Saludem ja aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Montse Bartolies, que ens acompanya avui
en aquesta secció de cada dilluns
que compartim amb la Biblioteca Pública de Tarragona
i que en el cas d'avui ens servirà per conèixer
algunes de les novetats que s'incorporen als prestatges
i també activitats que tenen previstes
perquè no oblidem que aquesta setmana
s'escau el Dia Internacional de la Poesia.
Montse, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Quatre novel·les que té desplegades aquí damunt la taula.
Ha treginat tot el pes des de la Biblioteca fins aquí a la ràdio.
Novetats editorials.
Una d'elles, curiosament, el seu autor estarà amb nosaltres
aquí al matí de Tarragona Ràdio el proper dimecres
perquè em vindrà a la llibreria La Capona
a presentar el seu llibre.
Estem parlant de Xavier Bost, el conegut periodista
que ha publicat aquest llibre.
Se sabrà tot que jo pel que he vist a les llistes
és èxit de vendes a Catalunya.
Va el primer, no?
Sí, sí, sí.
I Premi Sant Jordi de novel·la aquest 2009.
Bueno, Xavier Bost, a l'hora d'atorgar-li el problema,
el premi i tot això se li van fer entrevistes
perquè va...
Bueno, ell va ser director del diari Vull
durant un any, va dimitir així precipitadament
i, bueno, la gent ha volgut fer una mica de safreig
i dir a veure si aquesta novel·la era l'explicació
de per què ell havia dimitit i tot això.
i es veu que no, però, bueno, les experiències,
les vivències que ha viscut a la redacció del diari avui
li ha servit com per començar a escriure aquesta novel·la.
l'experiència professional, però, clar,
la trama de la novel·la i la seva circumstància personal
és evident que els periodistes també li hagin preguntat realment
si era el cas, no?
Clar, exacte.
La qual cosa, clar, crea un gran compromís
entre l'empresa periodística, el propi professional.
Doncs ja el teniu a la biblioteca, ja el teniu fitxat?
No, encara no, perquè, bueno,
amb el programa nou anem una mica més lents,
costa una mica més, però, bueno, en breu, dos dies.
Sí, perquè recordem que només fa dues setmanes
que ha entrat en funcionament en vigor
el nou carnet de la biblioteca.
Exacte.
El llibre el teniu a la biblioteca, insisteixo,
el dimecres, si no, vaig a xerrar de les 12 del migdia.
El tindrem aquí en directe,
al matí de Tarragona Ràdio,
Javier Bosch i el seu nou llibre se sabrà tot.
Ens has portat també l'última novel·la de Ferran Torrent,
una altra dels escriptors que a Catalunya,
doncs, escolta, ven els seus llibres amb molta alegria.
Sí, sí, sí.
Ferran Torrent, en aquesta nova novel·la,
deixa de banda el que havia escrit,
per exemple, Societat Limitada,
el que és trames de constructors,
de nous rics, etcètera, de la política.
Corrupció, vaja.
Corrupció, exacte.
I passa a escriure sobre la valència
de l'època franquista, d'acord?
I parla dels policies, els militants
i els sindicalistes
i fa intriga entre aquests tres bàndols, d'acord?
Ell denuncia que els fanatismes,
tant per un cantó com per l'altre,
són dolents.
Bàsicament, això, aquesta novel·la
està descrita com la novel·la
més ambiciosa que ha escrit,
perquè, bueno, li ha suposat
un gran treball d'investigació,
entrevistes amb gent que ha treballat
en el bàndol franquista, etcètera.
Vull dir que no és simplement ficció,
sinó que hi ha un gran treball de documentació
que justament ho em sembla
que ha investigat juntament amb el seu nebot
i justament a les primeres pàgines
li dóna l'agraïment, etcètera.
Són sis anys de treball de documentació.
Un treball de recerca i a més fer-ho en família.
Exacte.
I després, doncs, aquesta novel·la.
És el Bolivar dels Francesos.
Dels Francesos, l'última novel·la
de Ferran Torrent.
Avui dia, quan parles de novetats editorials
i si parles d'incorporacions als prestatges,
has de posar, doncs, un autor suec
o un autor nòrdic a la teva vida.
Exacte.
I cada cop en surten de nous, eh?
