This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Matí de dimarts, a temps de tertúlia,
amb aquesta nova sintonia que estrenàvem ahir
i que, en fi, s'incorpora al matí de Tarragona Ràdio.
Perquè aquesta setmana de canvi de mes,
de finals d'agost i inicis de setembre,
tornen les tertúlies del matí de Tarragona Ràdio.
Una tertúlia, la d'aquest dimarts,
després de la tertúlia futbolera d'ahir,
una tertúlia per repassar l'actualitat local
que avui convertim en l'inspector d'ensenyament,
Rafael Muñoz.
Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La professora de Can Teresa Valls.
Bon dia, Teresa.
Bon dia.
Tenim un tercer convidat, que l'esperem,
però potser per motius de feina,
en fi, no pot incorporar-se a la tertúlia,
que és el llibreté Pitu Rovira.
Ara dèiem, abans d'entrar en antena,
que potser està venent llibres.
Perquè, clar, aquest any una de les notícies
de la represa del curs,
de la represa de l'activitat quotidiana,
és l'avançament del curs escolar.
Una setmana s'avança, o uns quants dies,
i, per tant, dimarts de la setmana vinent,
a aquesta hora, els nens i les nenes
hauran entrat a l'escola.
Rafa, això als inspectors també els afecta, la feina?
Sempre afecta, tot afecta.
Però bé, aquí afecta els alumnes,
que són els que, suposo que aquestes alçades,
alguns esperaran amb il·lusió començar,
però molts es queixaran de començar una setmana abans.
Què tal, això de que comenci abans?
Bé, ja ho veurem.
En principi, recordem que aquesta setmana
és començar una setmana abans,
a canvi d'aquesta setmana,
que hi haurà després en el mes de febrer,
que en el cas nostre no serà el febrer,
serà el mes de març,
i veurem, estem davant d'un nou model.
D'entrada,
haurem de veure què passa
a la climatologia de Tarragona.
Recordem que a Tarragona fa calor
i comença matí i tarda,
des del 7 de setembre,
veurem si té algun efecte secundari.
Però són pocs dies, no?, els que s'avancen?
Una setmana.
Però s'avança en el sentit
que seran matí i tarda.
I la Teresa, què?
Com ho veu?
Què li sembla, l'avançament del curs?
Jo penso que afecta no només els alumnes,
afecta quasi tota la població,
perquè de l'horari escolar
en depenen tantes coses i tanta gent,
que no és només els nens que van a l'escola,
els pares,
les activitats extrascolars,
les botigues,
horaris moltíssimes.
Llavors,
en quant a l'avançament,
bueno, sí,
Tarragona és una mica especial
amb aquesta cosa,
perquè,
per un costat,
penso que bé,
perquè com que comencem una setmana abans,
tenim com a 15 dies
de coll
abans no arribi a Santa Tecla
per assentar-nos a tots bé,
perquè si no era començar
i pum,
Santa Tecla,
i llavors això és un desgavell total.
Per un altre costat,
en guany,
com que un dels dies a Tarragona
que s'ha triat de lliure eleccions,
el 24,
doncs,
doncs,
bueno,
tenim quatre dies de festa.
Un pont,
un pont festiu ja només
per començar el curs.
No,
però que està bé,
perquè el dia 24
és d'aquells dies
que sempre no saps mai
si treballes,
si no,
per tradició
sempre s'ha treballat,
però en canvi hi ha els castells,
ja la veu deixada del Pilar,
etcètera,
i jo sempre reclamo
el 21 i el 22,
encara no m'he fet cas.
Tu reclamar-hi?
Cada any reclamo
el 21 i el 22.
Un calendari escolar
específic local,
no?
Aquesta és una vella
reivindicació
de Tarragona Ràdio,
Sí, sí, sí.
Cada any reclamo
de tenir unes festes
de ciutat,
com correspondria.
Clar,
perquè hi ha tantes coses,
sobretot,
durant tot el dia pràcticament,
però a la tarda,
que són de tradició,
que penso que és una llàstima
que els nens
l'endemà
hagin d'anar al col·le.
En qualsevol cas
comença el curs escolar
una setmana abans,
en fi,
té efectes,
deia la Teresa,
tothom,
ahir fins i tot
vam parlar
amb un representant
dels hotelers
del sector turisme
que també els afecta,
perquè clar,
això vol dir que
moltes famílies
han d'avançar una mica
la tornada a la feina,
s'escurça una mica
les vacances
per la part
de finals del mes d'agost
i, en fi,
tot això canvia molt
els hàbits
de la vida quotidiana.
Sempre el curs escolar
afecta a tothom,
inclús el trànsit.
Exacte, sí, sí.
I això de la setmana blanca
o aquesta setmana
que hi haurà
finals de febrer i març,
que, en fi,
ja veurem com deia el Rafa,
ja veurem com funciona això
de l'avançament
del curs escolar.
I la setmana de vacances
al mig,
que a més tindrà dos torns
si no va xerrat?
