Doncs ja els tenim aquí.
No fallen, eh? Tret que hi hagi una raó
de pes. David Serra, hola, bon dia.
Bon dia. Juanjo Ferrer, bon dia,
benvingut. Bon dia. Ai, et veig una mica
forçada, la postura. Si vols acostar-te al micro.
Estic un poc torcido. Sí, és que et veig
tort i dic a veure si estarà. No, no, la incomoditat
mai, eh? Així, més relaxat,
més còmode. Tens l'ordinador a la teva disposició,
el micro ben posat, tot a punt. Vale, va, sí.
Sí, sí. Ai,
estrenen una pel·lícula avui
que jo suposo, en parlarem al final, eh?
Però que jo suposo que a tu t'agradarà particularment
perquè quan hi ha pel·lis relacionades amb videojocs
jo crec que hi poses més atenció que no pas en d'altres, no?
Sí, pongo más atención
para criticarlas.
No, no, normalmente son muy malas.
Sí? Las que adaptan de videojocos, sí.
Exemples.
il·lustrem-ho.
Pues...
House of the...
Bueno, hay un montón.
Silent Hill.
Silent Hill, que era una pel·li o un videojoc?
Era un videojuego.
Ah, la pel·li.
Jo la vaig veure la pel·li,
però el videojoc no el conèix.
Però el videojoc diuen que fa molta por.
Sí, bueno, el videojoc estava molt bé.
Sí, no?
No me'n recordo.
A mi va ser les primeres videojocs que em van espantar.
El plantejament és pel·li, videojoc que està bé i quan fan la pel·li no està tan bé.
No, perquè, bueno, no s'esforzan tanto.
Ya tienen un poco el éxito asegurado para que...
I a l'inrevés com funciona quan d'una pel·li fan el videojoc?
Tampoco funciona bien.
Per tant, aquí la conclusió una mica patillera és que cada cosa requereix el seu projecte,
el seu guió i la seva cosa.
I su medio de transmisión.
I su medio, sí.
Totalment d'acord, Juanjo.
Molt bé.
Ja, quines reflexions més profundes.
O no teniu moltes ganes de parlar-ho avui?
No, a veure, és que el panorama de les pel·lícules, doncs les que he vist no les fan i llavors veient el que fan tampoc estic gaire espantat.
Però, perdona, anem a explicar-ho. El David ha vist pel·lícules que estrenen a tot arreu però no les estrenen aquí.
Sí, però no hem sortit aquesta vegada.
No m'ho imaginava, perquè en teoria les pel·lícules, la pel·lícula iraní...
Sí, que no la fan, eh?
Sí, sí, no la fan.
I aquesta diuen que està molt bé.
Doncs sí, a veure, és diferent.
El que passa és que, clar, és una pel·lícula venida pel règim, en aquest sentit.
Aquí podíem fer moltes lectures.
El que passa és que la pel·lícula no està malament.
Com a pel·lícula.
Com a pel·lícula.
I el missatge ideològic, diguem-ne, que és el que pica una miqueta.
Jo em vaig a sabentar després que el president d'Iran, la pel·lícula, anava a vereida.
Més que res, suposo que perquè no entrava dins de cap crítica del que seria l'entorn.
Era una pel·lícula que l'haguessin pogut fer aquí, l'haguessin pogut fer a qualsevol altre lloc,
però, bé, l'interessant, entre cometes, és la descripció que fa de l'ambient de les classes mitjanes altes de l'Iran.
I que veus coses que, a veure, no són tan diferents de les nostres.
Potser l'interès radica una mica en aquesta perspectiva, que és una mica típica.
O sigui, ens imaginem, moltes vegades un Iran molt tancat i tal, i veus personatges que fins i tot semblen moderns.
Però, escolteu, com que no la fan aquí a Tarragona, el que sí que fan és una que es diu Baaria.
A veure què tal sona la banda sonora.
Morricone.
