Amb aquesta sintonia, com cada dia a aquesta hora,
obrim el temps de la tardúlia,
un temps que ens serveix per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats, Manel Castanyo,
president de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Salvador.
Manel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També Núria Palai, responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT.
Núria, bon dia.
Bon dia.
I també Rafael Muñoz, inspector d'ensenyament,
el que agraïm especialment avui la seva presència
perquè l'hem hagut de canviar, l'hem posat de...
Estava a la banqueta i ha hagut de sortir a jugar al partit de futbol,
és a dir, a jugar a la tardúlia a última hora.
Rafa, bon dia.
Bon dia. Si tu me dices ben, lo dejo todo.
Doncs moltes gràcies al Rafael Muñoz.
Ho havíem anunciat a primer del matí
que un dels convidats a la tardúlia era Josep Bertran,
cap de relacions externes de la companyia Repsol,
però per un motiu professional d'última hora no ha pogut venir
i així que hem buscat a la banqueta dels tardulians del matí de Tarragona Ràdio
la presència de Rafael Muñoz.
Amb els tres convidats avui analitzarem com cada dia l'actualitat de la jornada
marcada malauradament per l'assassinat, per l'atracament mortal d'ahir a Cambrils.
Dèiem i a més pensàvem ahir al matí que era la segona setmana consecutiva
que començàvem amb notícies tràgiques.
Ahir teníem aquest assassinat que ens va agafar a tots per sorpresa
en una sucursal bancària del banc de Sant Ander de Cambrils
i una setmana abans començàvem i arrencava la setmana amb el triple crim
del carrer reial de Tarragona.
En fi, són circumstàncies diferents, no tenen res a veure,
però en fi, Déu-n'hi-do.
Quina reflexió els porta el que va passar ahir a Cambrils?
Tenint en compte que, a més, això dels atracaments als bancs
semblava que era un tipus de delicte que anava molt a la baixa, segurament,
recordarem, en fi, perquè ja tots tenim una edat, als anys 80,
que semblava que eren un tipus de delictes que, en fi,
que tenien una presència més destacada,
però s'havien pres tota una sèrie de mesures a les entitats bancàries,
semblava que això anava a la baixa, i en canvi, Rafa, no?
Sí, ha sorprès, però, bueno, el que sorprengui no vol dir
que els empleats de la banca no estiguin sotmesos a aquest tipus de perill.
Jo, a més, vull dir, he viscut molt sensiblement perquè familiarment,
una part de la meva família són treballadors del Santander,
i de vegades hem comentat aquestes coses, no?
Vull dir, de fet, amb un fill, durant uns quants anys,
va ser director d'una sucursal del Santander.
Clar, la banca ha passat d'una sèrie de mesures
que abans afavorien el treballador a afavorir el client, no?
Recordem que fa uns anys,
totes les queixes estaven darrere de vidres blindats,
i, per tant, es blindaven els empleats contra els atracaments.
Avui en dia, doncs, les polítiques bancàries
que han fet que les entitats s'obrin més al ciutadà,
han fet el contrari, han deixat entitats obertes,
i, per tant, ara, jo diria que qui està per ell és tothom,
clients i treballadors bancaris.
Sobta l'acarnissament d'aquest atracament,
perquè sí que és veritat que hi ha hagut atracaments últimament,
però no amb víctimes mortals.
Per tant, és ben trist.
Manel, quina reflexió et porta?
No, a mi la reflexió és que una nena, una noia,
de 25 anys, hagi perdut la vida, no?
Malgrat, evidentment, qualsevol vida és valuosa
i en una situació d'aquestes tan tràgica ho és, no?
Però això, una noia amb la flor de la vida,
d'aquesta joventut,
que ha valorat la cultura de l'esforç, no?
Que ha tingut tota una trajectòria de bon estudiant,
d'estudiar i treballar,
i d'aconseguir això, no?
Doncs estar en aquest punt de tenir un lloc,
els estudis,
i perdre una vida en aquestes circumstàncies,
és molt dolors i, evidentment, és molt fort, no?
Creus que en la línia del que deia el Rafa
s'han perdut una mica les mesures de seguretat?
Amb aquesta política, és veritat,
de les entitats bancàries i de les caixes
de treure aquells vidres
que abans separaven a client de treballador?
Sí, jo coincideixo amb això, no?
Però, malgrat això, em sembla que va acompanyat
d'altres mesures de seguretat,
el fet que sigui obert al públic, no?
Amb el tema de les caixes aquestes d'apertura retardada
i altres càmeres de seguretat,
les ràpides amb l'actuació de la policia
en aquestes circumstàncies.
Suposo que la banca, a veure,
no la tillem d'irresponsable,
perquè entenc...
No, no, no.
Entenc que...
Tampoc ho dius en el que passés, no?
No, no.
