El matí de Tarragona Ràdio comença l'espai Eines.
És aquest espai que setmanalment us vol donar a conèixer
tota l'oferta formativa que tenim aquí a Tarragona
i a la seva àrea d'influència.
I la veritat és que l'oferta és molt variada, heterogènia,
és un espai que us arriba cada setmana
amb el suport de la CEPTA i amb la coordinació de Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia.
Avui tornem a decantar-nos per aquests ensenyaments més artístics.
Cantaríem uns quants, també, a Tarragona.
Ho estem comprovent al llarg de la temporada.
Ja hem tingut quatre programes sobre l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Avui toca joieria i realment és una especialitat que engloba,
com es podrà veure, més d'una professió i de sector.
I una professió realment bonica, perquè si no que li diguin a Tomàs Palos,
Tomàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha de ser bonic, això de la joieria,
i més fer docència de la joieria, perquè portes 35 anys a l'escola.
Això mateix, és tot un plaer.
Déu-n'hi-do.
Poder fer el que a un li agrada.
Doncs realment tu has experimentat i has vist tots els canvis
que s'han anat succeït en el sistema educatiu,
i més en aquesta especialitat teva, no?
Al començament, anar a estudiar joieria era una cosa així com molt difusa, no?
Era una sorpresa.
Era una sorpresa que es trobaven la gent que venia a fer escultura,
venien a fer pintura, i es trobaven que hi havia una especialitat
que es creia a tothom, i encara hi ha gent que creu,
que passava de pares a fills, més de tradició.
Això es va perdre quan es van acabar els tallers,
que no van tindre aprenents.
Era l'escola, i són les escoles les que s'han cuidat d'això.
En un primer, la nostra escola era escola d'arts aplicades
i oficis artistis, conforme era agrupar tots aquests oficis
que es podien arribar a perdre, realment no s'han perdut,
tot el contrari, s'han revaloritzat.
Sí que ara, en el canvi que s'ha fet a nivell d'escola d'art i disseny,
diguéssim, un tema més europeu, que agloua altres proficions novetoses,
com és il·lustració, com és fotografia,
llavors està embarcat ja en un altre món,
i sí que els tallers han perdut una mica aquesta equivalència.
Per dir-ho així, en Tarragona, l'escola d'art,
és, diguéssim, l'únic taller que dona classes oficials.
Taller com taller, taller com treballar en eines,
treballar en les mans, elaborar.
Existeix escultura, però escultura està com a monogràfic
i no com a titulació.
I llogueria és la que queda.
I queda degut, en certa manera,
perquè la Generalitat, quan va fer tot el mapa
corresponent a les escoles que tenien llogueria,
va declinar que Tarragona,
com que era una ciutat amb una tradició llogera,
la tradició la va tindre a partir de l'escola,
que en l'any 75 es va començar a fer,
perquè Tarragona no era una plaça de llogueria.
Havia dos o tres tallers només de llogueria,
de cara a les botigues,
a fer arreglos, a copiar peces...
Però com un taller de creació d'això ja no.
I això es desconeixia,
i l'escola és el que ha donat això.
Ha donat que per tota la província
hi ha tallers, que són tallers llogueries,
i cada persona que està allà treballant,
que ha passat per l'escola,
té el seu estil i dona una oferta diferent
a la de l'altre del costat,
que és el que ha intentat,
i tothom que ha estudiat ho sap i ho veu.
Sempre queda aquesta impronta
que ha estudiat a Tarragona,
o ha estudiat a la Massana,
o ha estudiat...
I això queda.
Les escoles,
cada...
Té una línia...
Té, es van creant una reputació,
i queda aquesta línia,
però sí, sí.
Tarragona,
vull dir,
sí que es pot dir
que és una ciutat
que és el que jo volia.
Que si veieu,
sí que hi ha llogueries de cadena,
potser a la Tous,
potser a la Saida,
però després hi ha llogueries
amb uns noms,
ja,
Serraíme,
pot dir alguns...
Sí, sí, sí, perfectament.
que són tallers
i són molt personals.
Clar,
és que el cicle es diu
jolleria artística.
No estem parlant
d'una fabricació
d'objectes en sèrie,
sinó que estem parlant
de jolleria artística,
estem parlant
d'una expressió artística.
Justament.
I, a més a més,
és un cicle formatiu
de grau superior
amb la qual cosa té
tots els avantatges
que pot tenir
qualsevol altre cicle
d'accés posterior
a la universitat,
si és que l'estudiant
vol continuar estudiant
a la seva llesart,
per posar algun exemple.
És que ho dir és així.
És que ho dir,
una alumna
no es pot quedar allà
simplement amb un títol.
Se té a complir.
No per tindre més títols,
sinó per tindre
més informació
i poder realitzar-se.
Parlarem de la part
més formal,
però el que creiem
que és interessant
des d'aquest espai
és realment parlant
de l'experiència viscuda
com a docent,
com a alumna
i com a exalumna.
I per això sempre
a l'espai Eines
comptem amb aquesta representació.
Saludem Mireia Magra.
Mireia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets estudiant de primer.
De primer, sí.
Què tal el primer any?
Doncs fantàstic,
m'agrada molt.
Ja feia molts anys
que ho volia estudiar
i doncs és el millor.
Bé, anava a dir
si feies cullerets
amb allò de la senyorita Pepis,
però ets massa jove,
no existia ja
allò de la senyorita Pepis,
però allò cosetes a casa,
és a dir,
la joieria
com altra vocació artística,
allò no caus per casualitat
en estudiar joieria.
Tu volies fer això?
Jo des de petita
volia fer tant escultura,
que he estudiat escultura,
com joieria
des dels 14 anys
volia fer joieria.