De nous, sí, sí.
Aquesta vegada és un autor islandès,
es diu Anardur,
Indrida,
és una mica difícil de pronunciar,
i l'última novel·la que ha tret
és La Voz, La Veu.
D'acord?
Pot ser que molts el conegueu
per la dona de Berr.
Ah, que és la seva anterior novel·la.
La seva anterior novel·la
i la més coneguda.
De fet, ha sigut un èxit a Suècia,
Noruega, França,
i ha rebut alguns premis importants.
D'acord?
Aquest escriptor, Indrida,
és la novel·la negra clàssica,
vull dir, els elements clàssics
d'una novel·la negra,
assassinat, investigació,
i llavors, doncs, amb el protagonista,
que és el detectiu,
ell hi busca l'aspecte més...
Més escabrós, potser, no?
Més escabrós de l'ànima humana.
El detectiu té una vida oculta,
té una filla drogadicta,
i bueno...
I amb aquestes foscors, no?,
que sempre ambienten
aquestes novel·les en aquests països.
Però molt recomanable,
molt intrigant,
enganxa des de la primera
i l'última pàgina.
Doncs vinga,
un altre autor que incorporem
a aquest enreguitzell,
en realment queda com més amplí,
d'autors nòrdics.
Hi ha un altre llibre,
que el veiem aquí a la portada,
la fotografia ja és inquietant,
no és una novel·la,
em comentava ara la Montse,
es titula Mòmies.
Què és exactament aquest llibre?
És un llibre de divulgació,
bueno,
és divulgació científica,
però bueno,
vol arribar a tots els públics.
Es diu Mòmies,
està escrit per José Miguel Parra Ortiz,
que és un historiador,
un gran investigador
de l'Egipte faraonic
i de l'Egipte...
de la història d'Egipte,
i el que fa,
doncs és vol apropar
tot el que és l'Egipte
a la gent del carrer,
d'acord?
A través de les seves investigacions
a les piràmides d'Egipte i això,
explica com vivien els egipcis,
la vida social,
els costums que tenien,
per què feien unes coses,
per què feien unes altres.
Per exemple,
diu que, per exemple,
els egiptis tenien els ulls,
es pintaven els ulls de verd
i de negre,
perquè el sol no els hi reflectís
i no els hi fes tan mal als ulls.
És a dir,
que no era una cosa estètica.
Coses curioses, no.
Ah, ja veus que curiós.
Són coses perquè no els molestés els ulls.
És a dir,
creava algun efecte,
doncs allò, protector,
perquè no els donés els raixos
directament als ulls.
No els donés tant al sol directament.
De verd i de negre,
ja veus.
Exacte.
Després, bueno,
parla no només de les mòmies reals,
allò,
tot en camon i això,
sinó que parla...
Mòmies,
Egipte es mumificava
pràcticament a tothom,
els pobres,
els rics,
els animals,
etcètera.
I parla, doncs,
tot del procediment
de la mort
i, a més a més,
a través de la investigació
de trobar mòmies
en les piràmides,
etcètera,
va descobrint
quines malalties patien,
com vivien,
etcètera.
Un llibre interessant
que a més està molt ben il·lustrat
en fotografies,
en dibuixos,
planos
de les mateixes piràmides.
Un llibre de divulgació,
no és un llibre
de tall acadèmic,
pel que estic veient,
que el tinc aquí
entre les mans,
la veritat és que...
És pel gran públic.
És molt i molt atractiu.
Mòmies,
la derrota de la muerte
en l'antiguo Egipcio,
José Miguel Parra Ortiz,
un altre dels llibres
que trobareu
a la Biblioteca Pública
de Tarragona,
els trobareu d'aquí uns dies,
perquè, com dèiem,
fa dues setmanes
que ha començat,
que ha entrat
en funcionament
aquest nou carnet
amb el qual podem
utilitzar el servei
de préstec
de qualsevol biblioteca
de la xarxa catalana,
més documents que abans
i per més temps.
Sí, sí, sí, i tant.
Fins en 20 documents?
30 en total.
Jo sempre em quedo curta, eh?
30 en total.
I són 30
i es pot prorrogar i...
Sí,
sempre i quan no hi hagi
reserves darrere els documents.
