Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Benvinguts al Tothom,
un espai que pretén parlar, normalitzar
i, en definitiva, tractar temes d'interès relacionats
amb el món de les discapacitats,
però no només dirigits a persones amb alguna discapacitat,
sinó que es tracta d'un espai pensat per a tothom.
Avui el Tothom porta accent,
ens hem permès saltar-nos una mica la norma ortogràfica
i li posarem un accent polític al programa,
un programa del qual avui té cura del control tècnic el Lluís Comas
i us saluda a qui us parla, Miguel González.
Comencem una nova edició del Tothom.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normal.
Ho comentàvem ja aquesta setmana a través de les nostres xarxes socials
que de seguida us recordem que dels 810 candidats
que formen part de les llistes electorals dels partits
amb representació parlamentària
per a les properes eleccions del 28 de novembre.
Només 5 són persones amb alguna discapacitat.
Aquest dilluns al Tothom hem convidat la Montserrat Foraster,
número 12 de la llista per Tarragona,
d'iniciativa per Catalunya verds,
a les properes eleccions al Parlament.
És l'única candidata per Tarragona
d'un partit amb representació parlamentària
que té una discapacitat.
De seguida parlarem amb ella.
Abans deixeu que us recordi
que tenim obertes les nostres vies de participació,
comunicació,
per si ens voleu dir alguna cosa,
voleu opinar o ens voleu suggerir
algun tema del qual parlar
aquí en aquest espai de Tarragona Ràdio.
Podeu connectar-vos al nostre Facebook,
a facebook.com barra tothom,
facebook.com barra tothom.
També tenim el Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr,
el nostre perfil en aquesta xarxa social
i l'adreça de correu electrònic
a tothom arroba tarragonaradio.com
tothom arroba tarragonaradio.com
Recordades aquestes vies de participació,
anem amb l'espai i l'entrevista.
La presència de persones amb discapacitat
a les llistes electorals dels partits polítics catalans
de cara a les eleccions del 28 de novembre
és poc menys que testimonial.
La representativitat política d'aquest col·lectiu,
el 9% de la població catalana,
és pràcticament nul·la.
Des del Comitè Català de Representants
de Persones amb Discapacitat,
des del COCARMI,
ens confirmaven aquesta setmana passada
que partits com el Partit Socialista de Catalunya,
el Partit Popular o Esquerra Republicana de Catalunya,
no tenen ni una sola persona amb discapacitat
a les seves llistes.
Això deia el COCARMI.
Mentre que Convergència i Unió en té dues,
Iniciativa per Catalunya Avers,
compta a les llistes també amb dues persones
amb discapacitat i Ciutadans, una.
Si prenem com a referència les dades estadístiques
de les persones amb discapacitat de la Generalitat
que correspon a l'any 2009,
estem parlant de 413.673 persones,
és a dir, un 5,5% de la població catalana
tenen recorreguda a més d'un 33% la discapacitat,
xifra que s'acosta al 9%,
si ens fixem ja en totes les persones amb discapacitat,
sigui quina sigui el percentatge d'afectació.
Les persones amb discapacitat són, d'aquesta manera,
un col·lectiu important de la nostra societat,
cosa que no es reflecteix a les llistes electorals
dels partits amb representació al Parlament.
La seva presència, la presència de persones amb discapacitat,
és del 0,6%, el que comentàvem abans al sumari,
5 dels 810 candidats.
Aquest illuns al tothom hem convidat Montserrat Foraster,
número 12 de la llista per Tarragona,
d'iniciativa per Catalunya Avers,
a les properes eleccions al Parlament.
Ella és l'única candidata per Tarragona d'un partit,
repeteix-ho amb representació parlamentària.
Fora d'aquests partits ens consta que hi ha gent
amb discapacitat a les llistes que té alguna discapacitat.
La saludem, Montse, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
És l'única candidata per Tarragona amb alguna discapacitat, Montse?
Sí, això jo no ho sabia, però tu m'ho has fet saber.
No ho sabies?
No, i ara em sento com amb un pes de responsabilitat gran.
