Comencem la tertúlia, tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
tertúlia de divendres, el primer divendres del mes de juny, per cert.
Avui comentarem l'actualitat de la jornada
amb el president de la cooperativa obrera tarragonense Dionísio de la Varga.
Dionísio, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el director comercial Josep Acero.
Molt bon dia, Jou.
Bon dia.
I també amb el vicepresident de la candidatura a Tarragona 2017,
Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
Amb ells comentarem l'actualitat.
Aquesta setmana hem parlat, i molt, de la burca,
d'aquest vel integral dels debats que s'estan originant en els ajuntaments,
perquè també hi haurà debat polític a l'Ajuntament de Tarragona
en el plenari convocat pel proper 14 de juny.
Així que avui tancarem la setmana fent també alguna referència
a aquesta qüestió, sobretot des del punt de vista
si vostès creuen necessari que aquest debat arribi a l'Ajuntament de Tarragona
i a altres ajuntaments del país,
perquè recordem que tot això es va originar avui fa una setmana
a Lleida i han sortit diferents ajuntaments
de les comarques de Tarragona i de la resta de Catalunya
amb mocions presentades per diferents grups polítics
on demanen, on proposen el debat
i demanen que es prohibeixi l'ús del burca
en els centres oficials
i en alguns casos, en algunes mocions, també parlen del carrer.
Pere, tu creus que és un debat que s'ha de portar al plenari municipal?
El problema és portar el que vulgui, perquè els regidors tenen llibertat d'acció amb això.
Jo no crec que a la ciutat de Tarragona això sigui un gran problema.
Jo ho he de dir perquè, vaja, potser per on m'abuc i m'abuc jo.
ara, vull dir jo, particularment, crec que hi ha temes més importants a discutir.
Això, diguem-ho tot, no?
La llibertat de les persones, en aquest cas, de les persones que porten aquest vestit
o aquesta llumentària, jo em penso que si fossin lliures del tot no ho portarien.
Perquè aquí la gent no hi anem així.
En tot cas, portar un mocador al cap, però vull dir, anar amb la cara tapada i això.
Ara, jo crec que aquí a Tarragona tenim altres problemes.
Jo particularment crec que no cal buscar...
Hi ha dues coses.
Una cosa és el que un diu, mama, jo em penso que no cal anar així pel carrer,
ho dic clarament, però d'això fer-ne una qüestió i un debat que duri dies i dies,
jo em penso que en aquest moment tenim altres problemes.
I votaria a favor de prohibir l'ús del burcà, com a mínim en els espais oficials?
A veure, jo votar a prohibir coses sempre soc reticent,
perquè prohibir això, prohibir allò, em sembla que els governs o les administracions es prohibeixin.
Jo crec que prohibir, no ho sé què faria.
Jo crec que s'ha de convèncer la gent.
Però hem de prohibir.
Jo sé que s'ha de convèncer la gent.
I potser sí que en un cas extrem volies dir, aquí no es pot fer això, tant s'ha de fer això.
Però si totes les mocions i tots els acords són de no es pot fer això,
no es pot anar aquí, no es pot anar allà, jo penso que anarem bé.
També t'ho he de dir.
Jo crec que amb la cara tapada pel carrer no s'hi ha d'anar, també ho he de dir.
Dionísio, i tu què votaries, si fos el cas?
Jo no votaria res.
És a dir...
Què vols dir, no votaries res?
Que no, que no, que no.
Crec que sigui un debat, crec que és un debat que està dintre de la precampanya electoral.
Sí.
I potenciat és un debat que té una mica xenòfobo, també,
perquè es diu el burka.
No es diu anar amb la cara tapada.
Jo estic d'acord que la llei no ha de permetre que se'n vagi amb la cara tapada pel carrer,
sigui la que sigui, la seva religió.
Sí, perquè pots anar amb un passamuntanyes.
Perquè dient que es pot anar per un passamuntanyes,
dient que es pot anar amb una processó amb tota la cara tapada amb els cucurutxos aquests,
doncs per quina raó no poden anar aquestes dones així si és la seva religió?
Doncs és un problema seu.
Ara, un problema de seguretat ciutadana no és el burka ni el no burka,
sinó que hauria d'haver-hi una llei que no permetés que la gent ni anés pel carrer
amb la cara totalment tapada, amb les seves excepcions,
perquè si un senyor va amb el casc de la moto, evidentment,
però no crec que sigui un debat per portar...
Ahir i van dir a l'alcalde una trucada a la BDS.
I, perdona, i aleshores hauria de ser una llei, per exemple,
una normativa a nivell general de Catalunya o de tot Espanya?
Jo crec que hauria de ser a nivell general.
En comptes d'anar de municipi en municipi...
De tot l'Estat, clar.
Perquè, a més, un municipi crec que no té competències
per prohibir que la gent hi vagi així.
Per aquesta raó, l'Ajuntament de Lleida només ho ha prohibit
a les seves dependències municipals.