No, no, no.
Qui tria és el territori.
Per tant,
són els serveis territorials
de Tarragona,
escoltat el Consell Escolar
Territorial,
qui decideix.
Per tant,
estarà unificat
com a mínim
a nivell de territori.
I això que de territori
ho haurà de decidir
en el seu moment?
El que sí pot passar
és que els serveis territorials
de Tarragona
tinguin la setmana,
per exemple,
del 7 al 11 de març
i que els de Lleida
en tinguessin
de l'11 al 18.
Això podria passar.
No tota Catalunya
faria aquesta setmana blanca
la mateixa setmana.
I això funcionarà,
creus, Rafa?
Hauríem de veure
què passa.
Clar,
aquesta és una mesura
que ha d'anar
molt lligada
en el món laboral.
Altres països d'Europa
els calendaris laborals
ho contemplen, això.
No sé si el teixit empresarial
i sindical d'aquest país
encara això
ho pot assumir.
Però hi haurà el mateix
problema, entre cometes,
que hi podia haver
la segona setmana de setembre,
que hi ha molta gent
que treballa
i els nens encara no anen a l'escola.
No, el problema no és aquest.
El problema sobretot serà
qui organitza
les activitats lúdiques
per aquesta canalla
perquè recordem
que en aquest país
la gran majoria
dels monitors que tenim
són estudiants universitaris
i si la universitat
fa classe
difícilment tindrem monitors.
Bé, això planteja
com a mínim
els ajuntaments
han expressat
algunes queixes,
no?
però bueno,
haurem de veure què passa.
Però és que això també passa,
vull dir,
hi ha gent que fa
aquesta primera quinzena
de setembre,
hi ha gent que fa vacances
i no els ho posa
cap mal de cap,
però hi ha molta gent
que comença a treballar
el dia 1 de setembre
i ha fet vacances
a l'agost o al juliol
i els nens encara no anaven
a l'escola
i s'organitzaven...
Bueno,
no sé com,
la gent no,
tothom ha fet el que han pogut.
Per això dir
que necessitarem
un temps d'encaix.
Sí.
Veurem com funciona
aquest primer any.
És diferent el temps,
perquè, clar,
la climatologia
també és una altra.
El mes de setembre
si tu estàs
en una segona residència
i la pots estirar
uns quants dies
i el mes de febrer
doncs ja no ho sé,
depèn d'on sigui,
no?
I tenia solucionat
aquest problema, nens.
I a tot això,
com a novetats
del curs escolar
que començarà
la setmana vinent,
tenim el tema de la data,
el tema de la setmana
de vacances
enmig de l'hivern
entre finals de febrer
o principis de març
i tenim el tema dels llibres.
Dèiem que el nostre
terça convidat,
el Pitu Rovira,
perquè recordem
que aquests dies
són intensos
pel que fa
a tot el material escolar,
però, clar,
també tenim
la incorporació progressiva
i aquest any
sembla que es farà
un salt important
dels llibres digitals.
Això, en fi,
més enllà de si són
llibres de paper
o llibres digitals,
canviarà molt?
Rafa, creus-tu
la manera d'ensenyar,
la manera d'aprendre?
Home, per suposat,
és un nou paradigma
l'educació
i el professorat
és el primer
que s'ha d'adaptar
en aquests canvis tecnològics
perquè la canalla
més o menys,
més o menys,
ja ho està preparada,
però aquí també
és un temps d'encaix.
Les editorials
han de treballar
més i millor
en el tema
de les edicions digitals
de llibres,
s'ha avançat molt,
des de l'experimentació
de les llibres digitals
fins avui,
que ahir mateix
estàvem veient
els nous llibres
que tenim,
s'ha creat un nou portal
també
per treballar
amb aquestes dos digitals,
s'ha avançat molt,
però és un nou paradigma
i, evidentment,
el que sí que vull recordar
és que això
és a nivell
de l'educació secundària
obligatòria,
encara la canalla
de primària
continuarà
amb els llibres
de text convencional.
I a partir de l'elecció
de l'institut
en principi,
no?
Sí, sí,
a partir de l'elecció
de l'institut,
però jo estic convençut
que a la llarga
haurem de combinar
les dues coses,
s'haurà de combinar,
de fet,
molts centres
que ja ho han experimentat
estan combinant
llibre en paper
i llibre digital,
perquè hi han d'haver
les dues opcions
necessàriament.
Tareja.
Jo penso que
el canvi
pels nens
o pels alumnes
es van adaptant,
ja creixen així.
El canvi és més
pel professor.
Jo l'altre dia
comentava coses
amb una professora
de secundària
i deia
sí que sí que es van agrada
perquè tenia
una pissarra digital.
I ja veuràs tu,
a més una persona
que feia dibuix,
per tant,
veuràs tu
quin embolic em faré
i no sé què.
Em dic,
suposo que els primers dies
tothom paga el pato,
però vull dir
que ens afecta més
els grans
aquests canvis
que no els alumnes
que ja han crescut aquí.
