Sinturió de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimarts 20 d'abril.
Un temps que volem dedicar, com cada dia a aquesta hora,
a comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui ens acompanya el professor de la Universitat,
pare de Tinet, Manel Sant Romà.
Bon dia, Manel.
Molt bon dia.
També ens acompanya el vicepresident
de la cooperativa obrera tarragonense, Àngel Conesa.
Àngel, molt bon dia.
Bon dia.
I esperem la tercera convidada, que s'incorpori de seguida,
és la companya periodista del diari de Tarragona, Raquel Sants.
Amb ells tres volem comentar algunes de les notícies,
el panorama de l'actualitat del dia i, en fi,
de la setmana pràcticament, que en bona part,
perquè també ens afecta,
està presidit per aquest núvol de cendres del volcà d'Islàndia
que ha provocat un enrenou històric
que no s'havia vist mai a nivell mundial
pel que fa a les afectacions dels vols,
en fi, de les operacions aeronàutiques.
Avui sembla que l'aeroport de les nostres comarques
afrontarà una nova jornada d'afectacions,
però menys que en els últims dies.
Aquí és evident que hi ha una poca quantitat de vols,
però que els efectes també han estat importants,
perquè bona part dels aeroports del centre i del nord d'Europa
encara continuen tancats.
Potser obriran amb el pas de les hores.
La veritat és que a dia d'avui i després de quatre o cinc jornades
amb molts problemes, el que han decidit les autoritats europees
és flexibilitzar d'alguna manera tot el que havien restringit
pel que fa al pas dels avions.
Què els sembla?
Ha estat excessiu, potser, el que han decidit les autoritats europees?
A tu t'ho sembla, Manel?
Jo crec que ja deu haver-hi algú escrivint-hi un llibre,
estudiant casos ja, que jo crec que és el mateix amb la gripa,
i ens està passant alguna cosa, aquesta societat,
jo crec que és excessiu.
Això, diguem-ne, si el volcà...
Hi va haver un volcà fa molts anys, que potser alguns recordaran,
que va explotar als Estats Units, que era el Montsen-Helens,
als anys 80, que va ser molt més gran que aquest, l'explosió.
Ara no sé si un factor 3 o 4, almenys.
I l'espai aèriu nord-americano es va tancar.
Què vull dir amb això?
Vull dir que a Europa ens l'agafem en paper de fumar,
però en general en el món, jo aquests dies he sentit declaracions
que feien riure.
Deien que no hi hagi una seguretat del 100%.
Però és que la seguretat del 100% no hi és.
O sigui, és que no existeix.
Llavors, jo, que es prenguin mesures,
que s'informi la població,
que en determinats casos sí que es facin,
prenguin mesures radicals,
però aquesta mesura radical de tancar l'espai aèriu europeu,
això me sembla una barbaritat.
Més quan, jo crec, ara faig de profeta,
per equivocar-me,
jo crec que en els pròxims dies el que veurem
és el volcà seguint amb activitat,
per una banda del qual se'n deixarà de parlar,
i progressivament l'espai aèriu s'anirà obrint,
i es diluirà i no haurà passat res,
com la grip, com la gripa.
El volcà continuarà actiu.
Però ja ens fixarem més,
la notícia passarà,
que s'estan obrint els aeroports
i que la gent torna a casa i tot això,
i on estan les cendres,
on està això?
Jo, francament,
em sembla que s'han passat diverses carreteres
i han produït un prejudici a l'economia europea important,
i els europeus en conjunt han donat un espectacle bastant lamentable.
Àngel, quina sensació tens tu?
Una mica, en principi, de sorpresa, no?
Vull dir, jo...
El Manuel és un expert en aquests temes.
No, no, jo no sóc expert en això.
Fa la teva condició de físic, no?
Algo deu saber.
No, però...
El tema dels volcats.
No, jo m'imagino que...
Quatre números.
L'Àngel, el que suposo que deu dir,
o deu bona dir,
és que la sorpresa de dir la cendra volcànica
obliga a tancar...
Com un fenomen de la natura,
que sembla que és habitual,
o pot ser bastant habitual en molts indrets,
pot paralitzar d'aquesta manera.
Llavors, evidentment, també et sorprenen,
vull dir, clar, llavors...
Mira, un altre tema de conversa,
una altra dinàmica de conversa,
manifestacions que a tu et sonen estranys.
Per exemple, jo he sentit dir,
i això no sé si tu ho pots corroborar,
és a dir, que ara farà més fred,
perquè hi ha aquestes cendres que són molt calentes
i que se refreden i totes aquestes coses.
No ho sé, vull dir, tanta incidència té que...
Pot tenir incidència local,
depèn.
Si aquesta erupció durés un any, per exemple,
podria arribar a tenir una certa incidència
durant uns anys localment amb el temps,
però no...