Sí, perquè és veritat que els assessors jurídics de l'Ajuntament
li van recomanar a l'alcalde i als grups polítics...
Però jo crec que és un debat fictiu, si n'hi ha problemes més greus
a la societat que aquest.
Evidentment, jo ho prohibiria hasta el carrer.
Jo ho tinc claríssim.
Ho prohibiria a tot arreu.
La majoria de dones que porten aquest burqat,
et diran el que vulguin perquè surti un entrevist al diari,
la majoria segurament deu estar imposat que el porti,
no ser decisió pròpia d'ella.
Això és el greu que veig jo amb els drets de les dones.
Aquí entraríem també en una cosa que sempre he comentat jo,
amb els meus cercles d'amics d'aquí,
que seria quan un immigrant o alguna persona d'aquestes arriba a Espanya
hauria de donar-li uns drets i obligacions.
Mira, vostè ve aquí i té Seguritat Social,
la millor que hi ha ETC, però també té unes obligacions.
I una d'aquí ja seria, pues,
vostè no ho pot dir amb la cara tapada, etcètera, etcètera.
Drets i obligacions.
Vull dir, perquè els immigrants que venen a treballar a Espanya
tenen uns drets, però crec que també haurien de tenir unes obligacions
i és adaptar-se a la cultura i a la manera de viure que tenim nosaltres aquí.
Però aquí, perquè jo he vist fotos de jaques árabes
que arriben a Marbella amb el seu arend i porten tota la cara tapada
les dones del seu arend.
Jo estic d'acord que és un acte que va en contra de la dignitat de la dona,
això és evident.
Però que s'està manipulant d'una forma xenòfoba.
No.
Perquè sempre que se fa una llei contra un col·lectiu així
és xenòfoba, no?
Però això no...
És la manera de viure que tenim aquí la nostra cultura
i s'han d'integrar a la nostra cultura.
No és xenòfoba, això, eh?
No es tenen de fer lleis en contra de col·lectius,
sinó que es tenen de fer lleis per tots els col·lectius.
Bueno, doncs Dionísio, que vés amb la teva dona
amb una minifalda a un país d'ells
i veuràs que et passarà.
Està malament, no?
Doncs aquí tenim una democràcia i aquí se té que anar així.
I és el que hi ha, vull dir.
Però bueno, per tots, tots.
No per aquesta religió, sinó que estic...
Per això ho he dit abans, que el que s'ha de prohibir
és que la gent hi vagi amb la cara completament tapada pel carrer.
Tu ho digues del Passamuntanya.
Truca un timbre d'un banc amb un Passamuntanya
i no t'obriran.
Ahí va trucar un senyor que deia que era missatger
que entava a l'Ajuntament amb un casco
i amb el casco no el deixaven entrar.
Per això ho dic.
És igual.
De les maneres, com a mínim, és un pèl sospitós
que en períodes preelectorals
surtin determinades campanyes...
Però va sortir a l'alcaldessa de Cunit, també.
Escolta, jo t'explico el que t'explico.
Sí, que sí, i tothom...
Les coses són com són.
Que es faig una llei genèrica i ja està.
És a dir, sí, però ja la faran, també.
Hi ha lleis que...
Hi ha coses que interessen més, eh?
Perdona un moment,
perquè entre el tema de fer una llei genèrica
o que cada ajuntament aprovi o no aprovi
un determinat tipus d'ordenança,
clar, també diuen alguns,
i vam parlar aquesta setmana amb un expert,
un antropòleg, professor de la Universitat de Rupert i Vergili,
deia, clar, és que tampoc es pot comparar
la situació que potser tenen a Lleida
o potser tenen a Cunit,
on recordem que l'alcaldessa,
que també és senadora socialista,
doncs està impulsant el debat
perquè arribi al Senat,
potser, clar, la situació de Cunit
no és la de Tarragona,
ni la de Lleida és la de Tarragona,
ni la del Vendrell és la de Barcelona.
Sí, però sí.
Aleshores, clar...
Ni la de Ceuta i Melilla.
Clar.
Aleshores, què hem de fer?
Però és que estic dient jo que això,
ara, és un debat,
no diria que ho fictici,
però gairebé.
És a dir, ara,
ara algú...
És un debat electoralista.
Exacte.
Algú, quan vénen eleccions,
surten coses que durant els tres anys abans
no surten interessades per un...
I ara aquí no posem etiquetes de ningú,
però això passa.
I això no deixa de ser això mateix.
És probable que en un lloc concret
del territori hi hagi un problema d'aquests
o del que sigui.
És probable.
Ara parlem d'aquests,
però potser n'hi ha un altre.
I allí, el que sigui,
l'Ajuntament en pren consciència,
el que sigui, ho fan.
Amb més encer o amb menys.
Però generalitzar les coses
quan no són generals...
Aquí hi ha un interès
en desviar l'atenció
a parlar d'això
i no parlar d'una altra cosa.
I punt.
I això, escolti,
posem-ho com vulguem,
però és així.