De totes maneres,
els centres
que ja ho han fet,
que ja ho han experimentat,
al principi
hi ha una certa incertesa,
però al final
acaben funcionant
i funcionen bé.
Veig més problemàtic
el tema de,
personalment,
el tema dels mini portàtils
aquests.
Això de que cada nen
porti el seu ordinador?
No, no tant perquè el porti,
sinó perquè jo
encara continuo pensant
que són pantalles molt petites
i ja veuràs
quines conseqüències
tindrà això a la llarga
en temes de visió,
de fatiga ocular,
etcètera.
Com si teníem problemes
a vegades per mirar la pissarra.
Però també és veritat
que aquesta canalla
des de petits
s'estan acostumats
a mirar les pantalles
dels mòbils
en les homes més petites.
I s'acaparín
posant el llibre digital?
Del tot, Teresa?
O és impossible
fer previsions?
Clar, jo et puc parlar
de la meva experiència
i jo suposo
que en el meu terreny
serà difícil.
O sigui, està clar
que editen partitures
i que tal,
però d'aquí
a que una partitura
sigui una més digital
això és molt difícil.
Per en l'ensenyament general,
tu creus?
Jo suposo
que combinaran
dues coses
perquè està clar
que està bé
utilitzar les noves tecnologies,
saber-les fer anar
i que sigui un aprenentatge
el fet de...
que sigui normal,
però que...
també s'ha de fer
buscar un llibre, no?
No s'ha de buscar
una enciclopèdia.
I no buscar sempre el Google.
O quan la gent deia
que s'acabrien les ràdios.
Ah, sí.
Escolta, les ràdios
no només no s'han acabat.
Home, encara recordo
quan va començar
la televisió al matí.
Vostès ja tenen una edat.
Recordaran que fa molts anys
no hi havia televisió al matí
i quan van començar
les programacions matinals
de televisió
deien...
Ui, la ràdio...
La ràdio està acabada.
I en canvi
l'experiència de vosaltres
tot el contrari.
i les ràdios no només
no estan acabades
sinó que hi ha moltes més ràdios
que les que hi havia.
Sí, sí.
S'acabava el...
El matí no hi havia,
s'acabava la nit.
Per tant, el tema de les llibres
sempre hi haurà d'haver
un suport paper
perquè és un tipus
diferent de lectura.
Vull dir,
el tipus de lectura digital
és la lectura hipertextual
que això...
La canalla està molt acostumada
a fer-la
i és interessant
i és important
però la continuïtat
que dona la lectura
en paper
aquesta no la pot donar
la lectura digital.
Però suposo que els llibres
obligats de lectura
que cada cop, en fi,
després hi ha el tema
dels e-books, eh?
Sí, sí.
Algunes persones, en fi,
són uns fans
i, en fi,
estan totalment apassionades
per aquesta nova fórmula
de portar això
uns quants llibres
dins d'una petita pantalla.
Jo doncs me conformaria
en que la gent lleixis.
Sí.
Més igual.
Això ja seria un bon senyor.
Més igual.
I busque.
Això, ara que diu això el Rafa,
això és un bon desig
típic de dies com aquests
en què a finals d'agost,
principis de setembre
la gent torna de vacances,
torna a començar
una nova temporada,
un nou curs, sigui del que sigui,
educació, educatiu, laboral,
polític, el que sigui,
i tothom comença
amb bones intencions.
En fi, són dies de tornada
a la feina.
Hem començat ja de cop
la tertúlia parlant
de temes educatius
perquè tenim l'inici
del curs escolar
aquí a la cantonada.
Però, en fi,
què tal les vacances?
Bé?
Bé.
Han desconnectat molt
o han continuat enganxats
a l'actualitat tarragonina?
Bueno, hem desconnectat
tot el que hem pogut
i sí, coses també estàs enganxada, clar.
Ho deia això
de si estan connectats o no,
perquè, com que ara
parlarem de temes d'actualitat,
és per saber si estan preparats o no.
Bueno, no ho sé,
tu vés a veure què passa.
Jo, menys els 10 dies
que he estat a Sardenya,
que he descortat absolutament
la resta no.
La resta s'ha estat per aquí.
Estàs connectat
i s'ha d'estar connectat.
Doncs ja saben el que tenim,
el panorama de notícies.
Del dia a dia,
ara farem una mica de repàs
al que hi ha hagut el mes d'agost.
Ens porta a parlar
del mercat central,
un tema que no és precisament nou.
Amb noves queixes,
amb ultimàtums,
pressions d'alguna manera
o paraules dels venedors
del mercat central
donant un ultimàtum
a l'Ajuntament
o que parlin les obres
perquè diuen
que la situació és insuportable
i que, en fi,
que el que volen
és que comencin les obres ja.
suposa que s'ha d'entendre
la posició dels venedors,
el que també al·lega
des de fa temps
l'equip de govern,
l'Ajuntament,
l'empresa Espimsa,
que és l'empresa dels mercats,
és que durant tot aquest temps
el que s'ha hagut de fer
era la feina
que no s'havia fet
en l'anterior mandata municipal.