O sigui, d'un comentari que fa un científic
o un expert o un tecnòleg en un moment determinat,
després es fa allò, el joc dels disbarats,
i s'acaben dient veritables bestieses.
Ja dic, jo l'erupció més gran que recordo,
que a més jo en aquells moments
treballava amb el camp de l'astronomia,
i recordo que es va comentar
perquè en molts observatoris astronòmics
es va detectar,
fins i tot es va arribar a detectar
un cert...
Això que se'n va parlar
en aquest tsunami que va haver-hi a Xile,
es va arribar a detectar una variació minúscula
amb l'eix de rotació de la Terra.
Va ser la del Mont-Saint-Hélens.
Va ser una explosió brutal
que va durar diverses setmanes
i va agafar una muntanya sencera
i va desaparèixer.
Es poden veure fotografies a internet.
Mont-Saint-Hélens.
Va ser molt més gros que això.
I ja dic,
no va passar res.
Esclar, vivíem en una societat dels anys 80,
molt diferent de la d'ara,
on ara es magnificin.
És el joc dels disparats.
A mi, internet,
o sigui,
en aquesta societat que vivim,
bueno,
un diu una cosa
i, escolta,
i al final hi ha un funcionari a Brujelles
que diu, saps què?
A mi no m'enxamparan.
Tancar l'espai aèrio europeu.
Home,
per la mort de Déu.
Per altra banda,
suposo que,
quan parlem d'espai europeu,
suposo que estem parlant
de nivells d'actuació dels avions,
també, no?
Vull dir,
que suposo que les cendres aquestes
ja estan en un nivell determinat, no?
Aquest és el tema.
Aquest és el tema.
És a dir,
que aquestes cendres segur que hi són,
però poden estar a 14 o 15 quilòmetres
i mentre que els avions volen
a 8, 9, 10 quilòmetres.
Sí,
de fet,
les companyies aèries
aquests ja han fet proves
amb una alçada més baixa
per veure si no hi havia cap problema.
Llavors,
jo tancar l'espai europeu
sense haver pres mostres
em sembla una barbaritat.
A veure,
fer-ho un dia,
digu-vos per precaució,
però 5 o 6 dies
com portem ja
a 180 milions d'euros al dia
em sembla una barbaritat.
Però,
d'altra banda,
això també te dona
a veure
la fragilitat
una mica
de la societat
en què estem.
Sí, sí, sí.
Dius per això
de les despeses,
vull dir,
de les pèrdues terribles,
no?,
que té incidència, no?
I vivim en una societat
en què tot és
terriblement controlat,
no?
Però després...
Però també és una societat
Puig Àngel
que exagera molt,
una mica...
És a dir,
abans recordava el Manel
el tema de la gripada
d'ara fa un any,
no?,
o de fa uns mesos.
Clar,
també ara,
en fi,
s'han pres unes decisions
que han paralitzat
tot el continent
sense tenir unes raons,
home,
segurament eren importants,
però no sé si del tot
definitives.
El passa que en dues
són amb efectes
econòmics importants,
un per més
i les altres per menys,
no?
Sí,
no,
jo crec que,
esclar,
això pot produir
allò del,
com s'ha deia aquell,
el del llop,
no?
Que viene,
que viene,
no?
Que ve el llop,
al final la gent no s'ho creurà,
quan anem a dir,
anda,
ja tornem a ser els de Brussel·les
o els d'aquí,
passant-se,
no?
Ah,
jo crec que,
entre poc i massa,
hi ha una mesura
que jo crec que han perdut,
han perdut darrerament
i que cal meditar-ho.
Jo crec que hem de començar
a treure conclusions d'això
i que els responsables
que tenen a les seves mans
coses d'aquestes
no siguin allò,
funcionaris que diuen,
mira,
saps què?
Per si acas,
deixem-ho currer.
Home,
a veure,
jo crec que,
ja dic,
en aquest cas,
a mi em sembla que
tancar l'espai,
o sigui,
en un primer moment dius,
escolta,
per precaució,
sí,
però no haver reaccionat
més ràpidament
quan estan milions de persones,
aquí es parla de mil,
estan parlant de milions
de persones afectades,
a part de l'economia,
hi ha milions de vides,
o sigui,
hi haurà gent que serà
acomiadada de la feina
perquè no hi arriba,
hi haurà gent que perdrà
els seus amants,
marits,
novios,
perquè no sé què ho necessita,
hi ha milions de vides afectades.
Però el més important de tots
és que hi haurà gent
que no podran veure
l'Inter Barça.
Exacte,
per postres això,
per postres això.
La veritat és que,
clar,
és que aquest col·lapse aèri
ens ha de deixar d'imatges
aquests dies,
milers de persones
als aeroports
amb guiteres.
