És el temps que dediquem ja cada dilluns, primer dilluns de més,
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
a conèixer la tasca que desenvolupen els Mossos d'Esquadra
i, en conseqüència, també a prendre algunes mesures de seguretat
en qualsevol dels àmbits.
Avui centrem la nostra atenció a les carreteres.
Saludem la sergent de l'àrea regional de trànsit, Esther Vidal.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda i gràcies per acompanyar-nos.
Parlem de què hem de fer, com ens hem de comportar en la mesura del possible,
quins factors hem de tenir en compte
si ens trobem en la circumstància d'un accident de trànsit,
ja siguem els protagonistes, com a persones que resulten víctima,
com a causants d'aquell accident, de tot plegat en parlarem.
Però, en tot cas, un bon punt de partida seria justament
fer esment d'una campanya que comença avui de prevenció d'accidents
en determinats trams de la xarxa viària tarragonina
que teniu detectats que aquells, escoltes, són punts negres, pràcticament.
Sí, nosaltres anomenem trams de concentració d'accidents.
Trams de concentració, que no és tan dramàtica.
La paraula punt negre...
Oh, que lleig, això, jo és que soc molt antiga, eh?
Trams de concentració d'accidents.
Sí, bon dia a tothom.
Avui, doncs, a l'àrea regional de Transida de Tarragona
iniciem una campanya, que s'anomenar
campanya de prevenció d'accidents amb trams de concentració d'accidents,
en els quals nosaltres, mirant anys enrere,
hem denotat que hi ha un nombre elevat d'accidents.
Aleshores, el que es fa, s'inicia avui i dura fins al 16 d'aquest mes,
és a dir, 15 dies, en el qual s'intensifica de forma molt notable
la presència policial en aquests trams, com pot ser la Nacional 340,
la CET, la C14, la carretera que va de Reus a Cambrils, etcètera, etcètera.
Hi ha molts trams d'aquestes vies.
I aquí el que es farà, doncs, és una intensificació de la presència,
controls de velocitat, d'alcoholèmia, de transports,
totes aquelles actuacions policials que puguin, si més no,
poder prevenir el conductor d'accidents.
Són vies principals, no són carreteres d'aquelles anomenades popularment secundàries?
Tenim de tot, per exemple, però bàsicament són vies principals.
Les causes en aquestes vies, majoritàriament,
accés de velocitat, distracció...
Tenim si velocitats inadequades,
accés de velocitats, distraccions...
Sí, bàsicament són aquestes, factors humans.
És dissuasori, perquè si ja es diu, escolta,
que hi haurà una certa vigilància,
doncs sembla que no deixem anar tant al peu, a l'accelerador,
entre altres coses.
Sí, sí, correcte.
A veure, l'objectiu, sense cap dubte,
i sempre des del punt de vista del trànsit,
és la reducció del nombre de víctimes, primerament,
i després del nombre d'accidents,
que és el nostre objectiu principal.
Els accidents de trànsit, per molt que es redueixin,
perquè les campanyes tinguin efecte,
perquè hi hagi una millora de les vies,
per tots els factors que són múltiples,
però mai baixen prou, per molt que baixin.
Es continuen produint de manera quotidiana.
Accidents de trànsit, tots entenem que són urbans,
les carreteres, atropellaments...
Abans em comentava la Sargent,
pot ser des de la caiguda d'un motorista
fins a la típica topada entre dos vehicles.
en funció de les dimensions, de les conseqüències
sobre les persones que tenen els accidents,
sembla que fem una valoració a una altra,
però l'actuació, si fa o no fa,
sempre ha de ser la mateixa, no?
Correcte. Sí, sí, sí.
Bé, jo m'agradaria dir que, primer de tot,
veure's implicat en un accident de trànsit
és una situació imprevista,
és una situació sobtada i inesperada,
i això fa que ens afecti la nostra capacitat de reacció.
Això és així, eh?
Ens podem bloquejar, ens podem posar nerviosos,
i això ens afecta que nosaltres prenguem una decisió o una altra.
Aleshores, per aquest motiu és necessari,
a mesura del que sigui possible,
perquè hi ha diferents graus d'accident, no?
