Amb aquesta sintonia obrim el temps a la tertúlia,
tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
tertúlia d'avui dijous, 25 de novembre,
una tertúlia que compartim amb tres convidats,
la companya periodista del diari de Tarragona, Raquel Sants.
Raquel, molt bon dia.
Hola, molt bon matí.
També ens acompanya el vicepresident de la candidatura a Tarragona 2017,
Pere Valls. Bon dia, Pere.
Bon dia.
I el vicepresident de la cooperativa obrera tarragonense,
Àngel Conesa. Àngel, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres, repassarem algunes notícies d'actualitat que tenim.
Avui, ho estem insistint des de primera hora del matí,
recordem que avui és el dia contra la violència de gènere,
el dia mundial, el dia internacional per l'erradicació de la violència masclista.
Com és tradicional, a Tarragona es faran diversos actes.
El central avui es farà al migdia a la plaça dels Infants.
Han canviat les institucions, la ubicació habitual d'aquest acte
perquè, en fi, es vol recordar d'alguna manera la tragèdia,
el triple crim del carrer Reial del passat mes d'octubre.
Molt a prop del lloc on es farà, com dèiem, aquest acte central al punt del migdia.
Avui, aprofitant aquesta efemèride, en fi, els mitjans de comunicació,
recordem les víctimes mortals, recordem les dones que han estat ateses
en el conjunt de Tarragona o en el conjunt de Catalunya.
Avui també preguntem als oients del programa,
i és el que pregunto als nostres contartoris,
si creuen que, entre tots, estem fent prou per erradicar la violència masclista
o, malgrat les mesures judicials, polítiques i de tot tipus,
i d'educació, també, que s'han fet en els últims anys,
doncs potser no és suficient.
En fem prou o no, Raquel?
Home, veient les xifres, és evident que no.
O sigui, veient les xifres, a mi ahir m'alarmava moltíssim
veure la xifra, per exemple, que al Camp de Tarragona, aquest 2010,
han estat maltractades 492 dones.
Aquestes, que estigui comprovat, s'han rebut, no sé, 100.000 i escatges denúncies.
Jo crec que és una xifra preocupant, una xifra alarmant.
Tenim, a més a més, dues víctimes mortals,
la noia del carrer Reial i els seus dos fills,
i també una víctima a començaments d'any al Covert.
Jo crec que és evident que no s'està fent tot el que es pot,
perquè és un problema molt greu
i, sobretot, crec que és un problema molt de base,
perquè també quan un es mira les estadístiques
i mira les edats de víctimes i agressors,
hi ha un creixement de les víctimes de menys de 25 anys
que jo crec que és realment preocupant
i que amb alguna cosa estem fallant
quan aquests números són els que són.
Pere, a veure, això és complicat
perquè per moltes lleis que es facin,
per molta vigilància que es posi,
a dins de cada casa no saps què passa, diguem-ho així.
S'està demostrant que no acabes amb el problema.
No, perquè això passa a dins les cases normalment.
I quan, a més a més, saps o te n'assabentes,
el cas del carrer Reial, vull dir, és molt clar, no?
Vull dir, ordre d'allunyament,
però la mateixa persona, la dona,
demana que l'hi tregui perquè pugui tornar,
vull dir, allà hi ha, bueno,
crits i sorolls i coses,
els veïns mateixos deien que allà on veien això,
els Mossos pel mig, resulta que, clar,
hi ha un ordre d'allunyament,
però la dona la porta i el deixa entrar.
Vull dir, això és molt complicat.
Que no es fa prou, segurament,
perquè si es fes prou això s'aniria arreglant.
El que sí que és veritat
és que ara hi ha uns mecanismes de denúncia
i de tirar-ho endavant.
I que, evidentment,
es publiquen els casos, diguem-ne,
més escandalosos,
però, en canvi,
les sentències on, diguem-ne,
es posa ordre en aquest sentit
i diu vostè cap aquí, vostè cap allà,
també se'n deuen complir d'aquestes.
Però aquestes no les coneixem
perquè són les normals, diguem-ne, no?
Llavors, això és escandalós,
perquè, esclar, vull dir,
que matin amb una dona i dues criatures
i de la manera que ho van fer
i que ho van trobar i tot això,
doncs, evidentment,
és escandalós
i, a més a més, és horrible, no?
Però, evidentment,
hi ha mecanismes avui en dia
que abans no hi eren
i que s'estan posant en marxa
o s'estan fent servir.
El que passa és que això,
jo em penso que també és una cosa de mentalitat.
Vull dir, no n'hi ha prou
que la llei digui no sé què.
La llei diu que no es pot telefonar amb el cotxe
portant el cotxe.
I la gent truque.
I encara truquem.
63 en una setmana, no?
No vull comparar ni fer frivolitats amb això.
Però, senzillament, vull dir,
les lleis s'han de complir,
el que passa és que,
a banda de complir,
la gent les hem d'interioritzar
i llavors,
gairebé que no el deia qui és llei, no?
Àngel.
