.
Temps al matí de Tarragona Ràdio Setmanal
per fer una mirada a la món de la cultura en general,
a la ciutat de Tarragona i en particular.
La mirada, de fet, la tenim posada l'any 2016.
Volem ser capital de la cultura europea.
És una aspiració, és un desig,
i per saber allò que volem hem de saber també allò que tenim.
I és el que fem cada dijous,
fer un repàs ampli dels diferents valors en majúscula culturals i socials
que té la ciutat de Tarragona a través de l'oficina de la candidatura
amb la seva tècnica Teresa León. Molt bon dia.
Bon dia.
I avui ens acompanya Joan Cavaller. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
El Joan és coordinador de la candidatura.
De tant en tant ens agrada també que vingui perquè ens expliqui com estan les coses.
Però avui diguem que també vindria a la vessant d'especialista,
com portem molts convidats en aquest espai,
per parlar de teatre.
Una mica en general, perquè el temps, com sempre, és limitat.
I clar, si parlem de teatre a la ciutat de Tarragona,
ho podem enfocar des de moltes vessants.
Des d'aquest centenari del Metropol,
que en parlarem després de les 12 al matí de Tarragona Ràdio,
des de la gran tradició de grups amateurs que té la ciutat de Tarragona,
des de les apostes que en diferents moments de la història més recent
ha fet la ciutat també per tenir un centre de creació pròpia.
És a dir, que ho podem abordar des de molts punts de vista, no, Joan?
Sí, clar.
El teatre es caracteritza precisament per això.
Es caracteritza perquè és una activitat artística, creativa,
és un espectacle, però és una activitat de creació,
en què hi intervenen molts factors.
No és com, per exemple, la literatura,
que és més bidireccional entre un autor i el seu públic.
I, per tant, hi ha diferents punts de vista des dels quals ho podem enfocar.
Ho podem enfocar des del punt de vista dels textos teatrals,
de la creació dels textos teaterals,
però també des del punt de vista de la creació dels espectacles teaterals.
Espectacles teatrals i centres de formació,
perquè aquesta sempre ha sigut una vella aspiració
dels grups de teatre amateur,
sobretot joves,
ara hem tingut la mostra de teatre jove.
Hem vist que hi ha una riquesa a Tarragona de gent jove que fa teatre.
I es va intentar fa 30 anys, 30 anys fa?
De l'escola de teatre.
30 anys, Joan? Tants?
Es va crear al 79, a finals del 79.
Per tant, compte.
És a dir, ja hem passat els 30 anys.
Quina por.
I va tancar el 89, potser.
No ho diria tan exacte.
El 87.
Un dia estàvem sopant amb l'Alfred Forc,
que en aquell moment era tècnic municipal de cultura.
Que ara està al TNC.
Sí, que ara està al TNC.
I em va dir que havia estat abans.
És que, esclar, hi ha una història de desgast,
per dir una paraula,
de l'escola municipal,
que es va anar tancant en fases, per dir-ho d'alguna manera.
Algú ha escrit el llibre de què va passar i per què es va tancar?
És que està pendent, perquè penseu que per aquella escola,
ho diem pels més joves o els que no estaven vinculats,
ha esmentat l'Alfred Forc,
però podem parlar d'una Magda Puyo,
d'un Ramon Simó, d'un Pere Sagristà,
gent que ara està dins del món del teatre molt considerada,
que eren professors aquí també.
Per exemple, aquests que acabes d'esmentar havien donat classes,
però l'Oriol Grau era alumna,
la Mercè Anglès era alumna,
és a dir, gent que...
El Joan Pasqual va començar allí,
el que passa és que se'n va anar de seguida,
jo hi vaig estar tres anys,
que van ser els tres cursos que pertocaven.
És a dir que...
A veure, l'escola municipal Josep Ixar,
de teatre, d'art dramàtic,
va ser una molt bona iniciativa, jo crec,
en un moment en què tot era possible.
L'any 79 vam recuperar
les institucions municipals democràtiques
i, per tant, vam recuperar moltes coses
i les ganes, sobretot, de fer moltes coses.
Es va recuperar el carrer,
es va recuperar la cultura de carrer
i es va pensar des de l'Ajuntament,
des d'aquí en aquell moment
pensava a l'Ajuntament com s'havien de fer les coses,
que la millor manera d'enfocar
el món del teatre, el món de l'escena,
és partint de l'educació.
La formació, clar.
La formació.
Es pot fer des de molts punts de vista
i de moltes maneres,
és a dir, no hi ha una fórmula única,
però aquesta era una que estava bé,
que era molt coherent,
que és una que té el problema
que els rendiments són a llarg termini,
perquè les persones que són formades
ho són al cap dels anys, no?
No es veuen uns resultats immediats.
però era una bona aposta.
El que passa és que per diverses raons
que no estan escrites en cap llibre...