I de petita
jugant amb cuentes,
amb cosetes
que trobeix per casa,
anant muntant
i després ja,
doncs ara m'agradaria més
fer-ho a base
en combinar-ho
amb l'alabastre
i el metall,
la plata,
l'or,
el que sigui.
El camp d'experimentació
que té el món de la joieria
no s'acaba,
és inabastable realment.
No t'ha decebut
doncs el fet
d'aquella que era
la teva vocació
transformar-lo
en uns estudis reglats?
gens,
estic molt contenta.
Jo m'imagino
que contenta
i he tingut temps
de reflexionar
perquè ja ha acabat,
ja fa un quant temps
que va acabar la Mireia
a Monacid.
Mireia,
molt bon dia.
Ai, Maria,
perdona,
Maria,
molt bon dia.
Bon dia.
Fa que vas acabar,
ara ho comentaves?
Uns cinc anys o sis,
ara ben bé no...
Però cinc anys o sis,
segur.
I què fas en l'actualitat?
Bé,
doncs estic intentant
assentar-me bé
en algun lloc.
Bé,
vaig estar treballant
amb joieries
i ara doncs vaig fent,
tinc un taller muntat
en un local
i vaig fent,
vaig creant,
vaig tenint encàrrecs,
vaig fent fires,
mercats,
estic intentant
posar-me dins d'aquest món
i poder tenir un lloc.
Com t'agradaria treballar?
Quina seria la teva feina
que realment
ompliria les teves expectatives
com a professional
de la joieria?
Doncs crear les meves pròpies peces.
El teu taller,
que és l'aspiració
que teniu tots.
Clar,
els meus dissenys,
fer-les jo,
a mà,
i després
vendre-ho
amb joieries
o...
Bé,
també sempre hi ha l'opció
de muntar-te una joieria,
l'únic que això ja és més difícil,
s'ha de pensar molt,
però de moment
doncs vaig fent...
El que faig de moment
ja m'omple,
ja m'agrada,
vull dir...
Donar-me a conèixer també,
no?
anar a pobles,
a fires
i...
I anar fent...
Ja et dic.
Estava allà de formigueta
perquè després
a l'hora d'afrontar
el que és
l'àmbit laboral
doncs com altres aspectes
de la creació artística
doncs cadascú
d'anar a buscar el seu camí
amb la formació rebuda
prèviament,
clar.
Sí,
i a part que
està fent coses
que aquesta cosa
l'està ensenyant,
vull dir,
és continu.
Intentar fer
una col·lecció
significa que
tècnicament
té que estar pensant
en el que faràs
i com ho faràs.
Com a tots els cicles formatius
hi ha una part teòrica,
una part pràctica
i una part de pràctiques
a les empreses.
En el cas d'aquest cicle
el fet que passeu
tantes hores als tallers
també us obliga,
entre cometes,
a fer pràctiques
a les empreses
externament a l'escola?
Sí,
i pot ser
molt poques.
Molt poques
les que estic obligats
a fer.
A vegades hi ha alumnes
que fan pràctiques
en un taller,
agafa confiança
en aquest taller
i es queda més temps,
cosa que és molt aprofitable.
Però realment
són 40 hores
i oficialment...
Jo me penso
que eren 24,
o sigui,
una setmana.
Molt poques.
jo per això també
a l'escola
n'altres fem una oferta
d'un monogràfic
de lluïria
dedicat a la gent
que no coneix
la lluïria
o gent que ha acabat
a l'escola
i vol continuar
encara rebent
més ensenyament
dintre l'escola.
Això perquè no trobeu
empreses
que vulguin col·laborar.
Segons els sectors
hi ha moltes empreses
que volen col·laborar
amb els cicles formatius.
En el cas de la lluïria
els hi costa més.
És que costa
perquè a més
és que no està
tampoc...
És una cosa
que tampoc s'valora.
O sigui, en Alemanya
per exemple
en Forzein
que és la capital
de la lluïria europea
és viu de la lluïria
allà n'hi ha empreses
que agafen
els estudiants
però aquestes empreses
reben una compensació
sigui
que li puguin treure impostos
sigui
que no paguin equips
però
és clar
tenen una compensació
i donen
que facin les pràctiques.
Però aquí no
aquí
diguéssim
és aconseguir
que això ho fa una mica
el diàleg
jo
amb els alumnes
meus que han acabat
o altres lluïers
i diguéssim
aprofitar el meu
de la seva confiança
quasi
de dir que dir
escolta
m'interessa
que aquest alumne
pugui estar aquí
40 hores
o un mes
aquí
fent una mica
de pràctiques.
Perquè facin
aquest aprenentatge
a banda
que ja
ve per currículum
és que també
és una oportunitat
molt bona
per ells.
És una oportunitat
més
no simplement
per aprendre
més a treballar
sinó com funciona
tot l'engranatge
que pot tindre
un taller
o una botiga.
i el funcionament
perquè després
com a tots els cicles formatius
ja entrarem
en les especificitats
de cadascun
dels crèdits
però hi ha
el que és el món del treball
que ara l'autoocupació
com deia la Maria
doncs muntar-te un taller
els passos que has de fer
tot això és una altra part
diguem-ne
que et situen
en el món real
no?
Sí
ara aquí
en aquell moment
el que està ajudant molt
també
és el centre
del Tsení
de Catalunya
que s'està preocupant
molt també
per tota la gent
que acaba
i organitza
exposicions
i també
tenen ajudes
ajuts
el cop de cada vegada
no estan gaire ben informats
t'ho dic per tu
no sé si
però realment
sí que hi ha ajudes
bosses
de compensació
sí
el centre del Tsení
està col·laborant molt
amb aquest món
Home
després cadascun
d'aquests joves
que surten de l'escola
segur que trobaran
el seu camí
però mentre fan
l'aprenentatge
he vist des de fora
jo miro per exemple
el mòdul del primer curs
modelat i mecatisme
totes aquestes assignatures
com dèiem abans
jo que no tinc ni idea
és que ja
t'atreuen moltíssim
el que són cadascuna
de les matèries
que aneu tractant
Bueno
és treballar
això
ho té un altre professor
en aquest cas
Lluís Bustos
que també fa
de professor d'escultura
i en certa manera
és crear peces
a partir d'uns altres materials
com poden ser
plàstics
i després
sobretot també
treballar en ceres
modelar en ceres
o sigui
una peça ja no es té
per què fer
en el propi metal
sinó que la pots crear
en cera
i després això
per un procés
de fusa
passa a convertir-se
en plata
o en bord
o en el que desiguis
Agafes un altre
amb el dibuix artístic
i color
no sé
és que no les direm totes
perquè déu n'hi do
però no sé
fisiologia
i percepció del color
el volum
les ombres
és tot com
molt bonic
allò de dir
home
has d'estudiar molt
que ningú es pensi
que
és molt bonic
això
de dedicar-hi hores
a aquest tipus de coses
no?
molt molt
no es poden avorrir
són sis hores
són sis hores diàries
però no
sis hores
de tres a nou
que són
és a la tarda
és a la tarda
en aquest cas
aquest cicle
per alguna raó en particular
o?
doncs en aquest cicle
s'ha començat
per la tarda
i s'ha continuat
per la tarda
i realment
a veure
a mi m'agrada
la tarda
de totes maneres
però no simplement
això
és que l'alumnat
que tenim
en certa manera
també les va bé
hi ha molta gent
que aprofita
i el dematí
es treballa
pot ser també
el contrari
com aquí la Mireia
que fa
setmana de cada
però
van acumbir
que de moment
sembla ser
que la tarda
és la millor hora
per ells
pels alumnes
els projectes
el que és
home
les noves tecnologies
lògicament
també les contempleu
en el que és
el disseny
de les peces
sí
és molt
això
entre el primer
i el segon curs
es fa tot
és clar
hi ha un primer curs
després hi ha un segon
penso que el Francesc
volia
sí
a mi el que em sorprèn
a mi Tomàs
és que
en el cicle
perquè l'audiència
que ens escolta
evidentment
aquesta jovent
tarragonina
que té la vessant
artística
i que li pot agradar
al món de l'escultura
com l'amiga Mireia
i després la vessant
de la joieria
el que em sorprèn
és que
igual com la Maria
fa anys
que ja ha acabat
com diu
a l'hora d'acabar
necessita ajut
si dius
que n'hi ha de ajut
però
a l'hora de posar-se
ells a treballar
a l'hora de posar-se
a treballar
trobo a faltar
un crèdit
de gestió comercial
o de gestió
d'establiment
i això realment
falta en totes les assignatures
me penso
en l'escola d'art
o sigui
la veritat
és que això
hi ha dut
que anar
amb altres
escoles
donin aquests
colsets
que se donen
però fora interessant
no?
sí
sí
que sigui interessant
però penseu
que són dos anys
és que si en dos anys
comencem a donar
més assignatures
no acabem
dos anys
sí que ja aneu col·lapsats
dos anys
i després nada més
que ja
tres mesos
per fer el projecte final
penseu que abans
era cinc anys
era l'ofici
sobretot
el que imperava
ara sembla ser
que l'ofici
ja pots
en algunes escoles
ja pots anar aprenent
després
m'explico
ja te pots espavilar
intento
que jo aquí
sorti
el més preparat
en l'ofici
intento
una altra cosa
és que
un arribi
a conèixer-ho tot
i altres no
altres siguin
més espavilats
o altres
s'encantin
fent la feina
però
realment
és que
més matèries
no sabrien
ni hi ha
ni on col·locar-les
que podríem fer
uns cursets
abans
del dematí
doncs podria ser
podria ser
a veure
de totes maneres
inclús joia
no simplement
se limiten
a fer les classes
cada tres mesos
sempre ve
un altre artista
que abans
que un altre món
de la joia
que parla
de la seva
manera
de presentar
l'obra
això significa
que ja
t'endueix
una mica
hem tingut
també
persones
que han vingut
a donar
aquest tipus
de
curset
també
en una setmana
donar explicacions
sobre
l'acabat
de la peça
presentar-la
una mica
tot el desenvolupament
de cara al client
de cara a treballar
de cara al client
i després
també
en altres
per exemple
anem a Múnich
que ja ho saps
una vegada l'any
anem a Múnich
on coneixem
també
altre tipus
de lliuria
que no sigui
l'or
o la plata
simplement
que això
també
a l'escola
es dona
també es fan
uns exercicis
de plantejar-se
amb uns altres
materials
ara en aquest moment
hem assistit
a un any
a Múnich
i ara
acaba de vindre
un alumne
que representava
l'escola
també ha anat
a Mallorca
en una altra fira
bé
sempre hi ha coses
per on
de totes maneres
és una constància
i t'hi fixes
que hem vist
al llarg
de tota la temporada
en bona part
dels cicles formatius
de grau superior
els docents
reclamen
que s'allargués més
un any
com a mínim
perquè
tant els professors
com els alumnes
diuen que es dona
moltíssima matèria
en un temps
molt reduït
i que caldria
ampliar una mica
parlen d'aquesta reforma
que s'està fent
de la lua
cicles que són d'un any
que passen a dos anys
doncs a lo millor
els que ja són de dos anys
l'únic canvi que hi ha
és de currículum
que sí que estan donant
ja tres anys
no sé si
es pot fer
i aquí a l'Escola de Terror
també és possible
que es doni
començarem pel disseny
que és el que s'està estudiant
perquè ja
que sigui ja
si no una licenciatura
sigui una diplomatura
que sigui
alguna cosa més
i que siguin tres anys
sí sí
la veritat és que
en dos anys
a veure
jo sí satisfet
de totes maneres
em pensava
que em costaria més
que no sabria
com
en dos anys
poder resumir
però
hem de tindre en compte
que ara
el jovent
entra més preparat
també
ara la gent
és més segur
que sap el que vol
ja venen
amb el xiu artístic
venen més formats
o sigui que també
tenen una altra capacitat
i més nois que noies
o més noies
no no
això noies
sempre
des que va començar
jo estic rodejat
de noies
però quan vas
i t'hi fixen
els tallers
de joieria
ja són més de nois
que de noies
no?
no?
no?
noies?
mira
avui dia les noies
és joieria de noies
és que quasi tu
els tallers tenen noies
ja veus
no ho pensava
jo
llavors era impossible
que una noia
estigués en un taller
però jo tinc alumnes
alumnes meves
que me les demanen
que me venen a buscar
dient que hagi acabat
i estan a Barcelona
hi ha un parell
de dos o tres
i estan treballant
entre elles a Barcelona
sí sí
és important
el que comentava
també el Tomàs
perquè hi ha com una
hi ha cicles formatius
que tenen programes
d'intercanvi
depèn sempre
del tipus
de famílies
que estiguem parlant
dels cicles formatius
però des de la pròpia escola
i el Tomàs mateix
és igual ho diem
dinamitza molt
aquesta participació
dels alumnes
a certaments
heu guanyat premis
com a escola
alumnes que s'han presentat
que han guanyat premis
d'abast internacional
per tant
hi ha molt de talent
a l'escola d'art i disseny
de Tarragona
a veure
si l'alumne
has vist
dues alumnes aquí
que estan il·lusionades
en l'escola
que estan il·lusionades
en el que fan
que això és el que es tracta
a l'escola
realment
quan un preguntes
per què estàs aquí
si només que venen
a buscar un títol
malament
hi ha que buscar
alguna cosa que portes dintre
i poder expressar-ho
si aquest camp
és el de la llogeria
benvingut sigui el de la llogeria
que ara jo
per exemple
jo abans
hi havia molts alumnes
a l'escola
en llogeria
perquè feien un rotatiu
passaven pel taller
aprenien una mica
el que era l'ofici
les animava
que jo
veien que en una petita taula
pots fer meravelles
no necessites res més
perquè ja mateix
la Mireia
fa escultura
l'escultura
un espai
és més grandiós
si t'es un taller molt gran
i tu pots expressar llogeria
pots arribar a expressar
el mateix si vols
però són petites escultures
en petites escultures
és llogeria en petit
i poder-lo expressar
en un lloc reduït
que tu t'ho fas tot
dibuixes
fas
aquesta és la interessant
i és la bonica
que té la llogeria
altres
il·lustració
sempre necessitaràs
l'ajuda de
la imprenta
o la fotografia
llogeria
realment
dibuixes
i fas la peça
i l'acabes tu
us agrada
tota la part del procés
a l'hora de crear una joia?
sí
és que si no hi hagués
un començament
no hi hauria
el final de la joia
que no us agradi més
des del punt de vista creatiu
o des del punt de vista material
doncs treballar més els materials
polí no s'agrada
polí
polí la màquina va molt bé
veus
veus
a la que rasques una mica
tot és molt bonic
però hi ha coses
que ens agraden més o menys
m'agrada
és el dibuixal
el dibuix
jo
és aquí
la perspectiva cavallera
la perspectiva milita
això el dibuix tècnic
ja
en altre món
això és terrible
no
però sempre va bé
per saber les vistes
de cada joia que vols crear
i t'has de fer un plantejament
abans
però avui el que passa
és que a més
tenen la sort
que es fa també
infografies i buits
per un tenedor
que allí les perspectives
te les crea
ja la mateixa
el mateix programa
te crea les perspectives
i te crea els volums
i això és la sort
de treballar
avui dia
dissent de joies
per un tenedor
a veure
jo ja sé que és
complicat explicar-ho
però en cadascun
dels vostres casos
tu que has acabat
i que ja estàs treballant
i la Mireia
altra banda
que també
en les classes
doncs ha d'anar fent
com és tot el procés
primer has de pensar
què vols fer
el tipus de material
que has d'utilitzar
això arriba després
quan ja tens la idea clara
quin és el teu procés
de creació d'una peça?