Bé, jo soc pessimista, realment,
vull dir, perquè
penso que el problema
està en la mateixa naturalesa humana
i en l'entorn en què ens movem.
Ni en educació ho arreglem.
En l'educació, vull dir,
si arriba aquesta educació,
jo penso que hi ha components culturals
que d'alguna manera són així,
però també hi ha components
d'una societat
que és bastant complicat
en què es pugui parlar.
Vivim en una societat
de difícil relació,
llavors les relacions humanes
entre una parella
són difícils.
Hi ha un component,
per mi,
que això ho comentà,
em sembla,
no fa gaire,
també el component
de la situació
de crisi econòmica,
que jo crec que pot afectar
en alguns dels casos,
també.
trobo que és un problema complex,
però sobretot és un problema,
entenc que la naturalesa humana
és d'aquesta manera
i una mica,
com deia el Pere,
evidentment que hem de posar
tots els mitjans possibles
perquè això es dificulti.
Bé,
en alguns casos pot ser
que de vegades
la mateixa intervenció,
intervencions externes,
de vegades el que pot
és agraejar segons quins problemes,
que també no ho oblidem,
això,
no?
complexa,
jo veig molt complexa
i evidentment
hi ha un tema
d'educació fonamental
però que no està donant resultats
pel que diu la Raquel,
de fet hi ha gent jove
ara vull dir que està...
És que clar,
hi ha gent jove,
hi ha gent gran,
hi ha gent de tots els extractes socials,
de tots els àmbits geogràfics,
ni de bon tros
es pot relacionar això
amb immigració,
com van poder tenir
alguns la temptació
quan va passar
el tema del carrer Reial?
No,
però hi ha moltes coses
que preocupen
al voltant
de la violència de gènere.
La primera,
que dèiem
que hi havia hagut
doncs unes 492 dones
que s'ha comprovat
que són maltractades
i mil escats denúncies.
També hi ha
el problema
de la denúncia falsa
que és un altre
dels elements
que perjudica
aquesta llei.
Una denúncia falsa
que moltes dones
de forma injusta
utilitzen
doncs
per quedar-se
a la custòdia
dels nens,
etcètera,
en fan un ús
molt pervers
que perjudica
doncs
d'entrada
els homes innocents
que n'hi ha moltíssims
que no pagarien mai
a la seva parella
i d'entrada
perjudica
les dones
que realment
són víctimes
de la violència
de gènere.
Ja no cal anar
a les víctimes mortals
sinó cal anar
a aquestes dones
que durant 30-40 anys
han de patir
el maltractament
no només físic
sinó psicològic
de les seves parelles
amb una situació
de dominació
realment abobinable.
Això per un costat.
Després
hi ha altres coses
com per exemple
les ordres d'allunyament.
Jo no sé
fins a quin punt
són efectives
aquestes mesures
que són necessàries,
sí,
però fins a quin punt
efectives, no?
O sigui,
qui comprova,
qui està allà pendent?
Hi ha dones
com per exemple
la víctima del carrer Reial
que va demanar
que l'ordre d'allunyament
es retirés.
El jutge no ho va fer,
però qui ho comprova?
No podem posar
un policia
darrere de cadascuna
de les dones
que han estat maltractades.
És impossible això.
Llavors,
no sé si aquesta mesura
que d'entrada
ha de servir
per apartar,
per allunyar
l'agressor de la víctima,
no sé fins a quin punt
està sent efectiva
i no sé fins a quin punt
caldria plantejar-se
noves mesures
perquè està comprovat
que no serveixen de res.
I arran d'aquestes causes
a més d'aquestes causes
estructurals segurament
i de cultura
i d'educació i tal,
l'Àngel comentava
la crisi pot ser un element
en aquest moment...
Quan no hi havia crisi
també passava.
També passava, no?
Evidentment...
La crisi pot ser una greujana.
Pot ser una greujana.
Jo, de les maneres,
això que les mesures
no seixen per res
no hi estic d'acord.
No, no, no.
Perquè les que serveixen
no surten.
No, no.
És a dir,
vosaltres al diari
publiqueu les dolentes.
Sí, home, clar.
O, clar, no.
Al costat hi hauria d'haver-hi
si hi ha mil denúncies.
És a dir,
400 s'han comprovat,
300 són mentides,
200 les estan...
Home, esclar.
No, home, però...
Ho dic, perdona.
Perdona un moment.
D'entrada no és notícia
que algú no mati a ningú.
O sigui,
el que és notícia
és que algú el mati, no?
Per tant...
Llavors estàs fent escàndol.
Home, no.
Si no hauríem de publicar...
Jo que em deia 3 grossa
sortir l'odolent,
ja no hi ho accepto.
Home, perquè és el noticiable,
perquè jo no puc dir,
miri, el senyor Àngel
no ha matat a la seva dona.
És que faltaria més.
Vosaltres no sortiríem mai al diari
perquè són bones persones.
Encara.
No, home,
ja s'entreuen de coses positives,
però en aquest cas...
No gaire.
Però en aquest cas...
No gaire.
Bones positives als diaris,
perdona, no gaire.
Ara la culpa és dels periodistes.