El que passa és que, en fi,
ara el debat es portarà,
en el cas concret de l'Ajuntament de Terraón,
es portarà a través d'aquesta moció
del Partit Popular
i veurem quin és el posicionament
dels partits polítics,
perquè tampoc no han expressat fins ara
els partits que tenen representació
de l'Ajuntament,
Convergència i Unió i els socialistes,
que són els majoritaris,
quina posició adopten.
És a dir, que el debat,
d'alguna manera,
s'hi obligarà a tothom
a dir si no o a abstenir-se, no?
Però el plantejar-lo des del punt de vista
de discriminació d'una religió
és plantejar-lo igual
i perquè n'hi ha monges de clausura.
Però tu creus que es planteja
com una qüestió religiosa de discriminació?
Jo crec que sí.
Perquè altres ho poden dir
que és una qüestió de seguretat.
Però bueno, si és una qüestió de seguretat,
que es plantegi com una qüestió de seguretat
per tots.
I de dignitat a la dona, eh?
D'acord, però per tots.
Tu creus que alguna monga de clausura
està fent de monga de clausura
obligada?
Jo crec que no, eh?
I aquestes dones...
que porten el burka obligada, eh?
No queden gaire.
Per això.
Vull dir, és que és totalment diferent.
Aquí ara entrem en un debat diferent, eh?
A les processons per Setmana Santa
surgen amb la cara tapada o no?
Això és una festa d'interès cultural
que són dos dies a l'any, eh?
Això és una festa religiosa, no?
No és comparable, no és comparable.
Ja veig que el tema porta...
Sí, hi ha.
No, mira, així és molt fàcil.
Quan van creure els autobusos de...
No creuen en Dios, no ho deien, eh?
No, no creuen en Dios, no.
Segurament que Dios no existe.
Tu imagina't, Pere, si arriben a fer autobusos
que diguessin, segurament te la no existe.
Aleshores ja estarien tots cremats.
Ja veiem una manera d'actuar i una altra.
Veus com és religiós?
Ah, però en un lloc pots atacar
i en l'altre és un tabú atacar-lo.
Jo és que com que no creu...
A Cracòvia o així, quan parlo d'hi has del papa,
que fessin una periódica d'un imant,
què passaria?
Clar, és que atacassin...
A vegades no ha sortit algun, eh?
A vegades no ha sortit algun, eh?
Sí, bueno, però...
Guardant a l'aire, eh?
El tema veig que crea passions.
Ha estat el tema que, en fi,
ha predominat en les tertúlies de tota la setmana
i suposo que encara seguirem parlant
perquè, com deia, el debat està ara ja a nivell polític
i haurà plenari el dia 14 i es parlarà d'això.
I, a més a més, ja tot el tema del Senat
impulsat per l'alcaldessa de Cunit,
que veurem com acaba.
Però, en fi, per parlar d'altres qüestions,
molt més casolanes i molt més ciutadanes.
Ahir vam entrevistar en aquest programa
el president del Port, Josep Anton Burgacer,
que ens va explicar que ja ha començat la mudança
de l'edifici actual al nou centre de negoci,
és a dir, on hi haurà l'edifici del costat,
on hi haurà les noves dependències del Port de Tarragona.
I d'aquí se'n deriva, un altre cop,
el debat de què fer amb aquest edifici emblemàtic
per molts, en fi, una de les millors peces d'arquitectura
que tenim a la ciutat i per d'altres, en fi,
una cosa horrible des del punt de vista de disseny
que hauria d'anar a terra.
El president del Port va dir que ells el trasllat
l'hauran fet abans de l'estiu,
que al setembre esperant ja està el nou edifici
i que si a la tardor o a principis de l'any que ve
no hi ha un ús clar per a aquest edifici,
doncs s'enterrocarà.
Recordem que allò són terrenys portuaris.
Vostè, què farien?
El Pere no treballa en aquell edifici.
No, no, jo treballo...
Treballa a l'arxiu del Port, que no està allà.
Però el Pere, com a ciutadà,
evidentment jo els hi pregunto com a terrenys,
vostès enderrocarien aquest edifici...
Dins del Port, usos no portuaris dels edificis
no se li poden donar.
Hi ha una sentència que, si us recordeu,
amb la Marina de Targo,
si havien de fer aquells edificis
que són pisos, no poden ser pisos.
Això és una sentència...
Però l'alcalda, i per exemple,
responent les paraules al president del Port,
d'aia que l'Ajuntament veuria amb bons ulls
que es poden fer un hotel.
Si es pot canviar els usos dels terrenys...
Jo no hi entenc, amb això.
suposo que seria un procés llarg,
però és que es podria fer.
Això és una incongruència,
perquè jo, per el que he sentit,
el problema que això tingui d'anar a terra
és un problema de seguretat.
I és un problema que,
per fer una rehabilitació
i adequar-lo a la normativa actual,
aquest edifici,
es tindria de fer una inversió tan gran
com pràcticament fer un edifici nou.
precisament si es té de fer un hotel,
no ho sé qui agafarà.
