Doncs aquí seguim en directe amb tots vosaltres
des dels jardins del Camp de Mar de Tarragona.
Temps del cinema, al matí de Tarragona Ràdio,
en un escenari poc habitual, perquè generalment aquesta secció,
aquest espai, ja sabeu que la fem des dels nostres estudis
de l'Avinguda Roma.
David Serra, bon dia.
Bon dia, això és romàntic, fins i tot.
Molt romàntic, estem...
És que és molt bonic.
Ara deia, David, pensa una pel·li que pogués una miqueta visualitzar
els oients com estaríem ara, i tu deies, descalzo...
Mira, perdo els papers perquè fa una iret i se'n volen els papers.
Bueno, això són les vicissituds d'estar a l'intemperi
que havíem fet.
Ui, espera, que és...
Estan molt lluny, no?
Estan molt lluny, ja els tinc aquí, com a mínim per saber quines pel·lis.
Perdem la cartellera aquí.
Sí, sí, perdem la cartellera.
Perdem els papers.
Descalzos en el jardín.
Fins i tot el David s'ha tret les sandàlies,
perquè ja li donarem més semblança.
Està molt bé.
És una escena de cinema. Aquests jardins, mira, que són macos, eh?
Sí, i estan molt a prop i, no sé,
jo penso que no estan prou aprofitats, eh?
Perquè diguis que no et trec.
Veus que ve.
No n'entreus mai, doncs veus?
El Camp de Mar.
Jo anava al col·le aquí al costat.
Anaves a Sant Pau?
Al Col·legi Sant Pau, sí.
Ah, mira.
I aquí veia els ballers i danza russos, sempre, cada any.
Sí, és veritat.
Sempre venien els russos.
I el cubano, el balé nacional de Cuba, con Alicia Alonso.
Con Alicia Alonso.
Déu n'hi...
Bé, ui, ui.
Avui que no està el Juanjo, diguem-ne que és la veu contemporània de l'espai de cinema.
Si ens deixen sols el David i una servidora, podem fer un programa una mica...
Sí.
Ai, com a...
Palagós, o?
Una miqueta.
Avui és que tinc el dia.
Avui estic una mica tenint.
Tens el dia fluixet.
Deu ser que està així ennubulat i tot plegat.
No hi és el Juanjo i és una bona notícia que no hi sigui, no?
Perquè no podem gaudir de la seva presència.
No, m'explico, m'explico.
A veure, a veure...
Perquè està a Barcelona treballant, tenint els seus compromisos professionals.
I això és una bona notícia perquè és una persona d'un gran talent i que cada cop més està obrint pas en el seu ofici, que és el món del cinema i l'audiovisual.
Per tant, estem contents des d'aquest punt de vista que avui no ens acompanyi i esperem que ens acompanyi el proper divendres.
No tenim moltes estrenes, eh, David, aquesta setmana?
Doncs...
El que és a Tarragona, els cinemes de Tarragona, s'estrena el Campamento Flippi, que m'han dit que no cal ni que les mentem.
Jo no l'esmentaria, que em conegui el Flippi, doncs que flipin amb ell, perquè jo, veritablement, és la pel·lícula que quan l'ha vist a la carterera me l'ha esborrat directament del mapa mental.
Doncs, tot i que som aquí al jardí, sí que tenim alguns fragments perquè ambientin els oients de pel·lícules com la de Garfield i su pandilla, la crònica d'un enganyo o el retrato de Dorian Gray.
Podríem començar parlant d'aquesta, després que escoltem un fragmentet d'aquesta pel·li.
D'acord.
He hecho cosas horribles, cosas monstruosas, y eso tiene un precio.
¿Te acuerdas de cuando llegué a Londres?
Tenías las dos únicas cosas que merecen la pena, belleza y juventud.
El mundo es tuyo.
Propongo causar un pequeño alboroto.
Eres perfecto.
¡Esta no es mi verdadera cara!
Nunca envejezco.
Nunca tengo cicatrices.
¿Qué eres?
Aquello en lo que tú me has convertido.
¿Cuál es tu secreto?
Si te lo contara, tendría que matarte.
Qué aterrador.
¿Qué hay ahí dentro?
¡Dame la llave!
He visto mi alma.
Y eso tiene un precio.
L'obra d'Òscar Guell, sempre inquietant, universal, no caduca, no passa el temps i s'ha portat al teatre, al cinema.
Tenim ara una altra mirada, no sé què tal anirà.
¿Qué en saps, David?
Doncs sé, d'aquesta en concret, sí que sé molt, des del punt de vista que ja me l'he vista.
