Sintoria de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb quatre convidats, com us dèiem fa un moment,
abans de la publicitat.
Avui ens acompanya l'arquitecte Agustí Pujol.
Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També el periodista Josep Ramon Correal,
que és el director del diari de Tarragona.
Molt bon dia, Josep Ramon.
Molt bon dia.
Tenim també la Núria Palai,
responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT.
Núria, molt bon dia.
Bon dia.
I l'advocat Antoni Huber.
Ton, molt bon dia.
Bon dia.
Quatre veus, quatre convidats,
que ens ajudaran a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui una actualitat molt econòmica,
marcada molt per l'economia,
entre d'altres qüestions,
perquè tenim ja l'anunci oficial,
previst,
de l'aprovació per unanimitat
de la fusió de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Ahir a la tarda es van celebrar
les assemblees generals de les tres entitats.
Ja tot fa, en fi,
en caminar, ens situen al calendari l'1 de juliol
com una data simbòlica.
El 30 de juny, de fet,
s'assignarà formalment la fusió.
A partir de l'1 de juliol,
els clients podran començar ja a operar
com si estiguessin plenament integrades
les tres caixes.
I, en fi,
s'oposo que és la crònica
d'una fusió d'una integració anunciada.
Ton,
algun comentari a fer?
Bé, n'hem parlat
en diverses tertúlies
quan ja s'anunciava la fusió.
Ja és una realitat,
per tant,
ens agradi o no agradi,
això ja és així.
Suposo que des del punt de vista financer,
com a maquinària financera,
la decisió deu ser bona,
en tant en quant que és un procés
que no es produeix només en la caixa de Tarragona,
sinó en totes les caixes.
I, bueno,
jo no hi entenc,
però pel que diuen,
sí que és important
que les unitats financeres
tinguin volum en pes,
una dimensió determinada,
com per poder estar en el mercat.
I suposo que des d'aquest punt de vista
deu ser correcta la fusió.
Però, bueno,
crec que hi ha una qüestió important
que cal tenir en compte.
Volem l'efecte que produeix,
ja ho hem comentat,
que és la pèrdua de proximitat
en el territori.
Tant com a entitat financera
i la pèrdua, òbviament,
d'una capacitat de decisió
propera al territori,
que pot tenir un efecte,
veurem quin serà,
un doble efecte,
que és en el propi sistema financer.
Veurem,
veurem aquesta nova entitat,
com assumeix la seva capacitat
i la funció que ha de desenvolupar
des d'un punt de vista financer,
però molt arrelada i molt propera al territori.
Parlo de les persones,
les empreses, etcètera.
Les decisions es prendran més enllà.
Potser la que té pèrdua de proximitat
comportarà el no conèixer
unes necessitats,
unes prioritats que poden determinar
precisament la decisió
en quant a facilitar el finançament
d'empreses i institucions.
I una segona qüestió que és important,
que és el segon objectiu,
o un dels objectius,
el segon objectiu de les entitats financeres,
les caixes en concret,
que és l'obra social.
Si la decisió perd proximitat
en el territori,
òbviament també la perdrà
en quant a la decisió
de com se repartessi aquesta obra social.
Dins d'aquest pastís,
veurem com queda l'obra social,
que seria desitjable per Tarragona,
òbviament es tindrà que repartir entre més,
veurem la capacitat de decisió
en mans d'aquí està
com per salvar
una necessitat propera,
com estava dient,
del territori,
que és evidentment Tarragona.
I en aquest sentit,
veurem què és el que succeeix,
però no auguro un bon resultat.
I finalment,
els efectes col·laterals,
òbviament,
la pèrdua de postos de treball,
això no és mai desitjable,
i per al contrari,
si la redistribució d'oficines
hem substituït duplicitats
i triplicitats d'oficines
que feien el mateix,
això probablement
ajudia a un millor servei
i a estalviar
despesa de l'entitat.
Aquesta és l'opinió
que en principi prevec.
Núria, vinga.
És complicat, eh, tot el tema.
Com endreçarem tot això?
Quants diners ens gastarem,
ara,
en unificar imatges corporatives,
en recol·locar els directius...
és complicat posar una mica de senya
en aquest aspecte, no?
Però semblava obligatori.
Semblava obligatori.
Semblava amb contemnats, no?
Ens ve donat.
