Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Si t'acostes el micro estaràs més còmode.
Sí, no? Més val que acosti el micro a mi que jo a ell.
No, mira, és que està justificat.
No sabeu el bé de Déu de papers que ha portat l'Enric.
Hi ha moltíssima actualitat avui,
alguna fins i tot amb document sonor, em val a dir-ho.
I videogràfic, el que passa és que no es podrà veure per la ràbia,
però podem dir l'enllaç perquè ho busquin.
Clar, que ho busquin i s'ho minin.
Avui, més recordeu que és el dia del mes que toca el Nyiguinyogui.
Farem una passejada per alguns greuges
que presumptament patim els que utilitzem la llengua catalana.
Hi ha també actualitat, hi ha música,
novetats editorials i informàtiques,
sobretot adreçades avui a les enrevistes,
a les publicacions en català.
I música, com us dèiem,
perquè ja sabeu que també l'Enric cada setmana
ens porta una parleta de la producció musical de casa nostra.
Al final ho has decidit,
marxaràs de Barcelona.
compliràs l'inili d'anar a viure al camp.
Ens has avisat a tots,
ja ho has dit als de la feina.
Has ficat ambicions dins caixes de cartró presidat.
aquí ens separem.
M'has deixat entre els amants durs,
esperant un dia que s'esluït o no.
Cravarem avui la nostra ciutat.
Per poder marxar,
cremarem.
És en Rosa Luxemburg,
amb un títol absolutament
que ha convidat la insurrecció.
Sí, com que avui és Niqui Nogui,
avui hem d'encendre una mica la sang,
comencem amb Cremar la ciutat.
Avui va avançar amb ganes, eh?
Com Cremar aquesta ciutat és el títol
de la cançó que posem,
que és la quarta del disc que es titula
Com cremar una ciutat.
Va sortir a finals de l'any passat
i com que m'ha costat molt de trobar-lo,
fins ara no l'hem pogut posar.
Però pels temes que t'acta
i pel tipus de lletres que conté,
és un disc molt escaient
per a un dia que toca Niqui Nogui.
Cremem la ciutat, vinga.
Et veig atents, eh?
Avui patirem.
Comencem amb bateria d'informes
de la Plataforma per la Llengua
sobre el maltractament
de l'estat espanyol contra el català.
Sí.
Bé, que la Plataforma faci informes d'aquest tipus
no és novetat.
Però, i que a més a més,
tenen la mania de fer la presentació dels informes
sempre els dimecres a les 12 del migdia.
De manera que això...
Anem endarreris una setmana.
És de fa una setmana.
Ho vam presentar exactament fa una setmana
i fins que no s'ha presentat
no hem pogut accedir a la cosa, eh?
I ara en farem una mica de resum
i jo et proposo, si et sembla,
perquè això és un informe
que conté quatre informes.
Llavors els podrem explicar els pròxims dies
i anar explicant-ne una mica cada un.
El resum concret de tot això
és el títol global de tot això,
es diu
L'anomalia espanyola en el tractament lingüístic.
Un cas únic en el reconeixement oficial de les llengües.
I això conté tres subinformes
que són els següents.
Un llistat que es titula
Les 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra.
500?
Sí.
500 exemples de normatives, reglaments i disposicions
vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva
el castellà en les activitats i relacions
en l'administració als ciutadans
i empreses del domini lingüístic català
dins de l'estat espanyol.
El desembre del 2009.
I són 500 però no és exhaustiu.
Han agafat les més rellevants
perquè es veu que encara n'hi ha alguna més
amb petits serrallets.
És a dir, la mala notícia és que són més de 500.
Sí, bueno, 500 et sembla poc?
No, però s'ha de ser posició en aquesta vida.
Perquè dius, encara n'hi ha més?
Això és la rèplica, el tòpic aquell
que és això d'imposar el català en la retolació.
A Catalunya només hi ha una llei
que contingui disposicions normístiques
i que imposi qüestions d'aquestes llengües
que és la llei catalana de consum.
Només n'hi ha una.
A l'estat espanyol n'hi ha 500 que imposen el castellà
en diferents àmbits.