Entenc que, evidentment,
la cultura aquesta d'atenció al client és bona,
ha d'acompanyar que aquest risc,
aquest plus de risc,
ha d'anar acompanyat d'unes mesures de seguretat,
doncs, evidentment,
que puguin garantir,
doncs, que no es produeixin aquestes situacions.
Malgrat això, la deliqüència
sempre s'adequa a les circumstàncies, no?
I la deliqüència, doncs,
sempre davant d'avanços tecnològics
o de situacions d'aquestes d'alta seguretat,
doncs, es busquen els arguments
i les eines per poder,
doncs, evidentment,
fer les seues malifetes, no?
Núria.
Jo ho portaré al meu terreny, eh?
Això se'n diu prevenció dels riscos laborals.
Una persona que treballa en un banc
on hi ha uns diners,
en una situació de crisi,
com la que estem vivint,
doncs, és més vulnerable.
És més vulnerable
perquè quan hi ha una situació
de gent a l'atur,
de gent que s'ha quedat sense feina,
que no té mitjà on subsistir,
doncs, en el seu d'allò,
diu, on hi ha calés?
Vaia buscar el banc, no?
I en èpoques de crisi,
doncs, sempre hi ha més atracaments.
I deia prevenció de riscos laborals
perquè els bancs,
que, com dèieu,
tenien les caixes, eh?
Que tenien, doncs,
aquells vidres blindats
i que anava separat
i que fins i tot era una mica...
era violent.
Han optat, doncs,
en una situació d'abonança
on no hi havia atracaments
per retirar aquestes mesures
de seguretat dels seus treballadors
i no han sigut suficientment àgils
com per veure que estàvem
en una època
on hi tornaven atracaments,
on hi tornava fruit d'aquesta crisi,
de tornar a posar aquestes mesures.
Ara tenim les caixes obertes,
una taula amb tasseus
i quasi et donen el cafè
i no tenim aquest control
del risc laboral
que té una persona
que es treballa allà
amb un sou X
que està guanyant-se la vida
i no li donem
una mesura de protecció.
Aquests vidres serien un EPI,
que diuen nosaltres.
S'han posat per davant
les circumstàncies
de proximitat amb el client,
de favorir,
en fi,
el bon ambient,
si em permeten aquesta expressió,
el bon rotllo,
a la seguretat.
A la seguretat.
Però vostès serien partidaris
de tornar a posar vidres.
No, perquè jo heu dit al principi,
vull dir,
allò era la protecció del treballador
front a la protecció del client.
perquè si mirem les hemeroteques,
veurem que un tipus d'atracament
que es donava molt a l'època
era que llavors l'atracador entrava
i aquí amenaçava el client.
Amb la qual cosa,
al treballador se li posaven el dilema moral
de què feia.
Vull dir,
al final acabaven atracant igual.
El que passa és que probablement
no hi havia víctimes,
tot i que també hi havia.
Però hi ha un tema que diria la Núria
que sí que voldria una miqueta desmarcar,
perquè si no,
tal com ho has dit,
els que estem aquí ho hem entès,
però no sé si tothom ho ha entès.
Jo no lligaria el tema d'atur
amb atracament bancari.
És a dir,
probablement haurem d'esperar
a veure què diu la investigació
d'aquest tema.
Però una persona que porta una pistola,
vull dir,
no és un treballador
que s'ha quedat a l'atur
i diu,
busco una pistola.
A veure,
aconseguir una pistola
no és tan fàcil com sembla,
no és tan fàcil com sembla
i molt menys carregar-la
i molt menys disparar.
Però un treballador
que està a l'atur,
però un delinqüent
és molt fàcil.
És molt senzill.
Per un delinqüent,
per un treballador
que està a l'atur,
jo crec que és molt difícil.
Jo no t'estic dient
que sigui un treballador
que està a l'atur,
t'estic dient que...
Per això ho dic,
desvinculant-me el tema,
vull dir que hi ha crisi.
Fruit de la crisi,
hi ha més necessitats,
hi ha gent
que estava treballant,
mal vivint,
mal no sé què,
que encara estan més reforçats
del món laboral
i aquesta gent que...
Una persona que traca
una entitat bancària
o una botiga
i mata una persona
no és un treballador a l'atur
i em nego
que se li doni l'etiqueta
de treballador.
delinqüent,
sense més paliatiu,
sense més...
És que no podem objectivar.
En cap moment
t'estic dient que sigui
un treballador a l'atur.
T'estic dient que fruit de la crisi...
D'acord.
Fruit de la crisi,
hi ha més necessitats
i hi ha gent
que no té cap manera
de subsistir,
un delinqüent,
un o el que sigui,
i agafa la pistola.
I se'n troben fàcilment
en aquest país,
de pistoles,
molt fàcilment,
molt més del que ens imaginem
els mortals.
Jo reforçaria la idea
que dius,
Muñoz,
en el sentit aquest,
que a veure vincular
un pèl exagerat.
