Saludem, i amb molt de gust, de veritat que sí, Marissa Acerrilla.
Molt bon dia, Marissa.
Hola, bon dia.
I encantats que avui ens acompanyi Claus Dasca,
que ella és l'educadora de l'equip de prevenció també,
que es dedica, sobretot, a parlar amb adolescents, amb joves.
Claus, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Hi ha un perfil únic d'adolescent, o si més no hi ha un estereotip?
Us sembla que...
Això que dic ara diran els oients,
ja ho sabem, que tenim un exemplar a casa
i no està en perill d'extinció, precisament.
què és un adolescent?
Quines són aquelles coses que caracteritzen
a un adolescent prototípic, podríem dir.
Què us sembla?
Bé, diríem que hi ha unes característiques,
tot i que hi ha molts tipus d'adolescents,
hi ha unes característiques, diríem, més o menys comuns
que defineixen en aquesta etapa.
Diríem que és una etapa de transició,
de canvis de l'edat infant, de la infantesa cap a l'edat adulta.
Per tant, és una etapa provisional
que provoca canvis en la relació per els fills, evidentment,
que els adults caiem una mica del pedestal,
de ser...
Ja no són perfectes, no?
Ja no són perfectes.
El papa i la mama ja no ho fan tot bé.
Ja no ho arreglen tot bé.
Ja no ho fan tot bé.
Deixem d'estar idealitzats i caiem,
que diem, del pedestal.
Però això no ens ha de confondre,
perquè tot i així és important
que continuem a ser els referents educatius
dels nostres fills.
Per tant, hem de continuar estant allà,
estar presents,
transmetent valors,
transmetent idees,
fent-los reflexionar,
vull dir que no ens podem baixar d'aquesta etapa.
M'esteu dient que,
tot i que diem,
no sé per què em molesto,
perquè no m'escolta,
li digui el que digui,
fa el que li dóna la gana,
30 vegades li he repetit el mateix
i tornem a estar.
Però sí que ens fan cas,
tot i que no ho sembli.
A veure,
algunes vegades ens fan cas.
No, no,
però què queda?
Allò queda...
Allò queda.
És allò...
Algum marro allà que...
S'ha de continuar dient,
s'ha de continuar dient,
tot i que és veritat
que sembla que ens facin menys cas
i que és veritat
que a l'adolescència,
com que han de trobar
la seva pròpia identitat,
a vegades això ho fan
oposant-se al món adult.
Curiosament,
és l'etapa
que hauríem d'estar
els pares,
doncs,
com a més observadors,
més tranquils,
però sembla que és l'etapa
en què hi posem més pressió encara,
no?
Davant d'aquesta actitud,
nosaltres a vegades
responem amb molta pressió.
No ho sé,
pregunto.
L'altre dia,
una mare,
per exemple,
em comentava,
em deia
és que ha passat de ser
aquell nen encantador
que en feia petons
i de sobte
s'ha convertit
en una espècie de monstre.
I diu,
jo no sé
per on t'anar,
no?
És que no l'aguanto,
no?
Exacte.
Exacte.
Llavors,
una miqueta és
que costa molt
perquè,
clar,
estem subjectivament
molt a la vora,
però és una mica
sortir de dir,
veure'l amb ell
que realment
estan patint
perquè el que han de fer
és oposar-se.
Llavors,
tot i que a vegades
se'm olen de ganes
de donar-li la raó
al pare o a la mare,
el que fan és
oposar-se
tot el contrari,
no?
a les 12 a casa.
I jo li deia,
i tu li faries cas?
Diu,
no,
però així sabria
que m'estima.
I aleshores
és una mica
aquesta contradicció,
no?
I escolteu,
quan,
tenint en compte
això que dieu
que és claríssim,
s'han d'oposar,
és el no,
és el trencar lligams
justament dient
si això és el que tu vols,
no és el que jo vull,
per tant,
ni que estigui d'acord
he de mostrar
la meva disconformitat.
Davant d'això,
què hem de fer?
Donar-los-hi la raó
o continuar pressionant?
Més que pressionant,
continuar amb la nostra,
no?
Jo et posaré un altre exemple.
Un dia uns pares me deien,
és que ens està dient
de plantar plantes
de marihuana a casa.