Doncs això, sona Morricone i jo no sé com és aquesta pel·li. És que aquesta setmana no sé res, eh?
Doncs, bueno, a veure, jo t'explicaré...
Us ho deixo vosaltres, que sou els experts.
A veure, el Giuseppe Tornatore és un director que, francament, a partir d'un cert moment, a partir de guanyar l'Òscar...
A pel·lis molt conegudes, eh?
Sí, el que passa que sempre... Són pel·lícules, moltes vegades, que tenen una impronta massa buenista.
I, en aquest cas, el que... Jo no l'he vista, la pel·lícula.
La banda sonora és d'Enio Morricone.
Tornem una altra vegada a belles pel·lícules conegudes com el Novecento.
O sigui, descriure tot un ambient, a partir de tres generacions familiars, ni sagas familiars, de lo que va ser l'arribada de Mussolini, el canvi del regímen,
doncs, a priori, pot interessar o no.
Però Tornatore és un director que a mi, a partir d'un cert moment, em cansa.
O sigui, trobo que no té el talent de Bertolucci, és un director força pla, descriptiu, una mica empalagós...
Avorrit? Aquesta és la paraula.
Que ràpida.
No, jo no l'he vista.
No volia caure, però, vàries són 160 minuts de pel·lícula.
O sigui...
A mi no me van a cazar.
A Juanjo no l'agafaran.
160?
Sí, a mi m'agafaran i prou probablement...
Novecento era molt més, però és igual, novecento és novecento, és que et passa volant.
A veure, aquí sí que és el director de Cinema Paraíso.
Que aquesta és la pel·lícula que va guanyar l'Òscar, la millor pel·lícula.
És una gran pel·lícula.
Que Cinema Paraíso va ser la gran pel·lícula i a partir d'aquí tot el que va fer, va fer una plaça, va fer...
Té diverses pel·lícules que l'he vist i no he oblidat, però des del punt de vista negatiu.
O sigui, Cinema Paraíso és de les pel·lícules més delicioses que hem arribat a veure.
Perquè és una bona història i té un bon guió. Bàsicament és això.
Juanjo, algun comentari?
Bueno, és un director que al públic li suele gustar muchísimo.
De hecho, si consultamos en internet, hi ha unes puntuacions altíssimes en todas sus pel·lícules.
En aquesta no.
En aquesta no.
Però en el resto de sus pel·lícules sí.
Diem algun títol més, potser per orientar els oients.
A veure, jo la que conozco es Cinema Paraíso.
Hi ha una altra, diga'm el títol, que hi ha una illa, té un nom d'una platja, no me'n recordo.
La leyenda del pianista en el océano.
Sí, aquesta és molt avorrida.
La illa a la platja i és un pianista en l'océano.
Bueno, la illa a la platja és molt avorrida.
El nombre de las estrellas, una pura formalidad, están todos bien.
Deixem-ho i, en tot cas, si us sembla, passem a una altra pel·li que sí que estrenen a les sales de Tarragona, que és en directo a la fama.
La primera vez que vi a estos jóvenes fue el año pasado en la inauguración de un nuevo banco del centro.
Meridiano 8
1, 2, 3, 4
Ha, ha, ha, body up, never was a cloudy day
Tothom canta, tothom balla, tothom vol ser artista i tothom vol ser famós.
I és una bona situació generalitzada en la vida real per fer pel·lícules, no?
Sí, el que passa és que aquestes de les pel·lícules que pràcticament ens imposen des de fora.
I això que compta amb un Ben Steeler, el Jason Swatchman, l'Anna Kendrick, el Tom Hickson, que no conec cap ni pel·lícula d'aquest senyor.
Però la crítica ja al seu país la va deixar pel terra.
I per què la comprem?
Perquè forma.
Jo no compro res, però...
Ah, és a dir, quan compres una, compres diverses.
El mercat...
Les productores i tot això.
