Som ja en el temps de la tertúlia.
Aquesta estona que dediquem cada dia,
al matí de Tarragona Ràdio,
a comentar l'actualitat de la jornada i també de la setmana.
Avui una tertúlia que compartim
amb l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Molt bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
També amb el vicepresident de la cooperativa obrera tarragonense,
Àngel Conesa.
Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I la tercera convidada, que ara arribarà de seguida,
la companya periodista de la redacció del diari de Tarragona,
Raquel Sánchez.
Tres veus, tres opinions per comentar
algunes de les notícies del dia i de la setmana.
La veritat és que portem de manera gairebé monogràfica
tota la setmana parlant de la resposta catalana
a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Una resposta que d'alguna manera es plasmarà clarament
demà dissabte a Barcelona
amb aquesta manifestació convocada a partir de les 6 de la tarda
amb la senyora al capdavant
i també amb el lema, amb la pancarta
Som una nació, nosaltres decidim.
Ahir finalment es va arribar a un acord
sobre la capçalera de la manifestació
després d'uns quants dies de debats, de polèmiques
i segons alguns, fins i tot alguns polítics,
de fer el ridícul.
Perquè d'alguna manera, Àngels,
s'ha fet el ridícul aquests dies
amb tants debats i tantes polèmiques?
Jo em penso que no és un temps,
una qüestió temporal,
sinó que fa molt de temps que fem el ridícul
en molts aspectes respecte amb això.
no sé, vull dir, avui s'han sentit molts debats,
s'han sentit moltes opinions
i quan reflexionem així profundament,
vull dir, a part del tema de la manifestació en si,
que em penso que ja hem de ser possibles
tots ser-hi el màxim possible,
perquè és un tema que s'ha de fer,
vull dir, toca.
Vull dir, aquí s'hauria de fer moltes reflexions
de com s'ha portat tot el tema de la reforma estatutària,
vull dir, fins i tot, vull dir,
com s'ha gestionat, vull dir,
i no ho sé, no ho sé,
inclús ara que es parla que hi ha tants recursos
al Tribunal Constitucional,
vull dir que a mi em fa una miqueta de por,
quan estan parlant ja de canviar la Constitució,
jo dic, millor que no la toquin,
tampoc ja està bé tal com està, no?
És que el debat és molt complex
i té moltes possibilitats.
Rafa, el debat d'aquests dies
sobre la pancarta, la senyera,
la capçalera de la manifestació...
Sí, sí, jo em vull centrar en això,
perquè l'altre és motiu de...
L'altre podem parlar de la continuació,
si volen, també.
No, vull dir, no,
perquè l'altre tema és un tema més complicat,
perquè és un tema d'un Tribunal Constitucional
que està obsolet,
que tothom reconeix que està finiquitat
i que, en canvi,
en els estertors finals de la seva agonia,
doncs dic d'una sentència, no?
És una miqueta absurd.
L'altre, a mi,
més que no sé si hem fet el ridícul,
però és preocupant,
perquè jo crec que en aquests moments
qualsevol divisió que es visualitzi
des de l'exterior de Catalunya
es visualitza com una feblesa del país
i es visualitza, en tot cas,
com una fractura que no és bo.
Jo penso que hi ha moments en què són moments d'unitat
i penso que en els moments d'unitat
qui ha de demanar són les institucions,
perquè estem parlant d'un estatut
que, en definitiva,
és una cosa institucional.
Per tant, aquí jugar,
a veure qui és més independentista,
qui és més guapo,
qui és més maco,
qui porta la senyera més gran
o la pancarta més gran,
penso que ens afebleix com a poble.
La solució final els agrada?
Si l'han pogut veure
o l'han sentit com l'han explicat,
la gran senyera portada en forma de llençol
al mig de la manifestació,
al capdavant de la manifestació,
amb el president de la Generalitat
i el president del Parlament
i els expresidents de la Generalitat
i els expresidents del Parlament.
I a banda i banda de la senyera,
som una nació,
per una banda nosaltres decidim per una altra.
I just al darrere,
tots els líders polítics
i les entitats organitzadores,
un altre cop amb la pancarta,
tots junts som una nació,
nosaltres decidim.
Els sembla una solució de compromís?
Els agrada?
És una solució de compromís,
a mi personalment no m'agrada gens,
vull dir,
em penso que hi hauria d'haver una única,
sigui la que sigui,
o bé la senyera o bé la...
La pancarta.
La pancarta que els organitzadors han fet,
però vull dir,
això és un compromís,
és una mica xapossero,
vull dir,
encara que digui estar tot amb la mar de content,
vull dir,
jo trobo que és una mica xapossero.
És una solució de compromís a posteriori.
Per tant,
les solucions de compromís a posteriori
és com...
Però són compatibles.
les dues qüestions, no?
Sí, sí.
La pancarta, el lema i la senyera?