I no sabem què fer.
I jo els hi preguntava,
vosaltres ho faríeu?
Com a vosaltres?
Si no tinguéssiu fill,
ho faríeu?
I em dèiem,
no,
evidentment no.
Doncs ja està,
ja teniu la resposta.
La resposta és no.
Per molt que ells pressionin,
la resposta és no.
Això que dius claus
és importantíssim
perquè igual que un fill
o una filla
et pot plantejar
tenir una torreta
amb marihuana a casa
poden ser moltes coses.
Aleshores,
a vegades,
per la por
de perdre el lligam
o pensant
que vull donar
una educació
que sàpiga
en gestionar
la seva llibertat,
li diré que sí,
que planti la torreta
o li diré que no.
A vegades,
doncs potser,
aquesta és el que hem de fer,
preguntar-nos
si allò està dins
de les normes
establertes
a casa nostra.
Exactament.
si allò s'escau
amb les normes...
Dintre de la nostra
escala de valors.
Si allò està dintre
de l'escala de valors
que nosaltres
hem anat predicant,
si no...
Del que hem fet
des de petits.
Exacte,
del que hem fet
des de petits.
I sense cap por
que allò queda.
Perquè curiosament
és allò...
Hi ha una dita
que diu
santo sem plaza,
demonio sem casa,
no?
De dir a casa
és més fàcil.
Però quan surten
dius,
ostres,
és que és encantador.
Doncs això vol dir
que ha quedat.
Allò que tu estàs dient
i que estàs fent
ha quedat.
Queda,
però a tu
se t'han d'oposar.
I això és bo.
És bo per ells.
Ho han de trencar.
A nosaltres ens costa
aguantar-ho.
Ens costa molt
perquè ens dona feina.
Ens dona feina,
evidentment.
I el lligam emocional.
De vegades ens ho prenem
com personal, no?
Exacte, exacte.
Això passa als pares
i a vegades
per això que tu deies
per la por
que aquest lligam
es trenqui
jo veig a pares
quan vaig a xerrades
de pares
que expressen
aquesta inseguretat
i aquesta por
perquè s'allunyin
efectivament d'ell.
I vull dir
no és incompatible
mostrar afecte
interessar-se
per les seves coses
sentir que ens preocupem
d'ells
no és incompatible
això en posar límits
en marcar les normes
que considerem
en cada casa
les que nosaltres
considerem bàsiques
i mantenir-nos amb això
perquè no perdrem el lligam
o encara que se sembla
que s'allunyin de nosaltres
i de fet
en certa manera
ho fan
perquè és necessari
per trobar
la seva pròpia identitat
aquest allunyament
és temporal també
com l'etapa
ja tornaran
a acostar-se
a la manera de pensar
dels pares
i si no pensem
en la nostra pròpia adolescència
això ens ha passat a tots
i tot i que estàs
molt enfrontat
als pares
en moments determinats
perquè clar
no ens agrada
com a adolescents
que ens posin normes
i que ens diguin això
i allò
necessitem això
jo tenia un professor
a la universitat
que deia
que als adolescents
els hem de posar normes
encara que sigui
perquè se les saltin
però hem de tenir
alguna referència
és com quan
una carretera
l'asfalten
i no estan les línies
que sí
i anem conduint
i anem com insegurs
les normes
donen molta bronca
però també donen seguretat
per tant
els pares
influïn
en aquesta etapa
més del que ens imaginem
molt més
del que ens imaginem
clar
tot això
que esteu explicant
exposat
i formulat
d'aquesta manera
dius
bé
d'acord
doncs ara
se'n presenta
un període
d'ells anys
cada adolescent
té la seva etapa
però clar
la preocupació
dels pares
i les mares
i vosaltres ho sabeu
és
estic disposat
o disposada
a implantar normes
aguantar bronques
a posar límits
a tot
però que en aquest camí
no em deixi els estudis
no comenci a prendre drogues
no comenci a tenir
pràctiques
de risc
és a dir
que aquest període
no suposi
la seva autodestrucció
jo m'imagino
que aquesta és la por
disposats a aguantar
bronques i follons
jo crec que els pares