Jo el conec per dins i per sota,
i aquest edifici,
jo em crec que els estudis que s'han fet allí
té problemes estructurals,
no conjunturals, estructurals.
Exactament.
No es tracta de fer...
No es tracta de fer...
Això és una altra cosa.
Perquè l'edifici és arquitectònicament
parlant per defecte professional
i m'encanta l'edifici.
No es tracta de fer...
A tu t'agrada?
M'encanta.
No es tracta de fer...
La delegació del govern i aquest
són les dues coses més maques
arquitectònicament que hi ha a terra.
No es tracta aquí ara de fer allò,
és que no sé què, no.
Vull dir, aquest edifici arreglar-lo
val, no sé si val 10 milions d'euros.
Me sap quan diuen un moment.
I té problemes...
Primer, les oficines del ple deutat portòria,
allí ja no hi caben.
Vull dir, en aquests moments,
si algun dia o altre
ja ha passat molta gent per allí,
veiem que hi ha armaris
on no n'hi ha d'haver,
papers per tot arreu,
vull dir, perquè allò s'ha quedat petit.
El port, amb 30 anys,
doncs que això em sembla
que és dels anys 80 i post-70 i tants,
doncs ha quedat petit.
I arreglar-lo té aquest problema.
Llavors, el port el que ha fet
ha sigut...
Hi ha un edifici nou al costat
i allí és més gran,
és diàfan, vull dir,
a l'hora de fer despatxos
i sales de reunions
és molt més...
És molt més, exacte,
és molt més,
diguem-ne, actual
i llavors això ha sobtat per això.
Una altra cosa és que en fem d'aquest edifici.
El Pere l'enderrocaria?
Home, jo enderrocar-lo
abans de...
A veure, aquí el tanto, eh?
Vull dir, aquí si ara diem...
No, no,
que si faci alguna cosa,
la Sabinosa,
perdona,
va així això, eh?
Què vols dir, que trigarem 20 anys?
Bueno, o més,
perquè, evidentment,
si resulta que rehabilitar aquell edifici
val molts diners,
ara n'hi haurà ningú,
si el port ja no el rehabilita,
que és qui ho hagués de fer-ho,
perquè és el propietari...
Ah, tu, a qui li dones això?
A l'Ajuntament?
Això és passar-li humor.
Per molt maco que sigui l'edifici de fora,
que si poden...
Si fan ara vegueries,
que facin la seua.
Si poden fer moltes coses.
Si poden fer moltes coses.
Però l'edifici en si,
qui se'l pot quedar?
Bueno, això és un problema.
Tener-lo tancat en 3 o 4 anys...
Sí, jo he de decidir
el que han de fer.
A veure, tu, Dionís,
o què faries?
Tu l'enderrocaries?
Són els arquitectes
que ho han de dir.
És a dir,
si es té de fer una inversió
que representa
més diners
que construir un edifici de nou,
encara que sigui igual,
arquitectònicament
o estilísticament...
Ha de ser més gran.
Hi ha més vetes...
Però aleshores fem un segon pas.
Si enterroquem l'edifici,
vostès com a tarragonins,
com a ciutadans de peu,
deixarien un terreny sense...
Una plaça?
O aixecaria un edifici,
si és possible,
un hotel de 5 estrelles?
No, no.
No què?
Hotel no?
Jo deixaria diàfan.
Si només n'hi ha l'edifici
de la Junta d'Obras del Port,
el que està al costat,
doncs aquest ho deixaria allí
com un espai lliure.
I tu, Jou, què faries?
A tu t'agradaria conservar-lo.
De moment no hem derrocar-lo
i evidentment que suposo,
com ha dit el Pere i el Dionísio,
els arquitects es tiran mirant,
s'estarà fent un estudi,
miraran el que val fer un de nou,
el que és rehabilitar aquest...
Rehabilitar ja s'ha mirat.
I què val fer un de nou.
El que passa és que aquí suposo
que estiran buscant l'entitat
o l'ens que...
Ara no és època, tampoc.
No és època, estem d'acord.
Però abans de tirar la terra...
Clar, també el Pere el que diu és veritat,
si es queda tancat allò es farà malbé.
i ja està que es trobi una solució,
un terme intermig.
No, per això són pedaços
que són més cars que tot l'altre.
Enderrocar ja no té solució,
si l'enderrocar.
No, evidentment.
Per això aguantaria fins a l'últim...
I fer una cosa nova ara no es farà,
perquè no és època.
Bueno, doncs si pots mantenir-lo
fins que vinguin temps millors
o que es traslladi allà.
El que s'ha de tindre en compte
és que això és de la Junta d'Obras del Port.
És el ministre de Foment.
De Foment.
O de Foment.
És l'amo.
Són terrenys portuaris.
I per tant allà...
Guanyats al mar.
Com deia el Pere,
ja no es pot fer qualsevol cosa,
sinó que es necessiten...