De tota manera,
jo ara venint
que he passat per davant
d'una parada de taxi
i pensava,
afortunadament,
diguem-ne,
no haurà d'agafar taxis
des de Tarragona,
perquè si algú
ha d'agafar un taxi
des de Tarragona a Brussel·les,
ha de vendre's la casa,
perquè els preus
que van al taxi
a Tarragona
s'ha de vendre la casa.
De fet,
nosaltres ahir vam anar
a parlar
amb agències de lloguer
de cotxes,
amb taxistes,
els preus són,
per exemple,
per anar a París,
1.500 euros mínim,
un taxi des de Tarragona.
Què haguessin fet vosaltres,
si s'haguessin quedat
atrapats o fora,
clar,
suposo que és més complicat
si estàs fora de casa teva,
fora de la teva ciutat.
Com haguessis reaccionat,
Àngel, creus tu?
Jo, no sé,
jo em penso
que hauria buscat
la solució més tranquil·la
i més fàcil,
que seria quedar-me allí
on t'estic,
mentre no em pugui moure,
perquè tot l'altre
suposa una complicació,
un risc,
i no sé,
ara jo estic parlant,
però suposo que t'hi has de trobar
i depèn de les circumstàncies
en què cadascú us trobi.
Si un s'està jugant
a un lloc de treball
o s'està jugant,
no sé,
un fill o jo què sé,
una malaltia
o una cosa d'aquestes
és molt diferent
de si estàs de vacances.
Que si estàs de vacances,
clar.
I el Manel,
com creu que hauria reaccionat?
Sí, lògicament,
depèn de les circumstàncies.
Si n'és jo sol,
doncs mira,
començar a caminar
cap a casa,
no?
En canvi,
si vas amb més gent
que depèn de tu,
doncs depèn,
depèn de les circumstàncies.
Ara,
si tens una targeta
de crèdit a la butxaca,
ajuda molt, eh?
Sí,
però si no tens cotxes
de lloguer
o no tens taxis
o no tens trens
o no tens autobús.
Per terra hi ha moltes maneres
de sortir.
Jo aquests dies pensava,
escolta,
potser et podries guanyar
la primera pela
posant-te a internet
i, escolta,
et porto a París
per 1.500 euros.
Escolta,
jo agafo el cotxe
i m'hi quedo dos o tres dies.
I m'hi quedo dos o tres dies,
ja, no?
M'apago
un cap de setmana
a París.
Bueno,
jo crec que,
ja dic,
jo crec que d'això
se'n parlarà
s'entrauran molts.
Hi haurà molts llibres
que s'han escriurat.
I l'actitud en general
de la gent,
d'aquestes milers,
desenes de milers de persones,
centenars de milers
de persones afectades
que s'ho han agafat
amb una certa resignació,
és comprensible?
Bé,
vull dir,
jo estaria una mica
amb el que deia ell
que és curiós
que hi ha poca indignació
en aquest camp.
La gent se s'ha conformada
i com això és un fenomen
de la natura
i no s'hi pot fer res,
el volcán és un fenomen
de la natura
però la reacció
davant del volcán
i potser a part que
tampoc això sap
amb un protestant,
a qui hi protestes?
Sí, sí.
Llavors hi ha el tema
aquest de...
La gent s'ha queixat
altra vegada
el tema de la mala informació
en general,
que acostuma a passar
en aquests casos,
que és molt difícil
vehicular canals
que sàpigues
què has de fer
o com ho has de fer
o on t'has d'arribar.
Jo crec que,
no ho sé,
se n'hauran de treure
moltes lliçons
però,
per exemple,
a mi m'ha semblat
que ha faltat
una mica
als mitjans
de comunicació,
una mica d'agilitat
en el sentit
de plantejar
ràpidament,
ja que els governants
han reaccionat
molt lentament,
perquè la veritat
és que reunir-se
els ministres de transports
el quart o cinquè dia,
escolti'm,
per això ja ens reuneixen
la portera
de casa meva
al costat,
com deia el Núñe,
ja entren amb mi portera.
Els mitjans
de comunicació
han sigut poc ràpids
en plantejar
això de dir
bueno,
però què estem fent,
no?
Simplement s'han dedicat
a dir,
doncs mira,
aquell està a París
i no sé què,
aquell està allà.
vol dir,
això és el caso,
a mi el que m'interessa
és saber
què està passant,
no?
Jo,
la veritat,
no,
no,
no,
crec que,
i molts,
jo vaig imaginar,
el segon dia vaig pensar,
en aquests moments,
jo si fos,
per exemple,
president d'una aerolínia,
doncs agafaria això,
tres o quatre avions
i estaria volant ja
amb pilots
amb paracaigudes,
per si passa alguna cosa.
De fet,
alguna línia,
crec que a Alemanya
la KLM
ho han fet.
Ho van fet des del primer moment
i els primers resultants
al cap de 48 hores
ja ho deien,
i no passava absolutament res.