Prospeccions arqueològiques,
redactar el projecte executiu,
buscar els diners...
En fi,
aquí tenim les dues postures
conegudes des de fa temps
però que avui tornen
al primer pla de l'actualitat.
A veure,
les obres són incòmodes
per tothom.
Tant se va del carrer
com si les fas a casa.
Vull dir,
entra un paleta
i allò és un desgavell.
Sí,
fa temps que estan.
Jo penso que,
particularment penso
que el mercat central
es va traslladar la carpa
suposo que massa aviat.
O sigui,
tinc la sensació
que com que faltava
fer tota aquesta feina,
ja hi havia la carpa feta
pel que sigui,
no sé què,
pom,
i allà molt bé
perquè, clar,
el mercat estava
en molt males condicions.
Jo soc
client habitual
del mercat
i recordo
com estaven
les parades
i com estan ara,
encara que estan
petitets i embotits,
clar,
i quan van endallà
va dir,
ostres,
que bé que estem,
no sé què,
no sé quantos.
Però a mi em sembla
que hi van anar
massa aviat
perquè si hi havia
encara tota aquesta feina
a fer,
bueno,
doncs aguanta una mica més.
Ara,
com és que allò es va muntar?
Avui,
va haver eleccions
pel mig,
no sé què,
uns van muntar la carpa,
els altres van posar
que no sé què,
ja hi eren.
Vull dir que,
que penso que es va
fer massa aviat.
També sóc veïna
i també pateixo
aquestes obres
i t'haig de dir
que,
almenys el tram
que a mi em toca,
ens van dir
el mes d'agost
obrirem
i el setembre
ja estarà tancat
i vaig dir,
ai,
trobaran algun mort
per aquí
d'aquests que troben
un cavall
o alguna cosa d'aquestes
i no en troben res
i és veritat
que el mes d'agost,
el dia,
no recordo si el dia
o el dia,
em sembla que era diumenge,
doncs, bueno,
començament d'agost
van començar a obrir
i ara et dic
que estan al final,
al final,
que és un tros petit.
De quin carrer parlem?
Estic parlant
del Passat Jacobus,
davant d'Espinsa.
Sí, sí.
I queda al final,
hi ha unes maquinotes
molt grosses
però allà al racó
que no ens fan...
O sigui,
hi ha hagut un inconvenient
que hi ha un pàrquing
allà davant,
la gent que parca el pàrquing
durant una temporada
no ha pogut entrar
per tot el carrer Colón
fins a arribar
al Passat Jacobus,
aquesta gent
se'ls ha facilitat
unes targetes
als que tenien,
t'he de dir també
que la gent
que tenia el pàrquing
allà al Passat Jacobus
aquests dies
que no s'ha pogut entrar
l'han tingut
al pàrquing
de la plaça Cursini,
bueno,
ara ja es torna
a poder passar,
per tant,
hi tornen a anar.
Que és inconvenient
si està tot brut,
que he tingut una entrada
feta una mer,
però bueno...
És el que passa
quan ja ho veus.
Ara,
també suposo
que les botigues
sí que és veritat
que n'han tancat
però aquí sí
s'han ajuntat
masses coses,
s'han ajuntat moltes coses.
Sí,
perquè els que més s'estan patint
són els de l'entorn del mercat,
perquè clar,
els propis venors del mercat
a la carpa
ja el diuen
i a més és veritat
que estan prou bé,
estan millor
que estaven abans.
Els que pateixen més segurament
són els de l'entorn
que a més a més
hi ha el tema
de la crisi
de Rarafons.
És que el que volia comentar,
perquè jo recordo
no fa molts mesos
les declaracions
dels paradistes
que deien
que des que estan
a la carpa
estan encantats.
És que estan molt millor.
Per tant,
clar,
aquí hi ha molts temes
que se superposen,
i primer hi ha un tema polític,
perquè,
clar,
ara estem anant
en campanya electoral
i segurament
aquí hi haurà
un cap d'atur
que serà el Sergi de los Rios,
que jo no sé
si ho ha fet millor
o ha fet pitjor,
no ho sé,
no tinc ni idea,
però segurament
no deu ser el culpable
del tot això.
I després,
l'obra pública
en aquest país
estem massa acostumats,
i això és dolent,
a que mai compleixin terminis.
I suposo
que hi ha un moment
en què la gent s'emprenya
i amb raó també.
I el tema
de la creixió econòmica,
com bé deies,
vull dir,
aquí no són
els paradistes,
és la gent
que hi ha al voltant.
I després,
bueno,
hi ha el tema
de l'Estat.
L'Estat
havia d'aportar
o ha d'aportar
uns diners,
i si no els aporta
el tema
és difícil.
D'altra banda,
dir,
tornem tal com estem ara
i parem-ho tot,
home,
em sembla...
Suposo que és una manera
de pressionar,
no?
