Temps de Tartuli, a matí de Tarragona Ràdio.
Cada dia a aquesta hora repassem l'actualitat de la jornada.
Avui volem fer amb convidats en un mercat a perfil polític,
perquè avui representen les seves formacions
als nostres contartulis.
Tenim Carles Castillo,
regidor del grup municipal socialista a l'Ajuntament.
Nava la llista, per cert, també del PSC
en aquestes eleccions al Parlament.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Nava el número 13.
És a dir, no ha sortit, no serà diputat al Parlament.
De pèls, de pèls.
Per poc, no?
De pèls.
Tenim també Albert Ballver, regidor de Convergència i Unió,
vicepresident de la Diputació.
Ell no anava a les llistes.
Crec recordar, no?
No, senyor.
Senyor Ballver, bon dia.
Bon dia.
I també tenim Jordi Roca,
regidor del grup municipal del Partit Popular.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Ell sí que anava a les llistes, també, no?
No recordo el número.
El 4.
El 4.
De 3.
Vam treure 3.
A punt, a punt, eh?
A les israelites sortia.
Que no vol dir res.
Què són les israelites?
Perquè la gent s'entengui.
Les que fan a sortida dels col·legis electorals.
Es pregunta, vostè qui ha votat?
I hi ha gent que diu...
Jo tampoc no sabia això.
O sigui, fiabilitat zero, evidentment.
Va pensar en algun moment, Jordi Roca,
que volia ser sortida de diputat?
No, no, no.
Tot el contrari.
Molt bé.
Doncs tenim aquests 3 convidats.
El 4 que arriba ara mateix,
el que podrem saludar, que és Francesc Tarragona,
el president comarcal d'Esquerra Republicana.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Doncs amb ells 4 farem tertuli.
Comentarem.
De seguida comentarem aspectes relacionats
amb les eleccions i amb les conseqüències polítiques.
Però, en fi, tenim altres notícies fresques del dia.
Per exemple, la conferència que ahir va pronunciar
l'alcalde de Tarragona a Reus,
defensant la capitalitat de Tarragona
davant de la societat civil reusenca,
en un acte realitzat a la sala del Círcul,
del Centre Recreatiu i Cultural del Círcul.
L'alcalde de Tarragona va defensar, doncs això,
la capitalitat, el pes econòmic i social
de la ciutat de Tarragona
en el marc d'aquest territori.
Com qualificarien aquest gest?
I començo pels partits
que no representen el senyor Ballesteros,
per exemple, Convergència i Unió.
Albert, com qualifiques o com defineixes aquest gest
a l'alcalde de Tarragona?
Bé, a veure, això és un acostum
que venia a establir-te pel Joan Miquel Nadal
i no és per tenir mèrit a l'alcalde Ballesteros, no?
Però a l'alcalde Nadal,
que ja sabeu com era,
li encantava Epatelé Burjuà
i s'anava periòdicament a Reus
a fer aquest tipus de conferències.
Molt bé.
I el Joan Miquel Nadal,
jo em vaig procurar anar-hi,
a sentir-lo, era el meu alcalde,
i utilitzava una terminologia duríssima.
A l'alcalde Nadal és per imperativo legal,
que diria la senyora Esquerra Republicana.
Per imperativo legal.
Doncs bé, el Joan Miquel Nadal
utilitzava uns termes duríssims.
El que passava que era
que el públic que hi havia al círcul
era un públic, més aviat,
crític amb l'Ajuntament d'Arreus.
En conseqüència, qualsevol crítica,
encara que fos interna, entre cometes,
els venia bé, els venia molt bé.
Bé, doncs jo crec que el preferit Ballesteros
el que ha fet ha sigut un exercici molt semblant,
que és anar a fer política tarragonina a Arreus,
sapiguent que l'auditori és una auditori educat
i que ningú reaccionaria d'una manera
especialment virulenta,
però el que van anar a fer va ser
una conferència dictada més per Tarragona que per Arreus.
Però són necessàries a fer coses com aquestes?
Jo crec que quan som el polític
té l'obligació que se sentin les seves idees
allà on convingui,
i potser diríem
a la seu de la part contrària,
doncs home, també està bé.
No deix de ser una activitat
certament curiosa,
però jo crec que en definitiva
el que sigui manifestar, escoltar amb respecte,
doncs és interessant.
Potser hauria d'entrar més en la normalitat
i no donar-li tanta importància.
Com que forma part d'aquesta rivalitat...
Però amb això acabo.
Penseu que tots els alcaldes de Tarragona i de Arreus,
quan hi ha un moment d'atonia o quan les coses no van gaire bé,
el que prodiguen és una conferència d'aquestes
per distraure una mica el personal.
Estàs dient que ja no van les coses gaire bé, no?
Home, pels socialistes, fatal.
Ara parlarem.
Jordi, què et sembla el gest?
Jo crec que...
Jo no sé si quan anava el senyor Nadal es deia...
Al segle de conferències es diu
al camp calen deslluricadors.