Sí, sí, aquesta pel·lícula, doncs, bueno, té uns precedents molt dolents.
No sé si la crítica o el Juanjo té una lectura positiva d'aquesta pel·lícula.
Pues, bueno, por ahora el público lo puntúa con un 2,6 sobre 10.
Bueno.
A mí la verdad es que leyendo de qué va creo que es una copia barata de Glee.
Doncs sí, doncs sí, és una de les crítiques que han fet.
Doncs que Glee no ens la toquin, eh, Juanjo.
Exacte.
Poca broma amb Glee.
Amb Glee no s'hi juga.
Poca broma.
De cap manera.
Yo los estoy viendo...
Em posaré de peu per parlar de Glee.
Amb devoció.
Mira què et dic.
Jo també, mira.
Ja som dos.
Jo no.
Bueno, perquè estàs cansat.
No, porque quiero estar relajado para hablar de Glee.
Sí, a veure, Juanjo vol una mica de relaxament perquè Juanjo també vol el seu minut de glòria.
i de fet el té, és més, quan surti d'aquest estudi el registrarem com si fos un delinqüent
perquè acaba de dir-nos que té un autògraf de John Malkovich i no sortirà d'aquest estudi amb l'autògraf a la butxaca.
Aquest estudi, aquest autògraf ja ho farem, ja veurem què passa.
Ja ho veurem.
Juanjo té un autògraf de John Malkovich, és autèntic?
Sí, sí.
Segur?
Sin duda.
I a més va anar ahir a veure Infernal Comedy.
Què et va semblar l'obra?
A veure...
Parlem de l'obra perquè està parlant de la visita de la visita i és interessant parlar de l'obra.
Pues la verdad es que al principio me asusté un poco porque llegué y vi que había montado todas las sillas para un concierto bastante grande.
Y la verdad es que empezó y era un concierto.
Era como una ópera, ¿no?
Era una ópera.
Una ópera en la que John Malkovich presenta los actos.
¿Pero no sabías que anabas a veure?
No, porque no quise.
Ah, perquè informació vivia, eh?
Quería sorprenderme.
Tenía todos los folletos y tenía toda la información y no la quise ver.
Entonces, bueno, a medida me fue sorprendiendo.
La obra en sí me parece de una calidad alucinante.
Las había dos...
¿Le ha agradat a Juanjo alguna cosa?
Estoy contento, mira.
Dos mujeres cantando ópera, que te ponían la piel de gallina, los músicos tremendos.
El director de la orquesta también participaba un poco de la obra.
Y luego John Malkovich, pues digamos que iba presentando un poco los actos.
Él estaba interpretando a un psicópata muerto.
Y estaba hablando al público desde el infierno.
Y las mujeres, las señoras que cantaban, interpretaban a las mujeres de su vida.
¿Que eran víctimas?
Bueno, a veces una interpretaba a su madre, luego otra interpretaba a su amante,
luego otra a su víctima, luego...
Bueno, se iban combinando.
Es una obra en la que no hay escenografía.
Y perdona, Juanjo, las interpretaciones de la Soprano eran piezas conocidas.
Yo no las conocía.
Pero bueno...
Penso que es original para la obra el mateix.
Sí, sí.
Y bueno, la verdad es que alucinante.
Nota negativa.
Dificilísimo meterse en la obra.
Porque, aparte de que los subtítulos estaban a por uvas, respecto a...
Home, doncs, això s'ha de tenir en compte, eh?
Sí, d'entrada ja és una obra que ya tienes que leer los subtítulos.
Entonces ya te va costando.
Costa molt, sí.
Los subtítulos están en un lateral...
Però voleu dir que no seria millor, com passa a vegades en alguna òpera,
que tu tens un llibrete molt explicatiu de tot el que és l'obra
i aleshores et concentres més en la visió, en escoltar-la,
perquè la història ja la coneixes a priori.
Potser és millor que els subtítols.