Ens ve donat un dels problemes
que estem parlant molt ara
de crisis financeres,
crisis culturals,
estem en una crisi global,
i les crisis globals,
una de les coses
que les marquen
és que perds
el poder d'interlocució,
no saps qui tens davant,
no deixes de tenir
cara a cara,
posar-li cara
a aquesta persona
que et gestiona,
aquesta persona
que és propera
a ser tot un conglomerat
de gent
que estan llunyans
i que l'únic que deuen
són números, xifres
i interessos.
Per tant,
jo sí que,
com deia aquí el company,
auguro
que seran temps complicats.
Que era necessari?
Ja hi estic d'acord.
O no?
Però
em preocupa molt més
el que ens ve ara a sobre.
Josep Ramon,
vosaltres que avui
tituleu punt final.
Sí.
La línia del diari
des del primer moment
ha estat crítica
en aquest procés.
I per no reiterar
el que ja s'ha dit aquí,
que finalment
ens hem cregut
que és inexorable
la fusió,
que potser és així
en termes
del mercat financer global,
només afegeixo
una altra reflexió.
Si s'ha arribat
fins aquí,
fins a aquest
atzucac,
fins a aquest carreró
sense sortida
en el qual
les entitats financeres
s'han vist obligades
a fer el que estan fent ara,
deu ser perquè
algú no ha fet bé
la feina.
i ens trobem
que justament
els responsables
que això
no s'ha fet bé
són uns senyors
que s'apugen
als sous,
que s'apugen
als plans de pensions,
que continuen
tots a la seva cadira
i, en canvi,
els que no tenen
cap culpa,
com els treballadors,
són els que aniran
al carrer,
com el propi client
de les caixes,
que veurà reduït
el servei,
i com els territoris
que veuran
com s'allunya
el poder de decisió,
tots aquests
cardats,
com sempre.
És a dir,
si això
era realment
inexorable,
s'havia de fer,
però potser
hauríem d'exigir
responsabilitats,
que és el que no es veu
al món,
no es veu
on estan
els responsables
que s'hagi de fer
les coses malament.
Agustí,
quin et pressa
et fa tot plegat?
Un comentari
una mica superficial,
perquè jo crec
que entrar a fons
d'aquest tema
cal sàpiguer,
sobretot
de macroeconomia
i cal saber
coses que jo
per lo menys
no en tinc
com a informació.
Jo diria que
era necessari,
és a dir,
primer que,
no ens ha sorprès
a ningú,
suposo,
el dia que s'aprova
la fusió,
m'imagino
que si s'ha fet
és perquè és convenient,
ja dic,
no entro
en crítica
de si és
per una mala gestió
prèvia,
no sé si la mala gestió
seria de les tres caixes
o només de la nostra,
bé,
jo crec que això
suposo convenient,
és evident que
els dies d'avui
a nivell de caixes
només aguanten
les més més grans
i les petites
s'han de fusionar.
Jo el que s'hi afegiria
potser com a
pèrdua d'imatge,
és a dir,
és el que veig des de fora,
caixa Tarragona
era un emblema,
és un símbol
per Tarragona
i això ho deixem de tindre
i lògicament
amb les conseqüències
d'àmbit geogràfic
o territorial
com deia el Tonuber,
però,
a veure,
diguem,
com a usuari
espero no
tindre
cap
conseqüència.
que els clients
no ho notaran?
Jo crec que no,
menys vam-ho dir.
Però sí,
sí que ho notaran.
El client.
Home,
potser no notarà
doncs el jubilat
que té la llibreteta
d'estalvi,
però els empresaris,
els botiguers,
les persones
que necessiten realment
tenir la decisió
del crèdit
més a prop
ho acabaran notant.
És a dir,
les caixes es creen
o les entitats bancàries
properes es creen
justament per això,
perquè l'argumentació
era que les decisions
de com es concedia
un crèdit
o una determinada inversió
es prenen a Barcelona
o a Madrid
en alguns casos,
no?
Llavors,
s'apropa
la capacitat financera
al territori
i aquest és el gran argument.
Això ara
es perd,
si no absolutament,
perquè ja només faltaria
que es perdria absolutament
i el que s'ha argumentat
és que no tingués presència
dels consells.
Només faltaria
que no estigués presència dels consells.
Però la decisió final
s'escapa de Tarragona.
Una cosa tan simple com...
Ara és el...
perdona'm que feia aquest contrapunt.
