L'última mitja hora.
Jordi Blanc ha marxat cap a la redacció,
però està atent, està tota la redacció
pendent del que heu de dir, Josep Ardila,
Miquel González, de quines pífies
traieu avui als treballadors d'aquesta casa.
Bon dia.
Bon dia.
Després mos esperem fora del estudi.
M'ho hem fet a dur, això, eh?
Sí, eh?
Encara no us han pagat mai,
ni us han punxat les rodes del cotxe.
Però si tot és en bona fe.
Sí, sí.
Mira, tenen ales d'àngel.
De fet, el que traiem no és res més del que ha passat.
Clar.
Però és que...
Ho recordem, nosaltres només ho recordem.
Ho recordem i ho retoquem.
Clar.
La gràcia que té la ràdio és que si passa una pífia ja ha passat.
Exacte.
Però clar, a la ràdio tot queda gravat.
Bé, Núria, hem de dedicar avui l'espai
a un senyor que ens ha...
Bé, no ens els ha portat ells,
però ens els ha fet arribar.
Uns panellets que estan a la Mar de Bons.
Boníssims.
El Salvador Imany, eh?
Sí, sí.
El pare de la Rosó, que ens ha fet uns panellets boníssims.
Que anem a dir que anem a Bons.
Anem a dir que anem a Bons perquè també són molt bons.
Senyor Imany, la setmana que ve, uns que anem a Bons, sisplau.
Però els panellets boníssims.
Heu de cafè espectacular.
Estàvem boníssims tots dos anem drapant panellets.
Sí, sí, eh?
Com a periodistes gordos.
Sí, sí.
Bé, enviarem aquesta petita d'això
i començarem, si us sembla,
amb una petició teva, Núria, de la setmana passada.
Em deies que el Josep Ardila no traiem talls d'ell.
Doncs avui no ens escaparem d'escoltar
algunes de les pífies i encallades que has protagonitzat Ardila.
Comencem, si us sembla, amb la primera.
En què estaries pensant?
En la cervexeta del divendres a la nit?
El que deies, a part del cor econòmic,
d'acord de cervesa, d'acord de cervesa, d'acord de cervesa.
Home, està molt pillat, una mica, això, eh?
Bueno, ja ho vaig agafar amb pinxes, és així.
I aquí va, si això està molt pillat,
espera-te el següent,
perquè va un recull d'encallades de l'Ardila
de les més divertides.
Fixeu-vos com li va canviant la veu al llarg del tall
des que va arribar a aquesta casa l'any 2008.
Aquesta creixent, sí.
Sí, sí.
I sobretot en el rap final.
Arrenca el concurs de focs artificials.
Ciutat de Tarragona, una pirotècnia sueca,
serà l'encarregada d'obrir aquesta nit el certamen.
L'empresa municipal de transports
promongarà els horaris de les línies d'autobús
que connecten amb Ponent.
El 28% de la gent gran que viu a Sant Pere i Sant Pau
ho ha fet,
fa o fa o ha fet ús del servei social.
Vols esperar que l'equip es mantingui
entre els primers dels 90 equips
que hi participaran
i que es repeteixi el títol en l'estatal, en la carrera.
García ha utilitzat l'exemple d'equips
com el Recreativo, el Polideportivo i Hidon
on la participació de l'administració publicà
és majoritària dins l'accionerat...
L'accionerat...
El debat va tractar temes com els dèxit i horaris televisius.
La millora de l'atenció de les dones
víctimes de violència masclística.
Víctimes de violència masclística.
Víctimes de violència masclística.
Fins aquí les notícies més destacades
a l'actualitat de la jornada de 8 dimarts dia 14 de juliol
els deixem ara amb la companyia de Jordi Branc
Jordi Branc
Jordi Branc
...de Jordi Blanc
i tota l'actualitat esportiva.
A més eren unes tasques necessàries
atents a l'estat de...
...de...
... que presentaven.
Vinga...
Vinga...
No!
Vinga!
Vinga!
No!
Vinga!
Vinga!
No!
Nó!
De...