Potser alguna cosa,
si es pot fer diferent,
jo em penso que s'han de demanar permisos,
i potser s'ha de fer alguna modificació
amb alguna llei,
amb algun lloc,
que deixi.
A Barcelona hi ha un hotel,
l'hotel Vela,
dins del Port, gairebé.
De coses se'n poden fer,
però clar, s'han de fer ben fetes.
Si hi hagués inversió privada,
un hotel seria espectacular.
Evidentment, s'han de fer ben fetes.
I per fer-les ben fetes són lentes,
perquè s'han de...
és a dir, s'han d'aprovar,
i ja està d'acord moltes administracions,
i tècnicament, i jurídicament,
i no sé què, i no sé què,
perquè allà s'hi pugui fer,
doncs això, un hotel.
Clar.
Aquest hotel de cinc estrelles a Barcelona,
l'hotel Vela,
per cert, dissenyat per en Ricardo Bofell,
és d'alguna manera la idea
que ahir expressava l'alcalde
en resposta a les declaracions
del president del Port.
Clar, Josep Anton Burgessé,
el que diu és,
nosaltres, aquell edifici,
al setembre, segur que ja està buit.
Si algú el vol,
que el demà agui.
Què fem amb ell?
Si algú vol que el demà agui.
Tenint en compte l'historial
que tenim d'immobles, no?
El que passa és que,
més enllà de tot això,
l'edifici aquest tal com està,
si volgués fer un hotel,
saps la inversió que s'hi ha de fer?
Perquè allà només hi ha despatxos.
I l'estructura mateixa de l'edifici
no dona per fer-ho.
Hi ha el que hi ha, allò, eh?
Seria més fàcil enterrocar...
A l'habitació...
Seria supos...
No, no, és que, a veure,
té la marinera aquí,
llavors potser solia fer una cosa nova.
Clar, és que suposo que seria més fàcil
enterrocar l'edifici
i aixecar un de nou.
El Joe ja està clar que li agrada.
Des del punt de vista arquitectònic,
al Dionísio li agrada l'edifici,
el trobo horrible.
No, horrible, no m'agrada.
No t'agrada.
I el Pere?
Jo ja m'hi he acostumat fa molts anys a veure'l,
perquè aquestes coses passen sempre, no?
Vull dir, jo no el trobo lleig del tot.
El trobo que, si vas allí,
veus que són...
Bueno, és original, no?
Però original...
A vegades hi ha coses originals
que no són boniques.
I jo crec que aquesta no és lleig.
I és pràctic?
Clar, perquè és original,
però molt poc funcional.
Per dins, per dins.
Va ser pràctic el seu moment, clar.
El passa és que el port fa 30 anys
en una cosa i ara n'és una altra
i, clar, allò ha quedat petit.
Si hagués sigut un altre tipus d'edifici,
potser s'hagués pogut afegir coses al costat.
Però que allà hi ha vist no s'hi pot afegir res.
Molt bé.
Doncs veurem què passa.
Tenen tots els despatxos,
són...
Donen el carrer, diem-li,
tenen clarots.
Això sap molt bé, eh?
En qualsevol cas, la mudança,
això ja ha començat.
A poc a poc els treballadors
s'aniran traslladant al nou edifici
i es calcula que en poques setmanes
tots els serveis de l'autoritat portaria
i estaran en aquell edifici
que coneixem com a centre de negocis.
En fi, més qüestions.
Avui surt pràcticament a tota la premsa
i ho hem recollit també ampliament a Tarragona Ràdio,
les dades de Càritas,
la memòria anual de Càritas,
aquesta entitat que treballa,
com moltes altres,
amb les persones més necessitades.
Càritas a Tarragona,
però també Càritas a Barcelona
a nivell general de tot Catalunya
i de tot Espanya,
diuen les seves xifres,
diuen les seves memòries,
la memòria d'actuació de la feina feta
en els darrers mesos,
el que segurament, en fi,
tothom podem olorar
o podem pensar
o podem preveure
que és que hi ha un augment de les necessitats
per part de molts col·lectius
que cada vegada hi ha més persones
que demanen ajuda a Càritas,
que tenim immigrants,
però que tenim persones sense sostre
i que tenim cada cop més famílies autòctones
en situació precària
que reclamen ajuda.
Moltes persones que fins fa,
no fa gaire,
tenien la seva feina
però que s'han quedat a l'atur
i que comencen a tenir problemes.
Suposo que no els sorprèn,
no, Pere?
No, això és conseqüència
de tot això que està passant.
Però, és veritat greu,
perquè és la conseqüència de la crisi,
i aquí li toca, doncs,
un pateix, això sí.
Després, potser, si analitzéssim cas per cas,
potser veuríem que no tots els casos són iguals,
però el que està clar
és que hi ha gent que s'hi va a Càritas
és perquè ho necessita.
Explicaven ahir en la roda de premsa
que, clar, per primera vegada
moltes persones durant el 2009
havien acudit a un servei com el de Càritas.