És a dir,
ara el superior
que aquí a Tarragona
encaixa a Tarragona
estava a Tarragona.
El superior,
quan allò que diu
per treure's el tema del damunt
ho passarem a direcció.
Clar,
amb això ja se n'anirà...
On és la direcció?
Se n'anirà a Barcelona,
sense dubte.
Sí, no, no, exacte,
que hi ha un allunyament.
I es produeix aquest efecte
el que deia,
la pèrdua de proximitat
en el territori,
la manca de capacitat immediata
I estan calant oficines
per allò.
Per al tarragoní.
Avui en dia...
Les conseqüències les volia dir...
Mireu una cosa,
una cosa tan simple
com abans parlàvem
de l'obra social.
Aquest territori
que està minat
de petites entitats,
associacions,
no sé què,
tothom esperava
que sortís
el projecte,
no sé com es diu,
el tu ajudes
aquest de la caixa.
I tothom rascava
gràcies als punts
que et donaven
els teus associats,
la gent que es movia
al teu entorn,
tothom es replegava
mil, dos mil,
tres mil, quatre mil...
I tu creus que això es perdrà?
És una de les coses
que està preocupant moltíssim
a les entitats.
Això és molt lamentable.
Per arreglar una gotera
que tenen al seu local,
per comprar una trompeta nova,
per no sé què,
estaven esperant
que sortissin aquests punts
per poder...
I això ho perdrem.
Tu per aquí obres
un hèrit més ampli
que no només afecta
Caixa Tarragona,
que ja és el dilema
que hi ha sobre el futur
de les caixes en general.
Que ja el que ens veiem
és que aquesta primera operació
de fusió,
aquesta trampa del FROP
a la qual es veuen obligades
a enganxar-s'hi
per salvar la vida,
ja estan analitzant
que és l'inici
de la desaparació
de les caixes
i per tant
l'inici de la desaparació
de l'obra social
que és un dels trets
fonamentals
de les caixes.
I això és el que evidentment
hem d'intentar com a societat
evitar que passi
perquè la funció social
de les caixes,
sobretot a Catalunya
que han tingut
una raó social
molt forta,
això no ens ho han de deixar perdre.
Sota l'argument
de la competitivitat
financera global,
entenc jo.
El Josep Ramon,
que és de Lleida,
és que avui fa la columna
a la pàgina 2 del diari
parlant precisament
que a Lleida
sempre s'ha trobat a falta
que no hi hagués
una caixa.
Escolta,
jo m'he passat la vida
editorialitzant
que a Lleida
feia falta una entitat
però,
i els polítics de Lleida
ens matxacaven
dient
heu de lluitar
per tenir-la.
Els presidents
de la Diputació de Lleida
des del Jaume Culler
era el primer de la democràcia
passant per els socialistes
com el Ramon Vilalta
com el Ramon Companys
tots han estat lluitant
per tenir una entitat
financera pròpia a Lleida
que es considerava
que era un dels motius
pels quals
Lleida no s'ha desenvolupat
industrialment
com ho ha fet Tarragona.
Doncs ara resulta que no.
Ara resulta que no cal
tenir una entitat
financera pròpia.
i així de sobte
ha canviat tant
l'han estat financera
de la possibilitat
d'un país.
Heu estat clarividents
de futur.
Ja ho veieu.
Ja ho veieu.
Per què perdria el temps?
Una qüestió.
No creieu
que és necessari
fora necessari
que es dongués
una explicació
justificativa
d'aquesta pujada
de sous
que s'han fet
als alts directius
de la pujada
del Fondo de Pensions
que en definitiva
això és una badriola
que han dit
posem-hi
tants mils d'euros més
en favor propi.