Llavors,
dius,
bueno,
escolti'm,
sí,
d'acord,
tenim el volcán aquí,
però les úniques dades
que tenim
és que de moment
no passa res.
Doncs comencem a parlar,
comencem,
el que s'està fent ara,
comencem a obrir,
però quatre dies abans,
no?
A més,
a més,
mil milions de d'euros abans.
A part d'això,
has creat una situació
de pànic també,
perquè vull dir,
a veure,
la persona que diu
no,
no passa res,
vull dir,
ara ja no sé si s'ho creu
que no passa res.
però en tot cas,
quan hi ha una situació
de perill,
jo crec que el deure
de les autoritats
és informar la població,
però a mi,
aquest ultraproteccionisme
em molesta,
de veritat,
a mi,
si em diuen,
escolta'm,
si vas allà,
et moriràs,
dius,
bueno,
però si...
Jo hi vull anar,
jo hi vull anar.
Si em diuen,
escolti'm,
hi ha perill allà,
però vostè mateix,
el que diuen quan hi ha un conflicte,
escolti'm,
no hi vagin allà,
d'acord,
però no m'ho prohibeixi,
faci el favor de no prohibir-m'ho,
a no ser que hi hagi guerra oberta,
doncs això és igual,
a no ser que hi hagi
una seguretat absoluta
que els avions cauen,
escolta,
informi'm,
però al final seré jo
qui decidiré,
i l'aerolínia i tal,
i que quedi tot això clar
amb un contracte social implícit
que s'han de assumir responsabilitats,
però aquí és que estem,
els estats s'estan convertint
en pares
que et diuen el dematí
si t'has de posar
un jersei o no
perquè plou o no plou,
home,
per la mort de Déu,
vull dir,
jo crec que...
Sí, sí,
veurem com evoluciona
la qüestió,
sembla que avui ja es reobren
per l'espai aèrio europeu,
una part,
la menys afectada,
perquè em sembla que
més els ministres europeus
han classificat l'espai
en diferents zones,
hi ha una zona
especialment conflictiva
que encara estarà tancada
i les altres
sembla que ja s'aniran obrint.
Mira, francament,
quan dius dels ministres europeus,
quan mires el comissari europeu,
aquell,
no sé com se diu,
d'un nom raro,
d'un nom raro
pels nostres estandes,
o ser lituà o...
no sé,
el careto que fa,
i quan mires el Pepinho Blanco,
dius,
en mans d'aquesta gent,
escolti,
jo agafo el primer avión
i surto volant,
tu,
de veritat,
de veritat.
Saps que fan,
en aquest cas,
un PowerPoint.
Sí,
amb un mapa que corre.
El lideratge polític
en aquests moments
té un nivell tan baix
que, escolta,
jo m'enfio més
dels presidents
de les companyies aèries
que d'aquesta gent.
Hi ha hagut fins i tot,
en fi,
el tema aquest donaria
per fer una tertúlia
per anar-ho parlant
tot el matí,
però un últim aspecte
que recordo,
en fi,
el tancament
durant unes hores
concretes
de l'aeroport de Reus,
de la resta d'aeroports catalans,
d'una part dels aeroports d'Espanya.
Clar,
uns aeroports
que es tanquen
sis o set hores
però que es reobren,
que es reobren,
en fi,
al cap de poc temps.
També dona una sensació
una mica de
ara per què tanquen,
no?,
i al cap de set hores
per què tornen a obrir.
Sí, sí,
és una sensació
de poca confiança,
és a dir,
no realment...
Exacte,
el resultat...
Quins criteris s'estan seguint,
no?,
és que no me n'enfio
del que en diuen aquesta gent.
O després d'altres companyies
com per exemple
la que operen
a l'aeroport d'aquí
que bàsicament
l'aeroport d'aquí
depèn d'una companyia
que és Ryanair
que ja va decidir
en el seu moment
que fins demà dimecres
no pensa volar
a cap...
Però pensem una cosa
per exemple.
A cap destinació.
A vegades sembla dius
hem arribat a un punt
en què la gent
se n'enfia més
del Pepinho Blanco
que del president d'Iberia
per dir alguna cosa.
Pensem una cosa,
el Pepinho Blanco
com molts líders
és bastant indocumentat
com és habitual actualment.
Un president
d'una companyia aèria
s'hi juga moltíssim.
O sigui,
no fotrà els avions
a volar,
perdó,
perquè li caiguin
i tinguin morts.
No ho farà
perquè ja no dic
que sigui una bona persona.
És que no li interessa.
Els pilots
s'hi juguen la vida
a ells
si volen
i t'estan dient
escolta que podem volar
que no...
A veure,
és que al final resultarà
que haurem de tornar
a caure en mans
de tecnòcrates
perquè és que els líders
polítics
estan absents
i no és això.