i les mares
més o menys
en cert
estarem disposats
però dius
i si en el camí
se'n perd
amb les drogues
per exemple
aquí la cosa
ja és més complicada
hi ha por
hi ha por
que agafin aquest camí
d'experimentar
conductes de risc
però també
jo els diria als pares
que el tema de les drogues
igual que es proven
les relacions amb l'altre sexe
igual que es proven
identitats diferents
hi ha adolescents
que canvien
fins i tot
d'estètica
també es proven
les drogues
si és un adolescent
que com deien
aquestes bases
aquesta relació
amb pares-fills
era bona
encara que ara
estigui una mica
més en conflicte
això serà
una etapa provisional
també i de provatura
i no té per què
acabar amb majors problemes
ara una altra cosa és
i d'això
si vols en parlem
en més detall
si jo m'anà sabent
tu què està fent
us de les drogues
com fa
i com parlo amb ell
com ho afronto
què dic
com ho dic
això és una altra història
però de veritat
que si aquest abast
està bé
el 90% dels adolescents
i això per tranquil·litzar
també
no tindran problemes
amb les drogues
és transitori
és una borratxera
o una borratxera
cada cap de setmana
clar
són dues coses diferents
evidentment
no és el mateix
una borratxera
de tant en tant
que una borratxera
cada cap de setmana
això vol dir
que aquí ja comença
a haver un problema
si és cada cap de setmana
ja comença a haver
algun risc
és un porret de Maria
perquè em relaxo
o és un còctel
de pastilles
al cap de setmana
és diferent
és diferent
també n'és diferent
si aquest porret
m'ho pren cada dia
i també és diferent
l'edat del noi
que es fumi aquest porro
no és el mateix
als 14
que als 18
jo tinc un exemple
també
vaig veure
amb un adolescent
i amb uns pares
que es queixava
a l'adolescent
de 14 anys
que el seu germà
que tenia 20
fumava porros
de tant en tant
i els pares
no estaven angoixats
i ell tenia 14
i pel mateix fet
els pares
estaven preocupats
vam poder parlar
de dir
sobretot això
de no estar en la bronca
és a dir
estem preocupats
perquè no és el mateix
aquest porro
en l'adolescent
de 14 anys
que encara està
en període de creixement
el seu cervell
està en període
també de creixement
i d'evolució
que aquest porro
en una persona
més adult
ja gairebé adult
i que feia
un ús esporàdic
de la substància
no és el mateix
als 14
que als 18
i a vegades
es diu
hi ha temps per tot
i una cosa és provar
i una altra cosa
és fer un ús diari
d'aquesta substància
i com això
t'interfereix
si es pot parlar
amb tranquil·litat
de tot això
i fas reflexionar
amb aquest adolescent
sobre aquest consum
segur que a poc a poc
va entenent
com això li està afectant
i això és el que
treballa a claus
amb el programa
d'adolescents
clar
t'arriben
a el millor
que fan oloreta
a tabac
al carrer
s'han fumat
una cigarreta
de tabac
droga
absolutament legal
que té una capacitat
per enganxar-nos
realment extraordinària
prenen una copa
però sempre
ho fan
fora de l'àmbit domèstic
fora de l'àmbit familiar
fins al dia aquell
que hi ha una celebració
i diu
ah jo també vull
una copeta de cava
una copeta de vi
i què fas?
dius que sí o que no
tot i que ets conscient
que fora
de l'àmbit familiar
segur que es prendrà
el seu cubat
a la seva cervesa
al cap de setmana
i segur que es fumarà
la seva cigarreta
val la pena
mantenir la distància
i dir en aquest àmbit
ni es fuma
ni es veu
sí
val la pena
això ho parlem molt
amb els pares
perquè hi ha molts pares
que
jo sempre us dic
ho esteu fent bé
perquè hi ha molts pares
que venen a la preocupació
amb la culpabilitat
de no sé si ho faig bé o no
ho esteu fent bé
però
diguem això que deies tu
què fem?