Que algú les hauria d'escriure, eh?
Que algú hauria de fer.
Però hauria de fer recollint les diverses opinions,
no unes opinions sols,
perquè jo estic segur que n'hi va haver moltes.
Jo conec una part,
però no conec la totalitat.
I el fet que deixes de funcionar
ho veia amb moltes raons,
no a una raó única.
Exacte.
Segurament que hi ha una raó principal
i és que qui pren les decisions a l'Ajuntament,
ja que era una escola municipal,
en un moment determinat
va decidir que la inversió econòmica
que es destinava allò
no era proporcional als rendiments
que se n'obtenien a criteri
de la persona que va prendre aquestes decisions.
Però segurament que hi havia moltes altres coses.
Coses de tipus personal,
coses de tipus artístic, etcètera.
Hi ha un fet curiós
i és que a Tarragona en aquella època
recordem que qui volia fer estudis universitaris
tenia poques opcions.
Era Universitat de Barcelona,
delegació de Tarragona,
molt poquetes carreres.
En l'actualitat,
des de cicles formatius
de grau mitjà i grau superior
passant per estudis universitaris,
l'oferta per no caldrà marxar de Tarragona
per fer una bona formació
és claríssima.
En aquella època no n'hi havia.
encara continua havent-hi
una mancança de places
i d'oferta formativa
en les arts en general
i en el teatre en particular.
Allò va desaparèixer
i es va aturar tota aquesta idea.
Això és un problema general.
Està centralitzat a Barcelona.
General de Catalunya.
Perquè passa una cosa.
Funcionem molt amb inèrcies.
La formació en arts escèniques
és formació.
És formació artística.
Per tant, és una cosa
que forma part del sistema educatiu.
De la mateixa manera
que el sistema educatiu
ensenya a formar químics,
doncs també ha d'ensenyar
a formar actors, directors,
escenògrafs, etcètera, etcètera.
Això és una competència
claríssima de la Generalitat de Catalunya.
Però tenim una tradició determinada
que fa que la institució
més important de Catalunya
en matèria de formació teatral
és l'Institut del Teatre
que depèn de la Diputació.
Igual que aquí a Tarragona,
els dos centres de formació artística
més importants,
el Conservatori i l'Escola d'Art,
són també de la Diputació
i, a més a més,
hi ha una escola municipal
municipal de música.
En canvi,
l'assumpció d'això
per la Generalitat
no s'ha produït encara
i fa temps que se'n parla.
Si la Generalitat
assumís la formació
en arts escèniques,
en art dramàtic,
evidentment tindria
immediatament
una visió global de Catalunya.
Com que no és així,
l'Institut del Teatre
s'ha preocupat
que hi hagi delegacions
de l'Institut del Teatre
en altres poblacions
de la província de Barcelona.
El moment de l'Escola
Municipal d'Art Dramàtic
va ser clau
perquè això
es modifiqués.
És que es parlava
que es pogués assumir
també com una delegació
de l'Institut del Teatre.
I va arribar a haver un examen
en què dues actrius
de Tarragona
es van examinar
davant de professors
de l'Institut del Teatre
i era el pas
que es volia donar
per convalidar
aquesta escola
com a delegació,
si es vol,
a Tarragona
de l'Institut del Teatre
de la Diputació de Barcelona.
allò per diferents raons,
per diferents,
molt diferents raons,
no va quallar.
Però en aquell moment
sí que hi havia
la voluntat
que a Tarragona
tingués un centre
professional
de nivell homologat
d'Art Dramàtic
i allò es va estroncar
no només per
totes les coses
que van fer
que fracassés
l'Escola Municipal,
l'EMAT,
sinó per altres raons també.
A veure,
aquests premis
que es convoquen
de recerca,
fins i tot
treballs de recerca
de segon de batxillerat,
doncs podrien
fer una mica
de treball
de recerca
justament
del que va passar
amb l'Escola
de Teatre.
Hi ha hagut
altres apostes,
insistim,
més enllà
del que són
els grups
de Teatre Amater
que n'hem parlat
i Teresa
en aquest espai
Tarragona 2016.
Van haver-hi
altres apostes.
Alguna d'elles
continua funcionant
però té
un objectiu,
una tasca
molt específica
que és
l'aula de teatre
de la URB.
Sí,
sí,
bé,
les universitats
en general
tenen
la seva
aula de teatre,
les unes
amb unes
perspectives,
amb uns objectius,
les altres
amb uns altres.
Aquí hi ha
una mena
de vasos
comunicants
entre l'aula
de teatre
i una companyia
a Zalata.
de totes maneres
a Tarragona
sempre hi ha hagut
moltes línies
conductores
de l'art teatral,
de l'activitat teatral.
Una és aquesta
que és una línia
que té una certa
continuïtat
des de mitjans
dels anys 80.