Dionísio, com ho veus?
Una conseqüència més de la crisi?
Sí, una conseqüència més de la crisi,
però també això va en relació
amb totes les mesures
que s'estan prenent en aquest moment,
tant a nivell nacional i a nivell mundial.
la crisi econòmica,
qui la provoca són els rics
i qui la que pateixen són els pobres.
Aquest és el problema més greu.
I les mesures que s'estan prenent
són precisament perquè els pobres
pateixin més aquesta situació.
Acomiadament més barat,
no lliure,
perquè lliure ho és des de fa un món de temps,
això amb més barat
i l'únic patrimoni que tenen els treballadors
avui en dia
doncs és la indemnització per a comiadament.
Amb això els permet viure un temps,
però sí a un senyor.
Els despideixen
amb 20 dies per any treballat,
doncs no trobar fenya,
perquè no n'hi ha fenya,
són gent que no està qualificada
i en definitiva
tenen de viure de la caritat.
De la caritat per una part,
com en aquest cas,
que està donada per l'església,
que és l'empresa més rica
de l'orbe
de tot el món.
I l'església,
que té Càritas,
però també té
bancs com Cajasur,
que són també culpables
de la crisi econòmica.
Cajasur,
recordem aquella caixa intervinguda
no fa gaire...
que és propietat
de l'església.
Càritas també,
el de l'església,
però sembla que aquí
és complicat.
Aprovechando que Càritas
és de l'església,
pam,
el dia inicio...
Hombre,
no,
però Cajasur també és de l'església.
Com és fàcil sempre atacar...
No,
si el problema és de l'economia,
si el problema és de l'economia...
Aquí,
als Estats Units,
i l'església...
ho he dit,
pam,
són les fàcils de fotre...
Ho he dit abans.
El problema és que la crisi
la provoquen els rics
i la pateixen els pobres.
I l'església també ha provocat la crisi,
per el que deus pensar,
segur.
Per el que...
La part sí,
que Cajasur...
Les opinions són...
Jo crec que Càritas
fa una tasca boníssima,
són una gent que tenen molt de mèrit,
jo els conec,
els encorajo perquè continuïn,
igual que els del Banc d'Aliments,
que també el conec,
que avui i demà estan a l'Eroski,
i tota la gent que estigui vinculada
amb aquestes coses...
Una cosa no té res a veure.
Home, tu l'has barrejada.
No, no, no.
Jo dic la incongruència que n'hi ha.
Aprofitant que Càritas
s'ha anat a parar a Cajasur.
Bueno, escolta'm.
La incongruència...
I la caixa a Tarragona
no la porten a l'església
i també ha anat malament.
Totes les caixes estan malament.
No crec que hi hagi mena.
De totes maneres...
La de pensions potser és l'única
que està una mica bé.
De totes maneres permet...
Perquè ja que s'ha anomenat Càritas,
que si l'església i tal,
i el Banc d'Aliments,
és curiós perquè segurament
quan estem parlant
de les persones més necessitades,
dels col·lectius que necessiten més ajuda,
sempre, gairebé,
sempre estem parlant d'organitzacions,
no governamentals, d'entitats,
més que del propi estat.
És a dir, del paper que juguen
aquestes entitats ajudant...
Sí, aquí tens la Fundació Bona Nit,
tens un munt d'entitats...
Sí, sí, per això, per això, no?
Però si és l'estat
qui tenia de garantir
la supervivència d'aquestes persones,
no institucions benèfiques.
Però està bé que hi hagi aquestes institucions, no?
L'estat hauria de garantir...
Humanitza també que hi hagi aquestes institucions.
Però l'estat no ho pot garantir, no?
Però aquestes institucions
també reben diners...
A veure, Càritas fa uns anys
es queixava que no rebia els diners
que calien de l'Ajuntament, per exemple.
Jo no sé si els he de rebre,
però l'administració el que fa
és, allà on no hi arriba,
com ells, pròpiament,
doncs...
Ajudar aquestes entitats...
Ajudar...
Pensem en tots els voluntaris que hi ha aquí.
Una altra cosa és que algú pugui pensar
que per què no ho pot fer directament
l'administració,
però si aquesta gent ho fan
i ho fan bé
i l'administració hi ajuden,
també separeixen costos.
Clar, però és que...
Clar, per a mi també separeixen costos.
És que és el que deia el Jou, no?
El paper que et juguen els voluntaris.
Centenes de voluntaris a Càritas
i a moltíssimes altres organitzacions, no?
El Banc d'Aliments,
la Fundació Bona Nit,
que fan una tasca meravellosa.
Amb això que deia el Dionísio,
m'ha vingut a la memòria
aquella frase
que la mà dreta no sàpiga
el que fa la mà esquerra, no?
Vull dir, a vegades passa això, eh?
Vull dir,
hi ha organismes o entitats
que juguen els dos bandos,
això sí,
pel que sigui.
És a dir,
el Cajasur, per exemple,
vull dir,
per molt que ho vulguem pentinar
i arreglar
i fer-ho diferent,
vull dir,
el Cajasur era una entitat
que ja li van dir,
si vostès no es fusionen,
s'intervé.
i el responsable màxim
de Cajasur,
el responsable màxim
d'un altre lloc
és una altra persona,
és el Bisbat de Córdoba,
em penso, no?
Jo no sé si jo
desconec el detall, això,
però és curiós
que el moment
que aquella gent diuen
doncs no queremos
ajuntar-los,
el Banc d'Espanya,
bum,
catalot,
per què?
Home,
perquè aquí
sí que hi ha,
s'ha de preservar
els diners de la gent,
sigui la caixa de qui sigui,
i si aquí hi ha un Bisbat
que no ho ha fet bé,
escolta,
doncs no ho ha fet bé,
i s'ha de dir
i no passa,
però el que no podem
és dir,
per una banda,
dir clar,
és que et poses en l'església,
no, no,
em poso en aquest senyor
que ho ha fet malament,
que a més a més
és de l'església,
doncs mira,
que el que li digui.
No, no,
hipocresia a Espanya
és el país de l'església.
No, no,
a veure,
jo el que no m'agrada,
primer és que ho posem
tot al mateix sac
i després que depèn
de quin sac
o quina cosa es digui,
no es pugui dir,
no i tant,
si allí hi ha hagut
una mala gestió
que són de l'església
o són de qui sigui,
que han gestionat malament,
en aquest cas,
una caixa d'estalvis,
escolti,
s'ha de dir
i si hi ha responsabilitats,
si n'hi ha qui es demostra,
doncs que patxuquin,
vull dir,
que ells que els sàpiguin,
perquè esclar,
no perquè siguin de l'església
no els hi ha de passar res.
No, no,
no has entès
què dir.
No, no, no,
sí que t'hi he entès,
però vull dir,
sempre hi ha un flanco de coses
que sempre és fàcil
ficar-se en aquelles coses.
El que passa
és que per bé o per mal
i a vegades no,
però moltes vegades
funciona així
i no ens ha d'estranyar
que a vegades
doncs de rasquilló
també els hi toqui.
Per què?
Perquè també hi són.
Si no hi fossin
no els hi passaria res, eh?
Jo crec que l'Estat
ha de garantir
la supervivència
de tots els ciutadans
d'Espanya.
L'Estat.
No les organitzacions,
les ONGs
poden ajudar,
però qui ho ha de garantir
és l'Estat.
I si n'hi ha un problema
de crisi econòmica,
de la mateixa manera
que si n'hi ha un problema
en els bancs,
se'ls dona diners
perquè superviven,
se'ls ha de donar diners
i abocar diners
als pobres
perquè tinguin
la seva dignitat
de viure
i la seva dignitat
de ser ciutadans.
El que no es pot fer
és deixar-los
en mans
d'organitzacions
no governamentals.
Per mi això és absurdo.
Però tampoc
els deixen del tot.
Jo crec que és una...
Home, l'Estat també...
També hi col·labora
aquí l'administració.
És a dir,
el Servei Social
de l'Ajuntament
allà on no arriben uns,
arriben els altres.
Els serveis socials,
per exemple,
jo em consta...
Si n'hi ha problemes
és perquè no arriben a tot.
A mi em consta
que els diners
que els diners
és perquè n'hi ha més demanda
que oferta.
Però els diners
que hi havia fins fa uns anys
amb els que hi ha ara
per aquest tema,
l'Ajuntament
hi ha abocat
més diners aquí.
N'ha deixat
de fer altres coses,
però, clar,
el que passa és que
ni l'Ajuntament
ho pot fer tot
perquè l'Ajuntament
arriba fins on arriba.
És evident
que l'Estat
avui en dia
cobreix
moltes més necessitats
que fa 20 anys.
Amb una cosa
coincidim amb el Dionísio
perquè no acabem
la tertulia
sense coincidir amb res,
que seria amb els calers
que deixen els bancs.
Jo, els calers
que deixen els bancs,
el que sí que haguessi fet
és un tutelatge
molt profund
de dir,
són per empreses
de 10 o 12 treballadors,
tal,
o sigui,
tutelar molt
aquests calers
que fossin per,
no,
per tapar coses
que no...
Aquí en teníem
un altre debat.
Ja,
però que aniria
una mica
en el que diu ell,
si un empresari
té 10 treballadors
i li va malament
i no li volen
renovar la pòlissa de crèdit,
clar,
si no li renoven
la pòlissa de crèdit
els 10 treballadors
queden acomiadats,
aquí sí que els bancs
haurien d'ajudar
aquest petit i mitjà empresari
que a Espanya
sempre hem tingut molts.
Amb això estiria d'acord.
Amb els calers
que tornen,
però tutelats.
Aquí en teníem
un tutelat
que ara ja hagués d'estar,
però jo crec que aquí...
Encara tenen 4 minuts,
i tot el més.