ho mantenim fora
o ho mantenim dintre
hi ha pares que em diuen
és que jo prefereixo
que es fumi els porros
davant meu
perquè així jo sé
el que s'està fumant
jo li dic
no saps el que s'està fumant
saps els porros
que s'està fumant
a casa
però no saps
els que s'està fumant fora
llavors una cosa
és el que tu li dius
com a adult
que tu li dius
com a adult
mira
jo sé
prefereixo estar
i jo sé
el que vull fer
jo vull saber
el que tu estàs prenent
però
el fill
què pot interpretar
això està ben fet
per tant
és normal
per tant
el que faig és
formar-me els porros de casa
i els del carrer
amb la qual cosa
estic augmentant
el consum
com més quantitat
de porros
estem parlant de porros
d'alcohol
més difícil serà
i podem parlar de tabac
també
el mateix el podem aplicar
més facil serà
que l'adolescent
pugui tenir una dependència
i més difícil serà
que l'adolescent
no tingui problemes
amb les substàncies
si jo tinc molt clar
de dir
a casa no es fuma
a casa no es veu
a casa no entren porros
és molt més fàcil
que l'adolescent
digui
ho faré d'amagat
sí
però podré fumar menys
però podré beure menys
i si jo vinc a casa
a dir
segurament que veu
però ve bé
quan ve
està bé
sí
això vol dir
que controla
la substància
i nosaltres
com sabem
si controla o no controla
tenim eines
per detectar
quin és el nivell
de consum de drogues
alguna vegada
ho vam apuntar
al primer espai
i vam dir
ja ho explicarem
en el seu dia
d'aquests pares
que fins i tot
els regiren
les butxaques
els obren els armaris
això és un pecat mortal
tocar res
de la intimitat
d'un adolescent
però és que fins i tot
m'explicàveu
que hi ha pares i mares
que els fan anàlisi
de sang
com si fossin del CSI
o contracten
detectius privats
detectius privats
també
jo sospito
que no ha de ser bo
això és real
no ha de ser bo
això no?
no
parlem-ne?
parlem-ne
a veure
en el tema
de les analítiques
per exemple
si el que volem
és
poder mantenir
diàleg
de la manera
més tranquil·la
possible
del tema
i utilitzem
una eina
persecutòria
com és l'analítica
perquè moltes vegades
quan és un adolescent
els pares
les mares
els porten
enganyats
amb el pediatre
li diuen
que li faran
una analítica
perquè estan
una mica prins
perquè no sé què
i a més a més
demanen
el consum de substàncies
a vegades
el pediatre
cau
en aquest parany
el pediatre
s'hi pot negar
perfectament
és que s'hauria de negar
perquè no li pots demanar
ni que sigui un menor
sense que ell ho sàpiga
què passa?
si el resultat
és negatiu
cap problema
entre cometes
ningú s'assabenta
el fill no sap
el que has liat
i ja està
però
si el resultat
és positiu
què fem?
si nosaltres
volem que el nostre fill
sigui honest
i no menteixi
nosaltres
què hem fet?
hem utilitzat
la mentida
per aconseguir
una informació
per tant
després és difícil
manegar això
llavors
nosaltres
que recomanem
evidentment
el diàleg
el diàleg
el més tranquil
que es pugui
i jo li dic als pares
entenc
que l'angoixa dels pares
si s'assabent
que un noi
està fumant
o està prenent pastilles
o el que sigui
i és
però és a dir
en comptes
de traumatitzar
davant del fill
dramatitzar
però no davant d'ell
i en tot cas
intentar parlar
amb el fill
quan pare i mare
sobretot els dos
han pogut parlar
de com ho veuen
perquè no sempre
pare i mare
veuen el consum
de la mateixa manera
a vegades un
ho exagera
a vegades
l'altre
ho minimitza
si anem
amb aquestes dues postures
davant del fill
el que fa
a vegades
és dir
la mare és una exagerada
no passa res
a lo que millor li va
per tant és bo
poder parlar prèviament
no s'ha de tenir pressa
per intervenir
vull dir
si jo he trobat
alguna cosa avui
no cal que ho parli
immediatament
jo he de tenir clar
primer què l'he de dir
la clau s'apuntava
una cosa
és a dir
si som coherents
amb el nostre exemple
però clar
podem ser adults
que prenem una copa
que fumem una cigarreta
de tabac
o fins i tot
adults
que fumin
una cigarreta
de Maria
de tant en tant
clar
si els pares
també són consumidors
de determinades substàncies
i parlem
de substàncies legals
fins i tot
aquesta autoritat
i aquest predicar
amb l'exemple
que moltes vegades
hem parlat
amb la Marisa
en una relació quotidiana
cap problema
però si arribem
a un punt límit
d'aquest moment
de diàleg
però això
no ens invalida
per res
jo quan els pares
m'ho diuen
és que clar
com li puc dir jo
al meu fill
per exemple
doncs que no prengui
porros
si jo
n'estic fumant
i jo sempre els hi pregunto
tu treballes?