Sí.
Jo no sé si quan el senyor Nadal hi anava.
Sí, perquè treuen les...
L'alcaldes.
Les síl·labes que formen la paraula alcaldes.
Jo no sé si quan anava el senyor Nadal...
Jo ho veig una mica una frivolitat.
Jo no sé si l'alcalde de Tarragona
està per prestar-se segons quines frivolitats.
De totes maneres, la capitalitat de Tarragona
no es defensa al círcul d'arreu.
Perquè es defensa demanant la retirada de la llei de vagaries,
es defensa defensant la capitalitat portuària de Tarragona,
la independència del Port de Barcelona,
es defensa amb la capitalitat sanitària,
es defensa amb la capital ferroviària...
És que a una conferència al círcul d'arreu
l'impacte polític que té és zero.
Que està bé fer-ho?
Jo crec que es poden perdre el temps amb coses millors.
Francesc, com ho veus?
Bé, el senyor Bavé parlava d'imperatiu legal,
evidentment nosaltres estem per això,
i vostè ja ho sap de sobre,
és al llarg de la història,
i és la nostra història, la història d'Esquerra.
Anava per tu, eh?
Jo m'ho penso.
Bé, el fet que el senyor Ballesteros,
alcalde de la ciutat de Nesarreus,
jo crec que hauria d'entrar entre els paràmetres de la normalitat,
com el senyor Pérez pogués vindre aquí.
Entenc que Tarragona i Reus, al cap i a la fi,
s'ha d'entendre com un fet global
i han de generar les sinèrgies.
És a dir, no podem oblidar que...
Jo no parlaré del terme de capitalitat,
perquè jo entenc que Tarragona és la capital,
no hi ha discussió,
però sí que entenc que s'han de crear sinèrgies.
Reus, sinèrgies econòmiques, eh?
I de territori.
Per això, com molt bé sabeu,
Esquerra Republicana ja en aquestes...
En fi, en aquestes eleccions,
en el seu programa ja portava el que és l'àmbit de l'àrea metropolitana.
I entenem que és un primer pas,
és un primer pas perquè Tarragona i Reus estan obligats a entendre's.
Un exemple, mireu, Reus, Reus és important
en la mesura, per exemple, del seu hospital.
És a dir, és un punt referent a l'àmbit oncològic.
És a dir, no el podem oblidar,
ha creat el sector agroalimentari importantíssim.
Tarragona té l'àmbit de la química,
és a dir, estem abocats a entendre's.
I respecte que es fes una conferència,
jo crec que l'important és que això entres
dintre els paràmetres de la normalitat
i que no, que creix, disputes i batalles de campanar.
L'any 2010 no ens podem quedar
si al camp, no al camp,
si a l'aeroport d'arreus o no a Reus.
Jo entenc que això d'aquí és dels paràmetres de normalitat
i entenc que s'hauria de fer amb tota normalitat
de la mateixa manera que una persona se'n pot treballar a Reus
i viu aquí a Tarragona i a l'inrevés.
Carles.
Totalment d'acord.
Jo crec que no és dolent i que s'ha de veure...
Totalment d'acord amb qui.
Amb el que m'ha precedit la paraula.
jo crec que s'ha de ficar dintre l'àmbit
de l'absoluta normalitat
i jo crec que és positiu que Tarragona i Reus parlin.
Jo crec que hem de començar a aixecar la vista, efectivament,
i pensar de veritat en àrea metropolitana,
diguem-li camp de Tarragona, comarques tarragonines,
diguem-li com vulguem,
però hem de començar a pensar en àrea metropolitana
de veritat i creure'ns-ho.
Només així aquest territori jo crec que
tindrà la potència que es mereix.
Jordi.
Però per l'altre no és una conferència.
Primer, els alcaldes no haurien d'anar.
Si has de parlar de segons quins termes,
el que has de fer és portar tècnics o polítics,
no els alcaldes.
Els alcaldes el que fan és rematar la feina.
No ens enredem aquí,
perquè sí, aquí fem discursos bonics.
Si hagués anat a Reus,
és que la conferència era, no sé què,
de capital i importància.
És que no anava a parlar d'acords comercials,
de com potenciar el port
amb el sector agroalimentari.
No, no, no.
Anava a parlar de la capitalitat.
És que ni s'ha de parlar.
és que no s'ha de parlar.
Oi que no parla?
Oi que no ha fet confusiós?
És curiós perquè tu...
L'alcalde de Reu no parla.
Has començat parlant de la capitalitat.
És molt curiós que diguis això.
Jo crec que és una manera de parlar
entre Tarragona i Reus
i que mai no és dolent.
Que parlin les dues ciutats motor
d'aquesta àrea metropolitana,
jo crec que és positiu per la ciutadania
i positiu pel territori.
L'alcalde de Barcelona
no va pel territori,
com tant es diu això del territori.
Parlam de la capitalitat de Barcelona.
És que això no cal ni anar.