Des de l'etiquetatge,
els productes farmacèutics,
les relacions amb l'administració,
moltíssimes coses.
500.
Això, tot evidentment, tots aquests informes
estan disponibles complets en PDF a la web de la plataforma.
Les 500 no les explicarem aquí,
però les podeu consultar.
No, no, farem un resum un dia d'aquests.
L'adreça és les3b.plataforma.guiolengua.cat
i aquí hi ha tots aquests informes.
El següent informe complementari és
tractament oficial de les llengües
en els països de la Unió Europea
i de l'espai Schengen.
Ui, aquí ja...
Aquí, el resum d'això és molt senzill.
Tret de l'estat espanyol en tots els països
analitzats, sempre en les llengües minoritàries,
en els webs dels caps d'estat,
del govern, del Parlament...
Ah, no, perdona, això és el de les webs,
que és l'altre informe.
Presència de les llengües pròpies
en webs oficials de països multilingües.
Comparen Espanya, Suïssa, Finlàndia,
Bèlgica i Canadà.
I aquí és on diu això.
Que és l'únic estat
de tots aquests països
en què a les webs oficials de l'estat
no s'utilitzen les llengües
que no són el castellà,
o les pseudooficials
o cooficials en algun territori.
Tots aquells altres països,
en tots els webs,
utilitzen totes les llengües.
El web del cap d'estat,
el del govern,
el del Parlament,
el de l'exèrcit,
el Tribunal Nacional...
Tots aquests països
tenen aquests webs plurilingües
en totes les llengües
que són oficials del seu territori.
I l'altre que dèiem
és el tractament oficial de les llengües
en els espais Schengen.
I aquí el resum
és que en tots els països
de l'espai Schengen,
les llengües que parlen
un 5% de la població
o tenen un milió de parlants
són oficials.
Tots els països,
excepte l'hongarès Eslovàquia,
perquè Eslovàquia no és Hongria,
per tant no és necessari
que sigui oficial,
però ho podria ser.
L'Occità, França,
ves quina casualitat,
i l'hongarès a Romania.
Però en tots els països
de l'espai Schengen,
totes les llengües
que tenen un mínim
de 5% de la població
que les parlin
són oficials,
a tot l'estat.
I quin percentatge
som els catalans?
No, tan senzill
com que la població
catalana o parlant
a l'estat espanyol
és el 17%.
El 17% de la població
de l'estat espanyol
és catalana o parlant.
Llavors, l'informe
fa una sèrie
de consideracions
d'aquest estil
i, per exemple,
explica que
som 9 milions
de persones
que parlen català,
11 milions
els que l'entenen
i 13 milions
els que viuen
en territoris
on el català
és oficial,
de Catalunya,
País Valencià,
Balears, etcètera.
Som el 17%
de la població
de l'estat espanyol.
Però,
això,
el català
no es pot utilitzar
amb normalitat
a les institucions europees
perquè l'estat
no ho ha sol·licitat,
expliquen els de la plataforma,
com sí que han fet
Irlanda, per exemple,
per demanar-ho.
I si l'estat
no ho demana
no serà mai oficial
i l'estat
no ho demana.
Clar,
després al Nyiguinyogui
anirem a Brussel·les
un altre cop,
però, clar,
és que és molt evident
però aquesta dada
potser val la pena
recordar-la,
com si fos un mantra
cada dimecres.
9 milions de persones
que parlen
la mateixa llengua
i que no tenen
aquest reconeixement.
S'obta molt
perquè hi ha,
ho has comentat
moltes vegades,
hi ha col·lectius
que parlen
una llengua
infinitament inferiors,
parlem d'un milió,
dos milions,
o 300 mil persones,
els suecs,
per exemple,
i sí que tenen
aquesta consideració.
9 milions de persones
no la tenen.
Sorprenent.
Doncs sí.
Mira,
a més a més,
és que a la Unió Europea
el català
és la novena llengua
en nombre de població,
que la parlen diferent.
I una llengua
que més té càtedres
a Alemanya
i altres països, no?
De les 23 llengües oficials
el català seria la catorzena
pel nombre absolut
de parlants,
etcètera, etcètera.