No sé, això va a gustos, m'imagino.
En aquest cas, potser, per lo que estàs comptant, sí que hagués sigut necessari.
O, como mínimo, hacer que los subtítulos cuadren.
No has portat los catalajos, aquells que porten a las pel·lis, no?
Había gente.
Luego, otra nota negativa.
Me parece que el teatro no estaba preparado para esto.
Això no s'ha dit mai, Juanjo.
És la primera vegada que es diu una cosa així.
D'entrada llego, pequeñísimo.
Per l'orquestra, si has de fer una mena de foso per una orquestra, ja ho sabem.
No, però, más que nada, no estaba preparado para el público.
O sea, no para el público, sino la comodidad del público.
Es que no se ve la obra.
Ves una cabeza y un trozo de obra.
O ves un trozo de valla y un trozo de obra.
O sea, yo creo que la obra solo la han visto los de la fila de adelante.
¿Vale? Y eso es así.
Luego, la gente, vi a gente que se caía por las escaleras
porque es que están hechas raras, están inclinadas.
Luego me siento, me siento en la planta de arriba del todo
y resulta que el asiento estaba desatornillado.
Y si me inclinaba hacia delante, la siento...
Només et pasen a tu las desgracias, Juanjo.
No, no, pero que en general, si me inclinaba para delante,
el asiento caía para delante.
La acústica, bueno, no soy un experto en acústica,
pero tampoco la gran...
Pero lo que no puede ser es que vengan personajes así
y quien lo vaya a ver solo vea el trozo de cabeza de delante.
Yo coincido y somos, Juanjo.
Luego, a la hora de iluminarlo,
encendían los cañones
y se proyectaron la sombra del público
sobre el escenario, porque claro, el cañón está detrás del público,
aparte del calor tremendísimo que hacía,
te enfocaven...
Jo en Malcovich comentava que aquesta obra s'havia fet a teatres grans.
Clar, ell que és tan enamorat de Jujol i del Metropol
deia que en un teatre petit, doncs que era bonic,
però m'imagino que les limitacions escèniques les té
i per un muntatge d'aquestes característiques.
Uno había...
I per què feia tanta calor?
Pues no lo sé.
Pero si encima te enfoca el cañón en el coote...
Pero bueno, hablé con los de la planta de abajo
y también tenían calor.
Luego, había subtítulos a derecha y izquierda.
Los de la izquierda los tapaba la escalera.
Directamente.
Sí.
Cosa que no me puedo explicar.
Bueno, en todo caso, la obra...
Magnífica.
Segons tú.
Me pareció muy especial.
Nunca había visto nada así.
Nunca había visto ópera ni...
Se me puso la piel de gallina nada más empezar.
Los instrumentos, los violines...
Perfecta tot.
Sí.
Y bueno, una obra muy rara.
Ya he dicho que no había escenografía.
Todo te lo tenías que imaginar.
Y John Malkovich, pues bueno, ya lo conocemos todos.
Es uno de los mejores actores vivos
y uno de los actores con más carisma que también hay hoy en día.
Que de repente miraba al público y decías,
ostras, nos va a matar con un láser desde los ojos o algo.
y la verdad es que impresionada.
Es un tío con perdón que acojona.
Ya, ya, ya.
No, no, es veritat, eh.
Imposa la seva presència i la seva mirada.
Parece mucho más viejo de lo que es.
Eso sí.
Jo el veig una miqueta més passat de pes,
de com el veiem al cinema.
No sé, sense ofendre, eh.
Sí, claro, a mí...
I grandet ja, amb una edad.
No sé quina edad té, però, clar...
Es joven, es joven, tiene 57 años.
Pues sí, es joven.
Sí, es joven.
De hecho, yo es que mi imagen de John Malkovich
es en el Imperio del Sol, que es un chaval.
Es un chaval delgadito.
I, escolta, Juanjo, l'autógraf, com el vas aconseguir?
