.
Matí de Tarragona Ràdio, aquesta és la sintonia de l'espai Eines,
aquest espai que fem cada dimarts en directe en aquest programa
i en aquesta sintonia i en col·laboració amb la CEPTA,
amb la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
Ja sabeu que aquest és un espai que pretén difondre,
pretén explicar diferents tipus d'ensenyament, cicles formatius,
i avui dels que s'imparteixen a Tarragona tenim el plaer de parlar
d'un cicle formatiu de grau superior d'energies renovables.
Uns estudis que s'imparteixen des de fa només un any,
és a dir, aquest ha estat el primer curs, aquest que està a punt d'acabar,
el primer curs que s'ha impartit aquest cicle a l'IES Pere Martell.
Avui ens acompanyen tres persones vinculades a aquests estudis,
que són el director de l'Institut, el senyor Àngel Lluís Saint-Miguel.
Senyor Miguel, molt bon dia.
Bon dia.
També la professora Victòria Ismael, molt bon dia.
I també ens acompanya el gerent de l'associació Eolicat,
que és l'associació eòlica de Catalunya,
que plega precisament a les empreses del sector, el senyor Jaume Morrón.
Senyor Morrón també, molt dia.
Bon dia.
I en Vés, com cada dimarts, ens acompanya el coordinador de l'espai,
com és el Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Avui parlarem d'uns estudis pioners, o que situen Tarragona en el mapa,
no, senyor Miguel?
Situen una mica en el mapa de Catalunya, a Tarragona,
perquè, si no tinc mal entès, aquests estudis,
aquest cicle d'energies renovables, només s'imparteix aquí i a Sabadell.
Sí, té tota la raó.
Aquest cicle formatiu només s'imparteix a l'Escola Industrial de Sabadell
i a l'Institut Pere Martell.
S'ha de dir que el de Sabadell el tenim més enfocat al tema de l'energia solar,
pel sector que tenen al voltant,
i, en canvi, aquí a Tarragona, a l'Institut Pere Martell,
el tenim amb una orientació cap al món de l'energia eòlica,
perquè, bueno, és visible, no?
Des de qualsevol lloc de la nostra ciutat podem veure,
poder veure aerogeneradors o molins, no?
I, a més, des de fa un temps que ja s'està parlant també
que, bueno, es començarà a posar aquest tipus d'instal·lacions també amb el mar, no?
Per tant, bueno, és un sector amb una molt gran projecció de futur,
que després, en tot cas, el Jaume Morron ens concretarà.
Per això que és veritat que cada vegada tenim més parts eòlics
i, per tant, des de l'Institut, al igual que fem amb els altres ensenyaments,
el que hem volgut sempre és donar resposta.
Quan vam veure que hi havia aquesta possibilitat d'impartir aquests ensenyaments
de manteniment industrial adreçat al sector de les energies renovables,
doncs, des del centre vam fer una aposta,
perquè, a més de l'ICAT, de l'Institut Català de l'Energia
i de l'Associació de Professionals d'Energies Renovables,
que estaven pendents de signar un conveni amb el Departament d'Educació,
també tenien l'empresa GESC, que a mi m'agrada sempre dir GESC,
SIEMSA, perquè és més fàcilment identificar-la per a les gens de Tarragona,
que ens estaven demanant aquest perfil professional.
Per tant, insisteixo, havien de donar una resposta amb unes demandes del sector
i des del centre vam fer una aposta en aquest sentit.
Això va començar ara fa un any, van decidir implantar els estudis,
aquest ha estat el primer curs, 18 places, 18 estudiants...
Sí, van començar amb 18 alumnes, perquè entenc que era un número bastant idoni per arrencar.
Tot i que, com ja sabeu, d'aquest ensenyament l'any passat no es va fer difusió,
perquè estaven pendents de si ens obrien el grup per poder-ho impartir,
finalment ho van fer, i aquella gent que havia manifestat molt d'interès,
perquè després, en tot cas, la Victòria ens parlarà del grup d'alumnes,
són alumnes molt motivats.
Per tant, entenien que era el moment, el grup, bastant idoni per començar a treballar.
A més, ara és un grup sencer, estem en un període de prescripció fins al divendres,
i l'oferta a l'institut, en aquest sentit, són 30 places.
És a dir, per l'any que ve ja creixen.
Sí.
Aquest és el símptoma, un senyal ben clar, en fi, que pot créixer el cicle,
que hi ha demanda i que també hi ha possibilitats i sortides professionals.
És evident que, tot i amb la situació actual que ens trobem de crisi generalitzada,
sí que és cert que hi ha una projecció de futur molt important,
perquè aquestes instal·lacions necessiten persones que les mantinguin.
Hi ha de ser persones amb unes capacitats i amb unes competències professionals,
amb coneixements d'electrònica, de mecànica, d'electricitat, d'hidràulica, neumàtica...
És a dir, quan puja un tècnic, o quan pugen dos tècnics, perquè hem de pujar dos, no?,
quan pujan dos tècnics a la góndola d'un molí,
doncs, evidentment, aquella gent ha de tenir les competències
per poder resoldre qualsevol tipus de problema que s'hagi produït
o de manteniment d'aquella instal·lació.
Victòria, com ha anat el curs, aquest primer curs?
Bé, molt bé.
Què tal els alumnes?
Bé, estan molt contents.
Ells tenen moltes ganes d'aprendre.
Des d'un principi ens demanaven més, més, més.
Ensenyem això, expliquem això, i els professors anàvem a córrer cuita,
portant tot el temari a...
Ens preparàvem els temaris al cap de setmana perquè anàvem a tope.
Realment ha sigut un grupet molt motivat, com deia l'Àngel.
Ha sigut un grupet entre 18 i 45 anys.
Inclús he tingut un alumne actual que té 45 anys
i que, mira, van mirar l'oferta, els va interessar.
El tema d'energis renovables és un tema que avui en dia
està a la boca de tothom.
I, mira, per què no, els van començar a ficar a estudiar.
I, inclús de formació, hi ha alumnes que tenen un segle de grau mitjà
de manteniment, o no.