Sí, perdona,
per què no teniu culpa els periodistes?
Que no ho deuen tenir mai?
No, no, no.
Perdona.
I podem fer molta autonòtica.
Home, d'entrada,
perquè la culpa d'un agressor
és culpa de l'agressor i punt.
No, no, no.
No vull assumir la responsabilitat.
Evidentment que no.
El tracte de la notícia és cosa teva.
Llavors, tu tens la culpa
o la gràcia
o l'encert
d'escriure-ho d'una manera o d'una altra.
En tot cas, vull dir...
Neutra no hi ha ningú.
A la línia del que deia la Raquel,
vull dir,
i insistint una mica en la meva teoria,
és molt difícil entrar a la casa
i valorar fins a quin punt
les agressions psicològiques
tenen a veure amb les físiques.
És a dir,
que aquí hi ha també un problema
de dominació física.
És a dir,
l'home és una persona
normalment més dotada físicament
i la dona potser
és més agressiva
amb la paraula,
de vegades, no?
Llavors, vull dir,
entrar en la discussió aquesta
que deies tu,
que fins a quin punt
hi ha interessos,
diguem,
de dominació
sobre les criatures
o sobre una situació econòmica,
etcètera,
és molt difícil d'entrar-hi, no?
Vull dir,
que a mi aquest factor físic
de la fortalesa de l'home
o del temperament
és un factor que crec que és important.
Per això deia que
és potser com a difícil,
llavors,
d'evitar reaccions brutals.
Una qüestió biològica, potser,
en aquest cas.
No ho sé.
En fi, com a mínim,
el que serveix la data
és per parlar del tema,
que ja està bé
que parlem d'aquesta qüestió.
No, la gent ha de prendre consciència
i que jo crec que,
malgrat tot això
que estem dient,
que a vegades discrepem,
jo crec que és bo
que surtin les coses que passen,
que diguem-ho tot,
i que és bo que es publiqui
i és bo que la gent
prengui consciència
que hi ha gent
que no és bona,
que mala gent.
Tot i que el Consell de Ministres
ha demanat
doncs fer un...
ha demanat als periodistes
de fer un experiment
i no publicar casos
de violència de gènere
durant uns mesos
perquè, segons diuen,
han comprovat
que el cap de...
Estimula.
Estimula.
Sí, sí.
Tendria un efecte mimètic,
això de...
Bé, això és el que han demanat
i és una cosa
que jo crec que no és lògica
i no té cap sentit,
però dins de tots els números
i les xifres
de la violència de gènere,
ahir, per exemple,
llegia
que un 69% de les dones
o un 89% de les dones
que són maltractades
també són agredides sexualment,
etcètera, etcètera, etcètera.
Vull dir que realment
és preocupant
i com a dona, lògicament,
doncs, permeteu-me
que m'hi senti molt propera.
Hi ha un fet,
salvo excepcions, ja diríem,
per l'agressor
és un punt i final.
Normalment, l'agressor
s'entrega o se suïcida
o fa algun tipus d'acció d'aquest tipus.
Que ja ho podria fer abans.
Exacte, però vull dir
que és un punt i final
probablement en una situació límit.
De mesos, d'anys, no?
En què segurament
han anat al cap de les agressions.
El que li ha passat,
la dona, en aquest cas,
això dins del cap
té tota la vida, com a mínim, no?
I, evidentment,
això et pot portar seqüeles.
Això està clar, no?
I els fills.
I els fills moltes vegades
que ho pateixen.
Jo no vull tampoc
aquí fibrilitzar
perquè aquestes coses
són molt sèries.
Parlem de les dones maltractades.
També hi ha homes maltractats.
Sí, i tant, i tant.
No surten tant
perquè això encara està pitjor,
encara es veu pitjor.
Però també,
de la mateixa manera
que hi ha aquestes denúncies falses,
val dir la pena
que algú hi entrés
i preguntés,
escolti,
vostè per què ha fet
una denúncia falsa?
Si aquella és una bona persona.
perquè també, al final,
sembla que uns siguin bons sempre
i uns altres siguin els dolents sempre.
I això, per sort,
no és així.
I els nens.
Els fills moltes vegades
també són víctimes d'aquesta violència.
I ara potser no és el dia
de dir-ho això.
Però també hi ha que,
encara que sigui allò del final,
de passada, dir-ho.
I després,
que la llei de la violència
de gènere,
jo crec que hi ha un error
que s'hauria pogut salvar,
que és el tema
d'identificar la víctima
amb la dona.
O sigui,
no costava res
que la mateixa llei
parlés de persones
en lloc d'homes i dones.
És evident que majoritàriament
són dones
les que pateixen maltractaments,
però jo crec que
no costava gens
incorporar també
la paraula persones,
perquè,
doncs escolta'm,
la igualtat
s'ha d'entendre
en els dos sentits,
no?
I per tant,
jo crec que és un error
a l'hora de confeccionar
la llei
que no costava gens
i que crec que a la llarga
s'ha de tendir a igualar
per evitar precisament això,
no?