aviam
el meu procés
primer penso molt
vull dir
no ho sé
sempre estàs
és que sembla que no
però és inevitable
i sempre estàs amb el cap
donant-li voltes
pensant
no ho sé
veus coses
i no ho sé
jo crec que no
no pares mai
d'imaginar
sempre veus formes
que et criden l'atenció
i llavors jo
en el meu cas
que vaig a fires
i m'estic així
començant a introduir
en el mercat
i tot això
doncs també he de mirar molt
en el meu cas
doncs
qualitat
preu
saps una mica de tot
els materials que has d'emprear
que és una inversió
clar
jo
en fires
i això sempre treballo en plata
perquè és el que més econòmic surt
però clar
tot i així
per molt econòmic
que sigui la plata
clar
s'ha de pensar
que està feta a mà
que té unes hores
té un treball
i
llavors
vull dir que
que s'ha de valorar tot això
i llavors jo
en el meu cas
que jo ja estic fora de l'escola
i tot
el que he de mirar també molt
és que
faci un tipus de peça
que no m'aporti tampoc
molt de temps
ni molt de treball
ni molt d'això
perquè llavors
a l'hora de posar-li preu
clar
doncs que sigui una mica assequible
per la
que ho puguis vendre
clar
doncs mirar molt
això
que sigui més aviat
que sigui bonica
vull dir que sigui
que es pugui portar
clar
en el cas de fer mercats
vull dir la gent et compra
per portar-ho
llavors ha de ser portable
còmoda
una mica diferent
fora de lo normal
no sé
has de pensar molt
clar que no sigui
el clàssic de tota la vida
que sigui original
també
que sigui original
però que sigui
aviam
moltes variables
moltes variables
sembla una tonteria
moltes vegades
sembla que sigui fàcil
i li dones
perds molt de temps
donant-li voltes
amb tot això
després a l'hora de fer
doncs ja amb la pràctica
ja tens més per la mà
però a l'hora de
t'has de plantejar
moltíssimes coses
jo en el meu cas
que estic ara
m'ho he de plantejar molt
amb la plata
quins altres materials
t'agrada treballar
o fas la plata
només
jo faig plata
llavors sempre combino
amb perles
li poso perles
quina és la peça
que has fet
o de les peces
que has fet
que t'ha agradat molt
que dius
aquesta no la vull vendre
que és el per ventre
bueno així
per vendre
vull dir
jo per exemple
la que m'agrada molt
va ser la del projecte final
que a part
m'ha costat el meu
es pot explicar
què era exactament
era una polsera
així amb quadraders
diversos quadrats
i era plata
plata oxidada
vull dir
bueno
tenia la seva feina
tampoc ara ben bé
no sé com explicar-la
era articulada
era articulada
sí
era articulada
sí
tenia feina
sí
només pel fet
que sigui articulada
tenia feina
i bueno
l'ha vist gent
i bueno
allò que l'ensenyes
bueno
l'he portat a concursos
i tot
i hi ha gent
que pues
ah m'agrada
aquesta no sé
és la peça
de la que és més orgullosa
sí
suposo que també
li vaig posar
també molta il·lusió
vull dir
era un projecte final
també anava molt per la nota
vull dir
no sé
a l'hora de
aquí també
és el moment
on
on demostres
tot el que has après
no sé
és
és diferent
és molt més sentimental
que bonica
poder
no ho sé
a mi m'agrada
clar
però
jo aquesta peça
aquesta és la que tens
allà
és la joia de la corona
la tinc allí
jo no sé si la Mireia
ja t'he pensat
encara que està
primer
doncs quin serà
el seu projecte
de final d'estudis
no
de moment encara no
és aviat
és una miqueta aviat
i és
anant
anant fent
anant dibuixant
i com més
com dic jo
com més treballes
més idees et venen
i
és anar treballant
i anar pensant
cada dia
amb noves formes
i amb el que
al client li pot agradar
has fet
ja has començat
a treballar
clar
en lloc del curs
has treballat
que és el que has fet
que recordis
des del punt de vista
més pràctic
el taller
que és el que has fet
aquest curs
que t'hagi agradat més
perquè com que has fet
moltes coses
potser queda
limitat una mica
sí
doncs al començament
només al començament
de curs
vam fer un anell
quadrat
de forma quadrada
amb una roca
de l'abastre
de color marró
i una noia
estirada al damunt
dormint
tot en petita
amb l'abastre
va aprofitar
el món que coneixia
de l'escultura
per fer aquesta figura
ella no t'ho diu
però ella és filla
de Serral
que són realment
d'anar
de l'abastre
i per això
està il·lusionada
tot en aquest món
de l'abastre
a partir del centre
d'altesania
s'ha estat treballant
sobre això
sobre l'abastre
pel que es devingui
també joia
i llavors
van ganar
tres professionals
a la lliuria
dissenyadors
en aquest cas
el Majoral
i un altre noi
el Mar Monzó
el Mar Monzó
gràcies
m'han invitat
a mi també
per fer
alguna col·lecció
de
en pedra
de l'abastre
s'està recuperant
perquè va un temps
que es va perdre
sí
això ho sap més la Mireia
això als anys 70-80
està bé
a plena venda
a tot arreu
hi havia des de tot
hi havia de l'abastre
a l'escola
de cop i volta
es va frenar
com tot
i ara
ho estem ficant
a la jolleria
i s'ha fet
i els alumnes
ella també ha fet
un anell
que és l'anell
de l'abastre
i els alumnes
també aquest any
les hem fet
fer un treball
en l'abastre
i han fet
el de dret
hi ha coses
molt boniques
que s'ha fet
parlaves de l'abastre marró
però de fet
hi ha moltes tonalitats
la gent només
li ve el cap al blanc
de tota la vida
el blanc en vet
perquè té unes transparències
que són molt maques
ella ho sap treballar molt bé
perquè el coneix
molt bé
ella ha fet unes peces
molt maques
en colors i tot
o sigui que
estem aprenent ara
en velles
i escolta
una pregunta
que potser
sembla una vejana
de promi
em crida l'atenció
clar
heu de treballar
els materials
però no podeu treballar
tots els materials
avançant
deia la Maria
jo treballo amb plata
perquè és més econòmic
a l'hora dels tallers