Sí, sí,
el que passa és que a mi m'agués agradat
que aquest compromís
haguéssim pres abans de tot el merdèque que han fotut.
Parlen malament,
i clar,
i català,
i això s'havia de fer abans.
Abans de sortir els mitjans de comunicació,
abans de sortir...
Abans que els altres se n'aprofitin
d'aquesta feblesse interna,
abans d'això és quan s'han de fer els compromisos.
No després,
perquè després sona això,
sona a un compromís,
a veure si ho arreglem.
La persona que va pel carrer,
té clar que no hi ha hagut entesa,
que ha arribat amb una solució de compromís,
com diem,
però no hi ha hagut aquesta unitat
que estem reclamant.
Escolta'm,
el que sigui,
vinga,
hem de posar un gat al davant,
posar el gat,
i tot darrere el gat.
Ara, d'altra banda,
jo el fet que vagin,
per exemple,
els expresidents de l'agilitat
i del Parlament,
em sembla molt correcte
i m'agrada.
És una imatge d'unitat,
que saps que serà una imatge d'unitat, no?
És una imatge d'unitat,
i a més,
una imatge d'unitat institucional,
i que, a més,
en tronca amb el passat
i per veure el futur.
I això és bo.
Avui, de fet,
preguntem també als oients
al matí de Tarragona Ràdio
si anireu a la manifestació
d'aquest dissabte a Barcelona
contra la retalla de l'Estatut.
Podeu participar
a través del grup
de Tarragona Ràdio al Facebook,
podeu participar també
a través del correu electrònic
a l'adreça
almatia.tarragonaradio.cat.
Més enllà de si van o no van
els nostres contartulis,
consideren necessària,
en qualsevol cas,
la convocatòria d'una manifestació,
com la de demà?
Jo crec que sí que és important,
però a mi em preocupa molt
què passarà el dilluns.
És a dir,
ja està feta la manifestació,
ja tots estarem com a contents,
lleugerits alguns,
i ara què?
Ara què?
És una bona pregunta.
I ara què, Rafa?
És que jo,
quan ho he dit a l'Àngel...
No vas a fer la mateixa pregunta.
Sí, no,
i anava fent més
el mateix comentari
i canviem una miqueta el terç.
L'altre dia,
en el partit d'Espanya
contra l'Alemanya,
anava pel carrer,
anava a veure els focs
i hi havia una colleta de joves
amb una certa intoxicació etílica
ja en aquelles hores de la nit
i un deia
¡Soy espanyol!
I llavors em mirava,
i li vaig dir
¡Perfecto, chico!
I cuando pierda
també ens n'has espanyol o no.
Perquè clar, vull dir,
quan tot va rodat
i tot va bé
i tot és bonic,
llavors és molt fàcil
ser espanyol,
ser català,
ser estatutari,
ser no sé què.
I això portat a la manifestació
vols dir que demà
hi haurà molta gent
que actuarà com a catalans
i llavors demà
hi haurà molta gent
que actuarà com a catalans
i dilluns,
escolta,
ja hi ha complert
i he anat a la manifestació
per tant no m'emprenyeu més.
Jo tinc aquesta impressió.
Deixeu-me saludar
la Raquel Sanz,
companya periodista del Diarit
Raúna.
Raquel, molt bon dia.
Hola, molt bones.
Hem començat parlant
de la manifestació de demà,
sobretot al principi
d'aquesta polèmica
que hi ha hagut
en els últims dies
finalment resolta
sobre la capçalera
de la manifestació.
Quin comentari
et mereix tot el que ha passat
d'aquests dies
i la solució final?
Bé, lamentable,
lamentable.
El fet d'haver de competir
per un lema,
el fet d'haver de competir
per veure qui treu
més rèddit política
a una manifestació,
doncs bé,
és una mica
la demostració
de cap on està tendint
la política
en els últims temps,
no?
Jo crec que
la manifestació
ben entesa
i ben feta,
doncs,
no sé,
jo potser també
m'hi posaria
al darrere de la manifestació,
però clar,
algú dels que es anirà
a manifestar demà
es manifestarà
contra gent
que ha redactat un estatut
tot i saber
que aquest estatut
moltes vegades
podia ser
en molts punts
anticonstitucional,
perquè això
qualsevol jurista
que s'acabés de llegir
l'estatut,
ja més enllà
d'interpretacions polítiques,
doncs bé,
ho deixava ja
amb...
si més no en incògnita,
no?
Llavors,
algú es manifestarà
contra gent professional
que ha fet un estatut
sabent que era
anticonstitucional?
Ho dubto.
Jo crec que
al final
tots es manifestaran,
uns qui més,
qui menys,
especialment a nivell polític,
a favor dels seus interessos
i poc,
poc a favor dels interessos
de Catalunya,
jo crec.
En qualsevol cas,
tenim la cita demà.