La representació política d'aquest col·lectiu
no acaba de ser tot el que esperaríem, no?
Sí, home, jo entenc que hi ha discapacitats que són molt greus,
que llavors és difícil participar perquè la seva vida ja és molt complicada.
I clar, en el meu cas la discapacitat és més petitona
i llavors tinc una gran mobilitat
i llavors això fa que tingui més accessibilitat a tot, no?
Comencem parlant sobre tu, Montse.
Quina és la teva discapacitat i com has arribat fins a formar part d'aquest grup polític?
Sí. Bé, jo vaig tenir poliomilitis i llavors tinc una cama amb més discapacitat que l'altra.
Llavors tinc alguna limitació a l'hora de córrer, a l'hora de fer algunes activitats,
però per altra banda puc fer una vida totalment normal.
Vull dir, soc mestre, soc mare i em condueixo.
jo tinc, a veure, el 90% de la meva vida pot ser accessible amb tot.
I llavors hi ha aquest 10% que no ho és.
Però bé, assumeixes les limitacions i et tires endavant.
I llavors, com vaig entrar jo amb això, jo soc de Reus
i llavors fa l'any 94-95 em vam venir a buscar per si volia anar a les llistes municipals.
I llavors vaig acceptar i, com que soc una persona bastant responsable,
el que vaig fer és un cop vaig estar a les llistes, vaig dir, bé, i ara què faig?
I llavors parlant amb el nostre regidor, el Toni Uliac,
vaig pensar que seria una bona oportunitat entrar en contacte amb persones amb discapacitats en cadires de rodes,
sobretot en cadires de rodes, amb mobilitats molt reduïdes.
I llavors vaig començar a entrar en contacte amb persones d'aquestes,
anant directament amb ells a parlar i dir, mira, jo soc d'Iniciativa
i vull que m'expliquis quins problemes tens.
I així vam formar un grup i així, a través de l'eina que era Iniciativa
i el nostre regidor de l'Ajuntament,
doncs vam començar a aconseguir rampes als carrers que en aquells temps no n'hi havia.
I llavors vam començar a posar uns pedassos d'asfalt a les cantonades
que servien com a rampes per a la gent amb mobilitat reduïda.
O sigui, que a poc a poc he anat fent coses, no?
Ah, exacte.
Sí, digues, digues.
No, només això, que això va ser a l'inici.
Jo només vull explicar que el dia que vaig veure la primera rampa posada
gairebé m'he emocionat, no?
per el poder que pot tenir a vegades una persona sola o la... no sé.
Sí, després la importància d'una simple rampa, no?
Exacte.
Que em sembla que no, però és important.
Ho comentàvem al principi de l'entrevista.
Montse, jo m'agradaria que em fessis una valoració
perquè el titular, diguéssim, ja sobta.
De 810 candidats, només 5 tenen discapacitat.
Per què passa, això?
Per què passa?
No, a veure, jo el que penso és que, a veure, la gent que participa,
la gent en general, no se n'adona del que és ser discapacitat.
No se n'adonen.
Aleshores, per ells és impensable sentir el que sent una persona que no hi veu
o el que sent una persona que no es pot aixecar del llit sola.
És impensable.
Llavors, no ho valoren.
No valoren l'esforç que ha de fer aquella persona per anar a una reunió,
per anar a un meeting, per anar a fer una...
No ho sé, no ho que sigui, no?
I llavors, en lloc d'ajudar, doncs no posen aquesta via fàcil, no la posen.
Mira, jo només te diré un exemple.
A Reus, als partits que hi ha a Reus, l'únic partit que està a planta de carrer
i que a dins hi ha quatre escales però que s'han substituït per una rampa
i que té el lavabo adaptat és l'iniciativa per Catalunya Verge.
És l'únic.
A tots els altres no poden accedir les persones discapacitades.
Així doncs hem de pensar que és veritat aquell mite o aquell comentari que se sent pel carrer
que fins que no toca una cosa de prop o fins que no hi ha un polític amb discapacitat
no s'acaba de fer cas.