sí
vas fumat a la feina?
no
tens algun problema
a nivell laboral
o a nivell familiar
per fumar?
no
doncs llavors
evidentment
hi pots parlar
amb el teu fill
i evidentment
li pots dir
no és el mateix
jo sempre els dic
un consum als 45
als 50 anys
que tu has tingut
tot un bagatge
que als 14
o als 15 anys
no és el mateix
per tant
no t'invalida
tu pots prendre una copa
però no tens
per què tenir problemes
amb l'alcohol
i precisament
te pot validar més
de dir
mira veus
el papa beu
però no té problemes
el papa beu
jo per què estic parlant
amb tu?
perquè t'has emborratxat
perquè no has controlat
l'alcohol
llavors
estan perfectament validats
per tant no t'estic prohibint
sinó que t'estic orientant
que si ho has de fer
fes-ho amb una miqueta
de sentir com si tant adult
vol ser
exacte
parlaves de pares
que són capaços
de posar un detectiu privat
als seus fills
per saber si prenen drogues?
sí, sí
jo ara no fa gaire
me van trucar
i una mare
me va preguntar això
directament
me va dir
què li sembla
perquè amb el meu marit
han parlat
de posar un detectiu privat
perquè segueixi el meu fill
és un error?
què li sembla?
jo li vaig dir
dic a veure
dic depèn del que vostè vulgui
si vostè se'n vol assabentar
100% de si el seu fill
està consumint o no
probablement un detectiu privat
li anirà bé
però pensi
que el seu fill
pot arribar a dir
que el detectiu
ha tergiversat
el que ell feia
i després
com ho tramitarem això?
llavors que clar
si jo li pregunto directament
m'ho anegarà
llavors jo dic
segurament
però no s'atrapin
amb això
jo moltes vegades
quan ve un adolescent
tots els adolescents
que venen a mi
no n'hi ha cap
que tingui problemes
amb substàncies
per què venen claus?
exacte
d'entrada
no n'hi ha cap
que tingui problemes
amb les substàncies
llavors jo treballo
des del que ells m'hi diuen
llavors jo
intento no entrar en allò
jo no consumeixo
molt bé
doncs per què penses
que els teus pares
què ha passat?
per què els teus pares
sospiten
que tu consumeixes
que pot haver passat
llavors jo el que faig
és fer-lo reflexionar
precisament
el nostre programa
es diu
d'escolta
intercanvi
perquè el primer que fem
és escoltar
escoltar l'adolescent
i llavors ells me poden dir
bueno potser s'ho pensen
perquè clar
he baixat el rendiment
de l'escola
ah podria ser
i quina és la causa?
per què has baixat
el rendiment de l'escola?
no perquè vaig més despistat
o també pot ser
que s'ho pensin
perquè he canviat d'amics
i clar no els he presentat
els meus amics
i potser sospiten
perquè clar jo vaig amb un
que té mala fama
i a partir d'aquí
ara quan ho estàvem comentant
amb Marisa
em deia
si continuem parlant
m'acabaran explicant
perquè a partir d'aquí
com que jo no m'entro aquí
jo no m'atrapo en això
t'acaben explicant la veritat
és un error
que vulguem saber-ho tot
dels nostres fills?