en un moment
en un moment
de crisi
dura
en un moment
en què ara
sembla ser que
aquesta crisi
l'han de pagar
els funcionaris
d'entrada
i treballadors
ja l'estan pagant
els treballadors
per compte
catalana
des de ja fa temps
acomiadaments
a l'índex
de paro
que tenim
que
amb un procés
de fusió
d'una caixa
d'uns bancaris
que ho tenen
assegurat
que els sous
són
extraordinàriament
desproporcionats
a l'ús
de les remuneracions
que potser
sabràs tu
però
se'ls amaguen
eh
els que no saben
que es pugin
els fondos
de pensions
jo crec
jo
aviam
no és que sigui
massa llucit
amb aquestes qüestions
ni tingui
masses coneixements
amb qüestions
financeres
i econòmiques
però és que no trobo
una explicació
mínima
no lògica
no trobo cap explicació
és que com volen
que la gent ho entengui
per la fusió
els directius
es pugen els sous
i els fondos
de pensió
que és
la badriola
que cobraran
i ja que parlem
dels directius
com entenen
que precisament
en aquesta fusió
està implicada
Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya
i Caixa Manresa
el president de Caixa Catalunya
Narcís Serra
hagi decidit
de no continuar
el director general
de Caixa Manresa
Feliu Formosa
també deixa
de participar
en aquest procés
creu que això
també hauria de passar
amb els directius
amb els màxims dirigents
de Caixa Tarragona
la transició
la continuï pilotant
el Narcís Serra
i després
com a mínim
algun gest estàtic
han de fer
és un gest
creus tu
jo crec que sí
finalment és un gest
jo no sé si tant
un gest com per dir
ara que es mengi
el marron un altre
és complicat
i tu
sembla que sigui
una sortida
no però sembla ser
que el Narcís Serra
es queda
com deies
Josep Ramon
es queda una temporada
no?
sí
la transició
d'aquest mitjany
fins al 31 de desembre
només faltaria
que marxés així
aquí
aquí us quedeu
com a mínim
sigui responsable
no però ho deia
perquè havia sortit
en la tertúria
algun comentari
en el sentit
que en fi
que segurament
si s'ha arribat
aquest procés
necessari
inexorable
de fusió
alguna responsabilitat
tenien els directius
d'aquestes entitats
fins ara
en la gestió
jo penso que
jo penso que
jo penso que
aquests
els càrrecs
vols dir
que no són
molt representatius
quan parlem
de Narcís Serra
Gabriel Ferreter
i gent així
vols dir
que no són
els executius
que estan per sota
els que realment
porten el tema
del dia a dia
i més
d'una operació
d'aquesta envergadura
Les Caixes
i sobretot
la Caixa de Catalunya
diguem-ne
ha estat
el braç
financer
de determinades
ideologies
polítiques
i evidentment
en aquest paper
crec que
el Narcís Serra
ha tingut
un pes
polític
fonamental
a l'hora
de prendre decisions
en el cas
del Gabriel Ferreter
jo sí que
entenc més
que és la reina mare
diguem-ne
que la seva figura
representativa
en el sentit
de prestigi
de nom
sí que no ha estat
tan executiu
però en el cas
del Narcís Serra
jo crec que sí
que el Narcís Serra
ho ha fet
de ser
l'intèrprete
dels interessos polítics
en determinades
actuacions financeres
però jo no veig
la seva
actuació
executiva
de liderar
un procés
que jo crec
que representa
uns coneixements
del món econòmic
que dubto
que el Narcís Serra
tampoc serveix per tot
és a dir
ha estat
ministre de Defensa
ha estat un munt de coses
sense fer-la
veiem directors
de grans bancs
en què tenen
no funcions
però sí es projecten
una mica
com a directors
tècnics també
és a dir
que qui entenen
que saben
que no només
prenen decisions
en l'àmbit polític
quina és la direcció
del banc
sinó financera
hem d'anar
per aquí
al botín
obrint
sucursals
per sudamèrica
que aquestes entitats
tenen directors
de caire representatiu
o polític
és a dir
que són persones
que
en el cas del Narcís Serra
és molt més clar
no és com una jubilació
allò en un lloc de prestigi
després d'haver passat
per l'alcaldia de Barcelona
per un ministeri
jo ho deia
la vicepresidència del govern
encara tens una edat
vicepresidència del govern
encara tens una edat raonable
que pots d'allò
doncs mira
queda't aquí
i tens un prestigi
i tens un
més que ejecutor
i de decidir
jo aquest sí que el veig
més simbòlic
i comissari polític
i el tema del nom
quin nom
li posarem
perquè recordem
i avui a la premsa
sobre els anuncis
de l'altra fusió
perquè recordem
que ahir de manera paral·lela
Caixa Sabadell
Caixa Terrassa
i Caixa Manlleu
aprovaran també
les seves assemblees generals
tirant davant
el procés de fusió
pràcticament
amb el mateix timing
el mateix calendari
que l'altra fusió
en aquest cas
el nom ja se sabia
des de fa setmanes
i avui
a més ho plasmen
amb publicitat
a la premsa
unim
en dues enes
algú de vosaltres
ja ha comentat
que evidentment
serà la pèrdua
d'una icona
identificatiu
de Tarragona
no?
