Doncs ja la tenim entre nosaltres, Cristina Barber,
en el temps de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Cristina, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També la Biblioteca Pública ha deixat enrere el Festival de Dixi.
Un any més també vau tenir un paper,
no només per aquell, diguem-ne, gran aparador
que heu posat audiovisual de material de música, de llibres,
sinó també perquè vau tenir actuació en directe.
Vam tenir actuació en directe el dissabte,
va ser ple absolut, amb un públic entregat
i uns músics també molt entregats,
és a dir, que hi vam posar molt.
La gent es notava que els comentaris que feien a la sortida
deien que aquests nois noten que ho viuen, no?
I sí, sí, va anar molt bé.
Tot i que avui ens hem canviat de registre.
Avui la taula, hem retirat tot el tema de la Dixi,
s'ha acabat, una nova edició.
Fins l'any que ve.
I fins l'any que ve.
I ara estem per altres temes.
I ara tenim el tema de per qui vulgui informar-se
de les novetats de Setmana Santa
o documentació de Setmana Santa,
que aquí a Tarragona té una celebració especial
i un reconeixement especial,
doncs a la biblioteca tenim una taula parada,
diguem-ne, amb els llibres més nous
sobre la Setmana Santa a Tarragona,
que potser pels tarragonins ja s'ho saben,
però són molts els que aquests dies
tenen uns dies de festa i venen,
i la biblioteca és un punt neuràlgic,
un punt central,
i molta gent ve de vacances
i aprofiten aquests dies per informar-se també.
Si heu anat últimament,
hi ha tant de moviments,
sempre a la biblioteca pública,
vagis a l'hora que vagis,
i ara amb aquest nou sistema de presta,
aquí tot plegat,
doncs la veritat és que es veu més moviment encara.
Es veu més moviment perquè anem tots una mica
més lentets, diguem-ne, no?
Tant el públic que ha d'aprendre a moure's
dins del nou catàleg,
i nosaltres, que ja ho tenim més apamat,
però cada persona requereix una formació,
i si ara s'ha de fer això,
doncs es fa això.
Molt bé.
Tot i així, clar,
a la biblioteca s'integra en el Festival de Dixi,
hi ha conferències, hi ha activitats,
però clar, es van incorporant llibres també,
que és una mica la funció primigènia
d'un espai com la Biblioteca,
Pública de Tarragona,
i justament la Cristina,
que després repassarem les activitats,
hi ha una activitat molt destacada,
la comentarem després,
ens ha portat algunes novetats
de les moltes que es van incorporant.
Ens has fet una tria així molt variada,
no?, de temes molt diferents.
Sí, com que fa dies que no venia.
Doncs sí, la veritat.
I potser, per no solapar-me en cap company ni res,
portaré el més nou que tinguem,
i diferent.
El darrer llibre de la Sílvia Soler,
que ja va sent una noia que s'està obrint molt de pas.
Ja comença a tenir uns quants llibres, eh?
Ja comença a tenir uns quants llibres.
És l'autora, recordem-ho,
del llibre que la va fer famosa,
va ser el primer, 39 més 1,
l'edat en què una dona descobreix
que l'home de la seva vida és ella mateixa.
És a dir, és una noia així, diguem-ne que emancipada.
Positiva, eh?
Deu-n'hi-do.
A veure...
Resignada, més a dir.
Escriu amb clau d'humor, bastant desenfadat,
i bé, doncs, com ella diu,
doncs fins ara escriu un tipus...
El seu tipus de públic sembla que busqui les dones de 40 anys.
A seves contemporània.
Potser és una limitació, però, doncs, mira, no està mal.
També té el seu tipus de públic, no?
I ara què ens proposa?
Bé, ella sembla que faci coses així una mica autobiogràfiques.
Després, el següent llibre que va fer és Petons de diumenge,
que aquest llibre, tot i ser un títol bastant festiu,
parla de la mare malalta,
i, doncs, a mi em va agradar,
però enganya una mica amb el títol, no?
Diguem-ne, sembla...
El títol és la portada, que és preciosa,
una parella així braçant-se, caminant d'esquena,
doncs...
No és una història d'amor entre un home i una dona.
No, home, doncs sí, és una història d'amor d'una parella,
però, doncs, d'una parella que al llarg dels anys,
doncs, hi ha amor, hi ha una mica de distanciament també,
hi ha una mica de tot.