Però s'ha de dir,
jo crec que t'hauríem la cosa de la mare.
És a dir,
la conferència és la conferència.
És cert que d'aquesta conferència
no es traurà cap conclusió
ni s'avançarà d'una manera més...
En definitiva,
jo crec que és un fet d'una aproximació
que, com dic,
a veure, sembla ser que...
Això ho entens com un gest
d'aproximació
després de la polèmica
de Prou-Nant.
No, no, no.
Inclús recuperar
aquella tradició
que havia fet l'alcalde Nadal.
És a dir,
a veure,
també s'ha de veure
que el círcul
convoca
el seu saló noble
a la màxima responsable
de la Cori,
com se diu aquella,
la Nascuantos de Luceno,
com se digui, no?
De Mairena.
De Mairena.
A mi, francament,
em va escandalitzar
que la Mairena
anés als venerables salons
del círcul de Reus
a fer una conferència.
Però, bueno,
doncs, la direcció...
Sí, sí o no?
A veure,
és una candidata més
i cada cop s'escandalitza
del que pot, val?
Llavors,
jo el que et dic és,
i no puc ser l'exemple,
però, de la mateixa manera
que hi va la senyora
de Mairena,
doncs,
hi va l'alcalde de Tarragona
que, sapiguent
que poca cosa aclarirà
uns respectes,
poques sessions hi haurà,
quan, en definitiva,
no deixa de ser un acte...
Però llavors
què hauria d'haver fet?
Dir que no?
El què?
Dir que no ha acceptat la invitació?
No, no, no,
jo t'estic...
Ah, no, no, no,
no, no, no,
a veure, a veure...
És que l'alcalde de Tarragona
és qui ha de marcar la gent.
No hauria d'haver acceptat
la invitació.
Jo crec que ho portem malament,
això, avui.
A veure,
i sense clarim,
haurien d'haver acceptat
o no la invitació?
Sí, i tant que sí.
Jo entenc que sí.
L'Albert diu que sí,
el Jordi diu que no,
el Francesc diu que sí
i el Carles sí.
Però, per exemple,
per parlar de segons...
És que moltes vegades
amb mi romàtix...
Jordi, Jordi,
però quin inconvenient
n'hi ha amb què si et conviden?
Jo crec que si el conviden
o no hi va,
seria una espècie d'acte de covardia.
Perquè és l'alcalde de Tarragona
i té una representació pública
que no té la Carmen de Mairena,
per exemple.
No, home...
Això és el que estic de veure amb tu.
I el fonamental amb diplomàcia,
de vegades més que els temes que es tracten,
moltes vegades
és la negociació
de com es fan les coses.
Si parles de diplomàcia,
el que tenia que ha fet
el senyor alcalde,
si va ser convidat realment,
era anar a Reus.
A Reus ja on convingui.
Reus hi ha anat diverses vegades,
consellers hi han anat diverses vegades...
A Círcul, sí,
però a Tarragona no.
Jo crec que és una aparació propaganda.
No ha donat cap conferència.
Jo crec que, a veure'm,
jo crec que a treure...
És a dir, que hagi anat...
Jo entenc que hi ha d'haver anat
de la mateixa manera que hi ha.
I tant, hi ha d'haver anat.
És a dir,
és una ciutat propera
i hem de crear sinergies.
I jo m'ho admiro
amb els paràmetres de normalitat.
De la mateixa manera
que si l'alcalde de Reus
ve aquí
i ens fa una xerrada
de que jo aniré,
i no passa res.
I com el senyor va bé a Sant Barreus
i l'invitaran i hi anirà.
I el senyor, evidentment...
Habitualment hi va hi.
No vaig anar a la del senyor Ballesteros
perquè jo soc soci del Círculo de Reus.
Parleu de sinergies?
Doncs fa molts anys
amb la dalt
entenia que sí,
tenia que ser.
Com a menys són de l'arqueològica.
Exacte, vull dir que jo entenc que...
Jo crec que és un debat ara que...
Més allà, però de totes maneres
de les formes,
que si va o no va
i accepta la invitació,
només un comentari sobre...
En fi, sobre el contingut.
perquè l'alcalde va defensar la capitalitat.
Va dir que les dues ciutats
estan obligades a entendre's i a cooperar.
Per això va defensar la capitalitat
i a preguntes de les persones que hi havia,
perquè era una conferència
i un col·loqui posterior,
va parlar de qüestions de nom.
I recordem que això fa un any
va ser motiu d'agra polèmica,
el nom de l'aeroport,
i ell va continuar defensant
que l'aeroport s'hauria de dir Tarragona Reus
o també va defensar que el futur tramvia,
es digui, això, tramvia,
sense el tramvia del camp, el trencam.
El tema dels noms,
és important o no és important?
Carles, per exemple.
A tu, personalment, què et sembla?
A mi, personalment,
si em fas mollar-me,
jo crec que és important,
però no és en absolut vital.
No hem de fer...
Em sembla una mica absurd.