Bé
jo penso que això
i això és important
perquè això
havia sortit
en moltes tertúlies
el fet de perdre
el nom de Caixa Tarragona
serà
el fet de perdre
un signe d'identitat
òbviament
no sé si
en pèrdua d'efectivitat
en quant a entitat bancària
i de més
però òbviament
una referència
de territori
que prou
cornades
ens venen
del poble
del costat
com per què
perdem també
el nom de Tarragona
amb entitats
que han estat
pròpies
fundades
a Tarragona
i amb utilitat
de Tarragona
Des del punt de vista laboral
Núria
algun comentari?
Ja va arribar
l'acord laboral
en el seu moment?
Es va arribar
en el seu moment
a l'acord laboral
hi ha una pèrdua
de 1.300 llocs de treball
si no recordo malament
en principi
seran prejubilacions
i seran
baixes incentivades
però clar
jo també
faig reflexions
que van més enllà
eh
a mi
que em prejubilin
els 56
57 anys
ostres
m'ha quedat
un grapat d'anys
per fer coses
aquesta vida
podem perdre
aquest capital
de gent
els hi hem de donar
una sortida
a la societat
amb 57 anys
és que com aquell
qui diu
la meva generació
ja hem sortit
de la universitat
amb 30
i sortim
de la universitat
i treballem 20 anys
això pot aguantar
tant la seguretat social
com les persones
amb el seu currículum
amb la seva
carrera vital
dins de la vida
amb 57 anys
56
te'n pots anar a casa
i a partir d'ara
doncs cultivar l'hortet
mira potser
recuperarem els horts
urbans
o recuperarem
però
en els solars
dos i aquests
sí sí
no ho sé
potser seria una idea
no però
podem prescindir
de tot aquest capital
de gent
amb 50 i uns quants anys
doncs
ja se'n va a casa seva
i des del punt
de vista econòmic
el procés
no s'acaba aquí
Josep Ramon
creus tu
el procés
de fusions de caixes
no
ja ho he dit abans
perquè el panorama
de caixes
passem de 10
ens sembla que n'hi ha
ara passarem a 6
tenim encara
caixa paradés
i caixa la lletana
a veure
el panorama
dels experts
dibuixa a Catalunya
dos grans caixes
això és el que
diuen
que ha de quedar
sempre analitzat
des del punt de vista
del mercat financer global
és a dir
ara ja no es parla
d'anar
a captar
la llibreteta
de
de Bràfim
es tracta
que es necessiten
anar als mercats
financers
a Brussel·les
o al Japó
o als Estats Units
i doncs
per anar
a buscar
diner barat
en aquests
grans mercats
globals
has de tenir
un determinat
muscle
financer
si no el tens
ja et pregunten
vostè qui és
i això
lliga també
amb el tema
de la marca
que heu dit abans
de moment
ja han registrat
tota una sèrie
de dominis
ja estan
preventivament
a tots
la marca
que domini
és Catalunya
perquè
amb estudi
de mercat
estricte
és la que es consideri
que ja és coneguda
i tots sabem
el valor
que té
el posicionament
d'una marca
en el mercat
sigui financer
sigui de premsa
sigui de vehicles
sigui del que sigui
una marca
té un valor
comercial
que és un actiu
que no es pot despreciar
i tots els estudis
que s'han fet
primen la marca
Catalunya
per sobre les altres
suposo que en aquests
moments
almenys de forma
transitoria
deuen estar negociant
com
es manté
de forma
ni que sigui
temporal
encara a Tarragona
o a Manresa
però
tots sabem
que això
serà
un
remei
que durarà
el que duri
però que acabarà
desapareixent
mirem totes les marques
que hi ha
darrere del Santander
ja ens hem oblidat
i al principi
quan es van fer
les fusions
els noms
dels bancs
eren llarguíssims
aquell munt de lletres
ara ja no es diu
ni banc
és Santander
per citar
un cas
doncs està clar
la meva opinió
és que això
acabarà sent
Catalunya
i Tarragona
passarà
doncs
a millor vida
lamentant-ho