Recordem,
a més,
que avui hi ha un ple
de l'Ajuntament
de Tarragona
extraordinària,
dos quarts de dues,
amb una moció
que votaran conjuntament,
que han redactat
i que votaran conjuntament
el Partit dels Socialistes,
Convergència Juní
i Esquerra Republicana.
Consideren també
que és necessari
que els ajuntaments
que al món local,
en fi,
hi ha hagut algunes expressions
aquesta setmana
i avui veurem
la de Tarragona,
l'Ajuntament
i també la Diputació
facin pronunciaments
d'aquest tipus.
Home,
i així no es barallen,
sí,
si han de tornar
una altra vegada
a fer un plenari
per barallar-se
i per tornar
una altra vegada
històries de vendetta,
no,
perquè llavors encara
empobriran
més imatge del país.
És que l'objectiu
dels plenaris
d'aquests
serà de fixar,
com deia una mica
la Raquel,
les postures
de cadascú
altra vegades,
és a dir,
defensar els arguments
d'uns i dels altres
i vull dir,
bueno,
no ho sé,
al final sortirà
en la Casa Tarragona,
ja sabrem,
sortirà un text
aprovat per tres partits,
no,
i un altre que votarà.
I el vot en contra
i la posició en contra
del Partit Popular.
Ja ho sabem,
doncs ja està.
Però està bé
que com a mínim
es debati aquestes qüestions
o...
Raquel?
Sí, sí,
clar que està bé
que saber a nivell local
quin és el posicionament
i conèixer els arguments
dels polítics
més propers a nosaltres.
Sempre està bé això,
el que passa és que
jo crec que hi ha tants
i tants temes,
especialment el finançament català,
que jo crec que aquí sí
que es necessitaria
la unitat de tots plegats
i un plenari
i explicar bé la gent
tot el que està passant,
que clar,
a veure,
a mi el que em puguin explicar
al plenari
de l'Ajuntament de Tarragona
m'ho han explicat al Parlament,
m'ho han explicat
a les notícies
durant tota la setmana,
llavors,
bueno,
necessari o no,
està bé conèixer
les seves opinions,
però clar...
A mi fa una miqueta de pudor
que estem passant
als ajuntaments
tota una sèrie
de discussions
que no corresponen.
Jo recordo
el tema del Burka,
vull dir,
ja tornem a aquest tema,
són temes del Parlament,
són temes del Govern
de la Nació,
són temes que l'Ajuntament
hi pot dir la seva cosa,
però penso que l'Ajuntament
té altres problemàtiques
que han de discutir
i que han de...
i en les quals
probablement és molt més fàcil
trobar unanimitat.
Avui ja he convocat
aquest plenari,
avui,
en el càpítol de previsions,
també,
i si no feien les coses,
coneixerem el contingut
de la sentència.
Bé, coneixerem.
Es publicaran aquests
milers de pàgines.
Mil folies.
Mil, no?
Solament jurídics, no?
I què ens podem esperar,
Rafa?
Què creus?
Jo no me'ls llegiré,
els mil.
Però...
Però te llegiràs les mil pàgines
ni tu ni ningú.
No, ni ningú no,
però ciutadans de carrer,
suposament.
Home, el que serà interessant
serà veure com els serveis jurídics
de la Generalitat
ara fan que això
pugui encaixar bé
amb el desenvolupament
estructurari
que s'ha fet en aquests anys.
Perquè recordem,
aquesta sentència
surt amb molta posterioritat
a la publicació de l'Estatut.
Quatre, quatre.
i de l'Estatut
se n'han derivat lleis.
Jo, per la part que em toca,
per exemple,
la Llei d'Educació de Catalunya.
Aquesta setmana
un altre contartul·li
posava aquest exemple.
Clar, la Llei d'Educació de Catalunya
no només s'ha publicat ja,
sinó que s'ha començat a desenvolupar
en decrets, ordres, resolucions.
Clar, això com afectarà?
Doncs això és important.
I aquí sí que s'hauria de fer
un treball d'enginyeria jurídica
importantíssim
per no caure
en situacions contradictòries.
Entrem en un procés
de discussió d'altra vegada
en què, en la línia
del que diu ell,
vull dir que direm
això està bé tal com està
i tal, ja ho fèiem bé
i això ja s'ajusta
amb la sentència que ha sortit.
I els altres diuen
no, perquè ens esteu passant
i no sé què.
I tornarem a entrar
en una època
de discussions bizantines tremendes.
Jo crec, no sé,
vull dir, ara
estator o pasado,
vull dir, una mica
aquells que defensaven
que millor no tocar res
de l'Estatut que teníem,
vull dir, una mica dius
potser tenien tota la raó.
No, vull dir, no sé.
No, no, un cop surti
de la sentència
ara s'haurà d'analitzar
i tot plegat
però és veritat
que són quatre anys de llei,
són quatre anys
de reglamentacions
que, clar,
que poden entrar
en moltes contradiccions
amb el que diu
la sentència del Constitucional
i, home,
serà una feina
interessant i important.