Els líders polítics
han de saber
aconsellar-se
i actuar
amb conseqüència,
no?
I la veritat
és que jo crec
que aquests dies
i amb el tema
de la gripà
tornant-hi
també ha passat això
s'han curat en salut
i han dit
escolta,
mira,
saps què?
A mi no m'he pillatà
el toro.
Home,
no m'he pillatà
el toro
però és que estem jugant
en coses molt sèries.
I la reacció
de la societat
de la gripà
després va ser
que pràcticament
ningú es va vacunar
d'aquella...
Però va ser curiosíssim
va ser una monja
la que realment
va posar una mica
el crit al cel
dient
escolta i senyors
què estan dient aquí?
Són dos fenòmens
segurament
que han passat
en pocs mesos
i que poden ser
matèria d'estudi.
La veritat és
que aquesta notícia
està omplint
les pàgines
de la premsa,
d'internet,
les informacions
de ràdio i televisió
des de fa 4 o 5 dies.
Va més enllà
evidentment
de la informació local.
Avui també,
en fi,
de tots els temes
de tota l'actualitat
i més enllà
de l'actualitat
o de la informació
estrictament tarragonina
parlem
encara que sigui
de manera breu
de l'altre gran tema
que ens està ocupant
aquests dies
de la no decisió
de la no sentència
del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut
i sobre tot el debat
que s'ha generat
al nostre país
al voltant de si cal
renovar o no
els membres
del Tribunal Constitucional.
Quina lectura fas,
Àngel,
de tot plegat?
Jo suposo que el Manel
sap més contundent que jo
però no gaire menys.
Jo em penso
que és una vergonya,
una autèntica vergonya,
un ultratge
cap al poble català
i la societat
en general.
El què?
Què és un ultratge?
Que no hi hagi sentència?
Que ho debatin
aquests magistrats?
En qualsevol empresa.
Vull dir,
una persona que està
quatre anys i escaig
en prendre una decisió
suposo que no...
No el ronaven.
No el potràs que rei directament.
Però clar,
per altra banda,
per mi això
el que està demostrant
és la vessant política
de tots aquests estaments.
És a dir,
que no serveixen
per parlar malament
per una merda.
Els cinquers borrany
que debaten...
Jo me sento molt indignat
per aquest tema.
No tant ja
perquè es decideixi
una cosa o una altra
sinó pel fet
que no es decideixi
absolutament res.
És a dir,
hi ha qüestió
no si serveix
per a l'aquest tribunal
però no hi ha
per a Catalunya.
És a dir,
en general,
no sé si serveix
per a res
però per altra banda
jo no entenc
com se pot permetre
que hi hagi
unes persones
que suposo
que cobren uns sous
considerables
que estiguin
quatre anys
per decidir
una cosa
que suposo
que nosaltres
tres aquí
seríem capaços
en sis mesos
de prendre
algun tipus de decisió.
Jo m'hi comprometo.
Què vols anar al Tribunal Constitucional?
No, no, no.
I encara diria
una altra cosa.
És a dir,
davant de la situació
el que està clar
és que millor
que no decideixin res
perquè decideixi
el que decideixin.
No serà correcte
o no estarà d'acord?
Home, recordem
que ara l'aponent
que havia presentat
l'últim esborrany
ho deixarà de ser l'aponent
i el proper esborrany
els sis esborrany
estarà en mans
d'un altre magistrat
que diuen
que és més conservador
ideològicament parlant.
Manel,
quin comentari et mereix?
