Fins demà!
I tenim la representació periodística, Tomàs Carot, bon dia, acaba d'arribar, i ara arriba, ara obre la porta, Sergi Casado, el que encara ens podrà dir bon dia.
Hola, molt bon dia.
Sergi, bon dia.
Doncs ja tenim els quatre tertulians a punt per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui, malauradament, encara hem de parlar del crim, en fi, de la tragèdia d'aquesta dona i d'aquests dos nens apareguts mort diumenge a la nit en aquest pis del carrer Reial.
Ens trobem davant d'un nou cas de violència de gènere amb aquesta, en fi, amb aquesta tragèdia.
En fi, s'ha parlat molt en les últimes hores.
Algun element de reflexió sobre aquest fenomen, Tomàs, que sembla que no s'acaba de cap manera?
Efectivament, és com una xacra que, a més, es va extenent i suposo que sovint és la reflexió que de vegades fem en fenòmens semblants i és el fet que la mediatització d'aquestos casos pot, a lo millor, també contribuir a les ments aquestes d'aquesta persona.
A més, havia estat en tractament psiquiàtric, doncs a desencadenar tot un procés de dir, bueno, jo també, per dir-ho d'alguna manera.
El que passa que, clar, venim d'una cultura en què, i si nazco la vuelvo a matar, és una cançó que cantàvem fa 20 anys, no?
Probablement estem als inicis, estem als inicis d'un canvi de cultura.
D'un canvi de mentalitat.
Igual que amb el tabac i amb l'altra sèrie de coses que s'havien anat tolerant, el que passa que, clar, això és molt més dramàtic,
però, a veure, mirant-ho fredament, potser sí que hem de començar a anar cap enrere i dir, doncs, les cançons mexicanes aquestes i de la Joan Baez,
de les quals hem viscut molts anys, ens han entrat i ens han tolerat.
I, esclar, també, si el 99% de les pel·lícules d'una violència gratuïta i en què la vida no val res perquè tot és mort pura i dura i simple,
llavors, clar, no ens ha de sobtar tant i potser sobtar més per la barbaritat de matar dos fills, de matar la dona, de, clar, colgar-los amb calç,
esclar, no saben els detalls, però, vaja, això és premeditació, segur, o no sé si la terminologia jurídica és exactament així, però no és un atac de bogeria, vaja.
Sergi, quina reflexió et porta en el que ha passat a Tarragona?
La mateixa, la mateixa que dia el Tomàs aquí, el que sobtem també és que ha passat a casa nostra i quan passa a casa nostra, clar, la repercussió és molt major.
Això, desgraciadament, passa, no sé si cada dia, però cada setmana hi ha un episodi, ho veiem als informatius, ho veiem als programes que són,
que ja s'han especialitzat, desgraciadament, en notícies d'aquesta mena i, clar, l'esgarrifó i conèixer cada dia els detalls de com va passar,
doncs, la veritat és que és molt trist, és molt trist, però és que jo no sé què ha de passar, perquè sempre repeteix el mateix patró,
una parella, en aquest cas respectant la presumpció d'innocència, però, vaja, al final no sé com acabarà això,
sempre respeteix el mateix patró, que hi ha models, que hi ha programes d'inserció social, que hi ha,
però al final sempre acaba passant el mateix, jo no sé quina fórmula hem de seguir, no sé si han de passar 15 anys o una generació,
perquè aquesta canalla que ara té 5-10 anys, doncs, quan tingui parella, doncs, ja n'actuï d'aquesta manera,
però potser estan criats de la mateixa manera que el progenitor.
I això del canvi de mentalitat o de cultura que deia el Tomàs, tenint en compte que estem parlant d'una parella d'horígens magrebí,
clar, pot ser encara més dificultós? És a dir, que puguin canviar la mentalitat perquè venen d'una altra cultura?
No sé, és que els fills estan criats, o sigui, si els fills veuen com actua el pare,
suposo que a la llarga ells també actuarán, és que no ho sé, suposo que és el magispeix que...
Això és obligatori, potser, no?
Jo entenc que aquestes coses que són absolutament exsacrables i, de fet, no haurien de passar,
però, disurtadament, en determinats aspectes, encara estem, no en el segle XX, sinó en el segle XIV,
jo crec que aquests afers no entenen, diria jo, és una opinió molt personal,
no entenen ni de procedències ni de religions, i fins i tot m'atreviria a qüestionar si entenen d'estatus social,
que, és a dir, jo entenc que ens afecta molt, tal com deia el Sergi Casado,
perquè ens ha tocat a Tarragona i de manera, doncs, brutal.