Doncs mira, jo penso que una mica sí.
Jo penso que una mica sí.
És una afirmació forta, dura, però sembla que moltes vegades és així.
Sense menysprear, evidentment, els polítics que no tenen cap discapacitat
i treballen, que també són molts, m'imagino.
Sí, sí, sí, clar.
Això és com el tema de les dones, no?
Fins que un home no es posa a fer les feines de casa i veu el que és,
portar la casa, l'organigrama de tot, la canalla, els metges i tot,
no se n'adona que la dona fa la feina de casa, de fora de casa i tot.
Parlem, Montse, si et sembla, de mesures concretes
que proposa Iniciativa per Catalunya Verge
en quant a discapacitat per al seu programa
candidat a aquestes properes eleccions.
Quins serien els punts forts?
Sí, bé, jo el que penso és, abans de dir,
a veure, jo ara es podria dir molts punts forts
i que segur que coincidiríem,
però jo el que penso és que hem de fer un canvi.
O sigui, es va fer una convenció a l'ONU,
ara, a començaments d'aquest segle,
i en aquesta convenció es deia
la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Llavors, aquí establien que el que hem de fer
és una transformació de la societat,
una transformació en tant en quant
que hem de fer una accessibilitat universal
i un disseny per a tothom.
Això implica tot, des de la supressió de barreres,
fins a l'accés a l'ocupació,
fins a les escoles,
fins en tots els àmbits possibles.
O sigui, nosaltres el que proposem és un canvi de disseny.
O sigui, per exemple, si es fa un edifici nou,
d'entrada ja s'hi han de posar les mesures
perquè aquell edifici, aquella casa,
algun dia pot ser que hi hagi una persona amb discapacitat.
En definitiva, que la societat cobreixi ja d'inici
les necessitats d'una persona amb discapacitat.
Exacte.
O sigui, fins ara s'han posat pedaços.
O sigui, fins ara es van posant pedaços.
I segueixen posant pedaços,
perquè encara ens trobem amb edificis nous
que no tenen les vies per accedir a persones amb cadira de rodes.
No ho tenen.
O no tenen a l'ascensor els números en braili.
O sigui, encara ens hi trobem d'on no.
Nosaltres plantegem al revés.
D'entrada ja s'ha de fer una ciutat accessible.
Aleshores, dintre d'aquí, si vols,
parlem de mesures concretes o de l'escola inclusiva
o de tot l'altre.
Però és que nosaltres el que planteixem
és una transformació de la societat.
Si et sembla, anem repassant ràpidament alguns punts importants.
Per exemple, aquest sistema d'atenció a la dependència.
No sé quin...
Bé, a veure, la llei d'autonomia personal
preveia els assistents personals.
La llei d'autonomia personal,
nosaltres creiem que és una bona llei.
El que passa és que ha arribat en el moment pitjor.
Aquesta llei havia d'haver arribat
quan les vaques eren grasses,
però quan les vaques eren grasses
i l'ajuntament i tothom tenia molts diners,
ningú hi va pensar tampoc,
en els discapacitats,
perquè és l'últim que arriba.
Els serveis socials i aquestes coses
sempre és l'últim en què es pensa.
Aleshores, clar, ara ens trobem
que hi ha un munt de gent
que necessita assistents personals
i que no arriben.
Això aniria lligat també al tema
de la cartera de serveis socials.
Sí, bé, que la cartera de serveis socials
s'ha ampliat,
però pensem que s'ha de seguir ampliant.
Però és que això és el que dèiem abans,
s'ha d'assumir,
s'ha d'assumir que aquestes persones
necessiten una atenció
i que amb les pensions que tenen
i moltes d'aquestes persones,
pel motiu que sigui,
no tenen uns ingressos,
com han de pagar un assistent?
Com l'han de pagar?
Com l'han de pagar?
Jo us podria dir un exemple
d'un amic meu
que li han de fer tot,
des d'aixecar el de llit,
dutxar-lo, tot, tot.