Em sembla un debat absurd.
Francesc?
Home, jo entenc que els noms
hi han de ser,
però jo entenc que el fons
és el que preval.
És a dir, la gent el que busca,
avui en dia,
el nom és veritat que et projecta,
a Reus el projecta en moltes coses,
i a Tarragona també el projecta en moltes coses.
Però clar, en el nom de l'aeroport,
a Tarragona Reus deia
l'alcalde Ballesteros.
És clar, que això situarà geogràficament millor
a tota la gent d'arreu d'Europa o del món que vingui.
Si em deixes tallar-te,
jo crec que és molt més important.
No dic que no sigui important,
potser ho és,
però per mi és molt més important
que l'aeroport de Reus
tingui una consideració metropolitana
i que deixi de tenir una consideració local
que el fet que es digui d'una manera o d'una altra.
És a dir,
i ho explico,
el fet que tingui una consideració local
o tingui una consideració regional
implica que els autobusos públics de Reus,
per exemple,
poden anar directament a l'aeroport de Reus.
I el fet de tenir una consideració local
implica que no poden anar
els autobusos públics de Tarragona
a l'aeroport de Reus.
Per exemple,
si tingués una consideració regional,
podríem anar tots
perquè no es considera
dintre d'un terme municipal en concret.
A mi això em sembla molt més important
perquè és un servei a la ciutadania
que el nom.
Ara,
no dic que el nom no sigui important,
però crec que és molt més important
l'altre.
Perquè es tracta de donar servei
o no donar servei.
Carles,
a mi que em sembla important
que, evidentment,
el tema del nom
el trobo interessant
i llavors la gent que veiem
li costa d'aurada.
Però tot això
és foc d'encenalls.
Perquè...
Sí,
però recordem que aquest foc d'encenalls
fa un any
va provocar unes polèmiques ben agres.
Bueno,
potser perquè hi havia gent
s'ha de crear una polèmica
quan hi havia temes
molt més candents que arreglar,
no?
Que això també és una tècnica.
No, no, no.
Jo al que em refereixo
és que
el que s'havia de preocupar
seria
que l'aeroport de Reus
com els altres aeroports
els gestionessin
des del territori.
Ni a N ni punyetes.
Perquè si no acabarem sent
com ho estem sent...
Avui...
Permeteu-me.
Com ho estem sent...
Bé,
com estem sent
que som...
Serem Barcelona 3
o Barcelona Sud
o Barcelona digue-li
el que et doni la gana.
Llavors ens estem matxacant
d'una...
i al final serem Barcelona 3
i al final...
En conseqüència,
aquesta tècnica,
escolti'm,
home no,
i estar en mans dels senyors
com els de Ryanair
que en definitiva
juguen amb nosaltres
de la manera que volen, no?
I ara suprimeixo vols
i ara no suprimeixo, etcètera.
Jordi,
del tema de l'aeroport,
del nom,
alguna cosa?
Els noms i la capacitat
de portar un autobús d'allà
no té res a veure.
És a dir,
dir a la gent que
si se deixes amb el nom
els autobussos podran arribar
és mentida.
I...
Com, com, com?
I segon...
No és el mateix
anar a negociar
com a capital provincial
que com a subseu institucional
d'una minivegueria
entre nosaltres.
No ens equivoquem.
L'aeroport de Barcelona,
si l'hi treu,
vols l'aeroport
de Tarragona Reus?
No té res a veure
amb si Tarragona
és capital o no.
Té a veure
amb altres coses
i amb altres temes
de gestió aeroportuària.
És a dir,
no barregem
perquè...
No,
jo el que voldria
i el que voldria
veure és...
No fem aquest...
Jordi,
un segon.
No fem aquesta mena
de frau intel·lectual.
Si nosaltres tenim
un estat ocú
que ens permet
determinades coses,
no cal posar-ho
en entredit
ni posar-ho en risc.
És que aquí...
En què quedem?
Te'n vas tan a la dreta
que em perdo.
Te'n vas tan a la dreta
que em perdo.
Un moment, un moment.
A veure,
m'estic perdent, Jordi.
O ho defensem.
O sigui,
sortim el 30 de setembre
a dir,
nosaltres sortim,
perfecte.
Després no,
que a ser un institucional
ja ens va bé.
Nosaltres diem que no.
Els que no ens movem
som nosaltres.
i és que el que no es pot fer
és anar dando bandazos.
A veure,
Francesc.
Jo voldria continuar
amb el tema
que havia iniciat
el Barreté
que penso que és
la part important.
És a dir,
sí,
perquè l'aeroport
al cap i a la fi
ens portarà molt
i moltes coses.
De fet,
ara amb les noves mesures
del Zapatero
sí que tornem a estar igual
que a l'inici
o pitjor.
De totes formes,
avui el Germán Abel
ja comentava
que el tema
de la privatització
era una caixa
per obrir
i obríem el què.
De totes formes,
el 51%
en continuació
en arena
i el 49% privat.
Per tant,
el control
continua tenint.
Jo crec que el problema
és el model
aeroportuari
que tenim.
És a dir,
el model
que sempre Esquerra
ha dit
i ha defensat
que no ha de ser
aquest model,
només una ciutat europea
que a Romania
té aquest tipus de model.
Per tant,
entenem
que s'ha de trencar
aquest tipus de model,
que s'ha de gestionar
des del territori
i entenc també
que amb aquest nou pacte
m'imagino
que els partits polítics,
m'imagino
els partits polítics,
els que entreguen al govern
i tots
i puguin dir la seva
perquè si no
Barcelona continuarà
quedant
tal com està
o més avall.
Per tant,
sí que és important
aquest tema
i penso que és
cap dalt
de cara al futur.
En aquest context,
el nom de Tarragona Reus
no és important.
El nom de l'aeroport.
Jo crec que l'important,
l'important
ara
el que cal
és el model
aeroportuari.
Això és l'important.
Per això
hem de lluitar
tots
i anar
i unir forces
i esforços
per aquest model
que necessitem
i em sembla que tots els partits,
tots
i el partit
que també
entenc que
estarà al govern
de la Generalitat
em sembla que
ho manifestat
per activa i per passiva.
Avui és una de les notícies
del dia a nivell general
el tema de la privatització
d'AENA
i de la gestió privada
que tindran els aeroports
de Madrid
i de Barcelona
anunciada ahir
pel president Zapatero
i com que hem vingut a parar
a parlar dels aeroports
algun comentari a fer?
Perquè clar,
no queda clar
com a mínim a dia d'avui
sembla que no quedi clar
si els anys territorials
podran participar
podran entrar
en aquesta nova gestió.
sembla que no
perquè l'únic que es fa
és privatitzar
el 49%
de les seccions d'AENA
podran passar
en mans privades
però ja està, no?
A mi em sembla incorrecte
perquè precisament
els grans aeroports
no és tan el problema
com els aeroports més petits.
El sistema francès
que el programa
de governació
de fa molts anys
com vosaltres
es mantenia
era
que els aeroports petits
estigués governats
per les càmeres de comerç
pels ajuntaments
implicats en lloc
i pels llocs territorials
que és la manera
per proximitat
de gestionar el millor.
I això sembla que
no s'esperem
de cap manera.
Carles, què anaves a dir?
Això de Madero
no apren.
Que estic d'acord
amb el que diu
l'Albert
i amb el que diu
el Francesc
però també insistir
que estic segur
que a tots els tarragonins
i tarragonins
ens agradaria
que el nom fos
aeroport
Tarragona-Reus
o aeroport Tarragona.
O Costa d'Orada
segur.
segur.
Però el més important
jo crec que és
el que s'ha dit
les qüestions
més de fons.
Parlem de les eleccions
de la ressaca electoral
els de Convergència
i Unió
com ho porten?
Albert.
Feliçment.
Amb humilitat
amb humilitat
No massa.
Home,
escolta,
Carles
jo no parlo
no parlo de vostè.
Sóc com adonat a la broma
i mai ni a tu ni a ningú.
Vostè és un encantador.
Gràcies.
Vostès que representen
el territori
i la ciutat de Tarragona.
Els resultats
aquest diumenge passat
creuen que tindran
alguna traslació
a la ciutat de Tarragona
en les eleccions
el 10 de maig?
Doncs mira,
m'agradaria posar
com a punt de reflexió
vaig sentir
el senyor Sabater
que deia
que era de tontos
pensar que podia
tenir relació
però l'alcalde de Reus
deia que era de tontos
i tots dos utilitzaven
la mateixa paraula.
Jo crec que tindrà
una importància
cap dalt
a les municipals
entre altres coses
perquè no ha sigut
un resultat puntual
o un resultat allò
quan per televisió
van dir
el mapa comarcal
de Catalunya
tot blau.
És a dir,
això s'ha convertit
en una qüestió
que ha sigut
quasi un plebiscit.
Això és un fet històric
el mapa tot blau.
Sí, sí, sí.
Però això s'ha convertit
en un plebiscit.
És a dir,
la ciutadania
doncs mira,
pel que sigui,
Carles,
no està contenta
de fer sang
allà on no convé
però hi havia
un sentiment
de cansament,
de voluntat de canvi.
La democràcia,
la democràcia és gran.
Exacte,
exacte, Carlos,
exacte.
Però aleshores,
la pregunta és un moment,
Albert.
Els tarragonins
votaran en la mateixa línia
el proper mes de maig,
Carles?
A veure,
jo no tinc una bola
de cristal
però jo crec
que són absolutament
diferents
unes eleccions
i altres
que això no vol dir
que no haguem
de, diguem,
de prendre
una mica
de...
Prendre nota.
De prendre nota,
una mica.