Certament, si hagués passat més lluny d'aquí, doncs, ho veuríem amb una altra perspectiva,
però també ho veiem amb una perspectiva diferent, perquè, bueno, al cap i la fi,
doncs, mira, en Magravís, no? Jo crec, jo crec que això no entenc de procedències
i que si hagués sigut la veïna de tota la vida que coneixem des de fa 50 anys,
la tieta del cosí de l'amic, doncs, ho veuríem també d'una altra manera.
I també passa, perquè també passa, eh? No, insisteixo, jo crec que no entenc
de religions ni de procedències ni de races ni d'estatus socials i que afecta
a tots els països, o quasi bé a tots els països, o quasi bé a tots els països.
Pau, algun comentari?
Bé, jo que estic d'acord, estem tots d'acord, jo crec que cal insistir en l'educació
i cal insistir en els... Darrerament s'han instaurat un seguit de mesures
des de totes les administracions que es revelen insuficients.
Insuficients és el que anava a dir, no?
No hi ha manera...
No hi ha manera de reduir els casos, eh?
No hi ha manera de reduir.
I, bueno, hi ha components de tota mena, però sobretot jo entenc que és el cultural
entès com a... de la persona, no d'alguna col·lectiu, sinó que, com diu Jordi,
passa amb tots els estatus i amb totes les religions.
O sigui que es tracta de que, d'una banda, pràcticament la totalitat és masculista,
per tant, encara s'ha d'evolucionar molt i jo crec que... que, bueno, que encara costarà
que això canviï.
Jo preguntava el tema de la... en fi, de la qüestió cultural que apuntava al principi
el Tomàs perquè, en fi, a partir del testimoni dels veïns, doncs clar, deien que aquest
home no deixava sortir pràcticament a la dona, en fi, que vivien en unes condicions
realment precàries.
És a dir, formes d'actuar de la vida quotidiana allunyades de la nostra manera de fer, no?
I això no sé si pot tenir una certa influència, encara que, com deia el Jordi, és evident
que la violència de gènere no coneix ni races, ni religions, ni capa social.
No coneix fronteres. Jo he viscut a Suècia i jo he llegit els diaris de Suècia i a vegades
que n'hi ha d'aquells, doncs, sensacionalistes també de diaris, escolta uns titulars brutals,
vull dir, assassinats de famílies...
I això que Suècia té el paradigma de ser...
Exacte, vull dir, són circumstàncies diferents, probablement, no?
Però no entén d'estats ni de fronteres.
Hi ha un patró, i avui, per exemple, mirant la premsa, i és el lògic, no?
La fotografia que sol publicar tots els mitjans, és a dir, per una persona de fora de Tarragona
que no sap on està el carrer real i totes les connotacions, clar, el carrer real s'associa
amb marginació pura i dura veient l'entrada al domicili, al pis, no?
Parets així, deteriorades i tal.
Clar, llavors, fas l'associació lògica, el corolari, és a dir, magrebins, barri marginal, carrer real...
Es simplifica molt fàcil.
Clar, llavors es tendeix a extrapolar i a fer un patró i no aprofundir en els temes, no?
Que és una mica això.
Talla anecdòtic, l'any 79, m'ho explicava en policia, un fet molt curiós que té a veure una mica amb això de la cultura.
Va anar un matrimoni, com hi havia en les campanyes del bloc feminista, és a dir, els inicis de...
De la transició.
De la transició, de la democràcia local, hi havia l'àrea de serveis socials i es feien campanyes.
Doncs van a un matrimoni, a comissaria, a denunciar, cosa estranya, perquè anaven els dos, el maltractament de l'home i la dona.
I els van interrogar per separat i m'ho explicava com a exemple d'això, no?
L'home no volia, però com que culturalment era així, igual els dissabtes has de pegar la dona.
I li pegava el fluixet i ho declarava així, no?
I quan diu, home, doncs no cal que li pegue, perquè això ja no es fa.
Ah, oh, que bé, un alleugirament, no?
I diu, això hauria de ser notícia.