Hi ha d'altres, doncs, que tenen una formació diferent.
Aquest alumne que ha treballat en manteniment en empreses
ara vol fer energis renovables i, ja et dic, molt content.
I què heu fet durant el curs?
Què els heu explicat? Què els heu ensenyat als alumnes?
Doncs la meva assignatura, que es diu Introduccions a Energis Renovables,
ha sigut començar a explicar una miqueta totes les energis renovables que existeixen
i després, més concretament, hem fet l'energia tèrmica, després la fotovoltaica
i ara hi ha la tercera evolució, hem fet l'eòlica i una miqueta de biomassa.
El temari és immens.
Molt extens.
Jo només hem tingut tres hores setmanals, perquè és un crèdit,
una assignatura que només té 105 hores.
i hem intentat fer teoria, però també a base de moltes pràctiques, càlculs,
perquè l'any que ve aniran als tallers, ja hauran d'instal·lar plaques fotovoltaiques,
diferents, tenim un molí que l'hauran d'instal·lar, hauran de veure com treballa.
Els estudis durant dos anys?
Sí.
Vols dir, per les teves últimes paraules, que potser el primer any és més teòric
i el segon més pràctic?
Sí, el que hem fet, com que el cicle és una adaptació del manteniment
d'equips industrials, s'han reduït unes hores del manteniment
i s'han afegit quatre assignatures.
Les dues teòriques, com que vam començar aquest any
i no teníem encara els tallers muntats, vam haver de passar-les a primer.
I en teoria és el camí més senzill per a fer primer la teoria
i a segon, entre els tallers i fer tots els dos crèdits que són més pràctics.
Ens ha hagut de córrer una miqueta, no?
Es va haver de córrer en el seu moment una miqueta, clar.
Sí, sí, sí, bueno, les primeres promocions...
Quan s'estrenen uns estudis, es sap.
Els primers anys tenen això, vull dir, és nou per a tothom, no?
Ara les instal·lacions ja les teniu completament muntades
o encara voleu fer més coses?
Ricard, completament, completament, amb el tema de la formació professional,
mai es veu això.
Però les teniu a punt pel que voleu fer en segon curs?
Nosaltres, a l'Institut Pere Martell, ja sabeu, estem ubicats dintre del complex educatiu.
Allò, les instal·lacions són molt grans i, per tant, el que hem fet és habilitar un espai,
un parell, perquè l'any 20 haurà de ser un altre, un espai pel tema aquest d'aquesta oferta formativa.
S'ha adequat, vull dir que s'ha adequat, doncs, amb la col·laboració, amb l'esforç i amb la dedicació
del professorat que imparteix aquest cicle formatiu, perquè, veritablement, s'ha de reconèixer aquesta tasca que han fet,
i també s'ha de dir dels alumnes.
Perquè amb aquesta motivació que parlava la Victòria, i amb aquesta empenta que tenen,
i amb aquestes ganes d'aprendre, i de saber més, més, més i més,
doncs també han fet una col·laboració en l'adequació d'aquests espais,
que, evidentment, són espais que ho diran ells, no?
Dintre de l'edifici del que anomenem tallers generals, que té, doncs, 16.000 metres quadrats,
hem habilitat un espai en una zona exterior, perquè, evidentment, les plaques solars han d'anar a l'exterior, no?
El accés des de dintre de l'aula, per tant, entenem que és el lloc a...
Bé, dintre de les nostres instal·lacions, era el millor lloc que podríem trobar per això.
I insisteixo, en el tema de formació professional, Ricard, mai, mai, mai és completament...
Victòria, si haguéssim de fer res en dos minuts, com una classe molt sintètica,
per la gent que ens està escoltant, que, en fi, té un perfil absolutament heterogeni,
quines serien les energies renovables?
Perquè parlem molt, és veritat, sentim parlar molt,
i, segurament, la gent pensa, sobretot, en els molins de vent i en les plaques solars,
però, exactament, de quantes energies renovables o alternatives estem parlant?
Ben bé, se'n podrien englobar un 7 o 8.
Nosaltres hem hagut de, perquè des que comencem, des de l'energia tèrmica solar i fotovoltaica,
després tindríem l'eòlica, la biomassa, també entraria la mare omotriu, la geotèrmica...
Hi ha infinitat d'energies renovables.
El que passa és que les que estan més en el nostre terreny i més instal·lades
són la fotovoltaica, les tèrmiques en habitatges i l'eòlica.
L'eòlica, pel que deia el director, us esteu especialitzant o us voleu especialitzar una mica,
sobretot, en aquesta, més que en d'altres?
Sí, més que res perquè veiem que potser el tema de manteniment dels molins,
els alumnes podrien treballar amb això.
I llavors sí que instal·lar plaques ja ho podria fer inclús un professional que sigues de manteniment.
En canvi, fins ara no existia ningú que fos això d'eòlica.
Llavors, clar, convé que aquests alumnes dominin més aquesta matèria.
Ja ens deies que els alumnes tenien molta varietat pel que fa a les edats,
però pel que fa a la sensibilitat o a la procedència dels estudis que han fet,
tenen un perfil comú o això, cadascú ha arribat a l'institut una mica de procedències molt variades?
Mira, les procedències són molt variades.
No parlo de procedències geogràfiques només, sinó de sensibilitats.
No, no, no, també, també.
De procedència geogràfica ja sabeu que el complex educatiu té una residència internat
i, per tant, tenim alumnes de tot l'àmbit territorial,
dels serveis territorials de Tarragona,
però també de la província de Tarragona i d'algunes comarques limitròfes, no?
Per això i per alguns altres ensenyaments que tenim que,
o, bueno, s'ha de dir així, o fan l'institut per a Martelló, no podem fer enlloc, no?
Per tant, la procedència geogràfica és diversa.
Tenim bastant gent, i ara parlo així sense masses dades,
les impressions que tinc.
Tenim bastant gent de la part de la Terra Alta,
perquè, evidentment, allà hi ha moltes instal·lacions.
També tenim gent per la part de l'Ebre.