La cosa es que salimos, salir...
Perquè jo sé d'alguna persona que m'ha comentat aquest matí
que John Malkovich, ja quan va acabar l'obra,
per la part del darrere, doncs va sortir a fer una cigarreta,
estava un parell de persones,
i a algú se li va acostar i no va haver manera que li signés l'autógraf.
No sé, ¿tú vas tenir més sort?
Pues yo no.
A ver, explico.
Ha sido un encargo.
No, estábamos en la salida, ya nos íbamos,
y por la calle esta que sube hacia la Rambla,
desde la parte de atrás del teatro,
no me acuerdo el nombre de la calle,
bueno, estábamos ahí charlando los amigos
con mi novia,
y nos pasa por al lado.
Y ostras, es que te pase John Malkovich por al lado.
No es por teletransportar, es que es Adam Moura.
En Madeira no es pot quedar a viure al teatre metropol,
ha de sortir per a algun lloc.
Por mucho que lo queramos, no es Dios.
Y entonces me dice mi novia,
pidele un autógrafo, pidele un autógrafo.
¿Y qué no se va a hacer por una novia, Juanjo?
Y yo buscando un bolígrafo como loco,
y nada, que no tenía bolígrafo,
y el hombre alejándose.
Aquí es nervios.
Ya estaba cruzando la calzada de la Rambla.
Yo, John, John.
Y mi novia, no, llámale Mr. Malkovich.
Mr. Malkovich, Mr. Malkovich.
Entonces, no me hacía caso.
Iba rodeado de...
Te iba a hacer caso a ti, no he hecho caso a casi nadie.
Iba rodeado de secretarias,
o yo qué sé de qué,
unas bordes que me miraban,
y me mereaban y le cogían para que se fuera.
Ellas me veían perfectamente,
pasaban de mí.
John Malkovich se gira.
Yo solo se va a la feina.
John Malkovich se gira,
me miro a mí mismo y digo,
le iba a pedir un autógrafo,
pero no tengo ni papel ni boli.
Entonces le digo, bueno, encantado de conocerte.
Y me ha gustado mucho la obra en inglés.
Gracias, gracias.
Se va, cruza, están ya por la Rambla,
ya se están yendo hacia la Plaza Lafón.
Y vas a acabar el hotel de la Selva del Calcán.
No, no, no.
Entonces vuelvo, vuelvo rendido,
y medio llorando,
digo, que no tengo autógrafo.
Y dice mi novia, dice Ana.
¿Cómo que no?
Trae para acá,
consiguió un boli de no sé dónde,
y el folleto,
y se fue corriendo a perseguir a John Malkovich,
atravesando la Rambla,
los coches frenando.
Se mueve en train ya, John.
Sí, sí.
Dios ni don.
Dijo, Mr. Malkovich, un autógrafo,
y las señoras que iban al lado,
que no, que no,
que si no tiene que firmar a todo el mundo,
¿qué tal?
Esto de un paso,
de un extremo,
desde un lado del paso de Cebra al otro lado.
Los coches parados.
¿Vale?
Entonces,
las tías súper bordes.
y mi novia dice,
bueno, por favor,
es que no...
Que es para mi novia.
Que es que no,
no,
era para ella,
yo creo que le quiere más.
Y que es que no lo vamos a volver a ver en la vida,
pero es que es así.
Sí, sí, sí, sí, claro.
Y John Malkovich dijo,
pasa, pasa.
Dijo que viniera,
que él sí que se lo firmaba,
a pesar de lo que decían sus secretarias.
Pues lo firmó,
incluso John Malkovich le dio las gracias a mi novia,
y bueno,
y así fue la cosa.
¿Y dónde es la autora?
El tens en una caixa de seguretat?
Sí.
Lo voy a emmarcar.
Ben fet.
Es una aventura, eh?
Es como el príncipe de Persia,
gaire.
Això té un curtmetratge, eh?