Ara s'estava activant
bastant el tema
de les reserves
perquè abans
era molt limitat a llibres,
ara hi ha tot tipus
de materials.
Això pel que fa als llibres,
però a la Biblioteca Pública
ja sabeu
que desenvolupar
dia rere dia
diferents activitats
que també, doncs,
diguem,
fan el que anomenen
centres d'interès,
monogràfics...
En aquest sentit,
el dia de la poesia
és una edat important
per a una biblioteca
i fer un acte.
Exacte.
Sí, sí,
el dia diumenge 21
és Dia Internacional
de la Poesia
i la biblioteca
aquesta setmana
ha dedicat
tota la setmana
a la poesia.
D'acord?
El que ha fet,
bueno,
ha començat avui dilluns,
han fet una selecció
de tastos poètics.
Aquest any
es celebra
els 100 anys
del naixement
de Miguel Hernández,
els 25 anys
de la mort
de Salvador Espriu
i és l'any Maragall
que conmemora
els 150 anys
del seu naixement
i els 100 anys
de la seva mort.
Llavors,
el que han fet
és escollir
algunes poesies
d'aquests autors
juntament
amb alguns de locals,
per exemple,
coses de l'Alga Xirinacs,
també,
i s'han escollit
aquestes poesies
i són tastos poètics
que han posat
a disposició
dels usuaris.
Això és,
han fet uns
com uns
rotllets de paper.
Uns papiros,
ara que parla
amb els egipsis,
no?
Perquè els usuaris
allà,
quan vagin a fer el préstec,
trobaran allà
una safata
se'ls puguin endur a casa
i...
Allò com et t'enduts
un caramelet del banc,
doncs aquí agafes un poema.
Sí,
i és una manera
de descobrir la poesia
perquè molts...
Ai,
a més,
tens la sorpresa
de qui et tocarà.
Exacte.
A l'Atzara
et pot tocar
un poema
de qualsevol autor.
Exacte,
i et pot enganxar
al món de la poesia
perquè és un món
una mica
que la gent...
Enganxar una mica reduït.
Exacte,
sí,
sí.
No és majoritari.
I llavors,
arrel d'aquesta setmana
de la poesia
que dedico a la biblioteca
el dia 19,
el divendres
a les 7 de la tarda
es fa un recital
a càrrec
de Francesc Valls Calçada
amb l'acompanyament
del músic
Conrad Setó
sobre...
Bueno,
es farà un recital
de poesia
i acompanyament de música.
És entrar d'alliure
a tothom
una mica
en funció
de l'aforament
de la sala
que es diu.
Exacte,
sí,
sí.
A quina hora deies?
A les 7 de la tarda,
divendres.
A aquest divendres.
Alguna activitat més
a destacar,
Montse?
Sí,
mira,
té la selecció
de degustacions poètiques
pels nens petits
i a més a més
té una secció
de llibres infantils
i juvenils
al voltant de la poesia.
A més a més
des de la secció
d'audiovisuals
s'ha creat
un expositor
de Jean-Baptiste Reinhard
amb motiu
del 17è festival
de Dixeland
de Tarragona.
D'acord?
I després,
bueno,
dimecres 17 a les 6
i a l'hora del conte
amb la Montse Plana
que també
parla de poesia
a una recepta
de poesia
per als més petits.
I ja està.
Bueno,
divendres la taula
de la setmana
com sempre
que aquesta setmana
serà de meteorologia.
Home,
tenint en compte
els freds
i la primavera
i el canvi
tots anem una mica
per aquí.
A aprendre a interpretar
o crear-te
la teva propia
estació meteorològica
i tot això.
Ja veus,
si és que a la biblioteca
hi ha de tot,
no només llibres
com hem comentat
a l'inici de l'espai
sinó tot aquest
seguit d'activitats
que ja sabeu,
ens agrada recordar-ho,
són obertes a tothom
i de caràcter gratuït.
Sí.
Sempre allò
en funció de l'espai,
que no és excessivament ampli,
però vaja,
té bona cabuda
per desenvolupar
totes aquestes accions.
Montse Bartolí,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Fins al proper programa.
Fins al proper programa.
Adéu-siau,
bon dia.
Fins al proper programa.