Per posar-lo en marxa
li han de fer tot.
I li van donar 16 hores d'assistent
al mes, al mes.
I les altres hores què passen?
I les altres hores...
Com s'aixeca aquesta persona?
Doncs aquesta persona no pot, no pot.
Aleshores, nosaltres sí que optem per això.
O sigui, nosaltres optem
que hi hagi un trasbassament.
A veure, tot això són molts diners.
molts, d'acord?
Aleshores, nosaltres el que pensem
és que no s'han de reduir els impostos,
sinó que pensem que qui més
t'ha de pagar més,
i això ho tenim claríssim, d'acord?
No pot ser que hi hagi gent
que cobri 120.000 euros a l'any
i pagui igual d'impostos que un altre,
això no pot ser.
O que li faci poc,
li puguin, li rep i fer dos punts,
això no pot ser, d'acord?
Llavors, la gent que té més
i que guanya més
és la gent que ha de pagar més impostos
per després tenir tots aquests serveis socials
concretats i establerts.
No ara anem posant pedaços.
Nosaltres creiem
en uns serveis socials universals,
com fan en països nòrdics.
Hi ha països nòrdics
que ara és la crisi
i no tenen aquests problemes,
perquè ja ho tenen establert.
I tu parles amb la gent
que guanya molts diners d'allà,
d'Holanda,
o d'aquests llocs de Suècia, Noruega,
i dic,
jo pago molts diners, sí, sí,
però jo sé que si un dia em passa alguna cosa,
a mi m'atendran.
Clar, clar, clar, clar.
Abans de canviar de tema,
a mi m'agradaria,
en aquest repàs, diguéssim,
que estem fent,
a mi m'agradaria tocar dos temes més.
D'una banda,
el finançament de les entitats,
perquè nosaltres parlem molt
d'entitats i associacions
i, clar,
tots tenen el mateix problema,
tornem al problema dels diners.
Ja.
I d'altra banda,
el tema de l'educació,
una educació de qualitat
també a les persones amb discapacitat.
No sé què en penses, Montse,
d'aquests dos temes.
A veure,
a veure,
jo crec que
hi ha diferents tipus d'associacions,
diferents, eh?
Per mi és molt diferent
una associació folclòrica
de no sé on,
que és una cosa
que es fa per gust
i per més a més.
Hi ha altres associacions
que s'associen
per necessitat,
per dignitat
i perquè
potser l'administració
no fa el que hauria de fer
i ells s'han d'ajuntar
per aconseguir el que sigui.
Llavors,
aquestes associacions
jo per mi
tindrien el grau 1,
el grau 1 de subvenció.
Sempre,
o sigui,
en control
i amb tot el que vulguis,
no?
I sempre respectant
les altres associacions
perquè també...
Exacte,
també.
A veure,
les associacions
som un país associatiu
totalment,
totalment,
no?
Hi ha associacions
absolutament de tot,
però clar,
a mi,
d'una associació
de columbaris
de no sé què,
doncs molt,
jo els estimo molt
i tot el que vulgueu,
però clar,
ho veig un pèl diferent.
Llavors,
jo per mi,
aquestes associacions
de discapacitats
o de persones així,
doncs crec que haurien
de tenir unes altres solucions,
però clar,
sempre són les prioritats.
Quines prioritats hi ha?
Les grans infraestructures,
els grans,
bueno,
tal,
no?
I després,
amb el tema d'educació,
no hauria de ser una prioritat,
també?
A veure,
és que educació,
mira,
jo soc mestra,
em faig de mestra...
Per això t'ho pregunto,
per això vull posar especial émfasi
en aquesta pregunta,
perquè...
Sí.
Mira,
jo soc mestra
d'escola pública,
aquí també cal assenyalar,
escola pública,
escola privada,
concertada,
eh?
Perquè ara ens trobem
a l'escola pública,
doncs que molts nens,
amb discapacitats diverses,
s'estan integrant a l'escola,
d'acord?