Ets conscient.
Va, sí.
Amb John Malkovich,
protagonista.
Sempre buscaríem algú
amb algun parecido razonable.
Es que he pensado que John Malkovich
es la única persona
que tiene una película con su nombre.
Sí, sí, sí.
¿Cómo ser John Malkovich?
Alguien le ha dedicado,
un guionista excelente
y un director excelente
le ha dedicado a una película a él.
De banda que t'entusiasma,
jo no tinc paraules.
Es que ya me aniría cap a casa.
Ya todo, eh, de veritat.
A veure, deixa'm païr-ho
mentre escoltem un fragment
del príncep aquest de Persia.
Per exemple?
Després de parlar del príncep del món,
John Malkovich.
Te has preguntado
cómo has podido encontrar
tal tesoro.
Los dioses tienen un plan para ti,
un destino.
He visto su poder con mis ojos.
Liberar las arenas
hace retroceder el tiempo
y solo el portador de la daga
sabe lo que ha pasado.
¿Cómo lo has hecho?
Solo la daga puede liberar
las arenas del tiempo
y hay quien utilizaría este poder
para destruir el mundo.
Obríem la secció de cinema
una miqueta
exposant
els perjudicis
que hi ha
entre els amants
dels videojocs
quan això
es passa a la gran pantalla
i una mica
aquesta és l'opinió, no?
Que dèiem,
no sé si heu llegit
o heu vist alguna cosa
del que diuen
els que ja l'han vista
dels altres
d'aquesta pel·lícula.
Parece que a la gente
no le está desagradando.
No está gustando del todo
pero no desagrada.
A mi el que em sorprèn
és que fos
el Mike Newell
el director de la pel·lícula
perquè és un director
dels que estan considerats
com formalment
dels que treballen
en un tipus de cinema
doncs seriós.
No és l'apropiat
en teoria
entre cometes
per una pel·lícula
basada en els videojocs.
Probablement forma part
de la política comercial
dels estudis
que el que busquen
és moltes vegades
agafar directors
amb un cert nivell
o a vegades guionistes
també amb cert talent
per donar-li
una mica de brillo
a lo que normalment
són històries
que funcionen en el videojoc
però no funcionen en la realitat.
Després el protagonista
que és el protagonista
de Brockback Mountain
que havien donat
molta canya
perquè es nota
que ha millorat físicament
està molt més...
A veure, en principi
en principi
és una pel·lícula
que ja se ha comentat
que funciona por sí misma.
Ahà.
Vale?
Perdona, Juanjo
sempre se us acusa
de fer comentaris trunyos
respecte a les xiques.
Aquest xic està molt bé.
Està molt bé.
Té uns pectorals.
M'acaba d'ensenyar
una fotografia.
Pues anda que la chica...
Quina és?
Quina és?
Però no sé la foto.
No, que la chica està molt boníssima.
Això no és políticament correcte
ja sabem què no s'ha de dir
però les coses com siguin.
No, la xica
jo no la tinc aquí
però el xic...
La Gemma Arterton.
El xic és en Jake...
Clar, aquest és el de Brockback Mountain
el dió pobre
que l'altre va morir
pobret.
Sí, sí.
Sí, sí, doncs...
Bé.
Doncs bueno,
tenim uns arguments de pes
pectorals, per exemple.
No vull arribar tan lloc.
Hay que decir que
este chico ha protagonizado
peliculones, eh?
Sí, sí.
Bueno, la que habéis dicho
Brockback Mountain,
Zodiac.
Zodiac, fantàstica.
No sé quina és aquesta.
La película del director
de Seven, no?
Sí, David Fitcher,
de un asesino,
Expediente Anwar,
si no recuerdo mal,
Donnie Darko.
Donnie Darko.
Una pel·lícula,
una africada de pel·lícula
però que recomienda
a todo el mundo.
Ah, no me'n recordava
d'una pel·lícula
del director
que és Donnie Brasco,
que és una gran pel·lícula
de cinema negri.