També crec que
se serà especialment sensible
amb algunes lleis
que ja estan desenvolupades
perquè una cosa
és que ho digui l'Estatut
que això, doncs,
pot ofendre
i una altra cosa
és el desenvolupament
de determinades lleis
que, home,
com, per exemple,
la llei d'educació
que esperem que ningú
s'acudeixi a recórrer-la
ni a tocar-la.
Esperem, esperem.
Ara, les begueries,
per exemple,
clarament estaran afectades, eh?
Home, però ja estan afectades
pel Consell de Garanties Estatutàries,
que ja no és
ni el Tribunal Constitucional.
Vull dir que
alguna cosa s'ha fet malament
amb aquesta llei.
No, és que he tocat
el tema de les begueries
i com que queda un tema
que la tertúlia
va ser un tema
d'aquells reincidents, no?
Sí, sí.
Ahir vam tornar a parlar
d'aquesta qüestió
de la tertúlia
perquè havia sortit
el dictamen
del Consell de Garanties Estatutàries
on tocava un punt clau
que, a més,
ens afecta territorialment
claríssimament,
que és el tema
de la begueria, no?
Del que seria
la divisió
de l'actual província
en dues begueries.
I perquè molts de nosaltres,
i en la línia
del que apuntava abans l'Àngel,
ja fa temps
que anaven a dir
escolteu,
hi ha coses
que potser no cal tocar-les ara,
vull dir que
hem de ser una miqueta
més prudents.
En canvi,
aquesta pressa legislativa
que hem tingut
en el darrer any
o en els darrers dos anys,
bueno, doncs...
Només,
i sobretot
el tema de les begueries
és una cosa
que s'ha de fer bé,
que s'ha de raonar
per no crear
una nova capa d'administració
i semblava
que creàvem aquí
la begueria,
que la diputació
d'un dia per l'altre
desapareixia
i que tots els funcionaris
d'un lloc
passaven a l'altre
amb la maleteta.
Home, doncs,
evidentment,
era una cosa
que s'havia d'estudiar bé
i ja està vist
que no estava gaire estudiat.
No, a mi em preocupa,
vull dir,
potser sortir una mica
del tema,
em preocupa una mica,
dient,
quan vam aprovar
el primer estatut
de Catalunya,
i quan se va aprovar
la Constitució
m'adonava
que hi havia
un esperit
d'entendre'ns,
és a dir,
fer una cosa
per tots
i l'Estatut
es va aprovar
d'una manera
en un moment
en què deien
pobres catalans
o pobres no sé què,
tant de temps
que han estat patint
i tal,
donem-los coses
perquè, vull dir,
s'ho mereixen
pobra gent,
una miqueta
i a mi de la decisió
que ha passat el temps
aquesta actitud
ha canviat completament
dient
aquests catalans
s'estan passant
això i tal
i estem fent
un tirant darrere
però és que
i ho deia una mica
amb el debat constitucional
jo no sé si
si féssim la Constitució
ara seria millor
o pitjor
perquè no sé
si hi ha aquest consens
que hi havia
en aquell moment
de poder fer
tirar endavant
un país
d'una manera democràtica
i tal
jo crec que aquest sentiment
s'ha perdut
o s'està perdent
i a mi això
realment és el que em preocupa
Clar, perquè la situació
és evident que ha canviat
històricament
fa 30 anys
sortíem d'una dictadura
de 40 anys de dictadura
i ara portem 30 anys
de democràcia
i en fi
segurament
alguna de les aspiracions
o de les expectatives
que es tenien
fa 30 anys
ara es consideren
poc adequades
Sí, em vull endolent
perquè recordem
que la Constitució del 78
no deixa de ser
una Constitució possibilista
és una Constitució
que es fa determinat
en el que
recordem que hi ha soroll
de sabres als quartels
alguns no se'n recorden
però hi havia aquest soroll
Però acceptada
per tots els partits
que hi havia en aquell moment
O clar, és que no hi havia més remei
vull dir
perquè o era això
o el no res
per tant
aquí sí que va ser
un esforç d'enginyeria
jurídica importantíssima
per procurar
que la cosa
sortís en pau
ara seria impossible
segurament
Home, és com aquell
que no té res
que a poc que té
ho valora moltíssim
i és capaç
d'entendre's
amb el germà
per no barallar-se
per la joguina nova
i aquell que té de tot
i té tantes joguines
doncs ara vull aquesta
ara vull l'altra
i jo vull aquell altre
i suposo que les coses
en el context
de necessitat
en el context històric
que es va viure
a la redacció
de la primera Constitució
és molt diferent
de l'actual
on tornem al mateix
cadascú defensa
els seus interessos polítics
que no responen
jo crec que
a una defensa
dels interessos
dels ciutadans
sinó que malauradament
moltes vegades
responen a la defensa
dels interessos
per mantenir
el lloc de poder
recuperant la pregunta
que feia fa una estoneta
l'Àngel Cunesa
i ara què?