Amb aquest no ho sé,
però hi ha hagut
en èpoques d'abonència econòmica,
no hem sentit parlar
de atracaments.
Sí, que n'hi ha hagut.
I tant.
Sempre n'hi ha hagut
de atracaments.
No tant, home.
Home, i tant.
I jo torno a repetir,
vull dir,
jo, per sort o per desgracció,
a la família
en tinc treballadors bancaris.
Home,
podríem fer...
Podríem treure un llistat
de atracaments.
Jo crec...
Jo crec que no n'hi ha tants.
I en qualsevol cas,
com serien partidaris
de millorar les mesures de seguretat?
En fi, no són especialistes,
ja ho sé,
però Déu-n'hi-do,
perquè, clar,
totes les entitats
tenen càmeres,
que segurament pot ser
en aquest cas
un factor determinant
per poder detenir
aquests atracadors,
tot i que sembla
que anaven també disfressats.
Clar,
hi ha les caixes de seguretat
amb obertura retardada.
És a dir,
hi ha moltes mesures,
però clar,
semblen insuficients sempre
davant d'unes circumstàncies.
Clar,
desconeixem, evidentment,
com va anar l'atracament
de tal manera
que disparessin
aquesta noia,
aquesta empleada
de 25 anys.
Per sentit com ho vull dir,
ja entenem
que les mesures
que hi ha són
són mesures
de seguretat
i de protecció.
Si tu saps
que la caixa
és una caixa retardada
i que, per tant,
el màxim que aconseguiràs
a aquella hora del matí
seran els quatre ingressos
que hagin fet
les presos que han tallat,
doncs és evident
que això,
a un tant percent
molt elevat
de delinqüents,
ja els hi traurà
les ganes d'anar-hi.
És a dir,
no t'hi jugaràs
la vida
o la presó
per 14.000 euros.
D'acord?
Per tant,
això ja rodeeix
i a mimba
el nombre possible
d'atracadors.
Les càmeres de seguretat,
home,
permetran després
la detenció
del delinqüent
o del lladre.
Però és el mateix
que quan tenim
els casos
de violència de gènere,
vull dir que sentim,
han matat la dona
i els fills
i després han suïcidat.
És que ho fan al revés.
Primer s'ha de suïcidar
i després matar.
Doncs aquí és igual.
La càmera de seguretat
és a posteriori
aquest servei.
Però tu creus
que el fet
que les caixes
siguin retardades
i que anant-hi
a X moment
a atracar
només de treure
14.000 euros
és suficient?
14.000 euros
igual són 200, eh?
És suficient
en una persona
que vol uns diners
que té una necessitat
com perquè no hi vagi?
No, però si fiquem
vidres blindats
com teníem abans,
aquell delinqüent
que està desesperat
llavors adreçarà
la seva violència
i la seva ira
contra el client
que estigui allà.
Jo tampoc tinc cap interès
en entrar en un banc
i que m'agafin a mi
com a víctima propiciatòria.
No, evidentment.
Entre altres coses,
vull dir,
en el ciutadà
comú i de peu...
Però una persona
que treballa en un banc
té el risc
cada segona
de la seva jornada laboral
i el client del banc
i...
quasi és una loteria,
no?
Quan hi vagis tu...
A veure,
no t'estic dient
que no vull
que protegeixis els clients.
No hi vull jugar
amb aquesta loteria, eh?
No, no,
però no t'estic dient
que no s'ha de protegir
el client,
però t'estic dient
que una persona
que treballa al banc
té un risc
molt més elevat
que una persona
que treballa...
A veure,
que el que treballa
en una obra
té altres riscos,
i els que treballen
a la carretera,
uns altres.
Però fixeu-nos
que aquestes atracaments
normalment es fan
en sucursals petites.
Hi havia tres treballadors, eh?
Sí, clar.
Perquè segurament
en la sucursal més gran
potser té un guarda de seguretat,
per exemple.
Vull dir,
és a dir,
mesures,
clar que n'hi ha de mesures.
I té més moviment
i estan...
Vull dir,
mesures n'hi ha moltes.
Tot és qüestió
de gent i diners.
Sembla que en el cas d'ahir
era primer al matí,
de fet eren quarts de nou,
és a dir,
per tant,
la sucursal acabava d'obrir
fa pocs minuts
i per totes les informacions
que teníem
no hi havia cap client
en aquell moment.
Eren tres treballadores
que estaven en aquell moment
en la sucursal.
En fi,
jo deia al principi
de la tertúlia
que pensàvem ahir,
dilluns,
començàvem la setmana
amb aquesta notícia tràgica
de Cambrils,
una setmana després
d'aquell altre...
d'aquell altre crim tràgic,
triple crim,
del qual ja no sabem res,
és a dir,
els propis mitjans de comunicació
ja no en parlem,
tot i que ara feia
una referència al Rafa
quan parlava de casos
de violència de gènere,
diumenge vam tenir
un altre cas a Vilanova
i la Geltrú,
aquí al costat,
amb una mort violenta
i després el posterior suïcidi
de la parella
de la primera víctima.