Baix Ebre, Priorat, el Tarragonès.
Això per la part geogràfica.
I per la part de procedència, home, potser la Victòria té més dades que hi ha en aquest sentit,
però sí que puc dir que tenim un alumne, aquest de 45 anys,
que és de Riu Doms, me'n recordo perfectament perquè vaig estar parlant amb ell el juliol de l'any passat,
evidentment, i em deia, sé que a Riu Doms s'està projectant muntar una oberta solar.
Jo soc veï d'allà, he fet alguna formació de tipus ocupacional,
amb el tema energional, i clar, com que ha començat a sortir a la premsa
de què ara fareu aquí un segle formatiu, jo voldria saber del què.
I aquest és el de 45 anys.
Però també tenim algun periodista, periodista encara,
perquè és a temps compartit, continua treballant.
Sí, sí, té la carrera acabada.
Va demanar una adaptació de la seva jornada laboral
per poder fer aquests ensenyaments.
I, clar, ell és periodista, i quan parlava amb mi,
m'anava fent una miqueta el seguiment, no?
Escolta, director, com tenim el tema aquest del segle IX?
Bé, al final em va dir, és que a mi m'agrada això.
Diu, jo potser, quan vaig començar la meva trajectòria professional, universitària,
jo ben bé, tampoc sabia que era això de l'AFP.
I ara, com que a la meva feina estic voltant pels instituts,
cada vegada em sé més d'això.
I a mi m'agrada la natura.
Per tant, aquest segle, a mi m'encanta.
Dic, bueno, si t'encanta, bueno, fes...
A puntatí.
A puntatí, no?
I sí, sí, el tenim allà.
I algun altre per fer...
La resta, ja us he comentat, potser hi ha algú que ja havia fet el secret teu mitjà d'instal·lacions de manteniment
i d'altres que potser ha fet arts gràfiques i ha saltat d'una família professional a una altra, completament diferent.
I d'altres que potser venien de l'antiga AFP i que, bé, per dos anys més, el tema, el que diem, no?
En els temes en què estem avui en dia, el tema de la crisi,
han vist que és una bona oposta per formar-se en aquest àmbit.
Sí, perquè segur que aquests estudis tenen moltes sortides professionals, no, Jaume?
Jaume Morron, que com deia més el representant, el president o el gerent, millor dit, de l'associació de Olicat.
Primer que res, suposo que hi hagi uns estudis d'aquest tipus a Tarragona.
És un motiu de satisfacció, m'imagino.
És un motiu de satisfacció per dos...
En el meu cas, per dos motius.
Un més global, que és el de la vinculació òbvia a les energies renovables de l'associació.
I l'altre més personal, perquè jo soc fill d'aquesta ciutat.
I, clar, estic molt satisfet per això.
Estic molt satisfet que la ciutat de Tarragona sigui puntera en aquests dos temes.
En l'ensenyament d'unes tecnologies que tenen un recorregut extraordinari.
i després en el desplegament d'aquestes mateixes tecnologies.
No necessàriament a la ciutat, però sí molt a prop de la ciutat de Tarragona.
I el tema de les sortides professionals que comentaven, en fi, no cal ser un expert per preveure,
però segur que tu ens podràs detallar molt, en fi, tot el que pot suposar tenir a partir d'aquest any
o del proper gen formada en aquest cicle formatiu i les sortides professionals que hi ha.
Efectivament, a veure, estem davant de la següent situació.
El sistema energètic està canviant.
I el primer canvi en el sistema energètic l'estem observant en el món de la generació elèctrica.
Estem al mes de maig, hem tancat el mes de maig ja,
i en guany el 39% de tota l'electricitat,
el 39% de tota l'electricitat generada a la península, a l'Espanya peninsular,
és d'origen renovable.
Aquesta és una fita extraordinària.
Extraordinària.
Aquí tenim energia solar fotovoltaica,
aquí tenim energia hidroelèctrica,
amb grans centrals i amb petites centrals,
tenim energia eòlica, per suposat,
i comencem a tenir energia solar termoelèctrica.
El 39%.
L'energia eòlica s'ha convertit ja en la tercera font de generació,
és a dir, ja no és el germà petit.
L'energia eòlica ja no és el germà petit.
Ja no és una energia que podíem dir alternativa,
és una energia, en fi, que s'ha fet gran.
I darrere d'ella vindrà la solar termoelèctrica,
entenc jo,
i també vindrà la fotovoltaica,
si és capaç de reduir una miqueta els seus costos d'instal·lació,
que jo crec que sí que s'ha de capaç de fer-ho.
Aleshores, les sortides professionals són extraordinàriament àmplies.
Pel camp concret de l'energia eòlica,
evidentment es necessiten moltíssims tècnics de mantenència,
que fins ara han estat formats a la pròpia empresa,
perquè el sistema d'educació arreglada aquí ha estat una miqueta lent,
diguem-ne, en detectar aquesta necessitat.
També és veritat que Catalunya ha estat encara més lenta
que el sistema d'educació arreglada en quant al desplegament de l'energia eòlica,
perquè nosaltres, tot i que vam ser qui ens la vam inventar d'alguna forma,
a Espanya, a meitat de la dècada dels 90,
en aquests moments ocupem la vuitena posició,
i estem una miqueta traçats,
però suposo que serem capaços de recuperar el temps perdut,
i la prova són les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
que les empreses instal·ladores de Molins de Vent
estan totes a plena tasca,
a plena tasca implementant els parcs que ja estan autoritzats
i tramitant els nous parcs que han de venir aquí
fins a tenir una gran participació
en aquests 3.500 megawatts d'origen eòlic
que hi ha d'haver a Catalunya en operació l'any 2015.
Això significa que pel manteniment d'aquests parcs
són necessàries aproximadament unes 1.000 persones,
i aquestes 1.000 persones hem de formar-les,
i evidentment la tasca que s'està fent en el Pere Martell,
en fi, nosaltres, tot el suport i el que convinc.
Perquè, clar, si no les formen les empreses,
les pròpies empreses les han de formar, no?