és a dir
i després de la manifestació
què?
respostes
tenen alguna resposta?
és a dir
creuen que hem d'anar
ràpidament
el més aviat possible
a les eleccions
que recordem que
s'han de convocar
a la tardor
pot augmentar
el sentiment independentista
com diuen alguns
davant del rebuig
o davant de la sentència
del Tribunal Constitucional
Catalunya més o menys
ha de continuar
amb les relacions
que té actualment
en el marc de l'estat espanyol?
No ho sé
A mi sempre hi ha
de més jovenet
m'explicaven
que no sabem
si és pitjor
ser separatista
o ser separador
i en aquest moment
ens trobem
en una situació
bastant de separador
és a dir
dona una mica la sensació
i hi ha una persona
que et fas gran i tal
dius
ostres
has intentat moltes coses
que sigui l'estat federal
que sigui
l'estat de les autonomies
i veus que aquestes coses
vull dir
no avancen
més aviat intenten tirar enrere
evidentment
que pot haver
gent
que identifiqui
i s'identifiqui
amb un esperit
més independentista
de dir
escolta
si no podem encaixar
en aquesta situació
escolta
ja ens ho farem
nosaltres
si podem
però no ho sé
és una sensació
però de moment
encara la majoria
com a mínim electoral
encara està lluny
no no sé
evidentment
per tant
seguir
anar fent com estem
suposo que el que es farà
o el que s'ha de fer
és que el govern de Catalunya
sigui el que sigui
després de les eleccions
però s'haurà de tornar a pactar
amb el govern de Madrid
i haurà de
allò que el Tribunal Constitucional
ha dit negre
diran
doncs home
fem-ho gris
o a veure si això
ho podem colar per aquí
i això funcionarà
Rafa
jo crec que hi ha dues preguntes
la primera
què hem de fer
doncs primer és
mirar la sentència
amb molt de deteniment
els experts
els tècnics
si és possible
que no siguin
els mateixos tècnics
que van elaborar l'estatut
seria bo
que hi fossin nosaltres
mirar-se-la amb molta cura
amb molt de sentit comú
per veure
què és
salvable
i hi ha vegades
que escolteu
la porta gran
està tancada
però hi ha portes
pel darrere
que es poden també
passar
i finestres
bueno
doncs això
aquesta feina
que s'ha de fer ara
per procurar
que el país
no pateixi més
el necessari
i en segon lloc
el tema de les eleccions
penso que és una vegenada
el fet d'aquesta sentència
algú li ha sorprès
aquesta sentència
primera pregunta
que faig
a mi en el cas
m'ha sorprès
que hagi sigut tan ràpid
en donar-la
perquè jo pensava
que ja no la donarien
però una vegada
que l'han donat
i en la línia
del que ja es preveia
ha avançat les eleccions
per a què?
amb la despesa
que suposen les eleccions
perquè aquí
quan ens interessa
diem que el país
no està per
despeses importants
i quan ens interessa
diem que sí
les eleccions
són al novembre
ara ve l'agost
que és un mes inhàbil
per tant
escolteu
dos mesos
que facin la feina
que han de fer
que l'acabin de fer
i llavors que es convocin
a eleccions
i que decideixi Catalunya
Raquel
no i a part que
jo crec que avançar
a les eleccions
i per tant
avançar la campanya
tot i que ja estem
en pre-campanya
també és com crear
un món irreal
i un món fictici
al voltant de tot el tema
de la sentència
de l'Estatut
jo vull veure
què fa cadascú
des de la seva posició
el que li toca
a l'oposició
a l'oposició
el que li toca
al govern
al govern
i vull veure realment
quines són les reaccions
dels partits
més enllà d'una campanya
en què
doncs bé
tots m'ha vindrat
a explicar
el meravellós que són
i el meravellós
que ho farien tot
no no no
realment què feu
què fareu
s'ha de mirar
s'ha d'analitzar
el que passa
és que clar
ostres
no sé
en algun moment
se m'ha passat
pel cap de dir
no no
jo agafo els mateixos
articles
de l'Estatut d'Andalus
i ara impulso
recórrer'ls
jo també
al Constitucional
perquè algú
se n'adoni
que no és una guerra
Catalunya-Espanya
perquè va més enllà
d'això
perquè hi ha elements
objectius
i objectivables
que no s'han tingut
en compte
i que estan
exactament igual
a l'Estatut d'Andalus
i al català
i doncs escolta'm
que algú vegi
que això va més enllà
el que està clar
és que anem abocats
la casualitat o no
de la política
i del món de l'esport
anem abocats
a un cap de setmana
ple de símbols
amb una manifestació
que es preveu
multitudinària
dissabte
a la tarda a Barcelona
i amb un diumenge
al vespre
en què segurament
un altre cop
milers de persones
tornaran a sortir al carrer
per una victòria
si es produeix
