Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
És un home tan simpàtic, tan popular, tan social,
que, clar, des que surt del Centre de Normalització Lingüística...
Sí, és que estic parlant de tu, no miris?
Sembla mentida, no, Présser? Bon dia, Enric.
Hola, bon dia a tothom.
El que deia, des que surt del Centre fins que arriba a la ràdio,
comença a trobar-se gent, i com que és de parlar molt, ja ho sabeu,
doncs ens ha arribat una mica justet, però carregat d'actualitat.
M'he trobat uns aligueros, m'han entretingut.
Sí, uns aligueros, perquè, a veure, avui us regalem,
ho dèiem ara fa un moment, cada dia al matí de Tarragona Ràdio,
us regalem llibres fets a Tarragona de diferents temàtiques.
Demà, a l'Espai del Francesc, regalarem un llibre de cuina,
al divendres, a l'Espai de Rutes, un de Rutes, ahir vam regalar una novel·la,
i avui us regalarem la baixada de l'àliga vista pels aligueros de Miquel Àngel Magan,
amb pròleg de Joan Prat, d'Arola Editors, de la col·lecció Titans,
es va presentar les passades festes de Santa Tecla.
Com us ho regalarem?
Doncs ens heu de contestar una pregunta, diguem-ne, que ve de sèrie amb el llibre.
Li regalarem a aquest llibre qui ens digui
en quin moment del que és la seqüència festiva de Santa Tecla
es fa la baixada de l'àliga.
Fàcil o difícil? Què et sembla, Enric?
Per mi, fàcil. Per mi també. A veure si també és fàcil per alguns oients.
A veure si truca algun dels 10 o 15.000 que hi van cada any.
Doncs, per exemple, algú ho ha de saber, perquè si no van desorientats.
Ja sabeu, 977244767, si voleu trucar ara,
mentre l'Enric ens presenta la primera cançó que porta avui,
doncs us ho podreu emportar, i si no ja buscarem un altre moment
al llarg d'un quart de català.
Avui que ens has portat de música per obrir boca,
tot i que vens molt valencià.
Sí, avui vinc a valencianat.
Sí.
Sí.
I com que vinc a valencianat,
tinc una altra troballa d'aquestes d'una web valenciana
que es diu mesdemil.com,
on es poden baixar la majoria de discos de la discogràfica.
Legalment, legalment.
Sí, sí.
Pots pagar el que vulguis o baixar-lo gratis,
et donen aquesta opció.
Veus.
Com allò dels que es van inventar això de
pagar el que vulguis pel disco,
doncs sí, ells ho fan igual.
El grup es diu Red Roja,
i aquest Red està escrit en anglès,
perquè són de...
Ah, és en Red de...
Red de...
De vermell.
De Red Esquins,
que són els esquins escarrenosos originals,
no els...
I aquests són la versió valenciana?
Sí, aquests són de la onda esquina,
una mica...
Tiren a rock urbà,
punk rock de ciutat i tal,
allò que en castellà n'hi ha molts,
però que cantin en català,
en valencià,
en qualsevol dels nostres dialectes,
d'aquest estil n'hi ha poquets.
Doncs aquests són uns...
I començant amb una cançó que es diu
Obrir els ulls,
perquè com que hi ha tot aquest tema
valencià de moda amb els Gürtel i tot això,
doncs és un tema d'aquest estil de crítica social i política.
No sé si és millor tancar-los, eh,
i no veure res.
Fins demà!
M'entren ganes de plorar
Les mentides que ara ens conté
I les que ja ens han contat
Volen aigua per a tots
I després jugar al gol
Un tema molt energètic, per cert.
I molt valencià.
Aigua, camps de gols...
Sí, sí.
Corrupció política, tot això.
I el tema de la llengua que avui en parlarem
perquè, de fet, un quart de català
el que ve a explicar-vos és una mica l'actualitat
de la llengua, per cert,
és que després se'ns oblidarà.
L'última cançó,
la cançó que escoltarem,
com és habitual per tancar un quart de català,
també és de Red Roja,
però el títol jo el dic ara
perquè m'ha fet molt de fàstic,
molt d'angúnia.
Es diu Suor de dents,
és una expressió valenciana
que després comentarem.
Aquest jovent...
Ah, és una expressió, una frase feta.
Sí, és una frase feta.
Molt bé.