Per això estava parlant
de la qualitat.
La veritat és que és un...
Jo crec que l'han volgut donar
molt de brillo
a aquesta pel·lícula
des del punt de vista
actoral i de contingut
i el videojoc
que jo he jugat...
Bueno, jo he jugat
a totes les versions
perquè aquest videojoc
té molts anys,
té diverses versions.
Sí, és del 80 i algo
que era una versió...
Pataformes, jo me'n recordo.
Sí, era la primera vez
que se veia animación
en un personatge de videojoc.
Exacte.
Animación de...
Igual.
I, bueno,
la verdad es que dicen
que es una película
que funciona por sí misma,
independientemente del videojuego.
Es como una película
d'aventuras clásica
con personajes carismáticos
y tal
y poca cosa más.
Es una película de,
supongo,
de verla,
disfrutarla
y olvidarla,
que tampoco está mal.
No, no, no.
És una edad
dels aliciens
i dels atractius del cinema.
El director,
que no se nos olvida,
és el director
de Quatre Bodas y un Funeral.
Doncs, escolta,
però quin canvi, no?
Sí, sí, sí.
¿Qué encontras?
Comèdies,
pel·lícules seriosas,
és un director,
un tot torreny,
però, a més,
dels directors
amb qualitat.
O sigui,
saps treure dels personatges
matisos
i fa una direcció ferma.
Clar, veus aquesta
d'aventures,
així,
amb aquest tall clàssic,
Quatre Bodas y un Funeral,
que és una pel·lícula
realment divertida
i molt agradable de veure
i us sembla mentida
que tingui la mateixa assignatura,
no?
Bueno.
Sí, a ver,
también son un poco
directores mercenarios,
no?
Bé, eh?
Que también está bien,
yo también hago,
me pagan y hago mi trabajo,
y punto.
Millor que els paguin
per fer pel·lícules
que no la guerra,
per tant,
ja va bé
que hi hagi directors d'aquests.
Escolteu,
del que ja tenim estrenat
a la pantalla
i que va rondar
uns quants dies,
destaquem alguna coseta
ja per acabar?
Doncs, a veure,
jo ja he vist
la de la pel·lícula
del Robin Hood.
Què tal?
Em m'ha agradat molt.
Veus?
A veure,
tu, Juanjo?
Yo tengo muchas ganas de verla,
no he podido...
Però vas dir que aniries.
Ah, claro,
que t'havies d'anar mal
i t'havies de preparar mentalment.
Y tengo un montón de trabajo
y exámenes,
que estamos en final de curso.
Això vol dir
que les properes setmanes
tampoc no aniràs al cinema
fins que no acabi el curs.
Bueno,
igual sí,
tampoc és per tant.
Un tema
que a mi m'entén molt preocupat,
bueno,
molt preocupat,
ja veus,
que és la pel·lícula
Kick-Ass.
Bueno,
buenísima.
Vale,
per què només la fan
a les 12 de la nit
si no s'ha estrenat a Tarragona?
O sigui,
en principi,
la setmana passada
no era una estrena.
Aquí hi ha figura anunciada
a la sala 10
a partir de les 12.45 de la nit.
A lo millor és una rata,
però jo estava espantat
perquè dic
aquesta és la pel·lícula
que tu em vas parlar
molt bé d'ella
i m'havien comentat
o almenys m'havien parlat
que tenies moltes ganes
de veure-la.
Lo dije...
Bueno,
la comenté en Facebook.
Sí,
bueno,
exactament.
El Facebook serveix per...
I aquesta és una pel·lícula
de superherois
amb un rerefons
sembla que molt irònic
i que jo tenia molt...
És que en teoria
la tenemos que comentar
el 4 de junio.
O sigui que a lo millor
és un error...
Tiene que ser un error
perquè hacer una pel·lícula...
