Fins demà!
Javier Franquet. Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres ens repassarem l'actualitat.
Avui els diaris, les portades de gairebé tots els diaris,
tenen una fotografia i una coincidència generalitzada
en el tema de les manifestacions sindicals,
sigui la de Tarragona o sigui la de Barcelona o sigui la de Madrid.
Avui, en fi, els mitjans de comunicació destaquem especialment
aquestes manifestacions que van convocar ahir Comissions Obreres i OGT
contra l'ajornament, la proposta d'ajornar l'edat de jubilació als 67 anys.
En el cas de Tarragona, més d'un miler de persones, unes 1.500,
segons diverses fons, es van aplegar en aquesta manifestació per la Rambla.
Ahir preguntava als contartulis, avui els torno a preguntar
als nostres convidats si es justifica la manifestació d'ahir,
si aquesta proposta d'ajornar la jubilació,
l'edat oficial de jubilars als 67 anys,
troben que és un motiu per manifestar-se.
Carles?
Jo penso que sí.
Penso que està molt justificada per molts motius.
Primer, perquè fins fa quatre dies se'ns deia, o no és veritat,
que la presència o l'arribada d'immigrants
solucionava el tema de les jubilacions per d'aquí uns quants anys.
Després, perquè m'agradaria saber,
des que el Zapatero va fer l'anunci,
quanta gent ha anat al banc interessant-se pel pla de pensions.
Segurament es podria fer una bonica estadística.
I després, perquè els arguments que s'estan utilitzant
a mi no m'acaben de convèncer gaire.
Jo em pregunto determinades professions
que la gent ja arriba molt castigada als 65 anys
està un parell d'anys més treballant.
I a part, aquesta gent que estaria dos anys més
estarien cobrint un lloc de treball probablement de joves.
Per tant, jo crec que s'hauria de mirar d'una altra manera.
I potser el diner de les pensions
que estem pagant tots per obligació,
potser s'apagarien reestructurant una mica
les partides de l'Estat.
Potser no cal fer autovies
que enllacen dues poblacions de 20.000 habitants,
com està passant.
Xavier, justificable la protesta sindical?
Sí, jo crec que els sindicats fan la seva feina.
El que passa és que jo crec que la gent
ja es comença a adonar del taranà del Zapatero.
És a dir, el Zapatero...
Jo començo a estar cansat de governar a cop de Globosonda,
a cop d'enquesta.
És a dir, se'n van a Londres,
diuen una cosa per convèncer els inversors estrangers,
tornen aquí, es fan marxa enrere.
És a dir, és poc seriós.
De totes maneres, jo crec que la pròpia administració,
és a dir, l'administració a ràdio i televisió espanyola
ha jubilat gent en cinquanta i pico d'anys.
Això no té cap sentit.
És a dir, jo crec que la mitjana de jubilacions,
la mitjana de jubilacions en aquest país,
no és 65 anys, és 63 anys.
Perquè, clar, tots aquests que es jubilen en 54 i 55
ens fan baixar la mitjana.
L'adapt real és 63.
Abans d'alarmar la gent i pujar a les 67 anys,
el primer que hem d'aconseguir
és que la gent se jubili al 65.
I qui es carrega el sistema
són la gent que es jubilen en 52.
Clar, Javier, però això seria una contracció
en el sentit que en els últims anys
tothom, o gairebé tothom,
considera molt positiu poder-se prejubilar abans, no?
Sí, sí, però la piràmide...
La tercera edat pot gaudir d'una fantàstica jubilació.
Però els 52, 53 anys és exagerat.
Tota la banca, en la reestructuració de caixes,
hi haurà milers i milers i milers de senyors
que se n'aniran al carrer amb uns costos brutals.
És a dir, al final...
Però per això parlava d'una certa contradicció, no?
Sí, sí, ens carreguem el sistema.
De totes maneres, és una de les poques coses...
És a dir, aquí el que està clar
que o s'actua acostant-se al 65,
que no arribarem al 60...
Jo estic convençut que el del 67 no ho aplicaran
perquè el zapatero no és prou valent
per fer aquestes coses,
i tampoc és necessari, segurament,
però han de fer alguna cosa.
És a dir, i és una de les poques coses
on el zapatero pensa a llarg plaç,
perquè ell es preocupa de dos anys vista,
com la major part dels polítics.
És a dir, aquí, si es fa alguna cosa
amb molta antelació,
segurament les mesures s'hi ha menys traumàtiques.
I en quant als plans de pensions que té ell,
en aquest país els plans de pensions
han sigut un fracàs.
Els plans de pensions funcionen
per rentes molt altes,
però la mitjana d'aportacions
a plans de pensions,
en aquest país, és de 600 euros a l'any.
Això vol dir una aportació
de 50 euros mensuals.
Això no és un pla de pensions.
Això vol dir que quan et jubiles
et donaran 70 o 80 euros cada mes.
Això fa rigor.
I ja veurem com queda molta gent
que ara està fent un pla de pensions
quan, de sobte,
d'aquí 10 anys,
t'ha canviat la llei
i t'ha canviat tot radicalment.
I el que pensaves que anaves a cobrar,
doncs no ho cobraràs.
José, justificable la manifestació,
la protesta i dels sindicats?
Jo crec que sí.
Jo crec que sempre la societat civil,
la societat en definitiva,
sempre ha d'estar viva, no?
I és bo per tothom,
és bo per...
inclús és bo pel govern.
El govern és bo que tingui una societat viva,
que quan tingui un punt de vista
de la manera que s'ha fet,
que jo crec que s'ho podria haver fet
d'una altra manera, eh?
però que de la manera que s'ha fet
no és definitiva.
O sigui, es comença a parlar
del tema de la jubilació als 67 anys
com una cosa necessària,
segons el govern,
i la societat té aquesta sortida a l'exterior,
sortida al carrer,
aquest cop damunt de la taula,
com a mínim,
en una coordinació de societat
de manera absolutament democràtica,
com ha de ser.
El govern té l'obligació
d'escoltar la societat en aquest moment
i reconduir la situació
el millor possible.
El que està clar és que alguna cosa s'ha de fer
i molts comentaris s'han fet a la taula
referent a alguna de les coses que es poden fer.
Segur que no són fàcils cap de ninguna
d'aquestes coses que s'han de fer,
perquè si fossin fàcils ja s'haurien fet
i encara no s'han fet, no?
I s'han de fer.
I el que no és fàcil tampoc
és per al govern que les ha d'aplicar.
Allò més fàcil per al govern
que estigui governant en el moment concret
és tirar endavant
i no ficar-s'hi en problema d'aquest tipus,
perquè tot això sempre serà antipàtic.
No serà positiu.
Serà positiu a llarg plaç,
però no d'una manera curta.
Diguem, a curt termini,
el que l'apliqui serà el que s'emportarà
al problema més gran.
Però s'ha de fer, s'ha d'aplicar.
El sistema està de la manera que està en aquest moment,
però és molt ampli.
O sigui, a veure, jo parlar en aquest moment
de com solucionar el problema de l'expansió,
no solament de l'expansió,
sinó de la seguretat social
i de la qualitat,
del sistema de qualitat de vida
que tenim en Espanya,
en Europa,
els països en aquest moment,
sobretot en Europa,
si anava a dir països de l'arc occidental,
però sinó Europa, en aquest cas.
El problema que tenim
és que part de la nostra producció
s'està sortint fora del nostre territori
i continua el nostre territori
sent el lloc que s'utilitza
per consumir aquella producció.
O sigui, nosaltres estem produint,
les nostres empreses mateixes i altres,
que no són tan nostres,
estan produint en països emergents,
amb un preu i amb uns costos realment importants
en quant a la baixa
i s'està venent als nostres països.
Aquí, diguem-ne, a Europa, no?
Llavors, la producció l'estem fent fora,
la venda l'estem fent aquí,
nosaltres estem consumint,
però no estem produint.
Per tant, estem baixant
en el que és el nostre PIB
de cada un d'aquests països nostres d'Europa.
Arribarà el moment
en què ens haurem de posar en marxa
una altra vegada el tema de los arancels
i de les fronteres i de la protecció,
perquè és que si no,
arriba el moment en què no hi ha recursos per a tots
i s'han de fer modificacions
i més modificacions
i no és fàcil ni simpàtic.
I la societat ha d'estar desperta.
Jo crec que els sindicats han fet
el que havien de fer.
De totes maneres,
fins i tot alguns diuen
que el que han fet els sindicats
arriba amb tard i de manera tèvia.
Ho dic en general pel tema de la crisi,
no només pel tema de les pensions.
Suposo que sempre hi ha algú
que diu alguna cosa.
Hi ha alguns que retreuen els sindicats
que no s'hagin mogut fins ara,
tot i que els sindicats argumenten
que sí, que a nivell de cada empresa
van fent la seva feina.
Però hi ha alguns que consideren
que els sindicats
han estat molt tranquils fins ara.
En un país, Espanya,
amb més de 4 milions d'aturats,
amb una crisi profunda des de fa mesos.
I en canvi han sortit al carrer
de forma potent ahir,
coincidint amb el tema de les pensions.
Tu consideres que han estat
molt tevis fins ara?
Jo penso que no d'ara,
de fa bastant de temps.
Sobretot a partir del moment
en què van començar a rebre
subvencions de l'Estat, per exemple.
és obvi que els sindicats,
sobretot quan hi ha empreses importants...
Ahir dèiem allò si s'havien aborgesat,
entre cometes els sindicats també.
Home, només cal parlar amb els lliberats,
per exemple, del tema dels lliberats dels sindicats.
Això, home, qui està en un despai
i després tornar al tajo li costa molt.
i després jo crec que hem arribat
als 4 milions d'aturats,
però primer hi ha hagut un milió,
dos milions, tres milions,
tres milions i mig, no?
No s'han bellugat massa, eh?
En grans empreses sí,
perquè és que han de justificar la seva feina
i el seu sou.
Han de sortir, només faltaria
que a Telefónica tinguessin un problema
i no sortissin al carrer.
Però i la petita empresa?
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, potser és que aquí també
la presència als sindicats
és pràcticament nul·la
en el món de la petita empresa.
o tenen menys incidència.
El Javier també considera
que han estat molt evis
fins ara els sindicats?
A veure, el que està clar
és que els sindicats,
si en vez de ser un govern d'esquerres
o de centre-esquerra,
que ha sigut un govern de dretes,
aquí que n'hem tingut...
Ahir també ho dèiem, això,
en la tertúlia.
Això es veu evident
i se'ls veu el plomero,
els sindicats, aquí, no?
Per altra banda...
Però també pot ser mèrit del govern, no?
Que hagin mantingut la pau social.
Sí, el govern va donant subsidis als parats...
Jo amb això no estic d'acord,
després t'ho matitzaré.
No, però per què?
No, digue-ho ara, Carles.
No, home, perquè les grans vagues generals
se li han fet amb governs socialistes
que no van...
El Felipe González
i l'Aznar.
El que està clar
és que algunes reformes dures
li és més fàcil fer-les a l'esquerra
per aquesta comnivencia
amb els sindicats
que a la dret, això està clar.
Per altra banda...
I bé, perquè hi ha tot el tema
dels subsidis de 400 euros als parats...
Per altra banda, aquí jo veig...
Bueno, primer m'agradaria contestar
una cosa que ha dit el company Cosano.
Home, hi ha molt poc...
Hasta els economistes més d'esquerres,
hasta el Paul Crumann,
l'últim Premi Nobel,
hi ha molt poca gent
que defensi tornar els arancels, Cosano.
És a dir, no...
És inviable, això.
És inviable.
No podem tornar a l'època del franquisme
perquè llavors ja ens en anem...
Perquè Estats Units té arancels,
té protecció,
França té protecció de seus productes.
Bé, el puntual.
No ens desviem gaire de la tertúlia
perquè si no acabarem fent...
Bé...
El tema dels sindicats.
El tema dels sindicats, jo crec que això,
que hi ha una certa convivència
i, bueno...
Ara suposo que hem de sortir una mica
perquè el tema ja és escandalós.
Jo estic convençut que el dels 67 anys
no s'aplicarà.
Tu, José,
que a més has estat allò dirigent veïnal
i que has estat moltes vegades
al cap d'una de les protestes,
creus que els sindicats han estat molt tevis?
A veure, jo crec que
la situació dels sindicats
és difícil i incòmoda
com la situació de qualsevol persona
que fa un anàlisi de la situació real que tenim,
valga la redundància de tantes situacions.
De fet, no és igual
els 3 milions i mig d'aturats del 82
que els 4 milions d'aturats d'ara.
Havia 35 milions d'habitants en aquest país
i teníem 3 milions i mig d'aturats
al 82, val?
I ara tenim 4 milions d'aturats,
4 milions 40 i pico,
44 milions d'aturats
i tenim 45 milions d'habitants en aquest país.
El PIB d'aquest país del 2010
és absolutament diferent
i té els recursos que té
molt pel damunt del que havia
en el 82.
I, escolta, jo crec que la situació que estem patint en Espanya
és la mateixa situació que estem patint a França, Alemanya
i a la resta del món occidental,
amb la diferència a Espanya del problema de la construcció,
del problema del totxo.
El problema del totxo ho estem patint nosaltres,
no ho estem patint altres,
perquè en Espanya s'han construït
en 10 anys més habitatges
que en tota la resta d'Europa
i això està estadísticament
que et pot comprovar,
se pot mirar.
Vull dir,
en Espanya s'han construït
en 10 anys més habitatges
que en la resta d'Europa
i això és impossible d'assumir.
Per tant,
és una inversió que ha fet la banca
i la banca no té diners
ara als seus calaixos
i el té tot invertit en tot això
i llavors no n'hi ha diners
i com no n'hi ha diners
estem patint una situació diferent
agravada a el que està patint
la resta del món
i els sindicats ho saben,
saben que estem en aquesta situació
i el govern
està fent un esforç importantíssim
d'endeudament i de dèficit
en benefici de la gent que no menja.
Ha d'intentar posar 400 euros, 500 euros,
les ajudes que sigui
d'aquella gent que no menja
i els sindicats ho saben
i els sindicats
el que no estan d'acord lògicament
i jo tampoc,
és d'ampliar la edat de treball.
dos anys més
perquè abans de fer tot això
el que s'ha de fer primer
és intentar reestructurar
això que heu estat parlant vosaltres aquí.
No et pots jubilar un tio
als 50 anys, home.
No et pots jubilar,
s'ha de jubilar més gran,
una mica més gran.
Però recordeu,
tota la gent que ha jubilat gent
als 52, 53, 50 anys
són aquelles empreses públiques
que se van privatitzar
i que l'han jubilat
quan estaven privatitzades
com a Telefònica
o com a les elèctriques
com a la banca privada
o sigui pública
que se va tornar privada,
tot allò que va fer
el Partit Popular,
que va privatitzar el Partit Popular,
que nosaltres, els socialistes,
teníem una privatització
lògica fins al 49%,
però teníem el 51% de les accions
i ells la van privatitzar tota.
Aquestes empreses són les que han jubilat,
han prejubilat a la seva gent
en 50-52 anys.
Escolta, això té un cos impressionant.
Per tant, els sindicats,
jo crec que estan fent...
ells sabran,
però per mi estan fent
el que han de fer
un representant
d'una part important de la societat.
Acabem.
Ja que tinc avui un periodista,
les xifres d'aquestes
a les manifestacions ahir
et semblen significatives, Carles?
És a dir,
han triomfat els sindicats,
podríem dir?
O són xifres discretes?
No, confesso que només...
1.500 de Tarragona...
Aviam,
per la que està caient
no és una gran xifra.
Per la que està caient.
Perquè no es creuen el Zapatero,
no se'l creuen.
O no es creuen els sindicats,
que eren els que convocaven,
les manifestacions.
En fi, deixem aquesta qüestió.
Permetim parlar una miqueta...
Jo preguntaria...
Diré tu una cosa,
solament.
Recordeu una manifestació
de 1.600 persones,
l'última que s'ha fet
aquí a Tarragona?
Sí, aviam.
I de més, per exemple...
Això, ara li estàs fent
una pregunta al Carles de...
No, no,
si parla a Guerra Dirac,
que van anar
unes 20.000 persones.
Quan, quan?
Unes 20.000 persones.
Estaríem parlant
de l'any 2003, no?
Sí, la Guerra Dirac.
És que la Guerra Dirac va ser...
És que el Partit Socialista
estava en precampanya electoral
en aquella època.
I estaven tots els partits,
i estaven tota la gent
implicada aquí.
Home, el cas de Tarragona,
la d'ahir va ser més nombrosa
que, per exemple,
acostumen a ser
les manifestacions
de l'1 de maig,
que normalment
no passen
de les 1.000 persones.
No, però és que
perquè són testimonials.
És que per mi
no es poden ni comparar
perquè és una reivindicació festiva,
en fi,
absolutament testimonial.
Deixem la qüestió sindical
de les pensions,
que segur que dóna molt de sí.
Abordem altres temes,
perquè avui l'actualitat local,
estrictament local,
ens deixa moltes notícies
relacionades amb el plenari
que va haver-hi ahir
a l'Ajuntament de Tarragona.
Es va parlar de la llei de bagueries,
es va parlar del mercat,
es va anunciar
que s'assignarà ja
de manera immediata
el conveni
amb el Ministeri de la Vivenda,
de tal manera
que l'Estat aportarà
8 milions d'euros.
Es va anunciar
que hi haurà
un nou col·legi,
un nou centre escolar
a la vall de la Rebassada.
En fi, tenim diferents temes.
Del mercat, per exemple,
Carles,
això que ja tinguem
sembla segur
8 milions d'euros a l'Estat?
d'una vegada
perquè això va a canvi
de convertir-se
en el nou Jaume I.
Això ja fa temps
que ho estic dient.
De fet, ja portem
molts anys
de retras amb les obres.
De fet, ara
haurien d'estar
a un parell d'anys
per acabar-les.
Sí, jo crec
que en plena campanya electoral
va vindre aquí
la ministra Chacón,
que no l'he vist més
per Catalunya
quan va acabar la campanya.
S'ha dedicat a fer
la seva carrera professional
a Madrid,
la cap de llista de Catalunya
que ens hauria defensat,
desaparegut,
i va prometre
6 milions d'euros.
Han passat dos anys i mig
i ara tornem a firmar
un conveni.
Jo amb el tema del mercat,
que és una obra complexa,
ho admeto,
jo voldria fer
un petit reconeixement
a l'anterior president
d'Espinsa,
que és qui ho va deixar
arrencat,
que és el Raül Font,
i que jo estic convençut
que si el Raül Font
no arriba a deixar la carpa
i el projecte ha arrencat,
de tal manera
que no tenia marxa enrere,
la reforma al mercat,
l'actual govern socialista,
no la fa.
José,
tot el respecte
al meu company i amic Raül Font,
si nosaltres
haguéssim tirat endavant
el projecte que tenia el Raül Font,
això hauria costat
45 milions d'euros
i per tant
seria un problema enorme.
Això sí que seria
un Jaume I,
seria un segon Jaume I.
D'aquesta manera
que estem en aquest moment
no és un segon Jaume I
perquè encara no hem començat
a gastar
en el mercat,
a les obres del mercat central.
El que hem fet primer
abans de començar a gastar
és saber realment
quant gastaré
en el mercat central
i en aquest moment
tenim els números clars
de quant costarà el mercat,
quant aporta l'Estat,
quant aportarà
tota la gent
que ha d'aportar diners
i quant trigaran les obres
en l'acabada del mercat.
Vull dir que en aquest moment
està tot absolutament lligat.
No dubto
ni li trec
ni un nàpice
de la feina
que he pogut fer
Raül Font abans
però això
que acabes de dir, Javier,
si nosaltres
haguéssim agafat
la base que teníem
quan vam entrar
això sí que seria
el caos del Jaume I II.
Però de fet
ara estem parlant
d'un altre projecte
perquè es va modificar
sobre el tema del pàrquing.
Recordem que el gener
de l'any passat
es va anunciar
la modificació
per part de l'alcalde
i del tinent d'alcalde
Sergi de los Rios.
El plenari també
aprovava ahir
una modificació
de terrenys
a la Vall de la Rebassada.
Això suposo que no
suposarà gran debat
sempre crear
o deixar espais
per noves escoles
a la Vall de la Rebassada.
A més estem parlant
d'una mena
de gran institut d'escola
per entre 800 i 900 alumnes
anirà de 3 als 16 anys
a la Vall de la Rebassada
una zona en creixement.
M'imagino que
res a dir.
Suposo que
res a dir.
Que es facin les obres.
El Javier
que és de dir
que el bon de l'ensenyament
és necessari
a la Vall de la Rebassada?
Sí, perquè hi ha molta
molta gent
que s'ha instal·lat d'allà.
José, res a dir, no?
No, no.
I si es poden fer demà
millor que no demà passat.
Ui, això seria
hi ha una altra cosa.
Estic parlant de ràpidesa
el més ràpidament possible.
Ha costat temps
de poder tenir-les
en condició
per tirar endavant
el projecte
però una vegada
que està
llavors mira
més ràpidament possible.
El que sí que
no hi ha tanta unanimitat
és el tema de les vagaries
que hi va tornar a sortir
i hi havia una moció
de Convergència i Unió
reclamant la retirada
de la llei de vagaries
és a dir, reclamant a l'Ajuntament
que demanés
al Parlament de Catalunya
que retirés
aquesta llei
de vagaries.
Si em permets
director
jo
diria que
sí que n'hi ha unanimitat
o sigui, aquí el que passa
és que
aquí l'està interessant
en aquest moment
de dir que no n'hi ha unanimitat
en el plenari
de l'Ajuntament de Tarragona
o el tema de la
si ja s'ha hagut unanimitat
s'hauria aprovat la moció
i no es va aprovar.
No, no, l'altra cosa
és que algú
es tregui de la màniga
un invenc
d'última hora
que va bé
per això de les eleccions
i tot això
que tu parles
últimament molt
Javier
però
que no és
el que havíem acordat
totes les forces polítiques
d'aquesta ciutat.
L'invent d'última hora
se'l treu
aquest artefacte
malèvol
que és el tripartit
són paraules
del conseller
d'ensenyament
se'l treu
al final de la legislatura
presentant
una moció
quan primer
li va fer
passar
a tota la ciutadania
de Tarragona
perquè presenta
alegacions
i van ser
5.000 persones
d'aquesta ciutat
els que van creure en nosaltres
i els teus amics
del tripartit
se l'han liquidat
amb el legislat
és igual
ja lluitarem
amb aquestes alegacions
escolta
a veure
si dius blanc
negre
i de tots els colors
al final
algunes es certarà
segur
però no es tracta d'això
es tracta de que
nosaltres
li diem
a la ciutadania
de Tarragona
que anem a presentar
alegacions
contra la llei
de bagueries
perquè la capital
de la bagueria
de Tarragona
és Tarragona
i això és el que
l'estem dient
a la gent
de la ciutat
i la ciutat
va
i com a entitat
i com a persona
presenta una quantitat
d'al·legacions
més de 5.000
i ara resulta
que va haver
un canvi
perquè l'estratègia
arriba
de Barcelona
o de no sé
quin puest
dient
no, no
vosaltres
el que heu presentat
és la retirada
de la llei
no faríem res
presentant la llei
retirada de la llei
no retiraríem la llei
estaríem perdent el temps
i a més
no faríem cas
de les nostres alegacions
per tant
el que nosaltres necessitem
és que la gent
reconegui
que reconegui
la generalitat
que Tarragona
és la capital
de la bagueria
de Tarragona
i és el que nosaltres
estem lluitant
ara
la retirada de la llei
és bueno
és predicar
en el desert
xico
i jo crec
que és un error
però en la resta
però en la resta
i acabo
en la resta
i acabo
en la resta
en el que és important
que Tarragona
és la capital
de la bagueria
de Tarragona
en això estem tots d'acord
Javier
tots estem d'acord
en això
no han canviat
absolutament
aviam
vostès els diuen
que a la gent
que Tarragona
és la capital
però a la llei
això no queda gens clar
que Tarragona
és la capital
vostès diran el que sigui
però a la llei
que ha fet
els seus companys
del tripartit
no queda clar
a veure
en el tema
de les bagueries
diverses coses
és a dir
jo crec que les bagueries
jo no estic en contra
les bagueries
ara
el que estic en contra
el que està clar
és que és un procés complex
que mitja Catalunya
s'està aixecant
amb problemes a Lleida
amb problemes al Penedès
amb problemes
aquí al final
jo crec que la gent
de les Terres de l'Ebre
es mereixen
una descentralització
i es mereixen
una bagueria
però això s'ha de fer
ben fet
em podeu explicar
per què treuen aquesta llei
al final de la legislatura
l'han tingut guardada
al calaix
això per una banda
per altra banda
jo el que demano
és que l'alcalde de Tarragona
sigui valent
és a dir
que faci
el que va fer
jo crec que no passa res
amb enfrontar-se
és a dir
un alcalde
home
que em diguis
que un diputat
segueix les instruccions
del seu partit
doncs dius
bueno
és que si no
no el fiquen a la llista
però un alcalde
que ha guanyat unes eleccions
com les ha guanyat
el senyor Ballesteros
ha de ser valent
i si convé
s'oposa
va en contra
del que diu el seu partit
o del que diu el tripartit
i això
el Joan Miquel Nadal
jo recordo
que amb el va i pas
aquell
amb el vial
del William J. Bryan
la Generalitat
li ficava problemes
en cultura
per l'amfiteatre
i van tirar endavant
i van tirar endavant
i es va oposar
el seu partit
i allò va permetre
juntar
la part baixa
per tant
jo demano
una mica valentia
la valentia
de Joan Miquel Nadal
espereu un moment
que digui alguna cosa
al Carles
a veure
s'ha trencat per tu
la un any
la unitat
perdó
no em surti la paraula
la unitat
entre les forces polítiques
arran de la votació d'ahir
sí
jo crec que sí
però és bastant normal
tampoc em sorprèn
en absolut
respecte a la llei de vagueries
la meva personal opinió
és que una llei
que es fa d'esquena
a la gent
i que es fa
enfrontant
a territoris
no pot ser mai
una bona llei
i crec que s'hauria de revisar
molt profundament
el que s'està fent
perquè al final
deixaran contents
a uns quants
i descontents
a molta gent
i això
mai pot ser
una bona llei
mai
aquí el partit socialista
ha venut
ha venut
a la resta del territori
a canvi
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
intenten recuperar
la tan somiada
àrea metropolitana
de Barcelona
i a canvi d'això
pacten amb Esquerra Republicana
la llei de vagueries
i això no es pot fer
d'aquesta manera
precipitadament
jo pensava
que hi havia
altres grups
municipals
perdó
altres grups polítics
que eren els que feien
destrucció
quan parlàvem
però veig que les de Unió
també comencen a fer el mateix
a veure
és curiós
és curiós
que
això de que el partit socialista
ha destrossat
el territori
no ho he dit
o sigui
la gent de Convergència i Unió
no l'ha dit mai
això
o sigui
no és el partit socialista
sinó
que esteu en contra
de la llei de vagueries
no l'ho he dit
heu dit mai
mai
sempre
des que se van posar
damunt de la taula
l'avantprojecte de llei
des que se va començar
a treballar
vosaltres no heu dit
absolutament res
des que estigueu en contra
de la
ordinació territorial
de la llei de vagueries
ho he dit
només començar
que jo s'ha de favor
però no es pot fer
el final
la legislatura
està acabada
en un moment determinat
en què hi ha unes eleccions
al Parlament de Catalunya
d'aquí a uns mesos
en què vosaltres
teniu que dir
una cosa diferent
a la que està dient
el govern
és lògic
en aquest moment
és lògic
és lògic
perquè sou un partit
que no teniu
les idees clares
si tingués
les idees clares
no diríeu una cosa diferent
a la que estàveu dient
fa dos mesos
però bueno
allà vosaltres
en el vostre punt de vista
o sigui
això no és la destrucció
del territori
això és una aplicació
que jo no sé si és bona
o és dolenta
és una aplicació
que tots vosaltres
que tots nosaltres
havíem pactat
al Parlament de Catalunya
i estaven d'acord
en tirar l'endavant
el que no estem d'acord
és com se diu
la nostra capital
o sigui
quina és la capital
de la nostra vegueria
i la nostra capital
de la nostra vegueria
és Tarragona
i no estem d'acord
en el que estan dient
en el Parlament de Catalunya
això la llei
no ho contempla
com no estem d'acord
estem presentant alegacions
perquè és el que havíem acordat
en la ciutadania de Tarragona
i en les entitats de Tarragona
escolta
i si no funciona això
farem altres coses
és que el problema
és que quan una llei
no posa la paraula capital
és que hi ha trampa
i això és el que
no s'està creient
molta gent
tu creus que hi ha trampa
canviant la paraula capital
per a seu institucional
evidentment
evidentment
si no se posaria
la paraula capital
que si agafem el diccionari
jo ho he fet
diu clarament
que vol dir
la paraula capital
el diarer Tarragona
vau publicar
que precisament
aquest canvi
un informe jurídic
elaborat per l'Ajuntament de Reus
sigui
sigui
l'origen
el qual indica
que hi ha trampa
l'Ajuntament de Reus
és molt
escolta
tot el conflicte aquest
que s'ha creat
entre Reus i Tarragona
això
d'alguna manera
l'Ajuntament de Reus
maniobrant
s'emporta el CSICAT
el centre de seguretat informàtica
que tota la lògica
era que anés a Tarragona
perquè la facultat d'informàtica
està aquí
era un projecte
de repente
hi ha un moviment estrany
i es passa a Reus
i a partir d'aquí
et dones compte
com funciona l'Ajuntament de Reus
que avui
el diari Tarragona
diu que l'Ajuntament de Reus
és l'Ajuntament
menys transparent
de Catalunya
això ho diu
el síndic de Greuges
que recordo
que és un senyor
d'iniciativa
per Catalunya
que està governant
l'Ajuntament de Reus
per tant
és una forma
de funcionar
molt particular
aquí
afortunadament
es va crear el Moute
que ha fet una mica
de contrapès
però jo crec que
aquí o ens espavilem
o no tindrà retorn
el tema del nom
de l'aeroport
per cert Carles
que ha tornat a sortir
aquesta setmana
interessant el tema
perquè escolta
a tu que t'ha agradat
tant la història
ara resulta
que sembla
que fins a l'any 2001
en els papers oficials
de l'Estat
en el botlletí oficial
de l'Estat
aquest aeroport
se li deia
Tarragona Reus
Tarragona Reus
i ningú ho sabia
i ningú ho sabia
i ningú es va adonant
l'any 2001
sembla
que
que es va canviar
no?
què et sembla
tot aquest
i què et sembla
ara la iniciativa
de l'Ajuntament
que el dilluns
anunciava després
a la Junta de Govern
en fi
que demanaran
un informe
per intentar
presentar
més al·legacions
més arguments
a AENA
per
no perquè
seria per recuperar
el nom
el nom perdut
home
jo estic totalment
a favor
entre altres motius
perquè l'argument
o un dels pocs arguments
que utilitza
l'Ajuntament
de Reus
és el factor històric
cosa que no acabo
d'entendre
en una ciutat
contra una ciutat
que té moltíssima
més història
jo estic
totalment
a favor
que s'investigui
i si el nom
va ser aquest
fins al 2001
simplement
és demanar
que es recuperi
ja no que es posi
que es recuperi
és una forma
més
és una manera
més d'entendre
com se definia
l'antiquitat
abans que arribessin
els socialistes
al govern municipal
com se definia
com se definia
la capitalitat
d'aquesta ciutat
per aquí
hem de reconèixer
tots
que ningú se'n va adonar
o ningú
ni polítics
ni periodistes
ni la societat civil
no?
algú sí que se va adonar
que realment allò
deia Tarragona Reus
o Tarragona
o és que va ser
una altra maniobra de Reus
he vist cartells
que deia solament
aeroport de Tarragona
he vist cartells
en unes fotografies
del diari de Tarragona
precisament
que deia
aeroport de Tarragona
solament
igual estaven a la sortida
de Tarragona
no, de fet
de fet
era aeroport
Tarragona
direcció Tarragona
aeroport Tarragona
pot ser
era direcció
aeroport
direcció Tarragona
jo crec que
el que hem d'intentar fer
és que
aquest aeroport
estigui
com a mínim
com es diu
el territori
i el territori
es diu Tarragona
i aquest aeroport
ha de ser del territori
territori últimament
es diu Camp de Tarragona
que acabarà convertir-se
en camp
el territori
no es diu
encara Camp de Tarragona
o
aeria
bueno
la vegueria
el teu partit
està presentant
el territori
parla estat
es diu provincia
de Tarragona
no, el territori
parla estat
encara no hi ha una província
amb el tema de l'aeroport
jo us voldria recordar
que l'any
abans de l'any 2000
l'aeroport
històricament
havia sigut una base militar
ningú té interès
en una certa base militar
és a dir
quan comença a tindre
importància l'aeroport
home
a la que es converteix
en una base de la Ryanair
i es converteix
en una base de la Ryanair
perquè el territori
no l'Ajuntament d'Arreu
sinó la Diputació
l'Ajuntament de Tarragona
els consells
hi ha tota una sèrie de gent
que aporta
un dineral
per potenciar el territori
aquest és el tema
quan era una base militar
inclús hi va haver una època
que no era ni base militar
ni base de Ryanair
que allò no era res
però tu Xavier
creus que hem d'intentar
recuperar el nom
de Tarragona Reus
i ara parlo de recuperar
perquè si resulta
que ja el teníem
a mi el que em preocupa
de tota aquesta lluita
a Tarragona Reus
jo crec que els noms
són importants
el que em preocupa
és que
de la mateixa manera
que la copa
al final
convéns una part
de la societat espanyola
que els catalans
són dolents
jo vaig a treballar
cada dia a Reus
aquesta lluita
al final
pot acabar
creant conflicte
jo crec que
els territoris
s'han condenat
a entendre's
és a dir
perquè el nostre enemic
acaba sent Barcelona
al final
una vegada ens traia
a ser Madrid del davant
Barcelona és tan centralista
com Madrid
i per tant
jo crec que el territori
ha d'anar a Barcelona
aquesta serà la zona
amb més estacions
d'alta velocitat
per quilòmetre quadrat
jo crec que les dues ciutats
hauran d'anar de la mà
i dir-li a Barcelona
o a la Generalitat
escolti
relligui tot aquell lío
que s'ha muntat aquí
amb un trencam
les dues ciutats
han d'anar de la mà
però sempre que les dues
juguin net
que les dues juguin net
perquè històricament
hi anem a l'edat mitja
hi anem al segle XIX
i anem al segle XVII
que Reus permanentment
ens ha volgut fotre
la capital de Tarragona
és que la gran victòria de Reus
és que no es digui Tarragona
la vegueria
és que es digui camp de Tarragona
perquè ells confien
que al cap de quatre dies
serà vegueria del camp
no, no
és que ja ho diuen
com l'alcalde de Reus
sempre diu camp
com l'estació del camp
sempre diu camp
però aquí ha tingut que canviar
miren el rellotge
sense acabar el temps
ara donaria per molt
la tertúlia
però s'acaba
deia que l'únic fotut
és que molta gent de Tarragona
també diu camp
Carles Gossalves
José Cossano
Xavier Franquet
acabem la tertúlia
gràcies
fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia
Maks
de
ah
los
el
smiling
la