Però clar, tampoc ho pot ser, però reflecteix una realitat de la qual hem evolucionat
i segurament aquest és un nou estadi necessari.
També el fet mediàtic que abans deia que pot tenir aquest efecte, a la vegada ajuda també a conscienciar.
En fi, veurem com evoluciona el cas.
De moment, avui és dia de dol a la ciutat de Tarragona, continua la recerca d'aquest home,
veurem si se'l troba finalment.
I, en fi, l'Ajuntament ja ha anunciat també que es personarà com a acusació particular en aquest cas.
Més enllà d'aquest tema, compleix les pàgines dels diaris i dels mitjans de comunicació en general,
malauradament, ja ho va fer ahir i avui torna a ser notícia.
En fi, tenim altres aspectes que a més afecten més a la política local,
amb algunes notícies destacades.
Per exemple, avui el Consell de Govern de la Generalitat aprovarà definitivament
la cessió de la finca de les Xartres, de l'edifici de les Xartres a l'Ajuntament.
Això vol dir que és l'últim tràmit abans que pugui començar ja el projecte
per fer-hi l'escola oficial d'idiomes.
Ens ho va anunciar ahir, ens ho va explicar ahir el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona,
Xavier Sabater.
Sergi, què? Fumata blanca?
Ja era hora.
Com ho veus?
Bueno, utilitzant una mica l'argot del bàsquet, pràcticament sobre la bocina, no?
Has vingut a l'últim minut.
A l'últim minut.
A l'últim segon.
A l'últim segon.
A l'últim segon.
Bé, sembla que això ja...
Bueno, no sé si això ja és el final del desencallament.
Bueno, ara és un pas més.
És un pas més.
Vull dir, suposo que sí, que potser es fa un acte públic de recepció del...
Perquè ara suposo que això significa que l'Ajuntament té...
No sé si és...
Les claus o el que sigui.
O tenir l'edifici per poder posar-ho a concurs.
Però tot això, que la gent encara no...
Tranquilitat, perquè encara falta bastant de temps perquè un alumne pugui anar a aprendre i dir-ho més allà.
Pau, això ens ho podràs explicar tu.
Què significa això?
Ens donaran les claus o...?
Nosaltres, a veure, el que s'ha cedit no és la finca, sinó el dret de superfície.
Dret de superfície, sí.
El que vol dir és que nosaltres, durant un temps, podem actuar ja i llogar-ho a la Generalitat,
en base a un conveni que ja s'havia preparat fa més d'un any.
Han fet totes les deures que havíem de fer.
Ja sabeu que fa temps que estava la pilota on estava i, per sort, ja està llançada.
Tenim el ple que aprovat, tenim el finançament i l'únic que cal és licitar immediatament.
Sabeu que ho ha preparat tot Esmausa, l'empresa d'habitatge, i que nosaltres estem satisfets que s'hagi pogut fer ja d'una vegada.
Sí, perquè era l'últim pas necessari perquè l'Ajuntament pogués tirar endavant el projecte.
Evidentment.
Jordi, com ho veus?
Jo soc molt agnòstic en aquest tema perquè, a veure, podria dir, escolti, i si hem fet la sessió del dret de superfície,
l'hem fet ja, l'hem fet ara, perquè no el van fer fa dos anys, quan ja havien anunciat...
No, fa 10.
No, fa 10 no.
O fa 10, o fa 5, o fa 6.
Per què no s'ha fet abans?
Per què s'espera un mes i mig de les eleccions del Parlament a Catalunya?
Per què surt el senyor Sabater per enjar-se ara una medalla?
Mira, ja han fet la sessió del dret de superfície.
Això és electoralisme pur.
I aquí, sí, Pau, amb totes les lletres d'electoralisme pur.
Ho fa un mes a mans de les eleccions, quan ho podia haver fet fa un any o fa dos.
I en tot cas, a veure, també tenim les claus de la Banc d'Espanya, i tenim les claus de la Tabacalera,
i de moment jo no he vist res de res ni la Banc d'Espanya, i poca cosa, poquíssima, a la Tabacalera.
Per tant, tenim les claus, és a dir, si això simbòlicament vol dir que tenim les claus de la Chartres,
per fer l'Escola Oficial d'Idiomes, no pressuposa en cap moment, i el tiempo lo dirà,
que el temps és molt savi, no pressuposa necessàriament que això hagi de tirar endavant ja per la via ràpida,
que jo entenc que no.
