logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Is there a place for me? Somewhere to stay?
Carles Marqués, molt bon dia, o molt bona tarda, Maïssia, aquesta hora.
No, diuen que en català hauríem de dir molt bon dia tot el dia, mentre hi hagi llum.
Tot el dia, doncs perfecte, mentre hi hagi llum, com que el dia s'allarga, el podem allargar i força.
Tenim una molt bona setmana al Caixa Fòrum, amb moltíssima activitat, amb música de molta qualitat,
però la referència l'hem de fer perquè jo tinc entès que el té aquest que vau prendre al Caixa Fòrum
estava en el seu punt, de dolçó i de tot, no?
Perfecte, estava... I a més està sonant encara, encara que el sentim de lluny,
perquè hi ha els concerts escolars aquest matí i demà, i demà al matí, i si realment,
a més, això vam poder descobrir que entre una riba i l'altra de la Mediterrània,
les coses tampoc són tan diferents, i aleshores deia, ostres, però aquesta música l'he sentida.
Hi ha moltes coses en comú, no?
Música del Magrip, però que absorbia bona part del que és una música tradicional també, no?
Exactament, correcte, i llavors ha anat d'una banda a l'altra, i això és molt curioso.
A més, en aquests moments, diguéssim, d'emigració del Magrip, és molt poc que reconeguin
aquestes influències mútues i aquesta relació que ha sigut, vaja, secular.
Molt bé. Encara sona, però no per nosaltres, sinó pels estudiants que tenen aquest privilegi,
però sonaran altres músiques aquesta setmana i altres activitats a aquest fòrum.
En efecte, divendres, tot i que abans tenim altres coses, si vols, les comentem,
quartet al Bada, a les 8 del vespre, amb obres de Haydn i de Mozart.
Parlaré amb l'Alba, a veure què ens explica.
Però Mozart també té presència.
Mozart també té presència.
El dimecres, Javier Pérez Enz, el periodista i crític musical,
ens parlarà durant cada setmana, és a dir, cada dimecres ens parlarà d'un aspecte diferent de Mozart.
Comença el cicle, doncs, aquesta setmana?
Comença el cicle, comença el cicle aquest dimecres,
i durant tots els dimecres del mes de març, doncs, tindrem el Javier Pérez Enz,
i ja començarà parlant-nos del músic viatger.
Recordeu que Mozart, els que sapigueu una mica la seva vida, la seva curta vida,
va ser un músic molt viatger que va estar a molt diversos llocs treballant.
No tan diversos llocs com el que va estar Orfeu,
que Orfeu va estar bàsicament als Inferns,
però no estarà...
Que és molt extens, l'infern, segurament, diuen.
Però, vaja, d'allà no es va moure.
Bé, va ser que ell, l'única persona viva que se suposa que va arribar a l'infern
i va aconseguir sortir-ne...
Això diuen, però vés a saber.
Vés a saber, vés a saber.
Bé, això no s'ho explicarà millor.
Francesc Casadasús, el professor de Filologia Grega de la Universitat de les Illes Balears.
Que el vam tenir aquí a la ràdio, sí, senyor.
I avui, diguéssim, avui no és el presentador del cicle, sinó el...
El ponent.
El ponent, exactament.
Carles, amb aquesta conferència ja es tanca, aquest cicle?
No, no, no, en queden dues més.
La setmana vinent, l'art en l'Atenes de Pèricles, amb Paloma Cabrera.
I després Joaquín Ruiz d'Arbulo, aquest sí que tanca el cicle, el dia 15,
parlant-nos d'esclepios o serapis.
Parla de la famosa escultura aquella d'Empúries,
que tota la vida havíem cregut, ens havien dit,
la famosa foto aquella que era el déu Esclepi.
I ara diuen que no, que era serapis.
Per tant, diguéssim, una figura pre-grega.
I això és aquelles coses que...
A més, aquest ronó, com que ens agraden, aquests temes,
aquest és el temple de Júpiter, o no...