De...
De...
De...,
De...
De...,
De...
Dero...,
De...
De...
lliorament.
Ho ha fet, ho ha fet,
ho ha fet, ho ha fet,
ho ha fet, ho ha fet,
ho ha fet, ho ha fet,
fa o fa, ho ha fet, fa o fa, ho ha fet.
No, no. El concert sí serà
el primer.
No us podreu queixar.
Jo crec que estàs perdonat ja per una setmana.
Que no ho havies sentit, Pepe.
No us podreu queixar, sí, però el rap
no ho havia sentit.
El rap no ho havia sentit.
I t'ha canviat la veu, te'n recordes?
De totes formes, Pepe,
per si una entrevista
no passarà la posteritat.
És aquell matí,
encara estava la nostra companya, Jolanda García,
quan et vas sometre al polígrafo.
Les preguntes et vas delatar.
Et vas delatar.
De fet, tenim la prova.
És que estava a la pobertat, llavors.
Sí, encara guardes aquells pòstits.
Sí, els guardo. Tota la setmana en pòstits.
Vaig tenir allà la taula.
Escoltem-ho, perquè si no la gent ara no ho entén.
Ara
havíem de fer alguna pregunta,
que fos una mica, que no fos neutre, clar,
perquè em preguntes neutre.
Això tu mateixa, vinga.
Així jo pogués preguntar.
Doncs, equivalent a un dels estudiants,
hi ha alguna persona de la feina
que et faci una mica el test, que t'agradi?
No.
Eso es mentira.
Jo vull la valoració de la resposta.
Com més augment hi ha, més resposta emocional has tingut.
En aquest cas has tingut una mica de resposta emocional.
Hòstia, hòstia, quina resposta emocional.
No fa cap cosa exagerada.
O sigui que això vol dir que, bueno...
Que sé que et fa gràcia, algú.
Que sé que et fa gràcia, algú.
Ja s'ho dic, no és per veure tampoc ni si sí ni si no, eh?
Només per veure si a tu et provoca, doncs, alguna cosa.
Molt bé, molt bé.
Vinga, anem bé.
Més preguntes.
Segurem preguntes.
Alguna vegada has robat alguna cosa?
No em diguis sí o no, eh?
Veig que això t'ha despertat algú.
Que bé si ho passava a la Yolanda, aquí.
Però que consti que només per dir, només dir la paraula robar
hi ha moltes persones que ja...
Que ja diuen, home, quan ets petit allà un xiclet, no a la botiga de...
Sí, sí.
Eso es...
Verdad.
Aquesta és una altra, no?
Que en un moment o altre no li ha agafat, no sé, un euro a la seva mare, no?
O 20 euros per...
Jo m'imagino el Josep una mica vermell, ara, eh?
Sí, ara estic una mica vermellet.
Sí, que el coneixem ja, eh?
Jo el dic una mica vermellet.
Vinga, jo crec que tercera i última pregunta.
Vinga, l'última.
La tercera, diguem.
I l'última, ja.
També estimo, no sé si t'interessa.
Vermell, està, és vermell.
Estava vermellet.
Això me'n recordo que era a la Setmana de la Ciència a l'URB,
que feien proves de la ciència.
Bueno, i ara farem una cosa.
Vinga, va.
Deixarem de parlar...
Ah, no comentem més, ja?
No, no, és que no tinc temps, Súria.
No tinc temps.
Avui escoltarem el programa de Sardanes.
Els dissabtes del matí és històric ja a Tarragona Ràdio.
I a veure, també s'ho passa bé el programa de Sardanes.
i a vegades se'ls queda el micro obert, no ho saben,
i diuen coses com
Que bé que ho fas, Maria Rosa.
...vocatòria, de les quals n'ha de sortir escollida una
per mitjà dels vots de tothom que desitgi participar-hi.
Atenció, perquè tot seguit escoltarem aquestes composicions
en el format d'una tirada de curs i una tirada de llargs.
De moment, aquesta és la sardana número 1,
que interpreta la cobla marinada.