Sobretot, mantenir la calma.
És important, eh?
Mantenir la calma i prioritzar totes les accions
que s'han de dur a terme en un accident de trànsit.
Jo crec que també és important no perdre el temps
amb aquestes discussions inútils
sobre qui és el responsable,
qui es farà càrrec dels anys...
Però és el primer que es fa.
Sí, correcte, doncs per això és una de les coses
que s'ha de tenir en compte,
perquè això en cap cas ni reduirà ni solucionarà l'accident.
No ho farà.
L'accident ja s'ha produït.
El pont que ho aplica més, fins i tot, les conseqüències.
Sí, és cert, és cert.
Per això, des d'aquí, llanço aquest petit consell,
si es pot dir així,
de no perdre el temps en això,
sinó centrar-se en totes aquelles accions
que puguin servir d'ajuda per millorar l'accident.
En el millor dels mons seria,
hem tingut un accident, lògicament,
no hem patit ferides greus,
si no, no estaríem en condicions.
Si ja, des d'aquesta gravetat, 112,
ja es posen marxar tots els mecanismes.
Diguem que no hem patit ferides greus,
que som autònoms,
l'altra persona amb la que hem tingut aquest accident,
el normal, en el millor dels mons,
seria preguntar-nos mútuament com ens trobem, no?
Correcte.
Una mica de cortesia, que no es perdi.
Sí, sí, a veure, això és sens dubte, no?
Sempre el que s'ha d'intentar és preguntar com està l'altra persona, no?
Però el que sí que serà és que les accions que convé realitzar
en aquesta disposició, en aquest ordre,
en les que diré ara, són així.
Encara que sembla contradictori el que pugui pensar molta gent,
el primer de tot que s'ha de fer és crear una zona de seguretat,
és a dir, senyalitzar el lloc.
Això és bàsic i fonamental, no?
Per no tal de ni engravir ni agreujar la situació.
Els triangles que portem al cotxe.
Correcte, els triangles, l'armilla, l'armilla reflectora,
i aleshores nosaltres col·locar-nos en un lloc en el qual siguem visibles
i no ens puguin atropellar, perquè això és molt important.
Si, per exemple, parlem d'una via urbana,
els triangles es col·locaríem al davant i al darrere
si és una via de doble sentit,
igualment amb una via interurbana, no?
Perquè els que ens vinguin de cara vegin una situació de perill
i els que vinguin pel darrere també.
No seria la primera vegada que,
immediatament després d'un accident,
en aquest trànsit de discussió,
de parlar, hi ha hagut un atropellament?
Correcte.
És que ha passat més d'una vegada això, no?
Succeix, succeix, succeix.
Sí, sí.
Per això és important crear una zona de seguretat
en aquest accident de trànsit.
Nosaltres col·locarem les senyals,
ens col·locarem a un lloc visible
i si convé, fins i tot,
farem senyals a la resta de vehicles
perquè se n'adonin d'aquest perill.
Sempre, mai, al mig de la via.
Tampoc, mai ens hem de col·locar a la via.
No estem segurs en aquell lloc, no?
Aleshores, quan hi hem creat aquesta àrea de seguretat
o que estàs en la seguretat,
el que s'ha de fer ràpidament
i d'una forma bastant continuada
és avisar els serveis d'emergència.
Tan sols amb una trucada al 112 n'hi ha suficient.
Ells gestionen la resta de serveis.
Diem una miqueta, donem una petita descripció
perquè sàpiguen, doncs,
o ja diguem que hi ha un protocol
que, independentment de la descripció que fem nosaltres,
vindrà una unitat d'això, una d'altra...
No, no, no.
El 112 ja et fa una sèrie de preguntes.
El que sí que és cert és molt important saber
ubicar-nos on som, no?
Si parlem d'una via interurbana,
per exemple, podem dir,
no cal saber què és la C31, brava, no?
No cal saber-ho.
Però sí saber que estem entre la carretera
de Tarragona i Salou,
doncs, més a prop de Tarragona,
si no se sap el punt quilomètric, no?
Saber ubicar.
Això dona lloc a que els serveis d'emergència
arribin més ràpidament.