Jo crec que
diguem-ne
el comentari
en una frase
és que estem assistint
al col·lapse
de l'estat espanyol
del 78
de la Constitució del 78
això no dona per més
ja no s'ho creu ningú
totes aquestes estructures
l'estat
està en mans
de
no hi ha dels partits
sinó
d'una petita oligarquia
d'individus
d'un partit
i d'un altre
que decideixen
qui governa
o sigui
dels tres poders
de l'estat
de qualsevol estat democràtic
estan segrestats
els jutges
els elegeixen
quatre senyors
els diputats
els elegeixen
quatre senyors
i el govern
els elegeix
quatre senyors
o sigui
no estem davant
d'una democràcia
sinó davant
d'una oligarquia
això se'n diu oligarquia
en els llibres
oligarquia vol dir
en grec
el govern d'una minoria
el govern d'una èlita
hi ha 12, 13, 15 senyors
doncs
el Guerra
el Guerra no ho sé
però vull dir
el Zapatero
l'altre
el secretari del partit
aquests que
aquests són els que realment governen
el poble se'ns demana
cada quatre anys
que renovem
quin partit
té més pes
o altre
però hi ha dos partits
que ho tenen
així lligat
punt número dos
un ultratge
com deia l'Àngel
a Catalunya
una vegada més
però això diguem-ne
forma part de les relacions
clàssiques
d'aquest estat
i de tots els estats
moderns
espanyols
amb Catalunya
i francament
a mi em sembla
que això portarà
conseqüències molt greus
afortunadament
estem en una situació
en què encara
espero que
continuï així
no hi ha
grans problemes
econòmics
tot i que estem
davant d'una forta crisi
però la gent menja
i la gent viu
i estem dintre
d'una Europa
diguem-ne
amb uns principis
liberals i democràtics
si no fos així
això portaria
un conflicte civil
claríssim
la veritat és que
després de la no sentència
de la decisió
del Tribunal Constitucional
el divendres
de no votar a favor
la sentència
el que s'ha generat
és el debat
sobre la renovació
o fins i tot
la recusació
dels membres
recordem que hi ha
quatre membres
que estan caducats
si em permeten l'expressió
és a dir que
se'ls ha passat ja
fa temps
la possibilitat
de ser membres
és a dir que haurien
d'haver plegat
fa temps
i n'hi ha dos o tres
que també ho seran
els propers mesos
ha sorgit aquest debat polític
de totes les forces catalanes
demanant en alguns casos
la renovació dels membres
en algun altre cas
la recusació
però també és evident
que els dos grans partits espanyols
han dit en les últimes hores
PP i PSOE
que no
que les regles
no es poden canviar
a meitat de la partida
fent un símil futbolístic
bueno
doncs és que
jo
no sé
tornaria amb el d'abans
és de riure això
és de riure realment
jo em penso que una persona
milloraríem la situació
si canviéssim els magistrats
no ho sé
m'és igual
però vull dir
si una persona
té un mandat
per un temps
quan s'ha acabat el mandat
s'ha acabat el bròquer
i s'ha acabat la història
i si no ha acabat la feina
doncs l'haurà de seguir
el camí darrere
a més d'aquest argument
francament
això és com si
en un partit de futbol
hi ha un àrbitre
no que s'equivoca
o que va a favor
d'un equip o d'un altre
sinó que està manifestament
borratxo
o diguem-ne
que cau perquè està malalt
dius
no es poden canviar les regles
escolti
no no no
és que el que s'ha de fer
és parar el partit
i ja el jugarem un altre dia
o bé
i canviar l'àrbitre
què vol dir
que no es poden canviar les regles
esclar que es poden canviar les regles
les lleis estan per canviar-les
llavors a mi et dic
em sembla
jo francament
a mi particularment
jo manifesto aquí públicament
que aquest tribunal constitucional
me'l passo pel
no me'l crec
jo personalment
no me'l crec
i que vingui la guàrdia civil
a detenir-me
a mi aquest estat
ja no me'l crec
això no va enlloc
i hem de parar
hem de parar el partit
i tornar a començar
i tornar a començar
no és que vulgui dir
que canviar les regles
vol dir que jugàvem a futbol
i a partir d'ara
hauríem de jugar en un altre joc
perquè si el joc
si hem de fer una altra constitució
que és l'única cosa
que acabaria a la llarga
arreglant això
i resulta que l'han de fer
els mateixos partits
i la mateixa partitocràcia
que tenim ara
no cal tornar a començar
per tant
o canviem això
jo de fet crec que hi ha
elements suficients
jo recordo
vull dir
aquella època
que va sortir la gent al carrer
demanant l'estatut
vull dir
em penso que en aquest moment
hi ha raons suficients
per mobilitzar-se
a sortir al carrer
i dir
volem l'estatut
encara que només sigui aquest
però quan parles de l'estatut
parles del primer
de l'any 79
sí
en aquell moment
es va mobilitzar la gent
és a dir
recuperar l'esperit
de la transició
del final de la dictadura
és una burla
el poble català
és a dir
jo no entenc
que el Tribunal Constitucional
pugui
aquesta sigui la primera fase
no crec que pugui
tirar enrere
una cosa que ha provat
el Parlament Català
el Parlament Espanyol
i si més no
mentre algú ens convoca el carrer
que al final
ja sortirà la gent espontàniament
dir clarament
jo no ho acato
o sigui
què coi
s'ha de catar
doncs jo no ho acato
dius
i què vol dir que no ho acato
no res
jo continuaré treballant i tal
però a mi
a mi no em cola
jo no ho acato
no em dóna la gana
això és una conya
o sigui
ja està bé
i n'hi ha prou
no hi ha cap llic
que sigui tan sagrada
com perquè ens hàgim
de passar
pedres de molí
no senyor
això ha arribat
a un punt
que ja no dona més
és una burla
creuen que tindrà
conseqüències polítiques
tenint en compte
que tenim eleccions
al Parlament
d'aquí sis mesos?