que és probable
futbolística
de la selecció espanyola
són compatibles
les dues coses
anar a la manifestació
i celebrar la victòria
d'Espanya
en el Mundial de Futbol
no hi ha res més dur
que la realitat
suposo que hi haurà gent
que anirà a la manifestació
i que celebrarà la victòria
hi haurà gent
que desitjarà
que perdi Espanya
i no anirà a la manifestació
a lo millor
jo penso que la realitat
és tremenda
és plural
hi ha moltíssimes possibilitats
però déu-n'hi-do
el cap de setmana
simbòlic
jo crec que és totalment
compatible
que hi haurà
moltíssima gent
que es anirà a manifestar
pels drets
i sobretot
per la defensa
de les lleis catalanes
i que no per això
és que no hi ha cap altra selecció
ens agradi o no ens agradi
l'espanyola
és la que hi ha
llavors
home
doncs hi ha molta gent
que abans d'anar amb la francesa
abans d'anar amb l'holandesa
o abans d'anar amb qui sigui
va amb la selecció espanyola
és una cosa
crec que és totalment compatible
el que passa és que a Catalunya
tenim mil sensibilitats
hi ha la del que
com deia l'Àngel
se sent català
i no se sent espanyol
hi ha el que se sent català
i també se sent espanyol
hi ha el que se sent català
i que sentint-se català
sent que atraeix Espanya
i sentint-se espanyol
sent que atraeix Catalunya
hi ha moltíssimes sensibilitats
i crec que totes són respectables
i totes hi tenen cabuda
i segurament mai com ara
mai com aquest cap de setmana
es veurà tota aquesta barreja
de sensibilitats
a part que el futbol és el futbol
no fotem
però Rafa
el futbol representa molt
i quan es juga un mundial
encara més
perquè la bogeria dels països
però recordeu
és una selecció espanyola
i qui embarca els gols
d'aquesta selecció espanyola
i set jugadors del Barça
però per això ho estic dient
i el que ens agrada el futbol
què hem de fer
amb qui anem
quins partits mirem
amb quins gols se lerem
a part que jo aniré a la manifestació
en tot cas
a defensar l'Estatut de Catalunya
que és un estatut
que està encabit
dintre de l'estat espanyol
i per tant
jo del que em queixo
no és d'estar dintre d'Espanya
em queixo
dels torres de llonses
del Tribunal Constitucional
que per motius polítics
més que jurídics
han emès una sentència
que ens perjudica
però si la sentència
del Constitucional
hagués sigut
una sentència favorable
a l'Estatut
de què estaríem parlant ara
i en canvi
jo no havia vist mai
tants banderes espanyoles
als balcons
d'aquesta ciutat
bueno jo crec que no ho havia vist mai
no mai segurament
mai
ni aquí
ni en molts altres llocs
i arribarà el 12 d'octubre
que serà la festa de la Hispanitat
i no en veuran cap de bandera
eren quatre
per tant
és un tema que
sí que té a veure
amb l'estat espanyol
però té molt a veure també
amb un sentiment esportiu
important
que és nacional
és que és curiós això
de les banderes
banderes espanyoles
i banderes catalanes
que han sortit d'alguna manera
en ràplica
pel tema de l'Estatut
per la coincidència
dels dos fets
i pots veure banderes
catalanes i espanyoles
el que passa és que
no oblidem que el tardofranquisme
es va apropiar
dels símbols
de l'Estat
aquest és el gran mal
d'aquest país
es van apropiar
dels símbols
i per tant ara
tenir una bandera espanyola
és símbol de ser fatxa
o de ser de dretes
o de ser espanyolista
o de ser no sé què
i no hauria de ser així
i no té per què ser així
jo de totes formes
he vist algunes banderes
no constitucionals
també
penjades
sí
al mig del carrer
al mig del carrer
amb establiments
hi ha banderes ben grosses
concretament
si no recordo malament
al carrer Sevilla
hi ha de ben grosses
amb el toro ben gros
allí
i tal
vull dir
hi ha gent per tot
sí
hi ha d'haver
però bueno
jo penso que
hem de acceptar
és com la senyera
amb el burro
jo penso que
tampoc passa res
hem de acceptar
la realitat
del país
que això és veritat
jo a mi el que em sorprèn
i permeteu a nivell personal
una mica
és que
aquest esclat
d'això és del futbol
i això no ho puc entendre
mira que ja soc futbolero
sí home
si tu vas al dàstic
però bueno
això només m'ha passat amb el nàstic
és curiós
doncs clar
hi ha gent que li passa amb el nàstic
hi ha gent que li passa amb el Barça
o amb la selecció catalana
hi ha gent que li passa
però jo penso que la gent
que ens agrada el futbol
vull dir
tu veus un partit de futbol
i segons va al partit
és prens posicions
dius