Tomàs?
Tomàs, si tenim totes aquestes claus, podem fer el cafè copa i puro per un duro.
el Banc d'Espanya, la Chartres i la Tabacalera...
Hem de llogar, hem de contractar un sereno.
Però com ho valores, Tomàs?
Realment...
És a dir, com que la pilota estava a la taulada de la Generalitat, ara, com deia el Sergi abans,
s'ha llançat en el temps gairebé màxim, però s'ha llançat, vull dir que ara ja...
Almenys s'ha llançat, podria no haver-se llançat i perdre, potser, quatre anys més, una legislatura, no?
Potser seria el moment, a veure, és lògic també polititzar-ho i més,
havent dues persones significades de signe contrari, però, en tot cas,
si realment això constitueix un nou esglau, el que cal ara és, com deia el Jordi,
que no solament es queden tenir les claus, sinó fer el seu empàs i començar-ho a equipar.
Mentrestant, però, ens puguin convidar una copeta a Xertrés, no?
Avui la notícia és que el govern cedeix el dret de superfície,
i nosaltres estem treballant des del primer dia, com a govern local, que no ens toca,
perquè és de la Generalitat, com sabeu.
Dia avui, que és el dia que ja es culmina un procés,
i és el dia que tenim, com he dit el plec, que es tria més d'un any.
El senyor Sandra ha sigut també responsable de contractació
i sap el que és licitar una obra d'aquestes característiques.
I tenim el finançament, i tenim el finançament que, ara mateix,
amb les restriccions pressupostàries arreu, déu-n'hi-do, tenir els 9 milions.
Tabacalera, allà està, passeu-vos-hi-voleu,
10 milions d'euros d'inversió, o sigui, si això és no fer-ne res,
el banc d'Espanya, tenim una dotació d'un milió i mig,
que hem aprovat el darrer plenari, o sigui, les coses es mouen,
i s'estan fent, i la notícia, ja dic, i el veurem, aquest mandat,
ja era hora que a les Generalitats se dissa això, ja era hora,
però l'electoralisme no és fer-ho quatre dies abans, o sis, o d'un mes i mig,
o sigui, això s'està treballant, i un expedient d'aquesta mena no va,
quan jo vulgui, i quan m'estar millor, perquè, a veure,
jo penso que això de veritat és que em sorprèn,
em sorprèn perquè no és així, o sigui, no es deixen les coses
per presentar-les quan sigui, és un procés llarg,
perquè si no se'n va sortir la Generalitat anterior,
doncs ja m'explicareu, si no se va, i no va fer res aquest Ajuntament,
més que oferir un terreny que no era ni seu,
i donar voltes al tema, doncs escolteu, avui és un dia d'alegria,
perquè per fi comencem això, i no comencem de zero
a partir del dret de superfície i a partir d'ara farem, no,
hem fet mentrestant els deures i està en marxa.
Jordi, què volies afegir?
No, no, jo reitero, reitero, reitero l'ho dit,
malgrat el que pugui opinar el senyor Pérez,
que jo evidentment li respecto.
El que passa és que, Jordi, tot el que es faci ara
es pot qualificar d'electoralisme, no?
Evident, evident, evident, és que...
Perquè avui hi ha una altra notícia...
Tres anys i mig, tres anys i mig, set anys de govern del seu partit,
sempre ens han acusat que l'escola oficial d'idiomes,
que és l'escola oficial d'idiomes que el govern anterior governant,
escolti, vostès porten tres anys i mig,
i el govern tripartit en porta set, jo crec que ja tocava.
Curiosament, reitero, i a més a més,
és que no és l'únic exemple,
ara resulta que el Sant Jordi també es farà ara ja,
es licitarà immediatament un mes i mig abans de les eleccions.
Està adjudicat, perdoni, està adjudicat.
El senyor Sabeté anant donant pròrrogues a l'empresa adjudicatària,
no, no, li donem una pròrrogue, se'ns acaba la pròrrogue,
escolti, va, li donen una altra pròrrogue.
Anant donant pròrrogues fins que un mes i mig abans de les eleccions,
ara ho tornarem a l'execció.
Està adjudicat, però l'empresa no comença.