Això és el que ha estat passant fins ara.
Perquè el nivell de competència en can de tenir aquestes persones
és molt alt, clar, són feines molt especialitzades,
o m'imagino que hi ha un grau,
en fi, que les empreses necessiten graus diversos d'especialització.
Sí, nosaltres pensem que amb el cicle formatiu aquest,
a partir d'un manteniment industrial,
un cicle formatiu de grau superior,
a partir d'un manteniment industrial,
amb una especialització amb energies renovables,
i en particular en el canvi eòlic,
i incluent tota la qüestió elèctrica que se necessita aquí,
perquè aquesta és una instal·lació,
pel nostre cas particular,
és una instal·lació de generació d'electricitat,
que ha d'incorporar també coneixements en superstacions
i en línies elèctriques,
i en tot el que tingui a veure amb la distribució i amb xarxes,
doncs pensem que és, en fi, és suficient.
A banda, doncs, que les tasques ja més específiques
seran, lògicament, desenvolupades en els emplaçaments
i a càrrec de les empreses responsables d'aquest manteniment i operació.
Aquí a Tarragona, doncs, ja s'ha mencionat,
hi ha una empresa que és una de les més grans del món,
diria jo, del món,
que és Gessiemsa,
en quant a operació i manteniment de parts eòlics.
Molts dels parts eòlics que estan operatius a Catalunya
estan portats per aquesta companyia,
i s'entén, doncs,
que estigui involucrada,
fins a aquest punt tan important, amb això.
I per fer-nos una idea, Jaume,
l'associació de la qual és en gerent el Jaume Morrong,
a quantes empreses aplega?
Nosaltres estem aplegant a tothom,
a totes les empreses de tot tipus,
que tenen interessos en desplegar l'energia eòlica a Catalunya.
Tenim 50 empreses, números rodons,
i dintre d'elles hi ha el primer operador mundial
d'energia eòlica, que és Iberdrola,
el primer fabricant mundial d'aerogeneradors,
que és Vestes,
el primer fabricant espanyol,
que és Gamesa,
el primer fabricant català d'aerogeneradors,
que és Alstom,
el primer fabricant mundial de turbines eòliques marines,
que és Siemens,
els bancs i caixes que financien tots aquests projectes,
Caixa de Pensions,
la Caixa de Catalunya,
el Banc de Sabadell,
totes les empreses que es necessiten
per tirar endavant aquests projectes,
des del punt de vista de les consultories ambientals,
de les consultories jurídiques,
de les enginyeries,
és a dir, és un món,
el de l'energia eòlica,
i per extensió el de l'energia renovable,
com veieu,
que necessita unes capacitacions professionals
d'una gama molt àmplia,
perquè es necessiten tant advocats com electricistes,
com ambientòlegs,
com biòlegs,
com geòlegs,
botànics,
especialistes en ratpenats,
per exemple,
especialistes en vagi les coabarrades,
perquè n'hi ha de saber on estan aquestes al·legues coabarrades,
per protegir-les i no posar els molins en aquesta zona,
topògrafs,
és a dir,
la varietat és extraordinària.
Després, evidentment,
totes les persones
que són la base
que aquests molins
puguin estar disponibles
el 100% del temps,
esperant a que bufi el vent
per posar-se en marxa
i ser efectius,
tenir una eficiència
al màxim possible,
aquestes persones són
les que,
aquestes 18,
per exemple,
són candidats a ocupar
aquestes posicions
en l'operació de manteniment dels parcs,
aquestes 18 de l'Iespera Martell.
I en relació a altres zones de la Perínsula
o d'Europa,
Catalunya està en una posició endarrerida
en el desenvolupament
de l'energia eòlica?
Sí, sí, sí.
Nosaltres estem...
Força endarrerits.
Estem molt endarrerits.
Estem molt endarrerits.
Nosaltres...
També en relació a altres zones
de la Perínsula.
I tant, i tant.
Nosaltres ocupem...
Catalunya ocupa,
per vergonya nostra,
ocupa
la vuitena posició
en aquests moments.
Espanya és una potència mundial
i això hem de dir-ho ben fort,
perquè hi ha pocs camps industrials
en els que Espanya sigui líder mundial.
El president Obama
està cridant a consulta
a les empreses espanyoles
del món eòlic
per demanar consell
de com s'ha de fer l'energia eòlica
als Estats Units d'Amèrica.
Tot i que ells ja,
lògicament i per extensió també,
són el número 1 del món
en quant a potència instal·lada.
però 16 de cada 100 molins
que estan posats al món
són de fabricació
d'empreses espanyoles.
Això és importantíssim.
Catalunya,
que vam inventar
la metodologia
per retribuir aquesta tecnologia
a meitat dels anys 90,
ens hem quedat endarrerits
perquè,
jo crec,
per diversos motius,
però fonamentalment
potser és que
des de governs passats,
ja fa anys d'això,
evidentment,
no es creia
en el potencial extraordinari
que aquestes tecnologies
podien arribar a tenir.
I així,
amb 15 anys
de desenvolupament eòlic
des del 1995 fins al 2010,
a Catalunya hem estat capaços
de posar en marxa
uns 600 megawatts
quan a Castella-La Manxa,
per posar un exemple,
n'hem posat en marxa
3.500.
Amb totes les conseqüències
econòmiques que això té,
començant
pel desenvolupament tecnològic,
pels centres
d'investigació.
Navarra,
que és pioner a l'Estat,
doncs,
disposa en aquests moments
del Centre Nacional
d'Energies Renovables,
el primer o segon
centre d'investigació
en energies renovables
del món,
del món,
amb una comunitat autònoma
que tot just
té 600.000 habitants.
I nosaltres,
tots aquests beneficis
encara no els tenim.
Ara,
hem entrat
recentment
en una senda
que nosaltres
considerem molt profitosa
i haurem de córrer
per intentar recuperar
al màxim el temps perdut,
evidentment.
Potser Catalunya
s'ha quedat endarrerida
en relació
a altres zones d'Espanya
perquè també aquí
l'energia,
el desenvolupament
de l'energia eòlica
o d'altres energies
renovables
han provocat
polèmica social,
no?,
o no han provocat
unanimitats.
I està claríssim
que aquí també ha passat
a les comarques
terrenines.
Creu,
Jaume Morrón,
què pot ser per això?
Aquest és un motiu,
però jo no crec
que sigui el motiu fonamental.
El motiu fonamental
és si s'ha tingut
visió
des del govern
o no.
I jo crec
que hi ha hagut
molts governs
que no n'han tingut
de visió,
és a dir,
que s'han equivocat
i que han posat
els seus ous
en una altra panera.
I ara
s'està donant compte
que efectivament
aquest error
s'ha de corregir.
I ara
tots els partits polítics
de l'art parlamentari català
tenen això molt clar
per sort
pel país.
Evidentment
la búsqueda
de la unanimitat,
el consens
s'ha d'intentar buscar
efectivament,
però hem de saber
distingir,
crec jo,
entre unanimitat
i consens.
La unanimitat
no és possible
en el camp
de les energies renovables
ni en cap altre camp.
El consens
sí que és possible,
el màxim consens
possible,
hem d'endegar
aquest màxim consens
possible,
però també
hem de limitar,
crec jo,
la búsqueda
d'aquest consens
temporal.
No podem estar
tota la vida
decidint
sobre si aconseguim
un determinat nivell
de consens o no.
Hem d'acotar
en el temps
aquesta búsqueda
de consens
i a partir d'aquí
el govern
ha de governar
i prendre decisions.
I això
també ha fallat
a Catalunya
pel que fa
a l'energia eòlica.
Avui,
1 de juny,
avui,
1 de juny,
el govern
de la Generalitat
ha de prendre
l'acord
de fer públiques
les zones
de desenvolupament
prioritari
que permetran
posar sobre
el territori
a Catalunya
834 megawatts
eòlics més
a banda
dels 700 i pico
que ja tenim
i a banda
dels 700 i pico
que estan autoritzats.
És a dir,
834 més.
A mi em tremolen
les cames.
Em tremolen les cames
perquè no n'estic segur
de si sortirà aprovat o no.
Aquestes zones
de desenvolupament prioritari
ja s'havien d'haver aprovat
el 28 de gener
de l'any 2010
i des de les hores ensa
estem les empreses
esperant.
Lògicament,
si les empreses
estem esperant,
doncs clar,
què passarà
amb aquests alumnes
també que estan estudiant
amb tanta força
i amb tanta voluntat
i amb tantes ganes,
no?
És a dir,
i a més a més
amb la situació actual.
Hi ha unes empreses
que tenen encara
la capacitat
de posar
milions d'euros
sobre el terreny.
A Catalunya estem parlant
d'una inversió
de gairebé
4.000 milions d'euros
dispersa
per tota Catalunya.
S'ha d'obrir la porta
que això sigui possible
perquè això significa
ocupació,
això significa
empreses que paguen impostos,
això significa
reducció de dèficit,
això significa
ciutadans
que ingressen diners
per la seva feina,
això significa
ciutadans
que paguen impostos,
això significa
activitat econòmica
per al país,
això significa
benestar
al final
i hem de prendre
decisions
sobre això,
hem de prendre
decisions.
La veritat és que
amb tot aquest panorama
i amb algunes
de les dades
i de les xifres
que ens ha explicat
Jaume Morron
sobre el potencial
i el lideratge
que en alguns camps
claríssimament té
a nivell mundial
l'energia eòlica,
aquests 18 alumnes
que teniu,
Àngel,
l'IES Pere Martell,
segur que d'aquí a un any
poden tenir feina
assegurada.
Tots els inputs
que ells arriben
van en aquest sentit,
de fet,
abans fora de micròfon
ho comentaven,
quan l'any passat
el mes de juliol
l'Arturo Faguaga,
gerent de GES,
amb el nostre
subdirector general
parlaven d'aquest conveni
que havíem de signar,
l'Arturo li va dir
escolti,
això fa cinc anys
que hauríem d'haver començat
a fer,
i evidentment
el sistema educatiu
sempre té aquest desfasament
amb la necessitat
del sector
i des dels centres
el que intentem
és avançar-nos,
com a mínim
no desfasar-nos
excessivament
entre aquestes necessitats
que puguin aparèixer
als diferents sectors
i la resposta
des dels centres educatius
i en la mesura
que sigui possible
doncs intentar avançar-nos
amb aquestes necessitats
i per això
els hi diem
a les empreses
escolta,
dieu-nos
cap a on van
les orientacions
dels diferents sectors,
quin tipus de perfils
nous estan apareixent,
quin tipus de necessitats
formatives
necessiten els treballadors
que cada vegada
han de ser més especialitzats.
per tant,
ajudeu-nos també
a avançar-nos
i a col·laborar,
col·laborem conjuntament
amb la formació
d'aquests treballadors
que entenem
que és el nostre deure social,
la nostra responsabilitat.
Nosaltres hem de formar
persones
que es puguin insertar
en les empreses
per fer-les competitives
i per donar resposta
a les activitats
dels diferents sectors.
El fet d'això últim
que diu el director
de l'ISPERA Martell
estava pensant
en la Victòria
que és la nostra professora
avui que representa
el col·lectiu
que m'imagino que
per vosaltres
també suposa
una mena d'esforç
i de cursa
contra rellotge
d'anar veient
orientacions,
els camins,
readaptacions
a la formació
que heu de donar
als vostres alumnes
o que potser
fins i tot
us heu de fer
vosaltres mateixos.