molt
perquè clar
la imatge
de marca
sí que té
importància
sí que té
importància
perquè és
la representació
pública
d'un poder
determinat
tu deixa
de tenir
representació
i deixaràs
de tenir
poder
que és el que
li passarà
a Tarragona
i això és
el que acabarem
lamentant
i en parlarem
penso que
a no tardar
en parlarem
i el que he dit
abans
i que no ens quedem
sense cap
caixa
que no ens quedem
sense cap
els bancs
estan apretant
molt
per treure's
de sobre
el que consideren
competència
desleal
del que els fan
les caixes
pel fet
de no tenir
accionistes
i pel tema
de les obres
socials
pel fet
de no haver
de respondre
davant
de persones
que han invertit
els seus diners
etcètera
i aquesta és
una pressió
molt forta
s'haurà
de lluitar
socialment
per garantir
el que deies
abans
d'aquest
benefici social
que ens han aportat
les caixes
i que està molt
assumit
sobretot
en petites
comunitats
i a Catalunya
és una
caixa de Manlleu
caixa de Terrassa
totes aquestes
caixes
neixen
per una necessitat
més enllà
dels recursos
financers
necessitat social
que els diners
que dona
justament
el comercial
amb els diners
reverteixin
amb actius
socials
això
a la que
vedem
també ens ho fotran
en fi
tot aquest procés
de fusió
a més
arriba en un moment
econòmic
convuls
no cal dir-ho
ja ho deia al principi
de la tertúlia
que segurament
avui parlaríem
molt d'economia
en fi
perquè tenim
tota la ressaca
entre cometes
de les mesures
del govern espanyol
José Luis Rodríguez Zapatero
amb retallades
de sous
en els treballadors públics
en els funcionaris
amb les pensions
tot i que també
amb matisos
que van arribar
ahir
del propi Zapatero
Agustí
a grans trets
les mesures
anuncies la setmana passada
que et semblen
justificades
no
algunes t'agraden
d'altres no
suposo
a veure
les mesures
el que no agrada
és la crisi
en un període de crisi
no agrada a ningú
i per tant
les mesures
per sortir-ne
tampoc han d'agradar
això és evident
ens afecta a tots
lògicament
amb uns més directament
si és que estem parlant
del col·lectiu
de funcionaris
de l'administració
que clar
és un col·lectiu ampli
controlat
per la pròpia administració
i per tant
són homes
que poden incidir
més directament
espero que lògicament
aquestes mesures
correctores
també s'apliquin
no a tothom
per igual
lògicament
crec que si s'han de retocar
els sous
hi ha alguns sous
que no es poden retocar
perquè són mínims
i que afectaria molt
igual que les pensions
quan es parla
de congelar les pensions
que crec que és una mesura
per l'any que ve
no és aquest any
és a dir
que d'alguna manera
avui he sentit
que deia
és greu
o és
afecte
però com que l'IPC
sembla que pujarà poc
doncs la congelació
no afectarà tant
com pot semblar
bé
en general
jo penso que són
malauradament
mesures que s'han d'aplicar
i
i
arriben tard
sembla que arriben tard
potser arriben
per una sèrie
de condicionants
externs
que també ens molesten
no?
que sembla
si tan gràfic
és com que diu
no?
és que ha trucat Obama
i ens fa fer
això també emprenya
que ens facin fer
les coses
des de fora
però bé
jo crec que són mesures
que s'han d'aplicar
més
és millor tard
que mai
i en qualsevol cas
jo
sí crec que
valdria pena
ser
o que almenys
es consiguís
un cert
consens
al respecte
no?
és a dir
que no fem tampoc
d'aquestes mesures
una baralla política
si realment
aquestes mesures
ens han de portar
a sortir de la crisi
el més abans possible
Ton
tardíssim
i improvisades
que són mesures
que òbviament
són bones
o foren bones
en un context
molt més ampli
és cert
no?