Està molt bé
des de la ràusia
que et dona,
però això és molt poc objectiu.
Perdona,
jo suposo
que quan s'ha volgut
paradista
que hi ha d'entra al mercat,
li diu,
tornem tal com estàvem abans?
I et diu,
no.
Vull dir,
ara això ho poden dir,
però és que m'imagino jo
aquell mercat fosc,
brut,
allà...
És que a més és inviable
segurament de tornar.
No sé com està l'edifici
ara per dintre,
però...
Ara,
s'han de posar les piles,
vull dir,
que el que no val ara
és ara no val la bada.
Amb pressió o sense pressió
s'hauria de fer un esforç
tot plegat
perquè el mercat
estigui ingestit
el més possible.
La veritat és que la crisi
té efectes tangencials
diversos,
múltiples.
Aquest mes d'agost,
no sé si hauran estat el cas,
però la crisi,
per exemple,
també ha incidit directament,
o està incidint directament
en un projecte aturat
perquè l'empresa
que té l'adjudicació
de les obres
no comença
perquè està en una situació
econòmica,
en fi,
no sé si dir-ne defallida,
però en una situació
econòmica molt complicada,
que és el tema
del complex esportiu Sant Jordi.
Les obres fa temps
que es van presentar,
el projecte està adjudicat,
hi ha una empresa
que podria començar les obres,
si volgués o pogués,
doncs de manera immediata,
avui mateix,
vicepresident del Govern
de la Generalitat,
Josep Lluís Carot Rovira,
fa uns dies
en aquest programa,
recordem que aquesta
és una obra
de la Generalitat,
del Departament
de Vicepresidència,
en fi,
va donar a entendre
que s'havia de
posar un ultimàtum
i que segurament,
també donat el context
de la crisi,
calia reduir
el projecte inicial,
és a dir,
que el projecte inicial
potser era massa ambiciós.
Vostès creuen que això,
que cal fins i tot
canviar el projecte?
Clar,
després l'Ajuntament ha dit
que el que és irrenunciable
és que hi hagi
el poliesportiu i la piscina,
que és, en fi,
el bàsic.
Estem per canviar projectes
per la situació de crisi?
Perquè quan es va pensar
en un moment determinat
era l'època
de vaques grosses?
Però és que
canviar un projecte
en el marc
de l'administració,
ja sabem el que vol dir,
vol dir que
s'ha de redactar
un nou projecte,
s'ho venguem a haver
de tornar a licitació,
bueno...
Es retrasa molt més.
Podem tenir,
home,
no dic un altre jaume primer,
però Déu n'hi do,
podem anar-nos
a 10 anys més.
i no sé si la ciutat
es mereix
una altra vegada,
un altre endarrerament
d'una altra obra important
com aquesta.
Jo penso que el que s'ha de fer
és donar un últim atong
a l'empresa
i el projecte
s'ha de complir
mínimament.
Clar, perquè si l'empresa no pot,
que és el que sembla.
Si l'empresa no ha pogut
en els últims 6 mesos...
És molt complicat.
És complicat perquè, clar...
Però si al demà...
Jo no sé si es pot canviar
directament d'empresa
i una altra persona
ho assumiria.
També s'haurà de fer
també per licitació, etcètera.
Deu ser complicat.
Però canvieu el projecte
segur que en darrere
3 o 6 mesos
la cosa molt bona.
Home, jo penso que és molt complicat
canviar el projecte
i canviar l'empresa
perquè aquesta empresa
té això adjudicat
perquè hi ha hagut
tot un procés
de concurs públic
de no sé com funciona, etcètera.
I clar, que dius...
Si ho tornem a començar
això s'enraria molt més.
I trobo que el fet de...
Si aquí hi ha d'haver
una piscina
i un poliesportiu
aquí hi ha de ser
potser en comptes de tant...
No sé, no he vist el projecte
no tinc ni idea
de com està això
no sé si hi havia
moltes coses de luxe o no
no tinc ni idea
potser sí que es poden reduir
alguna cosa
Coses petites
Coses petites que fan encarir
perquè a vegades
les coses que no es veuen
són les que fan encarir
a l'escola
però clar, hi ha uns mínims
que aquests mínims
no pots renunciar, no?
El que sembla difícil
d'entendre
segurament pel ciutadà de carrer
el ciutadà de peu
és això
veure com es van enterrocar
en el seu moment
aquelles instal·lacions antigues
i que no hi ha manera
que l'administració
pugui obligar
que l'empresa
comenci les obres
És clar, si l'empresa
no té uns diners
vull dir
no ho sé com està
però com li dius
a aquell senyor
que...
Vull dir, suposo
que també devem tenir
uns terminis
de...
Això són les clàusules
Clar, les clàusules
de dir
això s'ha fet tal dia
o aquesta fase o tal
no ho sé
i m'imagino que per aquí sí
home, si no compleixen
els terminis
en el cas que...