Tot això,
els pròxims dies
podem anar donant
més detalls
d'aquests informes
perquè hi ha dades
molt sucoses
i molt il·lustratives.
Avui hem fet
una primera pinzellada
que a les Balears
ja reben tots
els canals
de televisió de Catalunya.
Bé,
he de dir
que dintre del tema
d'avui
entre mig
del sàndwich
hi he posat
el tall
que són les cosetes positives
que no són gaires
però n'hem posat algunes
perquè no tot fos agra
i negra.
I aquesta n'és una.
Aquesta n'és una.
Des del dijous passat
ja a les Illes Balears
ja poden veure
tots els canals
digitals
de la televisió
de Catalunya.
Si t'agrada la tele
està molt bé.
Sí.
No,
és per allò de la llengua.
Ho expliquem per la llengua.
Clar.
Pel tema lingüístic.
Des de feia un any
a les Balears
abans de les vegades
quan no hi havia tele digital
ho veien més o menys tot
i hi havia un intercambi i tal.
A partir de les tele digital
i la nova regulació
que fa
afecte a aquest tipus
de qüestions
a les Balears
només
feia un any
que només
podíem veure TV3
CAT.
I això
continua sent així
però ara ja poden veure
tots els canals
de la corporació.
El 33, 300,
el 34,
el Super 3
que ara ja va separat
i tot això
però hi ha una excepcionalitat
que és el tema
que poden veure
llavors
per això diem
que ho veuen
amb la versió
TV3.cat
perquè
és el canal
que es pot veure
al Principat
sense programació
subjecta
de drets territorials.
Per la qüestió
de la llei aquesta
de les televisions
diu que les televisions
quan contracten drets
per exemple
a les transmissions esportives
de futbol
i aquest tipus de coses
les cadenes de televisió
autonòmiques
poden contractar
els drets d'emissió
però només
pel seu territori.
Per tant
aquesta cosa
no es pot intercanviar
entre Balears
i Catalunya.
Ara
justament per això
el conseller de Cultura
de la Generalitat
Jumal Mentre Serres
es va reunir
amb el seu
homònim Balear
per mirar
de quina manera
poden concretar
un acord de reciprocitat
que passaria
perquè la compra
d'aquest tipus de drets
la fessin conjuntament
IB3
o IB
com es diu
la televisió
de les Balears
i la televisió
de Catalunya
que ho compressin conjuntament
llavors
ho podien ja
emetre conjuntament
però bé
com a mínim
si més no
tota la programació
dels canals catalans
de la televisió
de Catalunya
es poden veure
a les Balears
i similarment
als de les Balears
de moment
aquí podem veure
els dos principals
Balears
l'IB3
l'IB3
no et dic res
perquè és que
no ho sé dir
va més o menys així
la cosa
total
com a mínim
això és una notícia
positiva
pel que fa
al món
multimèdia
i lingüísticament
català
del món multimèdia
en parlem
tot seguit
després de fer
una petita pausa
Atenció
Si disposes
d'una hora
lliure a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent
català
a practicar
l'idioma
al Centre
de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem
voluntaris
Voluntariat
per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
Truca'ns
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
Ajuda'ns
Un quart de català
amb Enric
Engarriga
hem arrencat
així com una mica
depressius
ja tornarem
a la depressió
lingüística
però també
aportem bones notícies
abans feia referència
a la televisió
i ara farem referència
a la Playstation
que es planteja
doblar videojocs
en català
Sí
Aquesta és la bona notícia
No n'hi ha
no, jo és que no jugo
per això no ho entenc
Pràcticament
el que és el tema
videojocs
per a plataformes
com Playstation
la Wii
la Xbox
tot aquest tipus
de plataformes
no n'hi ha
de jocs en català
hi ha algunes webs
que tenen jocs en català
jocs d'aquests
que jugues a l'ordinador
però jocs d'aquests
supercomplexos
per a plataformes
i això
en català
no n'hi ha
i Sony
que és la
la mestressa
de Playstation
si no m'equivoco
si ho dic bé
a veure
els xicxs que juguen
a les coses
diuen que sí
exacte
doncs Sony
es planteja
el vicepresident
de Sony
a Europa
el James Armstrong
ja fa poc
això ha vingut
per l'eco
de la llei
de cinema
la llei
catalana
de cinema
les quotes
doncs
com que això
ha transcendit
més enllà
de les nostres
fronteres lingüístiques
i fins i tot estatals
doncs per a Europa
també s'ha comentat
la cosa
i els de Sony
s'han adonat
que si realment
hi ha aquest mercat
hi ha un mercat
de 9 milions
de català no parlants
comptant que
tots els català no parlants
també juguin a la play
no
però és que
també
en altres àmbits
ja hem comentat
de vegades
el tema
de la implantació
d'internet
el tema
de la implantació
de la informàtica
les noves tecnologies
en general
o la posició
de la llengua catalana
a internet
aquest tipus de coses
fan que
doncs
realment
lingüísticament parlant
del món multimèdia
el català sigui important
i
hi ha aquest gran buit
en el món dels videojocs
i els de Sony
plantegen
que si veuen
que hi ha possibilitat
de guanyar calés
que ells són una empresa
i ells volen guanyar calés
si això
els pot permetre
guanyar calés
estan disposats
a doblar els seus jocs
en català
jo m'imagino
que sí
que si doblessin
els jocs
que tenen
per a Playstation
que tenen
molta venda
els jocs
ara s'han presentat
les presentacions
de videojocs
avui en dia
són motiu
de telenotícies
els telenotícies
les comenten
perquè són pel·lícules
i hi ha
milers de gent
interessada
quan surt una nova
versió
de la Playstation
on hi ha cues
i hi ha cues
de gent
per comprar
la nova versió
i a vegades
s'ha d'anar més
rellevància
l'estrena
i presentació
d'un joc
que no pas
d'una gran pel·lícula
és cert
també de volum
de negoci
de transcendència
és que ja fa temps
que les empreses
de videojocs
com Nintendo
Microsoft
i Playstation
facturen
moltíssim més
que les de cinema
vull dir
els videojocs
i les plataformes
de videojocs
i tot això
ja fa temps
que són
millor negoci
que el cinema
que el DVD
aquest tipus
de coses
es venen més videojocs
i plataformes
per jugar
que no pas
pel·lícules en DVD
o discos en CD
A veure
a tots nosaltres
que ens agrada
tant allò
que ens donin
les coses
de gratis
podeu tenir
les revistes
les publicacions
en català
de gratis
a través d'internet
Doncs sí
això és
la web
delquiosc.cat
ja n'hem parlat
de vegades
és la web
de l'associació
de publicacions
periòdiques
en català
l'APEC
que van posar
un estant magnífic
l'any passat
és elquiosc.cat
que van anar
amb la unitat
un any tornarà a venir
sempre venen
al voltant de Sant Jordi
aquest tipus de coses
bé
doncs
des de l'APEC
han fet un conveni
amb la Subdirecció General
de Biblioteques
del Departament de Cultura
i ara
les revistes
que tenen format digital
que estan dins de l'APEC
es poden veure
gratuïtament
i perfectament
des del centre de documentació
de la Secretaria de Política Lingüística
però no només això
sinó que tu des del web
des de casa teva
alquiosc.cat
pots anar al web
i totes les revistes
que estan allà incloses
pots veure l'últim número
amb una cosa
que no és ben bé PDF
és un format
que per una banda
pots pagar
per poder-te-la baixar
i són 3 euros
o així
el número sencer
de cada revista
però també
pots veure-la en pantalla
amb una aplicació
que no sé com funciona
però que està molt bé
que la pots augmentar
és com si fos un PDF
però no és el mateix
i pots veure-ho augmentant
per llegir tot l'article
i pots anar passant les pàgines
i anar-les veient
i veure tota la revista
i com que la sexa és lliure
fins i tot si tens un e-book
te la pots baixar
i llegir-te tranquil·lament
per baixar-te-la
llavors ja t'has de pagar
però pagues menys
que la revista
alquiosc en paper
segurament
llavors bé
aquí hi ha revistes
com els marges
l'avens
vull dir revistes
ja d'allò
de certa trajectòria històrica
com aquestes dues
d'aquelles que et duren dies
sí
la revista als marges
són dos o tres cops d'any
i és un totxo
imagina
en tens per tot l'any
una revista de cine
que es diu de cine
i etcè
tot tipus
una cinquantena o sisentena
de revistes
estan en aquesta enditat
però a més a més
parlant de revistes
avui es presenten dues
allò que passa
que els dimecres
la gent presenta coses
i nosaltres hem d'esperar
una setmana per explicar-les
doncs avui no he volgut esperar
i ho les explico
són dues revistes
que s'estan presentant avui
a Barcelona
una ara mateix
a les dotze
se presenta
al Museu Olímpic
i de l'esport de Barcelona
i la presenten
ni més ni menys
que un pilot espanyol famós
que és el Jaime
Alguer Suari
jo no en sé
de coses
però els que estan
al cas de la Fórmula
i tot això
coneixen aquest senyor
però tu te n'adones
que no estem al món
no sabem de cotxes
no sabem de plays
no sabem res
bé
sabem de llengua
i sabem de coses
de la ràdio
i sabem de coses
dels tribunals
i la llengua
m'estic avergonyint
per moments
no no
cada un sap del que sap
a veure
els lectors
de la revista cotxes
quants sabran
tot això que expliquem
avui aquí
no ho saben
però la revista cotxes
és aquesta que es presenta
avui
que la presenta
aquest pilot famós
que s'està presentant ara
i és la primera revista
dedicada al món
del motor i tal
en català
que a més a més
la treu un grup
que és el Grupo Alesport
que ja edita
un munt de revistes
que són les més famoses
i les que tenen més util
als kioscos
que són
totes en castellà
clar
i que són
el solo moto
el 4x4
aquesta ja existia
quan jo vaig neixer
el solo moto
el 4x4
el solo auto
el solo bici
el solo camión
aquest grup té 14 capçaleres
i aquesta nova
serà la primera en català
i és dedicada
als cotxes
i això s'està presentant avui
encara no té pàgina web
jo heu anat buscant
no ho té
ja sortirà
i es presenta també
terminàlia
no és d'aeroports
no
seria bo
però no
aquesta és de terminologia
doncs mira que hi ha tema
per fer una revista
sobre els aeroports
ui sí
però seria de polèmica pura
sempre
sempre
bé
doncs la societat catalana
de terminologia
l'Escaterm
que és una filial
de l'Institut d'Estudis Catalans
presenta aquesta tarda
la revista Terminàlia
aquesta sí
té web
i la puc dir
perquè la pugueu mirar
bé
només cal anar a la pàgina
de l'Institut d'Estudis Catalans
i buscar la patata de revistes
i la trobarem allà
es diu Terminàlia
i va de terminologia
això doncs clar
és per a la gent
que li interessa el tema
els especialistes i tal
però és una revista
oi la gent que vulgui parlar bé
la gent que vulgui parlar bé
i saber les últimes novetats
en terminologia
és semestral
aquesta revista
i aquesta sí que té pàgina web
jo ja l'he vist
i és aquesta que deia
dins de la web de l'IEC
a la patata de revistes
la trobareu allà
Terminàlia
Molt bé
doncs escolta
la cosa ha quedat força equilibrada
només una notícia lletjota
la resta ben maques
novetats
nous volums
revistes
publicacions que s'incorporen
ara és moment
han de tornar aquest pou
que ens mantén la desgràcia
del paper
que sovint
doncs ha de desenvolupar
la nostra llengua
és el temps del nyigui-nyogui
i el blasfemari
No es pot sortir sense resar
una novena s'ha entorbat
on és el cell
i la moral
s'ha perdut tot
l'oprimordial
Nostre senyor d'auriculars
i ja no fa jocs malabars
Reivindiquem la lliga
del bon mot
eliminam el cony
collons refot
Primer nyigui-nyogui
a judici
per parlar en català
la Guàrdia Civil
a l'aeroport de Girona
Sí, avui fem un nyigui-nyogui
d'aquells de petits temes
per això que he posat
per llogar i què diràs
Dos
El dirà un victimista
ja ho saps, no?
No, però avui tocava un resum
a vegades el nyigui-nyogui
és en vers d'un tema concret
avui és un resum de temes
i acabarem amb una estracanada
molt divertida
Doncs vinga
Però comencem
aquest tema no és nou
i com que ja l'havíem explicat
quan va passar
un dia vam parlar
de problemes de policia
i això
aquest és un
i ara ha anat a judici
La setmana passada
anava a judici aquell
de la xica peruana
Sí, que parlava en català
Avui és un altre cas semblant
En aquest cas és una senyora
de Barcelona
que s'anava a l'aeroport de Girona
amb la seva mare
i amb la seva filla
per anar totes tres
en el seu viatge
de viatge a l'Alguer
i a l'hora d'embarque
van tenir una enganxada
amb la Guàrdia Civil
per un pot de laca
que l'àvia portava
i que era massa gros
i no el podia portar
i llavors aquí va venir el problema
quan la senyora
que ara està encausada
i que ha anat a judici
És a dir, que és la senyora
que ha anat a judici
Sí, sí
L'acusada és la senyora
que parlava català
En aquest cas sempre l'acusada
És que a vegades les coses
semblen imbassemblants
i cal explicar-ne
És que són imbassemblants
La veritat supera la ficció sovint
La senyora
que la seva mare la portava
al pot de laca
està a judici
perquè va parlar en català
al Guàrdia Civil
i no el va insultar
No, no
Perquè clar, la sèrie
Escolta
Sembla ser que no
Això injúries a l'autoritat
Va passar allò típic
que la senyora
quan veu que la seva mare
té dificultats amb el Guàrdia Civil
s'interessa
i diu
Què està passant?
No sé què
La Guàrdia Civil ja li contesta
Ja li salten
amb allò de què
Ja li salten
amb que faci el favor
de parlar en castellà
que ells no entenen el català
i tal o igual
Llavors ja aquí ja ve la picabralla
i la senyora li diu
que no li dóna la gana
de parlar en castellà
perquè estem a Catalunya
i l'idioma és oficial
des de l'aeroport de Girona
i no té cap necessitat ni motiu
per parlar en un altre idioma
que no sigui català
si ella no vol
L'emporten cap al quartet
allò típic
el quartet que tenen les policies
als aeroports
per a casos d'aquests
la cosa dura mitja hora
l'estireia ronxa
allò
discussió verbal
Preguntes xungues
de la Guàrdia Civil
que surten als diaris
no m'ho invento
tot això està document als diaris
ho intento resumir una mica
Bé, total
al final
la cosa s'acaba
que les tres senyores
perden el vol a l'alguer
n'han d'agafar una altra
tornar a pagar
perden un dia d'hotel
a l'alguer
perquè arriben a l'altra punta
de la illa
i han de jugar un cotxe
i tot això
i a més a més
denunciada
la senyora Àngels Monera
que és la
protagonista
la del mig
la que sa mare
punta la vaca
i que anava amb la filla
anaven totes tres
tres generacions
de senyores Monera
cap a l'alguer
il·lusionades
els hi van xafar la guitarra
davant la manera
i a més a més
ara l'han jutjat
per desecato
i per resistència
a l'autoritat
i per ofenses no sé què
esperarem la sentència
li demanen 200 euros
de multa
què dius ara
i clar
aquí el fiscal
diu però
no perdó
l'advocat defensor
un dels aligüents
escolti però
com és possible
que la Guàrdia Civil
que està obligada
perquè hi ha una llei
que diu
que una persona
que treballa aquí
ha d'estar obligada
i ha d'entendre
no diu que hagi de la prova
ha d'entendre
i a més a més
el judici ho han tornat a dir
els dos agents
ho han dit tranquil·lament
al judici
que ells no entenen
el català
i de moment
que jo sàpiga
ningú els ha empaparat
els haurien d'empaparar
primer a ells
la que es lia
per un pot de laca
que no té més
sembla mentida
que acabis el jutjat
per un pot de laca
un estudiant de postgrau
de la Universitat
Rovira i Virgili
la nostra
denuncia
que no l'han deixat
examinar-se en català
aquest és un cas
també recent
és un
no cal que diguem
el nom de l'alumne
perquè ha sortit
als diaris
ha fet cartes
als diaris
i la cosa
encara no està tancada
de moment
continua funcionant
ella s'havia
inscrit
a un curs de postgrau
i hi ha una assignatura
obligatòria
en tots els màsters
que es diu
orientació professional
i ciutadania
aquesta assignatura
en teoria
quan ella
diu
en les 8 opcions
que hi ha
de fer-la
no se n'ofereix
en cap cas
en català
ella es matricula
de totes maneres
s'assegura
i li diuen
que sí que podrà
fer la assignatura
en català
podrà fer l'examen
en català
però a l'hora
de fer l'examen
resulta que l'examen
només li deixen fer
en castellà o en anglès
no li deixen fer
en català
no li donen un model
l'examen en català
i no li deixen
omplir
però això sí que és
una vulneració
dels teus drets
claríssim
sí
per aquí va la cosa
l'únic que li ofereixen
és
si no vols fer l'examen
pots fer un treball
alternatiu
clar
l'examen dura dues hores
el treball s'ha tirat
setmanes per fer-lo
el treball sí que li deixen
fer en català
però l'examen no
el profe si no ho entén
no pot cridar un col·lega
que li llegeixi
l'examen
que li tradueixi
doncs potser sí
però bé
el cas és que
a l'hora de fer l'examen
no li van deixar
fer l'examen en català
però aquest estudiant
diguem-ne
que ha posat una denúncia
formalment
bé
ha presentat queixa
a totes les instàncies
universitàries
és que ha ensenyat
a la policia
a denunciar
no no
però la cindicat greu
ja
exacte
s'ha queixat
a la direcció
de l'escola de postgrau
al rectorat
tot això
de moment
només ha rebut resposta
de l'escola de postgrau
i doctorat
que doncs
li demanen disculpes
lamenten la situació
diuen que intentaran
fer alguna cosa
però el cas és que
de moment
aquesta xica
no ha pogut fer l'examen
i ha hagut de fer
a canvi un treball
que li ha portat
moltes més hores de feina
i és una discriminació
i això que
fa pocs mesos
parlàvem
abans d'anar
parlàvem
de la presentació
del pla lingüístic
de la universitat
és molt contradictòria
això no?
la primera cosa
que destaca
és que el català
és la llengua pròpia
de la universitat
és la llengua d'ús
normal i preferent
a les activitats
de la universitat
etcè
sobte que un estudiant
no pugui fer l'examen
en català
quan perfectament
un altre estudiant
si vol
ho pot fer en castellà
o en anglès
que té tot el dret a fer-ho
l'anglès és oficial
en aquest país
doncs pots fer l'examen
en anglès
anem cap a Brussel·les
només hi havia
un o una
no sabem si era home o dona
una única persona
que tenia la plaça
de traductor
de català
a la Comissió Europea
doncs bé
aquesta plaça
se l'han fet petar
exacte
ja no hi ha
Brussel·les diu
que té intenció
de suprimir aquesta plaça
aneu demanant
oficialitats i coses
que l'únic que quedava
si no és oficial
també és veritat
és una mesura coherent
eh Enric
bé
la cosa doncs
és aquesta
la Comissió Europea
substitueix l'únic traductor
per un de castellà
llavors
els mitjans de comunicació
ah que han posat un altre
al seu lloc
no és que hagin eliminat
en total
hi ha un equip
de 12 traductors
de castellà
a Brussel·les
a la seu de la Comissió Europea
n'hi ha 12
d'aquests
fins ara eren 11
i un de català
ara seran 12
de castellà
i
se suposa
diuen
que d'aquests 12
n'hi ha
7 o 8
que saben
que són catalanoparlans
i que podrien
que podrien fer
ho diuen
des d'Europa
i diuen des de Madrid
però clar
després
alguns d'aquests
intèrprets
que estan treballant
diuen
home a veure
són 12
i la majoria
són catalans
d'origen
però
que puguin fer
traducció
oficial
de terminologies
jurídiques
i tot el tipus
de documents
que fan la Comissió Europea
en realitat
només som 3
però en teoria
oficialment
no existim
només existeixen
com a traductors
de castellà
vull dir que
la cosa
està així
doncs així
està la cosa
i a l'Aragó
doncs
hi ha un sector
de l'Aragó
que no està encantat
de conèixer'ns
com que el mes passat
l'Oñiguinyogui va anar
de la llei de llengües d'Aragó
avui m'autorèplico
amb aquest videu
no podem veure el vídeo
però podem sentir la cançó
sentim la cançó
del videu
jo no he perdido la esperanza
de abrir un libro
de historia
y que cuenten la verdad
no he perdido la cançó
no he perdido la cançó
no he perdido la cançó
ahora dicen que no existió
Resulta que era catalán
Hay que ver cómo son
Lo montan de cocón
Se inventan su versión
Punto final
Yo flipo con los catalanes
Pero de la
Les jode mucho
Les jode el punto o no
Ser solamente una provincia
Del reino de Oregón
Les jode mucho
Les toca a los cuyos
Que fuera el solo territorio
Del reino de Oregón
Hay que ver cómo son
Traducan la lección
Ahora los reyes son
Periódico
Es porque no hay quejeta
Tienen nuestra hermenza
Les jode mucho
Les jode el punto o no
Ser solamente una provincia
Del reino de Oregón
Les jode mucho
Jo només puc dir una cosa, Enric
Si Rocío Durca l'aixequés al cap
Què?
Tornaria a la tomba
Tornaria a la tomba
Ja està bé com està
A veure, això que ningú s'espanti
És un programa tipus la paròdia nacional
Que es diu Oregón TV
Fent el conya entre Aragón i Oregón
És una cosa estil Polònia
Passa que, clar
Descontextualitzat això
He aixecat unes quantes botllofes
Oh, ja m'imagino
He fet botllofes
Home, d'entrada nosaltres hem regut
Les coses com siguin
I més si el vídeo van tots així
En plan mexicans
I la cantanta fot uns gestos
I uns esgarips allò
Estil Rocío Durcal
És una ranchera
I hem fet aquesta conya marinera
El que dèiem
Com que altre dia nosaltres
Ens vam enriure de la llei
De llengües d'Aragón
Avui permetem que els aragonesos
S'enriquin de nosaltres
Des del punt de la paràlia
Doncs tot plegat
Per cremar una ciutat
I Rosa de Luxemburg
Ens dona com una mena
De llibret d'instruccions, no?
Sí, el resum de tot això
És que la qüestió és
Caixar-se
La qüestió és caixar-se
És el títol d'aquest altre tema
Del disc
De com cremar una ciutat
Rosa Luxemburg ha actuat alguna vegada a Tarragona
Tu que segueixes els concerts de tothom
Sí, però fa temps
Des de que van treure el penúltim disc
Per aquí a Tarragona no han vingut
Si haguessin vingut ja hauria anat
Els últims dos anys no han vingut
Quan vinguin els anirem a veure
Enric, moltíssimes gràcies
Ens retrobem el proper dimecres
Si no hi ha novetat
Sí, dimecres més
Vinga
M'agradaria el sol
Que feliç que em fa estar trist
Trist
I doncs la qüestió és queixar-se
Que avui riurem
Que avui riurem
La qüestió és queixar-se
Que avui podem
Que avui podem
Avui m'has dit que et sents sol
Ahir em deies que n'estaves part
De sentir-te vell i amb fills
He escoltat atentament
He fet veure que t'he entès en tot
I he dit coses pitjors
I doncs la qüestió és queixar-se
Que avui riurem
Que avui riurem
La qüestió és queixar-se
Que avui podem
Que avui podem
I deies queixar-se
I d'aquí uns anys
Quan ja no toqui
Sent tan feliç
Ens buscarem
Ens direm que abans tot era molt millor que ara
Com hem dit sempre
Hem de trobar un altre tema
Per conversar
Per consolar-nos
Si tot ens anés bé
Si tot ens anés bé
Ens quedaríem en silenci
Sense queixar-nos junts
Oh یssé
Touem
T'es pre Fed
Soll tys-tic
A
Ah
T'es resplacat
T'es recordat
T'es urgency
,
créne them