Però ja no té aquest caràcter festiu.
I ara la Sílvia Soler repren aquest to que va tenir amb 39 més 1
i es titula Una família fora de sèrie.
I fora de sèrie equival a família XXL.
Són les noves famílies que es fan amb les separacions
i després, quan tornem a fer una família de nou...
I cadascun porta la seva motxilla amb els seus fills, no?
I cadascun porta el seu equipatge anterior.
Llavors, estem davant de famílies complexes,
amb sogres, exsogres, cunyats, excunyats,
una filla que és una pija acabada,
l'altra que és una gòtica...
Llavors, com s'conjumina tot això, no?
Una empresa complicada.
És una empresa complicada.
Llavors, com que es nota, no sé si és el seu cas,
però en tot cas ho sap explicar molt bé,
es parla d'una realitat que és
i te'n parla d'una manera, doncs, potser...
Desenfadada.
Desenfadada, que no és tràgica, no?
Que és la realitat que moltes persones hem d'assumir, no?
Per tant, és un llibre que jo crec que tindrà força èxit
perquè ja ve precedit per aquests èxits anteriors.
És una lectura, el que tu dius, distesa, entretinguda,
reflectint una situació en la que, a vegades,
com que a vegades es pot presentar una cara
com a més endramàctica i conflictiva,
doncs, val la pena desdramatitzar
i també fer aquesta mirada més humorística.
Una mica anant a l'argument, diu...
Ens ve a dir que això és l'atribu dels Bradi moderna, no?
Diu, tot comença amb una situació bastant habitual.
La nova parella d'enamorats busquen un cap de setmana
per passar junts i sols.
i intenta enquadrar, diu, com un sudoku,
les diferents possibilitats d'encolomar, diu,
vull dir, de col·locar els nens.
Diu, i això és una aventura difícil,
diu, gairebé impossible, no?
I intenten intervenir en tots aquests personatges
que hem esmentat
i, bé, i a damunt hi posa una tia que es diu Antiga,
que li posa aquest nom ja així,
doncs, per acabar de fer l'embolic més gros, no?
Ah, doncs, mira, és una lectura entretinguda i distesa.
També ens has portat el darrer llibre de Villatoro, no?
El darrer llibre de Villatoro,
que és...
Tenim un nom
i és el darrer premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes,
que, com saps, és el premi més ben dotat de les Lletres Catalanes.
Amb molts dinerets, eh?
90.000 euros.
No està malament.
Bé, en tot cas, el tema que introdueix
sí que és bastant innovador perquè
és una novel·la que explica el paper vertebrador
que té els colors d'un partit de...
Ai, d'un equip de futbol, com és el Barcelona, no?
Hi ha un aparent simplificat...
És una novel·la bastant simple, formalment,
que integra diferents recursos literaris
i la història que ens explica
és la història d'un pare
una mica allunyat del seu fill adolescent
que, a través del futbol,
hi estableix i vol reprendre un contacte
anant a l'assistència, tots dos junts,
a la final de la Copa d'Europa-Paris l'any 2006.
amb el triomf del club blau-grana, no?
I, doncs, el tema, que jo sàpig,
em fa l'efecte que sí que és inèdit
dins de la literatura catalana
i, bé, pot tenir aquest rerefons
del fort sentiment de pertinença
a una tribu, no?
A un club de futbol gairebé similant-ho a una tribu, no?
I el fet, doncs, d'un pare reprengui les relacions
una mica malmeses amb el fill a través del futbol,
doncs, és una cosa que em fa l'efecte
que és bastant habitual.
Ja ho veus tu, els seguidors del futbol
ara tenen més arguments encara
per destacar la importància que té
qui ho neix a les famílies i tot, eh?
Home, ja també.
Potser el billetoro fa que tots els socis del Barça
llegeixin la novel·la,
doncs, escolta, entre el premi i el llibre...
Entre el llibre de la Sílvia Soler,
que formen noves famílies,
és aquest que amb el Futbol Club Barcelona
és capaç de reunir...
Escolta, estem d'una literatura filial estupenda.
Ho estem llunyant, ho estem llunyant.
I, clar...
A veure si continuem.
Home, però...
Sí, continuem.