No per ser dona
has de ser sempre víctima
i no per ser homens
de ser butxilla.
Avui parlarem,
doncs,
molt àmpliament
d'aquesta qüestió,
a més recordem
que hi ha l'acte central
a partir de les 12 del migdia
a la plaça dels Infants.
Avui,
abans,
algú,
el principal de la tertúlia
comentava,
no recordo qui,
allò de...
Fèiem el comentari
de les denúncies
dels conductors
que porten...
Alguna vegada
confessa,
Pere.
No,
ho he dit jo.
No,
però ara jo t'anava
en un to simpàtic
si alguna vegada...
Jo ho he fet.
Jo des que tinc el cotxe
que tinc ara,
que fa 5 anys,
em vaig comprar
un mans lliures
perquè no em portava
i t'he de dir
que tot i portant
els mans lliures,
quan parles,
has d'anar al tanto.
Clar,
et distreus.
No tant,
perquè no has de mirar
el telèfon i això,
però et pots arribar a distreure.
L'Àngel ha aixecat el braç,
és a dir,
tu reconeixes
que alguna vegada
has agafat el telèfon mòbil
mentre es conduïs.
Sí, sí,
perquè quan he tingut la sensació
que la trucada
podia ser alguna cosa important i tal,
després potser
hi ha aparcat el cotxe,
però sí, sí,
ho he fet servir.
Creus que de totes maneres
amb aquestes campanyes
i aquesta sensibilització
cada cop més els conductors,
potser,
igual que el tema del cinturó
o el cas,
en el cas de les motos,
tot això al final...
És evident,
és una mica la...
Això és matxacar.
Si recuperéssim una mica
allò d'abans,
és a dir,
una mica la responsabilitat individual
costa molt d'assumir-la,
en canvi,
vull dir,
si darrere hi ha el càstig
o la multa
o la infracció,
val menys.
t'hi acostumes,
perquè el cinturó
de seguretat,
crec que tothom
se'l posa
de manera quasi
sense volguer,
però saps què passa?
Que quan no et poses el cinturó
cada vegada més
els cotxes no us piten
i és insuportable
el sorollet aquell...
El pots enganyar,
el cotxe,
el pots enganyar a la porta.
Doncs igual que s'ha potenciat
el sorollet aquest tan pesat
que fa que un escordi el cinturó
més enllà
de la responsabilitat personal,
doncs escolta'm,
jo crec que a banda
de les sancions
crec que també s'hauria d'incentivar
la incorporació
de mans lliures
a tots els nous vehicles,
perquè realment
si està comprovat
que parlar per telèfon
és una causa
de disflexió
i d'accident...
Inclús amb mans lliures...
El que passa és que
és el que deia el Pere,
clar, quan tu tens...
Parlo per...
Jo quan em truquen...
i quan parles amb el copilot
o quan vas amb el cotxe ple de gent
i cantes, per exemple,
també distreus...
Si posa't així...
Quan fumes...
Escolta'm...
Això depèn...
A partir del gener
se'ns acaba el xollos...
No, dins del cotxe no...
Sí, sí...
A partir del gener...
Ja s'han acabat...
En qualsevol cas,
queden uns 63 conductors
en una setmana?
Ho troben exagerat?
No...
63 conductors...
63 en una setmana
en diferents controls
de la Guàrdia Urbana, eh?
Tarragona Ciutat, eh?
Home, hi ha molts cotxes, eh?
Si ja en tot són pocs...
I quan agafes el cotxe
i condueixes
només cal que miris allò...
Si mires a un costat
de la finestra i l'altre
de seguida veus que
més d'un agafa el telèfon.
Ja que estem amb el cotxe,
anem a aparcar.
Pàrquings es pinça.
Baixen un 10% les tarifes
a partir del proper dimecres
1 de desembre.
Alguns diuen que és...
En fi, una notícia
fantàstica
perquè no s'havia produït mai.
Altres, els comerciants,
diuen
és insuficient.
En total, només són 30 cèntims
per hora
el que rebaixen.
Àngel,
està bé?
És insuficient?
És molt,
tenint en compte
que mai s'havien abaixat
les tarifes dels pàrquings?
Aviat ho tinc clar.
Està molt bé
i és insuficient.
Aixem-ne les dues coses alhora.
Sí, sí.
A veure, vull dir...
Els pàrquings són molt cars.
Aquí t'ho reconeixó,
ja ho sabem tots, vull dir...
I no faciliten
que s'utilitzin, no?
Però, bueno,
sí, és un primer pas, no?
Vull dir, d'alguna manera
suposo que dintre de la política
aquesta municipal de recuperació
dels pàrquings i tal
s'havia de fer un gest
d'algun tipus
i d'entrada s'ha fet aquest gest
que a mi em sembla bé.
Espero que n'hi hagi d'altres, no?
Jo, ara venint i sentia,
no sé qui era,
un dels botiguers que parlava.
Eduard Manyes,
president de la FUC
o Albert Ribot,
el president dels ganadors de mercat?
No, Albert,
si jo l'hagués conegut,
la veu pel telèfon.