Que bé que ho fas, Maria Rosa.
No sé si heu estat mai en un estudi de ràdio,
però sapigueu que aquí, al mig,
i ben visible, hi ha una llum vermella
que s'encén quan el micro s'obre.
I hi ha el senyor aquí que no s'hi ha fixat, el David.
Sí que m'he fixat, però...
Com que normalment...
Mira, quan arriba Maria Rosa.
És que clar, la gent no ho sap, però estem així fent bromes
i avui deia, no sé què, que si comences tu...
I així, home, i la gent.
És que vosaltres no sabeu l'alegria que porten
la gent de sardana a dissabte al matí.
S'ho passen molt bé.
Mireu, mireu com riuen.
Tinguin quantes.
El David molt protagonitzava la caparàbola.
No, pobre de mi.
El devia dir, no tinc gaires de pífies, ho haig de fer.
Molt bé, no perdem més temps.
Bé, tu també ho fas molt bé, eh?
Hem escoltat la primera, gràcies.
Us assegurem que no ho veuen.
Atenció, atenció, mira, mira, eh?
Com més cosics.
Ui, ui, ui.
És que són cosines, és veritat.
Ah, sí?
Això és la dada que a nosaltres ens faltava.
Això ens faltava.
Ara, imagineu-vos, imaginem, Núria, que som a la nit,
que aquest estudi hi ha poca llum.
Ah, a la nit violeta.
Sí, que és diumenge a la nit.
Sí.
Si us diem que no és un programa de sardanes
i que és un programa que se met a la nit,
col·laria?
Podrien col·laborar els de les sardanes amb la nit violeta?
Avisem que és un muntatge.
Sapigueu que aquí, al mig,
i ben visible, hi ha una llum vermella
que s'encén quan el...
Si comences tu...
Un dia hem de fer un altre.
El que ha passat últimament David no tenim unes quantes.
El David molt protagonitzava la caparàmola.
Pobre David.
Jo t'havia dit, no tinc gaire,
vaig a fer proses.
Molt bé, no, no perdis temps.
Bé, tu també ho fas molt bé, eh?
Seguirem.
Gràcies.
Ja ho diuen, això.
Que no em fes cosí.
Una tirada de curs i una tirada de llargs.
Bona nit, violeta.
Com canvia, eh?
Un petit guinyo, no?
Aquí, si no sabéssim què és el programa de sardanes.
I avui, el ja habitual capítol d'esport,
sempre ha de sortir alguna coseta,
no els podem deixar davant.
Descoltarem un moment del partit del passat cap de setmana.
S'ha d'aprofitar el temps, que és or, com sempre.
Sentim com lliguen una entrevista en directe.
S'està obviant feina de producció en directe.
Allà mateix, on jugàvem aquest cap de setmana?
Sòria, jugàvem a Sòria,
i allà mateix el Quim Pons lligava una entrevista.
Un tertuliar.
Gràcies, Juanjo.
Quim, quim, li pots preguntar al Juanjo
si pots venir demà a la tertulia d'un quart de Déu?
M'hi diu el Joan Andreu,
que l'ha estat buscant tot el cap de setmana,
que no l'ha trobat.
Hòstia, això és fa feis de producció a la carta.
Si pots aprofitar, eh?
Ho vols en directe?
En directe, en directe.
Ara estem fent una mica...
Vaja, espera't, jo li pregunto, a veure què respon.
Si diu que no, què passa per això?
És que clar, ara quedem fatal.
Diu que té alternatives, el Joan Andreu.
Diuen que pregunti si demà pots anar a la tertulia
a un quart de Déu a la ràdio.
Bé, és a dos quarts, tu pots arribar a un quart.
Pots? Et va bé o no?
Demà a marir?
Vinga, pare, però conta amb mi.
Què m'ha de dir, què m'ha de dir?
Què m'ha de dir, què m'ha de dir?
Què m'ha de dir, què m'ha de dir?
Què m'ha de dir, què m'ha de dir?
Què m'ha de dir, què m'ha de dir?
Ja saps que...