desgraciadament
serà un tema de debat
determinant
no crec que sigui determinant
però evidentment
serà un tema de debat
tornarem a l'1 de sempre
si tu vas dir això
si tu ho has defensat
però creuen que no canviarà
la relació de forces polítiques
o que poden aparèixer
noves forces polítiques
al Parlament
home jo intueixo
que a nivell de Catalunya
hi ha un cert cansament
és evident
del govern actual
pot ser que això ajudi
però també pot ser
que hi hagi
un gir cap a l'esquerra
també podria ser
que hi ha gent cansada
de dir
escolta'm
jo no veig gens clar
la ideologia
de la gent
que està en el govern
es radicalitza
una mica la postura
i segur que hi haurà
seguirà l'abstenció
molt gran
això és el més trist
i el més preocupant
per mi
estem a més en una setmana
en què
més enllà de la dia de Sant Jordi
que sempre té connotacions
especials
el diumenge
hi ha consultes
una nova tanda de consultes
en diferents poblacions
del país
per exemple
de destacades
hi ha Girona
Lleida
i Reus
tots aquests moviments
creuen que
poden fer reaccionar més
a la gent
en un sentit
o en un altre
a la societat
allò que parlava abans
també
quan comentàvem
el tema dels avions
sempre que la gent
es pugui expressar
és bo
però jo
em temo
que seran més importants
altres moviments
de tipus
que ja hem assistit
a altres llocs d'Europa
és a dir
anirem cap a
per exemple
vull recordar
que a Itàlia
l'antic ordre polític
ha caigut a trossos
i la gent
vota
amb un president
d'un club de futbol
que té els mitjans
de comunicació
i a Itàlia
tenim un cas
diguem-ne
de feixisme modern
la gent
es pensa
que el feixisme
actual
sortirà
al carrer
tambors
i gent
amb el braç
en balc
no és així
el feixisme
actual
controla
els mitjans
de comunicació
i es vota
democràticament
amb el líder
jo crec que
aquí
hi haurà
per una banda
creus que pot canviar
l'estructura de política
en pocs anys
l'estructura de partits
si això no es renova
si això no es renova
la gent
diguem-ne
rebutjarà
l'antic ordre
que és l'ordre
de la partitocràcia
com ha passat
a Itàlia
els partits
estan totalment
desacreditats
i llavors hi ha moviments
tipus
Força Itàlia
aquí no sé com li direm
si li direm
Força Barça
o Força Catalunya
o Força no sé què
o Força Espanya
que
sota una aparència
democràtica i tal
el que hi ha són líders
que realment són líders
personals
que
després per allà dintre
la política
no saps ben bé
com va
jo crec que
estem abocats
amb això
si no es fa alguna cosa
de fet
els moviments
del president del Barça
en aquest sentit
volen ser
un indici
d'aquest tipus
que és més important
el prestigi aconseguit
per un altre tipus
d'institució
i pel control
de mitjans de comunicació
que en aquest cas
els tenen
potser petits
en aquests moments
ens fa trontollar tots
dius
home
almenys
el Laporta
és un líder
és veritat
però és clar
una cosa
és portar un club de futbol
i l'altra
és portar un país
però és que al final
gent com aquesta
a la qual respecto molt
que té ja mitja campanya feta
perquè el Laporta
només presentants
ja el coneix tothom
cosa que altres
el Laporta
és el tio més conegut
de Catalunya
més que al Montilla
per tant
tenen mitja campanya feta
damunt
tenen un prestigi personal
perquè han portat una empresa
o un mitjà de comunicació
o el que sigui
estan acostumats
a més a més
aquests
d'entrada
van a sac o treuen
uns quants diputats
només per presentar-se
i a partir d'aquí
poden anar creant
una estructura
que està allunyada
dels partits
bo dolent
no ho sé
però jo crec
que estem abocats
en això
en fi
veurem també
com evoluciona
aquesta situació
deixem reservar
també alguns últims
minuts ja de la tertúlia
algun aspecte més local
de l'actualitat
ahir va haver plenari
a l'Ajuntament
es van debatre
diferents qüestions
es van aprovar
algunes mocions
i ha de totes maneres
s'ha sortit
un petit tema
bé petit o gran
segons com es miri
de debat
o de polèmica
per la presència
per la contractació
que ha fet
l'Ajuntament de Tarragona
de l'actor
John Malkovich
per celebrar
el centenari
del Metropol
no sé si està en el cas
avui segurament
si haguéssim pogut
comptar amb la nostra
tertuliana Raquel Sanz
que no ha pogut venir
per un motiu professional
d'última hora
el diari Tarragona
se'm feia ressò
el cap de setmana
dels diners
que costarà
les dues actuacions
previstes
de John Malkovich
al teatre
Metropol
de Tarragona
es parla de xifres
de més de 200.000 euros
al voltant de 300.000 euros
al cost
d'aquesta presència
de John Malkovich
a Tarragona
ahir se'n va parlar
en el plenari
com veuen
aquesta polèmica
consideren
que és un excés
que Tarragona
pagui tants diners
perquè vingui
un actor
a nord-amèrica
a celebrar
el centenari
del Metropol
ho troben raonable
Àngel?