Jo crec que són
molt diferents
quan un vota
unes eleccions municipals
sobretot majoritàriament
es vota, jo crec,
a la persona
que hi ha al capdavant
i en unes eleccions
autonòmiques
segurament es vota
més cap al partit
o es vota
contra qui està
al govern.
Per tant,
jo crec que és
absolutament diferent
i jo que aconsello
precisament
a Convergència
i Unió en general,
no al senyor Vallbeth
que no li cal,
sinó a Convergència
i Unió en general,
que una dosi
d'humilitat
i que aquest resultat
tan bo
que han tingut
que jo els felicito,
home,
que no significa
que les municipals
siguin exactament iguals
i jo els aconsello
una mica d'humilitat.
A veure,
Francesc,
tu creus que té
traslació
això a les municipals
o no?
Primer,
felicitar el senyor Vallbeth
i el seu grup parlamentari,
vull dir que
felicitats.
Fer ple.
Fer ple.
I espero que us vagi bé,
és a dir,
que entenc que,
home,
amb aquestes majories
aplastants
entenc que podeu fer
moltes coses pel país.
però dit això,
jo crec que els resultats
no són extrapolables.
Sí que poden marcar
certa tendència,
és veritat,
però no són extrapolables.
Les municipals,
com molt bé sabeu,
i la composició
del mapa municipal català,
bàsicament hi ha 600
i escalls de municipis
amb la ratlla
que no arriben
als 2.000 habitants,
és la radiografia
que tenim del país
i que d'alguna manera
és la persona,
la persona,
no parlo de ciutats
ja més grans,
Tarragona,
Reus o Andrell,
però sí que les persones
tenen una ascendència política
sobre la resta de votants.
Per tant,
extrapolables
jo crec que no són
i jo entenc
que són coses diferents.
Marquen tendència?
Sí.
Jo només un apunt
li voldria comentar
al senyor Bellbé
perquè ja hi ha hagut
dues manifestacions
que han rebaixat
ja les expectatives
de convergència.
per un costat
el tema del Consell Econòmic
que va dir el senyor
Felip Puig
ahir va dir
que el Consell Econòmic
ja no el podien fer
a la Basca.
Per tant,
això va dir
el senyor Felip Puig
ja no ho trec jo.
El Consell Econòmic
ja diu
que no serà
el Consell a la Basca
per tant
les expectatives
ja comencen a baixar.
I en segon lloc
tota la crítica
que des de Convergència
s'havia generalitzat
i establert
cap a les
aquestes
en fi
que no ambaixades
que no són ambaixades
a Berlín
Londres
Nova York
que s'havien obert
ara diu que sí
que són importants
i que miraran
de reforçar-les
per tant
sempre i quan
hi hagi
àmbit
diguem-li
econòmic
per a les empreses
per tant
han de ser un punt
de referència a l'exterior.
Jo només un apunt
és a dir
en aquests llocs
parlo de Berlín
Londres
Nova York
en els quals
s'han obertes
aquestes seus
l'índex
d'exportacions
en aquests països
ha augmentat
un 11%
i això
és motiu
jo crec
d'èxit
i espero
que Convergència
pugui aprofitar
aquesta embranzida
vull dir que
no, no
acaba
ja està
Jordi
és evident
que
cada elecció
és diferent
i que marquen
tendències
hi ha una tendència
darrerament
a les darreres
tres eleccions
a les darreres
tres conteses
que el Partit Popular
ha sigut segona força
de la ciutat
a les darreres municipals
no sé per què
han comptat els vots
d'un municipi
de la Canonja
però
sortir als mitjans
que eren tercera força
però comptant els vots
de la Canonja
sense comptar
els som segona força
també
i el missatge clar
dels ciutadans
és que no volen sentir
parlar de vagaries
ni de coses rares
que volen sentir
que volen sentir
parlar d'ocupació
d'empreses
de superar
la petita i mitjana
empresa
de baixar impostos
de no escanyar
tant a la gent
que el marc legal
no sigui tan
fareste
que té un feixuc
com ha estat
desenvolupat
els darrers anys
i a partir d'aquí
doncs
Convergència
té molt a fer
jo crec que
l'alegria
va per diumenge
però ara
ara tenen
molta feina
a fer
alguna serà complicada
i el Jordi Roca
creu que al Partit Popular
li haurà de donar suport
a Convergència i Unió
amb allò
que faci
que estigui bé
i que sigui
bo pel progrés
i per generar ocupació
evidentment
Albert
ja veus
el que suposa
guanyar les eleccions
no no no
que hi ha tothom
circumstància
que assumeix
moltíssima alegria
hi ha molta responsabilitat
el primer mot
la modestia
Carles
el senyor Artur Mas
el senyor Artur Mas
durant tota la campanya electoral
ha repetit
cent vegades
abans de guanyar les eleccions
no això no es diuen
en paraules
això es demostra
en accions
però això
s'anuncia en paraules
i després es demostra
en els fets
bé
doncs l'Artur Mas
això ho ha fet
abans i després
és a dir
que la reacció
ràpida
immediata
visceral
d'una campanya electoral
guanyada
d'una manera
ja l'entenc
l'alegria
l'alegria s'entén
la primera reflexió
que ha fet l'Artur Mas
és dir
escoltim
esteix en un país
en una situació
econòmica
realment
de concurs
de creditors
però això
es gestionarà
amb la màxima humilitat
i amb el màxim respecte
a tothom
i allò d'aquella fase
de donem la mà
jo crec que aquesta voluntat
ha sigut
en els dos sentits
primera
segona
el concert
el concert
estimat amic
el concert
el concert
l'haguéssim pogut tindre
fins ara precisament
amb el
és a dir
en definitiva
qui té l'aixeta a la mà
és el
si home
qui té l'aixeta a la mà
el senyor Roca
el senyor Roca
em tocava a mi
ara
jo li vull recordar
que qui va pactar
el marc econòmic
que tenim actualment
a Catalunya
el senyor Roca
va tindre l'oportunitat
de fer-ho
el senyor Roca
sí senyor
Roca Junyent
parles?
sí parlo
home
perdó
jo encara portava pantalons
no no no
perdoni
va ser a l'inici
va ser a l'inici
de la legislatura
del senyor Pujol
sí sí sí
va ser en aquell moment
perquè es van fer els pactes polítics
jo l'únic que voldria
l'únic que voldria dir
que qui tenia la capacitat
de pactar
el concert econòmic
a la basca
precisament era el senyor Zapatero
que és el president del govern
que és qui té
aquesta capacitat
no
no
perdona
home
perdona
no queda més remei
quan te posen al peu
Carles
quan te posen al peu
al coll i apreten
m'entens?
llavors el que hem fet sempre
el que hem fet sempre
els catalans
no semblava molt apretat
amb la foto d'Artur Mas
escolta
el que hem fet
els catalans
és anar guanyant les coses
a poc a poc
m'entens?
o sigui
Madrid ha sigut sempre
una madrastra
llavors el que hem fet
és això
poquet de poquet
i ara
deixi'm reconduir la tertúlia
deixa'm acabar sol un punt
però deixi'm reconduir
temes més locals
o perspectives més locals
però
amb això que substituïa
el senyor Carot
a París
no
no és el fet
no és el fet
a veure escolta
sempre hi han hagut
a les ambaixades
delegacions
delegacions comercials
de les autonomies
sempre
vas equivocar
no i tant
no que he equivocat
el que passa és que
la Esquerra Republicana
a veure
ho va convertir
no hi havia
no t'estic dient
que s'aprofitaven
les ambaixades del país
s'aprofitaven
les ambaixades del país
exacte
per fer política comercial
de les autonomies
bé
ara que em digueu
que nosaltres
volem fer el mateix
escolta'm
al final també diràs
que el senyor
no ho dic jo
no ho dic jo
no ho dic jo
ho ha dit el senyor Felip Puig
Felip Puig
ho ha dit
Felip Puig
Felip Puig
ha dit que s'aprofitaria
que
és lo necessario
perdona
senyors
reconduïm la tertúlia
si us plau
he dit dues coses
i la segona i última
és que
al final també direu
que la Núria Gisper
es vol tornejar al cotxe
com va fer el senyor
això no toca
deixem les qüestions del concert econòmic
i d'altres propostes
que han sortit en campanya
que d'això
hi haurà temps per parlar
reconduïm una mica el tema
més des de la perspectiva local
Xavier Sabaté
diu que no sap si
es presentarà a la reelecció
com a primer secretari
del PSC
Carles
què creus que hauria de fer?
Què ha de fer
el PSC en el futur?
Tenir en compte la debacle
El Xavi Sabaté
ha de prendre la decisió
personalment
sempre ha tingut
el recolzament majoritari
del partit
per tant
és ell
qui ha de prendre la decisió
i és un dels actius
del partit
home
jo crec que s'ha de
tendir a una certa
renovació
però mai
sense perdre
referents
ni perdre
gent formada
i que ha estat aquí
aguantant també
la bandera
Les decisions del president
de la Generalitat
fins ara
i del president del Parlament
de deixar l'escor
com les interpretes?
A mi em semblen
molt respectables
i d'una dignitat
molt gran
és a dir
ells consideren
que no han fet
el treball
que havien de fet
o que no han aconseguit
els resultats
que havien d'aconseguir
i han decidit
anar-se'n
i deixar l'escor
jo crec que
per damunt
de comentaris
que faran ara
economicistes
jo crec que s'ha d'entendre
que quan es deixa la política
hi ha molt menys
a pensar
que temes econòmics
Francesc
les renúncies
de Montilla
i de Benet
que deixa l'escor
jo a la renúncia
de Montilla
no hi entraré
perquè no és pas
em sembla
una decisió
que és personal
penso que és del Partit Socialista
i aquí no hi entraré
i la de Benet
també suposo que és personal
no?