Del tema del cas
del carrer Reial,
en fi,
per les circumstàncies
especialment tràgiques,
la mort de la dona,
una dona de 26 anys,
també molt jove,
igual que la caixera d'ahir,
26 anys,
Magrebí,
amb dos fills
de 9 anys i de dos,
si no recordo malament.
Alguna cosa a dir?
El Manel,
que més viu
en un barri...
Ho dic perquè fins i tot
alguns han dit
que el carrer Reial,
parc baixa de la ciutat,
immigració,
les víctimes,
immigrants,
el presumpte assassí,
immigrant,
que potser està al Marroc.
Preocupa aquesta possible associació
que passin coses aquestes
en barris determinats
d'una ciutat com Tarragona
i amb el tema de la immigració?
El tema de la violència de gènere
és un tema absolutament global.
és un tema que afecta
qualsevol classe social.
Vull dir,
associar violència de gènere
amb la immigració
i amb els barris
jo crec que és un error.
Les notícies estan clares.
Si agafem biblioteques i notícies,
hi ha gent de classe alta,
mitjana, baixa,
immigrants, no immigrants.
Per tant,
jo crec que seria un error.
El que sí que voldria afegir,
em sembla que era una notícia
que sortia,
que la comunicació
al marroquí,
que no s'havia d'acostar a la família,
l'hi van enviar
a la casa
de la marroquí,
de la víctima.
L'ordre d'allunyament.
L'ordre d'allunyament, no?
I això, clar,
això és una barbaritat, no?
D'alguna manera
aquí hi ha hagut un,
penso jo,
un fallo
per part dels serveis socials, no?
que si havia d'estar allunyada
com li envien al domicili
de la víctima
la notificació,
l'adreça, no?
Penso que és un error,
però molt gros, no?
Núria,
la violència de gènere.
La violència de gènere.
La violència de gènere és transversal,
no afecta per igual
a qualsevol professió.
Però, perdona,
ho deia perquè segurament
la majoria de la població
té aquesta idea
de transversalitat
i ho té molt clar,
però potser
deu haver-hi col·lectius
encara de la nostra societat
que pensen molt
que això només passa
en determinats sectors,
socials.
No, potser
determinades allò
que encara diríem
classes altes
no surten a la llum,
tant a la llum,
no sé allò
que hi hagi un assassinat
o que hi hagi un d'allò,
però és completament transversal
i estadísticament
tan afecta
a Pedralbes, eh,
com a Sarrià,
com a qualsevol barri
del Cinturó
o qualsevol població
de Catalunya.
Sí, no, tu aquestes coses,
vull dir,
una, els periodistes
haurien de fer una reflexió
sobre com donen les notícies,
perquè en aquest cas
és un magrebí
que assassina
la seva dona
també magrebina
i hi ha dos nens.
Jo no he vist mai
un senyor
de Sant Feliu de Guíxols
assassina la seva dona
de Santa Cristina d'Aro.
Un català
que assassina.
i, per tant,
normalment, clar,
aquestes notícies
van vinculades
a temes
sècnics o racials
perquè el periodista
li donen un tractament
etnico-racial.
I, dos,
en aquest cas,
jo vull ser molt prudent
en el cas del carrer reial
perquè m'agradaria veure
com conclou la investigació.
Perquè ara el Manel
deia, doncs,
que sembla ser,
que hi ha una altra versió
que circula
dient que la dona
va ser la que va demanar
l'aixecament
de catorze d'allunyament
perquè aquest senyor
sembla ser
que havia estat internat
al Pere Mata.
Per tant,
era una persona
segurament
que mentalment
tampoc estava bé.
I això de vegades passa.
De vegades és la pròpia dona
la que demana
que s'aixecar
d'allunyament
per 50.000 raons,
per 50.000 causes.
I no oblidem
que una persona
que mata amb una altra,
vull dir,
el seu objectiu a la vida
és aquest.
Per tant,
per molta hora d'allunyament
que hi hagi,
per molta història,
si el seu objectiu a la vida
es mata,
matarà.
Amb aquest cas tràgic
de Tarragona
i el de diumenge
de Vilanova,
la veritat és que
segurament s'ha tornat
a posar damunt
de la taula,
segurament per la proximitat,
quan les coses
s'ha tocat de més a prop,
s'ha tornat a posar
damunt la taula
un cert debat
sobre l'eficàcia
de les mesures
impulsades en els darrers anys.
Perquè sembla que no hi hagi...
És a dir,
que el tema
està en primer pla
de la societat,
de debat polític,
a nivell judicial,
però no sembla
que totes les mesures...