teniu classe de gemologia
tot tipus de materials
tots tots
no els podeu treballar
no podeu treballar
amb diamants
ni
estic fent una exageració
a veure
treballar amb diamants
no és treballar amb diamants
és col·locar diamants
en aquella obra
si l'encàrrec
ho reps amb diamants
no hi ha problema
a la muntura
tu li pots fer
tant a un diamant
m'he dit
el diamant
és la pedra
més estupenda
que pots fer-li
amb un anell
llavors
és ideal
per amuntar-la
tu només
que tens que fer
la boca
que s'assentarà
la pedra
o sigui que
pots treballar
amb bol
amb bol blanc
en platia
en platia
avui dia
no es treballa
perquè és que ja
no es treballa
perquè el preu
és desorbitat
també és veritat
que és un metal
que costa molt
de fondre
per a nosaltres
costa molt
fondre a 2.000 graus
i nosaltres
no tenim eines
per fondre a 2.000 graus
però
no el sigui
no l'estan preparat
per treballar amb tot
i fer les al·liacions
perquè és la importància
Clar, parlaves
el platia
és caríssim
però de fet
afortunadament
en els darrers anys
la joieria
va trencar
amb allò tan tòpic
estereotipat
del brillantet
de l'or
de la plata
avui dia
es poden utilitzar
materials inversemblants
i que realment
donen una riquesa
i una vida
a una peça
que a veure
independentment
del preu material
a vegades
és molt personal
però davant d'un anell d'or
que no té res
a una peça
que el material
no sigui noble
entre cometes
jo no ho dubto
em quedo amb l'altra
i això doncs
s'ha guanyat molt
en el camp de la joieria
tu has parlat de diamants
i jo m'he sento
tan satisfet
muntant un diamant
com muntant
una pedra de riu
que m'han portat
un caragol de riu
que una persona ha trobat
i li té
se'l t'estima
i vol muntar
un disfrut igual
muntant una cosa
que l'altra
les coses inversemblants
amb les que haureu
treballat fent joies
a veure
sobretot
bé
ells potser
no tant
però tu professionalment
jo des de plàstics
he ficat trossos
de ferro oxidat
que m'he trobat
al damunt d'una peça
perquè a vegades
estàs creant
una peça
que dius
a mi m'agradaria
que la plata
tingués aquest color
satinat
d'oxidat
és clar
arriba un moment
que aquest oxidat
de la plata
és conegut
no té cap truc
ja sap tothom fer
ja es veu
està massa vist
bé
no hi ha problema
fiques ja una xapa
directament
directament de ferro oxidat
que t'has trobat
i queda estupenda
entremis d'una pedra
que potser
brilla moltíssim
jo he muntat
igual
una peça d'or
igual he muntat
un tros de pissarra
i al costat seu
un diamant
això és l'agradable
que
hi ha una pedra
que ja te dona
un altre color
i te dona
una altra sensació
una altra textura
aquella pedra
al contrast
queda molt bé
us agrada experimentar
materials
així diferents
la de vostra
jo ja sé
que el tens allà
a la taula
però us agrada experimentar
i allò de dir
calla
provarem amb això
jo
jo no gaire
ets més conservadureta
en aquest sentit
no m'acaba de vindre bé
vull dir
no li trobes l'espai
en aquestes coses
no
jo sóc més
clàssica
poder en aquest sentit
i tu m'hi veia
jo taller
i empastifar-me fins dalt
i provar coses noves
resines
fangs
el que sigui
resines i fangs
que també s'apliquen
a la jolleria
i ara jo
ella diu
que li agrada treballar així
però potser canviarà d'opinió
perquè jo estic preparant
un simpòsium
de lliuria
on vindran
13 artistes europeus
un simpòsium que has treballat molt
perquè es faci aquí a Tarragona
i tant
però molt
i fa molt de temps
he lluitat pel que es faci
i
perquè m'agradarà
que Tarragona
conegui un altre tipus de lliuria
l'escola
ja ha donat un pas endavant
ja ha donat
aquest pas endavant
que
el diamant
no té que ser
el típic anell
de la pedra
en el centre
sinó que el diamant
pot estar
l'anell de pedida
que deien
de promesa
que avui dia
és de pedida
i de pedida
avui dia
és ja
no sé si es regalen
anells quan se separa
no ho sé
s'està fent
què dius ara?
en lliuria
s'estan fent ara
anells de despedida
anells de separació
anells de separació
sí, sí
s'està fent
Déu-n'hi-do
ha entrat
això ja ha entrat
aquest món ja està
és com les comunions civils
que diuen ara
també és una mica
tot és
exactament
exactament
i és que s'estan fent actes
fins a dir
vols
s'estan fent actes
ja que mirar-lo
d'una manera més racional
més natural
tot i això
i tot pot ser una festa
no té que fer un drama
això també és
bueno
ja ho parlaré
d'un altre tema
però jo sempre
quan una persona
amb una parella
m'ha vingut
és que s'han separat
jo les he donat
l'enhorabona
a veure
si s'han separat
hi haurà algun motiu
no m'importa aquí
però si s'han separat
segurament que es prové
això ho tinc
bueno
sí, sí, sí
és una manera de pensar
i com que soc molt optimista
penso que es prové
jo com a formació professional
soc professor
del Vidal i Barraquer
el tema
el tema de les pràctiques
que tu has dit
que realment
hi ha moltes pràctiques
moltes hores de pràctiques
amb les pràctiques
s'utilitzen materials
llavors
el material
el deu posar a l'escola
no el porta l'alumne
no, no, ara vull dir
la plata la porta l'alumne
i els materials
se recelquen
inclús
nosaltres ja proposem
una peça
a fer
en recerca de materials
i és l'alumne
el que va buscar
el material
el que vulgui
el que vulgui
des de botons
de botons
que té a casa seva
sí, sí
molt bé
i poden ser utilitzables
per una joia
sí, sí
això s'està fent
i després un altre tema
la qualificació professional
del cicle
de joieria
aquí
abans d'entrar
ho comentàvem
el tema dels talladors
o muntadors
el tema dels gemòlegs
el tema
dels rellotgers
dels dissenyadors
la mateixa titulació
engloba
tot aquest ventall
de possibilitats?
no
no, no, no
el joier
és el creador
de l'obra
és el que surt
preparat
per crear
la seva pròpia ebre
per dibuixar-la
presentar-la
i després fer-la
i tindre el domini
d'aquest ofici
però en joieria
hi ha molt d'oficis
naltros
els joiers
sortint d'una tradició
quan jo vaig començar
a treballar
jo vaig començar
d'aprenent
el que es feia abans
eren sacadores de fuego
en català
no sé com es deia
però sempre que he comentat
és sacadores de fuego
eren
figure't tu
que dius
sacadores de fuego
doncs és un títol
que a tota Espanya
es donava
de sacadores de fuego
és el que naltros
feien la peça
ja ni a vegades
ni la dibuixaven
perquè no es contemplava
que tu dibuixessis
una peça
avui dia no
avui dia
però provee d'aquest ofici
sacadores de fuego
després hi ha
l'engastador
el que talla les pedres
el repulsador
el repulsador
repulsador
què vol dir el repulsador?
el repulsador
és el que
aixeca formes
bombant-les
com una botella de vidre
per exemple
és un bufador
exactament
o sigui
que hi ha moltes tècniques
que alguns alumnes
després van
amb altres tallers
que es practica
aquest tipus de feina
o en cursets
que es fan
per exemple
a Barcelona
l'escola de
de llogers
del gremi
el que ara és
que no
que ara seria
l'escola de joyeros
que diu
llogers
fan cursets
d'aquest tipus
podem fer
que un cop acabin
si volen
ampliar coneixements
específics
dins del mateix ofici
hi ha molta gent
alumnes meus
han fet
després
han anat a Barcelona
a fer d'encastador
a estudiar
dos anys més
per encastar pedres
gemologia
també molts
s'han anat a fer
i molts altres
han acabat
anant
a fer
fer la licenciatura
de
de belles arts
o sigui
és que
o gemologia
que també
són tres anys
també de gemologia
i el que vol dedicar-se
al món de la rellotgeria
el món de la rellotgeria
està molt estipulat
simplement això
rellotgeria
i existeixen
unes escoles
de rellotgeria
no sabria quines són
però existeixen
jo tenen uns títols
que no hi ha gaires
a Barcelona
n'hi ha una
sí sí
però és que s'està perdent
també
perquè avui dia
la rellotgeria
abans una rellotgeria
sabia fer
la mà
la peça
que faltava
tenia uns tulnets
i treballava
en la peça
però avui dia no
i menys avui dia
amb el món de l'electrònica
no
i ara a vegades
persones que tenen rellotges
de paret a casa seva
hi ha uns quants rellotges
afortunadament a Tarragona
que fan i ho fan molt bé
però és un ofici
que s'està perdent
però és clar
sí sí
però no
hi ha una escola
hi ha una escola
a Barcelona sé que hi ha alguna
Tomàs
després a mi m'agradaria
m'agradaria una mica
doncs recordar els oients
que estigui
la part més formal
però de dir
quantes places
els horaris
tot això
però a mi m'agradaria
que donessis algun detall
més d'aquest simpòsium
tot i que en parlarem
més endavant
fora de l'espai eines
però val la pena també
perquè d'alguna manera
també pot convidar molt
els joves
que vulguin dedicar-se
a aquest ofici
i estiguin dubtosos
exactament
perquè vegin que
hi ha una altra
hi ha una altra possibilitat
en el món de la llogeria
molt creatiu
que no és el simplement
de dominar
els metalls
és expressar-se
al final cap
la llogia
és una expressió
portada al cos
i s'ha fet
de moltes maneres
i els primitius
ho han fet
de moltes maneres
els primitius
ens han ensenyat
a nosaltres
a fer llogeria
pel cos
s'estan imitant
aquests cullerets
tota aquesta espècie
de llogia
inclús reciclada
que es fa avui dia
i llavors
jo ja
tenia
com tu has dit
tenia ganes
de fer aquest simpòsium
coincidint
amb els 35 anys
que
se va inaugurar
el taller de llogeria
a l'escola
que va ser
quan se va inaugurar
l'escola d'art
l'escola d'art
s'hi inaugura
l'any 75
havia aquesta
cosa d'innovar
de fer més matèries
i la primera
que va entrar
com a primera matèria
va ser
la de llogeria
al costat
una mica
cercant l'esmar
es feia
esmaltaven
esmaltaven peces
al foc
avui dia
això s'ha perdut
bastant
a nivell
comercial
s'ha perdut
bastant
sí que a nivell
artístic
l'esmar
està en auge
també
és a què
també es fa
però
diguéssim
que va haver
un gran boom
d'esmaltar
el foc
sobre cobre
també es pot esmaltar
sobre plata
llavors
neix al costat
de l'esmalt
i
a poc a poc
comença
a bullir
la llogeria
i
jo vaig arribar
a tindre 50 alumnes
d'alumnes
de llogeria
però ja dic
i porten ara
35 anys
en Bixó
he volgut fer
aquest treball
en simpòsium
que
és un treball
que diguéssim
ja té una firma
hi ha una llogera
de basca
que ho porta
que ho fa cada any
i busca
puestos on fer-ho
jo en la seva
col·laboració
farem aquest
aquí a Tarragona
vol dir
necessites també
és que no es faci
muntar
tot una cosa
i menys
per falta d'experiència
ojalà
aquest simpòsium
es pugui fer
cada 5 anys
pel bé de la ciutat
també
perquè també
això pot aportar
una sèrie de gent
que les interessa
a vindre
a participar
en aquest simpòsium
en aquest cas
vindran gent
de la República Txec
vindran de Lisboa
vindran d'Erlovàquia
vindran d'Alemanya
d'Holanda
en fi
està quasi tota Europa
representada
en aquest simpòsium
per artistes
vindran una noia
sud-africana
i amb ganes
a més
servirà
no simplement
per reflectir
el que ells fan
perquè cada
cada tarda
hi haurà una xerrada
d'aquests artistes
on presenten
la seva obra
el motiu
com l'han fet
i si hi ha un diàleg
amb ells
per poder preguntar
i després
ells aquí també
faran uns
treballs
o sigui
l'escola
l'aprofitaran
com taller
per fer algun treball
i per tant podran ser observats
pels alumnes
per veure com treballen
podran passar
mirar com treballen
i després sobretot
veure les obres
que han fet
també
estaran exposades
al Museu de l'Almodel
hi haurà les peces
que han portat
aquests artistes
i després
hi haurà una continuació
treuran
les que han portat
i
hi haurà una
una continuació
amb les peces
que s'han fet aquí
doncs serà del
16 al 23 de juny
del 16 al 23 de juny
en parlarem
quan s'acosti la data
si et sembla
més detall
dirien
noms artistes
i tot té l'horari
doncs ja donarem
tots els detalls
parlaves que va haver-hi
una època
que a l'escola
a Jolleria
podia tenir
fins a 50 alumnes
ara les places
són limitades
són limitades
però bé
és clar
50 alumnes
són pel que
hi havia 5 cursos
sí sí
clar
divideixes
només que hi hagi
10 de cada curs
ja tenen los 50
ara estan limitades
a 15
i normalment
com va la cosa
de l'oferta
i la demanda
hi ha gent
que es queda fora
com altres cibles formatius
no
en Jolleria
no hi ha aquest boom
si arribem a 15
ja estem prou contents
balluen sempre
entre 10 i 15
menys competència
per vosaltres
millor
sí
menys competència
menys competència
la competència
ajuda
sí però
no sé
el que dèiem abans
dins del que és
posteriorment
incorporar-te al mercat laboral
el cas de la Maria
ara la Mireia
també parlava
el més bonic
quan dediques
aquest ofici
és l'autoocupació
muntar el teu propi taller
perquè altres sortides
laborals
que pugui tenir
treballar en una Jolleria
per un altre
també podria ser
d'encarregada
d'una botiga
o d'una àrea
per exemple
hi ha alguna cosa
del compte ingles
que tingui una àrea
de Jolleria
el coneixement
de la Jolleria
per poder-la expressar
i poder-la vendre
també és factible
de fet
n'hi ha gent
que està treballant
en Jolleries
aquestes grans franquícies
del sector
de la Jolleria
Tous
etcètera
fan més mal que bé
o més bé que mal
no no
ajudant a conviure
no no no
o sigui
jo no sé si ells
creuen que
són ells
és la gent jove
que fa la competència
amb ells
que seria quasi impossible
però
no no no
és molt diferent
té que haver públic
pel tot
jo no concebeixo
segons què
la gent porti
i altra gent
no concebirà
la persona que es va
comprar una joia
en aquestes franquícies
que tu dius
mai comprarà una joia
d'un taller d'orfebreria
en cap cas
i al contrari
si tu vas a un joier
que té el seu taller
i que et fa la peça única
no aniràs a una franquícia
exactament
aquí a Tarragona
fidelitza molt
aquí a Tarragona
sabem que hi ha joies
que tenen una manera de ser
i se remostren
i té els seus clients
i té els seus clients
ja està
a partir d'aquí
dubto que aquesta persona
se't vagi a carregar
algú
al tou
doncs jo diria que sí
que Tarragona
té tradició
de joiers
i això comprovem
perquè quan volem una peça
sabem on anar-hi
i portem aquella peça
i que la identifiquem
és el que tu dius
la joia és una cosa
que es porta a dins
però als qui ens posem
una joia
en un moment determinat
també ho integrem molt
en la nostra vida
la nostra manera
de pensar
de fer
i això ho diem
en una taula
en què
tret del rellotge
i una goma pel cabell
però no portem
el Tomàs porta una arracada
unes arracadetes
i un rellotge
tu portes una papallona
aquí
però tampoc no
escolta
sembla mentida
ens teníem que posar
les millors joies
per fer aquest programa
avui
hem quedat fatal
però què li dius tu joia
aquí està
efectivament
ara anava a dir
una frase
d'aquelles molt curcilones
però a mi ja
m'ha d'estar al viu
i acabem a l'espai
aïnes d'una manera digna
moltíssimes gràcies
Tomàs Palos
que diuen que et jubiles
però no sé si creurem-ho
jubilar-me és de
a l'escola
de l'escola
de fer un treball
a l'escola
de fitxar a l'escola
cada dia
que per mi ha sigut
tota la vida
una satisfacció
és un honor
per mi ha sigut estupendo
però el que només jubilaré
és que el Tomàs
sigui el Tomàs
i faci la seva obra
per la resta de Tarragona
cap problema
ara els alumnes
no sé què pensaran
no el deixareu jubilar-se
no
m'han dit que es faran forts
a les portes de l'escola
i no deixaran marxar
sí, sí, això
jo sempre estareu bé
a donar
qualsevol serrada
ja m'ho imagino
Tomàs, com sempre
un pla que ens hagis acompanyat
igualment
de veritat
i la Mireia Magra
i la Maria
hem on ha fet
moltíssima sort
de veritat
moltes gràcies
i a veure que feu
peces ben boniques
i que nosaltres
les podem gaudir
i tant
això superem
Francesc
que ens retrobem
la propera setmana
el proper dimarts
jo volia agrair
que el senyor
que s'ha preocupat
precisament
de fer aquestes celtúlies
però interessants
que a vegades
no m'has d'agrair res
és Tarragona Ràdio
els mitjans de comunicació
sí
és la Jolanda
és Ricard
jo
el que faig és el mínim
falta aquestes pente
que se col·labori
i tot això
també és cultura
cultura
tant que l'Ajuntament
volen fer
l'any de la cultural
cultura
se comença
pel petites coses
pel petites coses
donar a conèixer el Montarragona
es pot donar perfectament
per via de la jolleria
i per via de l'escola
d'activitat de Tarragona
per descomptar
i aquí estem
al final ho diré
vosaltres sí que sou una joia
sabia que no vas per aquí
moltíssimes gràcies
bon dia
bon dia