Sí, també
però em sembla correcte
després dels resultats
la trajectòria
són vuit anys
i em sembla
que són decisions
que d'alguna manera
s'han pres
i ja està
vull dir que no donaria
més importància
respecte a Benet
que és exactament el mateix
Benet
que ja va explicar
per activa i per passiva
i també ho ha explicat
en el seu blog
el perquè de la renúncia
per tant
és per donar pas
portava ja quasi
força temps
en el Parlament
en la política
continuarà fent política
per Esquerra
continuarà treballant
pel partit
però des d'un altre àmbit
per tant
jo entenc perfectament
aquest tipus de situacions
que es puguin donar
Jordi
pel que fa
pel que fa al futur
del
del secretari general
del PSC
d'aquí de les comuniques
jo crec que vaja
el normal seria
que es parés
d'aquí sis mesos
els resultats
de les municipals
perquè deixa un partit
el normal
no sé
com corren els aires
per allà dins
en aquella casa
però el normal
d'aquí sis mesos
tenen eleccions municipals
i entrar en un procés
de renovació de partit
a sis mesos
d'unes eleccions
podria ser
un llançar la tovallola
a tants municipis
on governen
o on tenen
possibilitats de governar
jo crec que
l'estiu que ve
serà un estiu
de renovació
en determinats àmbits
i a partir d'aquí
ja veurem
jo crec que ara
hem de començar
les renúncies a Montilla
de Benac
a ocupar l'esco
sense comentari
Albert
el Xavier Sabaté
cap comentari
per efecte personal
ara el senyor
el senyor Benac
i el senyor Montilla
és un tema estètic
és a dir
no pot ser
que un senyor
que ha sigut
el president de la Generalitat
i que ha ocupat
la presidència
al Parlament
o
o bé
ha sigut
el president de la Generalitat
ocupar
un altre escor
a la fila 27
no
jo trobo que
fan molt bé
és una qüestió de dignitat
d'estètica
és a dir
evidentment
podrien continuar
però jo crec que
el correcte és això
un pas enrere
molt bé
d'aquí sis mesos
tenim eleccions municipals
preveuen un canvi
en el mapa polític
de la ciutat de Tarragona
Jordi
una cosa és el que voldrien
i una altra cosa
és el que preveguin
no home
les tendències
així ho marquen
a més
quan hi ha tres forces fortes
a les darreres municipals
hi va haver una força forta
que va ser el PSC
i que es va disparar
13 regidors
quan hi ha tres forces
que és el que sembla
que hi haurà
el repartiment d'escons
o de regidors
és molt més disputat
aleshores
pot haver sorpreses
molt grans
també depèn de
qui entra
si entren més forces
si en surt alguna
però tu què estàs apuntant
que només hi hauria
tres forces polítiques?
fortes sí
fortes
pot ser que hi hagi
o sigui
fins ara hi havia
una o dues fortes
que eren el PSC
Convergència
que sonava en el Terran
el PP
el PP que es mantenia
i forces petites
iniciativa
i Esquerra
que anaven entrant
sortint
ara no hi ha iniciativa
podrien entrar alguna més?
que s'acaba el temps
Francesc
molt breu
sí jo crec que
en fi
el que desitjo
és que canviï
per bé per Esquerra
evidentment no cal dir-ho
i evidentment
en detriment
de la resta de partits
però entenc
que hi ha forces polítiques
que són
però importants
que tenen una base social
important
però també hem de tindre en compte
que també
ja es presenta
una nova força política
que l'altre dia va sortir
en Bremsa
que és la Q
per tant si hi ha
un nou partit
aquest tindrem
però bueno
entenc que sí
que vagi bé
i que vagi bé
per l'Esquerra
Carles
a veure
jo crec que
sincerament
que Tarragona
ha millorat
que les coses
s'estan fent bé
no en el ritme
que ens agradaria
perquè tenim la situació
econòmica
que hi ha
per tothom
i jo crec
i espero
en aquest cas
coincideixen les dues coses
que es mantindrà
més o menys
la situació
com està
Albert
30 segons
sí
jo entenc
que per la proximitat
cronològica
de les dues eleccions
té que tindre
un impacte natural
si no
els tarragonins
viuríem
amb compartiments
estancs
unes eleccions
de les altres
i per altra banda
tampoc crec
que l'atonia
que ha acreditat
el govern socialista
de l'Ajuntament de Tarragona
tingui cap projecte
cap cunil a la xistera
que pugui dir
doncs
fem tal cosa
que d'alguna manera
desencadena
la qüestió
jo crec que
tindrà una importància
una importància
forta
i decisiva
així m'agrada
acabar molt ordenadament
a veure's
convergència
es porta millor
amb la ciutat
de Tartulia
Jordi Roca
Jordi Roca
del PP
Albert Vallbè
de Convergència
i Unió
Francesc Tarragona
d'Esquerra Republicana
i Carles Castillo
del Partit dels Socialistes
gràcies a tots quatre
per compartir la Tartulia
que vagi bé
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
nou
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon Dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
ben dia