Potser és una obvietat,
però si, diguem-ne,
que aquest accident l'hem tingut al cas Corbà,
que no es revesteix, doncs,
és a dir, el típic cop per darrere,
cal trucar al 112 i...
No caldria.
Trucant a la Guàrdia Urbana es podia fer...
I si veiem nosaltres mateixos
que podem gestionar-lo entre les dues persones,
només fent el que s'anomena la parte de declaració,
que es diria la declaració mistosa d'accidents,
doncs es pot fer, eh?
Si no, entorpeix el trànsit, etcètera, etcètera.
Si no, fem una trucada a la Guàrdia Urbana
i també ens venen a...
Que a vegades ha de conciliar una mica, no?
Per si hi ha aquella discussió hipotètica que dèiem.
Exacte, perquè moltes vegades potser
un pot tenir un punt de vista, l'altre, un altre,
i està clar que una persona neutral en aquests casos
soluciona bastant.
Doncs fem aquesta trucada al Servei d'Emergències.
Fem la trucada al Servei d'Emergències
i aleshores el següent pas a fer
és assegurar que no es proveeixin incidents,
incendis o altres fets que puguin agraujar més l'accident, no?
Per exemple, que hi puguin haver basaments de gasolina,
guspires, etcètera, etcètera, no?
Aquestes coses es poden fer que un petit accident,
una petita cosa, es compliqui, no?
El consell seria, doncs,
si ve una persona que no coneix massa bé,
doncs trucar als bombers,
bé, tot i que hem fet la trucada aquesta, no?
O tallar o desconnectar la bateria.
Amb això, o treure la corrent, etcètera.
Amb això n'hi hauria suficient, no?
Totes aquelles coses que puguin donar lloc
que s'agraeixi l'accident,
si, per exemple, veiem que un vehicle
està a punt de caure o alguna coseta d'aquestes,
doncs nosaltres, evidentment, anem a retirar-nos
i sortir d'aquí, no?
I aquest seria el tercer punt.
I el quart punt és atendre els ferits.
Tot i que, jo he dit tot aquest seguit de punts,
que sembla que sigui molt distant en ells,
però no hi ha una gran distància en el temps.
Són gairebé simultanis.
Són molt simultanis.
Si ens en donem compte, patim l'accident,
sortim, assegurem la zona.
Si fem una imatge mental, és senzill, eh?
Patim l'accident.
Mentre ja vas truquant amb el mòbil, al 112.
Correcte. Asegurem la zona.
Truquem al 112.
Mirem que no hi hagi perills imminents per la zona.
I atenem el ferit, si és que n'hi ha.
Atendre el ferit no significa
treure-lo del cotxe,
fer-li el bocabó.
Si no es tenen coneixements,
es parteix que nosaltres no hem d'atendre un ferit,
perquè, evidentment, podem...
Sí, podem agreujar encara les ferides.
Fem més mal, no?
Ara bé, sí, perquè es pot donar el cas,
que es tinguin coneixements
de mèdics, no?,
dels primers auxilis,
doncs, aleshores,
s'atén aquesta persona.
I, per últim,
doncs, ja fer el que és el papeleo,
que es diu, no?,
ja fer la declaració amistosa,
o bé passar les dades als policies,
a la Guàrdia Urbana,
a Mossos,
a qui sigui el cos competent.
Clar, perquè, aleshores,
en el cas arriben Mossos,
per exemple,
si són els Mossos
l'autoritat que intervé en aquest accident.
diguem-ne que una mica
perquè, si després té conseqüències,
diguem-ne,
als tribunals,
aquí s'ha de fer, doncs, un atestat,
diguem-ne que s'ha de prendre declaració,
i hi ha un procés, també,
allà en el lloc dels fets,
que s'ha de tenir en compte, no?
Sí, sí, és cert.
A veure,
sempre que sigui un atestat,
ja parlem d'un accident greu,
en el qual ja hi ha víctimes greus
o danys molt importants.
Aleshores,
les declaracions,
potser en el lloc,
no es prenen,
perquè la persona s'ha hagut de traslladar
a un centre hospitalari,
però sí que s'intenta recollir
totes les dades,
de la persona,
del vehicle,
testimonis, etcètera.