Per què creuen que...
Això jo crec que
en Rafa Muñoz
ha dit la clau,
el que vol assassinar
s'assina
al marge
de les mesures
de protecció.
Evidentment,
si posem barreres
millor.
I de fet,
se n'hi estan posant moltes,
però fixa-vos que
les dades
d'enguany
superen les de l'any passat.
Estem parlant de 58.
Ens sembla que ja
estem ja
a les estadístiques
de l'any passat.
Malgrat,
tots els entrebancs
i tota la protecció
que tenen
en aquest sentit
generalment
les dones maltractades.
Bé,
jo crec que
en el fons
aquí hi ha
un tema
de fons
que és un tema
d'educació,
d'educació
fonamental,
que és l'educació...
Per aquí també sembla
que s'estiguin fent esforços.
Segurament insuficients.
Molts, molts.
El que passa
és que bé,
evidentment,
s'ha de continuar
des de l'escola.
Jo sé que
hi ha programes
al voltant
de la...
Bé,
en temes de coeducació,
de la igualtat
de gèneres
i si està treballant.
però malgrat això
encara està arrelat
amb la nostra cultura
un masclisme
molt arrelat
que pot generar
aquestes situacions.
Per tant,
si ha de treballar,
jo crec,
jo només
amb el tema
de la protecció immediata,
sinó a llarg termini
amb unes polítiques
d'educació,
d'educació dels nens,
d'educació de les famílies
i en aquesta línia
que n'hi ha de programes
però reforçar
evidentment aquest tema.
Núria.
Jo és que el que ja
no m'entra al cap
és com una persona
pot matar amb una altra.
sigui home, dona
ni quasi
allò de matar
alma formiga,
com aquell qui diu.
Jo crec que cadascú,
això hauríem de fer
una reflexió.
Ja no és matar
la teva dona,
la persona
amb la que has conviscut,
que estimes que tens fills,
que no sé què,
ja no m'entra al cap
com et pots matar
una persona.
Això per una banda,
per una altra,
no donem tota la responsabilitat
tampoc a l'administració.
No podem esperar
que tindre una persona,
un mosso d'esquadra,
un el que sigui,
sempre al costat
de cada dona.
Per això dic,
i una mica amb el que deia ell,
és un camí molt llarg,
és qüestió d'educació,
és qüestió d'anar-hi treballant,
però no cada vegada
que un paio mata
la seva dona,
no culpabilitzem
l'administració.
Sí, per el tema
d'ordres d'allunyament.
O sigui, l'únic culpable
és ell.
L'únic culpable és ell.
No és que l'administració
no ha enviat
l'ordre d'allunyament
o que serveis socials
no ha fet suficientment
o no ho ha detectat.
No podem estar sempre
culpabilitzant l'administració
de tot el que passa.
El tema és preocupant,
perquè s'ha fet un gran esforç
en matèria educativa
en tot aquest tema
en els últims 20 anys,
ja no posaré els últims 4,
els últims 20 anys.
I en canvi
hi ha una involució.
Però parles de 20 anys,
tu creus?
Tu que estàs
en el món de l'ensenyament,
20 anys?
Fa 20 anys
que s'estan fent polítiques
educatives,
d'igualtat de gènere,
que ho estan fent els sindicats,
que ho ha estat fent
l'administració,
que ho fan les escoles
i en canvi cada vegada
es nota més
una involució
en aquest sentit.
Perquè potser anem cap a
una societat
cada cop més violenta
i en general.
Jo crec que no podem
desvincular violència
de gènere
de violència en general.
I no podem desvincular
violència en general
del que està passant
amb els valors de la societat.
I només cal mirar
la televisió
o qualsevol cadena.
Per tant,
aquest és un tema
de profund debat social
que no sé si la societat
té ganes d'abordar-ho,
aquest debat.
Avui,
la veritat és que tenim
una crònica negra
extensíssima
que potser valdria
ja la pena canviar
de registre,
perquè clar,
en les notícies avui,
la veritat és que
tornant al tema
de Cambrils,
hem de recordar
que la noia
és de Sant Carles
de la Ràpida
i ja dos dies adó
la Universitat
Rovira i Virgili
ha fet un comunicat
també expressant
el seu control,
perquè aquesta noia
de 25 anys
que treballava
al Banc de Sant Ander
estudiava també
empresarials
i econòmiques
encara a la Rovira
i Virgili
i la mobilització
sindical
d'aquest migdia
es concentrarà
davant de les portes
de les sucursals
del Banc de Sant Ander
per expressar
el que dèiem
una certa inseguretat
dels treballadors.
Teníem això,
estàvem parlant
del tema
del carrer reial,
clar,
en l'actualitat del dia
també tenim
el judici
que va començar
ahir,
recordaran,
per aquell assassinat
de l'estació
d'autobusos,
que en fi,
suposo que no els hi mereix
gaire més comentaris.