Vostè expliqui'm el que vulgui,
però el ciutadà és prou intel·ligent per entendre que això és electoralisme
i que presentar les coses, i més que ens sentirem,
més que ens sentirem, va presentar les coses un mes abans de les eleccions.
A veure, deixi'm apuntar una cosa,
perquè ja que ha sortit el complex Sant Jordi,
perquè ahir li van preguntar, clar, al delegat del govern
a l'hora de fer balanç de l'acció,
i va reconèixer que sobre aquest tema va dir literalment
que estava desesperat perquè l'empresa no reacciona
i l'empresa no comença les obres.
Sergi, i és veritat, és que no hi ha manera, no?
Se li han durat ultimàtums a l'empresa,
però no sé si és que no serveixen de res,
o és que la situació és tan complicada de la pròpia empresa
que no pot començar el projecte.
Jo tinc la sensació que, i tant,
que ha d'estar desesperat, i més,
perquè tinc la sensació que és com
intentar jugar un partit
de tenis contra ningú,
és a dir, parlar amb algú
i aquest algú no respon.
Ho faràs?
Sí, estic ultimant,
perquè tinc...
Sí, perquè tot això costa molt,
perquè si he de fer un projecte de no sé què,
doncs tot té el seu temps,
costa, perquè parlant amb un,
parlant amb l'altre,
tot això és molt car,
la conjuntura econòmica, etcètera, etcètera.
Però què pot fer l'administració, creus tu?
L'administració,
jo tinc la sensació que des de fa molt temps
que s'estava negociant ja la rescisió del contracte
amb aquesta empresa,
però clar, que estava aquesta mateixa empresa
o aquesta societat concessionària,
o UTE,
perquè jo ja no sé si és una unitat d'empreses
o és...
Perquè crec que l'empresa més solvent
o la que era més potent
va caure d'aquesta UTE,
que era canya i canya Construccions,
jo ja no sé qui ho fa, això.
Ens hem perdut.
Sí, ens hem perdut.
Home, ens hem perdut també,
perdoneu, eh,
estem parlant d'una situació avui
que va a govern una cosa molt important
per Tarraona,
amb 20 anys enrederida,
i el senyor Sandran,
tot el dret diu que no s'ho creu,
ho veurà, com diu,
el moviment es demostra caminant.
I això és una realitat com d'altres.
Però una realitat és aquesta
i una altra realitat és que el complex Sant Jordi
és el que dèiem.
No, podem aprofitar per parlar del que vulgueu.
Per això com a director de la tertúlia
ho pots fer i tots podem parlar
aprofitant que avui
tenim l'escola oficial
parlarem del que no hem fet.
Però, Pau, una cosa no treu l'altra.
Una notícia és important,
la de l'escola oficial d'idiomes.
L'altra és, l'Ajuntament,
què pot fer si és que pot fer alguna cosa
davant de la Generalitat
amb el tema del complex Sant Jordi?
O què recomanaria la Generalitat que fes
perquè, clar, el propi govern
reconeix la seva impotència
perquè aquella empresa comença a les llocs.
No reconeix la seva impotència, diu que és complex
i que no està content
de com ha anat el tema,
però jo crec que reconeix la seva impotència.
Això és com la crítica
a l'increment de funcionaris
a la Generalitat.
Escolta'm,
si s'ha incrementat...
No em diguis que hi ha més metges.
No, no, no n'hi ha.
A veure, no estem desvint ara del tema.
No n'hi ha més metges i més professors
i no són funcionaris...
Però no van per aquí els tiros.
Ah, no?
No van per aquí els tiros.
Això és...
A veure, Tomàs...
És un argument barat.
Què em dius del complex Sant Jordi?
O dels casos d'aquestes empreses
que tenen adjudicades unes obres
i que no comencen?
Això és una mica el que diria el Sergi,
que ja no sabem on som
i potser s'hauria de ser més diligent
probablement modificant alguna llei.
També ho desconec
perquè els processos administratius,
com abans es deia,
són molt llers massa.
I probablement al segle XXI
els temes de competitivitat,
agilitat i tot això
s'haurien de revisar.
El millor seria fer tabla raça,
fer una altra adjudicació.
I per no entrar en temes d'aquestos
i parlar de coses positives,
jo avui la notícia és
que l'URB està a Madrid
defensant l'excel·lència.
Sí, senyor.