Comencem, en tot cas,
amb la primera notícia,
aquesta és positiva,
perquè estem parlant del voluntariat per la llengua,
començat la catorzena temporada,
també hi ha aquells obsequis,
aquelles coses,
per compartir escenari del Metropol,
de la campanya d'espectacles de primavera,
no, Enric?
Sí, sí.
Ara està avançant des de tornar a la notícia positiva.
És que és veritat,
això del tema del voluntariat per la llengua
sempre ens dona alegries.
Clar que sempre ens dona alegria.
ens dona mai disgustos.
També que hi creix, clar.
Mira, doncs va bé per començar amb bon peu.
Clar que sí, ja va.
Mira, aquest divendres,
a dos quarts de sis de la tarda,
a l'habitual sala d'actes amb teoria audiència,
fem la presentació de la catorzena edició, ja,
a Tarragona del voluntariat per la llengua.
No ho puc dir perquè no és oficial,
però jo sé que més o menys hi ha unes 50 parelles,
més o menys previstes,
potser d'aquí a divendres poden ser 55, 60,
però ens movem per aquestes xifres.
Les coses són les habituals
i les novetats no les puc dir
perquè se'ls explicaran a ells,
però hi ha algunes novetats interessants
en aquesta, diguem, temporada de l'any 2010.
Que s'assuma allò que, diguem-ne,
ja és habitual que tinguin, doncs,
accessos a recintes museístics,
tota una sèrie d'avantatges culturals
per poder compartir aquesta estrada amb els voluntaris.
Just a la fusta.
I com que estem a l'abril, és primavera,
comença la primavera literària,
Sant Jordi, totes aquestes coses...
Ja fa tres anys que ho fem cada any,
això que al voltant de Sant Jordi
organitzem uns sorteig d'entrades
per a les parelles de voluntaris,
amb ells...
Perdona, un moment,
pots baixar aquests xiquets,
que són molt valencians i molt radicals i tot,
però m'estan atabalant una mica.
Lluís, sisplau,
amb permís de l'Enric.
Oh, oh.
Jo no te'l volia, no, per més.
Oh, per favor.
És que no t'entenia de res.
Soroll.
No t'entenia de res.
Que hi hagi soroll.
A veure, on no hi haurà soroll és el teatre.
El dia 29 d'abril hi ha una obra de teatre,
d'aquelles que tothom anirà a veure,
perquè surten tota una currua d'actors famosos,
quasi tots són famosíssims.
Tots a la tele.
Sí, són d'aquests que surten a la tele,
que també són els típics de les obres de teatre de Barcelona.
Exacte, el Joel Joan.
Mira, vols que te'ls digui?
Ja veuràs, a veure si hi ha algun que no et sona.
No tenim gaire temps que s'ha arribat tant.
Mira, l'obra és d'Òscar Wilde,
el dirigeix l'Òscar, el Josep Maria Mestres,
i els actors famosíssims són el Joel Joan,
l'Abel Folk, el Camilo García, l'Àngels Gonyolons,
la Mercè Pons, la Laia Martí i la Carme Balaguer.
És una comèdia d'alta comèdia de l'Òscar Wilde,
i la cosa és que surtegem dues entrades
per a les parelles de voluntaris que ens truquin.
Enric, que has arribat tard.
Mesura, mesura el contingut d'avui.
Doncs el mesuro.
Perquè ens espera el xef Joan Roca després de tu,
i no el farem esperar.
Doncs bé, el marit ideal per a les parelles de voluntaris
que ens truquin des d'ara ja fins al dia 19,
perquè el dia 19, que és el dilluns, 10 dies abans de l'obra,
serà l'últim dia que ens poden trucar.
Des de les 11 del matí a l'1 al migdia,
al telèfon 977-24-83-68,
i el surteig el farem aquí.
Ah, molt bé.
Com que ara any que podem,
el farem el dia 21,
que és dos dies abans de Sant Jordi.
I una altra cosa et dic,
que el 23, com que serem tot el dia,
a la ràdio de Sant Jordi, alguna cosa farem.
Ja en parlarem.
Els guanyadors els podríem localitzar pel dia 23.
A veure, ara mica en mica ens arremanguem,
perquè ja no dic jo que s'acabin les bones notícies,
però ja comencem amb una certa recança.
Comencem parlant, per exemple,
dels nous informes de la Plataforma per la Llengua.
Sí.
Concretament, no sé si te'n recordes,
però l'últim dia,
quan estàvem fent el programa el 24 de març,
vaig dir,
ara mateix els del Plataforma
estan presentant uns estudis nous.
Doncs bé, avui l'explico.
L'estudi que presentàvem ara fa dues setmanes,
a la mateixa hora que fem el programa,
era l'estudi anomenat Estudis sobre els productes ecològics
amb segill de qualitat del Consell Català de Producció Agrària Ecològica.
I què és això?
Doncs bé, hi ha la llei de política lingüística,
que diu, a l'article 34,
les dades obligatòries i les informacions voluntàries adicionals
que figuren en l'etiquetatge de productes catalans
que agudeixen de denominació d'origen,
denominació comarcal o denominació de qualitat,
i dels productes ecològics que es distribueixen
a l'àmbit territorial d'ecològics
han d'estar necessàriament, com a mínim, en català.
Bé, conclusió de l'estudi.
Doncs, el 75...
quasi el 74,5% de productes d'analitzat
no inclou en el català les seves etiquetes.
Ho pensava que deies que sí,
doncs tenint en compte les dades sociolingüístiques dels últims mesos
és una bona dada, però no, és una dada horrorosa.
La dada aquesta és horrorosa. Com és possible?
Llavors, els de la plataforma es queixen
i reclamen d'aquest organisme de la Generalitat
que és qui, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica,
que és qui atorga aquests de qualitat,
faci complir la normativa abans de donar-los a qualitat.
És curiós perquè aquest tipus de productes
sembla que siguin com a més susceptibles, no?,
d'etiquetar-se en català, aparentment.
I és d'aquells que li preguntes a la gent
si els productes ecològics estan en català,
doncs resulta que no.
Ells han fet un estudi per les botigues de productes ecològics
que hi ha per Barcelona,
les típiques, doncs el Santiberi i aquests llocs i així,
han estudiat, a veure, en total,
han estudiat 30 empreses.
Doncs la meitat no etiqueta res en català.
Després, 4 empreses de les 30
etiqueten alguna cosa d'algun dels productes en català.
Després, 11 empreses l'utilitzen totalment
o de manera parcial en tots els productes.
I només n'hi ha un 33,3%, és a dir, 10 empreses,
que ho facin, compleixin el peu de la lletra,
el que diu la llei, que ho etiqueten tot en català,
com a mínim i també en altres idiomes.
La cosa està així.
Un altre dels informes de la plataforma
fa referència als catàlegs d'agències de viatges.
En aquest sentit, com estem?
Pitjor.
Pitjor encara.
Sí, pitjor, pitjor.
Sempre es pot anar pitjor a la vida.
Ah, després ja anirem a millor.
I tant, per acabar aquest capítol.
El tema, doncs, una cosa semblant a aquestes
que els agrada fer als de la plataforma.
No hi ha una llei que diu que les agències de viatges
han de tenir l'oferta de viatges en català?
Doncs mirem a veure si ho fan o no ho fan.
Han replegat 138 catàlegs d'oferdes de vacances
de diferents agències, de bastantes agències,
i resulta que només el 2,8% del total
dels catàlegs recollits són en català, és a dir, 4 de 138.
Jo no tinc memòria visual d'haver vist mai
un catàleg d'una agència en català, d'agència de viatges.
Jo sí, jo sí, de tenir sort.
Bé, és que potser és perquè ho vaig reclamar.
I m'ho vaig dir, no el teniu en català?
I jo em van dir, ah, ho miro, i el tenien.
Però ja veus que era així, demanant-ho, si no o no.
És d'aquests senyors que quan entres als establiments
dius, ep, que ve el senyor que reclama les coses en català.
En algun lloc sí, que van mirant així.
El banc, et vas dir, no?
Sí, no, els bancs ja ho fan tot en català.
Per la pela ho fan.
Mira, les agències visitades,
les grans agències són les que s'ho passen pel forro, això.
Dit així en català.
Marsans, Alcon, Barceló, Iberi, el Cote Inglés,
RAC, Safiro i Tejador. Aquestes són les grans agències.
RAC? Sí.
No ho té en català? RAC Viatges.
RAC Viatges no ho té en català?
Doncs es veu que no gaire.
El Real Automòbil Club de Catalunya versió Viatges
no ho tenen en català? Es veu que no.
Mira, un sí, tenien un fulletó.
A veure, un del RAC era una de les quatre
que sí que tenien catàlegs en català.
No tots, però alguns sí.
Mira, les quatre que sí que en tenien
eren una del RAC,
una de Viatges a Iberia,
una de Viatges a Estacador.
Per tant, el RAC, una per sí i una altra no.
Sí, exacte.
I després, en canvi, on sí que resulta
que sí que ho compleixen més
són justament les agències petitetes,
com per exemple unes que es diuen
Oriixà, Baraca, Eurovacances, Bànoa...
I les que, en principi, el cost
o la inversió que has de fer
per duplicar lingüísticament
la teva oferta t'ha de costar més
si ets una petiteta, però fan l'esforç.
Doncs aquestes compleixen la llei, les grans fan allò de...
I les ibèries i els halcones i tot això.
No, clar, és allò de la força,
la prepotència dels forts.
Bé, i l'última coseta que direm
de la plataforma és que
la plataforma, juntament amb Unió Uncultural,
recorreran la sentència
del famós cas aquell de la senyora Monera
que al final l'han multat
per adreçar-se en català als Guàrdies Civils.
Potser fa un parell de setmanes
que llegia la sentència
en un diari
i, a veure...
L'acusen de faltar el respecte a l'autoritat, imagina't.
Era curiós perquè, tal com s'explicava,
si no coneixies els antecedents,
t'imaginaves el típic cas
que t'agafen aquests atacs d'indignació
que vols tenir raó, perquè sí,
perquè no li deixaven passar la laca.
Ja, ja.
Pel tema de l'aeroport.
I quedava dient, no, no,
aquesta senyora no es va enfadar per la laca,
es va enfadar perquè la van amonestar...
No, però és que no es va enfadar.
Ella parlava en català, exacte.
Són ells els que es van enfadar.
Però, ui, perquè a vegades aquestes informacions,
quan va sortir la sentència,
segons...
Bé, com sempre, segons on ho llegies,
doncs era una cosa o una altra, lògicament.
Bé, la cosa és que el fiscal demanava una multa de 200 euros
i al final l'han demanat només a 180 euros.
Però ho recordaran, no?
Sí.
Omni, un cultural i plataforma
que s'han instituït com es fa en càrrec del procés judicial,
faran un recurs d'apel·lació a veure què passa.
No és ja per la pasta,
sinó per la dignitat de la cosa,
que la llei diu que tu pots parlar en català
a tot arreu, a Catalunya.
Que no cal que et parlin, sinó...
No ho coneixen, però tu sí que ho pots fer.
Una bona notícia i una vegada més,
fixa't, Eroski ens dona aquesta alegria
quan parlem d'etiquetatge
i no és precisament una empresa
que s'hagi incorporat de nou
a aquest reconeixement de la realitat plurilingüística
de l'estat espanyol,
sinó que ja, diguem-ne, des de l'origen,
sempre han etiquetat en català, en gallec, en eusquera.
Justament, aquesta és la cosa.
Fa un any es van instituir aquest premi
que es diu...
A veure, com es diu?
Premi.
Premi.
Premi.
Premi a la promoció de la realitat plurilingüe
de l'estat espanyol.
I això és un premi que han instituït conjuntament
les corresponents organismes de política lingüística
de les comunitats autònomes,
des del punt de vista espanyol,
de Catalunya, Baleares, Euskadi i Galícia.
Aquestes quatre comunitats,
els seus màxims responsables de política lingüística,
en cada lloc es diuen diferent,
van instituir aquest premi.
El primer any, recordo que el vam donar a Microsoft,
que això ens va fer arronsar una mica el nas,
perquè dius, home, sí i no, depèn, mirem-s'ho,
però ens va semblar un premi una mica posat en calçador
i per conveniència.
En canvi, en guany, li han donat la segona edició,
que s'ha fet ara,
em sembla que el donen un dia d'aquests.
La setmana passada es va fer pública el premi,
el donarem aviat.
Doncs, li donen a Eroski,
perquè justament, i no només de fa quatre dies,
sinó des d'allà, des de finals dels anys 70,
quan va néixer Eroski,
van decidir que ells etiquetaven amb les quatre llengües oficials.
Etiqueten en català, castellà, gallec i basc.
Tot el que és producte d'Eroski va etiquetar així.
Per això, ara li donen aquest premi,
que a mi em sembla més merescut que el de l'any passat.
Opinió meva.
A qui li van donar?
A l'any passat a Microsoft.
A si a Microsoft.
Home, clar, pagant...
Amb tot el que li havien pagat.
Tu i jo a Microsoft, home, per favor.