Aquí també estàvem
parlant d'un acusat
de nacionalitat ucraïnesa,
però evidentment
tampoc
no vinculem
una vegada més,
tot i que se'ns pot acusar
als mitjans de comunicació
moltes vegades
de dir això,
aquest home
de nacionalitat ucraïnesa
acusat de matar
un home
de 83 anys.
Bé,
aquella podria haver-hi
un presumpte
tema relacionat
amb homosexualitat,
amb relacions sexuals
als lavabos
de l'estació d'autobusos.
I aleshores
és un home,
la víctima,
un home de 83 anys
i l'acusat
és un jove
de nacionalitat ucraïnesa.
Sí, em sembla que diu...
Que això va denunciar
també una certa inseguretat
a l'estació d'autobusos.
Igual que hem parlat
del tema dels bancs
i de les caixes,
en aquell moment,
els fets es remunten
a l'any 2007,
es va parlar també
d'una certa inseguretat
al voltant
de l'estació d'autobusos.
I això és que sempre
que hi ha d'haver casos
d'aquests violents
és perquè després
hi hagi canvis,
canvis amb el que sigui,
amb les normes,
amb les lleis,
amb els espais.
Sempre que passen
aquestes coses,
doncs ho podríem traslladar
igualment al tema
de les entitats bancàries.
Potser fets d'aquests
han de fer legislar
i sempre a partir
de fets lesius
es mobilitza,
la societat es mobilitza
l'administració
per canviar usos,
normes, espais, etcètera.
Vull dir que no conec massa
el cas,
però evidentment...
Home, el cas de l'estació
d'autobusos
va obligar a reforçar
la seguretat.
Per tant,
aquest fet
va fer canviar
algunes coses
de l'estació d'autobusos.
Alguna cosa, Rafa?
No, no.
O canviem,
deixem la crònica negra?
No, deixem la crònica negra,
però jo,
en tot cas sí que feixo això,
vull dir,
gràcies,
bueno, gràcies,
gràcies,
però una conseqüència positiva
va ser aquesta,
no?
Va ser que l'estació d'autobusos
s'ha reforçat una miqueta
que era bastant cutre.
Sí, a més,
en fi,
més enllà de la seguretat
també s'ha pintat
i ha millorat una mica
tota la...
Una mica,
encara necessita millorar
moltíssim, eh?
I una cosa,
estem parlant en aquest cas
també d'un possible
assassinat per homofòbia.
Tots aquests
tres actes
de la crònica negra
aquesta que tenim sobre la taula
tenen un fet en comú,
que és la intolerància
a la diferència.
Per tant,
tenim un camí
molt llarg.
O sigui,
tot el que és diferent
vaig a parell,
no?
El que deia jo abans,
el que no entenc
és que em puguis matar
per una cosa diferent,
no?
Però la dona
que no et d'allò,
la que no et dona els diners,
la que no...
al banc,
la que, doncs,
a casa no et deu fer el sopar,
la que...
el que, doncs,
té una tendència sexual
que no és la teva,
i jo crec que es resumeix
amb això,
amb l'atac
a la diferència,
amb la intolerància.
I per això
jo he parlat
de valors socials,
perquè si no parlem
de valors socials
i parlem només
d'educació,
sembla que la responsabilitat
la té a l'escola.
No, l'escola
en té una responsabilitat,
però la societat
en té una altra.
Sí.
Jo quan feia referència
a l'educació
em referia a això,
a els valors socials
i de la pròpia
educació de valors,
al voltant de la televisió.
Però, clar,
la televisió,
quins interessos
hi ha al darrere
d'aquests programes.
És molt complex.
Però mentre Telecinco
no faci
una reflexió
sobre aquest tema,
segurament tindrem
un xaire d'audiència
altíssim
que està
captant uns valors
o contravalors
que són els que estan
imbuint la societat.
Evidentment,
aquí volia anar a parar.
I tampoc hi ha que l'ocupació
de Telecinco, eh?
Sí, sí,
Telecinco i d'altres,
evidentment.
Un toc d'optimisme, eh?
Hi havia 350.000 persones
aquest cap de setmana
a l'estadi de Montjuïc,
a la festa dels súpers,
i allà hi havia uns valors
divertidíssims, eh?
Jo no tinc canalla
i vaig anar a veure només
què estava passant
i què estaven fent.
I era impressionant
veure tota aquella canallada
amb els seus pares,
amb els germans,
doncs intentant
a través d'un programa
de televisió
del Canal Super...
del Club Super 3,
doncs inculcant
en aquesta canalla
fer-los conèixer
altres coneixements
i altres valors.
Per tant,
també fem un toc
d'optimisme amb el tema, eh?
Si nosaltres som molt optimistes.
És que sortirem d'aquí...
No, no, no,
al contrari.
Jo crec que jo som molt optimista
i el Ricard també.