Sí, sí, però em refereixo,
deixar els diners
a canvi de res,
això no s'ha de fer.
Em sembla que no ho han fet,
que som crèdits,
però jo penso que
el fet que una empresa
vagi bé o malament
i que l'empresa
depengui només
de la pòlissa
tampoc és...
També n'hi ha malament.
Em refereixo que això...
És a dir,
ara entri en un debat molt...
Ja es pagarés,
aquest senyor haurà tingut
impagats de pagarés,
perquè no és només la pòlissa.
I aquí hi ha gent
que fa pagarés
i quan fas un...
Mira, quan els talons,
ara perquè n'hi ha poc,
els talons,
un taló sense fons,
això era presó.
No hi era mai ningú.
En Colsol,
deixi'm acabar,
ja que estàvem parlant
de qüestions econòmiques
i com que l'economia
i la crisi,
les mesures anticrisi,
omplen també
el panorama
de l'actualitat
en els últims dies.
Ara el tema de debat
és la reforma laboral,
les negociacions
entre sindicats
i patronals,
si van bé,
si no van bé,
si hi haurà finalment acord,
si no hi ha acord,
el govern central
ja ha anunciat
que per decret
aprovarà aquesta reforma laboral
d'aquí a un parell
de setmanes.
I estarien d'acord
en que hi hagi
un decret
per part del govern
si no es posen d'acord
sindicats i patronals?
No per una raó,
perquè si hi ha
un contracte
i una negociació
entre dues parts,
el que s'ha de fer
és que aquestes dues parts
es posin d'acord.
I si es té de legislar
perquè ho demanen
a nivell internacional
i adaptar-nos
a la situació
d'altres països,
doncs adapten-nos en tot.
Tenim una moneda única
que és l'euro
per a Europa.
Per què no tenim
un contracte únic
que sigui igual
per a tota Europa?
Per què no tenim
un sou mínim únic
per a tota Europa?
Perquè és molt fàcil dir
és que en Alemanya,
en Àustria,
l'acomiadament
és no lliure
perquè l'acomiadament
és lliure aquí
a Espanya
des de fa un munt de temps.
Pere,
tu per decret
si no hi ha acord?
Quan tens fa
que es reuneixen?
Diu altres
s'ha d'acabar això, no?
Quasi com a l'Estatut.
I el govern
ha de prendre
una mesura o altra.
Si veu que no se n'en surten
els que seran d'en sortir,
doncs...
Per què ha de prendre
una mesura?
Home, perquè sí,
perquè l'ha de prendre.
A favor de qui?
No, no, això és un altre tema.
Ja la veurem.
Doncs si no es posen d'acord
els agents socials...
Doncs el govern ha de tirar
pel carrer del mig,
que per això és el govern.
De vegades els governs
han de prendre mesures
que amb algú no ens agradarà
o ens agradarà més o menys.
Les últimes que ha fet el govern
la majoria de la població
no li ha de...
Però això, perdona,
per això estan els governs.
Teniré una mica
amb el que va dir
el Felipe González
de la Coria
que s'equivoca la gent,
que va tirar el missil.
Jo crec que això...
Més a Europa, eh?
Jo crec que això,
que aquesta nova llei
i tot el terrabastrec hi haurà,
provocarà que hi hagi
eleccions anticipades
al govern d'Espanya.
Jo ho veig així, eh?
El què?
Que hi hagi reforma laboral?
Sí, sí, perquè tots els sindicats
estan en contra...
No, no, la gent de la dreta
no ho estan provocant,
la dreta no tenia que...
Hem de veure la força
dels sindicats,
que també això és un altre problema.
Jo crec que...
A mi m'agradaria...
Si ja estan amb l'escopeta
de disparar els sindicats,
és perquè ja deuen saber
no, a final d'any
provocarà que hi hagi eleccions.
És la meva opinió personal, eh?
Vull dir, no...
Jo crec que en guany
no li haurà d'eleccions generals.
Jo crec que en guany
no li haurà d'eleccions generals.
Jo crec que seria...
En una època de crisi,
el que havien de fer
tots els partits polítics
és posar-se d'acord,
fer uns nous pactes de la Moncloa
i no fer eleccions
que l'únic que generarà
és incertidumbre
tant en la població
com els mitjans econòmics
a tot arreu,
una despesa importantíssima
perquè
el que comporta
una despesa
per l'estat
d'unes eleccions
és enorme
i innecesària.
Ara seguiríem
amb una tertúlia fantàstica
dient si eleccions sí,
eleccions avançades sí,
eleccions avançades no,
però...
Més a Europa.
Ja poden veure el rellotge.
Això s'acaba.
Senyors,
moltes gràcies
per haver vingut aquest matí
a la Sintonia de Terraona Ràdio.
Josep Acero,
Dionisio de la Varga,
Pere Valls,
gràcies,
que vagi bé el cap de setmana.
Fins la propera tertúlia.
Adéu.
Bon dia.