactament, són concerts educatius.
És perfectament ajustable el que fa la Caixa.
I, de fet, són concerts educatius de la música balcànica per a les escoles.
I, bé, és un musical, teatre molt animat, que dura més o menys una hora.
Com a l'escola, doncs, parlem de les matèries, de les assignatures com de socials,
una mica de geografia, una mica d'idiomes.
Parlem en servo croata antigua entre nosaltres
i, bé, els nens s'apunten per aprendre els números o més coses.
Doncs, és genial.
Fa quatre anys que estem en el mateix projecte.
Vam viatjar per tota Espanya, vam tocar molts centres de la Caixa,
sobretot també als teatres de Mahón o altres.
Ara anem a Burgos, a Zaragoza i, bé, tenim feina.
I, bé, hem vist quasi 50.000 nens d'aquest país i és absolutament genial.
Dius, música balcànica, que bé que feu aquestes trobades pedagògiques,
perquè música balcànica és com dir música flamenca
o dir música jazz és tot.
I és que són tantes coses diferents, no?,
que s'aglutinen sota aquest segell.
Sí, sobretot que els Balcans, és una terra molt complicada
i sempre a mi em sembla que era molt complicada
i, sobretot, últimament, en els últims 20 anys,
complicada políticament.
Això ja no és el meu ressort, però, bé,
la complicada, sobretot que hi ha moltes influències
de la música balcànica perquè la música té un punt semblant,
però també és molt diferent,
perquè podem trobar unes descargues tremendes, no?,
de Bulgària o de...
O la música més tranquil·la, més mediterània, de Grècia,
o la música de Sèrbia, de Macedònia.
s'assemblen bastants, però també aleshores són molt semblants.
És un punt geogràfic de fusió al llarg de la història,
lògicament, abegut de totes les influències, i això és positiu.
És positiu, perquè estem en un punt geogràfic entre Orient i Occident
i, de fet, se mescla tot, religió, idiomes, música, cultura,
està en un canvi i sense parar.
Música molt festiva, que pot fer-te ballar ni que no t'agradi ballar,
que et fa moure, però és també música que pot esdevenir molt melancònica,
segons el moment, eh?
És veritat, és veritat, és veritat.
És una música que té dos punts, uns extrems, tremendos.
I, bueno, intentem fusionar una mica,
perquè estem tocant les cançons de diferents països,
de sobretot diferents èpoques,
i de diferents maneres d'entendre la música en si, no?
Perquè hi ha unes quants cançons que són instrumentals
i, bueno, són aquestes descargues
i quan la nostra amiga tal, que és d'Israel,
tal venaria una noia fantàstica,
doncs és una mica més melancòlic, sí.
Bé, tu ets compositor, ets violinista.
Exacte.
Ets servi, però fa molts anys que vius a Barcelona.
Sí, jo, de fet, he estudiat aquí al Corsatori de Bruc,
a Barcelona, fa anys que he visc a Catalunya,
a Catalunya Nord, vaig viure a Perpinyat també, uns quants anys,
i, bueno, soc servi, soc violista, compositor, però viu...
Ets música...
No, no, t'ho deia en el sentit que la formació,
com totes les formacions que ens ofereixen aquesta riquesa musical,
és una formació molt heterogènia en quant a orígens,
i això sempre és positiu.
Exacte.
Som tres servi, la banda, la noia, i, bueno,
d'aquests d'Israel, i dos noies que són d'aquí, d'Espanya, a Catalunya.
I és veritat això que s'explica,
o és, diguem-ne, forma part de la llegenda
que us dieu com us dieu perquè us vau formar davant d'una moussaca?
Ah, és veritat.
És veritat això? Només llegenda urbana?
No, no, és una llegenda urbana.
Vam fer una moussaca...
Bé, jo vaig perquè també, a part d'això, sóc un cuiner,
ho farem...
És que tot ho fa bé, Carles,
home, és fantàstic, és un xollo, eh?
I, bueno, vam fer una moussaca molt bona
i ens vam posar a tocar cançons que...
De fet, cadascú del nostre grup ve d'una altra procedència,
i jo vinc de música clàssica, diguéssim, pura,
perquè el meu avi era compositor,
el meu pare era el primer violinista de l'Òpera de Belgrat
i, bueno, soc d'aquest món, no?
Les altres, doncs, venen del món del jazz,
l'altre del món de rock and roll, funky i tot tal.
Bé, vam...
Són diferents precedències,
i vam buscar un origen nostre
que són els Balcans
i intentar fer una mica de retornar l'origen
per ser originals,
com va dir l'Antoni Gaudí.
Per ser original, s'ha de retornar els orígens.
Fixa't que fa quatre dies
s'ha celebrat a Tarragona el festival de Dixi,
també en el marc d'aquest festival
vam descobrir el jazz balcànic
que té aquestes influències gitanes.
És magnífica, és una música...
Ja veus, és un tòpic, però és ben cert.
La música més aviat ens acosta,
més que no pas ens separa.
I veiem que tenim més coses en comú
que no pas que ens distànciesin.
Vane, em permetràs un moment,
perquè ara, i amb el Carles,
clar, és que tenim molts fronts oberts avui,
volem parlar d'un altre concert.
No el que s'ha celebrat,
amb Vane, amb els meus aquí,
sinó el que s'ha de celebrar properament.
Aquest divendres és un concert
que recorda George Gerswin
i que té dos pianistes sensacionals.
és un mà a mà entre dos pianistes,
que són Loracio i Castro
i Antonio Águila Ruiz.
I això, passarem dels Balcans a Manhattan
en tres dies.
I Antonio Águila
el tenim ara a l'altra costat
del fil telefònic.
Antonio, molt bon dia.
Bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé.
Bé, moltes gràcies per atendre
la nostra llamada.
Por aquí no suena un piano
que no és el tuyo,
però sí que és una melodia
més que conocida de Gerswin.
Quan Carlos ha dit el nom del compositor,
a mí se me ha puesto ja
la carne de gallina.
Jo crec que vam a assistir
a un concert magnífico,
perquè, a part de la formació
i el virtuosisme
que tú representas
juntament amb tu compañero,
habéis elegido un repertorio
molt conocido de Gerswin.
Sí, la verdad que tocar Gerswin
la verdad que és maravilloso.
y la verdad ha sido un trabajo
muy entrañable,
muy interesante,
porque és un trabajo
a dos pianos,
pero donde uno, por ejemplo,
hace de orquesta,
el otro acompaña
y luego al revés.
Entonces la verdad
es que el repertorio
que hemos escogido
ha sido un poco
lo más significativo
de este compositor.
¿Lo podíamos un poquito
hacer un pequeño inventario
de cuáles son las piezas
que nos vas a interpretar?
Sí, en principio
comenzamos el concierto
con sus famosos preludios
escritos para piano solo
y aquí hacemos versión
a dos pianos.
Hacemos tres preludios
que tienen como una forma
como de sinfonía,
como de tiempos de sonata.
Primero hacemos
un preludio alegro,
después hacemos
un segundo tiempo
estilo blues,
un tiempo más lento
y luego acabamos
con el tercer tiempo
que es un alegro
con brío.
Ese sería el primer número.
El segundo,
pues realmente
la pieza
con la que Gershwin
la verdad
que se dio a conocer
y bueno,
más importante
y más significativa
de él
que fue
la rasodia,
rasodia en blue
que al fin y al cabo
es una composición
para beat band
o para orquesta
y para piano solo.
Entonces lo que hemos tratado
es de hacer
un arreglo,
lo que comentaba antes,
para que no un piano
haga de melodía
y el otro de orquesta,
sino que los dos
hagamos la melodía
y los dos
vamos alternando
la orquesta.
La verdad
que esta pieza
es muy significativa,
incluso pues
ha sido una
de las piezas
más bonitas,
incluso
bueno,
comentadas
y seleccionadas
en Fantasía 2000,
por ejemplo,
pero además
muy bonita
hasta para los niños.
La verdad
es que son piezas
conocidísimas además.
Luego la tercera pieza
es
hacemos una selección
de las canciones,
Gershwin escribió
pues
un musical
que es por
Gambés
y bueno,
pues hacemos
una selección
de canciones
que vienen
en ese musical
y bueno,
pues destacar
que en ese tercer número
lo que tratamos
de hacer
es tocar los temas
pero aparte
improvisar.
Estamos ante
la figura
o una de las figuras
más relevantes
dentro de la música jazz
y entonces
las obras
que hemos tocado
anteriormente
son obras escritas,
tocamos las notas
que el mismo compositor
escribió,
pero queríamos
rendirle un homenaje
también tocando
canciones de él
pero aparte
improvisar
como un elemento
característico
del jazz.
Entonces
en este tercer apartado
tocamos unos temas
como Summertime
y algunos otros temas
donde también
bueno,
pues improvisamos
estilo jazz.
Y acabáis,
ese es este el programa,
pero ¿no acababais
con otra pieza?
Sí,
acabamos,
el cuarto ya número
sería
I got rhythm
que significa
tengo ritmo
que son unas variaciones
que él escribió
sobre un tema
para piano
y orquesta.
Entonces ahí se ve
pues también
pues un poco
la característica
del jazz.
primero se hace
una introducción
luego se toca el tema
y luego
se hacen variaciones
pero vamos a interpretar
las variaciones
que el propio compositor
escribió.
Las originales,
o sea,
no habéis hecho
ningún retoque
podríamos decir,
¿no?
No,
no,
ahí no hemos retocado
nada.
Para retocar
a Gershwin
complicado.
Vaya,
no me extraña.
Antonio,
tanto tú
como Horacio
y Castro
venís de formación
académica
musical clásica
de una formación
muy sólida.
Tú eres
profesor
de la Escuela
de Artes Escénicas
pero has hecho
tus estudios
en el Real Conservatorio
Superior
de Música
de Madrid
y después
habéis ido
derivando hacia el jazz
pero otras formas
de música,
¿no?
Sí,
nosotros lo que tratamos
de presentar,
bueno,
en este trabajo
es que a nosotros
nos gustaría contemplar
lo que es el jazz
como otro estilo
más de música,
¿no?
O sea,
yo creo que un poco
y todo esto
se está subsanando
ya en la actualidad,
pues en tu formación
clásica
llegabas al siglo XX,
llegabas al Venice,
a Granados,
a Sostakovic,
Bartos,
llegabas al siglo XX
pero no tocabas jazz
porque parecía que eso
era otro tipo
de formación.
Entonces,
ya les digo
que actualmente
ya lo que se trata
es de incorporar
el jazz
dentro de otro estilo,
pues igual que
en nuestros días
tocamos Bach
y tocamos Mozart
y tocamos Beethoven,
pues bueno,
¿por qué no tocar Gershwin
como otro estilo
de música,
¿no?
Entonces,
bueno,
aunque nuestra formación
es clásica,
pues hemos tratado
de hacer
pues de este estilo
para ver que
aunque estemos formados
clásicamente,
pues estamos,
podemos mostrar
cómo es el jazz
y cómo es este compositor,
¿no?
Tenemos,
pero bueno,
poquísimo tiempo
con Macle que dice,
pero es que yo no querría
desperdiciar la oportunidad
de presentarte a Vane,
él es violinista,
hace música balcánica,
también con él
hablábamos aquí en directo
en los estudios
de todas las orígenes
y las reminiscencias del jazz
y yo si os queréis saludar
creo que estaría
de colega a colega,
¿no?
Claro,
por supuesto.
Hola,
buenos días,
¿qué tal?
Hola,
muy bien,
pues aquí en Tarragona
disfrutando de hacer buenos conciertos,
de conocer la gente.
Dile cómo es el público de Tarragona,
ellos actuaron ayer,
Antonio.
Sí,
sí.
Diles qué tal es el público de Tarragona,
ponnos bien.
Casi de escándalo,
¿no?
Fantástico,
la sala es bonita,
pequeñita,
pero muy acogedora
y la gente,
pues para decir algo,
hemos venido bastante
de nuestros discos.
Pues mira,
no tendréis un público entregado,
ya te lo aseguro,
Antonio.
Muchísimas gracias
por atender nuestra llamada,
muy buenos días.
Muy bien,
pues muchas gracias a ustedes,
hasta luego.
Que vaya muy bien,
adiós.
Se nos acaba el temps,
Carles,
música,
música,
¿tenim dones viatgeres también?
Tenim dones viatgeres
amb l'Anna Abriongos
aquest dimecres
i afortunadament,
entre comentes,
aquesta setmana
no tenim res més.
Chaplin,
Chaplin,
molt de Chaplin,
tallers familiars.
Continuem anant-hi allò
a vestir-nos.
Exactament,
sí,
aquest matí ha vingut un grup
d'un poble que es diu
Torra d'en Barra,
que aprofito per dir
que és el meu,
i hem fet el taller familiar
versionat per escolars
i ha entrat un moment,
perquè com que és l'escola
que vaig estudiar
jo em fa il·lusió,
calla,
mira,
que el saludo.
Calla,
mira,
saludo.
I aleshores he vist
que s'ho passava.
Recordaré els veus temps.
I escolta,
Bane,
fins quan estareu aquí?
Bé,
demà tenim dos concerts més
a les 10 i 11 i mitja
per a les escoles
i, bueno,
ja acabem
i continuem
el nostre viatge musical
als Balcans.
Anem a Burgos,
a Aragosa,
per...
després del setembre,
a octobre,
ja ataquem,
entre comelles,
Ibiza,
Tenerife,
el Corcón,
bueno.
És que no apareu.
No.
I a solta banda de fer com a musakis,
també jo m'imagino
que cadascun de vosaltres
va fent les seves coses
com a músics, no?
Sí, exactament.
Ivan té un trio,
Ivan Ilich Trio,
de jazz,
que és fantàstic,
que és pròpies cançons.
Bueno,
aprofito de dir
que als Fnacs de Barcelona,
el dia 18 de maig,
fem un showcase,
una presentació
del nostre primer disc
a la set de la tarda.
Farem també
el dia 10 de juny
i 8 de juliol
el Diagonal Mar
i l'illa de Barcelona,
presentació
del nostre primer disc,
Los Musakis
Destino Balcan.
Doncs si voleu,
esteu bé,
és gratis
i és una bona festa.
Estem aquí al costat,
doncs escolta,
veig que teniu poquet temps,
però que anireu
omplint de música balcànica,
però que anireu deixant allò
un rastre
que es veurà
i se sentirà,
sobretot.
Bé, jo espero, sí.
Bé, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies
per a...
Ha estat un plaer de veritat.
Carles,
que hem de marxar,
que...
Bé, marxem.
Dilluns que ve
ens retrobem.
Però calla
que abans de marxar
avançarem,
que ens espera
el Ja Tardes
i ja tenim aquí a la Núria.
i ja tenim aquí a la Núria.