Jo crec que s'equivoca
amb el plantejament.
Vull dir, a veure,
quina és la notícia?
Que s'abaixen.
Un botiguer,
quan fa una rebaixa,
no diu que si és poc o és molt.
T'explota la rebaixa.
És a dir,
faig rebaixes,
vine'm a comprar.
És a dir,
tu imagina't,
tu imagina't,
un de fora de Tarragona
que digui,
mira, a Tarragona,
els pàrquings s'han abaixat,
podem venir a comprar
que és més barat.
Això és la notícia.
Si et surt un botiguer
i diu,
no, però és poc,
s'està tirant pedres al damunt.
Sincerament, eh?
Sincerament.
És a dir,
aprofita-ho.
Després ja parlarem
a dintre
si s'ha de baixar més,
si s'ha de baixar...
Comercialment parlant,
jo aquí he sigut botiguer
molts anys,
crec que no aprofites
un recurs que et donen...
En poques paraules,
que entre tots
hauríem de vendre...
Clar!
La idea...
Carles més barato!
...de que estem baixant
els pàrquings.
Carles més barato!
Jo penso que no havia passat mai,
això.
Jo diria que no.
Jo crec que aquí,
en el fons,
i perdoneu que ara,
potser això que diré,
no és massa...
jo crec que en el fons
hi ha un error d'entrada.
L'error és
quan es fa una concessió
d'un pàrquing,
l'empresa que l'explota
se li dona
un preu alt d'entrada,
el primer any.
I això
és per tota la vida,
llavors.
Perquè només
que s'apugi
l'IPC,
com que ja és alt,
sempre és alt.
Això és l'error.
Llavors,
què és el que fa
l'Ajuntament ara?
Els pàrquings
que depenen d'ell,
de moment,
no pujar-los
i després rebaixar-los.
Què passa?
Els altres pàrquings...
La meitat dels pàrquings,
perquè recordem
que a nivell municipal
hi ha espimsa
i hi ha aparcaments de Tarragona
i, per tant,
que els que baixen
només són els d'espimsa.
De moment.
Però els altres
no s'han apujat,
també.
Sí, sí, no,
té tota la raó.
Llavors,
això obligarà
que els altres privats
s'espabilin.
Home,
tu imagina't
si aparcar la plaça de Cursini
és més barat,
la gent no aparcar la Rambla.
Vaja,
seria del gènere tonto,
a no ser que estigui
pla de la base de Cursini.
Per dir alguna cosa així,
és trànsit curt.
Això és una política
efectiva
de millorar
el servei
i que la gent,
si ha de fer servir
el pàrquing,
com a mínim,
de mica en mica,
això s'ha de ser
de mica en mica,
doncs,
el treballant
que sigui més baratet,
que puguis aparcar
i que no et costi
4 o 5 euros
de seguida.
Perquè això és el que passa
aquí a la Rambla
i això és el que passa
en alguns altres llocs.
Raquel.
No, a mi em sembla collonut.
Tot el que representi
una rebaixa,
doncs mira,
si fins ara la mitja
eren 2,69 euros per hora,
ara són 2,29,
doncs 30 cèntims
que tinc
que n'han sumats,
doncs mira,
amb 4 vegades que parqui,
amb 4 hores,
ai, 4 minuts que parqui,
4 hores,
doncs ja tinc un cafè,
no?
Vull dir que,
escolta'm...
Sobretot perquè entres
en aquest tipus de competència,
una certa competència,
que vull dir,
potser els altres
en més de 30
els baixaran 35.
Ja ho veurem,
sí, sí,
mira, millor,
per la gent millor.
A mi em sembla estupendo
i tampoc no ens oblidem
que, escolta'm,
que fins ara
aquests pàrquings,
alguns d'aquests pàrquings
eren de gestió privada,
eren un negoci,
però que ara,
si hi ha pèrdues,
també les sofregarà
l'Ajuntament.
Per tant,
si les sofrega l'Ajuntament,
també les sofregarem nosaltres.
És un servei.
Per tant,
està bé que rebaixem,
però tampoc convertim...
Fins un punt.
Un servei que fins ara
era privat
i, teòricament,
recodien un benefici...
Encara vens més a la meva
de dir que el botiguer
que ha parlat s'ha equivocat.
Clar,
el que passa és que això
que planteja la recalara
ens portaré a un altre debat.
També si l'Ajuntament,
clar,
ha d'estar sempre
per salvar,
entre cometes,
equipaments
que quan tenen benefici
se'ls emporten.
Doncs fantàstics, exacte.
Però quan són deficitaris
se'ls ha d'assumir.
Però és que llavors
potser aquí haurien de discutir
un dia
la idionietat
de fer els pàrquings
on estan.
Perquè quan s'hi van fer
es van vendre com
lo mejor de lo mejor.
Ui, però ara ja arribem
una mica tard, no?
Per aquest debat.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Però val la pena dir-ho.
és que aquell forat està fet
i allí s'hi ha perdut tota la vida.