L'Universitat d'Excel·lència Internacional.
Jo crec que això és una notícia
molt important
i que s'hauria de fer pinya.
i...
De totes maneres,
deixa'm ser encara...
Deixa'm ser encara...
Està en la llista de temes
per comentar...
Deixa'm ser encara més dolent.
A mi em sembla perfecte
parlar de l'Uniacidad.
No pots.
Això sí que és realment important.
Deixa'm ser encara més dolent.
És a dir,
jo no sé qui té la culpa
amb això del Sant Jordi
o amb l'escola Fisal.
amb el tema del Sant Jordi.
Però clar,
jo soc l'empresa adjudicatària
i he de fer una inversió
com la que s'ha de fer
en el complex de Sant Jordi.
I veig, per altra banda,
que el govern que m'ha de pagar
està demanant calés
als ciutadans de Catalunya
a través de bònus
de 1.000 i 2.000 euros
perquè no té ni un punyatero euro.
Home,
a mi em fa pensar,
escolti,
jo aquí no sé
si vull gastar-me diners, eh?
Potser que sí
que em rescindegin el contracte
i es quedin-se la fiança
perquè jo que no pogués anar a la roca
és per culpa d'aquest govern
que no té ni un dur
i que va demanant calés als ciutadans.
A veure, senyors contartulis,
deixem parlar d'un altre equipament
que avui també és notícia.
No sé si serà electoralisme o no,
com diu el Jordi Sendra,
però el ministre de Foment
ha tret a licitació
les obres de millora
de l'estació de Tarragona.
Que curiós!
Que curiós!
Falta un mes
per les eleccions al Parlament.
Segur que Montella
ha trucat al senyor ministre de Foment
o al Zapatira Baig.
Eixa-me una mano, compañero.
Senyor Sendra,
vostè sap que l'alcalde ha anat
moltes vegades a Madrid.
Sí, també m'ha anat a Madrid
a vostè.
També m'ha anat a Madrid
a vostè a demanar
8 milions d'euros
pel mercat central
que no surten
en els pressupostos de l'Estat.
No, no, no, perdó.
Per aquest tema concret.
No em busqui que em trobara.
A veure, a mi em sembla perfecte
que si toca parlar
de l'OB que estarà a l'estació
i vostè vol parlar
de que està pendent
una cosa del mercat,
escolti'm.
En lloc de començar
pel que començaran,
que és arreglar l'edifici,
podien arreglar els accessos
a les vies,
que és prioritat.
Efectivament.
Per exemple.
Aquesta mateixa partida...
Però el projecte és sencer,
inclou-te'l.
Sí, sí, però esclar,
qui em diu que llavors
l'altra part del projecte
no es quedarà...
És que l'altra part
és molt més complexa,
crec, tècnicament, no?
Però per què no començar
pel més complicat
perquè almenys
també és el més urgent.
Això també és com...
Em recorda la licitació
del Passo Terrat
de la plaça dels Carros,
que també ha sortit
alguna vegada, no?
O sigui, ara Foment ha anunciat
que, perdó,
que inicien la licitació
de les obres...
Sí, de la primera fase
dels treballs
de la remodelació
de l'estació del Crens.
2,3 milions d'euros.
2,3 milions d'euros.
Doncs com el Passo Terrat
de la plaça dels Carros.
A veure, Sergi, què?
Ens ho creiem o no?
En principi sí, no?
No, normal.
Sí, sí, una cosa és creure,
l'altra cosa és que
més endavant
la cosa s'executi
i no s'enderregui
i no es demori
per qualsevol altre motiu.
dius que són...
2,3 milions d'euros.
2,3 milions d'euros.
És la primera fase dels treballs,
la més fàcil,
per dir-ho d'alguna manera,
al fet del que comentava el Tomàs,
la més fàcil de fer,
la més ràpida.
Recordem que la Cores
va anunciar fa poques setmanes
entre l'Ajuntament i la DIF.
Però calia dignificar això,
no?
Hauríem de tenir els lavabos
com estàvem,
la situació que tenia.
Cal fer tota l'operació integral
i això ve d'un cop de punt
també d'una taula de l'alcalde
que va ser criticat per dir
que l'alcalde no té capacitat
per tancar.
Sí, perquè els va donar 6 mesos
per arreglar-ho.
Això fa dos anys.
6 mesos, perdó.