Doncs bé, la cosa és aquesta.
El premi s'inscriu dins del marc de protocol
de les quatre comunitats
amb el tema de la política lingüística.
Molt bé, fem una petita pausa
i obrim el capítol, un nou capítol,
dels límits del català.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Doncs és el moment dels límits del català
i em permeto recordar-vos que ara ja,
en qualsevol moment, podeu trucar al 977-24-4767
i ràpidament podeu aconseguir el llibre
que us regalem avui, aquests dies previs a Sant Jordi.
Avui us regalem la baixada de l'àliga
vista pels aligués de Miquel Àngel,
emmagant del pròleg de Joan Prat.
és un dels llibres més novedosos
que formen part del que és la història
i la seqüència de la festa de Santa Tegla
de la col·lecció Titans d'Arola Editors.
I l'únic que heu de fer és trucar
977-24-4767
i dir-nos,
l'Enric i servidora,
quin és el dia,
el 19, el 20, el 21, el 22...
O el 14.
No, el 14 no.
El 14 fan les inauguracions de les exposicions.
No l'hiis, no emboliquis,
doncs no ho facis.
Donar pistes falses és bonic.
Ens heu de dir,
el dia a la nit que surt,
que es fa la baixada de l'àliga,
si sabeu la resposta,
el llibre és vostre.
El primer llibre que us arribarà
amb motiu de Sant Jordi
que s'obsequi de Tarragona Ràdio
i Arola Editors.
Espero la vostra trucada,
esperem la vostra trucada
i mentrestant parlem dels límits del català
que avui on ens porta?
Avui, lògicament,
com hem dit al principi,
anem a parlar del País Valencià.
Concretament,
ara se'ns han acabat
les enquestes d'usos lingüístics
de l'any 2008,
que d'aquestes n'hi havia
unes diferents apartats
i diferents esgrossaments per Catalunya,
però per fora de Catalunya
ens rematem a enquestes similars
de l'any 2004,
perquè són les que tenim.
Avui toca parlar del País Valencià
i tenim extractes
del Llibre Blanc de l'ús del Valencià,
que és una obra publicada
per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
a partir de les enquestes fetes l'any 2004
i, bé, és un llibre
que té més de 600 pàgines tot complet.
La primera,
hi ha diferents blocs
i hi ha un bloc
que és el que he agafat jo
que és el que, diguem,
ens dona el resum de les dades,
resum de dades
de les enquestes d'usos
i de coneixement del Valencià.
Per exemple,
això sí,
una mica les dades de l'enquesta
són que s'han fet 6.755 entrevistes,
quan es fan aquestes d'aquestes
es fa un càlcul
quanta població tenim de més de 15 anys,
quanta població per zones,
la distribució geogràfica,
quina serà la mostra de representació.
Bé, són aquestes 6.000.
Fem una pausa,
tenim una trucada,
la tens tu,
que sé que t'agrada molt
i no tens gaire les oportunitats.
Conec el tema.
Digues bon dia,
preguntes el nom...
Hola, què tal?
Hola, què tal?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ho tenim això,
de l'Àliga?
El què?
Això de l'Àliga?
Sí.
El dia 21, baixa.
El migdia?
Sí, a les 12.4 de la nit.
Ah, de la nit.
Sí, senyor, de la nit, molt bé.
Molt bé.
No li has preguntat el nom, Enric?
Li anava a preguntar, eh?
Si no l'encertava,
ja no li preguntava.
Com que has encertat,
ens hauràs de dir el nom
perquè puguem posar aquí al llibre
el teu nom quan el vinguis a buscar.
Josep Maria Vallverdó.
Molt bé.
Josep Maria Vallverdó.
Perfecte, Josep Maria,
gràcies per trucar-nos
i el que deia ara l'Enric,
tens el llibre
La baixada de l'Àliga
aquí als Estudis de l'Avinguda Roma
i el pots venir a buscar
quan vulguis, d'acord?
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a tu per trucar.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Doncs mira, ja hem regalat el llibre avui
i també el vam regalar immediatament.
Demà un altre de cuina, eh?
Serà el de demà.
I ara continuem parlant,
explicant les dades
que desprèn aquest estudi
del llibre blanc
de l'ús del valencià.
A veure, com dèiem,
això és de l'Acadèmia Valencià de la Llengua
i, per tant,
si algú té interès
en concretar dades,
que baixi a la pàgina web,
que es pot baixar tot en PDF,
la pàgina web és
www.abl.gba.es
Aquests Bs que he dit són baixes, eh?
Que són Acadèmia Valencià de la Llengua
i Govern Valencià.
Doncs bé,
aquí podeu trobar tot l'informe.
Jo, clar, he dit que té
el segon bloc té 600 pàgines.
No explicaré tot això.
No, no, sisplau.
Durem les dades principals.
Atenció, perquè al País Valencià
ja hi ha una cosa
que no tenim a Catalunya
i és que hi ha una zona
del País Valencià
que ja es considera
castellano-parlant.
La zona més interior
que toca més a la meseta,
aquella ja està
molt castellanitzada,
de manera que
en estudis sociolingüístics
es té en compte
la zona valencià-parlant
i la castellano-parlant.
Vindria a ser
una quinta part del territori,
així, grosso modo, eh?
Però, clar,
la població és important.
Total,
que llavors
les dades de competències lingüístiques
allò entén,
parla, llegeix i escriu,
allí posa llitx,
que és com ho diuen en valencià,
doncs tenim les tres dades sempre.
Zona castellano-parlant,
zona valencià-parlant
i global.
Doncs bé,
el global del País Valencià
entenen
el valencià
el 75,9%
de la població.
El primit,
els que són
de la zona valencià-parlant,
la xifra puja
a 81,6.
I,
atenció,
perquè,
tot i ser zona castellano-parlant,
hi ha un 35,2%
que entén perfectament,
això és,
dono només la dada
dels que diuen
prou bé o perfectament.
Però està bé.
Està bé, home.
Es pot suportar,
es pot suportar.
Jo em sembla
que no t'esperaves tant.
No, no,
i més tenint en compte
que hi ha resultats
d'estudis sociolingüístics
d'altres zones,
no del País Valencià,
sinó del que és el Principat,
que eren inferiors.
Sí.
Eren inferiors.
En algunes coses,
al Camp de Tarragona
estem pitjor.
Per exemple.
Per exemple.
Jo m'esperava
xifres més negatives.
En quant al parlar,
el promig de tot
País Valencià
és 53,
a la zona valencià
no parlant
58,5
i a la zona
que està no parlant
el parlen perfectament
el 14%
de la població.
Llegir,
com sempre,
llegir i escriure
són les que costen més.
Llegir
al promig
de tota la comunitat
valenciana,
no, perdó,
País Valencià,
47,3,
a la zona valencià
no parlant
51
i a la zona
que està no parlant
el 20%,
que saben llegir
bé o perfectament bé
en valencià.
I escriure
aquí està la cosa
molt fluixeta,
en total un 25%
de la població
del País Valencià
que sap escriure
en català,
de la zona valencià
no parlant
no gaire més,
només el 27%,
i fixa't que la zona
que sé no parlant
tot i sé que sé no parlant
i sé la cosa més difícil,
un 10% saben
escriure en català
perfectament.
I que en sàpiguen
una mica
doncs n'hi ha més,
també n'hi ha.
I una altra dada típica,
l'última dada
que vull destacar
és aquella típica dada
que es parla,
que és la que ens ofereix
Esperança o no,
que és la transmissió
intergeneracional,
és a dir,
allò de
tu en quin idioma
parlaves
dels teus pares
i tu en quin idioma
parlaves dels teus fills.
Doncs bé,
aquí a Catalunya
això diguem
que és la nostra taula
de salvació
que és l'única cosa
que va incrementant-se.
Perquè valencià
no tant,
però una miqueta sí.
Perquè, per exemple,
amb els pares
el 40% de la població
parlava amb valencià
i amb els fills
el 39%
parla amb valencià.
Una miqueta.
Però és que entremig
hi ha una dada negativa
que és que amb la parella
només el 35%
parla amb valencià.
que, per tant,
entre la parella
i, en canvi,
de cara als fills,
amb la parella
potser no parlen tant
amb valencià
però, en canvi,
amb els fills sí.
Aquesta és la dada
una mica positiva.
Una mica.
I també hi ha
una altra dada.
L'ús del castellà
en aquest mateix sentit
ha baixat.
Una miqueta.
La gent que parlava
en castellà
els pares
eren un percentatge
i, en canvi,
que parlien amb els fills,
amb els pares
eren el 55%
en castellà
i amb els fills
el 52%.
On està la diferència?
El bloc d'un 6%,
entre un 2%
i un 6%
de la població
que utilitza
les dues llengües.
És a dir,
el bilingüisme
familiar,
allò de casa,
parlem les dues llengües.
Per aquí és per on creix
la cosa
el País Valencià.
Molt bé, Enric,
acabem i ho fem
amb novetats editorials
informàtiques
i no abandonem
aquest àmbit
del País Valencià,
com dèiem al començament.
És un tema
una mica pelut.
Ja estem.
Perquè és d'aquells
que genera polèmica.
Senzillament,
saps que existeix
Soft Català
que són aquell col·lectiu
que es dediquen a traduir
i fer localitzacions
que se'n diu
que és l'adaptació lingüística
d'un programa
al català.
Doncs ara ha nascut
Soft Valencià.
Atenció,
aparentment això dius
el Tato
i ataquen els secessionistes.
Sí i no,
sí i no.
Ho hem fet
més a la contra.
El grup de SoftValencià.org
és un grup de gent
del País Valencià
que poden tenir
a Soft Català
i que s'han posat
a fer l'adaptació
a les variants dialectals
valencianes.
És a dir,
que hi ha bon rotllo.
Sí,
està fet
amb tota la intenció
perquè,
a més a més,
han creat
un programa
per fer l'adaptació
fàcil i ràpida
i un cop ja la tenen
en català
fer l'adaptació
dialectal
ho tenen automatitzat
i ho fan
ja està molt estudiat
i molt treballat
i això per què ho fan?
Ho fan precisament
per evitar
que els secessionistes
fotin a internet
versions
en llengua.
S'avancen,
vaja.
Sí,
a més,
alguna vegada ja ha passat
però des de Soft Català
ho han reconduït
i han dit
abans que se'ns pugin
els nanos
a les llepes
doncs fem-ho nosaltres,
fem-ho bé
i fem les varicions
dialectals
igual que fan
per exemple
tu pots trobar programes
en anglès d'Estats Units,
en anglès d'Austràlia,
en anglès de Gran Bretanya
o pots trobar programes
en espanyol d'Espanya
o en espanyol d'Argentina.
Doncs bé,
la idea és una mica aquesta,
també que hi hagi versions
dels programes.
De moment ja tenen
en versió valenciana
totalment el Firefox,
el Thunderbird,
el Virtual Box
i també escriptoris de Linux
que ja saben
que el programari lliure
doncs tampoc està tan malament.
Hem començat amb bones notícies
referents a l'actualitat del català
i hem acabat també
amb una bona notícia.
A més,
l'estètica mateixa del web
és exactament la mateixa
de Soft Català
doncs amb Soft Valencià
i a més a dintre
ja expliquen aquestes coses.
Si teniu curiositat
a www.softvalencià.org
que immediatament accedireu.
Accedireu.
Accedireu allí.
Acabem amb una altra cançó
d'aquesta colla
de descims urbans,
de degenerats
en red roja
i amb aquest títol horrorós
que es diu
Suor de dents.
Es deies que és una frase feta
què vol dir?
A mi em fa baldafasti.
Ja et pots imaginar
això
dèiem que és un grup de rock urbà
potser que no ho expliquis o sí?
No, el vessant
reivinigatiu
social i polític
que l'hem tocat abans
i aquí el vessant
gamberro festiu
i del desfase nocturn
i llavors
la suor de dents
és aquella d'altres hores
de la matinada
quan ja vas fins a les celles
de tot
i te suen les dents
va d'això.
Són d'un tinyent
precisament aquests xics.
Ja veus que bonic.
Enrica Riga
moltíssimes gràcies
més la propera setmana.
Que no et subin les dents.
No.
que no et subin les dents.
Està nit
Vull queixir
fins que em suenlla les dents
fins a acabar mort
fins a perdre el sentit.
Està nit
Vull queixir
retrobar la meua gent
però encara no sé
si en queda algun amic.
Alentem al despertar-te
un bon record colpejant-te
i la ressaca
que no et deixa
viure en pau
i amagada entre les dents
tota la ràbia que sents
i aquell sentiment
de culpabilitat
i parles
i parles amb els col·legues
que les diuen
tots els focs
que vas encender
per la nit
tu sempre penjat
borratxo
i malparit
i aquesta nit
Vull queixir
fins que em suenlla les dents
fins a acabar mort
fins a perdre el sentit.
L'està nit
Vull queixir
retrobar la meua gent
però encara no sé
si em queda algun amic.
i parles amb els col·legues