El que passa és que
si al final acaba pagant
l'Ajuntament
els dèficits i tal
al final haurem de demanar
als torragonins
anar gratis als pàrquings
i anar gratis al nàstic.
Clar.
Per exemple, no?
Molt bé, molt bé.
Estaria bé.
Paltiria és que paga l'Ajuntament
vol dir, no?
Ja em sembla bé, ja em sembla bé.
Sí, sí, però a veure,
hi ha llocs
que els pàrquings
són de tots
d'empreses municipals.
Llavors que no, eh?
Clar, i després díem
com estan les finances municipals
de malament.
Els d'aquest Ajuntament
i els de tots.
Les empreses han de ser rendibles
també en el fons, no?
Com a mínim
no hi han de perdre
més el compte a les municipals.
En fi,
passem un moment
per la política
i per la campanya electoral
perquè estem a...
Ens queden dos dies de campanya
i estem a quatre dies
de les eleccions.
Encara hi ha una mica
de ressaca, entre cometes,
del cara a cara frustrat.
Ahir en van parlar
àmpliament
en aquesta tertúlia.
Avui els hi pregunto
també als nostres contartulis
què n'opinen
de la decisió
de la Junta Electoral Central
de suspendre a última hora
el cara a cara Mas Montilla.
Àngel.
A veure,
de la Junta Electoral Central
jo no tinc res a dir
en principi.
Però et sembla bé
la decisió que va prendre?
No, no em sembla bé ni malament.
A mi em sembla vergonyós
vull dir que no pugui haver
un debat d'aquest tipus
però també jo reconec
que vull dir,
primer,
si ho va fer
la Junta General Central
és perquè els partits polítics catalans
no s'han posat d'acord
en fer una llei electoral.
Aquí, aquí.
Aquí hem d'anar.
I segona,
perquè suposo que hi ha hagut
algú que no li interessar
massa fer el debat.
Després podem entrar
si voleu en disquisició.
Perquè és que el problema
era la cadena pública.
O sigui,
el problema no era el debat.
El problema era
utilitzar mitjans públics
per a aquest debat.
Si realment hi hagués
hagut interès
en fer el debat,
jo crec que els mateixos polítics
Mas, Montilla
i qui fos
eren plenament conscients
que això podia passar.
Vull dir,
tothom parlaves amb la gent
i et deien
no, no,
és que l'anul·laran segur.
Per tant,
vull dir,
si realment tens interès
i hi ha molts altres mitjans,
no sé,
se m'acut 8 TV,
per exemple,
com a televisió privada
de Catalunya
que n'hi diuen,
on aquest debat
s'hagués pogut fer perfectament.
Bueno,
el que passa
és que
això de la llei
és una vergonya.
Som l'única comunitat
total.
Ara ens hem adonat
30 anys després.
No, no,
jo em penso que ja fa temps.
El que passa
és que hi ha gent que...
Sí, però això
per a poques vegades
se'n parla.
El que passa
és que
aquesta llei
hi ha gent que ja li va bé
perquè si jo l'haguessin fet
durant 30 anys,
és que algú ha parlat molt bé.
La culpa de Madrid
i així...
No, no, no,
deixar l'estat.
No, no,
que a alguns
els hi va bé
aquest discurs.
Això no és veritat.
Com que aquesta llei
a convergència
durant 20 i tants anys
que va governar
i va anar bé
no va tindre cap interès
en canviar-la
i ells sabran.
Convergència i PSC.
I ara,
quan s'ha volgut canviar,
com que s'han de posar d'acord
no sé si són dos terceres parts
o tres,
cinc,
molta gent,
evidentment
com que
el que s'ha de
diguem-ho així clarament
nivellar
és
la població amb el territori
i els que vota
és la població.
Home,
aquí no oblidem
que hi ha d'una vegada,
la primera vegada
que es va presentar
el Pasqual Maragall
que fa això
va ser el 99.
El 99.
En vots absoluts
en va tenir més
en canvi de diputats no.
Aquí
es va demostrar
aquesta gent
el mal fet que està.
És a dir,
no s'entén
que qui treu més vots
no tingui més diputats.
Es poden haver
totes les correccions
que vulguis
li passi qui li passi.
Home,
l'equilibri territorial
tampoc no estaria de més,
perquè si no guanyaria sempre
Barcelona en tot.
Evidentment,
evidentment,
no, no, sí,
no, no, no, no, no.
No he acabat.
Per la cuenta que no es traeix.
Evidentment,
però t'imaginen...
Això es introduiria un altre tema.