Hacer-le eso a esta pel·lícula
és muy feo.
Sí,
però per això
estava espantat.
Jo quan he vist això
m'ha saltat tot a les alarmes.
Doncs esperem
el 4 de juny
per comentar-la.
Exacte.
Sí.
I només...
No para revelarnos...
Només un tema
que per mi és important
que és comentar
una pel·lícula
jo diria
gairebé imprescindible
dins de la sala 8.
Home,
la sala 8,
clar,
que cada divendres
fem referència i tant.
Yuki Annina
que és una preciositat
de pel·lícula
que a mi...
A veure,
me'n va recordar
Dersursala
des d'un punt de...
A mi no em va agradar
Dersursala, eh?
A tu no em va agradar
Dersursala.
Tancaré una porta
i després parlarem del tema.
Molt bé, molt bé.
Dersursala i Nicola...
Perquè ets molt jove,
ets molt jove.
De Kurosawa
que és una de les pel·lícules
un cant de l'amistat
de la natura
però té molts anys.
A veure,
és una pel·lícula
que en el seu moment
em va sorprendre molt
i no parlaré
Dersursala.
Aquelles pel·lícules
d'art i assaig
com es deia aleshores
que miraven en Valadits
jo suposo que tot
pertany a l'evolució personal
que fem la gent.
Ara les veiem
i algunes
se'ns aguanta
per nosaltres.
Sempre és una mirada
absolutament subjectiva.
I d'altres dius...
Com que no.
Però a mi Dersursala
encara
vista en una bona pantalla
Dersursala
és una pel·lícula
que em desperta
probablement molts records
i que trobo deliciosa
aquesta relació.
Però això és com que menges
alguna cosa
i al cap dels anys dius
que bo i ho tornes a demanar
i no t'agrada.
A vegades és el context,
el teu moment,
la teva vida.
Les pel·lícules marquen,
estan molt marcades
també pel teu moment personal.
Sí, és veritat això.
Però parlem d'aquesta pel·lícula
de Yuki Nina.
És una pel·lícula dirigida
per dos directors
que és el Nobujiro Sua
i Poli Girardot.
Un documentalista,
això ja fa més por
que pertany una mica
al discípode aventejat.
M'agradaria que veiéssiu
la cara de Juanjo
en aquest moment
amb la descripció
que està fent la vida
aquesta pel·lícula.
A mi no m'hi trobaran.
És que me estoy conectando
pel·lícula extraordinària.
Parla de la relació
de dues nenes
que una és japonesa.
Lo voy a comprar
ràpidamente
porque creo que no habrá.
Probablemente.
Trataré de recuperar la Lé.
Me costarà.
Però jo la vaig trobar
molt bonica
des del punt de vista
de la relació
de la infantesa
de dues amigues
que decideixin fugir al bosc
i a partir d'aquí
la història està
en disfrutar
d'una pel·lícula
diferent,
essencial
i que penso
que està molt bé.
Doncs sí senyor.
I per molt que digui
el Juanjo
que és un iletrado
la sala
sala 8
8 i mig
és una gran sala
i estem veient pel·lis
molt i molt xula.
És una gran iniciativa.
Ei.
Ei.
Juanjo Ferrer
moltíssimes gràcies.
Bon cap de setmana.
I bon cinema.
Faré una miqueta
d'altaret
amb unes espalmetes
amb l'autògraf
de John Malkovich
una capelleta
a casa potser.
Estoy pensando
algo especial.
Molt bé,
però ens ho explicaràs
la propera setmana
què fareu amb aquest autògraf.
David,
moltíssimes gràcies.
I lo que digui.
El mío cine.
Ai,
que ensenyant el que no sabe.
Ja el portaré,
jo el portaré.
Estoy córrer
en la que has dicho
o Bària
que son una película
de tres generaciones.
Por supuesto.
Doncs vinga,
vau,
deixem aquí
que vagi bé.
Música
Música
Música