Em refereixo
a la línia
que porta la marca
Zalata,
per entendre'ns.
És una línia
que no va començar
a Tarragona,
que va començar
a València
i que es va anar
instal·lant
en diferents llocs,
va estar a Vilaseca
i al final
va aterrar
a Tarragona.
I des d'aquell moment,
des de mitjans
finals dels anys 80,
van deixar
la marca
a les seves activitats.
Jo vaig fer
un projecte
l'any 89
amb Zalata,
precisament.
Però n'hi ha d'altres,
no?
Una altra
és una línia
que comença
a principis
dels anys 80
ja
amb l'escola
municipal funcionant,
que és la línia
que donarà
lloc al final
a Trono Villegas.
És una altra línia
important, no?
Que té precedents
amb companyies
que avui ja no existeixen
però que van ser
les antecedents
de Trono Villegas
com per exemple
la companyia
La Moderna.
És allò
que als 80
ja té
teatre independent.
S'aplicava aquest...
Sí.
En aquell moment,
als anys 80
ja s'estava produint
el transversament
de llenguatge.
perquè ara
que parles
de teatre independent
i fent història
jo vaig arribar
a Tarragona
l'any 75
a estudiar
a la universitat
procedent
del meu poble
del Cuber.
Abans
a Tarragona
hi baixava ben poc jo.
Aleshores
en aquell moment
a Tarragona
hi havia una activitat
teatral
interessant
des d'aquest punt
de vista
independent
o que avui
ni diríem
la paraula
que avui s'utilitza
més
és alternatiu.
D'una banda
hi havia grups de teatre
que funcionaven
com per exemple
l'associació de teatre
Golem
a part de l'històric
també
per exemple
Atenea
que hi ha existit.
I no oblidem
el grup de teatre
de la universitat laboral
perquè el que es va arribar
a fer
en aquell grup de teatre
el Lluís Vives
realment
va ser extraordinari
el nivell
que arribava a tenir.
No només feia
tots hem passat per allà
també, no Teresa?
L'activitat del grup de teatre
no em refereixo només a això
sinó al fet que
amb motiu
d'aquesta vitalitat
que hi havia
a Tarragona
es van celebrar
certàmens
a nivell estatal
importants
de teatre.
Venien als primers espases
del teatre
de tot l'estat
a fer cursets
a classes
participaven en circuits
teatrals
com el Festival de Teatre
de Almagro
que la mateixa companyia
de la Universitat Laboral
portava la seva obra
a la part del teatre més jove.
Si mirem
amb una certa perspectiva
tradició teatral
i gent fent teatre a Tarragona
hi ha hagut moltíssima.
Sí, perquè
jo crec que
arribes a la conclusió
jo he arribat a aquesta conclusió
Parlem en el sentit literal
de fer teatre
no en el sentit figurat.
Que el teatre
és una necessitat
que portem
els humans
i ara
en els dos sentits
de fer teatre.
Literal
i de l'altre.
Jo vaig fer
ara fa poc
vaig fer una ponència
amb un congrés internacional
de teatre
que es va fer
a València
i vaig haver de reflexionar
una mica
sobre aquest tema
i vaig arribar
a la conclusió
que
la proporció
de gent
que fa teatre
en relació
al públic
de teatre
no funciona.
Hi ha més actors
que públic?
Només
però
proporcionalment
sí.
La qual cosa vol dir
que per exemple
en una ciutat com Tarragona
pot passar
que
el teatre estable
que existeix
com ara
el teatre metropol
si vols
afegint-hi
les altres sales
bàsicament
la sala trono
en aquest moment
com a públic estable
com a públic
que en podríem dir
que van
regularment
la majoria
de representacions
podries parlar
de 250 persones
per exemple
o una mica més
una mica menys
però
el teatre metropol
pensem
que té
una capacitat
de 511 places
i
per tant
pensar que
la meitat
més o menys
són el públic estable
i l'altra meitat
és el públic volander
doncs
és una proporció
bastant ajustada
bé
doncs
la gent que fa teatre
a Tarragona
amb algun grup
és superior
a aquestes
250 persones
per tant
hi ha més gent
més gent
que està
fent teatre
representant
teatre
assajant teatre
que no pas
gent
que
acudeix
això és una cosa
que
doncs jo mai
m'ho havia mirat
des d'aquest punt de vista
i tens tota la raó
moltes vegades
fèiem la reflexió
quan
fem teatre
quan muntem una obra
quan
diem
és que
la gent de teatre
no va al teatre
fem aquesta reflexió
i també és una altra veritat
per què?