Ens estem trobant
que això evoluciona
d'una forma exponencial
i que cada dia
surten coses noves
jo em trobo
que cada dia
a classe
ve un alumne
amb un tal de diari
mira Victòria
que ha sortit això
mira Victòria
i clar
són temes
que diàriament
hi ha molta novetat
i com ho porteu?
com podem
com podem
ens posem al dia
com podem
però
realment ha sigut
aquest any
ha sigut una miqueta
bogeria
és un nivell
d'existència molt alt
quan sou per cert
de professors?
de professors
aquest any
n'hem sigut
set
però que només
toquéssim
el tema
d'energia renovable
era jo
i el professor
que era
de telecomunicacions
que ho podíem
més adaptar
a un cicle
de telecos
però
d'energia renovable
he estat jo
llavors
dos professors
de cada l'any que ve
que són els que estan
a taller
sí que són els que
ara s'han de
posar les piles
perquè el tema
d'instal·lacions
tema de materials
tema de
clar
a l'hora de comprar
el material
també n'haven molt perduts
perquè no sabíem
si fer una bona inversió
o no
i hem tingut de consultar
amb les empreses
a veure si el material
comprat
era l'adequat
per a ells
i aquestes perspectives
de futur
que els ciutadans
de carrer
no tenen res a veure
amb aquest món
però que segur que n'han sentit
parlar a través dels mitjans
de comunicació
de tenir molins
de vent al mar
que això
en fi
crida molt l'atenció
als mitjans
de comunicació
i això és responsabilitat
dels propis mitjans
i que arriba molt
a la societat
això
en parleu
mira la setmana passada
jo vaig acabar
el tema
d'eòlic
i l'última sessió
era els molins offshore
que són els que estan
damunt del mar
i el tema
de les plataformes
bàsicament
m'he buscat informació
sobre els països nòrdics
perquè són els que estan
més pioners
avui en dia
en tot això
i els he passat informació
del que he pogut trobar
però tampoc
aquí a nivell de Catalunya
com que també
comencem ara
no hi havia molta informació
en quant a plataformes
si eren cimentacions
o si eren flotants
plataformes flotants
i tot això
però realment
és un tema
que els hi ha agradat moltíssim
però els hi ha passat
uns vídeos
que vaig trobar
per internet
d'instal·lacions
de manteniment
on els propis operaris
arribaven en helicòpter
damunt del molí
els molins
tenien una plataforma
on els helicòpters
els deixaven allí
i allí feien la sessió
de manteniment
i després marxaven
a un altre molí
i anaven
i això
els va encantar
això té un component
d'aventura
més a més
afegida a la feina
això dels aerogeneradors
dins el mar
Jaume
això insisteixo
des d'un punt de vista
molt de ciutadà de carrer
que n'han sentit
parlar a través de la televisió
dels mitjans de comunicació
que els hi diuen
que els hi posaran
aquí a la costa tarragonina
a la costa del delta
això és el futur?
Sí, sí
és part del futur
és part del futur
del futur
o potser del futur
o del present
ja gairebé immediat
Bé, a veure
el món
en aquests moments
números rodons
pot haver-hi instal·lats
160.000 megawatts eòlics
probablement més
aquestes són les dades
de final de l'any passat
probablement més
160.000 megawatts
d'aquests 160.000
2.000
només 2.000
números rodons també
potser una miqueta més
són els que estan a l'aigua
i sobretot
estan en els països
del nord d'Europa
a part que hi ha un parc
de 100 megawatts de gina
que s'ha acabat
de posar a marxar
però
els països del nord d'Europa
hi ha un indret concret
que permet
instal·lar-los
amb la tecnologia
actualment disponible
és el mar del nord
i el mar bàltic
on tenim
unes fundàries
petites
relativament petites
que permeten
clavar els molins
en el fons marí
a 85 km
de distància
de la costa
a Alemanya
tu pots posar
un aerogenerador
amb una fundària
de 20 metres
només
això és relativament
econòmic
tot i que costa
el doble
que instal·lar
un molí a terra
és relativament
econòmic
i possible
l'any 2020
es calcula
que a Europa
hi ha d'haver
40.000 megawatts
al mar
40.000 megawatts
al mar
això
serà possible
en el mar
del nord
no serà possible
al voltant
de la costa
de la península
ibèrica
si no
som capaços
de desplegar
tecnologies
noves
d'aerogeneradors
flotants
ja n'hi ha un
en aquests moments
al món
ha estat muntat
per la companyia
petroliera
noruega
ha estat
Oil Hydro
ha muntat
un aerogenerador
a 200 metres
de fundària
una màquina
de Siemens
de tamany
ja comercial
és una màquina
de 2,3 megawatts
dintre d'un projecte
d'investigació
propi
de la companyia
nosaltres
aquí a Catalunya
és responsabilitat
de l'Institut de Recerca
Energia de Catalunya
crec que ja
ja ha estat present
en el programa
em van parlar
fa unes setmanes
doncs
és responsabilitat
d'aquesta institució
crear
una plataforma
d'assajos
d'aerogeneradors
a la costa
de Tarragona
no està determinat
encara on
que consistirà
aquesta plataforma
d'assajos
consistirà
en dues fases
una primera fase
molt propera
a la costa
per investigar
molins
ancorats
en el fons marí
i una segona fase
doncs
a 25 quilòmetres
de la costa
on ja es tracta
que hi hagi
màquines flotants
això serà una realitat
això serà
part del futur
l'aigua
en el planeta Terra
ocupa més del 70%
de la superfície
del planeta
si necessitem
fer que l'energia
que l'electricitat
sigui el màxim possible
d'origen renovable
no perquè ens agradin
les renovables
que evidentment
ens agraden
les renovables
sinó perquè
els combustibles fòssils
tard o d'hora
desapareixeran
per tant
encara que no ens agradin
les renovables
hem d'anar
cap a les renovables
i a més a més
d'això
a més a més
de generar
renovables
necessitem
electrificar
el sistema energètic
si el vehicle
elèctric
ha de ser un èxit
es necessita
generar
més electricitat
i aquesta
més electricitat
que s'ha de generar
ha de ser
lògicament
d'origen
renovable
perquè els combustibles
fòssils
estan en extinció
lògicament
són finits
llavors
necessitem
explotar
els recursos
del mar
l'eòlica
és la tecnologia
que com a terra
dins de les renovables
està més desenvolupada
deixant a banda
l'hidroelèctrica
però al mar
vindran altres tecnologies
que també
s'hauran d'explotar
per fer energia
efectivament
la veritat és que
les perspectives
són
en fi
molt obertes
Francesc
tu com a coordinador
d'aquest espai
que coneixes
i escoltes
tot el que s'explica
en aquests programes
jo tinc un dubte
el cicle superior
d'energia renovable
bé
tinc més d'un
però no vull
agafar tot el temps
el cicle
està ja dintre l'Eloe
se suposa
no és un cicle lògic
és un cicle lògic
encara
sí
ha d'aparèixer
la família d'energia
i aigua
doncs sortiran
cicles formatius
amb aquestes competències
o sigui el cicle superior