ha de guanyar aquest
que s'ho mereix
una mica
jo no vull que guanyi Espanya
sigui com sigui
ahir va fer un bon partit
jo vaig veure el partit
va fer un bon partit
tu me'n vas a guanyar
doncs molt bé
punto
però és que si el diumenge
en Moulanta
el juguen malament
i els mereix perdre
no vull que guanyi
de totes maneres
llavors
Àngel
no aniríem mai
amb el nàstic
per aquesta mateixa regla
de 3
dic que a mi només
me passa amb el nàstic
ah vale
per això jo
que dèiem
de les moltíssimes sensibilitats
només et passa amb el nàstic
50.000 sensibilitats
hi ha molta gent
que li passa
és que n'hi ha molts aquí
que van amb el nàstic
després van amb el barça
tot i que alguns
ho considerin
i amb la selecció espanyola
i amb la catalana
i amb la catalana
és que és
hi ha gent que té sensibilitats
per tot això
i nàstic eros antics
de tota la vida
que van en contra del barça
sempre
sí
per raons allò
per tradició familiar
que es perden els temps
Àngel
que faràs diumenge a la nit
veure el partit
sí segurament
segurament
deixem aquestes qüestions
simbòliques
i relacionades amb la política
i amb l'estatut
i amb la manifestació
de demà dissabte
deixem apuntar
una qüestió
que hi surti
a partir d'unes declaracions
de l'alcalde
aquesta setmana
hi ha hagut una roda
de premsa
d'una de les associacions
de veïns
de la part alta
sobre el tema
de la casa del Transseun
i ahir
que hi havia l'espai
línia directa
amb l'alcalde
on els ciutadans
poden preguntar
i formular queixes
i comentaris
sobre l'actualitat
de la ciutat
va haver-hi una veïna
que precisament
li va preguntar
a l'alcalde
sobre aquesta qüestió
i per primera vegada
l'alcalde Ballesteros
es va pronunciar
sobre el tema
de la casa del Transseun
i va dir
va plantejar
davant dels micròfons
la possibilitat
de treure
les pernoctacions
recordem que ara
a la casa del Transseun
hi ha
el que s'havia fet
de tota la vida
el servei
per donar
un llit
i un sostre
a persones indigents
i que en els últims mesos
s'havia incorporat
també un menjador social
promogut per Càritas
i gestionat
per la xarxa
de Santa Tecla
l'alcalde ahir
va plantejar
la possibilitat
de treure
les pernoctacions
per mirar
de reduir
els efectes negatius
o els problemes
de convivència
que segons alguns veïns
provoca la zona
Àngel
tu que més has estat
i continues vinculat
d'alguna manera
a aquest món de Càritas
i de la casa del Transseun
que el coneixes bé
què et sembla?
Primer que res
el tema dels Transseun
és competència
de l'Ajuntament
primer
legalment
no se n'ha fet mai
responsable
completament
sempre ha sigut
una cosa
que s'havia gestionat
des de Càritas
i tal
segon
a veure
jo recordo
fa 10, 7, 8 anys
i tal
la casa del Transseun
existia igual
i no hi havia
cap problema d'aquest tipus
hi havia uns professionals
que ho gestionaven
i la gent dormia
inclús allí
i no hi havia aquests problemes
vull dir
jo no sé què ha passat
jo no sé si és un problema
de gestió en aquest moment
és evident
jo vaig a la piscina
moltes vegades
i al baixar passo
per davant de la casa del Transseun
és veritat
que hi ha gent fora
esperant
però que les estan esperant
fent cues
deu ser per alguna cosa
pel menjador
deu ser perquè
pel nou servei
hi ha d'alguna manera
que dieu dir
quan arribi tal posto
s'acabarà la història
també les estàncies
al Casal Transseun
abans eren
màxim dos o tres dies
recordo
jo no sé si no és un problema
de gestió
en el fons
regal
com diu l'Àngel
si és competència
de l'Ajuntament
i és responsabilitat
a mi em sorprèn
les declaracions
de l'alcalde
perquè se m'acudeixen
moltes altres maneres
de plantejar-se
el problema
o la compatibilitat
d'aquest equipament
amb els veïns
que no pas diuen
no, no, mira
que no hi dormi
i apa
si em permets
només una cosa
jo recordo
en aquella època
que hi havia un alcalde
que no és aquest que hi ha ara
que deia
que si traiem la casa
de Transseuns
no n'hi haurien
de Transseuns
a Tarragona
no n'hi haurien
doncs
no, no
està per veure
però en tot cas
crec que és una cosa
que s'ha d'estudiar
molt més seriosament
s'ha de parlar
amb veïns
lògicament
perquè
doncs
s'hi genera molèsties
però com diu l'Àngel
s'ha d'analitzar
el per què
produeix aquestes molèsties
i abans de dir
no a les pernotacions
doncs potser
s'hi han de trobar
solucions d'un altre tipus
a mi el que em preocupa
és la sensibilitat social
que està
minvant
últimament