Això també és molt important, no?
Dir que qualsevol persona
que no estigui afectada en l'accident
però que hagi vist el desenvolupament d'aquest,
és important que es quedi en el lloc
i almenys ens faci una petita descripció
del que ell ha vist.
Això ens soluciona una miqueta
a nosaltres la resolució.
Important també, imagino,
aquells que passen per la carretera
veuen l'accident
i si veuen que està més o menys tot controlat
que no s'aturin allà enmig
perquè això també provoca algun problema, no?
Clar, això crea retencions,
crea conflictes,
l'efecte badoc, no?
Perquè és així,
l'efecte badoc existeix.
Vas anar mirant, vas anar mirant,
vas anar reduint la velocitat
i a lo millor el que ve al darrere
tancar-se.
Un altre accident.
Clar, i si veus que hi ha algú
que s'ha aturat per ajudar,
no cal que t'aturis tu
per moltes ganes que tinguis.
Sí, sí, sí.
I si, a veure, encara és més,
si veiem ja que estan els serveis d'emergència
i els serveis policials,
aleshores, sens dubte que no cal.
Segurament que no estic utilitzant
una terminologia dient,
però clar, hi ha els accidents aquests
que passen,
perquè mira, perquè han de passar,
que ja en parlarem també d'aquest concepte,
però són persones, diguem-ne,
que no condueixen sota els efectes de l'alcohol
ni cap substància,
que no porten una velocitat inadequada,
mil coses, eh,
que t'has despistat o que no.
I després estan aquells,
diguem-ne, que tenen una actuació
que poden conduir sota els efectes de l'alcohol, etcètera,
atropellaments i donar-se la fuga,
és a dir, no socorre a la persona.
Aquí la cosa ja és molt més complexa,
ja es complica,
perquè estem parlant de delictes
que poden tenir caràcter penal posteriorment.
Sí, és possible que en tinguin.
Clar, a veure, s'ha de diferenciar l'accident,
que és l'accident per una distracció,
per una velocitat,
no sé, per una manca de parícia,
de l'accident en el qual
hi ha associat,
a part de la distracció,
aleshores de tot això,
doncs una ingesta d'alcohol,
de drogues,
una velocitat excessiva,
doncs aleshores aquests accidents,
sí que un no vol patir-lo,
però, evidentment,
quan un es posa al darrere del volant
i ha begut,
ha consumit drogues,
o veu que va a 190,
aquí ja hi ha,
a part del fet de l'accident,
hi ha, jo crec,
una responsabilitat molt gran del conductor.
Home, el risc a zero no existeix,
en cap cosa,
però la veritat és que probablement
algunes coses sí que les podríem evitar.
Sí, i les possibilitats es tripliquen
i molt més quan un ha begut a condueix.
Podem ser els protagonistes,
però també podem ser testimonis.
Important el nostre paper,
la setmana passada,
disortadament,
una de les notícies apuntaven
l'atropellament de dues noies
a la sortida d'una escola
i el conductor doncs va fugir.
El van detenir
i el van detenir,
entre altres coses,
perquè una de les persones
que estava allà
ràpidament va fer una descripció
del vehicle.
Com a testimonis,
també tenim el nostre paper
davant d'un cas d'accident de trànsit.
I molt important, per cert,
perquè pensin una cosa,
els policies,
els Mossos,
poquíssimes vegades,
per no dir,
quasi mai veiem un accident de trànsit.
Hem de resoldre-lo,
hem de fer una petita descripció
de l'accident,
depenent de les frenades,
de les empremtes,
dels vestigis,
de tot això.
Per això,
un testimoni és els nostres ulls,
entre cometes.
Vull dir,
que a veure que tampoc
es pot prendre
a pies juntilles,
no?,
el que diré,
però sí que és cert
que et pot orientar molt
al tema d'accident.
És important que s'aturi
i que,
almenys,
si no en aquell moment té pressa
o el que sigui,
que ens deixi les seves dades
al telèfon
i aleshores nosaltres
després ja localitzarem,
li pedrem manifestació.
Són figures importants
en l'accident.