Mitat per tu, mitat per mi, eh?
Ara rebentar.
Home, no podia dir que no, eh?
S'estan partint el salari del Joan Andreu, eh?
Vull dir, què m'ha de dir, en directe, eh?
No podia dir que no, no podia dir que no, eh?
Però ens quedem a esports, eh, Miquel?
Sí, ens quedem a esports.
És també habitual treure talls de la secció de les porres
amb la Teresa Ortega, la mussa de Tarragona Ràdio.
Algun dia treurem aquest tall i sabreu per què ho dic.
Hi ha gent que vol guanyar les entrades, sigui com sigui,
i truca els cops que faci falta.
Fins i tot, fins i tot, trucant la veu.
No ho aconsegueix massa.
A més, els cognoms coincideixen.
Estigueu molt atents, eh? Escolteu.
Una altra, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu nom?
Marina Roces.
Quin serà el resultat?
Doncs un 0 a 1.
0 a 1, victòria del Nasti per la mínima.
Per tu queda notat que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Marina Roces, 0 a 1, eh?
67, una altra trucada per participar a la porra.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu nom?
Josep Maria Roces.
Quin serà el resultat, Josep Maria?
Doncs dic un 0 a 2.
Vaja, sembla que està encostipat el Josep Maria Roces.
Que vagi molt bé, gràcies.
Potser és el germà petit.
Jo ja ho he dit, jo ja ho he dit.
Si era el germà petit, era el 1.
La Marina Roces, un 0 a 1.
I el Josep Maria Roces, un 0 a 2.
Una mica així com parlem nosaltres, no?
Sí, sí, sí, sí.
Vinga, continuem.
I ara anem a paus informatius.
N'hi ha per tots.
La nostra companya Laura Casas confonia policies amb lladres, lladres amb policies...
Desarticulada una banda de lladres silenciosos.
Els lladres han detingut...
Els lladres han detingut quatre persones que robaven en habitatges del camp de Tarragona.
Entraven a les cases quan els propietaris dormien.
Aixeculada una banda de lladres silenciosos.
Això és el món en revés, eh?
Ja ho veus, eh?
Ja han detingut, eh?
I atenció, sisplau, perquè a partir d'ara us haureu de dirigir a l'Ardila,
no com a Ardila, Josep Ardila, periodista.
No.
No, és un tracte diferent.
Ja no és un simple redactor.
Es pujat de categòria.
Ja no és un sí.
A la hora que veu i va a fer una catifa vermella.
Sí, una catifa vermella ja no és un simple redactor, escolteu.
Després, amb la unitat mòbil, anirem fins a la canonja.
Atenció, perquè l'1 de novembre, el proper dilluns,
dient que oficialment, i ja de forma total i formal,
la canonja serà un municipi com qualsevol altre.
Haurà assumit la plena independència
després d'un llarg procés de negociacions, també,
amb l'Ajuntament de Tarragona.
Anirem a la canonja per parlar amb el seu alcalde, Josep Ardila.
Anirem a la canonja per parlar amb el seu alcalde, Josep Ardila.
Fins i tot les trompetes de recibiment, eh?
Això, demà sortiré al balcó de la canonja i diré...
Però clamaràs la independència, no?
I ja som independents.
Exacte, exacte.
Ei, el despatx m'ha quedat maco, eh?
Sí o no?
Perquè va anar l'altre dia a l'Ajuntament de la canonja,
que l'han fet tota nova, eh?
M'ha quedat maco perquè sí.
Però bé, si una cosa són divertides,
són les tertúbies dels polítics.
I és que, de fet, sovint semblen més un programa d'aquests del cor
que un tema seriós.
I si no escolteu com el Ricard havia de posar pau a la tertúbia
que el passat divendres van fer amb els diputats tarragonins de Madrid.
Ricard Baós, proper presentador de la Nòria, eh?
Fent-hi ombra Jordi González.
A veure, a veure.
I governi bé.
I governar bé és sortir de la crisi.
No pateixi que tenim un govern amb una musculatura política important.
No, no, amb una musculatura de comunicació potser sí,
però no...