perquè la gent de teatre
està assajant teatre
i no va al teatre
sí, però no tots els dies
no van perquè no van
no tots els dies
però
això
passa molt
i
en qualsevol cas
sigui
la gent de teatre
la gent de teatre
ja troba els moments
per anar
moltes vegades
l'actor
que no pot anar
a la funció
perquè no sé què
perquè en aquella hora
està fent
no sé
potser està actuant
en un altre lloc
s'ho munta
per poder anar
a un assaj general
s'ho munta
per poder anar
és a dir
en el fons
sí que s'hi va al teatre
però en qualsevol cas
la dada important
és que hi ha molta gent
que té ganes
de fer teatre
i li agrada
fer el seu teatre
i per tant
no és públic
de tot
de teatre
de qualsevol cosa
és a dir
hi ha algú
que li agrada
fer juglarades
i li agrada
fer juglarades
i no li vinguis
a veure obres de teatre
de Shakespeare
o obres de teatre
de Beckett
o obres de teatre
de Garcia Lorca
a ell li agrada
hi ha companyies
a Tarragona
que omplen
les expectatives
de qualsevol públic
des del teatre
més convencional
fins al teatre
més arriscat
sí
evidentment
i no oblidem
vist de Benadis
el Niles Martí Franqués
ho dic
amb un llibre magnífic
amb un llibre magnífic
és una joia
i no ha anat
com funcionava
el Martí Franqués
com a teatre
prèviament
a vist de Benadis
el Martí Franqués
funcionava com a teatre
com a espai físic
i també hi havia
un grup estable de teatre
al Martí Franqués
hi ha tradiciós
que clar
si repasséssim realment
totes les companyies
i les iniciatives
ens queden només 3 minuts
és una persona
molt modesta
però jo vull aprofitar
que el tenim aquí
per felicitar
Joan Cavallé
va guanyar
el darrer premi crítica
a Serrador
ho vam dir en el seu dia
però avui que el tenim
doncs jo el vull felicitar
perquè
tot i la seva modèstia
jo m'imagino
que està molt content
és un reconeixement
molt important
la modèstia
que dius
això seria relatiu
sempre el de la modèstia
si més no l'aparentem
en qualsevol cas
gràcies
gràcies per la felicitació
sí
evidentment
estàs content
sempre que hi ha un reconeixement
i més en aquest cas
que és un reconeixement
el qual no t'hi has presentat
és un reconeixement
que fan
a posteriori
a una obra
publicada
o estrenada
però de fet
tu ja havies rebut
altres premis
producció teatre
tens producció
poètica
narrativa
teatre
has escrit molt de teatre
és el que he escrit més
sí
per això
poesia
molt poca
molt poca
molt poca
tan poca
que et costaria trobar
on està publicada
i escolta
això del premi
el premi Serredor
que és un dels premis
del món de la creació
literària
què suposa
on situa la teva obra
i et situa a tu
dins del panorama
del teatre català
no ho saps
això no t'ho podria dir
no t'ho han donat
en un diploma ni res
el que suposa
i el que
no
perquè
a veure
el premi de la crítica
Serredor
és el premi
de la crítica
per tant
és un premi
que té
la seva importància
precisament
per això
perquè
reuneix
els crítics
de la premsa
de Catalunya
o de Barcelona
bàsicament
són molt durs
generalment
i teòricament
analitzen
les obres
que s'han publicat
i que s'han estrenat
l'any anterior
i donen el premi
això
si t'ho mires
des d'un punt de vista
és molt important
però si t'ho mires
des d'un altre punt de vista
que és el que jo
sempre m'ho miro
és
relativament important
és a dir
hi ha una sèrie de persones
molt respectables
a les quals
tinc un apreci
perquè han coincidit
amb el gust
per la meva obra
evidentment
però que
el que han fet
és manifestar
la seva opinió
és a dir
de la mateixa manera
que aquest jurat
ha donat aquest premi
un altre jurat segurament
que hauria donat
un altre premi
sempre
això és molt important
de tenir-ho en compte
perquè
sempre has de pensar
que els premis
són molt importants
els agraeixes
etcètera
són útils
per la difusió
de la seva obra
però al cap i a la fi
no tant de
no tant de fer creure
que ets
la pera llimonera
perquè
el que són
és la manifestació
de l'opinió
d'unes persones
però més enllà
de la satisfacció personal
el fet que visquis
i treballis aquí
doncs és el que diem
sempre
li dona doncs
també
li afegis un plus
al panorama teatral
a Tarragonia
abans esmentaven noms
perdó
dins del món
de la producció
i de la interpretació
doncs i dins dels autors
teatrals
aquí a Tarragona
tenim un premi
de la crítica a Serrador
doncs també una miqueta
ho compartim tots plegats
i s'espera
no?
que aquest muntatge es porti
no?
o sigui
segons diu el diari
que es pugui portar a escena
esperem
és molt complicat
el món del teatre
de la producció
és molt complicat
en parlem un altre dia
moltíssimes gràcies
Joan Teresa
són les 12
les notícies