Jo els convido...
Els convido a sortir en tren.
Per què?
Perquè estàvem parlant
de l'estació d'autobusos,
malauradament,
per aquests fets
de fa tres anys
que han anat a judici
i estava pensant
de recuperar una notícia
que crec prou important
de la setmana passada,
o dues notícies
relacionades amb l'estació
amb l'estació de trens
i amb els trens en general,
que és, d'una banda,
la licitació d'una primera fase
de les obres de remodelació
de l'estació,
una reivindicació històrica,
podríem dir,
de la ciutat de Tarragona
per les condicions de l'estació,
perquè parlàvem
de l'estació d'autobusos,
però, déu-n'hi-do,
també l'estació de tren,
i que suprimirà
les barreres arquitectòniques
que hi ha en aquell espai.
I, d'una altra banda,
recordem que la setmana passada
es va firmar,
es va acordar
el traspàs
del servei dels trens
en regionals de Catalunya
al govern de la Generalitat,
seguint el tema de Rodalies.
I aquest és un tema, també,
que als tarragonins
ens interessa especialment,
perquè, en fi,
forma part de la nostra mobilitat
si agafem el tren
per anar a Barcelona
o per anar a qualsevol
altre punt de Catalunya.
Vinga, Núria,
què et semblen
les dues notícies?
Tu, que sempre t'agrada
parlar molt de transport públic.
Jo, que sempre parlo
de transport públic
perquè em toca.
Ens han traspassat
els regionals,
com sempre,
jo segueixo dient,
ens estan encolomats
però morts,
això sí que són morts,
i no el què d'allò.
Ens estan transferint
unes instal·lacions obsoletes,
ens estan transferint
uns convois
que són de l'any
de la Maria Castanya.
Per tant,
no esperem
que d'avui per demà,
perquè a partir d'ara
ho porta la Generalitat,
sigui l'òstia en patinet
i que tinguem trens
a tot i pleni
que funcionin
i estiguin nets
i que vagin a l'hora.
No.
Això, per descomptat,
que no passarà.
Una altra cosa,
s'han deixat
de transferir-nos
les mitjanes distàncies.
O sigui,
aquests no hi tenim
cap mena de control.
Perquè un tren
que surt de Lleida...
No són els mateixos?
No, no, no.
O sigui,
a l'altària
que surt de Lleida
i va a Barcelona,
aquest no ens l'han traspassat.
Ens estan transferint
els Catalunya Express.
Ens han traspassat
els Catalunya Express,
perquè la gent
i els regionals
i els regionals
i els regionals express,
però no pas
la tecnologia putta,
aquesta se l'ha encarat.
Per tant,
jo crec que és un pas
que ens l'hagin
traspassat
ja el que era
els regionals,
però no ens han traspassat
el que eren
mitjanes distàncies.
En quant
a remodelacions
d'estacions,
jo he dit
alguna vegada
en aquesta tertúlia
que potser
t'ha raonat
s'hauria de plantejar
canviar l'ubicació
de l'estació.
Vinga, Manel.
No, no,
evidentment, no.
Però mentrestant...
Mentrestant apedassem
el que tenim,
però mentre anem
a gastar en calés
i fem pedaços,
ja direm,
hem invertit aquí
X milions,
no sé què...
És a dir,
tu creus que aquestes inversions
poden anar en detriment
d'un possible futur
canvi de traçat
de la via
i de l'estació?
Sí,
les ciutats modernes,
i soc molt breu,
tenen un púl,
un nus de comunicacions
on hi ha els trens,
on hi ha els autobusos,
on hi ha els aeroports,
on hi ha absolutament tot.
A Tarragona
ho tenim tot disgregat.
El que no podem fer
és per atendre
que hi hagi una mobilitat
i que la gent
vagi de l'estació d'autobusos
o a l'estació de trens
si no ho tenim ben organitzat.
Però, de fet,
també hem de ser realistes.
La situació pressupostària
de les administracions
i el moment que vivim
pot ser això que dius,
que és l'ideal
i que fora, evidentment,
i em sembla que tots plegats
ja estem d'acord,
de canviar l'ubicació
i fer la més central,
peria del Tarragona, etcètera.
Això és un projecte
a llarg termini
que significa molts calés.
Però, mentrestant,
què fem?
Continuem amb una estació cutre.
Jo crec que tots els esforços
per dignificar l'estació
són esforços ben esmarsats.
Però és que això
és com el pantano de Vilabert,
que Primo de Rivera
va dir farem un pantano Vilabert
i encara de darrant
va sortint recurrentment el tema.
Però vols dir que la no remodelació
vol dir que aquests calés
s'estalviaran
o es reservaran
perquè en un projecte en el futur
es pugui fer
l'estació central o l'altre lloc?