sí
sí sí
sí
hi ha parts
jo als pares els dic
hi ha parts
que no ens les diran
i això és lògic
que no ens les diguin
és lògic també
que com a pares
ens sentim angoixats
perquè voldríem saber-ho tot
però també
també hem d'entendre
que hi ha una part
d'intimitat d'ells
que no hem de saber
jo per exemple
una de les coses
que els explico als pares
és dir jo treballarem
amb vostès
i treballarem amb el fill
hi haurà coses
que del seu fill
jo no els explicaré
i això quedarà
entre el seu fill i jo
a menys que jo valori
que és una cosa
lo suficientment important
o lo suficientment greu
per poder-ho parlar amb vostès
però si no
aniran treballant amb ells
segons quines coses
els pares això
ho entenen bé
ho entenen bé
i després una mica això
no s'atrapin amb això
perquè si no és una discussió
que sí
que no
després tots els pares
segurament que ens estan escoltant
si alguna vegada
han trobat alguna cosa
a la butxaca del seu fill
o de la seva filla
és una cosa que guardaven
amb un amic
sí, perquè la culpa
sempre és dels altres
sí, sí, sí
les males companyies
i les males influències
els nostres fills
són perfectes
purs i sants
i la culpa sempre dels altres
aquesta és una mica
la dinàmica també
que ens mou els pares
segurament
aquest és un argument
que escoltem molt
les companyies
són els altres
jo penso que no hem de
treure la responsabilitat
no culpa
però la responsabilitat
podem admetre
la pressió del grup
la pressió del grup
però la responsabilitat
que un escolleix
els seus amics
també
i que si un veu
els amics
que no convé
no sé què cosa que fan
tampoc s'ha de compartir
tot al 100%
amb els amics
a part que els amics
per adolescent
és veritat
que són necessaris
i és bo
i el grup d'amics
cobra molta importància
és el seu món
i perquè els dona seguretat
surten de la protecció
de casa
quan eren infants
i comencen a manegar-se sols
i el grup els dona seguretat
i el grup els aporta
moltes coses positives
que en el grup
també es donen
les provatures de consum
d'acord
però en el grup
sempre hi ha gent
que consumeix
i gent que no
i un pot decidir
consumir o no consumir
en tot cas
s'ha de treballar
per aquesta responsabilitat
de cadascú
de fer o no
el que vulgui fer
més enllà
del que facin els altres
perquè un no comparteix
totes les aficions
amb tota la gent del grup
ni comparteix al 100%
tot el que fa el grup
doncs amb aquest tema
és el mateix
hauria de ser el mateix
La Claus esmentava
el programa aquest específic
d'escolta i intercanvi
per a adolescents
crec que és important
que expliquem una miqueta
on s'ubica
en quin context
i exactament a qui va adreçat
Sí
Mira aquest programa
va sorgir arrel
del telèfon
que nosaltres tenim
que ens en va donar a compte
que recordarà la Marissa
que molt de més memòria
que jo
moltes de les trucades
que ens feien
eren precisament
pares i mares
fonamentalment mares
preocupades
doncs perquè
hi havia un inici
de consum
en els seus fills
que començava
a tocar alguna parcel·la
però que no arribava a ser
el que nosaltres diríem
una dependència
sinó que podia ser
un consum problemàtic
en un moment determinat
llavors nosaltres
ens vam plantejar
la idea
que si això
es pot treballar
quan comença
es pot quedar
amb una anècdota
ha sigut un consum problemàtic
en un moment determinat
per una causa determinada
però s'ha quedat allí
llavors nosaltres
ens ho vam plantejar
de fer-ho d'una manera diferent
no en plan tractament
sinó en plan
precisament
el que deia la Marissa
en plan educatiu
llavors nosaltres
el que treballem
és amb la responsabilitat
i amb l'autonomia
d'aquestos adolescents
que acabaran sent adults
llavors
parleu amb ells individualment
parlem amb ells individualment
sí
i també fem un treball
amb els pares
evidentment
llavors nosaltres
el que intentem
és que aquest jove
se n'adongui
de quin tipus de consum
està fent
de per què l'està fent
quin risc pot comportar
i quines eines personals té
perquè això no acabi
sent un consum problemàtic
que acabi
sent una dependència
llavors treballem
a partir
de la seva responsabilitat