Continuem, perquè el darrer llibre
de l'Eduard Ponset,
també, doncs, la veritat,
ens convida a fer exercicis de viure
cercant la felicitat, no?
Que es veu que no és una empresa tan complicada,
segons Ponset.
Segons ell, bé, ja ens heu ofert dos llibres
científics sobre l'amor,
un sobre l'amor i l'altre sobre la felicitat,
i aquesta nova excursió
es titula
El viatge al poder de la ment.
i és una obsessió que ell té
per entendre què ens passa per dins.
És a dir, que ell diu que som capaços
de tirar endavant empreses dificilíssimes, això,
feines complicades,
portant endavant famílies complexes,
i, a vegades, no hem fet tot això
sense reflexionar gens a què ens passa per dins.
Com passen molts llibres d'ells...
És que no tenim temps per pensar-ho, segurament.
Doncs ell s'atura i et diu, doncs,
que pensis, no?
i la conclusió d'aquest llibre en què ens ve a dir que hem de reflexionar sobre el que estem fent,
que no sabem res de la nostra raó,
no sabem res de la nostra intuïció,
però ell fa una llança,
o sigui, ell a favor de la intuïció.
Diu que si hem de prendre una decisió molt important
i que tenim tota la informació i tot el temps,
doncs, que és indubtable,
que ens hem de guiar per la raó,
però que si hem de prendre una decisió molt important
i que no tenim tot el temps del món,
que la intuïció és una eina molt poderosa.
És un llibre, doncs, diguem-ne que molt a favor de la intuïció.
I una frase que ell extreu del llibre
és que el més intel·ligent és el més flexible.
Ho dic una mica perquè amb tot això de les noves famílies i tot això,
doncs, qui s'ho passa mal,
suposo que molt malament, suposo,
és qui potser em fa un drama majestuós, no?
S'ha de relativitzar tot, segurament.
La persona que es flexibilitza més i que s'adapta més,
doncs, potser és capaç de tirar endavant
més el seu projecte de vida
i potser no s'ho passa tan malament.
No, Eduard Ponseta no és d'estranyar
que tingui tant d'èxit amb els seus llibres
perquè em sembla que tot allò que moltes persones
puguin pensar de manera intuïtiva,
ell ho posa damunt del paper
amb aquesta lògica i amb aquest sentit comú,
que per això són llibres que tenen un gran atractiu,
que potser no entren dins d'allò que es diu
a vegades pejorativament o autoajuda,
però sí que serveix una miqueta per endreçar pensaments, no?
Ell, jo considero que no ho són gaire,
pràcticament gens d'autoajuda, eh?
El que passa és que ell crec que és bastant llest
i pràcticament ho ven com si fos un llibre d'autoajuda.
Ell n'extreu la part més divulgativa
i és la que surt als mitjans
i és la que el públic majoritari capta, no?
Però el llibre és bastant científic, eh?
I és un llibre sobre, es titula, doncs, recordem-ho,
El viatge al poder de la ment.
Deies això que s'ha de ser intel·ligent,
probablement no fer un gran massa ni de grans dramatismes
davant de determinats fets,
però de fet ens portes un altre autor
que ens fa patir molt sempre.
David Grossman, l'autor de Vida i Destí,
ara ens presenta una altra novel·la
i intueixo que deu ser també un gran drama.
L'autor de Vida i Destí,
una obra celebrada per la crítica i per molts autors,
però, doncs, plena de dramatisme,
perquè, doncs, tot i ser novel·la,
doncs, estan molt documentades en fets reals.
Aquí ara ens parla d'una altra novel·la,
que es titula Tota una vida,
és biogràfica, també,
i diu que la va començar a escriure el maig del 2003,
sis mesos abans que el seu fill, Uri,
comencés el servei militar.
I diu que tots dos parlaven telefònicament,
perquè estava al liban, aquest noi,
llavors parlaven molt telefònicament
sobre la trama i sobre els personatges,
i quan anava a casa de permís,
doncs, el fill li demanava al pare
que què hi havia d'anar en aquella història
i en la vida dels seus protagonistes.
Diu,
jo tenia,
l'autor diu,
jo tenia la sensació,
diu, més ben dit el desig,
que aquest llibre que escrivia el protegiria.
l'Uri va morir quan el seu tank va ser encertat
per un míssil l'any 2006
i després d'estar set dies de dol
va tornar a reprendre el text
que ja estava pràcticament acabat,
però va canviar el que era l'embolcall,
la caixa de ressonància que li donava sentit a tot.