A veure,
i ja m'està bé
que la dignifiqui
ni que d'això,
però
si no hi ha un projecte
de modificació
d'ubicació
de l'estació
a data d'avui,
arreglant aquesta
el que farem
és allargar-ho tot
moltíssim.
A veure, Rafa,
que a tu també t'agrada
parlar molt d'això.
No, jo estaria d'acord amb la Núria
si no fos
perquè aquesta ciutat
em fa una por immensa
perquè quan diem
no, però és que millor
seria fer un projecte
que tremolem.
Clar, jo és que fa 20 i escaig d'anys
que sóc tertulia d'aquesta emissora
i per tant
el tema de l'estació
ha sigut un tema clàssic.
El dia que me la remodeo
d'ingui a la Canvín
hauré perdut una...
De què parlaré, Rafa?
La diré a per inaugurar.
Hauré perdut un amic íntim, no?
El Rafa es convidarà
a esborçar tots.
Però a veure,
el que és veritat
és que jo l'altre dia
algun dia que he anat
amb ma mare
que és una persona gran
i has de passar la via 2
o la via 3
t'has d'anar una hora abans
perquè no està preparada
per minusvales,
no està preparada
per gent amb discapacitat.
Ni per portar maletes.
No està preparada
ni per portar maletes.
Per tant,
és que això
no és que sigui urgen,
és que s'hauria de fer ja
fa molts anys.
Això ho hem d'emprendre.
I l'altre,
bueno,
doncs una part de tot
el sistema d'infraestructures
d'aquesta ciutat,
d'aquest territori
que hem tingut molt mal a sobre
amb els nostres polítics.
Sempre.
I el tema dels regionals,
del traspàs,
recordeu,
ara fa un any
de rodalies, no?
Sí, però escuteu,
però què ens estan traspassant?
És que aquí,
vull dir,
no és que
què ens estan traspassant,
perquè perquè sigui
de la Generalitat,
jo estic d'acord,
vull dir...
Un marron,
ens estan traspassant.
És a dir,
que aquests mil·lents
de terragonins
i terragonines
que agafen cada dia
el tren
per anar bàsicament
a Barcelona,
perquè, en fi,
és el trajecte més...
Si jo al final
no aconsegueixo
anar a Barcelona
i tenir un tren
cada mitja hora
que em porti
en tres quarts d'hora
a Barcelona,
què m'han traspassat?
I tu creus que això
amb la Generalitat
també serà inviable.
Però amb quines vies,
amb quins trens,
amb quin horari,
amb quins treballadors,
amb quins recursos?
És que aquest és el tema.
No, jo l'únic...
Ara protestaré més a prop.
Que poso en dubte
és que aquest traspàs
sigui així.
Al darrere no hi ha calés
i em sembla que sí,
que hi ha una partida
pressupostaria
de traspàs a la Generalitat.
Sí, però clarament
és suficient,
perquè ja ha passat en rodades.
Però és que es pot donar
aquesta impressió,
que és un traspàs,
ala, arregla-te com ho podes,
i em sembla
que és alguna cosa més que això.
però, malgrat, evidentment,
tens raó amb això.
Ara, bé,
s'han d'arreglar vies,
s'han d'arreglar catenàries,
bueno, totes aquestes coses
per millorar la mobilitat
i la rapidesa.
Però, Manel,
és que això és el que volia dir...
Però és que no ho veig...
No ho sé.
No, no, però...
Tu que no és que sigui així.
És que potser m'he explicat malament.
És que potser m'he explicat malament.
És a dir,
les infraestructures,
és a dir,
la xarxa viària,
les catenàries,
això de qui és?
De l'Estat.
És de l'Estat.
De DIF.
Clar, vull dir,
per tant,
aquest és el problema.
Si en traspassen els autobusos,
però les carreteres
continuen sent de l'Estat
i l'estan amb l'esfalte...
Aquí passa la gestió, eh?
La gestió dels trens.
Sí, clar,
la gestió dels trens.
Clar,
tu pots decidir
quan val el bitllet
i quins horaris faràs
i quina és l'empresa de neteja.
Aquí ho farem millor, això, home.
Per tant,
quan plogui,
quan hi hagi pluges torrencials,
tornarem a tenir la catenària
de Vilanova i L'Egiltruc,
que una altra vegada caurà
i s'inundarà els túnels.
Però si som més eficients,
millorarem la mobilitat.
Tornem per aigües,
pels clients.
Donem una oportunitat
al govern de la Generalitat,
que a més s'estrenarà,
perquè serà el nou govern,
sigui quin sigui,
s'estrenarà amb aquesta competència.
En fi,
acabem la tertúlia.
Avui, d'un i do,
molt marcada
per les notícies
de successos de la jornada,
però també recuperen
alguns temes de la setmana passada.
Amb Núria Palai,
Manel Castanyo i Rafa Muñoz,
a tots tres,
moltes gràcies.
Que vagi bé el dia
i fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.