el que deia l'Agustí
que al final
s'hagin aplicat
perquè hi ha hagut
un toc d'atenció
des d'Europa
també
i aquesta famosa
trucada d'Obama
no deixa ser
llestimós
que el govern
hagi reaccionat
tan tard
i aquests impulsos
quan és un tema
que arrosseguem
de fa temps
quan és una qüestió
que ve sent advertida
no només per l'oposició
que bueno
veuríem com ho fa
l'oposició
si estés
gestionant la crisi
me n'abstinc
d'opinar
perquè seria fer
cavales i futurisme
no sé si fora efectiu
però que sí
estaven advertint
que no estaven fent
les coses ben fetes
i d'altres sectors
en què també s'incidia
en el mateix
que ara de cop i volta
per aquesta raó
s'hagi aplicat
una mesura
com és dir
vinga
s'ha d'abaixar
la despesa pública
caramba
no cal ser ni governant
ni entendre ni massa
com a dir
doncs vinga
el primer
rebaixar els sous
els funcionaris
a mi em sembla que és una frivolitat
quasi
o poc sèrio
el dir
comencem
comencem per aquí
sense gaire cosa més
perquè
el que ha quedat
per almenys
el que he transcendit
és aquesta
jo
dic que són temes
que desconec
ho he anat seguint una mica
però
amb el que m'he quedat
he estat
amb la
baixa del salari
i aquesta que es queda
de rebaixar els sous
dels governants
hi ha hagut gestos
que són gestos
jo entenc
cara a la galeria
més que efectius
perquè és la xocolata
del lloro
i que des de l'alcalde de Tarragona
no sé qui més
han dit que es rebaixarien
els seus sous
carres de confiança
i de més
home què menys
si a més
els tindria que afectar
perquè en certa manera
són quasi
com se diu
en el món del dret
quasi funcionaris
doncs home
què menys
a veure
Núria
recordem per cert
que els sindicats
que havien anunciat
vaga dels funcionaris
pel 2 de juny
ara la retarda en una setmana
pel 8 de juny
justifiquen entre altres coses
saber exactament
els detalls
de les mesures
és que
jo més la setmana passada
quan va saltar
tot el d'això
era Madrid
i
la proporció
de funcionari a Madrid
com podeu entendre
és bastant més alta
que aquí
hi havia com un pànic
generalitzat
i potser vam haver de dir
ei parem un moment
i a veure exactament
què és el que estan proposant
perquè estem parlant
quan diem de funcionaris
estem parlant
d'aquella gent
que té una plaça
assegurada
com aquell qui diu
de per vida
o estem parlant
també de tot
el personal laboral
que està treballant
estem parlant
de bombers
estem parlant
de mestres
estem parlant
de metges
estem parlant
d'un entorn
molt gran
hi ha molta gent
que és laboral
fins i tot treballar
en un ajuntament
vull dir
hi ha moltíssima gent
que és laboral
per tant és un paquet
molt gran de gent
aquesta gent
se suposa
els funcionaris
tenen una plaça
per vida
els laborals
no
estem parlant
de retocar
uns sous
que moltes vegades
són sous
de mercat
el de funcionari
de peu
el que treballa
en un ajuntament
és un preu
de mercat
no estem parlant
de tots els càrrecs
de confiança
que hi ha
l'altre dia
em trobo
una
que em diu
mira
m'entré
això
amb aquest pla
que han fet
dejo de ser
directora general
ostres xiqueta
s'encarregava
un impuesto
i dic
i què
i em diu
no no jo
torno al meu lloc
de treball
nivell 23
i li dic
i quin estalvi
ens suposa això
i em diu
4.500 euros
anuals
val la pena
fer tot aquest camí
per 4.500
escoltem
si 4.500 euros
són importants
però
que sigui director general
que torni al seu lloc
de treball
estem parlant
de 4.500 euros
de diferència
anem a retallar
els que de veritat
abans que dèiem
tots aquests
els directius
com la gent
li pots demanar
un sacrifici
de 70 euros
que per ell
representa
moltíssim
quan veus
altra gent
que està cobrant
uns dinerals
Josep Ramon
aquí penso
que el problema
fonamental
és que
tenim un govern
que ha perdut
absolutament el nord
que ha perdut
els papers
que ha perdut
l'orientació
que no sap on va
que està donant
pals de sec
per tot arreu
i això
és el pitjor
que li pot passar
a un país
som un pollastre
decapitat
estem corrent
cap aquí
i cap allà
i no sabem
on anem
perquè avui mateix
després d'haver
anunciat
tot el retall
de les pensions
avui ja estava dient
home que no
que les pensions