d'energia renovable
està dintre de la família
de moment està
en la família
d'instal·lació i manteniment
bueno
ja saps que això
estem en un període
de traspàs
manteniment
serveix a la producció
instal·lació i manteniment
llavors de cara a l'any que ve
de cara a l'any que ve
al complex educatiu
veurem algun aerogènador
muntat
això és un tema
petitet se suposa
petitet petitet
30 metres d'alçada
sí
això és un tema
que
bueno
que ja fa temps
que s'està treballant
és a dir
la desmantelació
d'un parc
que hi havia un parc eòlic
que hi havia a Roses
doncs tenim identificat
un aerogenerador
molí
de 30 metres d'alçada
que està en unes instal·lacions
a Terrassa
que ho hem vist
que li tenim identificat
i bueno
doncs aquí estem
amb
amb eòlicat
amb
gamessa
cambra
delegació del govern
a veure com fem possible
que aquest aerogenerador
vingui cap al complex educatiu
els empresaris
els hi deu convenir
puguem muntar els mateixos
un aerogenerador
al complex educatiu
per poder fer pràctiques
absolutament
totes les facilitats
en aquest tema
estem esperant
estem esperant
l'espitjada final
que no ens correspon
a nosaltres
de donar
però des de l'associació
eòlica
aquest aerogenerador
en aquests moments
juntament amb dues gòndoles
una per el propi aerogenerador
i una altra per pràctiques
en aquests moments
està marcat
en unes instal·lacions a Terrassa
està marcat
amb les etiquetes
de l'Institut Pere Martell
és a dir
no se l'emportarà ningú més
que estiguin tranquils
però bueno
hi ha una caducitat
evidentment aquí
o sigui
no pot estar
esperant-se indefinidament
però se necessita
una espitjadeta final
una espitjadeta final
en fi
entre tots
entre tots una miqueta
i esperem que aviat
puguem donar bones notícies
jo l'altre dia
amb el nostre
del govern
amb el Xavier Sabater
que va estar visitant
i va estar parlant
precisament
amb aquests 18 alumnes
d'aquest cicle formatiu
si no recordem
va ser el dimarts passat
tot just fa una setmana
20 anys
jo li recordava això
escolti
un delegat
tenim el tema
de l'arogenerador
de Terrassa
a veure si li donem
com diu
el Jaume
una empenta final
perquè escolti
això sigui una realitat
i el delegat del govern
que és un apassionat
de les energies renovables
i que ja ho han notat
en moltes ocasions
perquè sempre que
tenim alguna conversa amb ell
d'una manera a una altra
sobre aquest tema
doncs li recordaven
allà a l'institut
no?
Fem una empenta final
perquè crec que és un bon tema
de promoció
d'aquestes energies
poder disposar
d'un molí
de 30 metres
per tant
no són els últims
generacions
però tampoc és petitet
perquè sigui visible
i perquè
sigui un element
més de promoció
seria tot un símbol
pel complex educatiu
i per l'institut
digues francès
jo parlant
de la procedència
de l'alumnat
com dèiem abans
alumnes de batxiller
tecnològic
és una part important
o no?
no
o sigui
la jovent
que s'està escoltant
que acaba de fer
segon de batxiller
que aspira
a treballar
en el món professional
i de l'energia
i de l'energia
francès
a veure
aquí hi ha un tema
que nosaltres
als instituts
ja els
comencem
a notar bastant
i és aquell alumne
de batxillerat
que abans de fer
uns estudis universitaris
passa per un cicle formatiu
perquè
amb el sistema
de convalidació
de crèdits
existent
entre els cicles formatius
de la superior universitat
no pots trobar
que un alumne
que fa un cicle formatiu
i en tot cas
sinó la Victòria
és una que
ho coneix de primera mà
perquè ella ve
d'un cicle formatiu
i després d'unes enginyeries
per tant
amb aquest sistema
de convalidació
de crèdits
part dels crèdits
dels estudis universitaris
li són reconeguts
pel fet d'haver fet
una formació
de cicle formatiu
de superior
i amb un gran avantatge
que suposo que això
la Victòria
no és el concret
aquests alumnes
a més
en aquest cas concret
dels alumnes
d'energies renovables
han de fer
215 hores
de pràctiques
a les empreses
per tant
és un bagatge
professional més
i en tot cas
el tema
de la promoció
de batxillerat
cicle formatiu
i estudis universitari
la Victòria
és el concret
fins ara
els que tenim
actualment
no hi ha ningú
que vingui de batxillerat
perquè normalment
els alumnes
que ja fan batxillerat
ja van encaminats
i si fan
el científic tecnològic
ja van encaminats
a fer enginyeria tècnica
o si ara ja són els graus
de Bologna
el que passa
és que
intentem promoure
aquest camí
encara que per a ell
sembli
que estan perdent anys
perquè clar
la idea
és fer batxillerat
en universitat
i en 4 anys
ja tens una titulació
encara que estiguin
2 anys més estudiant
tenen molt guanyat
perquè tenen
la vessant
de la teoria
al batxillerat
durant càlculs
física
matemàtiques
arriben al cicle
veuen tota la part pràctica
i se'n van a la enginyeria
i realment
és que tenen
tenen moltes nocions
que ells no saben
a mi em va passar
jo vaig fer el cou
antic d'abans
i abans de la universitat
ja vaig fer un cicle formatiu
i ja vaig a la universitat
llavors clar
ho repeteixo
tens la base
de les matemàtiques
que és molt important
perquè aquests xavals
és el que més els costa
i després
a l'hora d'anar a la enginyeria
és que tens tota la part pràctica
han anat a les empreses
i ja saben el que volen
i les enginyeries
els hi és més fàcil
i més assequible
i a més com és el cas
de la Victoria
és a dir
tampoc es va quedar
l'enginyeria tècnica
després va fer la superior
per tant crec que
en aquest sentit
ella va ser una avançada
també una miqueta
en el seu temps
perquè això és una possibilitat
que els alumnes
de batxillerat
han de conèixer també
és a dir
no necessàriament
ha de ser la via directa
batxillerat
ser activitat
estudis universitaris
no no
hi ha aquest altre camí
que
des dels centres
de formació professional
entenem que és molt més
professionalitzador
aquesta trajectòria
que no pas l'altre
que és més directa
perquè en definitiva
tampoc és tanta pèrdua
de temps
com de la Victoria
no
guanyen
inconscientment guanyen
perquè després
és més senzill
assolir aquelles assignatures
que algú
necessitaria un repàs
o arribarien
a depèn
de quines assignatures
estarien més encallats
en canvi ells
ja tenen la base
encara que no sàpiga
que es pensin que no
la tenen
jo fent quatre números
que no sé si els he fet
ben fets
no sé si els he fet
ben fets
és que ara
anava apuntant
mentre anava parlant
del Jaume Borrón
el Jaume Borrón
ha dit que pel 2015
3.500 megawatts
sí
això és el pla
un aerogenerador
de mitja
2,3 megawatts
dos
posem dos
entre dos i tres
sí entre dos i tres
si ara en tenim
800 no?