Abans suposo que sí
que l'administració
pot acullar-los per aquí
però clar
En fi, per contra
al costat
d'on ha d'anar
el complex Sant Jordi
va anar tota màquina
Ah, sí
Sí, sí, sí
No sé si hi han passat
durant...
Jo ho deia
a l'arcipreste d'Ita
que donde hay mucho dinero
y mucha bendición
Hi han passat
aquest estiu?
Sí, algun dia
Algun dia
I què?
Això va...
Però ja
perquè això
s'han venut més que ve
El 8 d'octubre
diuen
El 8 d'octubre
Sí, sí
Havien dit
primera de Santa Tegla
però el 8 d'octubre
Sí, sí
Carpillers d'areus posats
ben grossos
Sí, sí
Han fet feina aquest estiu
Seguríssim
Seguríssim
I jo crec que encara
s'han treballat més
i no sé si hagués posat
alguna condició
des de l'administració
perquè segurament
haurien treballat
molt més de pressa
en nocturnitat
a l'evosia
i a bus de poder
Avui aquesta mena
aquells dies
que he dit jo
de bones intencions
i de pensar en tota la temporada
creuen que aquesta serà
serà el fet
del desaveniment de l'any
del 2010
l'obertura del Corte Inglés
Serà un desaveniment
molt important
no sé si el de l'any
perquè no sé
què passarà d'aquí a final d'any
però evidentment
això canviarà moltes coses
d'entrada
aquest barri d'aquí
s'allarga
o sigui
des de la plaça
i el Tàrraco
cap amunt
és que no hi ha una botiga
no hi ha una botiga
jo estic segura
i el tros de baix
sí que va acabar
jo en 23
ni alguna
no gaire
jo m'imagino
que això s'estirarà cap allà
i això canviarà
totalment
tot i tenint la presó davant
que és
talla
també t'esprevisional
sí
perquè la presó
d'aquí dos o tres anys
s'ha de marxar
però vull dir
que serà un canvi
molt important
penso
sobretot perquè a més
a Reus
no tenen Corte Inglés
això és important
que no el tingui
la cita
hauran de venir a comprar
i per tant
a mi l'altre dia
una persona de Reus
em va dir
sí però mira
per anar a Corte Inglés
no cal entrar a Tarragona
és igual
com que no cal entrar a Tarragona
ojo eh
Gossol que esclar
jo deia
el tema del curs escolar
canvia molt
però clar
és que el tema del Corte Inglés
creuen que pot canviar molt
els hàbits comercials
sí perquè vendran llibres
vendran llibres
per al Corte Inglés
no però això és com
van venir a veure
imagina't la campanya
de rebaixes d'hivern
aquelles imatges
de tothom
de comprar
los corticoles
però és que
jo a mi
jo me'n recordo molt
de quan es va inaugurar
el Parc Central
l'Eroski
aquí baix
que el Ramon i Cajal
era un carrer
bueno
sin pena ni glòria
i de cop i volta
allò es va estirar
però moltíssim
i aquest tros d'aquí baix
vull dir
és que clar
ha canviat un munt
més un Corte Inglés
vull dir
per tant
jo m'imagino que sí
que canviarà molt el barri
i la ciutat
el centre de la ciutat
es desplaçarà
pel damunt d'ideologies
i del que podem pensar
d'aquest tipus
d'establiments
el que és cert
és que les ciutats
que tenen Corte Inglés
almenys estadísticament
està demostrat que al final
acaben guanyant
a més és una empresa
sòlida
no sé si van estar al cas
ahir sortir a la premsa
el diumenge
aquest diumenge passat
va haver-hi la Junta General
d'accionistes
que fa cada any
la companyia
i en fi
malgrat la crisi
l'empresa
ho porta bastant bé
ha tingut una partida
pèrdua de beneficis
respecte a l'any anterior
de beneficis
però
exacte
de beneficis
però en fi
es veu
es veu una empresa sòlida
millor que Caixa Tarragona
mig miler de nous empleats
no cal que se pot
s'augmentin el sou
mig miler de nous empleats
que això
en un moment de crisi
també
en fi
també és important
en fi
el contrast de la ciutat
obres aturades
obres que no comencen
i obres que van a un ritme
impressionant
ja que estem una mica
en aquella zona de la ciutat
repassant altres temes
que han estat notícia
en els últims dies
segurament hauran estat
el cas
d'un cert debat
que s'ha originat
va ser la setmana passada
a l'entorn del tema sanitari
del tema
Joan XXIII
i Santa Tecla
a propòsit
de a vegades
el que es considera
una certa competència
entre els hospitals
i
fent una referència
a la ciutat de Reus
la pròxima inauguració
la pròxima obertura
del gran nou hospital
Sant Joan
de la capital del Baix Camp
aquí el debat
està entre si
Joan XXIII
i Santa Tecla
han d'unir-se
han de coordinar
han de sumar esforços
i fins i tot
amb aquesta proposta
que el futur nou hospital
de Santa Tecla
que recordem
en principi
podria anar
a la vall del Llorito
segons especifica
el POUM
el pla d'ordenació urbana
municipal
aquest nou hospital
de Santa Tecla
es podria traslladar
de la Rambla Vella
a la zona
de Joan XXIII
perquè allà hi ha terrenys
vosaltres
se'ls semblaria
una bona mesura
i crear com una mena
de gran ciutat sanitària
de Tarragona
amb Joan XXIII
i Santa Tecla
i altres elements complementaris
jo és que personalment
suposo que els planificadors
de sanitat
deuen tenir
bastant més criteri
que el que pugui tenir jo
però com a ciutadà
però com a usuari
com a ciutadà
i com a usuari
jo penso que
amb els hospitals
per a la ciutat
hi ha d'haver
algun hospital
a la ciutat
i creus que Joan XXIII
no és
per mi Joan XXIII
ha de ser l'hospital
de referència
això ho tinc claríssim
Joan XXIII
és un hospital públic
i per tant
ha de ser l'hospital
de referència del territori
no només de Tarragona
de Tarragona
de Reus
i jo diria
que fins de Terres de l'Ebre
perquè és un gran hospital
i té un personal excel·lent
no vol dir que no
no ho tingui Santa Tecla
i el que hauria de fer
aquí l'administració
és invertir
en millorar
tot el que pugui
Joan XXIII
com a oficial de referència
però després hi ha una sèrie
d'hospitals
que són hospitals més petits
que donen un servei
a la ciutadania
i que ja està bé
que estiguin
en un entorn més urbà
a tu ja està bé
i per tant
l'hospital de la Rambla Vella
a mi ja està bé
la Rambla Vella
el que passa és que és molt antigo
però marxarà
la Rambla Vella
vol anar al
si no ja ho sé
ja ho sé
per tant aquí
segona part
si no ha d'estar
la Rambla Vella
home
doncs entre el Llorito
i l'entorn de Joan XXIII
jo m'estimaria més
l'entorn de Joan XXIII
i concentrem hospitals
per dir-ho d'alguna manera
home jo penso que és la manera
de facilitar
els serveis a l'usuari
perquè clar
si Santa Tecla
es pogués quedar
a la Rambla Vella
com està
imagina't
que hi hagués prou lloc
o tal
doncs a mi
però vostè ja els és amb la vela
l'ubicació actual
de la Rambla Vella
no
en el segle XXI
no, no, clar
en el segle XXI
clar, és un hospital
de fa
desenes i desenes d'anys
home, jo sempre penso
quan passen professors
cabalgates
carnavals
i no sé quantes coses
hi passen per allà
el merder
que s'organitza el carrer
i em penso
amb els malalts
que hi ha allà
cada vegada
jo hi he sospitalitzat
i he patit
les dificultats
per aparcar
fins i tot
perquè arribi l'ambulància
clar, llavors penso
ostres, és que
ara, és la comoditat
que el tens
al centre de la ciutat
però
bueno, Joan XXIII
si està més en una punta
posa un bon servei
d'autobusos
que ja n'hi ha un munt
per tant
tothom hi pot anar
a mi
jo trobo que sigui
facilitar
els serveis
i l'usuari
això sí que se veia
Joan XXIII
i tinc tots els serveis
del Mundo Mundial
bueno, jo estic tranquil
i en un hospital gran
sempre he dit
que si em passa res
en un hospital gran
perquè tenen de tot
i això que no vol dir
que els hospitals petits
no funcionin bé
però sempre
clar, a la llarga
has d'anar a parar
segons que tenen
pum, a Joan XXIII
doncs escolta
que m'hi portin de copia
saps?
i ja està
llavors
com que aquí al mig
Santa Tegla
és petit
no hi cap
i se n'ha d'anar
amb una punta
doncs punta per punta
m'estimo més
que vagin tots juntets
que ser la referència
on t'ha d'anar
penso per la comoditat
de la gent
que utilitza
jo el llorito
quan ho vaig sentir
m'ho preocupa moltíssim
perquè el llorito
a part que en el tema
del llorito
agradi o no agradi
l'ubicació
cal recordar
que tot això
s'ha de desenvolupar
a través del clau
d'ordenació urbana municipal
el POM
que encara no està aprovat
i en fi
ara ens portaria
un altre tema de debat
és un altre tema aquest
sí no?
però clar
s'allargaria molt
els terminis
i tot això
de la proposta
de concentrar
els dos hospitals
és a dir
mantenir l'Hospital
Joan XXIII
amb totes les obres
de reforma
que s'estan fent
i construir un altre hospital
al costat
que seria
el nou hospital
de Santa Tecla
tot això també sorgeix
amb un cert debat
de competència
per l'Hospital
Sant Joan de Reus
diuen alguns professionals
del sector
diuen alguns responsables polítics
que és que aquí hi ha
darrere de
en fi
del nou hospital
Sant Joan de Reus
hi ha una voluntat
de
en fi
arrebatar
treure-li
prestacions sanitàries
a Tarragona
i per tant
estaríem en una nova
competència
a Tarragona Reus
ho veuen així vostès?
creuen que hi ha aquest perill?
