Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats, amb tres perfils professionals ben diferents,
un periodista, un advocat i un matemàtic.
El periodista és el subdirector del diari de Tarragona, Lluís González.
Lluís, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'advocat Antoni Vives.
Bon dia, Antoni.
Bon dia.
I el matemàtic, a més, és professor de la universitat,
el creador de TINET, Manel Sant Romà, bon dia.
Molt bon dia.
És que acaba d'arribar ara, encara s'ha de treure la jaqueta.
En fi, amb ells farem tertúlia i comentarem l'actualitat de la jornada.
Una actualitat, la d'aquest dijous i la de la setmana en general,
que encara ve en bona part presidida pel debat territorial,
pel debat entre Tarragona i Reus.
Ahir va haver-hi la conferència anual que pronuncia l'alcalde de Reus
en un acte que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ja saben els oients, sabran també els nostres contartulis,
que ara fa un mes va haver-hi la conferència anual de l'alcalde de Tarragona.
Ahir va haver-hi la de Reus.
Va haver-hi algunes referències, evidentment, al tema territorial.
Va evitar Lluís Miquel Pérez afegir més polèmica amb Tarragona
sobre el tema de les vagaries.
De fet, va dir que el tema de les vagaries, Puig, ara no és el important.
I sí que l'alcalde de Reus va apostar clarament pel concepte,
per la idea de desenvolupar, de reforçar l'àrea metropolitana.
És a dir, la segona àrea metropolitana del país és aquesta.
va dir que entre tots els alcaldes, entre tots els municipis,
s'hauria de desenvolupar precisament aquesta segona àrea metropolitana de Catalunya.
Per impulsar també, d'alguna manera, reformular el Consorci del Camp.
De fet, ell va fer la conferència al Palau Bofarell, a la sala,
on l'any 2001 es constituïa el Consorci del Camp de Tarragona.
I ho va fer amb aquesta voluntat.
Lluís, com a periodista, tot i que no vas estar a la conferència,
però una mica a partir del que publiquem avui tots els mitjans de comunicació.
Què et sembla?
Jo crec que té, en certa manera, raó.
Jo crec que ja ho vam parlar en l'última tertúlia que ha dit,
jo desistiré aquí a Tarragona Ràdio.
Crec que el tema de les vagaries és que ho estem inflant massa
entre tots plegats i el que cal fer són coses.
És a dir, ja n'hi ha prou, potser, de polèmica i de fer coses.
I tu has de donar la data.
2001 va ser la data en què es va formar el Consorci del Camp
que havia nascut ja d'un embrió primari
en què veia el president de la CEPTA.
Llavors, el senyor Cabré, recordo, el president del Port, el senyor Badia,
havia l'alcalde de Reus i l'alcalde de Vilasega,
que va ser l'embrió del Consorci del Camp.
La idea d'aquell nucli de territori que s'havia d'impulsar
encara està igual.
No han fet res més.
Es va fer el 2001, la formació,
va ser el macroconsorci que no ha servit per res.
I la veritat és que encara és la signatura dependent d'aquest territori.
I crec que és aquí on s'ha de caminar.
I jo crec que n'hi ha prou de polèmica.
El que s'ha de posar és filar l'agulla
a tots els projectes que aquest territori necessita.
I són molts.
Antoni.
A mi el missatge em sembla molt positiu,
però em sembla incongruent amb el que ha fet aquest senyor fins ara.
Aquest senyor fins ara ens ha posat la punyalada de trapera,
ha aconseguit el que volia,
que era la llei de la vagaries,
que sigui Tarragona no més seu institucional,
i ara que ho ha aconseguit,
ara ell envia el missatge de pau.
Home, jo penso que els missatges de pau
s'han d'enviar abans d'agredir.
Quan hi ha una agressió,
el que correspon és defensar-se, no?
Per què parles d'agressió?
Home, perquè qui hi ha darrere de tot aquest tema
de les lleis de vagaries,
del tema de...
En primer lloc, la seu, la capital serà per votació,
després la capital només serà amb seu institucional...
A veure, qui hi ha darrere de tot això?
Qui hi ha darrere?
Qui recolza aquesta llei al Parlament de Catalunya,
que encara no s'ha retirat,
que el que convindria seria...
Aquest senyor jo em creuria el seu missatge
si digués, retirem la llei de vagaries
i mirem el futur, realment un futur territorial,
me'l creuria.
Però parlar d'un futur territorial
quan encara està vigent una guerra amb la llei de vagaries,
em sembla un missatge absurd,
de cara a la galeria.
Manel.
Sí, jo veig una mica també una mica en la línia de l'Antoni,
és a dir, Tarragona ha estat agredida,
encara no agredida,
derrotada,
així de clar,
i aleshores quan...
Jo també estic d'acord amb el missatge
que s'ha de construir la pau i no la guerra,
però quan després d'una guerra,
incruenta, efectivament,
evidentment, no ens han de tirar pedres,
doncs el derrotat encara s'està...
Bueno, està veient per què ha sigut derrotat,
una vegada més,
anar amb aquesta xularia,
perquè aquesta xularia no és la millor manera de construir la pau.
Entre altres coses, a mi la pregunta seria,
l'àrea metropolitana com se dirà?
Es dirà de metropolitana del camp?
Home, no fotem, ja n'hi ha prou d'aquesta conya, no?
Perquè, esclar, l'àrea metropolitana a Barcelona
es diu l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'àrea metropolitana que també li direm del camp?
Jo no pinto res,
sóc un humil tarragoní,
però tinc diverses clips de veu
en diferents ràdios
en les quals he cridat el pacte,
el diàleg,
no és veritat.
Aquesta no és veritat.
jo, i ara ho torno a dir aquí,
fa quatre setmanes, cinc setmanes,
parlant amb un il·lustre reussenc,
vam quedar que ens trobaríem
diferents actors de la societat
tarragonina i reussenca
per parlar.
Jo tinc gairebé tots els tarragonins
que s'han de reunir,
encara és hora
que hagi de sentir parlar
amb un reussenc que es vulgui reunir.
A veure, ens hem d'entendre,
ens entendrem.
Hi haurà un dia,
d'aquí no sé quants centenars d'anys,
en què Reus i Tarragona s'entendran.
Però aquesta no és la millor manera,
per descomptat.
Aquesta sensació, Lluís,
que es pres en l'Antoni i el Manel
de derrota,
de sentir-se derrotats o agredits.
periodísticament és un bon tema.
És evident.
És que dóna molt de si,
és veritat.
Molt de si.
Home, jo tracto de mirar-m'ho
bastant fredament.
Jo crec que Tarragona té raó
amb les seves reivindicacions,
però jo crec que s'està fent
un gran massa de tot,
insisteixo.
I ho miro,
tracto molt fredament.
I treballo a Tarragona,
visc a Cambrils,
però vaig camp,
vaig camp,
ja controlitzo,
i he viscut molts anys arreus,
tothom ho sap.
I has treballat arreus, també.
I he treballat arreus.
En fi, això com molta gent, eh?
Que viu, treballa en diferents...
Jo m'he manifestat públicament
que soc anti-begaria.
Per tant, no m'ho diré una vegada més.
Jo crec que no cal que moure res,
però feia el mateix.
Tu no canviaries res.
És que em diguin l'utilitat de tot això.
M'ho expliquin,
perquè en què no m'ho han explicat.
De fet, això està en relació
amb una altra notícia de la setmana,
que el dimarts va haver-hi,
ahir hi havia la conferència
a l'alcalde de Reus,
dimarts va haver-hi
al plenari municipal de Tarragona,
on hi havia una moció
que demanava al Parlament de Catalunya...
És a dir, que demanava a l'Ajuntament,
que l'Ajuntament demanés
al Parlament de Catalunya
la retirada de la llei.
Això no es va aprovar
perquè el govern de la ciutat,
format per el Partit dels Socialistes
i Esquerra Republicana,
considera que no és bo...
Els líders de la derrota.
o que no serveixen per res.
Els líders de la derrota?
Sí, sí, sí.
L'alcalde Ballesteros
és l'alcalde que passarà la història
com l'alcalde que va perdre
la capitalitat de Tarragona.
Sí, tan contundent.
Home,
va molt fort, eh?
Va molt fort.
A veure,
jo crec que insisteixo
que s'està fent un gran massa.
Jo crec que Ballesteros
efectivament és un derrotat
de tot aquest tema.
Primer,
perquè es va ficar ell voluntàriament
amb un embolat
del qual ara no s'ha sabut sortir-ne.
O és una de dos.
O acceptar el que li venia
des de Barcelona
o des d'aquí
o en tot cas que allà.
I va acceptar
estar al costat de la ciutat
però en aquests moments
jo crec que s'ha separat
d'aquest debat.
Jo insisteixo,
jo potser és una postura
no sé si intel·ligent de Ballesteros,
no ho sé,
perquè jo crec que aquí
no sé amb toli com dieix,
potser políticament no li interessa.
I crec que hauríem mirat
en aquesta clau.
La covardia a vegades
és intel·ligent,
a vegades no.
Vull dir,
depèn.
El que sí que és
una actitud covard,
això sí,
intel·ligent,
no ho sé.
Potser està calculat,
ho dubto, eh?
No crec que hi hagi
cap més càlcul
que tirar pilotes endavant
i a tot...
Perquè, a veure,
aquest argument
que ja ho discutirem
al Parlament,
bueno, en fi,
o sigui,
a veure,
els tarragonins no...
Tots plegats
no són cap
cap desarroll, no?
Però idiotes
tampoc ho som, eh?
Llavors,
això està d'at i beneir.
Llavors,
doncs, bueno,
et matem la derrota
i mirem cap al futur
i mirem de pactar
o el que sigui,
però encaparrar-se
en què...
Aquesta és una gran notícia
quan t'han donat
per tot arreu,
és a dir,
ni Camp de Tarragona
ni Capital Tarragona.
Ni Camp de Tarragona
ni Capital Tarragona.
Jo era dels que pensava,
i ho dic,
ho he dit en privat
i ara ho dic en públic
potser per primera vegada.
Jo era dels que pensava,
el del camp està perdut,
però batallant,
o sigui,
amb dues batalles,
diguem-ne,
posant una trinxera
per davant
de la trinxera del camp,
salvaràs la segona.
Ni Camp ni Capital,
o sigui,
és que ens ho hem fotut
per tot arreu
i a més ho hem fotut
amb un informe
de l'Ajuntament de Reus,
per cert,
el qual aprofito
una vegada més
per felicitar
l'alcalde de Reus
i els amics de Reus
que han jugat
brillantment
una vegada més.
Ara,
esclar,
que es vulgui vendre aquí
des del suposat lideratge
del tarragonisme
la victòria,
doncs no,
és una derrota
amb totes les de la llei,
amb totes les de la llei.
Perquè el canvi
d'expressió de capital
per a seu institucional
per a vostès
és una...
Home,
evident,
vull dir,
de lo que tenies
a lo que tens,
o sigui,
és la capital
i ara és la seva institucional.
Com recordes?
És veritat.
Jo,
amb independència
de la seva institucional
del camp de Terragón,
jo penso que la llei
en si
és un desastre.
Primera,
és una llei necessària.
És una llei...
Però és una llei necessària
una mica pel que deia el Lluís,
que això de les vagaries
no ens porten lloc.
llegiu l'exposició de motius.
Jo,
les lleis se fan
mirant el futur.
Mirant el futur de Catalunya.
Jo,
quan un legislador
parla de l'Etat mitjana
per recuperar
la glòria de Catalunya
al segle XI,
home,
realment,
escolti,
miri,
retrocedim ja
la divisió territorial
dels romans,
que era la província única
i que era tota la província
i que va ser,
potser,
el moment
en què la civilització
va arribar a un punt més alt,
més alt que l'Etat mitja,
que va ser
l'època més fosca
de la història de la humanitat.
Jo,
quan hi ha un legislador
capaç de dir això
amb una exposició de motius,
realment,
per mi,
la llei
és de mofa.
Llavors,
recuperar la vegueria
com a divisió territorial,
jo no soc geògraf,
però,
bé,
la vegueria
es va posar
com a divisió territorial
en un moment
en què hi havia distàncies al món.
Avui no hi ha distàncies.
Avui,
en dècimes de segona,
envies comunicats
a l'altra punta del món.
Avui recórres Catalunya
amb dues hores
vas de punta a punta
de Catalunya
i jo penso
que l'error és
administració propera
és més eficient.
Escolti,
no té per què.
Podem coordinar
l'administració
des de molts punts
i,
de fet,
se coordinen,
escolti,
les multinacionals
se'n dirigeixen
des de capitals
que estan a milers
de quilòmetres d'aquí
i no passa res.
Llavors,
jo penso
que aquest és l'error.
En segon lloc,
l'aposta en pràctica
d'aquesta llei.
Què suposarà?
Quin preu
tindrà que pagar?
Com se negociarà
amb l'Estat?
O sigui,
jo em dono la sensació
que aquesta llei
la fan gent irresponsable
que no valoren ni
creen una polèmica
totalment artificial,
enfrenten territoris
i realment
dius
quina utilitat
té això
per l'interès general?
I això és el que em pregunto.
L'independència
de la capitalitat,
la seua institucional...
I està per veure
si es podrà realment aplicar
el sentit que hi ha coses
que depenen de l'Estat.
Això són figues
d'un altre paner.
Ojalá tot s'acabés
en aquesta discussió.
Vostè,
ara estem per posar
una altra administració
superposada.
En quines competències?
Com ho farem?
Com diblarem
l'aplicació
de tres lleus orgàniques?
Tot això,
un legislador
ho té que preveure.
No pot posar
en un Parlament
en un carrer
sense sortida
com tantes altres vegades
ens estan posant.
La llei és fruit
simplement d'uns equilibris
interns del tripartit
en forma d'Esquerra Republicana.
És el que no té que ser.
Per això,
ara això no és igual.
Però diguem-ho clarament.
Vull dir,
és l'àrea metropolitana
versus
l'intent d'Esquerra Republicana
de complir
els compromisos
que tenia
i a última hora
s'ho treuen
i llavors per aquí
juguen els interessos
cadascú
i treu tallada.
I novament,
Tarragona
no estava on havia d'estar,
estava en un altre ball
i Reus estava en el ball.
Vull dir,
sabia quina peça
tocava l'orquestra
i estaven preparats
pel ball ràpidament.
i el senyor Banach
i companyia
utilitzant
que Esquerra Republicana,
bueno,
Esquerra Republicana,
quatre,
perquè aquesta llei
l'han escrit quatre,
un, dos, tres, quatre.
És veritat,
és que aquí sembla
que juguem tots
una hipocresia.
Quatre i d'una manera
erràtica,
canviant-la.
Estava publicat
el bolletí
i el doc
i encara l'estaven canviant.
Quatre d'Esquerra Republicana,
del nucli dur,
del pinyol.
I aleshores,
vull dir,
el senyor Banach
hi ha jugat
i han jugat
i escolta,
aplaudiments,
però no fotem conyes,
o sigui,
hem sigut...
No, jo sí,
jo els aplaudo.
Jo penso que no,
perquè...
A mi m'agradaria
que nosaltres
tinguéssim aquesta capacitat.
Però això seria
un problema
de la diferència,
segurament,
entre,
en fi,
la classe política
o fins i tot
la societat civil
de les dues ciutats,
no?
Però és que un furem...
Espera un moment,
Lluís.
És evident.
Jo crec que tot
aquest problema
que s'ha creat,
jo crec que és necessari,
i repeteixo,
ho he dit abans,
i repeteixo
que m'he manifestat
públicament sobre el tema,
no m'han explicat
per què ens serveix
tot això.
I només,
això per mi
és un reflexe
de la incapacitat
dels nostres polítics
de gestionar
els nostres recursos.
És a dir,
quan un territori
s'ha de fraccionar
per garantir
una suposada
bona administració
que estan obligats
a fer,
malament anem.
Absolutament.
Això és el que volia
apuntar, no?
I és per això,
és que a mi
m'expliquen els avantatges,
no la lluita política
que no m'interessa per res.
M'expliquen els avantatges
que tindré
si jo tindré més serveis,
si jo tindré
més infraestructures,
alguna cosa que a mi
m'ha mereixit
com a ciutadà,
perfecte,
ho acceptarem,
però com ho expliquin.
Però és que això no,
aquí s'han ficat
en una baralla política
que, com deies tu,
no és el servit
per dividir.
No aquí,
mireu a Catalunya,
que no som l'únic exemple.
A tot això,
tu creus que la llei
s'aprovarà,
perdona,
aquesta legislatura?
Jo diria que no.
Per coherència,
si són coherents
els polítics,
no es pot aprovar.
Una cosa és el que
no hauria de passar
i l'altra és el que passarà.
Evidentment que s'aprovarà.
Bueno,
i llavors resem per...
Abans de les eleccions,
per tant.
Abans de les eleccions.
Jo crec que no.
Va,
ens juguem un sopat
totes les que estem aquí.
No,
davant del públic,
la meva mare
que m'escolta o la mama.
Saluda l'home.
No,
va,
fem-ho,
home,
és que,
a veure,
estem jugant tots
una hipocresia,
o sigui,
barbaritat
i que no s'hauria d'aprovar,
però també penso
que és una barbaritat
la situació en què està el país,
Catalunya,
i la situació en què està Espanya
i continua estant-hi.
Aquest país demana eleccions a crits,
Espanya demana un pacte d'estat a crits
i no es fan ni una cosa ni l'altra.
Per tant,
traiem això,
traiem el que hauria de ser,
traiem el que hauria de ser.
Aquí les eleccions seran
l'últim dia possible a Catalunya,
l'últim,
l'últim,
l'últim,
perquè els actuals polítics
puguin cobrar
la paga de bola de Nadal.
És així,
i en quant a el que estem parlant,
la llei aquesta,
evidentment que s'aprovarà.
Antoni,
tu què?
En el tema del sopar?
Jo amb el tema del sopar,
amb el Lluís o amb el Manel.
Jo el pagaré igualment
quan jo perdi la llei,
perquè la qüestió és anar a sopar
i celebrar que vivim.
Evidentment,
evidentment.
Però jo el que no puc,
dissinteixo amb el Manel
per una vegada,
no es pot aplaudir
en aquests polítics,
siguin d'arreus o no siguin.
Aquesta gent,
el polític,
està per treballar
per l'interès general,
no està per treballar
pel seu interès
ni per l'interès del seu poble,
de la seva ciutat.
O sigui,
està per treballar
un interès general.
No se'ls pot aplaudir
aquesta gent
que s'estan bufant permanentment
de la ciutadania.
Manel,
de veritat,
jo és que
sento indignació
quan s'ajuda...
Deixeu a Maquiavel,
vull dir,
a última hora
la política és això.
La política real,
la real política,
no la política d'Aristòtil.
L'Aristòtil va viure
fa 2.400 anys.
La política real,
la de Maquiavel,
és això,
i arreu són maquiavèl·lics.
Maquiavèl·lics,
cuidado,
que maquiavèl·lic té un...
No, no,
maquiavèl·lic de Maquiavel,
es diu el príncep.
La realitat,
el dia a dia,
el pragmatisme,
el peix al cova,
això és...
No fer mal el del costat.
No, no, no.
Si ells no volen fer mal,
ells van peix al cova.
Peix al cova.
Peix que es belluga.
Sobretot els que es belluguen per aquí,
clac, fora.
I a més,
amb un,
diguem-ne,
rival claríssim,
que és Tarragona.
Però això en tot cas és per aplaudir-ho.
És a dir,
si...
Però això en tot cas és per aplaudir-ho.
És el que dic dient jo,
estàs d'acord amb mi
i no amb el toni per donar.
Si Tarragona,
vull dir,
mai s'ha posat d'acord,
ni ha sortit mai,
ni la societat civil de Tarragona
es belluga per res,
Òbviament,
no li venen les coses soles
a les persones.
Que ho aplaudixo.
No et pots bellugar.
Ells han anat a la seva,
per dir-ho d'alguna manera,
i han anat fent feina, no?
No et pots bellugar
per un interès espuri.
Jo per això,
per un interès espuri,
no puc aplaudir-ho a una persona.
Jo aplaudeixo a una persona
que actua...
Ets un tarragoní paradigmàtic,
que actua un tarragoní,
un senador,
un senyor...
No, no, no.
Que actua...
Que no va d'aquest pal.
I en canvi,
els amics de Reus,
doncs...
Peix el cop, eh?
Us veig molt encedut.
El Manel...
Sincerament, us veig molt encedut.
Deixi'm recordar
que el Manel Sant Romà
i l'Antoni Viver
són senadors tarragonins,
que per cert tenen una reunió
aquest proper dissabte, no?
Per cert,
aquest tema?
Trauran aquest tema
en la reunió del Senat?
No, no, és el primer que va.
Jo no hi podré anar
perquè estic fora.
Volia que fos l'últim,
és el primer que va.
Jo li expressaré
el que estic expressant aquí.
O sigui, li diré això.
Hem sigut derrotats
i tu ets el líder de la derrota.
És així de clar.
És més,
jo també he participat.
Jo soc un dels membres
de la Junta de l'Associació Mauta
i jo he estat en la lluita.
I he estat al costat de l'alcalde
quan l'alcalde anava
al davant de la lluita.
Hem sigut derrotats,
però per culpa nostra
hem sigut derrotats.
Hem sigut derrotats
per culpa nostra.
No diem, no.
Primer no diem
que no hem sigut derrotats
perquè negar l'evidència,
com deia Serrat,
nunca es triste la verdad,
lo que no tiene remedio.
Lo primer que has d'acceptar
és la veritat.
És com te diuen
que t'has de morir.
T'has de morir,
t'has de morir.
Millor per arreglar els papers,
no que l'últim dia
es deixes d'anar a Corricuta.
Hem sigut derrotats.
Ara,
analitzem per què hem sigut derrotats.
Hem sigut derrotats
perquè s'ha trencat
la unitat
que per primera vegada
s'havia aconseguit la unitat,
s'ha trencat.
I s'ha trencat des d'aquí.
I té noms i cognoms.
I té noms i cognoms
de partits polítics
que diuen
que no,
que uns partits polítics
tarragonins
diguin
que no s'ha de retirar
aquesta llei
quan és un clam
que va
des de la gent
que hi estem radicalment
en contra
fins a gent
com el Lluís
que diu
jo sóc de Cambrils
però em se l'anava
rebassada aquesta llei.
Quan ho diu tothom.
és que la societat en general
no la demana.
Llavors que vagin
el PSC de Tarragona
i l'Esquerra Republicana
de Tarragona
i diguin que no s'ha de retirar
i jo és que
que s'ho facin mirar.
En un moment
heu vist
previ,
ja fa temps,
en algun moment
ha hagut
moviments
i tot una reclamació
d'aquesta llei.
Algú demanava
la llei de la llei.
No, no, no, en absolut.
Demanava la fracció.
En absolut.
És a dir,
és que ha estat
jo crec que aquí
derrotats
hem estat tots.
Reus, Tarragona i tothom.
Perquè crec que
sincerament ens han deixat portar
per una...
Potser com deies tu
apuntaves molt clarament
en una determinada direcció.
Que Reus han jugat
la partida millor que Tarragona
això és evident.
Absolutament.
És evident.
Però jo crec que
jo crec que s'està posant
obrint la ferida a poc a poc.
Jo penso que els agrada
tenir la ferida.
I potser la partida
no s'ha acabat.
No, home.
Creus tu?
Jo crec, sincerament...
Però dels errors
diu que dels errors
se n'ha de prendre.
En aquest cas
els errors són les derrotes.
Però per això
seguint el símil aquest de la partida
la partida ja està acabada?
Això passarà
si aquesta legislatura
no s'aprova aquesta llei
jo no sé què passarà.
Però qui diu
que no s'aprovarà tu?
Jo estic convençut que...
Jo penso que s'ha d'aprovar la llei
s'ha de dictar sentència
pel Tribunal Constitucional
i s'ha de posar en pràctica
aquesta llei.
S'ha de posar en pràctica...
Jo penso que aquesta llei
es posarà en pràctica
amb el tema
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest és un dels motius
per les quals s'aprovarà
perquè passi...
Que a més entra en vigor
el mateix dia de la provació.
S'aprovarà
perquè passi el que passi
a les pròximes eleccions
hi ha d'haver-hi
un contrapès socialista.
Depèn de l'aritmètica
que es pugui visualitzar
amb les propis eleccions.
No, però vull dir
que l'àrea metropolitana de Barcelona
és socialista
a punt o pelota.
Ara, podria ser
que l'alcalde no ho fos
i per això ja s'han assegurat
una altra barra passada.
Que l'alcalde de Barcelona
no sigui president
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Dius,
a què estem jugant?
Dius,
però aquesta llei
evidentment que s'aprovarà.
És evident que s'aprovarà
i s'aprovarà tal com està
simplement perquè,
home,
ja dic,
no siguem.
Tenim la gravació
del sopar
que ho he dit
pel tema de si s'aprova.
Tenim uns quants mesos
per davant.
I em sembla que del tema
de la partida aquesta
que ha comentat el Lluís
encara seguirem parlant.
Volen afegir alguna cosa més?
Canviem una mica de tema,
de registre.
Un fracàs més
de la classe política.
Ho dic perquè
la classe política
ahir va estar reunida
tot el dia al Parlament
parlant de la crisi econòmica
i com que hem tingut dos episodis
aquests,
un a nivell de Catalunya
i un a nivell de l'Estat
la setmana passada
i ens fem un fart tots,
especialment els polítics
i els periodistes,
de parlar de les possibilitats
de grans acords
per sortir de la crisi.
Lluís,
a tu que et sembla tot plegat
del que queda del debat d'ahir
i del que queda del debat
de la setmana passada
al Congrés?
Que, per cert,
a nivell de Madrid
avui té una continuació
perquè hi haurà
aquelles famoses reunions
de tots els grups polítics
per sortir de la crisi?
A mi,
sincerament com a ciutadà parlo,
m'agradaria que es pogués fer un pacte
perquè crec que és necessari
i aquest país ho necessita
i ho necessitem tots.
A nivell d'aquí
i a nivell de l'Estat
penso que el més important
és que des de l'Estat
es pugui arribar a aquest pacte.
El que passa
és que no hi ha cap disposició.
Sobretot per part dels populars
i fins i tot
el mateix PSOA
que són els que en realitat
tenen la paella pel Màtic.
I crec que els altres
poden anar...
s'ha encès una metge,
potser la va ser
de Lluera Vinglera
amb aquest tema,
s'han afegit alguns al carro,
a Barcelona
o a Catalunya
en aquest cas
jo crec que
és una operació de maquillatge
sincerament
aquesta l'impresa que em dóna
tot plegat
perquè si no comptes amb tothom
és difícil la veu un pacte
i ahir es va
però de manifest
que no tothom està d'acord.
Molts gestos
de cara a la galeria?
Exacte, jo crec que sí.
Antoni?
Sí, jo només he llegit
els titulars del diari
però em dóna la sensació
que són gestos
una aposta mecena,
no hi va haver cap
enfrentament visceral.
Home, hi van estar 12 hores
al Parlament.
Jo vaig veure un ratet
al final
on intervenia el Sergi de los Rios
i no sé,
després un d'Esquerra
i només vaig veure aquest trosset
i ho he llegit
els titulars del diari
però bé,
a mi el que m'entristeix
és contemplar una altra vegada
com la classe política
gira l'esquena
a la societat
i és incapaç
no sé si és perquè són incompetents
o perquè no en tenen ganes
o perquè no viuen el problema
o perquè se'ls hi han fot tot
o perquè són uns irresponsables
de no buscar una solució
perquè jo no els hi exigeixo
que busquin una solució
i a vegades
que la solució
no la trobes
però per almenys
posar
algun tipus
de camí
o algun tipus
de projecte
que puguem sortir
de l'any
perdona
si analitzeu
les intervencions
d'ahir al Parlament
veurà que
hi ha moltes coincidències
entre tots els partits
o sigui
hi ha molts partits
que van coincidir
amb què s'havia de fer
però no ho fan
i dius
quan hi ha coincidència
amb això
i tothom ho veu clar
perquè no ho feu
hi ha una gran diferència
o sigui
hi ha moltes similituds
entre el Parlament de Barcelona
i el de Madrid
no entre els parlaments
sinó el que està passant
perquè el Parlament de Barcelona
com deia
l'exalcalde Nadal
és el Parlament
de la senyorita Pepi
si tot
tothom ho sap
però a part d'això
hi ha una diferència
que vol dir que té poques competències
exacte
hi ha una diferència
dos diferències fonamentals
una
a Madrid
Zapatero
no té majoria
i per tant
ha de fer un determinat joc
aquí
el pacte
no és necessari
és
perquè el govern
és desitjable
per el butxerat necessari
ara
tampoc per el que hem de fer
tampoc és massa important
però la gran diferència
realment
novament sent maquiavèlics
és
que lamentablement
a Espanya
falten dos anys
per les eleccions
i lamentablement
a Catalunya
falten
vuit
sis, set mesos
per les eleccions
què vull dir amb això
vull dir que
Zapatero
encara continuarà
aferrant-se
a la caiguda lliure
perquè
potser
comença a tirar
l'economia a la mano
i no sé què
és inconscient
perquè la crisi
és molt més profunda
a Espanya
com ho diu tothom
només cal llegir
els analistes internacionals
la gran crisi
en aquests moments
en el món
el gran país en crisi
és Espanya
Grècia
ho està molt més
però Grècia
per entendre'ns
no pinta tant
en el panorama
en el panorama
la gran crisi
està arrossegant
l'euro
és una crisi gravíssima
gravíssima
entre altres coses
perquè s'havia negat
durant molt més temps
la crisi
però com que li falten
dos anys
per les eleccions
me cagà
condena
ves tirant
potser els alemants
comencen a tirar
i ens ho tirem
i en canvi aquí
el pacte no és possible
perquè sis o set mesos
de les eleccions
ja pràcticament
el peix està tot venut
i el que està esperant
tothom
és començar a treure
els ganivets
per veure com van
per tant la situació
és realment preocupant
molt més preocupant
que la de les bageries
que a última hora
és un tema històric
perquè quedarà per la història
però vull dir
que no en mengem d'això
vull dir
si l'economia de Reus
tira més que la de Tarragona
doncs mira
menjarem de Reus
en lloc de Tarragona
en canvi de l'altre mengem
i la situació
d'un 20% de parats
i posar-nos en l'horitzó
abans de les eleccions espanyols
d'aquí dos anys
d'un 25% de parats
com diu tothom
és realment espectacular
aquest senyor
és d'una irresponsabilitat
del senyor Tapatero
que fas garrifar
perquè escolti
en el tema aquest de la crisi
aquesta setmana
més enllà del debat
allà al Parlament de Catalunya
i el de la setmana passada
al Congrés
i amb tot el rebombori
que hi ha
també ha estat notícia
o era el dimarts al vespre
les manifestacions
dels sindicats
van sortir a tot arreu
aterrar unes 1.500 persones
es manifestaven en aquest cas
no tant per la situació
de la crisi
que sí
sinó per la qüestió concreta
de la proposta concreta
d'enderrar-hi dos anys
l'edat de jubilació
Lluís
et sembla que surten massa
tard al carrer
els sindicats
com diuen alguns
creus que és justificable
que surtin al carrer
pel tema de la jubilació?
Tant de bo
sortin sempre així
perquè no fan tant de mal
l'autonomia
jo crec que
és una altra operació
de maquillatge
jo crec que
els sindicats
havien de fer alguna cosa
perquè clar
si no
doncs les ciutadans
no s'ho creuran
i evidentment
no haurien de fer
jo plantejaria
la qüestió
els sindicats
de la següent manera
és a dir
m'agradaria preguntar-los
escoltem
si en lloc d'estar
el senyor Zapatero
o el PSOE
en el poder
hagués estat el PP
haguéssim fet lo mateix
segurament la resposta
no hauria estat
no
estem d'acord
no?
haguéssim paral·litzat el país
aquesta situació
amb el PP
i com es pot entendre
doncs que
ha sigut millor
perquè hi hagués hagut
un deslligui
però aquí tothom
està xiulant
a Espanya
tothom està xiulant
i mirant cap a un altre cantó
quan la situació
és tremenda
l'aigua
està arribant
molt
i com es pot entendre
que hi hagi tanta gent
mirant cap a un altre cantó
per la ineficiència
que té l'administració en general
és a dir
el govern
i en aquest cas
el govern socialista
que és el que té
la pell a Palmanac
fa dos anys
que està
des que va guanyant
les eleccions
va guanyant les eleccions
negant que hi havia crisi
negant la crisi
quan tothom
quan tothom
ja s'estava estranyant
el cinturó
feia mitjany
que ja s'havien anunciat
els analistes polítics
de tot el món
i ho estaven anunciant
i alguns països
ja ho estaven notant
i alguns ja van prendre mesures
la primera institució
financera del món
llavors
ara
dos anys després
igual no s'ha pres cap mesura
per intentar paliar-la
dos anys després
s'estan parlant
d'un possible pacte
evidentment
un país com el nostre
que no és un país
ni exportador
ni té tecnologia pròpia
que per tant necessita
de l'exterior
evidentment ha de patir
les conseqüències
de la crisi
més que qualsevol
altre país
i això és el que està passant
i aquestes mesures
de correcció
que es tenien d'haver aplicat
fa dos anys
i fins i tot abans
no s'han pres
és d'una responsabilitat
tremenda
i l'actitud dels sindicats
que els comentava
arran de les manifestacions
de dimarts
com deia
és una operació
de maquillatge
o sigui
que van sortir
perquè algú
ho tenien que dir
o sigui
és impopular
el fet de retrasar
la jubilació
als 67 anys
home
el cert és que
el tema de la jubilació
s'ha de replantejar
que no era el moment
ho porto per fer-ho
evidentment
com les magaries
però que
la seguretat social
em sembla
que entra en fallida
l'any 2020
però quina immensa
contradicció
plantejar això
del retard de la jubilació
quan fa
quan portem 10 anys
o 15 anys
en què tothom
s'està prejubilant
i alguns
els 53
o els 54 anys
quina immensa
contradicció
per això dic
que és una situació
contradictora
i quan l'edat
mitja de jubilació
el país
està als 62 anys
el 63
diguem
escoltim
no prejubilem
fem treballar la gent
fins als 65
però així
d'entrada
en una situació
de crisi
treure aquesta notícia
sense un consens
general
a mi em sembla
d'una irresponsabilitat
enorme
sí
perquè ni aquest govern
ni els anteriors
parlo dels del PP
tampoc
se'n preocupen
d'aquest tema
i llavors
mira que era fàcil
perquè
es podia fer
una tàctica
a la japonesa
mira el que tenim
el que més funciona
i copiem
i hi ha països europeus
que tenen
un bon sistema
de pensions
d'on surten
aquests diners
per pagar tot això
a França
recordem-ho
vull dir
em sembla que són
els 35 anys
complets
ja pots jubilar
tinguis l'edat
que tinguis
aquell home ha cotitzat
durant 35 anys
i es creu
que allò que ha pagat
durant aquest temps
és suficient
per la seva jubilació
altres models diferents
o sigui
Europa es belluga
en cada país
té un sistema diferent
crec que hi ha models
que es poden aplicar aquí
que això ha de sortir
dels impostos
segurament
perquè si no paguem més
evidentment no sortiran
els diners
el que passa
que aquí
hem muntat parades polítiques
sobretot
la d'engraixar
les administracions
que aquesta és
falta la labor didàctica
que els líders
la xifra és espectacular
l'economia
l'economia productiva
a Espanya
l'està aguantada
pel 30%
de la mà
de la mà d'obra
quan en la majoria
dels països
és el 50-60%
és a dir
aquí
el 30%
dels treballadors
aguanten
parats
pensionistes
funcionaris
que no és
economia productiva
vull dir
que no dic
que no treballin
però no és
economia productiva
per tant
a veure
que ens fem sumir
ho hem de deixar aquí
avui hem parlat
bàsicament d'economia
i de vagaries
en el temps
de la tertúlia
però senyor
s'ha acabat el temps
ja veuen
com va el rellotge
Antoni Vives
Manel Sant Roma
Lluís González
gràcies
fins la propera
que vagi bé
adieu
bon dia
adieu