Nosaltres pensem
que hi ha d'haver
una escola inclusiva,
que són drets humans,
estem parlant de drets humans,
vull dir,
aquell nen té dret igual
que un altre
a anar a l'escola,
però aquest nen
necessita
unes ajudes específiques,
i que la mestra,
que té 25 nens més,
no li pot donar,
o no la sap,
o no la sap,
perquè a vegades
ja nens que se'ls ha de canviar coses,
fer coses,
i la mestra és mestra,
no ho és infermera,
ni és res.
I no està aquell nen sol a classe,
n'hi ha 24 més.
Exacte,
llavors,
aquest nen sí que s'ha d'integrar a l'escola,
però en condicions.
Llavors nosaltres el que reclamem
és que hi hagi els velladors,
que ara ja no es diu velladors,
que es diu tècnics d'assistents,
no sé exactament com es diu ara,
que hi hagi aquests tècnics,
que se'n cuidin d'aquests nens,
i que tinguin totes les atencions,
tant ells com els altres.
Tant ells com els altres.
I llavors això com s'ha de fer?
Això no es pot fer d'un dia per l'altre.
Això ha de ser a poc a poc.
I en relació amb les escoles d'educació especial,
per exemple,
amb els nens que són amb discapacitats psíquiques,
doncs hem d'estar en relació amb ells.
Ells ens han d'ensenyar.
El que no pot ser ara és anar buidant les escoles especials
i anar omplint les escoles públiques,
i dic públiques, no privades, concertades,
perquè hi ha una diferència total entre unes i l'altre,
i anar omplint les escoles públiques d'aquesta manera.
Llavors nosaltres el que voldríem era un pla,
un pla de tot Catalunya que fes aquest estudi
de com s'han d'integrar els nens,
què necessiten, com s'ha de fer,
quin assistent necessita, quins tècnics,
si els mestres ens hem de reciclar
i hem d'aprendre com, jo què sé,
com se canvia un audífon,
o com, clar, perquè els mestres no ho sabem tot.
Ho comentàvem al principi de l'entrevista,
aquesta representativitat política i social,
les persones amb discapacitat representen
el 9% de la població a Catalunya.
Comentàvem que a les llistes electorals
la representativitat no acaba de ser tot la bona
que hauria de ser,
però la gent del carrer,
la discapacitat del carrer,
li interessa realment la política?
Estar interessats en anar a votar?
Els hi arriben els missatges dels programes?
Tu creus?
Home, mira, és complicat.
És que, a veure...
Ja és una valoració personal teva, eh?
Sí.
Jo, pel que he vist,
és que quan jo he anat a parlar amb ell,
sempre m'han obert les portes.
Sempre.
Sempre.
i he arribat a fer amics, no?
Que no coneixia.
I els he dit,
mira, jo soc d'iniciativa.
I això, d'entrada,
quan dius, mira, jo soc d'un partit,
la gent normalment marxa corrents, no?
Ara, sempre he estat jo
que he anat a veure'ls amb ells.
Ells que vinguin amb nosaltres,
doncs algun n'hi ha,
però costa més.
I per què?
A veure, per què costa?
Perquè si tu has de pujar
amb un tercer, amb un segon pis
sense ascensor,
doncs ja ho tens difícil, no?
I d'entrada, allò no es costa molt
fer les coses, no?
Després, per exemple,
es poden fer els programes amb braille.
Es poden fer totes aquestes coses.
No, no, i ara amb l'era de la informàtica
també hi ha molta més aproximació.
Sí.
Ara, això, doncs sí,
mira, l'altre dia em deia un partit
que té molts, molts diners
i em deia,
és que nosaltres fem el programa amb braille.
I, doncs, molt bé,
et felicito.
Doncs, perfecte, no?
Tots podem,
potser no podem fer absolutament
tots els programes amb braille
per les circumstàncies, no?
A veure, i després,
jo veig que, clar,
de discapacitacions
hi ha moltes diverses, eh?
Moltes diverses
i llavors hi ha gent, doncs,
que té realment problemes, no?
Clar, aquí ja entraríem
en la dificultat d'exercir
el seu dret a vot
o fins i tot d'entendre el programa
o d'involucrar-se en una campanya, no?
Clar, clar.
L'altre dia em deien
d'un col·lectiu, doncs,
de nens, doncs,
de persones
que els costava entendre els missatges.
Ara bé, jo també,
és el que comentava abans
en fora de micro,
que a les eleccions municipals de Reus,
a les últimes municipals,
a la llista d'iniciativa
hi anaven dues persones
amb cadira de rodes
i jo mateixa.
A les anteriors
hi anava una amb cadira de rodes
i jo mateixa
i les anteriors també.
Vull dir que,
iniciativa,
com a mínim,
la que jo conec
més directa,
que és la de Reus,
sempre hi ha hagut,
sempre hi ha hagut persones
amb discapacitat
i molt participatives
i molt obertes.
Jo crec que la conclusió
és aquesta, no?,
fomentar la participació
i, sobretot,
la presència
de persones
amb discapacitat
dintre de les pròpies
llistes electorals
perquè es dugui a terme
aquest mite
que ha de passar
per un mateix
i que s'han de posar
a la pell
de les persones amb...
no només posar-se
a la pell
de les persones
amb discapacitat,
sinó que
les mateixes persones
amb discapacitat
formin part
de les llistes,
formin part
de la vida política
i, doncs,
facin també
les propostes
i escoltin
el seu col·lectiu.
És que si no,
no ho saps.
Jo veig que si no,
no te n'adones.
Jo,
quan vaig començar
a conèixer
persones amb cadires
de rodes
és que
vaig entendre
encara més
perquè jo tinc
dificultats
amb caminar
però tantes
doncs no,
no?
I llavors
què vam fer nosaltres?
Doncs vam fer
molts actes de carrer,
doncs posàvem
cadires de rodes
a la plaça
Mercadal
i feien pujar
la gent
i vam fer pujar
molts polítics
de la ciutat de Reus
i quan pujaven allí
no sabien
ni tirar endavant
ni tirar endarrere
se n'adonaven
de realment
el que
estava passant.
i clar
això
doncs
t'ho han de dir
i t'ho han de fer veure
no?
Es fan moltes campanyes
d'aquestes
de sensibilització
no?
De coses
doncs
de persones
doncs
que els tapen els ulls
i els fan fer un circuit
i tal
i llavors se n'adonen
de lo que és
aquella deficiència
no?
I després
també la gent
no?
que
jo també
veig
que la gent
s'ha d'obrir més
o sigui
la gent
que no té
cap discapacitat
motriu
o sensorial
o sigui
que també
s'ha d'obrir més
eh?
I moltes vegades
la gent
amb pròpia discapacitat
també
Montse
m'imagino
s'ha de començar
a interessar
també més
pel tema
polític
no?
sí
jo crec que
és una cosa
de tots
jo crec que
és cosa
de tots
jo
sí
i llavors
penso que és molt important
molt important
que vinguin els partits
i ens expliquin
i que obrin les portes
als partits
i que preguntin
i que diguin
perquè llavors nosaltres
quan parlem de la llei
d'autonomia personal
ens diuen
escolta que això
no està bé
l'altre dia em deien
els graus
com s'han fet
aquests diferents graus
quin assistent personal
li toca a cada grau
jo
si
com que jo no ho necessito
jo no ho sé
però si ell me ven
i diu
sí mira
perquè jo tinc
un 30
jo tinc un no sé què
i necessito això
llavors tant fas càrrec
i quan vas al Parlament
de Catalunya
dius
escolti
que això així no pot ser
i després
jo crec que hi ha sensibilitats
jo sincerament
veig que
les persones progressistes
i ara ja em tiro
floretes
a naltros
les persones progressistes
són molt més obertes
de veritat
jo
les persones
molt molt conservadores
i molt
són amb aspectes
doncs molt tancades
doncs Montse
tant de bo
que totes aquestes coses
que hem parlat avui
les tinguin en compte
tots els partits
i també totes les persones
a l'hora d'anar a votar
el proper 28 de novembre
sense ànim
d'entrar a fer massa campanya
Montserrat Foraster
número 12
de la llista
per Tarragona
d'Iniciativa per Catalunya Verge
l'hem convidat avui
al tothom
ho recordem
per ser l'única candidata
amb discapacitat
dels partits
amb representació parlamentària
almenys
que són els que coneixem
a les properes eleccions
al Parlament
ha estat un plaer
parlar amb tu aquí
al tothom
i doncs
desitjar-te sort
en la teva
andadura política
però d'alguna manera
desitjar-te sort
i que vagi tot molt bé
molt bé
jo puc dir una cosa
per acabar
i tant
i tant
jo només us diré
una frase
del Joan Fuster
que és un poeta
que és una frase
que diu
la política
te la fas
o te la fan
te la fas
o te la fan
jo us convido tots
a que feu política
us convido
de veritat
la que sigui
si pot ser
amb el meu partit
millor
però la que sigui
que participeu
que aneu
i que aneu
al partit
que sigueu vosaltres
i digueu
eh
què passa amb això
eh
què passa amb allò
que som aquí
som aquí
i us estem vigilant
però feu
feu política
amb aquesta frase
ens quedem
i reflexionarem
Montserrat
Fuster
bon dia
moltes gràcies
bon dia
moltes gràcies
després d'aquesta entrevista
encarem la recta final
de l'espai tothom
fem dos apunts
d'agenda
i anirem tancant
ja l'edició
d'avui
el motiu del dia
internacional
de la discapacitat
que com sabeu
se celebrarà
el proper 3 de desembre
ja s'estan
preparant
actes
i ja s'estan
també
duent a terme
activitats
la fundació
Caixa Tarragona
i el Consell Municipal
de la Discapacitat
de Tarragona
proposen una mirada
fílmica
intuïtiva
i estimulant
el fet de la discapacitat
en les societats
actuals
es tracta de reflexionar
sobre la vida
la de tothom
tot abordant-la
des d'un matís
d'alguna discapacitat
per això
han preparat
un cicle
de cinema
de cinema
i discapacitat
les pel·lícules
que s'hi presenten
són de caire generalista
i tracten
temes
com l'autisme
la ceguesa
o les miopaties
com una més
d'entre totes
les experiències vitals
dels seus protagonismes
us diem això
perquè aquest dimecres
dimecres passat
ja ho comentàvem
que es projectava
la pel·lícula
Nacional 7
aquest dimecres 24
de novembre
es projectarà
a primera vista
serà a l'auditori
Fundació Caixa Tarragona
a partir
de les 8 de la tarda
la pel·lícula
es podrà veure
en versió doblada
a l'espanyol
la primera vista
una pel·lícula
protagonitzada
per Val Kilmer
i Mira Sorbino
també de cara
el proper divendres
3 de desembre
del dia de la discapacitat
ja s'estan preparant
les activitats
per aquesta jornada
a Tarragona
es preveu
doncs
alguna exposició
pel que ens han pogut
avançar
i una exhibició
de Gossos Guia
a la plaça de la Font
tot i això
la setmana que ve
us concretarem horaris
i us donarem
més informació
d'aquestes activitats
avui hem parlat
de política
hem parlat
de les eleccions
recordeu que
les primeres eleccions
a Catalunya
al Parlament de Catalunya
on persones
amb discapacitat visual
també podran votar
fent servir
aquesta facilitat
del kit
del vot accessible
del qual també
parlàvem fa unes setmanes
a tothom
la setmana que ve
la setmana que ve
canviarem de tema
us portarem
més novetats
referents
al món
de les discapacitats
això serà
com ja sabeu
a partir
de les 11
del matí
el proper dilluns
aquí a la sintonia
de Tarragona Radio
us recordem però
que si voleu tornar
a escoltar
aquest programa
o edicions anteriors
podeu fer-ho a través
de la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
d'aquesta manera
tanquem l'edició
d'avui del tothom
us desitgem
que passeu
una molt bona setmana
i fins la propera