El que va dir és que...
Sí, els va donar 6 mesos.
Home, el que sí que toca
és que tenim una estació
que...
S'encaptuda.
Jo no ho sé, vull dir,
no és digne d'una capital.
Tirar estació...
Per no ofendre cap país subdesenvolupat,
no en citarem cap,
però és d'aquest nivell.
Per no ofendre cap.
Tirar estació de poble, gran...
El que passa que...
A veure, jo entenc que efectivament
és una estació tercer mundista
que amb uns problemes de mobilitat
gravíssims és impensable.
Jo tinc una tia àvia
que va venir de Múrcia
i va amb cadira de rodes
i va ser una epopeia,
una peripècia
poder travessar les vies.
Realment és indignant
i és indigna
d'una ciutat com Tarragona.
Jo entenc que això s'ha d'arreglar
igual que s'han d'arreglar
els lavabos, Pau.
Ara fer una remodelació integral
quan teòricament
aquesta estació
ha de desaparèixer
perquè les vies
han d'anar per una altra banda
i han d'anar a la passi imperial
o a l'altra banda del riu
que encara no se sap.
Però aleshores...
A lo millor és l'excusa.
Deixar-la amb una mínima de dignitat.
A lo millor era l'excusa
per no fer-ho abans.
Nosaltres el que vam dir
això de que ha d'anar
teòricament per una altra banda.
El que s'ha de dir és
això està
i no sabem el temps que estarà.
A la gent de les condicions mínimes.
Exacte.
I mentre estigui
ha de tenir-ho tot.
I ha de tenir també
mobilitat per gent...
Sí, és com aquella pel·lícula
que diu
coge el diner i corre, no?
Si diuen
i si t'anuncien
que volen fer una inversió
a casa teva
no diguis que no.
Clar, no diguis que no.
Vull dir, ves a saber
que l'estació estarà
per aquí per la Imperial
o entre la Imperial
i Horta Gran, etcètera
que és un projecte també
a llarg
o llarguíssim termini
doncs mira
com deia Jordi
els problemes d'accessibilitat
i de mobilitat
a l'Astasi de Guitarraona
són terribles
perquè quan intentem
fer algun reportatge
de la gent
amb mobilitat reduïda
en cadira de rodes
o
que intenten fer la via
o amb maletes
o amb maletes
o amb nens petits
amb carret
i se'n fan creus
d'una sensació
Això és una altra
de les coses
que s'estan resoldre
Les andanes
quan arriben dos trens
són impracticables
La nostra obligació
és resoldre
ajudar que es faci
fins i tot el que no és competència nostra
Mira, si en pocs minuts
hem parlat de coses
de l'Escola Oficial d'Idiomes
a l'Archart 3
del complex Sant Jordi
i de l'estació de Terraona
i encara em falta una
i encara em falta una
per comentar
que és el canvi de cap oral
de cap de la Guàrdia Urbana
anunciat ahir
S'ha de parlar-li en del Nàstic
per motius
bueno, poden parlar
del que vulgui
jo els hi proposo
parlar
en el Nàstic també
caldria parlar
sí
sí
per què
no ho dic
perquè
li deia
meronia
perquè el Pau Pérez
és l'home dels diners
a l'Ajuntament de Terraona
i com que de diners
se'n parla molt avui
a Can Nàstic
en fi
jo els hi volia proposar
comentar el canvi
de cap de la Guàrdia Urbana
Rafal Comas
el que ha estat
intendent
durant dos anys
se'n va
per motius personals
torna la seva feina
als Mossos d'Esquadra
Sergi
com valores
aquest canvi
ho deixem
simplement
que és una qüestió particular
perquè és una qüestió personal
i que obeix només
a qüestions particulars
doncs clar
agrair-li
la feina
que ha fet
aquí a la Guàrdia Urbana
que em consta
que ha endreçat
bastant
i ha
modernitzat
el cos
pel que
tinc entès
i pel que
m'han explicat
i ha especialitzat
una mica
tot el que era
la ciutat
i
pel que m'han explicat
també
quan
aquí a la Guàrdia Urbana
estava bastant deixada
estava bastant deixada
i
dic
perquè són paraules
també del mateix regidor
i sembla que la ciutat
tira bastant endavant
ara
que a mig procés
de canvi
de renovació
marxi
i que siguin qüestions personals
doncs
vaja no sé
és una incógnita
però
agrair-li la feina