ara tenim
750 operatius
150 en se'n falten
com uns 2.800
sí
pel 2015
vol dir 1.000 generadors
com a mínim
perdó
vol dir uns 500 generadors
per any
de cara al 2015
faig bé
molt bé
he fet els números
he fet els números
això vol dir
que necessitem
molt personal
qualificat
i competent
i donar-nos molta mania
a més a més
sí
necessitem molt de personal
competent
i anar de pressa
però són en 20 anys
això en els casos
4-5 anys
en 5 anys
en 5 anys
efectivament
en 5 anys
és un objectiu
que s'ha anat complicant
oi?
s'ha anat complicant
perquè
hem estat una mica
ociosos
en desenvolupar-lo
que és objectiu
encara és possible
però
no està fàcil
no està fàcil
ara importem professionals?
quan dic importem
sí
sí
venen d'altres zones d'Espanya
o d'altres zones d'Europa?
sí sí
d'Europa
a Catalunya no
però d'Espanya sí
d'Espanya sí
és a dir
s'estan formant millor a fora
o fins ara s'han formant millor a fora
que aquí?
clar
perquè tenen més capacitat
de generació
és a dir
aquí tenim
aquí tenim
comunitats autònomes
que tenen tants megawatts
instal·lats en eòlica
com Texas
per exemple
i això és molt dir
eh
això és molt dir
però Galícia
les dues castelles
aquestes
aquestes tres comunitats autònomes
cadascuna d'elles
té més de 3.000
megawatts
eòlics operatius
o sigui que
que efectivament
efectivament
tenen una capacitat
de tenir personal
i de deixar-nos
en préstec
a les empreses catalanes
que comencen a operar
pels eòlics
que encara no tenen
tot el seu personal format
i que tenen el seu personal
en formació
deixar-nos en préstec
operar-hi perquè aquests molins
puguin començar a girar
Acabem Victòria
és un molt masculí
no?
Sí
És que estava pensant
que no t'ho havíem preguntat
Sí
no tinc cap alumna
no tinc cap alumna
i a manteniment industrial
que també faig classes
no hi ha cap alumna tampoc
però no té res a veure
perquè jo ja soc
enginyeria mecànica
i l'única diferència
entre ells i jo
és la força
jo sempre ho he dit
és l'únic
i si no ja demano ajuda
mira que algú m'ajudi
i ja està
No no sé
és que estava pensant
en possibles candidats
a estudiar l'any que ve
que s'animenten bé
les noies
que no pensin
que això és només una cosa
per nois evidentment
Si hi ha nois
que aquest tema els interessa
que no pateixin
i que no els hi faci por
Àngel
s'acaba la matriculació
aquesta setmana?
Sí
o la prescripció de cara
La prescripció acaba
divendres
és l'últim dia oficial
de prescripció
i per tant sí
Qualsevol persona
que ens escolti
familiar o alumna
o jove
on pot trobar més informació
a través de la pàgina web
A través de la pàgina web
del nostre institut
institutpermartell.cat
i evidentment
si s'adreça
a les nostres instal·lacions
també gustosament
els ajudarem
els orientarem
i els informarem
de tot allò que necessitin
Molt bé
Doncs la veritat
és que ha estat un pla
i a més molt interessant
Jo crec que com sempre
aquest espai
ens ha servit per nosaltres
i esperem que per als oients
per aprendre coses
i en fi
per veure realitats
o conèixer realitats
com la del món
de les energies
sans renovables
en el cas d'avui
amb la companyia
de dos sans responsables
de l'IS
Pere Martell
el seu director
Àngel Lluís Sant Miguel
la professora
Victòria Ismael
que han impulsat
aquest primer any
d'aquest cicle formatiu
de grau superior
d'energies renovables
i a més hem conegut
la perspectiva de les empreses
a través del gerent
de l'associació Eolicat
Jaume Morron
A tots tres
la veritat és que moltes gràcies
moltes felicitats
per la feina feta
Gràcies
Perquè tothom ja ha col·laborat
i en fi
que aquestes perspectives
de futur tan esplendides
es puguin complir
Gràcies també al Jaume Morron
Moltes gràcies a vosaltres
Francesc Potau
Gràcies
Ha estat molt interessant
com sempre
Sí
I a més hem aclarit
uns quants dubtes
sobre aquest món
Moltes gràcies
i fins el proper dimarts
Adéu-sia
Bon dia
Adéu-sia
Adéu-sia