L'has vista?
Saps moltíssim.
Que bé que l'hagis vist.
Jo sóc un enamorat, confés, de tot el que va fer Òscar Guell, no tant de les adaptacions,
tot i que, hem de dir una cosa, el director d'aquesta pel·lícula és, curiosament, Oliver Parker,
és un dels adaptadors oficials de, bueno, va fer El Marí l'Ideal, la comèdia, la importància de Marc Ernesto.
D'Òscar Guell, també?
D'Òscar Guell.
És un cineasta especialista d'Òscar Guell.
Sí, però aquesta pel·lícula ha sortit una mica crepusclo, és el Colin Firth i el Ben Barnes,
els que estan de protagonistes principals de la pel·lícula, i és una pel·lícula correcta des del punt de vista
de l'adaptació purament de direcció, els actors estan bé, però no arriba a les magnífiques adaptacions clàssiques de la pel·lícula.
Perquè se n'han fet moltes, no?
Sí, jo ara estava intentant buscar una miqueta, per recordar-me, hi ha una que és del Levin,
que és l'Albert Levin, que va ser el director de la Pandora i l'Ordan de Serrante,
estem parlant d'una pel·lícula del 1945, i que en aquest cas, doncs, bueno,
és una adaptació molt correcta, però probablement més fidel a l'espírit d'Òscar Guell
que aquesta, que, bueno, ni és fidel a la lletra, ni és fidel exactament a l'espírit.
També és cert que amb les possibilitats que dona avui dia el cinema, tècniques,
diguem que es deixen anar una miqueta més i se'n poden anar de la olla, si em permets l'expressió.
En aquell moment, clar, parlem de la década dels 40, el cinema no permetia,
i era més cinema més artesanal des d'aquest punt de vista, per tant,
el text i el guió tenia fins i tot més importància que la imatge,
tot i tractant-se de cinema, no?
Sí, i a més la proximitat, o sigui, per exemple,
Lubits també va ser un gran adaptador d'Òscar Guell,
i en aquest cas la voluntat de, la ironia, per dir-ho d'una manera,
de l'obra d'Òscar Guell, que algú parlava i deia,
i estic totalment d'acord, que en certa manera era la novel·la
que retratava molt millor el que sentia el mateix Òscar Guell per dintre.
O sigui, venia a representar aquest dandisme del personatge
que no en veia mai, i aquest quadre misteriós
que en certa manera representa tot l'espírit, tota la por d'ombre.
És una pel·lícula que jo la recomanaria d'entrada
a aquestes persones que no coneguin potser ni l'obra literària
ni que tinguin cap referència,
perquè com a aproximació pot ser interessant.
Doncs ja ho sabeu, el retrat de Dorian Gray en castellà,
perquè es projecta en castellà en aquest cas,
una pel·lícula, doncs bé, amb aquestes acotacions que feia el David,
però sí que és cert que aquells que han llegit l'obra d'Òscar Guell,
i els que no, potser si tant seran, però els que l'han llegit,
jo crec que, perquè com que és una obra d'aquelles que llegeixes
quan ets molt jove, dius, calla, que en ve de gust tornar-la a llegir,
perquè és molt inquietant aquest no envellir,
aquesta por a la decadència, no?
que poc o molt tots tenim en algun moment a la vida.
Exactament, el que passa és que les versions...
Vendre l'ànima al llibre, en definitiva.
Cuidado que les versions per joves, jo me'n recordo,
que sempre eren versions abreujades d'un llibre que ja és suficientment breu
i que aquesta és per mi la dificultat, no?
Moltes vegades les aproximacions és millor des de l'honestitat
de l'obra literària pròpia de l'autodadaptació pura i dura.
Molt bé, doncs pel·lícula vista, pel David, vosaltres de l'Ostreu,
i bé, força recomanable pel que es traiem de les seves paraules.
Una altra de les pel·lícules que s'estrenen aquesta setmana a Tarragona
és l'última que protagonitzen Antonio Banderas i Liam Neeson
és la crònica d'un enganyó.
¿Crees que dues persones poden vivir juntas toda la vida?
Nosotros llevamos más de media vida juntos.
¿Desearías tener la oportunidad de acostarte con otra mujer?
¿Con quién eres más feliz en este momento?
Contigo. Te quiero, ¿sabes?
Pues eso está muy bien.
Si no te quisiera, me iría sin llevarme nada a empezar de cero.
¿Estás bien, Peter?
Consígueme una ama. La dirección que quieres.
¿Puedes reservarme un buen a Milán?
Buongiorno, señore. ¿Cómo estás, Will?