excessivament
perquè
és la casa de Transseuns
fa uns dies
era un centre
una casa d'acollida
a l'organització
Antibes
no fa tants anys
era el tema
d'un centre de menors
a l'esnò de Camp Clar
i quan no
la presó
és a dir
tenim una societat
que cada cop
demana més
que les administracions
s'actuïn
sobre col·lectius
que molesten visualment
però quan es posen
els mitjans
no els volem
al costat de casa nostra
i això és preocupant
per tant
què farem
la casa de Transseuns
la treurem
la col·locarem
en una
leproseria
en un lazaret
escolteu
escolteu
aquest és un tema
com veia
l'Àngel
i
Caritas
l'Església Catòlica
aquí ha fet
una tasca importantíssima
però aquesta tasca
importantíssima
no es pot fer
per caritat
la caritat
està molt bé
però això és un problema
institucional
i això és un problema social
i aquesta gent
existeix
i som
ciutats nostres
i viuen aquí
i estan aquí
de pas o no de pas
més igual
i el problema
és que si estan
causant molèsties
és per algun motiu
doncs arreglem-ho
arreglem les molèsties
és per algun motiu
aquestes persones
se les ha d'educar també
vull dir
jo és que vull tenir
una mica de sensació
jo passo cada dia
per allà al davant
a mi mai m'han molestat
mai
el qual no vol dir
que algun dia no em molesti
i m'ho fotin una trompada
però també me la poden fotre
al mig de la Rambla
el que no pot ser
és que si al final
els nois
roben els llibres
de la biblioteca
tanquem la biblioteca
o com que els peatons
no trapecen pels semàfors
què passa?
en què me'ls fas dir peatons?
en el fons
jo crec que és un problema
d'ubicació
és un problema d'ubicació
realment ara
el barri
el casc antic
el meu barri
ha canviat d'estatus
per dir-ho d'alguna manera
i allò em molesta
tu creus que és per això?
perquè hi ha hagut
una transformació
jo estic convençut que sí
home però és que
són moltes coses
em molesten
si visc a la plaça
a la font
em molesten
les terrasses
que hi ha a sota
si hi ha qui
a la casa d'altres
a una
em molesta
a la casa d'altres
a un
potser em molesta
que recollin la brossa
a determinades hores
vull dir que
com bé deia ell
el tema de les sensibilitats
cada vegada
són més sensibles
i cada vegada
volem les coses
més lluny de casa nostra
després tots voldrem serveis
algunes
algunes
tot el que és positiu
no
però totes aquestes coses
que poden generar molèstia
siguin del tipus que siguin
no les volem
clar és que cada cop
volem més serveis
com afunten vostès
clar recordem que això
que el menjador social
és una iniciativa
que va sorgir ara fa mig any
aproximadament
crec que va ser abans
de finals de l'any passat
que precisament
és a dir
era un nou servei
que es feia amb una sèrie
de persones necessitades
que no existia a Tarragona
però si no volem ni instituts
al costat de casa nostra
imaginem-vos-les
301
sí
però jo crec que el problema
més que
jo crec que això
de ser el menjador social
és el que ha incrementat
el problema
precisament
perquè abans
a la casa del 31
hi havia residents
per dir-ho d'alguna manera
i allò del menjar
era una cosa anecdòtica
que hi havia unes quantes places
i tal i qual
en el moment
en què tu ni el que fas
simplement és donar menjar
vull dir
la gent
fa cua
perquè sap que
perquè s'acaba el menjar
perquè no s'acaba
o s'acaba allà
allà clavat
des de les 9 del matí
fins a les 9 del migdia
però jo crec que
més aviat
és un problema de gestió
en fi pot participar
del debat polític
perquè recordem
que el Partit Popular
es va pronunciar
aquesta setmana
també al costat
de l'associació de veïns
que ho reclamava
Raquel ho recordaràs
però clar
seria bo que no entréssim
en un pim pam pum polític
sobre aquesta qüestió
quan compta els vots
quants vots a l'apartal
no bueno
i el PP també
a nivell d'estratègia
sempre s'apunta una mica
a la reclamació veïnal
no
que
doncs una pantalla
per veure el futbol
a la plaça Lafort
si apunten
que
vull dir
que també
respon més
a una estratègia política
a vegades
que potser
a una realitat
clar
però per això
deia que en un tema
tan sensible
potser millor
que no ens hi posem
gaire
en aquestes qüestions
en fi
ho deixem aquí
acabem aquesta
tertúlia
que avui hem compartit
amb el Rafael Muñoz
amb la Raquel Sanz
i amb l'Àngel Conesa
que els hi vagi molt bé
que disfrutin
d'aquest cap de setmana
que tenim tan intens
i tan simbòlic
i apa
fins la propera tertúlia
que vagi molt bé
adéu
bon dia