Llavors, com tu dius,
realment l'hem volgut portar
perquè són testimonis de vides
que també han existit,
que hi ha aquesta part desenfadada
que ens aporten molts llibres
i que sembla que la societat vagi cap aquí
i aprendre les coses bé,
però hi ha una part de societat també
que està lluitant,
que està en guerres
i que la vida és molt dura
i que autors com David Grossman
ens ho recorden molt en els seus escrits.
Hi ha un altre títol,
ja per acabar,
en aquest cas,
L'habitació d'invitats.
L'habitació d'invitats
és un llibre de la Ellen Garner,
que és una autora
que sí que ha escrit coses així,
una mica de...
ha escrit coses de novel·la romàntica,
és una autora australiana,
reconegudíssima a Austràlia,
però en aquesta obra nova,
L'habitació d'invitats,
que ha tingut molts premis
en el seu país,
i Alemanya, per exemple,
figura a la llista dels llibres més venuts,
és una novel·la
on la Ellen Garner
torna a la ficció.
És coneguda i prestigiosa
en el seu món.
Ens parla d'una escriptora
d'edat madura,
és una dona ja moderna,
és una dona emancipada,
que està preparant
amb molta cura
l'habitació d'invitats
perquè ha de rebre
una amiga seva,
una companya
d'aquelles de l'ànima,
d'aquelles de tota la vida,
d'aquelles de tota la vida,
perquè es ve a fer
una mena de cura alternativa
en el seu país,
en el país on està ella,
l'Aelen.
I l'Aelen
de seguida descobreix
que la seva amiga
està més malalta
del que ella reconeix
i que el tema
de la medicina alternativa
que s'està plantejant
doncs ella no ho veu
gens convenient,
creu que és un error
i com es modifica
les relacions,
o sigui,
el paper de l'amiga
com vol protegir-la
o cuidar-la
o bé advertir-la
i que l'altre es resisteix.
Llavors és una mica
com aquest tema
que parteix
aquesta amistat,
o sigui,
arriba a modificar
l'amistat
de les dues noies
o de les dues senyores
ja
i ens fa reflexionar
doncs
sobre aquests temes
de la medicina
d'alternativa
i sobre
fins a quin punt
estem disposats
a sacrificar
els interessos propis
per ajudar
a una altra persona,
una altra persona
que es posarà
en perill
la seva pròpia vida
degut a la seva creença
i que és un tema
que també pot ser
bastant...
ens hi podem trobar,
no?
Saps,
amb aquella intuïció
que a vegades tenim,
sembla que hagi de ser
d'aquelles novel·les
que d'aquí a un temps
serà llegida,
pel tema...
és el tema
no de l'amistat
perquè no és una novel·la
en absolut sentimental,
el que vol
no hi ha sentimentalismes
però sí que hi ha
aquest sentiment
de l'amistat
trencada
per un tema
que doncs
que una persona malalta
és incapaç
de reaccionar
i de reconèixer
doncs potser
la gravetat
que l'altra amiga
sí que li està detectant,
no?
Doncs déu-n'hi-do,
ens has portat
una tria molt
i molt variada.
A més,
és bonic
recordar
que a la biblioteca
pública
estan d'aniversari
d'una parcel·la
la veritat
és que des del primer moment
que va néixer
va absorbir
l'interès
de molts usuaris.
Estem parlant
dels clubs de lectura,
els dels adults,
podríem dir.
Feu cinc anys?
Fem cinc anys,
mira, sí.
Està molt bé, eh?
Ens fa il·lusió.
Amb molts llibres,
amb molts lectors,
amb molts escriptors,
traductors,
convidats
que han vingut
periòdicament,
no?
A donar suport
a aquests clubs de lectura.
Sí,
realment han estat,
com que no és un club
de lectura,
de moment no és
un club de lectura
especialitzat,
sinó que hem llegit
una mica de tot
amb la intenció
d'aprendre
de diferents cultures
i també de conèixer
autors nostres
i sobretot
autors tarragonins
també.
És a dir,
que hem intentat
donar cabuda
amb molts registres
i això potser
és la part més complexa,
no?
Perquè si t'especialitzes
en un tema,
doncs,
ara ja seríem experts,
no?
D'aquell tema.
ja després de cinc anys
i tants llibres.
No era el nostre objectiu.
El nostre objectiu
era donar a conèixer
bona literatura
a la gent,
a un públic interessat
de la ciutat de Tarragona,
que jo crec que sí que hem fet.
Ha estat el primer club
de lectura així públic
de ciutat,
o sigui que d'alguna manera
hem fet ciutat
en aquest sentit
i hem donat un servei
a un públic,
doncs,
diríem que
a partir de 40 anys
que això no existia.
I molt heterogènic,
perquè els gustos
sempre han sigut molt variats,
i molt heterogènic,
però han estat disciplinats
i han llegit tot el que han proposat.
El que costa és arribar
a que tot agradi a tothom,
no hi ha la novel·la
que agrada a tothom,
dic novel·la
perquè bàsicament
m'han llegit novel·la,
però també hem llegit
algunes coses de poesia
i de teatre.
I bé,
estem contents,
hem llegit
vora 52 llibres
amb aquests cinc anys,
amb alguns salts,
no tots hi són
des del mateix dia,
perquè la gent
s'anen renovant
i la nostra idea
és que el públic
es vagi anant renovant,
és a dir,
que aquelles persones
que hi tinguin interès
que preguntin
perquè segurament
obrirem
nous cicles
i noves línies.
Ara,
pel dia 31,
la data potser
és una mica especial,
però
hem hagut d'escollir
la data
que ens oferia
el conferenciant,
a les 7 de la tarda
a la Casa de la Generalitat,
al Carrer Major
número 14,
celebrarem aquests cinc anys
del Club de Lectors
de la Biblioteca Pública
amb una conferència
que ens farà
el senyor Jordi Llobet
i ens farà
una exposició
que es titula
Les temptacions
de la novel·la.
Serà una exposició
al fil
argumental
de la qual
girarà al voltant
de la mala imatge
que ha tingut
la lectura
de novel·les
en temps pesats.
El Jordi Llobet
és una persona
que nosaltres
l'hem convidat
molt a gust
tot i que potser
no és molt coneguda
però és una persona
que és doctor
en documentació
de la Universitat
de Barcelona
i també
llicenciat
en Humanitats
i és la persona
que fa
les bibliografies
del sistema
de lectura públic
de Catalunya
és a dir
que és una persona
que sempre té llibres
a les mans
per triar
per seleccionar
ens passen llistes
a les biblioteques
és un tècnic
de llibres
però que no només
hi entén
formalment
saps?
No, no
entén també
en l'interior
és a dir que
té aquesta vessant
si al club
han passat
persones
escriptors
traductors
comentaristes
mai ha vingut
una persona
així
que conegui
el món del llibre
des d'aquesta vessant
de la gestió
i que a més a més
té un interès especial
amb els continguts
dels llibres
La conferència
és oberta a tothom
és oberta a tothom
a les 7 de la tarda
durarà més o menys
una horeta
vull dir que si algú
després vol aprofitar
per anar a donar un tomet
o per anar a veure
a la processó
doncs bé
cap allà a les 8 ja estarem
Molt bé
és aquest dimecres
dia 31
i pel que fa a la biblioteca
a la casa de la Generalitat
tot i que organitza la biblioteca
però anem al carrer Major
al carrer Major
número 14
i pel que fa a la biblioteca
Cristina
et volia comentar
vull dir
algun canvi d'horari
perquè de fet
teniu dijous
obriu fins a alguna hora
en particular
obriu al migdia també
vull dir
feu festa divendres
dilluns
fem festa divendres
dissabte
i dilluns
però fins al dijous
és horari
com el de sempre
dijous obrim sencer
tot el dia
doncs
ja esteu tots convidats
i serem
tant l'Esteva Masalles
que és l'altre moderador
del Club de Lectura
com jo
i la Dolors Almey
la directora
us he dit que us esperarem
amb molt de gust
per qui vulgui sentir
la conferència
les temptacions
de la novel·la
Molt bé
doncs Cristina
moltíssimes gràcies
per venir
per aportar-nos
tot aquest
bé de Déu
de novetats editorials
i convidar
a tothom
que ens escolta
aquesta conferència
bona setmana
i que sigui
molt santa
o com a mínim
molt feliç
d'acord?
molt feliç