Disculpe. Eso es la defensa india de la dama, ¿verdad?
Sí, exacto.
Peter, Rafe, otro loco del ajedrez.
Una novia que conocí aquí cuando hice mis pinitos en el mundo de la moda.
Es la única mujer a la que podría amar.
¿Qué es peor? ¿Que la persona que quieres sea otra persona con otro hombre o que sea la misma?
Por favor, déjalo, por favor, papá.
Estoy tan cabreado que la estrangularía.
Jaque, mate.
¿Cómo te atreves?
Papá, lo que haces no está bien.
Y estás perdiendo el norte.
¿Cómo llegaste a saber de mí?
Había una carpeta en su portátil.
¿Leíste mis e-mails?
¿Ya has tenido tu venganza, no?
Oh, estoy seguro.
¿Sabes qué?
Mi amaba de verdad.
Hem llegit per algun lloc que no s'acaba de veure si és un thriller o un culebrón.
Doncs sí, mira, a veure, jo d'entrada el que m'he fixat, no l'he vista aquesta pel·lícula, eh?
M'he fixat en dos temes.
Un, el títol original de la pel·lícula és D'Oderman, l'autre hombre, crònica d'un enganyo, o sigui, no sembla res, però bueno.
Home, que té crònica d'un enganyo és que hi ha un altre home o una altra dona, és evident.
Però, a veure, aquestes coses que m'ho fan gràcia des del punt de vista que en parla moltes vegades, és necessari ser tan explícit en una història que, evident, parla d'un trio, d'una infidelitat en un thriller.
Tenim un director que va fer el diari d'un escàndalo que estava francament bé, que era una pel·lícula torrid, era una pel·lícula que més parlava també del tema de la venjança, de la rebenja, no?, i de la traïció.
I, en aquest cas, el tim d'aquest trio protagonista, que a mi em fa molta gràcia i que tothom que estic llegint a nivell de crítica parla molt bé, molt bé, de la pel·lícula des del punt de vista que és una pel·lícula equilibrada, de 88 minuts,
que això és tot un prodigi, una pel·lícula de 88 minuts, és un regal avui en dia en el cinema.
Doncs sí.
Sisplau, o sigui, això vol dir que aquesta pel·lícula...
I que no l'hagin tallat.
Exacte, i aquesta és una ventaja.
Això sí que és miraculós, que no l'hagin tallat, no?
Doncs mira, aquesta ara formaria part de la meva llista de favorites per aquest cap de semana.
A més, el repartiment és molt atractiu, l'Iam Nisson, que diia Antonio Banderas, i l'obra línia a mi m'agrada molt aquesta trio.
Sí, és un equilibri actoral, jo tenia ganes de veure el Banderas en una pel·lícula sòlida,
penso que el director és prou intel·ligent i valent per treure tot el que ha de treure, aquest actor,
que hem de recordar que està a punt de treballar amb Pedro Almodóvar en el seu propi projecte.
S'estrenen moltes pel·lícules en general aquest divendres, com passa cada cap de setmana,
però a Tarragona, només que nosaltres sabem, se n'estrenen quatre.
Hi ha algunes absències, però, per exemple, hi ha una altra pel·li,
que també la podem veure, que ens retroba o ens retorna aquell personatge, en Garfield.
Un arma secreta.
Esta es la pistola de cambios moleculares.
Ha caído en las manos.
Muy buena.
De la villana más tramposa y más malvada.
Destruídlos a todos.
De la Historia.
Ahora, la única esperanza del mundo es un superhéroe.
¡Oh, Dios mío! ¡Oh, Dios mío! ¡Es Garzooka!
Tres supermascotas.
Tus amigos son ya la nueva pandilla intergaláctica.
¡Guay!
Ellos van a salvar al universo.
De eso nada.
¡Oh, no!
Y el gato más famoso de todos...
¡Garfield!
¡Garfield!
¡Garfield!
¡Garfield!
¡Que siempre está comiendo!
¡Ha sido horrible! ¡Me ha torturado y me ha quitado la limonada!
¡Qué gatito más raro eres!
¡Garfield!
¡Garfield!
A veure, Garfield.
¿És Garfield?
No hi ha res a dir.
Pels seguidors i fans de Garfield.
Ara ho estàvem comentant.
O sigui, els seguidors de Garfield disfrutaran 3D.
O sigui, ara veurem moltes i moltes pel·lícules en 3D.
Algunes necessàries, altres no.
Sí, perquè encara no hem resolt el tema del 3D.
No, no, no, falten.
Hi ha moltes mancances.