Això és més llarg
i ara no sé si...
però el que és evident
és que els que voten són les persones
a tot arreu, no voten ni els
campanars, ni els ponts
ni les cases, voten les persones
i els polítics fan
mesures i polítiques
per obtenir els vots, si els vots
es concentren en una determinada àrea
Estàs afavorint
que es concentri
però ara s'afavoreix una altra cosa
llavors trobar l'equilibri
aquí és el problema
que no es troba l'equilibri entre els interessos
Està clar, està clar
Si és cara, jo no m'ho he dit
Però tornant al cara a cara
vostès creuen que un cara a cara
hagués ajudat, per exemple, tenint en compte
que a més era el primer cara a cara de la democràcia a Catalunya
perquè se n'han fet alguns, dos o tres
com a mínim a nivell d'Espanya
hauria fins i tot ajudat
a motivar la participació
a engrescar fins i tot aquest ambient de la campanya
hauria tingut una gran audiència
Àngel? Home, jo em penso
que com a mínim
la majoria de la gent ens hauria agradat sentir
de boca dels dos persones
que en principi tenen més possibilitats
de sortir com a guanyadors de les eleccions
vull dir, sàpiga una mica els seus programes
perquè realment
estem en aquella dinàmica de dir
tu no has fet això
és que el que dius és mentida
potser haguéssim tingut l'oportunitat
de veure realment
quines possibilitats hi ha
i en quines situacions troba el país
i tal
jo crec que hauria sigut important
de cara a la...
inclús és una falta de respecte
jo trobo
No sé si per dir així
és no per higiene democràtica
o digui com vulguis
una expressió d'aquella és molt manida
però que és veritat segurament
jo crec que la gent
puguem sentir
amb uns i amb els altres
el que...
el que passa és que
després hi ha els arguments
dels altres partits
clar
estem davant d'un sistema parlamentari
el ciutadà no tria directament el president
potser s'han de fer més de cara a cara
i que aquests dos partits
representen un 40% dels votants
vull dir, no representen
a Catalunya hi ha un parlament plural
això tens tota la raó
però tots els altres representen el 20
vull dir, si vas a mirar
o el 25 o el 30
i que són menys importants
que n'hi hagi més
que n'hi hagi més
de cares a cares
el que passa
el que passa
és que com que no hi ha aquest costum
i a més a més
el que val davant sempre
és igual
amb unes eleccions
que amb un altre
és a qui menys l'interessa
perquè clar
aquí
amb aquest cara a cara
qui tenia alguna cosa
a perdre
l'arturbàs
és el que val davant
no sé per què fos l'arturbàs
no sé què dir-te
no, no, no
t'ho dic sincerament
el que val davant
com menys soroll
millor
perquè ja val davant
això passa a totes les eleccions
a totes les eleccions
el que val davant
i com que no està
ni articulat
ni reglat
ni res
doncs anem fent
però quan després mires
els debats
a sis
en aquest cas
doncs després
t'adones que
tampoc
tampoc et solucionen
gaire cosa
la veritat
perquè hi ha massa gent
no, perquè la gent
no es mulla
perquè jo vull polítics
que siguin clars
que parlin de forma contundent
i un debat
en què un
li tiri els trastors
al cap a l'altre
doncs crec que realment
m'aporta ben poc
o sigui
a mi m'agradaria un debat
on realment
es desglosessin propostes
on realment
s'especificessin coses
i no es fes
política d'aquesta
em fa molta gràcia
a TV3
quan pregunten
per un tema
no
aquestes càpsules
que fan els informatius
de dir
doncs ahir
preguntaven de pesca
quines són les solucions
que porta cada partit
al tema de la pesca
són coses tan genèriques
tan intangibles
tan metafísiques
que realment
clar
jo
a partir d'aquestes idees
se'm fa difícil
escollir una opció
o una altra
què preveus Àngel
de participació
d'higui diumenge?
jo crec que hi haurà
bastanta participació
jo tinc aquesta impressió
potser m'equivoco
tu creus que la gent
la ciutadania
té la sensació
que aquestes són unes eleccions
perquè alguns polítics
recordem
ho han dit
des de fa temps
són importantíssimes
són claus
pel futur de Catalunya
jo no crec que hi hagi
una participació
extraordinària
però crec que hi haurà
més participació
que altres vegades
una mica aquesta impressió
que tinc
i una mica la línia
del que deia també
la Raquel
vull dir
jo avui he llegit
una mica
i sembla que va ser
hi va haver un debat
també a Catalunya
ràdio
avui surten les fotografies
a la premsa
llegiré una mica
per damunt
que tothom parla
d'infraestructures
a mi m'ha vingut una miqueta
al cap
és un tema
que tots hi estan d'acord
i llavors enteníem
aquell tema
escolta
la representació territorial
que apuntaves tu
és a dir
que bonic
que tots els representants
del territori
estiguin d'acord
en tirar endavant
una sèrie de coses
no que s'estiguin tirant
els trastos
que si tu ho has fet
i si jo ho faré
i si no sé què
sinó dir
escolta'm
aquí el territori
la representació del Parlament
que sigui territorial
d'alguna manera
però clar
aquests representants
després
quan en van a Barcelona
o a Madrid
segurament
han d'obeir
les directrius
Aquesta és una altra
de les deficiències
