Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimarts.
Amb aquest temps encara inestable, amb aquest temps plujós,
obrim un temps de la Tertúlia que ens servirà per repassar
els principals arguments informatius de la jornada.
Avui amb la companya periodista Raquel Sanz, del Diari de Tarragona,
i és la cap de secció local del Diari.
Raquel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya Pere Valls, vicepresident de la candidatura
a Tarragona 2017. Bon dia, Pere.
Bon dia.
I Joan Besora, cap de l'àrea, cap del Departament de Medi Ambient
de l'autoritat portuària. Joan, també, molt bon dia.
Molt bon dia, a vosaltres.
Amb tres convidats, tres perfils ben diferents,
però tres persones que coincideixen també en ser habituals del nou estadi.
En un matí de dimarts realment diferent i especial,
perquè parlar del Nàstic...
Ahir fèiem la Tertúlia esportiva, habitual de cada dilluns,
però no fèiem una Tertúlia per parlar de com havia jugat el Nàstic,
sinó per fer la prèvia del partit que jugava el Nàstic ahir al nou estadi.
Així que tenint en compte que avui els nostres tres contartulis
són habituals seguidors del Nàstic.
Els proposo començar breument la Tertúlia parlant del partit d'ahir,
sota la intensa pluja que va caure al nou estadi,
amb poc públic i amb una decepció, Raquel,
que, en fi, no sé, que ens ho hem d'analitzar.
De manera resignada?
Sí, home, de manera resignada,
perquè també sabem que no ens hi jugàvem res
o que, en principi, no era un partit a vida o mort
pels nostres interessos,
però, home, ja dius, després de les 2.129,
si no recordo malament,
persones que ahir van fer l'esforç per anar al nou estadi,
dius, mal que mal, podríem haver vist alguna cosa més interessant.
Va ser un partit en què els jugadors, jo crec,
van sortir des del minut zero
a passejar-se una mica per damunt del camp,
a diferència del que van fer els jugadors del Real Unió en dir un,
que sí que es notava que hi tenien interessos
i, bueno, doncs, a la primera part vam tenir un 100% d'efectivitat
perquè l'única ocasió que vam tenir, doncs, va anar a dintre,
però a la segona part, jo crec que el resultat va fer justícia
el que es va veure al camp.
Joan, què et vas avorrir?
Sí, a veure, com diu la Raquel, d'aquests 2.129,
Ricard, si et preguntaves qui érem,
doncs, aquí en tens tres dels que vam anar.
És a dir, ens queden 2.126 per descobrir.
A patir humitat i tot això.
No reafegir-me de les paraules de la Raquel
en el sentit que no ens hi jugàvem res, però...
Però això justifica que a les hores els jugadors...
No justificaigues ni mica,
i és a veure un cop més el nàstic de fa sis jornades, no?,
d'aquell nàstic apàtic,
de qui hi ha qui corre i a qui no.
Només que li he mirat els pantalons dels jugadors,
que, per cert, eren blancs d'inici,
doncs, hi havia un jugador, per exemple,
que el tenia ja bastant brut, bastant mullat,
que és aquest que ha guanyat per golejada, no?, Raquel,
el diari, aquesta votació que hi ha i tot això,
que és el Moran,
i n'hi ha d'altres que portant els pantalons
van acabar els pantalons blanquets,
no van ni tocar el cul a terra.
Així de clar, no?
Llavors, aquesta és l'explicació.
No és una explicació prou tècnica, diguéssim,
del resultat que va haver-hi ahir,
però la llàstima és que es redueix
amb aquesta simple consideració
que pot fer qualsevol aficionat, no?
Pere, home,
m'agradaria recordar que Lluís Tessar
la setmana passada va fer unes declaracions
dient que, si aconseguíem bons resultats,
encara es podria aspirar, com a mínim,
arribar a la tercera plaça,
un objectiu que ja ha quedat definitivament frustrat
després del partit ahir.
Jo ho veia molt complicat.
Ahir va haver-hi un afegit
que no s'ha de deixar passar per alt,
que és la pluja.
La pluja i el terreny de joc
que tu pots dir als altres,
pels altres també sí,
però els altres s'hi van adaptant
perquè potser ja estan més acostumats,
perquè, evidentment,
amb aquella gent els hi va la vida,
encara, tot i guanyant, no?
El que passa és que bé,
si haguéssim acabat i, perdoneu,
1 a 3 o 1 a 4,
tots a callar,
perquè, evidentment,
les vegades que van arribar amb soltura
davant de la porteria ahir
van ser bastants.
El que passa és que per això
aquest equip està on està,
perquè falla més que una escopeta de fira.
No, no, s'ha de dir tot.
Les vegades que van ells arribar a porteria
era per anar a la primera part 0-2 o a 2.
La primera part, eh?
Potser llavors la gent esgués espavilat,
no ho sabem,
però, evidentment,
el camp cada vegada està més pesat,
no es van adaptar amb això.
Probablement,
doncs,
hi ha alguna cosa d'aquestes
que, bueno,
ja jugarem bé la setmana que ve,
o del divendres,
no?,
que toca,
i els altres,
evidentment,
hi van jugar així,
però és que la setmana que ve
hem de tornar a jugar,
perquè, si no,
no se salvaran.
I quin panorama tenim,
doncs,
a final de temporada?
D'anar-hi fent?
Home,
ara,
sense objectius clars?
El proper partit serà interessant,
que ve el Betis,
i hauré que serà interessant,
i depèn també molt...
Abans juguem fora del Camp Castelló,
també depèn molt dels altres,
perquè això,
jo no sé si us hi fixeu,
però aquí està en guany,
nosaltres no l'havia fixat,
però,
de tots els partits que hi ha,
equips de casa que guanyen,
hi ha molt pocs,
vull dir,
cada setmana hi ha moltes...
És a dir,
hi ha molta igualtat,
tant per pujar,
com per baixar,
com els que estàs al mig,
vull dir,
no estàs tan lluny d'un lloc
ni de l'altre,
i això,
sí que, clar,
ja no pots arribar als tres primers,
això jo penso que no,
però nosaltres hem de lluitar
per quedar el més amunt possible,
que sempre es diu,
i a partir d'aquí,
bueno,
el ginàstic,
si queden set partits ara,
els de casa els ha de guanyar.
Tivoc no caldria dormir-nos,
perquè dius,
ostres,
aquesta setmana era l'Irún
el que es jugava a la vida,
la setmana que ve...
Bueno,
aquesta setmana...
És el Castelló,
també,
és el Castelló que...
I ho tenen molt malament,
tot i que ens guanyessin
ho tenen molt malament,
el que passa és que el ginàstic
ha de fer tres punts més,
que si no els fan,
els farà d'aquí 15 dies,
i llavors sí que
s'ha de començar a pensar
amb el que ve.
El que passa és que
és una altra recta final de temporada
una mica anudina, no?
Sí,
el que passa és que
si no hi ha resultats
o no hi ha objectius
de promoció
o de mantenir-se,
que, bueno,
de moment encara
hem de sumar tres puntets més,
no?
Però,
doncs,
el que es pot fer
és acabar la temporada
oferint un bon joc
i acabant d'il·lusionar la gent,
és l'únic que et queda,
no?
I ja pensant la temporada vinent.
De totes maneres,
una cosa
mal si els fas massa aviat
als 50,
mal si els fas massa tard,
no?
Perquè clar.
Què vols dir que
si els fem dels 50
encara no serà més?
No, no, vull dir que
si ara ens en faltessin 6
estaríem patint.
Bueno, ja va bé, eh?
Tenir-los...
Exacte, exacte.
Jo soc més patidora,
millor abans que tant.
Llavors,
un cop es tenen,
evidentment,
aquesta temporada
al cinèstic
hem fet coses,
diguem-ne,
extraordinàries
i per sortir de l'habitual.
És a dir,
com més temps hi hagi
per preparar la temporada que ve,
millor.
Diguem-ho tot, no?
Sí, però això, Pere,
a veure, estem repetint
les mateixes paraules
que devíem fer
aquesta alçada
l'any passat.
Sí, però tu saps
que no és igual.
No, però...
És que, a veure,
la pregunta que ens ha fet
el Ricard,
evidentment,
avui és l'endemà
del partit,
podem pensar en una cosa
i el divendres segurament
ja estarem més animadets
i pensarem en un altre, no?
Però don la, no sé,
la imatge
que acabarem com l'any passat.
Quedant-nos
en una zona mitja,
noves, desers
i salvadets.
Gràcies.
Però, Pere o Raquel,
aquesta no és la nostra lliga, eh?
No, no.
No és la lliga que ens han venut.
No.
No és la lliga que ens han promès.
No, no és tota la raó del món.
Eh?
Nosaltres hauríem d'estar
lluitant per uns...
Per això,
que en guany
han passat dos anys
extraordinàries
que...
i potser des de fa ja uns mesos
s'estan preparant.
I això en quina lliga
ens vendrà en l'any que ve?
Quina temporada
creus que ens vendran?
Tot dependrà del tema econòmic.
Evidentment,
ja estan dient ara
que els que renovaran de cara
a l'any que ve
els demanaran també
unes rebaixes substanciables
i tot això
i a partir d'aquí
sabrem realment.
Potser,
en aquell moment,
ja sabrem realment
quina és la deuda del club,
si són els 4,5
més els dos d'Hisenda
o són 4,5
inclosos els dos d'Hisenda.
Això va dir que...
els d'Hisenda van dir
que estaven inclosos.
Sí, sí, sí,
però clar,
tampoc està tan clar, no?
Sí, però la situació
és la que és.
Llavors,
com més aviat
ens l'expliquin
o l'expliquin
aquí l'han d'explicar
amb els accionistes
i evidentment
s'ha de fer
un pressupost realista.
La llàstima és
que ells va trencar
una miqueta aquesta ànsia
que hi havia
d'estar contents
i tot això
i ja està,
però no perdre
el malir-ho.
Home,
jo penso que si no hagués plogut
el Jàssi ho hagués perdut.
Sí, tant creus
que va afectar el camp?
En cap moment
es va adaptar al joc,
en cap moment.
I tu,
de cara a la temporada que ve,
Raquel,
què creus que ens poden oferir?
Jo crec que el que han d'oferir,
o sigui,
el que poden no ho sé,
només ho saben ells,
però si em diguessis
ostres,
què t'agradaria que oferissin?
Jo sobretot prudència
i res de...
O sigui,
les il·lusions ja vindran
si han d'arribar,
però el que no pots fer
és vendre una lliga
o vendre unes aspiracions
que després no pots complir
perquè això produeix
una frustració
i perquè això produeix
un desengany.
Llavors,
jo crec que nosaltres
hem de pensar
que estar a la zona mitja
de segona divisió
doncs no és un mal resultat,
no és una cosa
que disti gaire
de, crec,
el lloc que ens pertoca
i, per tant,
doncs vens això.
Que si hi ha alguna cosa més
o hi ha alguna il·lusió més,
benvinguda sigui,
però jo soc més
d'objectius realistes
i no fer volar colons
i els farem volar quant a poc.
Tens tota l'obra.
Home, de moment
tot el que han dit fins ara,
en fi,
tenint en compte
el context de crisi econòmica
i de situació econòmica
esportiva fa pensar
que serà un any
de reducció pressupostària,
no?
De contenció pressupostària.
De contenció
o reducció.
De totes maneres,
això tampoc,
jo crec,
a priori,
que això no pressuposa
que els futbolistes
que hi hagi l'any 10
siguin pitjors,
no?
Siguin massa pitjors,
no,
i no,
perquè...
Es tracta de trobar
una bona relació
qualitat-preu.
I després,
el que es tracta
és que l'entrenador
faci creure,
vull dir,
se'l cregui,
no?
I això no,
vaja,
això no passava,
no?
Vull dir,
està claríssim
que hem canviat l'entrenador
i aquest equip ha canviat.
Però,
per exemple,
això que dius tu està molt bé,
això que dius que tu està molt bé,
però el Nàstic ha de mantenir,
el seu entrenador
o l'equip tècnic
ha de mantenir
la categoria que té.
I quan dic categoria
és que quan un jugador
vulgui vindre a Tarragona,
vulgui vindre,
se'l cridi
i se li digui,
escolta,
va ser un club
que realment ha estat
a primera divisió,
que té un nom,
etcètera,
etcètera.
I que paga.
Per tant,
no.
Exacte.
I a més,
per tu podrà ser
una bona projecció,
si tu no els vols projectar,
com aquest senyor
que es parlava
el que ve de segona B,
escolta,
no,
i vas altres
de segona B a segona A,
no em vinguis a pretensions.
No es repeteixi el cas
del Roberto
que ve de l'Oscar,
tu,
va,
escolta,
amb unes pretensions
econòmiques
i amb les persones
que han de fer aquestes gestions
són unes altes.
I com a mínim
els hi hem de donar
el benefici aquell
de dir,
escolta,
suposo que ho farà.
Mira,
ara ha sortit,
perdona,
ara potser que vi una mica
de tema,
dintre del món empresarial
ha sortit un nou concepte
que es diu
el salari emocional.
El salari emocional.
I què vol dir?
Doncs vol dir,
no,
vol dir,
en certa manera
que tu també has d'apreciar
l'empresa on estàs,
no?
El compromís
del treballador
amb l'empresa.
Sí, senyor,
doncs això es tindria
que trasllar també.
El futbol és claríssim.
Una altra empresa
pel futbol és claríssim.
No, no,
tu també has de dir,
escolta,
jo vinc a un club
que té una solera històrica,
que té una ciutat meravellosa,
que a més té projecció,
que no serà d'aquests
que estarà lluitant per baixar,
sinó que escolta,
a més,
un equip que ha jugat
a primera,
això és un actiu important,
no?
Doncs aquest salari emocional,
dir,
mira,
jo estic disposat a això,
no amb unes proporcions.
N'hi ha que ho han fet,
però,
perquè hi ha gent
que s'ha quedat aquí
o ha vingut
bàsicament perquè saben
que a final de mes cobren.
Sí.
I perquè es viu bastant bé.
Exacte,
perquè totes les presentacions
de futbolistes del Nàstic
a Tarragona es viu molt bé,
el clima és molt bo.
El clima,
la ciutat,
és agradable.
Fins i tot la pressió mediàtica
segurament és relativament...
Sí, sí, sí.
Mediàtica i de l'entorn,
és a dir,
que no hi ha molta pressió.
Un últim aspecte
relacionat amb el futbol,
perquè aquesta no és
una tertúlia esportiva,
tot i que el fet
de fer-se un partit
ahir dilluns,
cal si sembla,
perquè això és històric,
un Nàstic jugant al nou estadi
un partit de lliga
un dilluns a la nit,
això dels horaris
de dilluns a la nit
o de divendres a la nit?
La Raquel que fa que no ha marcat.
Horrible, horrible.
Em sembla horrible.
Això de les teles,
ja està molt bé
que hi hagi partits
de futbol cada dia,
jo també soc
de les que se'ls miren,
però clar,
això de jugar el dilluns
i de jugar el divendres,
un dilluns
la gent està treballant,
comences la setmana,
vull dir,
és molt difícil
d'animar la gent al camp
i després un divendres
acabes de treballar
tota la setmana,
no sé,
el futbol,
pel meu gust
és pel cap de setmana.
Si el gimnàstic
has estat a un punt
de ser tercers...
Home, ja ho sé que...
Tanto,
perquè és que,
a veure,
tens raó, eh?
Tens raó.
Jo crec que és pitjor
el dilluns que el divendres.
Sí.
Diguem-ho tot, també.
Diguem-ho tot.
Ara,
els equips de futbol,
diguem-li,
han vengut els seus drets
d'imatge
en unes empreses
en unes condicions
i clar,
vull dir...
I aquí,
si no, no,
i aquí l'espectador
no té res a dir.
Molt poca cosa,
perquè el que nosaltres
paguem,
clar,
el que nosaltres paguem
respecte al que val
és molt poc.
tret a la petaleta,
com a mínim.
Bueno,
evidentment,
dir-ho,
però res més, eh?
Joan,
i tu què?
Perquè, home,
tenia en compte
que els tres contartulis
que tenim avui
van anar i al nou estadi
ja tenen un mèrit.
Sí,
però saps què passa?
Però costa molt anar-hi un dia.
Costa molt,
i a més desvirtua
una miqueta
la gent de la setmana,
perquè si abans
ja teníem problemes
de dir,
escolta,
no col·loquem les coses
en dimecres,
perquè hi ha algun partit
o altre.
Ara cap dia.
Ara no saps com mirar,
perquè jo a mi em va passar
col·locàvem una cosa
a l'agenda
i em diuen
no, no,
que dilluns ja nàstic.
Caram,
és veritat, tu.
I avui,
depèn de quin acte,
juga el Barça.
Avui juga el Madrid.
Demà juga el Madrid,
a primera.
Jo els ho sé aquí
i divendres hi tornem a ser,
no?
Sí, sí.
Jo només penso
amb la pobra gent
que no li agrada el futbol.
Aquests sí que tenen dret
de queixar-se.
Jo també estic pensant
en algú que estic a casa.
Es tracta de no mirar-lo tant,
i el calendari
que està tenint aquests dies
el nàstic
de jugar una jornada
en divendres,
la següent jornada
en dilluns
i ara per tercera setmana
consecutiva
que jugui en divendres,
això,
no ho troben una mica
estrany
que un equip,
un sol equip,
en aquest cas el nàstic,
en tres setmanes consecutives
li distorsiona
el calendari
d'aquesta manera?
El que passa és que
és una mica estrany,
no?
La televisió
deu donar als partits
que hi tenen
un cert interès.
I amb això saps
dient que el nàstic
té un especial interès.
El nàstic
aquí és el convidat,
jo dic que he d'anar
per aquí això,
com d'aquí 15 dies
que ve el Betis
a veure a quina hora
ens el posen,
aquest xic
té un interès.
El que passa és que
el posin a l'hora
que el posin
no patis que vindrà gent,
perquè és el Betis.
És això que deia jo
dels horaris,
l'any que vam pujar
van jugar un dia
que feia una calor immensa
a les 12
contra l'Almeria
i estava al camp ple,
no sé si se'n recordeu,
vam bullar una zero,
hi havia el Flores
i l'altra d'allò,
quan tot va bé
la gent
deixa d'anar a un lloc
i se'n va a l'altre.
Quan no hi ha aquest detectiu,
si a més a més
te'l fan en una hora horrible,
doncs està.
I si a sobre plou
ja ho acabem de rematar.
Però si ahir hagués plogut
però el nàstic
ha estat a punt de pujar
o de baixar,
ha estat a punt de pujar,
ahir al futbol
com a mínim
hi haurien
6 o 7.000 persones, segur.
Perquè a les 9 del vespre,
perdona,
tothom ja ha acabat de treballar.
I avui tots a la cua d'urgències.
Sí o no?
A les 9 del vespre
molta gent ja ha acabat de treballar,
com el que té de bo
és que com que l'equip
està en una zona
relativament tranquil·la,
aquesta derrota davant
del Real Unión d'Irún
no té uns efectes
com a mínim
semblen a priori
dramàtics
en la classificació.
El nàstic, en fi,
aconseguirà la permanència
sembla que amb força tranquil·litat.
Ara el proper partit
recordin és divendres
a les 9 del vespre
una altra distorsió
en el calendari
per a molta gent.
I juguen al camp del Castelló,
un camp, entre cometes, amic.
Deixem les qüestions esportives.
Una notícia d'última hora.
Amic.
Ja ho he dit, entre cometes, espera.
Una petita referència,
una notícia d'última hora.
S'acaben de saber,
s'acaben de donar públiques
les dades del mes d'atur,
de l'abril.
Ha baixat, com ja se sabia,
o com ja s'havia apuntat.
En fi, són reduccions
de totes maneres petites.
A la província de Tarragona
l'atur ha baixat en 1.683 persones,
a Catalunya 10.000
i en el conjunt d'Espanya
la reducció del nombre d'aturats
és de poc més de 24.000 persones.
Algun comentari a fer
d'aquestes dades que més o menys ja se sabien
i que per cert arriben
després que la setmana passada
l'enquesta de població activa
ja digués o confirmés
que l'atur a Espanya
havia arribat al 20%
en el primer trimestre.
Sí, sembla que el primer cop
d'Orella
sembla que sigui una notícia
contraposada a l'anterior.
Previsible que només com a l'abril
es reduixi una miqueta l'atur?
Sí, de totes maneres,
benvingudes siguin les notícies,
però clar, s'ha de mirar
dintre el context general
i és això de dir,
tornant als temes esportius d'abans,
ni, com deia aquell,
ni una flor fa estiu,
ni dues primavera,
o no?
Algo similar, no?
Però per tant, doncs,
aquesta és la situació real, no?
Aquestes notícies són importants
si es consoliden.
És a dir, si d'aquí un mes,
quan torni a sortir la data,
les dades aquestes,
doncs,
també van per aquí
i dius, mira,
s'ha separat,
i a mi la baixada aquella,
per altra banda,
molt previsible,
fa bastants anys
que dèiem que
que això no podia ser
el que passava, no?
El que passa és que, bé,
això és molt lent,
és més fàcil
tancar una empresa
que obrir-la, no?
I això és així.
Clar, és que veurem
si és una cosa puntual
d'un moment concret
i es quedarà en una anècdota.
Jo crec que, sincerament,
ja no sóc un entès
ni molt menys
que, al fons,
ja l'hem tocat.
Ara, el que durà costat
és tirar amunt.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Jo m'agradaria, Pere,
que tinguessis
tota la raó del món,
però les previsions
i estudis...
Tampoc són massa...
Bona nit,
s'ha d'estar molt prudent.
Això també pot tindre
alguna part a veure
amb que al mes d'abril
comencen a obrir
els establiments turístics.
Això segur que hi té.
En canvi,
de fet, el mes d'abril...
Sí, però el març també
i en canvi no.
No, no, no.
És que la crisi es va notar
que el mes de març
encara era profunda.
El març també era Setmana Santa
i aquest sector
quan comença a obrir
en canvi no es va notar.
En canvi, l'abril
ja s'ha notat una mica.
És poc.
Clar, és que això
tampoc podem...
Tu creus, Joan,
que tenim per restona?
Les previsions que hi ha
amb els estudis fets
i que tenim no a la mà
ni en previsió de fera
són realment negatius, no?
Vull dir...
De tota manera, ja s'està parlant.
A veure, ara el tema
que ocupa les portades
és Grècia,
però, escolta,
ja Espanya va al darrere.
Quan veuen aquests dies
les imatges de Grècia,
què els semblen?
Perquè són realment espectaculares.
La protesta social
i els carrers,
les manifestacions...
És una angoixa.
Per mi és una angoixa
pensar que això
es pugui traslladar més enllà.
I quan sona massa
el nom d'Espanya,
doncs a mi em fa...
m'ha donat angoixa, no?
Les previsions són aquestes.
I a nivell de tots els estudis
que es fan
a nivell financer,
a nivell de previsions econòmiques,
tot això,
no indica el contrari.
M'agradaria ser més optimista,
però, evidentment,
no arriba així.
I jo que estic
en un món portuari
i en el que,
per sort,
el Port de Tarragona,
doncs és un dels ports
que encara està aguantant
aquestes embranzides negatives,
tot i així,
el món portuari
indica molt
el que ha de ser el futur,
no?
Perquè el món portuari,
doncs,
es produeix,
doncs,
un transport
que indica
l'abans
d'unes manufactures
que han de ser,
diguéssim,
tractades,
etcètera,
i pot indicar
un bon ressorgiment
de l'economia
i això no ho indica pas,
fins i tot.
Hi ha estudis negatius
que parlen del 2014
com una possible reacció.
Avui hi ha una notícia
que publica
un diari
que tu també coneixes,
el Vigia,
és un diari
especialitzat en temes
del Port de Barcelona,
i dona les dades
dels ports
el primer trimestre
i el Port de Tarragona
ha passat
per davant
del Port de Bilbao,
tercer,
i, a veure,
que ho llegixi'm aquí
perquè,
si no,
ha pujat un 20,15%
respecte
al mateix trimestre
del passat.
No,
i el Port de Tarragona
va ser el segon
de l'any passat
que menys va baixar
i, tot i així,
va haver-hi aturades
com va haver-hi
de la refineria
i també...
És que en el context
de crisi
i en el context
territorial
en què ens movem,
Tarragona ciutat
i al seu entorn,
segurament el Port
és el que continua
aguantant segurament
millor, no?
I aquella dita
que si el Port va bé
i Tarragona va bé
no d'ara,
dos anys,
dintre del context
que hi ha,
el Port és un element
encara...
Indirectament,
jo diria que tothom
hi té alguna cosa
a veure,
perquè el que arriba
i el que surt
i el que es fa
dins el Port
en cascada
repercuteix
a molta...
Bueno,
no sé si a tothom,
però, vaja,
al final sí, no?
Precisament,
com la pregunta
venia pel tema
de l'atur,
vull dir, clar,
estem parlant
d'una quantitat
de...
Estem parlant
de les 5.000 persones
empleades directament
en el Port
i unes 30.000,
això és el que es parla
en les estadístiques,
indirectament,
també de treball
en el Port.
Per tant,
clar,
aquesta xifra
dona una seguretat
a la ciutat important,
no?
Però, clar,
això no és obvi
que també el Port
és una cadena
de conteixements,
que si aquesta cadena
va bé,
doncs el Port va bé,
si aquesta cadena
va malament al Port,
tot i així,
torno a repetir,
està aguantant,
diguéssim,
de forma important,
no?
Però,
al marge de pronòstics
del que dèiem de si
aquestes dades
de l'atur
tindran continuïtat
o no,
el que està clar
és que les dades
actuals són insostenibles
ja de per si,
vull dir que estem parlant
d'un 20% d'atur
i que realment
allò,
si tu pares a pensar
fredament i dius
és que una de cada cinc
de les persones
que hauria de treballar
no troba feina...
Però hi ha hagut èpoques
pitjors, eh?
Hi ha hagut èpoques pitjors.
Ostres,
no ho sé, eh?
No, sí, sí.
Jo no sé si...
Potser a nivell laboral
no m'hi he trobat mai.
Hi ha hagut èpoques
que la gent aturada
tenia menys serveis socials,
diguem-ho així,
al seu abast.
Però en tot cas
és una situació
que massa no es pot allargar.
Esclar que no, esclar que no.
No és qüestió
de dir vida que ve,
no?
Al contrari.
I en relació amb això,
i recordant,
és una notícia ja de dissabte,
però em sembla
oportú comentar-ho
encara que sigui breument,
la capacitat de mobilització
que van tenir els sindicats
en l'1 de maig,
perquè totes les cròniques
de totes les ciutats,
des d'un cas com el de Tarragona
fins a les grans manifestacions
a Madrid i Barcelona
es va demostrar
que va haver-hi menys assistència
que altres anys.
Com es pot explicar això?
Jo crec que això
té molt a dir
i els sindicats
s'han donat a compte
del que estan fent, no?
I la prova és aquesta,
que aquesta crisi
que ja es va iniciar
des de fa uns anys,
els sindicats fins ara
no han tingut veu.
No això em vulgui jo situar
a l'altra banda,
per dir-ho així,
sinó que jo,
que soc un treballador,
em sento
no recolzat
per cap sindicat.
No representat.
No representat
per cap sindicat.
Això ja fa.
Llavors, exacte,
hi ha fa anys
que aquesta tendència
va portar a neix.
Però ara, curiosament,
en context de crisi
molt aguda...
És increïble.
Hi ha una cosa
per mi que és
el moll de l'os.
És a dir,
aquí i a totes les tertúlies
critiquem els polítics.
Que fan,
que no fan,
que si millor,
que si pitjor.
Em sembla molt bé.
En canvi,
el sindicalisme
es critica poc
o gens.
És a dir,
no sabem moltes coses.
A veure,
amb això no vull pressuposar res,
però és cert,
no hi ha
la mateixa dinàmica.
Jo diria que
els representants
sindicals
ja fa anys
que són
la mateixa gent,
molt pocs
canvien.
aquí hi ha com un tap
o hi ha alguna cosa
que fa que molta gent
si diem que defugen
de la política
dels sindicats
em penso que
no ho diguem.
I sap greu,
eh,
dir-ho a mi.
No, no,
jo parlant,
seguint amb la línia
dels polítics,
és a dir,
jo soc molt crítica
amb les estructures
de partits polítics,
amb el funcionament
d'aquests partits,
però és que
a vegades tens la sensació
que un sindicat
no deixa de ser
un altre partit,
amb una estructura
i una maquinària
on hi ha una sèrie de gent,
segur que hi ha gent
que treballa
pels interessos
de tot i tot.
Exacte,
lògicament,
on segur que hi ha gent
que s'ho creu
i que treballa
pels interessos
dels treballadors,
però almenys vist
des de fora
tens la sensació
que hi ha unes estructures
molt rígides
amb poca renovació.
Jo conec delegats sindicals
que fa 20 anys que ho són.
Exacte.
En canvi,
quan un alcalde
fa 20 anys que hi ha
es diu que de pla.
Però fent referència
als anys,
la Raquel és molt jove
i el Pere
jo teniu la mateixa edat.
També som joves,
el Pere jo teniu la mateixa edat.
Ah, sí? Ho sabíem.
Ara ho tindré
un punt de pareure
per estar-te'n.
Però tu recordaràs
i s'ha de dir
en tota legitimitat
que els sindicats
en el paper
de la transició a Espanya
van fer un gran paper.
Un gran paper.
Quin paper estem fent ara, no?
I Raquel,
tu diem a tu
que ets més jove,
no et pots imaginar
com eren els sindicats
de llavors
i la representativitat
que tenien.
I ara tot això ha canviat.
Potser aquí hi ha el problema.
És a dir,
jo recordo els meus pares,
per exemple,
parlant dels sindicats
i la defensa dels treballadors
i ho veuen d'una manera
o ho veien d'una manera
molt diferent
de la que ho veig jo
o la gent del meu entorn.
Jo crec que la gent
de les noves generacions
doncs tampoc no veiem
en els sindicats,
un,
no ens veiem representats
i dos,
creiem que potser
els sindicats
no s'han adaptat
als canvis en el treball,
en les noves situacions.
Abans potser
hi havia uns objectius
molt clars
pels que lluitar,
però és que ara mateix,
veient l'estat del món
del treball.
Hi ha tantes coses diferents
que potser no...
Hi ha una cosa
que estàs per sort
que és que tothom paga
una hipoteca.
Exacte.
I això també fa molt
a l'hora d'anar a cridar
més del compte,
més del compte
amb el sentit de...
No,
no,
però jo sincerament
si no vaig a cridar
és perquè penso que...
Que no val la pena.
Per què?
Si sigui partit,
sigui sindicat
necessiten
abanderar algun tema.
Trobar una ocasió.
A veure,
si parlem de nacionalisme
sortirà dels partits
que tindran la bandera
nacionalista,
etcètera,
etcètera.
Però ara,
ara,
ells tenen una bandera
molt clara
i és lluitar
per la situació econòmica,
lluitar per allò.
I no em val
que donin la culpa
a l'empresari.
No em val
que donin la culpa
a l'empresari.
Perquè sempre que li donin
la culpa a l'empresari
té a ser arguments.
Quins arguments
presenten ells?
Quines raons
i quines mesures...
Vaja,
jo no recordo ara
si tingués que dir-te
escriu-me aquí
unes mesures
proposades
pels sindicats.
És que cridant
no se solucionen
els problemes.
Quines reivindicacions
tenen els sindicats?
Ara,
de veritat,
em costaria escriure.
No?
I soc persona
d'escriure fàcil,
eh?
Per tot i així
em costaria
ara dir realment
escolta,
quin és el lema?
Què reivindiquen?
Tot el que estem dient,
jo vull dir que els sindicats
han d'existir,
no fotem, eh?
Sí, home, clar.
Si la queixa és aquesta...
No ho ha interpretat
i res d'això, eh?
La queixa és perquè no...
La reflexió és
quin és el paper que han de fer.
Provoquen d'un desequilibri.
Provoquen d'un desequilibri.
Si aquí tenim
tres potes importants
a l'economia
que són els empresaris,
els sindicats
i la banca,
escolta,
aquesta pota dels sindicats
és la més feble,
la que menys es manifesta,
la que menys treballa.
Els bancs
continuen estant
amb una eufòria...
Sí, sí, eufòria.
Ho he dit bé, eh?
Perquè ells continuen guanyant diners.
Sí, sí, tant.
No en guanyen tant,
però en guanyen.
No en guanyen tant,
però en guanyen, eh?
El president del govern
o el govern
no sap com,
perdonem l'expressió,
fotre-li mal
el tema de la banca.
Eh?
El govern
continua com el govern
i els empresaris,
doncs,
bé, és un altre tema,
perquè també tenen
un president
que Déu-n'hi-do, no?
Vull dir, també...
No sé quina representació
poden tenir, no?
Però vull dir,
escolta, potser les potes
importants d'aquest tema
d'emplei,
o digui-ho com vulguis,
escolta,
estan molt febles.
Deixi'm reservar
els últims minuts de la tertúlia
per un altre tema d'actualitat,
aquest ja més centrat
en qüestions estrictament locals
o de la política municipal,
a partir de la intenció
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
de contractar un gerent
en l'àrea d'urbanisme
i que està provocant
una certa pulseguera política.
Raquel,
com analitzes aquesta qüestió?
Perquè és un concurs
que ara sembla
que avui el directe
a raona pública
que el sindicat
Comissions Obreres
vol denunciar.
Què et sembla?
Em sembla que
ficar-nos les mans al cap
perquè un concurs públic,
més o menys,
ja se sàpiga
quin nom i cognoms
té la persona
que l'ocuparà,
doncs és una mica
ingènou
per part de tots,
perquè
sabem tots
com funcionen
els concursos públics
i a veure,
per cada tres
que n'hi ha d'haver,
doncs potser
n'hi ha dos
on més o menys
ja se sap
qui ocuparà la plaça.
Jo,
de fet,
avui escric d'això
al diari
i dic que
hi ha algunes places
públiques
que només fa falta
fer una prova
d'ADN
que coincideixi
amb el candidat
que ja s'havia pensat,
perquè hi hagi
més coincidència,
però més enllà d'això,
parlant de l'oportunitat
o no
de crear aquesta àrea
o aquesta gerència
d'urbanisme
ara mateix
amb el sou associat
que comporta,
doncs sincerament,
encara que alguns diguin
no,
això és demagogia,
no,
no és demagogia,
jo crec que ara mateix
amb la situació econòmica
que hi ha
no és el moment
de crear aquesta plaça.
La propera legislatura,
el 2014,
quan les coses
vagin més bé,
doncs ja
establirem les prioritats,
però crec que ara
n'hi ha d'altres
i després,
jo si fos un candidat
que es volgués presentar
a aquesta plaça,
agafaria el diari
amb les declaracions
de l'equip de govern
i impugneria la plaça,
perquè escolta'm.
Vinga,
ràpidament.
És una llàstima,
les coses s'han fet molt mal fetes
i llavors es troba
amb aquesta consideració
que afecta realment
qui són les més afectades,
en aquest cas són les persones.
Primer que tot,
s'està afectant
amb un urbanista
molt bo,
que és el Joan Llor,
amb una trajectòria
professional impecable.
Per tant,
aquest senyor,
si hi entra,
entrarà ja
amb el peu,
diguéssim,
per tant,
estem perjudicant
a un professional,
però no ens oblidem,
estem afectant moltíssim
i perjudicant
els professionals
que hi ha a la casa.
Això ha sigut
un cop molt dur,
que amb el malament
i en costa
que ho estan passant
degut
al que s'està allargant
el tema del pou
i tot això,
que al damunt
al final
hi hagi aquest cop
tan fort
de moral.
Jo crec
que les coses
estan mal fetes
i, evidentment,
això s'ha de conduir
i només fent referència
al tema econòmic
és imperdonable.
No podem estar.
Ara no.
Com un altre any,
potser sí.
Ara no.
espera.
Home,
estic en minoria
jo aquí, no?
Jo crec que...
Bueno,
minoria absoluta.
Aquests eren uns altres.
Jo crec, sincerament,
que...
A veure,
l'àrea d'urbanisme
de l'Ajuntament
no és pas
la millor àrea
de l'Ajuntament
i això ho sabem tots
i si algú ara diu que no
és que està mentint.
I sabem tots
que les coses
per moltes raons
de molt de temps
han s'han anat atreçant
i coses que en altres ajuntaments
van més ràpides
i aquí van més lentes.
Allí s'ha de posar
un cert ordre.
Potser s'hauria fet abans.
Jo també t'ho dic jo.
Si vols que vingui
un bon professional,
els professionals bons
cobren el que cobren
i hi ha gairebé
no sé si una dieta
o una minuta, no?
Vull dir,
saps el que cobra aquesta gent?
El senyor Llor dubta
que com a director general
cobri el que se li proposa.
Espera, no ho sé,
jo no tinc ni idea.
Jo estic dient,
no ho sé,
més enllà del sou, eh?
L'oportunitat,
bé, potser sí
que es podia fer
en un altre moment
o no.
És a dir,
a l'Ajuntament de Tarragona
i a molts ajuntaments
de tots colors
han entrat gent
primer com a assessors
i després els hi han fet
les oposicions a mida,
no ara, sempre.
Exacte, és el que dèiem.
I, a vegades, això,
a cap diari ho ha publicat,
també diguem-ho tot.
Ara això,
hi ha un interès en què surti.
No,
però home,
hi ha un interès,
home,
perquè el sou són 123.000 euros,
perquè per una plaça de 20.000
potser no calar-me.
Un dia, si vols,
i que no ha sortit mai enlloc.
També és veritat.
I ara no estic dient
que estigui bé o malament,
perquè si entrem per aquí
la gent diria,
mira, tots són iguals.
No, no,
estem parlant del que estem parlant.
Estem parlant del que estem parlant.
És veritat
que el que tu dius,
oh, és que si aquest senyor
ara entra d'aquesta manera,
bueno,
doncs aquest senyor
s'anirà a un altre lloc.
si vol anar a treballar
en un altre lloc
i li pagaran molt més
i ningú se n'entenarà
i estarem tots la mar de contents.
Bueno,
jo a l'empresa privada,
si vol contractar el millor,
escoltem,
i coincideixo amb el Joan,
que el Joan Llor...
No, no,
si és que aquí no discutim,
la vàlua de la persona,
ja ens en guardarem prou,
no?
Tots sabem que no.
Però, a veure,
sempre estem amb el mateix,
l'empresa pública
no pot pagar
els sous de l'empresa privada,
llavors els bons no hi seran mai.
però, en tot cas,
hi ha concursos públics,
hi ha una sèrie de garanties
perquè tothom tingui dret a accés.
Però tu acabes de dir
que els concursos públics
no són aquestes.
No, no, exacte,
és que jo crec
que s'hi hauríem de ficar aquí.
El que passa és que,
doncs, bueno,
igual per un sou de conserge
de 20.000 euros l'any,
igual a un no li pugen els colors
o se li posen els pèls de punta.
Però estem parlant
de 123.000 euros l'any
i jo crec que això
ofereix sensibilitats
i més que la ciutat de govern
reconeixi que hi ha hagut conversa.
Persons de conserge
s'han deixat exàmens
damunt d'una taula
perquè algú els ha fet...
No, no, no.
Se'ns recordeu d'això?
Amb tot, amb tot.
A veure,
això anem malament,
anem malament per què?
No podem entrar en res
perquè anem malament
per què?
Anem malament per què?
El rellotge.
No, no, no,
no tinc res,
però sí que és cert
que si es convoca
un concurs
com Déu mana
i ben fet
a l'Ajuntament de Tarragona
amb uns sous determinats,
escolta,
i així esteixen
moltíssima gent
i gent preparada.
Doncs ja està.
El tema crec que donarà
molt de si encara.
Ho deixem aquí.
Joan Besora,
Pere Valls,
en Raquel Sanz,
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia,
una mica també mitja esportiva
al principi,
tenint en compte
que ell jugava al Nàstic.
Gràcies a tots tres
i fins la propera.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.