Sí, sobretot, que no és teu, que és meu, i per què m'ho dius?
Però està bé, vull dir que...
Home, a veure, insisteixo,
una ciutat on té un equip que es diu gimnàstic,
que és una paraula grega,
què més vols?
També hi ha un equip al gimnàstic romà,
dius, en fi, doncs, què hi farem?
Clar, clar, clar, tenim de tot.
Carà al cap de setmana, Chaplin,
i durant la setmana també,
aprofitant l'exposició.
Exacte, dijous, dijous,
a les set i a dos quarts de vuit,
recordeu que a les set és la conferència d'Àngel Quintana,
aquesta setmana Chaplin i la consciència del seu temps,
i després de dos quarts de vuit,
ho diré ràpid.
Què?
Candilejas.
Home, ja està.
Que bonic.
Què està dit?
Que bonic.
Llums d'escena, en català,
llums d'escena, però bueno...
Perquè si diem llums d'escena,
jo crec que no l'identificarem com a Candilejas.
Hem d'anar practicant,
però vull dir que més hi ha pel·lícules
d'allò que costa a vegades de canviar el títol,
i és Candilejas.
I escolta, una cosa,
que ara al cap de setmana
seguim amb les sessions Chaplin,
les fotografies, les famílies...
Sí, sí, sí, senyora.
Taller familiar,
a les dotze recordem que vosaltres participeu al taller familiar,
i aleshores al final hi ha un petit,
això voluntàriament, evidentment,
si els nens i nenes no volen,
doncs no volen, aquestes coses que passen.
Si a vegades els papes ens posen pesadeja,
pa, i posa-t'hi que sortiràs,
i el nen no vol, no vol.
Bé, doncs pels nens que vulguin,
després fem una petita imatge d'una imitació de Chaplin,
i entrarem en un concurs
que farem un cop acabada l'exposició.
Ara, déu-n'hi-do als nens i nenes que sí que volen, eh?
Perquè teniu aquella pantalla, el vestíbul,
i es veu la canalla com va vestida de xarlot,
i van fent.
Ah, veig que has estat molt bé, molt bé.
Home, clar, que he estat,
i l'exposició és magnífica.
A més, és d'aquelles exposicions
que pots anar moltes vegades,
perquè com que tens moltes pantalles de projecció,
un dia seus i et mires una pel·li,
un altre dia seus i et mires una altra,
perquè tenim altra feina, Carles.
Sí, sí, sí, evidentment.
Home, jo la primera vegada que vaig veure
la primera presa de contacte,
no t'exagero,
però 50 minuts bons i vaig esmerçar, eh?
I no vaig veure totes les pel·lis.
No, no, és una posició que demana temps.
Per tant, demana temps.
Només l'audiovisual que hi ha al final de tot,
si ho vols veure tot, és moltíssima estona.
I tant, doncs us la recomanem,
si és que encara no heu anat, cosa que dubto.
La tindrem un quant temps,
però tampoc no confiem gaire.
Parlem de música,
perquè em penso que tenim l'Alba Roca
a l'altre costat del fil telefònic.
Ella és una de les integrants del Quartet Albada,
que arribarà aquest divendres al Caixa Fòrum.
Alba, molt bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Saps que he estat llegint sobre vosaltres
i a tot arreu hi ha,
a banda de que sou grans músics
amb una preparació realment extraordinària,
que això és evident en uns currículums
d'aquells que dius Déu-n'hi-do,
però hi ha una constant
quan parlen de vosaltres.
Parlen d'alegria, il·lusió,
a l'hora d'interpretar música.
Ai, que bé.
Doncs me n'alegro que,
precisament amb aquesta paraula,
que ens puguin definir
amb aquests adjectius, no?
Perquè si música és comunicació,
si podem arribar a comunicar alegria
i il·lusió,
doncs què més volem, no?
Jo crec que bé,
el que un sent a l'escenari
és el que acaba donant, no?
I si donem això
és que realment sentim això
quan fem música
i això és bo que ens ho recordin, no?
Això, clar,
ho deu donar a la vostra manera
d'interpretar,
de viure la música,
la vostra formació
i també el tipus de repertori
que a vegades trieu.
És tot un conjunt de coses, segurament.
Sí, bé,
és un conjunt de coses
perquè, evidentment,
és un grup molt personal,
un quartet d'acord
de gairebé un matrimoni,
a quatre,
i, esclar,
a l'hora de triar repertori
de com interpretar-lo,
per exemple,
nosaltres hem decidit
apostar per fer
una interpretació
amb criteris històrics,
i això vol dir, clar,
tenir instruments
muntats
com eren a l'època,
còpies o originals,
arcs també clàssics,
amb cordes de budell,
i tota l'expressivitat
que intentem donar
és una mica
anant a la font, no?
Anant a aquests criteris històrics
i després passant
per la nostra personalitat.
O sigui,
que tampoc intentem
fer res de museu,
sinó que anem al museu,
si ho volem dir així,
per entendre
moltes coses
de què ens diu
la partitura en si
i després
donem la nostra veu,
a partir d'aquí
ho filtrem
amb la nostra estètica
personal.
I, clar,
per això que deies,
que sí,
des que es tria el repertori
de com s'interpreta,
tot plegat, no?
Que intentem donar
un segell personal
el que fem.
És en violí,
viola i violonxel, no?
Hi ha dos violins,
un quartet de corda clàssic,
doncs en dos violins,
primer violí i segon violí,
viola i violonxel, exacte.
Déu-n'hi-do.
I, escolta,
heu triat un repertori
de Haydn i Mozart,
en teniu, doncs,
diferents obres.
El que portareu
al queixafón
aquest divendres,
quin és exactament?
Mira,
el que portem al queixafòrum
és un programa
dedicat al maixement
del quartet de corda
i, bé,
tenim una figura
principal
que és Haydn,
que se'l considera
o se l'ha etiquetat
una mica
com el pare
del quartet de corda
i al voltant
de Haydn,
que hem triat
un dels seus opus
primerencs,
l'opus nou,
número quatre,
doncs,
hem buscat
autors
una mica
menys coneguts
com Richter,
que és un autor
txec,
també,
doncs,
que també
s'emmarca
dintre de la primera
meitat del segle XVIII,
quan va composar
aquests quartets,
i després,
Bo Crimi,
que ja és més
conegut,
també del opus
número un,
o sigui,
del primer,
primer quartet
de corda
que va escriure,
i després,
sí que ja fem
una mica més
de salt
en el temps,
que tampoc és tant,
però passem
d'això,
d'anar fins a mitjans
del segle XVIII
a un quartet
de Mozart
que ja data
del 1789,
la Revolució
Francesa
total,
i que aquí
ja és un
Mozart
madur
i que,
bé,
és per veure
després de tot
aquest
primers quartets,
no?,
del naixement
del quartet
de corda
Mozart
la pinzellada
que dona
al cap d'uns anys
ja,
no?,
i això és el que
portem al Caixa Fòrum
aquest cap de setmana.
Com a quartet
que porteu ja,
gairebé una dècada,
el va?
Sí,
una dècada.
Déu-n'hi-do,
no?,
i això va començar,
doncs,
a cavalls del 1999-2000,
i,
bé,
el que és curiós
és que
podem mantenir
fins i tot
amb la distància,
perquè
el quartet
va començar,
doncs,
que tres vivíem
a Barcelona
i el James Bush,
que és de Nova Zelanda,
però que viu a Berlín,
venia per assajar,
i,
mica en mica,
el quartet
s'ha anat
centrifugant,
diguem-ho d'una manera,
i ara tenim la Viola,
l'Elisabet Gex,
que viu a París,
la Farran James
s'acaba de traslladar
a Itàlia,
jo estic visquent a Girona,
o sigui,
jo ho tinc una mica més a prop
per venir a Lleida,
i el James continua vivint a Berlín,
i,
clar,
això,
quan va anar passant,
no?,
aquestes circumstàncies vitals,
vam dir,
ai, ai, ai,
què passarà amb el quartet,
perquè,
evidentment,
aquestes distàncies
no t'ho posen fàcil,
però bé,
suposo que hi deu haver
algun pòsit
important i bo
que,
malgrat això,
continuem
veient-nos per assajar,
i aquest any
ens ha facilitat
tota aquesta feina
el fet que
hem estat subvencionats
per la Generalitat,
hem demanat
una beca
que ells treien
com
dedicat
a grups residents
en un centre cultural,
i nosaltres,
doncs,
vam optar
per estar
en el Conservatori de Girona
com a grup resident,
ens van donar
aquest ajut econòmic,
el Conservatori
ens ha ajudat
també,
i això ens ha permès,
evidentment,
poder preparar
amb més regularitat
els programes,
veient-nos
molt més sovint,
no?,
del que...
Perquè,
si no,
clar,
depens una mica
que et surtin
els concerts
per poder-te trobar,
no?,
perquè,
si no,
clar,
podeu imaginar
que és un negoci
una mica
ruïnós,
no?,
a nivell econòmic,
si no hi ha concerts,
viatjar per assajar,
tot i que ho fem,
eh?,
però,
bé,
si tenim aquesta ajuda
externa,
s'agraeix molt.
El que passa,
Alba,
formacions com ara la vostra,
doncs,
és una meravella
que pugueu mantenir
durant el temps
i això que explicaves ara,
perquè,
clar,
després,
independentment
i no només
per raons econòmiques,
cadascun de vosaltres
teniu la vostra carrera,
jo tinc entès
que tu treballes regularment,
per exemple,
amb gent com Jordi Saball,
vull dir que vosaltres
continueu fent la vostra
i el fet que us pugueu reunir,
doncs,
la veritat és que
és una molt bona cosa,
això que us ha passat
del Conservatori de Girona,
realment.
realment això és una cosa
que ens ha ajudat moltíssim,
eh?
Moltíssim.
I sí,
perquè els quatre
som músics filants,
això vol dir ser
músic independent
i vol dir que
estem col·laborant
i participant
en diferents formacions
tots nosaltres
i les agendes
de tots quatre
a vegades fan por
perquè trobar
realment moments
per assajar
és difícil,
perquè un resulta
que està tocant,
doncs,
amb el concert de Nacions,
l'altre
amb el concert de Colm,
l'altre amb l'aire espanyol,
o sigui que
realment
les agendes
són difícils
pel fet aquest
de ser músics
filants,
no?
I bé,
i el
posar aquest
pilar,
no?,
de grup resident
en un lloc,
doncs,
volguis que no,
és una manera
molt eficaç,
doncs,
de poder-nos
trobar
per assajar
i tenir concerts
també al voltant
d'això,
no?
Molt bé.
A Barroca,
un plaer parlar amb tu
i serà un plaer
també,
naturalment,
escoltar-vos
al Quartet Albada
el proper divendres
al Caixa Forum.
Moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu-siau,
que vagi bé.
Carles,
a quina hora?
a les vuit del vespre.
Vuit del vespre.
I puc dir
que regalem entrades?
El dimens.
Han de dir
Caixa Forum Tarragona?
Caixa Forum Tarragona,
Quartet Albada.
Quartet Albada.
No, Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
I què hem dit?
Caixa Forum Tarragona,
Caixa Forum Tarragona
no ho han de dir
perquè ja estan.
Exacte,
és Tarragona Ràdio,
Caixa Forum.
Depart d'aquí venen.
És que estem acabant ja,
estem una mica...
Donem pas al teu parent
i la Núria Cartanyà?
Doncs vinga,
així també a la tarda,
si tens rateta,
escoltes la Ràdio.
Perfecte.
Perfecte.