Bé
jo crec que no es pot valorar
d'una manera
única
sinó que això
formaria part
d'una política
cultural
de la ciutat
que vull dir
no sé si la tenim
en aquest moment
exacte
evidentment
en un moment
de crisi
vull dir
dedicar molts diners
en una cosa puntual
vull dir
a vegades pot sonar
més a operació
de màrqueting
o de maquillatge
que no pas
sense treure
l'interès
que pot tenir
que una persona
d'aquest prestigi
vingui a la nostra ciutat
és a dir
això tampoc
jo no sabria valorar
però ja dic
si fos dintre
de tot un projecte cultural
i diguéssim
hi ha un fet puntual
que és aquest
que ens interessa
perquè això
donarà trempera
i farà tirar endavant coses
doncs ho trobaria bé
però vull dir
en principi
en aquesta situació
gastar molts diners
és un tema
preocupant
Manel
Sí home
està clar
davant de la manca
de política cultural
que hi ha
dius
és que
el de John Malkovich
és la cirereta
que ens projecta
cap a no sé on
però vull dir
que per cert
ha vingut més d'una
i més de dues vegades
a Tarragona
i gratis
em sembla un excés
em sembla un excés
que ningú de nosaltres
faria a casa nostra
en una situació
en què resulta
que tenim
que tenim un milló
de peles
per entendre'ns
ningú se'n gastaria tres
per fer un excés
com aquest
a no ser
que li reportés
alguna cosa
i dius
bueno és que és una inversió
si és una inversió
sí
però és que jo no crec
que sigui una inversió
perquè
John Malkovich
segur que anirà a Barcelona
també
i per tant
la projecció
se la menjarà a Barcelona
i no pas a Tarragona
llavors
jo no acabo de veure-ho
no ho entenc
no ho entenc
per contra
es podria aglomentar
que si no es fer res
o si no es portés cap
de llonges
potser es diria que
em plantejo
l'altre supòsit
es diria
és que celebrem
el centenari
al metropol
sense pena ni glòria
no ho sé
com ho veuen
vull dir
vist el que hi ha
francament
després de
ara és una operació
de maquillatge
no per ser maquillatge
perquè la política cultural
dels últims anys
ha sigut
bastant
bastant
patètica
ara
jo trobo
que les crítiques
que s'hi fan
són
raonables
són raonables
altra cosa
és que
també
es pot recomentar
això de dir
escolta
és que
100 anys
no es fan cada dia
vinga va
fot-li fort
per altra banda
hi ha un tema
de l'edifici en si
que em penso
que s'està treballant
en el tema
del museu
que pot ser
un altre aspecte
que pot ser
més econòmic
que pot tenir
un valor
el fet de tenir
l'arxiu
de documentació
de l'arquitecte
em penso
que també és un tema
que té prou pes
específic
i encara pot cridar
més gent
perquè és un lloc
que pot fer-se
investigació
suposo
això ens portarà
a una altra
que avui no tenim temps
que és sobre
el poc que ens hem cregut
fins ara
la figura de Jujó
a la Tarragona
l'hem projectat poc
hem aprofitat poc
el valor de Jujol
s'ha d'anar a Vistavella
a veure l'església
de Vistavella
és un exemple
del que es pot fer
amb molt pocs diners
per entendre'ns
John Malkovich
que és un amant de Jujol
ha vingut altres vegades
a Catalunya
i a Tarragona en particular
i ha fet conferències
a Barcelona
i no crec que hagi costat això
no crec que hagi costat això
el que passa és que
segurament s'ha anat
per la via normal
amb la gent de l'actor
i doncs
aquest és el caché
però segur que
per altres vies
John Malkovich
podria venir a Tarragona
posant-li un avió en primera
i pagant-li un bon àpat
el d'això
i 4 milions de peles
per la conferència
i no hauria costat tant
podria venir
un avió
permetre'm la broma
si tenim l'espai aèri obert
bueno doncs
em va bé
des de Barcelona
que l'aniríem a buscar
al camp
en fi
ho deixem aquí
dèiem fa un moment
que la Raquel Sants
que era la nostra
tercera còpia
de la Tartulia
no ha pogut batir
per motius de feina
d'última hora
sí que hem pogut comptar
amb l'Àngel Conesa
i amb el Manel Sant Romà
que ens han ajudat
a comentar
alguns aspectes
de l'actualitat
avui segurament
més enllà
de l'estrictament local
però també ens afecta
qüestions com
el tema dels avions
de l'espai aèri tancat
o la no sentència
del Tribunal Constitucional
Manel Àngel
moltes gràcies
i fins la propera Tartulia
adeu
de l'espai aèri tancat
de l'espai aèri tancat