què tal la resposta
dels adolescents
als pares
ja sabem com som
a veure el començament
costa una miqueta
ja et dic
tots els adolescents
que m'han vingut
no tenen problemes
no tenen problemes
en absolut cap
però a partir d'aquí
doncs jo el que sempre
els dic és
el meu client
ets tu
i a partir d'aquí
la meva feina
és intentar que et facis
el menys dany possible
i a partir d'aquí
parlem-ne
parlem-ne de tot
el que estàs fent
i el per què
no estàs per prohibir
no no no
sinó per informar
per escoltar
i per treballar
per treballar
a partir de
el que ells
em diuen
i quan detecteu
els pares detecten
per una banda
o vosaltres
que teniu aquest contacte
tan directe
amb els adolescents
que s'han passat
la ratlla
aquesta d'aprovar
d'atemptar
d'experimentar
s'han passat la ratlla
i realment
comencen a crear-se
una forta dependència
amb edats molt joves
què passa
a partir d'aquell moment
a partir d'aquell moment
nosaltres tenim
un contacte directe
amb el cas
de tractament
llavors el que fem
és anar acompanyant
aquest adolescent
fins al que seria
un tractament
són molt poquets casos
molts menys
afortunadament
dels que es pensen
els pares
perquè amb tots els adolescents
que hem vist
em sembla que han fet
un traspàs de tres
i n'hem vist
més de cent
per tant
no és tant
per la imatge pública
que tenim
que estan sempre de festa
i borratxos
i drogats
i tot això
a veure
és una miqueta
la imatge
aquesta cadona
què hem de fer
parlar
que es diu aviat
què no hem de fer
resumim en tot cas
en dos minutets
que en queda
què hem de fer
què no hem de fer
a veure
en principi
dins del possible
no dramatitzar
no emprar
estratègies
persecutòries
tipus analítiques
tipus detectius
en principi
parlar-ho sempre
amb l'altre
el pare o la mare
perquè a vegades
un té
la idea
de dir
no jo
la mare
ho parlaré
directament amb el fill
perquè el meu marit
s'esperarà molt
i amb l'excusa aquesta
el que fem
és perdre força
en el parlar amb els fills
parlar des de la preocupació
pel fill
no tant per la bronca
sinó estem preocupats
per tu
perquè hem notat
això i això
i això
i també
poder distingir
entre el consum
i la resta dels aspectes
del nostre fill
vull dir
el consum
no ho invalida tot
si el nostre fill
està consumint
no vol dir que tota la resta
ho faci malament
no
o que tingui problemes
amb la resta
s'ha de fer una valoració
general també
de com està aquest noi
si els estudis
va bé
si amb la relació
amb la família
pesar de tot
va bé
si té els amics
de sempre
si té una actitud
normal
més enllà
dels conflictes
propis
de l'adolescència
i poder
això
mirar el consum
com un tema
però no
mirar la part
per al tot
diríem
trobar-lo
com una part
si un
pensa que
tot i així
ho veu molt gros
no sap com
vanegar-lo
sempre es pot trucar
i aprofito
el 977
24
44
14
per parlar
amb tranquil·litat
amb nosaltres
cedim un espai neutral
com són les nostres oficines
per ajudar
amb aquests pares
a parlar d'aquest problema
i entre tots
intentem
això
que l'adolescent
pugui parlar
amb tranquil·litat
i reflexionar
i que aquells pares
tinguin eines
per manegar la situació
una exposició claríssima
que posa en evidència
en quines mans
deixem els nostres fills
si ens atencem
a aquest servei
de prevenció
i promoció
de la salut
de l'Ajuntament
de Tarragona
aquest telèfon
que torna a repetir
la Marissa
si és tan amable
sí
el 977
24
44
14
doncs
clar
hem fet curt
com sempre
però penseu
que aquest telèfon
podeu trucar
si teniu alguna pregunta
perquè jo entenc
que podríem obrir telèfons
aquí al programa
i que vosaltres
exposéssiu
el problema
però entenem
que com el mateix telèfon
d'aquest servei
ha d'haver-hi
confidencialitat
ha d'haver-hi
privacitat
i per això
el que volem
és recordar-vos
una vegada més
que qualsevol persona
pot accedir
a aquest telèfon
i que tindrà
tota aquella informació
i les eines
que necessiti
davant d'aquesta problemàtica
em costarà esperar un mes
però d'aquí un mes
tornareu
i estarem encantats
de que ho feu
claus Marissa
de veritat
un plaer
i enhorabona
per la feina que feu
de debò
molt bon dia
gràcies