No, i a treballar, a treballar.
És el meu torn, ara, senyor Vallès.
Estratègia socialista per intentar...
Senyor Vallès.
En millor posició.
Senyor Vallès.
No d'ajudar a sortir al país de la crisi.
Senyor Vallès té la paraula.
I ara...
No, ara no, ara no.
Un moment, un moment.
A veure, els demano, sisplau, que no...
Un moment, senyor Ricomà.
Ja, però un moment.
Després me la dic quantes.
Els demano de no mirar tan enrere.
Jo la vull dir una cosa.
M'estranyaria sentir una altra cosa, eh?
M'estranyaria sentir una altra cosa.
Amb aquests pressupostos...
Ens fa sis mesos.
Per vostès fa un any no hi havia crisi econòmica.
No parlin tots a l'hora, sisplau.
Per vostès fa un any no hi havia crisi econòmica.
Senyor Ricomà, no te la paraula, ara.
Per vostès fa dos anys no hi havia crisi econòmica.
Senyor Ricomà...
Vostès venen a explicar el que és una crisi econòmica.
Calleu!
Quan no han volgut escomptar l'oposició que els hi deia
compta amb el que està venint,
ara quan hi ha 5 milions d'aturats, 60.000 a la província de Tarragona,
vostès venen a dir el que és una crisi econòmica
i damunt venen a treure bandera
que les seves polítiques són per pagar aturats
en lloc de venir aquí amb propostes...
Senyor Ricomà, és que no li fa cas.
Senyor Ricomà, no té la paraula.
I els dèixos, podeu tancar el micròfon.
Jo crec que hauríem de fer allà d'aquest programa...
Aquell programa que manquen els micros ho hauríem de fer, eh?
I avui com acabem, Miquel?
Doncs acabarem el programa fent un homenatge...
Per què m'ha tocat a mi aquesta pipí?
Si vols ho dic jo, no m'ho deixis, eh?
Acabem el programa fent un homenatge a Begoña Floria,
una salutació.
Ella és habitual a les tertúlies de la ràdio,
però el que sembla que és més habitual encara
és que la Begoña Floria arribi tard en aquestes tertúlies.
N'hem comptat fins i tot...
N'hem comptat fins a 5 diferents.
Ara avisem que no és un muntatge.
I l'altra meitat de la tertúlia que ens falta
és Begoña Floria, portaveu del Grup Municipal Socialista
a l'Ajuntament.
I la quarta convidada, que esperem que s'incorpori de seguida,
és la portaveu del Grup Municipal Socialista
al Consistori Begoña Floria.
I esperem la quarta convidada, que arribi de seguida,
que és Begoña Floria,
la portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament.
I esperem que s'incorpori d'aquí un instant
la quarta convidada, que és Begoña Floria,
portaveu del Grup Municipal Socialista.
Els polítics, de moment en tenim un,
Esperem que s'incorpori de seguida l'altre convidat,
Alejandro Fernández, portaveu del grup municipal del Partit Popular.
Alejandro, bon dia.
Molt bon dia.
I ara entra per la porta la quarta convidada,
també regidora de l'Ajuntament, portaveu del grup municipal socialista
a l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floría.
Begoña, bon dia. Ara arriba i ara s'asseure.
Bueno, res més.
Allò des del racó, eh? Bon dia.
Sí, sí, arribava, arribava... Bueno, arriba tard, a vegades.
En fi, que arriba tard perquè té molta feina.
Clar, clar. Però arriba amb la cara neta i tot ho desperta.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Tot ho desperta. Bé, bé, bé.
Bé, doncs fins aquí, Núria. Fins aquí.
Us heu cobert de glòria, eh? Un altre dia.
Molt bé. Ja ho veus, eh?
Aquest cap de setmana jo marxo cap al poble perquè així ningú em pot trobar.
Jo em quedo a la canonja aquest cap de setmana.
A regnar. Tu et que és a regnar.
Josep Pardila, Miquel González, moltes gràcies.
Bona castanyada.
Vagi bé.