Hi ha unes instruccions
claríssimes
que ens donava
la sergent Servidal,
però,
de fet,
quan ens trobem
en aquesta situació
que, com bé,
també apuntava,
doncs és una situació
insòlita,
extraordinària,
tenim tendència,
ens entra el pànic,
la por,
els nervis,
i abans ho comentava,
abans de començar,
doncs que hi ha allò
d'autoinculpar-nos
sense pensar
si ho hem fet o no hem fet,
però després canviem
la declaració.
Perquè, escolta,
ja estem relaxats
i hem vist
que no hi ha hagut per tant,
calla que treuré
allò que et dóna,
no sé què et dóna el seguro,
si no fas accidents
o bonificacions
o no sé què,
calla que no sé què,
calla que no s'aguanta,
i ho canviem tot,
i escolta,
i allò que ens autoinmulàvem
davant d'aquesta acció terrible
que havíem fet,
resulta que ara no,
que la culpa és de l'altre.
Això,
segurament us hi trobeu.
Bé,
sí,
sí que és cert
que ens hi trobem,
però nosaltres
el que realment ens fixem
o el que ens determina
com ha anat un accident
no és tant potser
la manifestació
com un conductor
que sí que és important.
Per què t'ho anava a dir?
Perquè una cosa és el que ells diuen,
però vosaltres després
apliqueu,
jo m'imagino,
una sèrie de tècniques
i d'eines
per intentar fer una hipòtesi
de com va anar.
Clar,
per exemple,
per on ha col·lidit
al costat del vehicle,
si a la dreta,
a l'esquerra,
perquè una pot dir
no,
és que jo avançava
o jo és que anava,
tirava recte,
i tu veus que si el cop
el té en un lateral
o el té en un darrere,
avançar,
doncs no,
ja poden haver petites incongruències
o jo no anava ràpid
i jo anava ràpid.
A veure,
si hi ha molts d'anys
en un vehicle,
a poc a poc no hi anava,
no?
A veure,
hi ha molts fets,
no?,
que et poden indicar
com ha estat l'accident.
Aleshores,
la manifestació sí que està en compte,
evidentment,
no?,
perquè per això
s'escolta les dues parts,
però no és determinant,
sempre,
a vegades sí,
no?
Amb la investigació posterior
que feu vosaltres
de la situació
del vehicle,
de l'escenari,
es pot saber,
doncs,
amb força certesa
exactament com ha anat
l'accident?
Es pot saber
amb força certesa
si fins i tot
nosaltres a l'àrea
tenim un reconstructor
d'accident
que fa els seus estudis
i pot veure
aproximadament
la evolució
de la que anava,
sí,
es pot determinar.
Que no ens trobem,
eh?
Que no ens hi trobem
cap de nosaltres,
però de totes maneres
recordem que els passos
són de sentit comú,
però justament
com en un moment
com aquest,
el sentit comú
el podem perdre,
doncs,
sobretot,
ho recordem breument,
Esther,
si et sembla.
Sí,
primer de tot,
crear una zona de seguretat,
s'enyalitzar el lloc,
avisar els serveis
d'emergència,
evitar que es produeixin,
que s'agreixin els danys,
eh?
Incendis
o qualsevol mena
de cosa que pugui,
que s'augmenti
aquest accident,
atendre els ferits
i aleshores ja per,
finalment,
doncs,
tot el que és
el tema de la documentació.
I recordeu que aquesta setmana
comença avui
una campanya
de trànsit.
Trobareu,
doncs,
els Mossos d'Esquadra
en diferents punts
de la xarxa viària
tarragonina,
doncs,
fent aquests controls,
aquestes tasques
de vigilància
en determinades vies,
com era allò
que deia jo tan malament?
Punts negres
que els anonem
trams de concentració
d'accidents.
Trams de concentració
d'accidents.
Per tant,
ni que sigui
de manera disuasòria,
allò que hauríem de fer
cada dia,
doncs,
intentem afinar
una miqueta més.
Esther Vidal,
sergent de l'àrea regional
de trànsit
dels Mossos d'Esquadra,
gràcies per venir,
fins la propera.
Adéu-siau,
bon dia.
Gràcies.
Gràcies.