ara s'ha repensat
que és una animalada
segurament perquè és la mesura
més antipopular
de totes
però avui ja estava dient
home no
només en el cas
que l'IPC
se situïa
avui ja ho condicionava
és a dir
no sabem on anem
no sabem on anem
i això és el pitjor
que pot passar
sobretot en uns moments
d'una crisi tan profunda
com la que tenim
el que cal
és un govern
que sàpiga on d'anar
que sàpiga
quina és la línia
que ha de seguir
que les mesures
que prenguin
siguin raonades
no improvisades
d'aquesta manera
és que al final
ja ni els sindicats
saben quan han de fer
la vaga
és que ens ha despistat
a tots
no pot ser això
no pot ser
jo penso que cada vegada
ens aboquem més
al final tindrà raó
el donant lleia
quan demana
escolti
fem un govern
de concentració
fiquem-nos a la feina
i deixem-nos
estar de tonteries
o de mesures
demagògiques
perquè a veure
amb el tema
d'anunciar
la retallada
dels funcionaris
estic d'acord
que hi ha també
un grau demagògic
de dir fixa't
com que els funcionaris
són els que tenen
més mala imatge
a nivell pública
doncs els hi foto
la grotada amb ells
i encara m'apunto
un tanto
que polític
no home
això no és
això no és
abordar seriosament
una situació crítica
com la que estem passant
per tant
el principal problema
que tenim
és un govern
com he dit al principi
que està absolutament
esbojarrat
que no sap on va
ha perdut l'esme
i per tant
si no recuperem
un govern ferm
lúcid
i que prengui les mesures
de forma raonada
doncs
han begut oli
ho tenim malament
no servirà
cap de les mesures
que s'estan prenent
no servia de res
ara que totes aquestes mesures
s'anuncia pel govern
el que deia abans
han produït una cascada
de reaccions
en què totes les administracions
després han dit
doncs anem a fer també
les retallades
no?
curiosament
siguin improvisades o no?
sí però jo penso
que és una mica
el que jo crec
tu les consideres necessàries
exacte
necessàries
i una mica
jo el que demano
és una mica
un cert
no dic
vot de confiança
que això és molt difícil
però jo penso
que hem d'afrontar-ho tot
això
hem de ser conscients
que estem
i lògicament
donar-li
la credibilitat
que en aquests moments
qui ens mana
perquè no tenim uns altres
i estic d'acord
amb el torn
que com que no sabem
què hagués passat
o què passaria
si uns altres
lideressin aquesta crisi
però són els que són
i jo per mi
doncs en aquest moment
hauríem d'anar
tots a una
amb aquest
amb aquesta
afrontar la crisi
preus
acabem
sí Agustí
com a mesura
òbviament és efectiva
però
per si mateixa
sola
fora d'un
d'un context
ampli
de més mesures
que cohesionin
un
un sistema
en contra
la crisi
el que ha sigut
ha estat
un efecte
cara a la galeria
a lo fàcil
baixar la despesa pública
vinga
sol dels funcionaris
5%
infraestructures
jo penso que hi ha
moltes
no sé si hi ha
un decàleg
això fa que la recuperació
econòmica pugui
terribar encara més
José Ramon
tu creus?
a veure
si no es troba
la economia
és un joc d'equilibris
això és el llençol
que si l'esties d'un lloc
les ronces de l'altre
el llençol ben posat
és aquell que està equilibrat
que no penja per un costat
ni penja per l'altre
està clar que si hi ha
ronces en excés
si ara resulta
que no gasta ningú
clar que paralitzarem
l'economia
però clar
si gasta tothom
doncs ha passat
el que ha passat
hem tirat a l'ample
i ara resulta
que hem gastat massa
la clau de l'economia
és trobar el punt d'equilibri
i per trobar el punt d'equilibri
cal estar assenyats
cal saber on està el nord
que és el que s'ha perdut
s'ha perdut el nord
llavors
com posarem el llençol dret
damunt del llit
és que n'hi ha una manera
sempre ens penjarà
d'un costat o de l'altre
o anem amb un canvi de govern
decididament
o alguna fórmula
que endreci l'orientació
de les decisions
que s'han de prendre
o anirem a això
que aquest govern trobi al nord
tampoc cal canviar-lo
tu tens esperança
que el trobarem
jo penso que no
una bona bruixa l'ajuda
el problema és l'alternativa
que se'ns presenta
dono obert
Núria Palaí
Josep Ramon Correal
Agustí Pujol
mirin el rellotge
s'enxacava la tertúlia
gràcies
fins la propera
bon dia