I, de fet, inclús ara, en el món mundial i tot això...
A veure, nosaltres, des de la ignorància més absoluta,
no ho hauríem de perfeccionar una miqueta
i no fer-nos pagar entrada com a conillets d'índies?
Sí, però bueno...
Fins que no tinguem ben llestidet i ben resolt,
quasi que no ho posin a la venda, no?
Doncs la veritat és que a mi el que em sorprèn
és que la gent va, paga i que està funcionant
i que, per molt agoreros, perquè jo estic d'acord
que el do de les ulleres no tindria que ser.
O sigui, sincerament, el 3D, el dia que desaparegui les ulleres,
és llavors com funcionarà.
Realment serà quan serà 3D, autèntic i real i ben fet.
Sí, ara mateix, el fet de posar-te un aparate...
I amb allò que deies, que fa una mica d'angúnia,
perquè vas a saber qui se les ha posat abans.
Sí, però jo soc molt valent amb aquestes coses.
Jo el Juanjo ho entenc, però jo, per exemple...
A tu et va bé.
A mi em va bé.
de dir, bueno, no miro i ja està, punto.
Doncs poquet peix, eh?, per vendre aquesta setmana,
perquè, de fet, estrenes, estrenes, no en tenim cap altra més.
Tenim absències que tu trobes a faltar,
perquè trobes a faltar una pel·li que, si no m'equivoco...
Si un documental de cop...
De cop, eh?
De cop, és una pel·lícula interessantíssima
que l'ha pogut veure, que a més tenia esperança
d'aquestes estrenes.
A veure, no dubto que des de la sala 8 i mig...
És possible que arribi, eh?
...pugui arribar.
Aquesta setmana, em sembla que arribava a Torsa.
A més, és subtitulada, però com que és de dofins,
no cal que subtitulen, no?
No, no gaire, no gaire, perquè fan soroll.
Llavors...
Sí, però no subtitulen el que diuen els dofins,
perquè dubto que sàpiguen què volen dir.
De moment, no.
Una història molt tràgica, bé,
perquè parla precisament del que no veiem.
O sigui, sí que s'agafen dofins
per el que són els sols i tot això,
però després els carreguen
i els maten de la forma més cura possible.
Documental en denúncia,
un documental com li agrada,
afegir com a adjectiu al David necessari.
I del que ja es va estrenar la setmana passada,
has vist alguna cosa que t'hagi interessat?
A veure, que m'hagi interessat,
realment, deixa'm pensar.
Això és que t'ha interessat poca cosa,
perquè si no te'n recordes que no t'ha impactat gaire.
D'impacte segur que no,
perquè va estar una setmana molt, molt fluixeta.
L'única pel·lícula que puc recomandar i recomano
des del punt de vista que val la pena
és Qui Cags, Listo para Matxacar,
que a mi me sobra lo de Listo para Matxacar.
És la que recomanava Juanjo, que li va encantar.
Sí, que jo no la vaig veure.
Que la va veure abans d'estrenar-la i estava encantat.
I penso que la tinc a recomanar,
a veure, sobretot la recomano
pels amants del còmic,
amb totes les seves variants.
I recomano, perquè ja el tinc,
que va ser el meu regal d'aniversari,
el còmic, en el que està basada la pel·lícula,
perquè finalment són dues obres complementàries
i dues obres jo vaig trobar molt potents,
molt interessants i molt, com et diria, desmitificadores.
Parles del còmic i de la pel·li o d'una cosa només?
Són de les dues coses.
Jo faig una recomanació aquí per partida doble.
Molt bé.
Còmic i pel·lícula.
Doncs així, amb aquesta recomanació,
que tinguin bon cinema.
De totes maneres, si no els fa el pes aquest cap de setmana,
hi ha moltíssimes coses a la ciutat de Tarragona,
no us les acabareu.
Després de la una del migdia i després del futbolí,
el Miquel ens presentarà tot el catàleg
de l'oferta del cap de setmana.
Mentrestant, David Serra, una vegada més,
agrair-te moltíssim la teva desinteressada col·laboració
i que fins i tot avui hagis vingut fins aquí,
fins als Jardins del Camp de Parc.
Ha sigut un pla aquí en el banc, doncs bueno.
La Descalzos en el Parc era la pel·li?
Descalzos en el Parc.
Doncs vinga, jo també en descalzaré.
Descalzaré i matematitzar el tema.
I no cantaré perquè això ho faré fora de mica.
Bé, mentre fan les notícies,
canta'm alguna cosa a cau d'orella.
Gràcies, David, bon cap de setmana.
Col cineva.