i desitjar-li sol
Tomàs
tens una percepció
que la Guàrdia Urbana
ha canviat molt
en els últims dos anys
ara perdona
un segon també
tinc la sensació
que igual
la ciutadania
portes ben fora
la ciutadania
i jo a vegades
em sento com a ciutadà
té la percepció
que
coi
que les moltes van a l'ordre del dia
també
al marge d'això
Tomàs
una mica
ja ho ha dit el Sergi
per una banda
si són qüestions personals
no hi entrem
res a dir
res a dir
tenia en contracte dos anys
podia prorrogar-lo
o no
ja està
ha decidit que no
bé
agrair-li els serveis
i tal
i també
els canvis
són lents
sobretot en la percepció
i tendeixes
sempre a valorar
també
primer les qüestions negatives
per exemple
lo de les multes
tal
quan a vegades
hi ha
entre cometes
excessos
vull dir
que arriben
dos, tres, quatre dotacions
per a una baralla
la gent
diuen
els obres de Harrelson
tal
n'hi ha que també
els hi va bé aquest paper
vull dir
no ens enganyem
els canvis
són lents de percebre
segurament
l'ordenació
però es va produint
i encara queda molt per fer
parlava d'un 80%
potser
sobre el paper
sí
potser és més
no ho sé
però bueno
el que vingui
si viu al carrer
el Marquès Guadaljelú
ja seria
entre el seu cognom
i el nom del carrer
com una realitat
Jordi
no a veure
jo
sense cap tipus
de dubtes
donant les gràcies
molt efusivament
amb el Rafael Comas
per la tasca realitzada
donant la benvinguda
amb el senyor
Abdelkader
me'l van presentar ahir
amb el qual
espero tenir
com a regidor
i com a ciutadà
una bona relació
manifestar
que
jo puc respectar
molt
els motius personals
però
tinc la sensació
que
motius personals
sempre és l'argument
quan
és a dir
tu no pots dir
escolti
és que n'estic
fins al cap de dalt
d'estar aquí
dius
motius personals
deixo el carrer
per motius personals
i és el tercer
intendent
en cap de la Guàrdia Urbana
el tercer
el senyor
Diegoia
el senyor Fernández Ferreira
i ara el senyor
Rafael Comas
és el tercer
en tres anys
a tots tres
per motius personals
tenim un problema
jo crec que tenim un problema
i evidentment
entenc que és un problema
polític
de falta de capacitat
de lideratge
i de gestió
de la Guàrdia Urbana
que és un cos complicat
que és un cos difícil
que sí que és veritat
Jordi
en seguida acabo
que sí que és veritat
que hi ha alguna gent
que els encanta
anar de generant el pàtom
per la vida
però que el 99%
dels agents
doncs són persones
i ciutadans
com nosaltres
i que jo
entenc que
sent un col·lectiu complicat
cal lideratge polític
que no n'hi ha hagut
per tant
tres caps de la Guàrdia Urbana
em sap greu pel que marxa
benvingut al que ve
Jo crec que tal com deia el Sergi
el canvi
a la protecció
i a la seguretat
d'aquesta ciutat
s'ha notat
des del punt de vista
d'efectius
des del punt de vista
també
de la
reordenació interna
i des del punt de vista
també
econòmica
de l'esforç
de crear
100 noves places
que ja s'han ocupat
60
i que
gairebé
duplica
bueno
incrementa
el 50%
els efectius
que hi havia
i que és una cosa
reconeguda
per la mateixa oposició
per tant
jo crec que
aquest
també
compliment
de compromisos
ara que encara
queden 6 mesos
per les eleccions
jo n'estic molt satisfet
crec que
el Rafael Comas
ha fet una tasca
important
que serà continuada
perquè
el nou
cap de la
Guàrdia Urbana
té un currículum
que
mireu
també
les seves capacitats
jo espero molt
també
doncs
ho deixem aquí
parlant del canvi
al capdavant
de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
acabem
aquest repàs
a l'actualitat
que avui hem fet
amb dos periodistes
i dos polítics
Jordi Sendra i Pau Pérez
han ocupat
la bancada política
Sergi Cassadi
i Tomàs Carot
han representat
a la classe periodística
a tots quatre
que vagi molt bé
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies