Un quart d'una de la migdia.
Seguim endavant amb el matí de Tarragona Ràdio
amb aquesta cita mensual que tenim
amb el Consell Municipal de la Gent Gran de Tarragona.
Una cita mensual que pretenem que serveixi
per establir una miqueta de debat
i també d'una difusió de les mil activitats,
moltíssimes, que organitzen des d'aquest Consell Municipal
que, recordem un cop més, aglutina una cinquantena
d'agrupacions de diferent caire de gent gran d'aquí de la ciutat.
Saludem una setmana més, un mes més,
el Josep Maria Borgués,
el president de l'executiva del Consell.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Avui tenim un convidat, un tertulià també nou,
que no el coneixíem, el César Grinyó,
ell forma part també de l'executiva del Consell.
Molt digus, bon dia, bona not.
Bon dia.
I estem esperant el Toni Rull,
que és el tècnic de l'Ajuntament,
que és una mica l'enllaç, no?,
l'enllaç municipal amb les activitats que organitzeu.
Ja quan vingui, li donem veu.
Què, m'expliqueu com esteu preparant els Nadals, d'entrada?
Bueno, bé, això sempre és una cosa
que es mira amb bona perspectiva, no?
Sí, en general hi ha il·lusió pel Nadal,
entre la gent gran.
Bueno, sí, sí, jo crec que hi ha il·lusió i feina.
Bé, perquè en qüestió d'homes no ho sé,
però en qüestió de dones toca bastant cuinar, eh?
Sí, els dones teniu més feina que no pas n'altres, eh?
Sí, és que clar,
normalment...
Són les portadores de la tradició.
És la tradició, ja, sí, sí.
I no hi ha qui faci el menjar a la sopeta com elles.
És així, això.
I els agrada també, no?,
això de juntar la família i tot.
Més que res.
Alguns diuen, bueno,
el dia que faltem no s'ajuntarà tant la família,
no s'aprofita el màxim per poder fer les coses
i juntar, per almenys, aquests dies.
Clar, molt de jovent ja surt, els fills surten.
Si no pot ser el dia 25,
doncs és un altre dia més o menys semblant, etcètera, no?
La qüestió jo crec que es veu més com un fet
de poder-nos juntar a la família.
I el que sí que esteu molt involucrats, em sembla,
i jo crec que els senyors més que les senyores,
és en el tema dels pessebres.
Els pessebres, sí.
Cada any hi ha una tradició,
amb això dels pessebres és molt bonic,
hi ha la gent gran, doncs, que s'hi dediqui molt,
hi posi molt empenyó, molt interès,
i, bueno, se'ls hi recompensa una miqueta,
després, doncs, anant a saludar-los,
veure'ls i donar-los una petita col·laboració
del que han arribat a fer
i agraïment, a més a més,
de les hores que han arribat a perdre lli.
Estem parlant del concurs de pessebres?
Quants anys fa que el feu?
Doncs uns 15 anys.
Oh, bé, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
I com funciona?
No sabrem qui guanya el concurs de pessebres
fins al dia 22, em deieu, no?
Exacte, el dia 22.
Sí, bé, això mateix, això mateix.
es vol emportar un premi de loteria
i també un premi del pessebre.
Això, el que la loteria passa de llarg,
doncs, confiarem en el del pessebre.
Però com funciona?
Cadascú es fa el pessebre a casa o com va?
No, això és les diferents agrupacions que hi ha,
les 56 associacions que estan dintre del Consell Municipal,
incluïdes en aquestes 56 agrupacions,
les llars municipals,
es fa un concurs de pessebres.
I cada llar fa un pessebre.
I participa tothom?
Tothom que vol.
No, no, no és obligatori, eh?
O sigui...
I per fer-nos una idea,
en guany quanta gent o quantes entitats han participat?
Com que el veredicte és el dia 22,
exactament, no ho sabem.
No ho sabem.
Però acostuma a haver-hi molta participació.
La participació ve a estar a l'entorn d'un 60%.
Perquè hem de pensar que hi ha associacions
que també no tenen gaire espai.
I munten un pessebre,
però no volen participar del concurs.
Que això és una altra cosa, no?
Perquè, clar, diuen, no, no,
nosaltres el tenim per nosaltres
perquè no podem fer un pessebre com volem.
Ens hauria fet el més maco
i aleshores no participem
perquè reconeixen
que no té potser una categoria
per participar, però el fan.
I moltes vegades,
la majoria de les vegades,
és per falta d'espai
de poder fer un bon pessebre.
Perquè, clar,
s'ha de tindre muntat bastants dies.
Pràcticament, per exemple,
la data màxima que t'has de presentar
és el dia 10 de desembre.
Et pots entrar.
Això vol dir que l'has de tindre muntat abans
i després l'has de tenir fins passat rei.
Això és tota la temporada.
Aleshores, no és una cosa
que la puguis desmuntar
i són quatre dies.
Has de tindre ja un espai
adequat per ell.
Només per allà.
Sí, sí, i s'hi treballa molt, molt bé.
I els que hi treballen és molt bé.
I després, a les bases que hi ha
es miren, doncs, tres coses.
Ai.
Una és la naturalesa
del panorama que es produeix.
No es pot presentar qualsevol cosa
que no sigui,
que no representi una realitat del moment, no?
Per exemple, els elements naturals representables
del pessebre són els següents.
El cel, la terra, l'aigua, la vegetació, és a dir, el verd
i la fauna, els animals, les ovelles, etcètera, que es presenten.
Tot això té una puntuació, té un valor.
Després, l'altra és l'arquitectura,
però sempre relativa al lloc topogràfic reproduït plàsticament.
O sigui, si, per exemple, posem el Palau d'Herodes,
no podem posar un palau modern.
S'ha de posar de l'època.
Igualment, doncs, si es presenta
el pessebre de l'època,
doncs, té que ser un pessebre
de l'època, la gent vestida de la manera, no?
Aleshores, aquí
es poden incloure
bastants elements.
entre ells són les ciutats i els pobles.
Pot ser de les ciutats de Jerusalem,
pot ser un poble com Valent, per exemple,
masies i molins, també se'n poden presentar,
cases i ponts.
I després hi ha alguna cosa que també arquitectònicament
en aquella època eren molt importants,
eren les cisternes i les sínies.
I això també es pot posar.
Això rarament s'hi pensa i és veritat.
Aquí està.
I després, el tercer element,
o sigui, hem vist la naturalesa,
l'arquitectura, són les figures.
Les figures, podríem dir,
ara hem parlat d'elements materials,
però un pessebre sense figures no té vida.
Així que les figures donen vida
i alegren el paisatge que hi ha.
Llavors, els pessebres únicament
poden ser representades d'algunes figures.
Això és per no desvirtuar el pessebre.
No pots posar una figura
que pot ser molt maca,
però que no correspon a l'època, no?
Aleshores, s'admeten els àngels,
el que es diuen les persones sagrades,
les persones profanes també se'n poden posar
i els animals corresponent, doncs, a l'època
i que hi havia en aquest lloc de valent.
Per tant, es dona molta importància
perquè veig que estigui contextualitzat en l'època.
Perfecte.
Que ningú faci invents més moderns.
Això mateix, això mateix.
Tot i que, bueno, no ho sé,
experimentacions n'heu trobat alguna vegada o no?
Sí, però són coses de llumetes exteriors.
Ah, val.
Exacte.
Però el que es mira és la configuració del pessebre
i això és el que es valora i el que es puntua.
Tot el que més de l'adorno, evidentment,
es poden fer servir coses més modernes,
no hi ha dubte,
des de llumetes que es poden encendre, apagar,
però això ja és externe,
és com un element decoratiu del pessebre.
Dimensions, que ho teniu en compte,
si és gran, si és petit?
No, no es té en compte.
Si em mira més o menys el que és la consonància de tot,
o sigui, l'espai...
Que estigui proporcionat.
...el que volen posar,
perquè n'hi ha que els fan més o menys petits
perquè no tenen més espai
i n'hi ha el mateix,
això és on tenen un espai més gran
i poden posar, ja que dèiem, la sínia
i poden posar això,
que això és una cosa que decora molt,
és molt bonic i és molt de tradició.
Hi ha puestos que, clar,
pel que sigui per l'espai,
no els hi poden posar
i això en resta una miqueta
aquesta bona voluntat que tenen aquesta bona gent.
Què recordeu?
Algun pessebre espectacular
o especialment detallista d'algun any?
Mira, jo diria que tots estan fets amb molta gràcia.
O sigui, tenen art.
I el que dèiem...
I hores, eh, com dieu.
Sí, sí, passen hores.
I passen art i tot.
Aleshores, els que no tenen aquestes condicions
perquè no poden,
ja no entren en el concurs.
Tots els que entren en el concurs
són...
jo diria que com que els elements
que es t'hi posen són...
No es poden posar qualsevol cosa.
No es pot posar un cotxe, per exemple,
o un tot terreny,
sinó certs elements,
doncs tenen molta cura.
Amb l'adorno,
la vegetació que es posa,
com es construeix la ciutat,
que sigui representativa.
n'hem vist inclús alguns
amb el palau d'Heroldes
a dalt de la muntanya.
I dona categoria, no?
O sigui, veus que allò s'ha de treballar.
I després també la col·locació
de les figures també...
Jo diria que són figures grans,
maques,
però a vegades...
Sí, sí, a vegades també ben separades.
O sigui,
no es veu una cosa allò amuntegada.
i això, doncs...
Jo diria que l'espectacoloritat més gran
està amb l'harmonia i amb la gràcia,
podríem dir,
amb l'art en què estan fetes.
Després hi ha d'haver qüestions tècniques,
d'aquelles de posar un riu que flueixi, no?,
amb una bombeta d'aigua que vaginant, no?,
o la cínia que funcioni.
Sí, que és això de dir que...
No és el riu de paper al balt
que fem nosaltres a casa.
Lo de la cínia i això,
doncs de què?
Clar, que fes una bombeta
que és la que, diguem,
ens fa córrer l'aigua continuament
i això em volguem molta vida.
A més a més, l'aigua...
L'aigua dona molta vida
i és molt bonic,
doncs de poder veure,
perquè, clar, allò que fem a les cases particulars
que hi poses el paperet aquell de plata,
allò és molt bonic, però, clar,
però per concursar amb qüestions així
necessites, doncs, una miqueta més.
O aquella simulació,
aquella bombeta vermella que simula el foc.
Això també dona vida, no?
Exacte, sí.
Hi ha una sèrie, doncs, de coses
que els que el fan normalment
ja hi entenen una mica
i són gent gran,
que és com ara nosaltres,
que s'hi dediquen molt
i van agafant idea
d'uns altres puestos
que ho hagin fet
i que ho hagin vist.
I això ara què passa?
Que la jurada
anirà fent el tomet
per diferents...
pels diferents llocs o centres cívics
o entitats?
Bé, generalment, sí, són entitats,
totes les entitats estiguin ubicades
on estiguin ubicades.
I sí, aleshores,
el dia 22 de desembre,
el dia de la loteria,
van, doncs, tres persones.
Una és la consellera
de l'àrea de serveis a la persona,
de qui depèn el Consell Municipal
de la gent gran.
En aquest cas,
dues de setembre,
Victoria Pellegrin.
Després ve un representant
de la comissió ejecutiva
del Consell Municipal
de la gent gran,
que tant pot ser el César,
el Rosendo que va venir,
etcètera.
I després,
un regidor o regidora
dels grups municipals.
Aquestes són les persones...
Però això el dia 22
ho visiten tot.
Sí, sí, ho visiten tot.
I aleshores fan una valoració
i donen-nos una puntuació
i allí, doncs,
hi ha un primer prèmit,
un segon prèmit
i una menció després
a tots els participants.
Això sí,
i tots reben una menció.
En què consisteix el premi?
És en metàl·lic.
És en metàl·lic.
Toni Rull, bon dia.
Quan li hem incorporat...
Són temes del trànsit
que queda molt bé.
Cap problema.
Bé, no,
el que hi ha és,
és dir,
hi ha un primer i un segon,
però llavors és per reposar
el material dels pessebres.
O sigui,
el requisit del premi
és si hi ha uns...
Hi ha uns moluments,
estem parlant de 80 euros
i 40,
i que llavors la condició
és que la factura
que es porta
és relacionada
amb pessebres.
Sempre va vinculat
al tema de pessebres.
Molt bé,
és per alimentar
de cara a l'any vinent,
no?
I el que vam fer
el tema de fotografia
és pel mateix,
el requisit és dir
si hi ha un premi econòmic,
però és perquè
rebateixi
en material
del que està dirigit
al concurs,
per entendre's.
Molt bé.
Doncs tanquem aquí
el tema pessebres,
sí?
Molt bé.
Vosaltres l'heu fet
a casa?
César i Josep Maria?
Jo el faig
perquè a les netes
els agrada molt
i el fem una miqueta
però casolà, eh?
O sigui que...
Del paper al balc que dèiem,
no?
O no tant?
Bé, mig-mig.
Que s'ha elaborat.
Ai, ai, ai.
Una miqueta mig-mig
però no m'ho dediquem.
Més que res,
doncs de cara a les netes
perquè els agrada
i a més a més
tindre-ho a casa.
A més a més la dona
fa treballs manuals
i tot això
que li agrada molt
i ha fet, doncs,
ella,
doncs,
el rei,
eh?
I clar,
els posem totes les fetxes
aquestes,
els posem allà davant,
el rei,
el nostre senyor
i la mare de Déu
i, bueno,
fem una miqueta
de fin.
Molt bé.
Això i el tio
si hi ha netes?
Bé,
el tio,
indudablement,
també ha de ser
el costadet.
Perquè l'arbre,
no sou d'arbre,
vosaltres?
No tireu d'arbre?
No, no.
Sí.
Almenys a les associacions
i agrupacions
i tot això,
no.
Ara,
dintre de les famílies,
sí,
hi ha més tendència
aleshores a posar l'arbre,
sí,
és una cosa
introduïda
posteriorment
a lo del pessebre.
I nosaltres,
jo estic a la llar
de Pere Martell,
allí també en tenim
un pessebre,
però petitet,
no participen
al concurs,
però sí,
el tenim,
i és ben coquetó
i molt maco,
però no és vistós.
No és d'exhibició.
Exacte,
no és d'exhibició,
és per dir que el tenim.
Arbre,
deies tu César,
fas o no fas?
Sí,
nosaltres a casa
el fem també,
l'arbre també el fem,
segur,
i a més a més
en els dies
de cagar el tio,
aquell dia,
doncs clar,
es fa l'arbre,
es penja l'arbre,
quatre cosetes
per les netes
o alguna cosa,
i en altres,
bueno,
fas cagar el tio,
el que sigui.
Ai,
el més pal de tot plegat
és despuntar-ho després,
eh?
Quan s'acaben els Nadals,
no,
treure-la molt,
s'ha de treure-ho tot,
això és el que fa més mandra.
Sí,
fa mandra.
Nosaltres teníem unes capses.
Perquè ja està bé que duri,
que el tingueu aquests dies.
Sí,
nosaltres teníem unes capses ja,
normalment,
i quan s'acabi,
doncs ho posis tot allà,
les capses,
i tot això,
i a l'any que ve
tornau a treure-hi altra vegada
perquè hi hagi la continuïtat
i a més a més
perquè les netes
i els fills
puguem veure
que els avis
i els més avis
no és rulles tècnic de Municipal Baja,
de l'Ajuntament,
t'encarregues de tot plegat,
bon dia,
ja et coneixem,
i jo a mi em sorprèn
que fent tantes activitats
com fan la gent gran de Tarragona
encara tinguin temps
d'efectivitats
d'aquestes voluntàries
adreçades a les escoles.
Què és això dels voluntaris?
Bé,
els voluntaris ahir
va coincidir
que vam celebrar
els 10 anys,
o sigui,
això ja fa 10 anys
que va començar.
Vam començar
amb una proposta
de l'Ajuntament,
d'anir,
doncs anem a engegar
el tema de voluntariat
i vam començar
pel tema de gent gran.
I es va començar
amb el tema
de protecció escolar
que és el que es veu més,
no?
Que és el que...
Bé,
es veu més
perquè és als carrers,
no?
Perquè estem gestionant
11 col·legis
i participen
37 voluntaris
de protecció escolar
que ho fan
al dematí
i a la tarda.
Això consisteix
a acompanyar
o guiar els nens?
Això és
a les entrades
i sortides
a les 9
i a la cinc de la tarda
en passos de vianants
de baix risc.
És a dir,
aquí hi ha una participació
estatal
a la Guàrdia Urbana
és la que
tenim la vinculació
i hem de dir
si es pot portar
a aquest espai
un voluntari
o no ho pot portar.
I en base a això
llavors
és quan se fa.
I és una mica
dirigir,
aturar el trànsit.
Aturar vehicles,
donar pas
als escolars
i les famílies,
aturar escolars
i famílies
i donar pas
als vehicles.
És bàsicament.
I això és des de fa 10 anys?
Des de fa 10 anys.
Ara ho celebrarem.
Aquest curs
el 2009-2010
és quan hem celebrat
els 10 anys
que ha començat això.
I ahir el que vam fer
és un acte d'agraïment
als que han estat
amb nosaltres
i als que han complert
10 anys.
I això
va ser
gent que ja ho ha anat deixant
fa un any o dos
però el reconeixement
sempre hi ha de ser.
Perquè aquí estem parlant
que estem a sol i seran.
I per exemple,
avui a les 9 del matí
no feia color precisament.
No, no, no.
I allà hi havia
els voluntaris.
I hi ha 37 voluntaris
que són...
37?
Sí.
Vull dir, en total
entre dematí i tard.
Què diríeu que té d'especial
per a vosaltres
participar
en aquest programa,
en aquests programes
de voluntariat?
El que hi ha
és que les persones...
Primer que hi ha
una disponibilitat
de les persones
en fer-ho.
I llavors
que és una activitat
d'innovació comunitària.
El que fan
és això,
són elements dinàmics
i actius.
I que, de nou,
tenen aquesta predisposió.
Això de protecció escolar
també em dedica
a Dole Chemical
i amb Josep Brunat
al davant.
És el que ha donat
sempre suport
a aquesta iniciativa
perquè són aquests
plans de seguretat
que ells tenen
com a grans multinacionals.
Tenen els plans de seguretat
i això s'inclou
dintre del que és
seguretat vial.
I llavors amb ells
bàsicament el que fem
és l'equipament
i l'avillament
dels voluntaris.
Aquest any
el que hem fet
és durant aquests hiverns
que hi ha
ahir vam entregar
el material
i avui ja l'estrenen
i he fet un bon dia
per estrenar-ho
de material d'hivern
que és
amb polar,
amb xubasquero
i llavors
és la fineja.
Un tipus gabardina
perquè el dia que plou
doncs...
Així van avitllats
eh?
Sí, sí, sí, sí.
Ja, tenim les fotografies
aquí.
És un equipament
normalitzat
amb les directives
de l'Ajuntament
s'identifica
voluntariat,
gent gran activa
i davant
de l'esponsor
que és
el Chemical
i l'Ajuntament
de Tarragona.
Però a part d'aquestos
que són els que es veuen
actualment ja tenim
14 més
que no fan
aquest tipus
d'exterior
sinó que participen
amb activitats.
Estem parlant
de ball,
de saló,
ball en línia,
manualitat,
patchwork,
labors.
Què vols dir
que participen?
Que el que són
persones que s'ofereixen
pel seu temps
de dir, mira,
escolta,
ja sé fer patchwork,
ja sé fer
ball en línia.
Ensenyen?
Ensenyen.
Molt bé.
Jubilats,
ensenyen els jubilats
i nosaltres el que gestionem
és l'espai i l'horari.
Molt bé.
I també se'ls va fer
un reconeixement
i això és cada any.
I això obtenim ara
actualment
14 persones.
També tenim un tema
intergeneracional
de persones grans
i en petits
i ara l'última
que hem engegat
és una col·laboració
amb escoles verdes.
Els hortets.
Els hortets.
Ah, molt bé,
molt xulo.
I llavors
ens hem començat
amb pràctiques,
amb el col·legi de pràctiques
i hi ha dos voluntaris
que per això
t'hem de dir també
que no és una cosa casual
sinó que hi ha
una sèrie de complicitats.
És a dir,
hi ha alumnes a l'escola,
hi ha avis que tenen
aquests alumnes,
ha avis que li agrada
el tema de l'or,
una escola sensible
amb els temes
d'escola verda
i llavors
el que fem
a nivell tècnic
és doncs
apropar,
doncs
remenar
per si pot sortir això.
I doncs,
per exemple,
ahir vaig anar
a l'escola de pràctiques
i veiem el senyor Pedro
i el senyor Juan Antonio
són les eminències
perquè ells ensenyen
aquesta setmana
van plantar
quatre faves
cada un.
Ojo,
és a sèrie, eh?
I no els fa falta
GPS on està la fava,
que s'ha venut entès.
Està la tercera filera,
aquesta és la meva,
aquesta és la meva.
Els nens encantadíssims.
Sí,
i m'estava explicant un,
precisament,
m'estava preguntant un,
com sortia una patata,
perquè el que coneixen
és Herowski i Carrefour i derivats.
Clar,
clar, clar.
Li començo a explicar un
i començo a veure
un corru de nanos
escoltant
i clar,
això és vida,
tant per uns
com pels altres.
La persona gran
que està transmetent
i els altres
que estan escoltant.
i això doncs
és una participació
a la ciutat
de la gent gran activa
a col·laborar
amb aquests esdeveniments.
Que seguirà endavant,
suposem,
aquest programa de voluntariat
en diferents àmbits,
teniu previst en el futur
obrir-ho a altres àmbits?
Sí.
O una mica depèn,
com deies tu,
de les sinergies.
És l'oferta i la demanda,
és a dir,
demandes n'hi ha,
el que passa és que
això és un tema de voluntariat
i gestinar-ho en qualitat.
Sí.
perquè hi ha d'haver un seguiment,
no és deixar,
dir-ho,
el tema de protecció escolar
s'ha de seguir,
i sapiguem,
doncs,
que,
i ho fem,
i dir,
aquestes tardes
de la gindre d'ara
que està plovent i tal,
escolta que diu
que cap incidència,
que...
Clar.
Perquè dius,
hi ha d'haver un seguiment,
d'això,
igual que dels altres
que fan les activitats,
no pots deixar-ho a la mà,
perquè si no...
Això implica tot un treball darrere
i una cosa que es veu,
però perquè es vegi aquesta cosa
hi ha d'haver un treball darrere,
si no,
això no surt sol.
I llavors,
esclar,
dius,
volen fer més coses?
Sí,
però,
clar,
la nostra infraestructura
per mantenir una qualitat
s'ha de mantenir,
i és consolidar,
i llavors,
en funció de tirar,
però,
vaja,
actualment són 51 voluntaris
el que tenim,
en llista que la porto aquí.
Déu-n'hi-do.
Sí,
sí,
sí,
51 voluntaris
són entre una cosa i l'altra,
no?
I la idea és continuar,
vull dir,
quan fem aquest tipus d'acte
com de...
no d'agraïments,
sinó de veure,
doncs,
que estan aquí,
que estem tots,
i que volem continuar,
quan fas un tipus d'acte,
doncs,
també agafes un compromís
de continuar,
que és el que tenim aquí,
i amb això és el que estem fent.
I és que us apunteu al bombardeig,
digue'm,
Josep Maria.
Sí,
després també,
una de les activitats
que vam tenir,
que va ser com una experiència,
però molt agradable,
va ser les Nadales amb rock.
Aquí anava jo,
aquí anava jo,
però estic veient fotos
i hi ha molta dona,
per aquí.
Sí,
molta,
més homes,
però també,
els homes estan a darrere,
per això,
eh?
Primera experiència,
que és la primera vegada
que ho fèieu,
no?
Sí,
Nadales amb rock.
Exacte.
Com va anar això?
Em vam parlar,
toquem-ho,
però una altra vegada,
així,
per damunt,
aquí em van parlar
la setmana passada,
vau enredar en el bon sentit,
em sembla,
l'estudi de música.
Sí,
bueno,
va ser en col·laboració amb ells,
exacte.
L'estudi de música
d'aquí de Tarragona,
que feia 25 anys,
i aleshores,
doncs,
vam proposar amb la gent gran
fer les típiques Nadales,
però amb tonada moderna,
eh?
I aleshores,
bueno,
hi havia,
de directors van estar la Teresa Valls
i el Francesc Martín,
però la que va dirigir allí,
que ho vam fer a l'antiga audiència,
va ser la senyora Teresa Valls,
que és la directora.
I, bueno,
tothom va quedar molt content,
tant els que estàvem a l'auditori,
com els que estaven cantant.
i va ser curiós
perquè,
quan ho vam dir,
ens va dir
que, bueno,
amb 20 persones
ja es podria fer,
Toni,
va dir,
amb 20 persones
ja ho podríem fer.
Vam ser més de 50.
En fotir més de gent, eh?
Sí, sí.
Molta gent,
molta gent.
I això ho vam dir a les llars
i no perquè s'apuntessin
exclusivament la gent
de les corals,
sinó que tothom
es podia apuntar,
gent inclús que no havia cantat,
ens vam trobant gent que deia,
jo és que m'agrada
però no he cantat,
dic, bueno,
presenta't,
prova-ho a veure què,
i sí, sí,
amb rock també,
no és que tot fos amb rock.
Jo crec perquè,
com que nosaltres
som la generació del rock,
quan hi havia el rock and roll,
nosaltres érem joves
i el vam veure néixer
i vam estar-hi molt de temps,
doncs,
anava bé, no?,
amb nosaltres.
Clar,
que ara ballar-lo
ja no podem aixecar la noia
cap amunt,
passar-la entremig de les cames,
això després
hauríem d'anar a un fissió.
Però, bueno,
vau fer,
el vau posar
el vostre granet de sorra.
Sí, sí, sí.
I bé que hi havia música
en directe també.
Sí, sí,
els músics,
eren quatre músics
de l'estudi de música
i era,
va ser en música directa,
o sigui,
no era música gravada,
tot va ser directe,
des de la música,
el cant,
tot.
I, clar,
era molt curiós
perquè era donar-li
un aire nou a les Nadales,
sentir la lletra tradicional,
però amb uns ritmes
més moderns.
Quina recordeu,
així que fos una mica
més especialota
de Nadala,
del repertori?
Mira,
jo pel nom de les...
Conec,
però no vull cantar
perquè...
que ho faig molt malament.
Tinc la lletra,
ai,
tinc la música,
però no me'n recordo
del tema de Nadala.
Tu no vas cantar,
doncs, eh,
Josep Maria?
No, no, jo no.
César i tu?
No.
No, tampoc.
Va ser reporter gràfic.
Perquè plouria molt.
Va ser reporter gràfic.
Sí, vaig estar de reporter gràfic.
Plouria molt, diu.
Plouria molt.
Bueno,
el Toni també hi era,
eh?
No sé si ell se'n recordarà
d'algun tema.
Toni,
tu no havies cantat,
tampoc, no?
Tampoc,
no,
estava a primera fila.
Vale, vale.
controlant el tema.
Què en deies del repertori?
Dèiem,
algun tema especial?
Deies,
tinc...
Eren les...
No,
conec la música,
però no me'n recordo
del nom de la melodia,
però eren cançons
d'aquestes tradicionals
que s'han cantat
quasi tota la vida,
però no amb Nadales,
amb altres temes,
no?
O sigui,
temes de 30,
40 anys enrere,
i després se'n va cantar
algun de modern,
però sempre amb un to,
podríem dir,
melòdic, eh?
O sigui que...
Va estar bé, eh?
Sí, sí,
va estar molt bé,
molt bé.
Jo veig la sala plena
i l'escenari a rebentar.
Sí, sí,
al principi em va dir
la directora,
diu,
és que nosaltres hem ensejat
poques vegades i dalt.
Escolta,
va sortir molt bé,
o sigui que,
inclús ells mateixos
van quedar els cantants
contents
de com va anar.
Molt bé,
veiem gent.
L'any que ve
van dir que volien tornar
a repetir
altra vegada.
I veus que no s'apunti
més gent a l'any que ve.
Exacte,
i així s'anirien primer
ensejant abans
per poder-ho fer
més bé,
perquè aquest any
ho havien fet encara.
Això va ser,
sí,
perquè tanta gent,
no sé,
ja amb tanta gent,
escolta,
ens ho deia la Teresa,
deia,
ostres,
és que tanta gent
és molt difícil
de quadrar tot plegat.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
necessitaria potser
de més temps,
però va ser una festa
i estic veient aquí
molta gent,
fins i tot gent molt jove,
entre el públic,
jo crec que més d'un net
devia haver-hi,
no?
I gent fent fotos
i filmant,
eh?
Sí, sí,
per vindre a la televisió,
etcètera.
Doncs això ja ha passat,
això va ser dissabte passat,
les Nadales amb Roc,
i ara anem a tocar,
encara que siguem
als 10 minuts finals,
un tema que ens hi podrem
estar hores parlant,
és la vostra participació,
la participació del Consell
de la Gent Gran
en les jornades de debat.
En definitiva,
i per entendre'ns,
se us va preguntar
en diverses sessions
com us imagineu
o com voleu
la Tarragona del 2022.
Sí, exacte,
així va ser.
O sigui,
això va ser el dilluns 29
i el dimarts 30 de novembre,
o sigui,
que fa, doncs,
dues setmanes en darrere.
Ho vam fer
a l'Institut Municipal
d'Educació de Tarragona.
I ell,
la idea,
va ser la següent.
S'ajuntaven representants
de les 56 entitats
que tenim aquí a Tarragona.
Una persona,
ja n'hi havia prou,
normalment érem un,
però si algú volia venir dos,
tampoc hi havia cap problema.
Sí, que es va ajuntar
un centenar de persones.
Sí, aproximadament.
Sí, sí.
I aleshores,
era,
primer va haver,
doncs,
la inauguració
explicant el que era això,
que va vindre la regidora,
la Victòria Pellegrin,
i després va haver
una conferència
que la va fer
el professor de Sociologia
de la Universitat
Rovira i Virgília,
el doctor
Àngel Belfonegui.
I ens va parlar
sobre la gent gran
amb perspectiva comparada,
condicions de vida
i participació.
Es va parlar
des de l'època,
doncs,
que la gent que estava
a Manllí
eren nens,
joves,
i va passant.
Com ha evolucionat
la gent gran
que som en avui dia?
Des de les condicions,
l'aspecte social,
l'aspecte familiar,
tot això
es va estar considerant.
Va haver
preguntes,
al final,
de la seva intervenció,
es van contestar,
però després
vam fer una pausa
pel cafè,
després vam tindre
una taula rodona
sobre la inclusió social
a la ciutat
de Tarragona.
Aquí va haver dos tècnics,
també,
de l'Institut Municipal
de Serveis Socials,
que eren la senyora
Neus Jimeno
i el senyor
Sergi Sánchez,
que ens van presentar,
també,
molt ben preparat,
amb PowerPoint,
etcètera,
exactament
quina és
la inclusió social
que porta
per la gent gran,
què s'espera d'ells,
què fan,
etcètera.
També la comparació
amb diferents èpoques,
per què ha canviat
el modo de viure,
s'ha de cuidar molt
dels nets,
a vegades,
etcètera,
no?
Hi ha més temps lliure,
hi ha una participació,
la gent gran
és bastant més valorada
de la que era abans,
etcètera.
I després,
el bo va ser
el segon dia.
El segon dia
vam estar ja tot el dematí,
des de les 9
fins a la 1,
reunits,
ens vam formar grups,
va haver dos grups.
Grups de treball.
De treball,
perfecte.
Sí,
el César va estar amb un,
ja vaig estar l'altre.
De què tractaven?
Quins temes concrets
et tractava cada grup?
Bueno,
el grup tractava,
bueno,
vam fer dos grups,
com ell diu,
més que res,
de la Tarragona
que voldríem
i de la Tarragona
actual com està.
O sigui,
clar,
hi va haver un debat allí
que la gent voldríem
que es participés més,
encara,
hi ha gent gran
que,
per desgràcia,
no poden
o no volen participar,
li agrada més
anar a passejar
el que sigui.
Per això volíem
que la gent
participés una miqueta més.
Aquí,
amb el roc aquest,
ja va participar
molta gent,
però, bueno,
el que deia el senyor Toni,
o sigui,
que la gent
participi molt,
però no del que la gent
voldríem encara,
perquè hi ha,
per exemple,
al carrer
que veus
aquesta bona gent
que,
per desgràcia,
està malament,
o tindré una miqueta més
de cura,
per exemple,
si hi ha algun malalt,
ajudar l'acompanyar-ho,
o inclús que l'ambulància
estigués més prop
de poder l'avisar
i poder vindre més ràpid.
La qüestió és que
vau parlar de temes
o vau treballar
en temes generals
a tots dos grups,
no és que un grup
tractés una qüestió
i l'altre grup una altra,
sinó que,
simplement,
va partir els grups
perquè,
clar,
molta gent.
I després...
Vau arribar més o menys
a les mateixes conclusions
als dos grups?
No, no,
perquè vam tocar
alguns temes diferents,
perquè després,
quan es van acabar
la taula rodona,
els dos tècnics,
o sigui,
la Neus Jimeno
i el senyor Sergi Sánchez,
ens van presentar
el resum.
I vam veure
que hi havia
la...
la distinció
de certs temes
que un grup va tocar
i els altres no.
Quins temes
vau posar sobre la taula?
Quins temes van sortir?
Per exemple,
la César parlava
de això,
la necessitat
potser que hi hagués
més participació.
Ah, exacte.
Aquest seria un tema.
Quina altra cosa?
Això és gènèric.
Sí.
No solsament l'àmbit
és gent gran,
sinó que és gènèric.
I inclús l'Àngel Zunegui
que de setmana passada
va treure un article
que parlava
del tema
de les entitats
i la participació
i la dependència
que es té
a diferents àmbits,
no?
Clientalisme.
Defensava ser...
Ara s'està
en un tema
de l'independentisme
de les entitats
que estan fent activitats.
És un dels punts
que ara es tracta.
I llavors
aquest era un,
però que
vull dir que
no solament és l'àmbit
de gent gran,
sinó que és
una situació genèrica
de les entitats.
Sí.
Hi ha molt pocs
que siguin
criteris d'autonomia.
de tota manera
jo diria que
ja en parlarem un dia
si voleu
ampliament,
però diria que
la gent gran
són,
ni que digueu
hi ha d'haver més
implicació,
però són dels col·lectius
que us impliqueu més
diria jo.
Sí,
està bastant.
Perquè hi ha gent
que encara no està implicada
i és el que ens agradaria
que hi entressin més gent,
aquestes persones
que no participen
de les activitats
de les associacions
de gent gran,
llars,
etcètera,
que saben que allí
tindrien molt de suport
i que es passen molt bé.
I després també
es va tocar
temes de la seguretat.
aquí hem de pensar
que hi havia gent
de tot Tarragona,
tots els barris,
per tant es va parlar
de les problemàtiques
per exemple de Sant Salvador,
de Bonavista,
de la Granja.
Hi ha molta diferència,
viuen la seva condició
de gent gran
de manera molt diferent
des dels barris
que des del centre
de la ciutat?
Ells el que es mira
és l'ambient que hi ha.
Per exemple,
als barris
hi ha bastanta més
immigració
que al centre de Tarragona.
I per tant
és una situació
diferent
de la que nosaltres tenim.
Molts col·lectius
doncs també
són diferents.
Ara,
es va estar
molt despert
també
cara al pervindre.
O sigui,
com que era
el tipus
de condició
que volem
era cara
al pervindre.
Una de les coses
que va sortir
i es va considerar
per exemple
era
que es valora molt
que la dona treballi.
Perquè
van explicar,
o sigui,
es van explicar
els diferents
que van parlar allí
que dintre dels diners
que entren
a una família
de jubilats
hi ha molta diferència.
O sigui,
entre els llocs
on ha treballat la dona
i on no ha treballat.
Perquè les pensions
també va ser un tema
important, eh?
Sí, sí.
Des d'aquestes
tornades de debat.
I aquí parlem
de portar un parell
de pensions
laborals.
Laborals, exacte.
Portar-ne una
es nota molt
en vull dir.
Perquè, clar,
allà ens vam trobar
que dintre
de la gent jubilada
és el mateix
que quan estàs actiu.
Hi ha gent
que té unes pensions petites,
unes que en tenen uns,
unes que en tenen altres,
altres que en tenen
un dels cònjuges
la té gran,
també pot ser
que els dos
les tinguin gran.
Clar,
el nivell de vidre
que poden desenvolupar
és diferent
d'un nivell
a l'altre.
Això està, doncs,
igual que quan ets actiu.
Pots guanyar poc
o pots guanyar molt
o no tant, etcètera.
Però una de les coses
que també es va coincidir
és que ens preocupava
cap i més
el dels nostres fills
i nets
que no nosaltres.
Sí.
Sí, o sigui,
nosaltres més o menys,
bueno,
a la gent gran ja seguim
una rutina,
ja ho tenim tot pagat,
tenim els pisos,
etcètera, no?
Però clar,
cara als fills
i els nets
és quan sembla
que la cosa
estigui més delicada.
O sigui,
més que per les vostres pensions,
us amoïnàveu
per les pensions del futur.
Sí, sí.
Jo també,
el que vam estar comentant
al nostre grup
va ser que
això de les pensions
ja fa molts anys
que dura,
per exemple,
si hi ha el matrimoni,
doncs guanyes X,
el que sigui.
però quan per desgràcia
more l'home,
a la senyora
li baixen
un 40 o 50%.
Però els gastos
de la llum,
de l'aigua,
del gas,
de tot això,
això li fan
el mateix,
paga el mateix.
Jo crec que això
no és just
i això és el que vam estar comentant.
Això no compensa,
la pensió de viudatat no compensa.
Exacte, exacte.
O sigui,
si mor, per exemple,
la senyora,
al marit li queda
pràcticament el mateix,
pràcticament.
Però el que és la senyora,
si mor el marit,
li queda
un 40 o 50% menys.
Jo estaria d'acord
que se li baixessin,
però que anés en consonància
amb tots els gastos que hi ha.
Gastos d'escala,
gastos de llum,
de telèfon,
de xinambarco i sort,
no són tot el que parlen.
Entenem molt que això,
a nivell municipal,
ni pel 2022 ho arreglem,
no?
Perquè això no depèn.
No, no, això no.
Això és una cosa genèrica.
Però, bueno,
està bé que ha sortit clar.
Però està bé
que és un tema
que s'hauria
d'explicar bastant
i veurem
la clara política.
Ara,
nosaltres també va sortir
en el nostre grup
i després hi havia
alguna viuda,
va dir,
home,
diu,
en realitat,
diu,
no és
el...
el llum sí,
però el que afecta molt
és el menjar.
Clar,
hi ha una persona menys que menja.
O sigui,
el menjar s'emporta
molts diners.
I clar,
quan queden vídues
o vídus
és igual,
però, bueno,
si és vídua
que depenia
de la pensió del marit,
sí,
el llum,
la gas
i això és el mateix,
però tampoc
és el que pesa més.
El gasto principal
era el que menjava
aquesta persona
i vestia.
Clar,
això es redueixes.
Et quedes un sol,
doncs vull dir,
segons com s'expliqui,
sembla una manera
i segons com s'expliqui,
doncs sembla una altra.
El resultat
és que les vídues
que ho tenen
problemàtic,
va sortir,
és les que viuen
de lloguer.
Aquí sí,
perquè el gasto del pis
sí que és el mateix
de lloguer del pis.
Però quan ja tenen
el pis de propietat,
aleshores,
doncs clar,
és una persona menys a vestir,
una persona menys a menjar.
L'Ajuntament,
dintre de les...
al tindre sensibilitat
amb aquests temes,
el que s'hi fa,
aporta el seu grader,
i diu,
el que és competència seva,
en funció del tipus
de pensió que tens,
el tema
de les escombraries
que valen
post municipal,
te'n fan
a devolució.
És que ara,
parlant ahir
quan es van trobar
els voluntaris,
dius,
mira,
ja m'ho han tornat.
I doncs,
l'Ajuntament,
és clar,
és l'àmbit estatal
i el que estava
dient el Tessar,
que et baixen
un 40%
els ingressos,
després són
les mateixes,
vull dir,
ara s'està fent
un estudi
a la part alta,
que és el PIPA,
pla integral
de la part alta,
i està sortint
tot això,
i amb totes
les problemàtiques
que això comporta
de persona viuda
i que et viu així,
ara hi ha problemes
de fred.
Sí,
hi ha problemes
de fred.
De fet,
hem parlat,
parlem regularment
sobre la qüestió social
i sobre un estudi
que es va publicar,
però ara ja té un temps,
però vaja,
sobre la pobresa,
aquí a Tarragona,
molt bé,
i el col·lectiu
de la gent gran,
especialment aquest col·lectiu
de dones vídues,
doncs,
era dels que patien més
o dels que estaven
en el llindar
de la pobresa,
sinó la pobresa,
però més,
amb el punt de,
no públicament,
sinó una mica
d'amagat,
de no exhibir-ho.
Tampoc agrada,
a vegades,
explicar-ho a la veïna
o al company
o que sigui
que ho passes malament,
però realment...
Clar,
però és que llavors
et tanques a solucions.
I aquí el que ja dius,
hi ha la pobresa,
pobresa social i econòmica,
m'ho explico,
l'econòmica és això
que estem parlant,
però hi ha gent
que no té pobresa social,
sinó que té tot un entorn,
però,
clar,
aquest el té.
Em ve diferenciat,
a mi això,
amb aquestes vegades
que hem anat parlant,
la pobresa social
és quan tu ja no tens
cap contacte
amb la persona aïllada,
la persona sola,
però hi ha persones
que dius que,
bueno,
que dius que tu detectis
com pot estar passant,
i d'activitats,
i per això,
però dius que
veus que econòmicament
passa això.
I si no hi ha
una col·laboració externa,
doncs...
I, clar,
dius,
aquesta és la que està latent,
i hi ha la que es veu,
la que tu veus
és la que és econòmicament
està limitada
i que personalment
està aïllada.
Aquesta és la que tu veus
normalment.
i després hi ha tot aquest altre,
que és la pobresa econòmica,
però no la pobresa social.
Tu pots anar
als actes gratuïts
que fan el metropòlia,
però veus que ja
l'economia aquesta
ens enganxa a tots.
És que estan així.
Municipalment,
si per fer alguna cosa,
en què quedarà
i ja anem tancant,
que no ens queda més temps.
En què quedaran
totes aquestes jornades
de debat
del Consell Municipal
de la gent gran?
Molt bé.
Això ho presenten
els diferents
partits polítics,
es presenten
aquestes conclusions
perquè ells sàpiguen
què és la situació
del poble
de la gent gran.
Està inclòs
dintre del pla
de cohesió e inclusió
de la ciutat
i és l'aportació
que fa la gent gran.
Molt bé,
d'això se'n fa un resum
per escrit
i allò queda
i es presenta.
La propera assemblea
ho portarem
per escrit.
Com portem de tot,
demà,
com a Consell Municipal
de la gent gran,
tenim la tarda de teatre
i ells és el presentador.
Tarda de teatre?
És que està presentat
aquest president
i aquest és també.
Com d'on traieu
el temps
per fer tantes coses?
Ja sé que estem jubilats,
però escolta,
els dies limitats.
Què vol dir tarda de teatre?
Hi ha uns tenis
que els organitzen.
Has de fer això
directament.
Demà a la tarda,
a les 6 de la tarda,
al Centre Civil de Terrafort
de fer una tarda de teatre.
I això el que fem
és que els grups de teatre
fem una actuació
que ja la vam presentar
passant de tecla,
que és una obra d'una hora,
que ja és un altre nivell,
és un nivell ja de gent
que tenim uns tallers bàsics
que són uns tallers
de més nivell.
I llavors és l'obra
on la posarem
es tracta de la paròdia
de la persona gran
i els fills,
amb clau d'humor
però amb missatge.
Això, demà a quina hora?
Demà a les 6 de la tarda
al Centre Civil de Terrafort
També tindrem un ball en línia
per fer una mica d'entremés
i serà una tarda
que començarà a les 6
i amb una hora i pico
tindrem,
perquè està tu amb invitat
a veure,
els que no van poder veure
l'obra per Santa Tecla,
pel tema d'espai,
doncs demà la poden veure
on la posarem
al Centre Civil de Terrafort
Molt bé.
Més ball en línia
i uns sketchos curts.
Senyors,
ho deixem aquí
que mira,
hem passat,
jo pensava,
dic no sé si omplirem l'hora
i tanquem l'omplert
i més temps que haguéssim estat parlant.
Us desitjo que passeu
molt bones festes,
perquè ara ja no ens retrobem
fins a finals de gener.
Gràcies, igualment.
Hem estat parlant
amb la Consella Municipal de la Gingran,
amb el César Grinyó,
amb el Josep Maria Borguès
i amb el Toni Rull.
Gràcies.
Ara ja anem a comprar
els torrons del Cervent.
Ben fet,
ben fet,
nosaltres ja hem anat.
Gràcies.
Gràcies.