és possible
però això
ja va ser possible
des del moment
en què es va decidir
traslladar la facultat
de medicina
a la ciutat de Reus
clar
si tu traslladar la facultat
de medicina
a la ciutat de Reus
evidentment
estàs donant peu
a la creació
d'un hospital universitari
a la medicina
on tens la facultat
i això
per això deia al principi
no és una qüestió
de competència
a Tarragona
és una qüestió
que l'administració pública
que és la responsable
de l'Hospital Joan XXIII
hi aboqui els recursos
per a que aquest hospital
continuïssin
a l'Hospital de Referència
no, ja penso
una mica si això
vull dir clar
però a mi quan em surt
el tema de debat
aquest Reus Tarragona
m'agafa forticària
ja
perquè penso que
no se'n treu res
de dir
Reus i Tarragona
el que passa és que
les coses funcionin
si resulta que
la Santa Tecla
allò de Joan XXIII
seria més fàcil
seria més no sé què
doncs estupent
sinó que
on està
però si no
trobo que és
perquè
evidentment
quan la facultat
se'n va anar a Reus
penses que a la curta
o la llarga
Reus ha de tenir
un hospital
a nivell de la facultat
sinó que hi fa
una facultat de medicina
allà
però
a partir de què
com que allà
tenen un hospital
més gros
ara no s'han de fer
encara més gros
clar
però el que diuen
és
el que us ha comparatiu
a Reus
fan un gran hospital
i nou
totalment nou
i a Joan XXIII
que recordem
és un hospital
que té 40 anys de vida
estan fent reformes
que alguns consideren
que són
fer pedaços
i aquí està el greuja comparatiu
agradi o no agradi el debat
que entenga
la postura
de la Teresa
però és un greuja comparatiu
jo crec que és un greuja comparatiu
però
a veure
és un greuja comparatiu
no entre Reus i Tarragona
sinó entre els responsables
de Catalunya
que
aposten per una cosa
o per una altra
clar
que han de planificar el territori
ho han de planificar bé
com a malalt
és que no ho sé
què m'interessa més
o menys
és a dir
a Barcelona
jo no sé
si l'hospital de la Vall
d'Hebron
o Sant Joan de Déu
pertany al municipi
de Barcelona
o és de l'àrea metropolitana
no ho sé
segurament
hi ha molta més distància
entre
una persona
que visqui
a no sé on
de Barcelona
i Sant Joan de Déu
que entre la que tenim nosaltres
d'aquí a Reus
clar
i el problema
és que és Reus
és que si fos a Constantí
jo no diria res
sempre hi haurà un problema
en fi
l'actualitat del dia
ens deixa moltes altres notícies
un nom propi
per exemple
suposo que saben
que la peregonera
en guany de les festes
de Santa Tegles
Natalia Rodríguez
així sembla bé
l'elecció
sí
jo a més a més
m'assembla bé
perquè és una persona
a part dels seus mèrits personals
que no els retrec
que viu en un espai
de Tarragona
on poques coses
s'hi fan
com a festa major
aleshores
m'agradarà molt sentir
la
bueno si puc
perquè aquella hora
és molt complicada
per mi
però m'agrada molt saber
ho podràs escoltar per la ràdio
o si no ho penjarem
ho penjarem a la pàgina web
m'agrada molt sentir la seva opinió
quina vinculació
ha tingut ella
amb les festes
perquè
desgraciadament
tot es passa
en el centre de Tarragona
no no
està bé
ui desgraciadament
això ja ets portaria
un altre debat
però encara tenim dies
per ser de tecles
està bé
està bé que Natàlia
faci el pregó
i a més
jo crec que el farà
al seu hostil
i ja estarà bé
ja el comentarem
sí
el comentarem
potser donarà de sí
a més recordem
que és la primera dona
en uns quants anys
que els últims pregoners
la de Eurelia Campanya
havia vingut
ui però estem parlant
de quan?
de la prehistòria
ui ui ui
ui ui
no no segur que hi ha hagut
alguna altra dona
ara no ho recordem
però la llista dels últims
han estat
Antoni Pinilla
Lluís Gavaldà
Alfred Fort
vinculat a les festes
Josep Maria Andreu
recordo
molta gent vinculada a l'esport
en els últims anys
potser és el que
també dóna més de sí
en fi
acabem la tertúlia
avui ha estat un cara a cara
podríem dir
entre la Teresa Valls
i el Rafa Muñoz
el Pitu Rovira
que també l'havíem convidat
suposo que estava en llibres
de paper o digitals
de va fer la broma
però en fi
s'apropa el curs escolar
i aquest ha estat
un dels temes
de la tertúlia
d'avui dimarts
moltes gràcies
que vagi molt bé
i bona tornada a la feina
adeu
de la feina
de la feina
de la feina
de la feina
de la feina
de la feina
de la feina
de la feina