de la nostra democràcia
per exemple
és a dir
aquest lobby de territori
està plantejat
d'una altra manera
aquest tema
Home i el tema
dels partits
que al final
qui acabem anant
són els nuclis d'ús
dels partits polítics
que són al final
qui decideixen
qui va dins
les llistes tancades
i que per tant
al final
sortir a l'Egit
és menys important
que haver aconseguit
un bon lloc
en un partit polític
vull dir que
hi ha molt de debat
en aquest sentit
sense treure't raó
quan algú
es pensa
que per la seva cara
pot fer una llista
independent
i tirar endavant
això
n'hi ha uns quants
passa a les municipals
quan intenten
30 i escaig
Ariel Santa Maria
Joan Laporta
vull dir que
hi ha uns quants
carreteros
això són partits
ja veurem com els hi cabrà
són persones
que han decidit
ja veurem com els hi anirà
perquè és veritat
que tot això
que expliques
és cert
que els partits
no sé què
però la gent
s'ha demostrat
amb un percentatge important
a qui vota
és a les cicles
el partit
entre altres coses
entre altres coses
perquè saps
el que no faran
precisament per això
aconseguir un lloc de poder
dins un partit
ho tens guanyat
perquè la gent vota
a les cicles
independentment
però per què voten
les cicles
la gent
per moltes raons
hi ha molts factors
històrics
sentimentals
alguna raó bona
hi deu haver
també
jo crec que això
és un debat
d'aquests
que els mateixos partits
hem de parlar-ne
algun dia
no sé quan
però algú
l'ha de posar
en solfa
perquè hi ha coses
que són a millorar
ja teniu feina
el món
el món
ha canviat
d'ara
en 30 anys
i penso que això
perdona
els partits
les empreses
els sindicats
que també s'han de parlar
i les solucions de veïns
i la Junta de les Escales
jo en qualsevol cas
em sentiria molt més còmode
que els meus representants
jo per exemple
de les llistes
que veig ara aquí a Tarragona
hi ha gent d'un partit
o de l'altre
que a mi no m'importaria
i estic segur que defensarien
el territori
i que ho farien bé
i tal
me sentiria més còmode
d'aquesta manera
i estic parlant el mateix
a nivell de Madrid
és a dir
com pot ser que
a nivell de Catalunya
no es posem d'acord
en defensar els interessos
determinats a Madrid
que els interessos de partit
vagin per damunt
jo em sentiria més còmode
d'aquesta altra manera
que és difícil això
que és molt difícil
doncs ho és
però jo t'he dic la meva opinió
estic totalment d'acord amb tu
i hi ha coses que semblen
que haurien de ser més fàcils
exacte
a mi em dol fins i tot
veure que
persones que aprecies
estiren els trastos públicament
però si són bons païos tots
i que s'aprecien entre ells
exacte
el bo del cas
és que després d'un debat
se'ls estiren els trastos
davant d'un micròfon
davant d'una càmera
jo que he estat a l'Ajuntament
et puc dir
que després dels plenaris
amb els d'una banda i l'altra
moltes vegades
acaben fent un cafè
home jo la imatge
que vaig tenir l'altre dia
al diari de Tarragona
quan va arribar
Joan Carretero
i hi havia Rafa Luna
i es van abraçar
amb sentiment
doncs home
et demostra que al final
tot són persones
que ideològicament
estan a les antípodes
vaig preguntar
si hi hauria pacte
però es va despertar
però la gent
són persones
me l'aniria
que no anéssim així també
sí però aleshores també
quan el ciutadà veu
aquestes crítiques
i després veuen
que sí que pot haver
una bona relació personal
segurament és un altre motiu
que crea una certa desafecció
no?
s'estan fent el paper
vull dir
què m'estan venent
si realment
jo crec
perdoneu
si damunt no es saludessin
que s'estem dient això
no no no
ni m'ho menys
al contrari
hi ha llocs a Espanya
estem dient que no es tinguin els trastos
al revés
hi ha hagut llocs
hi ha hagut llocs
que això ha passat
al País Basc
que això ha passat
no fem broma
i el que estaria bé
des del punt de vista territorial
clar
ja que parlem de la campanya
també des del punt de vista
i des de la perspectiva local
és que es defensessin
d'una manera més clara
doncs per exemple
els interessos de Tarragona
al Parlament de Catalunya
o els interessos de Tarragona
al Congrés de Madrid
perquè després això
tot el tema d'infraestructures
i d'equipaments
en fi
això bàsicament
tothom
tothom hi coincideix
anem acabant
ja veuen el rellotge
esperen molta participació
Pere?
home jo espero
que no sigui baixa
jo crec que sí
56%
crec que van ser les últimes
al Parlament
si és així
o ja està
per tant d'això
vol dir que no hem tirat enrere
jo em donaria per satisfet
Raquel com ho veus?
jo crec que es mantindrà
la participació
la gent que està implicada
i està molt implicada
i la gent que passa
sobretot el jovent
doncs
passa del tot
diumenge a treballar?
diumenge a treballar
sí sí
molt bé
la Raquel Sanz treballarà
el Pere i l'Àngel Puig també
jo també
en qualsevol cas
que els hi faci bé
el cap de setmana
jo gratis
i que vagin a votar
Raquel Sanz
Pere Valls
Àngel Conesa
gràcies per compartir
aquesta estona de tertura
amb els oients
de Tarragona Ràdio
fins la propera
fins la propera
adéu
bon dia