Fins demà!
És un... Mireu, anirem a un lloc on es pot passar, per exemple, el Nadal a la platja o esquiar el mes d'agost.
Tot i que això, en fi, pot resultar una mica estrany, però allà és possible.
Estem parlant d'un lloc, d'un país del món, Austràlia, l'únic el món que ocupa tot un continent, Oceània.
És un país al qual avui visitarem Austràlia, però també farem un salt cap a una altra banda.
Anirem fins a Bali, la coneguda com a Illa dels Déus, a Indonècia, una illa famosa pels seus elaborats temples.
I també diuen per la cordialitat de la seva gent. Veurem si, efectivament, és així.
I, per si no n'hi hagués prou, encara anirem a Hong Kong, una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina,
que, en fi, que té, doncs, també la seva singularitat.
Tot plegat, però no ho farem sols. Ens acompanya la periodista Raquel Sanz. Raquel, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Viatge relaxat, no?
Viatge relaxat, però intens, eh?
Tot i que m'han dit que algú va estar molt pendent de la victòria de la permanència del Nàstic, eh?
Sí, bueno, va ser un viatge de noces.
Des de l'altra banda del món.
Sí, era el viatge de noces, coincidia amb el partit del Nàstic que podia certificar la permanència o bé el descens, no?
I bé, doncs, el meu marit, ja. Va seguir el partit des d'allà, es va comprar una targeta wifi, va sortir fora de l'hotel perquè ell és fumador i dins l'hotel no es podia fumar, eren les 3 de la matinada.
On éreu ja, a Sydney o...?
No, no, érem a Kangaroo Island, que és una illa perduda, minúscula, que no hi ha absolutament res, només hi ha cangurs i koales i animalets per allà,
i és una illa tan gran com Hong Kong, amb només 4.000 habitants.
Hong Kong són 1.000 quilòmetres quadrats, eh?
Sí, sí, doncs tan gran com Hong Kong, però Hong Kong té 7 milions d'habitants i Kangaroo Island 4.000 habitants.
Imagineu-vos la densitat de població de la illa, doncs ja el veieu fora, intentant sintonitzar a Tarragona Ràdio a través del mòbil,
cosa que va ser impossible perquè les tecnologies no ho permetien i ho va fer a través de marca.es,
anant allò actualitzant, actualitzant, a veure com anava el partit del Nàstic, per sort el Nàstic es va salvar.
Es va posar content, eh? Digues'm que va bé el viatge.
Va respirar tranquil, si més no.
Molt bé, dit això, escolta'm, voleu des d'aquí, des d'arreu, des de Barcelona?
Volem des de Barcelona.
Des de Barcelona. I arribeu a Sydney?
Bé, va ser un periple una mica interessant perquè vam volar fins a Londres, de Londres vam anar fins a Singapur,
a Singapur vam tornar a fer escala i d'allà vam volar fins a Sydney.
Van ser 25 hores des que sortíem de Barcelona fins que arribàvem a Sydney.
Molt bé, a Sydney ja teniu una mica planificat el que penseu fer o...?
Sí, sí, nosaltres, bé, som bastant purucs a l'hora de viatjar, hi ha gent que és molt més valenta,
però portàvem més o menys organitzat, anàvem en un viatge organitzat però per lliure,
és a dir, que no anàvem en un grup sinó que anàvem en solitari,
i, bé, vam arribar a Sydney i la veritat és que els quatre dies de Sydney van ser brutals
perquè és una ciutat meravellosa, fantàstica i que d'alguna manera em recorda una mica Barcelona.
Recorda una mica Barcelona i fins i tot tu quan dius, bé, d'on ets, no?, allò típic dius,
bé, de Barcelona perquè potser és el lloc que a l'altra punta del món ubica més,
tenen com molta simpatia cap a aquesta ciutat.
Doncs això des de Sydney, eh, és a dir que veieu la, suposo que l'òpera, no?
L'òpera, sí, veiem l'òpera, veiem el barri de The Rocks,
que és un dels primers barris de les colònies angleses que hi ha allà,
és una zona preciosa, la zona de l'òpera també és molt bonica,
i viatgem també fins a les platges de Bondi i de Manley,
que són dues platges, la de Bondi és la dels surferos per excel·lència.
Són com aquí les platges o no? És diferent la sorra, l'aigua, el color?
Són semblants a les d'aquí, el que passa és que, clar, nosaltres vam viatjar el mes de juny,
llavors, per tant, allà era hivern i, clar, tampoc gaudir, gaudir de les platges,
en aquest cas a Sydney, on feia una temperatura d'uns 15 graus, era complicat,
i bé, el que hi havia era molta gent fent surf, perquè les oles allà són grosses, són grosses.
Hi ha taurons allà, no?
Sí, sí, sí, hi ha taurons, i de fet els guies t'ho expliquen,
que hi ha taurons, i que de fet feia un parell de setmanes abans que nosaltres arribéssim,
que un tauró havia atacat un noi que estava arreglant un vaixell,
i totes les platges, o pràcticament totes les platges, tenen com una mena de xarxa,
doncs, no sé, uns quants metres més enllà tenen una mena de xarxa
per impedir l'entrada de taurons i per permetre que la gent es pugui banyar més o menys tranquil·la.
D'animals australis se'n veuen molts, d'animals animalons, de tota mena...
Es veuen aquells animals estranys que només veus a la tele,
i que quan vas per aquí als os, o quan vas per aquí als camps no te'ls trobes,
doncs allò, els coales, els cangurs, els... bé, és que de tot, eh?
Taràntoles, em van veure a l'hotel?
No, taràntoles no em van veure per sort, perquè si no ja et dic que hagués marxat corrents,
potser hagués arribat aquí amb una hora.
És que ja anem per l'interior, però te'n pots trobar...
Estàs mirada sempre sota el llit, per si de cas.
No, nosaltres anàvem a hotels de taràntola frí, és a dir, sense taràntoles, per evitar el susto.
Veig que feu molta platja, no?, aquest viatge.
Bé, platja, però platja per caminar-hi, no per prendre el sol, ni molt menys,
perquè ja et dic que les temperatures no ho permetien,
i era més per veure, perquè les zones, doncs, els penya-segats,
les zones de costa són molt boniques, i vam anar a passejar,
més que no pas a prendre el sol.
Què més veieu vostre? A Sidney, a la capital?
A Sidney, doncs, jo crec que és una ciutat per caminar-la, per passejar-la,
hi ha moltíssimes coses per veure, hi ha, per exemple,
hi ha un centre comercial, que dius, ostres, un centre comercial,
però és l'edifici Victòria, que és un centre comercial
que està construït amb un edifici del segle XIX,
i realment és molt bonic de visitar, perquè conserva les estructures,
amb les botigues no calen, però és bonic de veure.
També visitem la zona de l'Ajuntament,
que té una part moderna i una part antiga,
visitem la zona de les esglésies, tant les ortodoxes
com les catòliques cristianes,
vull dir, visitem una mica tot el que és la ciutat,
i és una ciutat que és molt fàcil de caminar,
també hi ha el Hyde Park de Sidney,
que recorda o porta el mateix nom que el de Londres,
però és una ciutat molt fàcil de caminar
i pràcticament no és necessari el transport públic.
El tema del menjar, com està?
I és car?
És car.
És car.
Sí, jo diria que és un punt i mig més car que no pas aquí.
Si aquí una cosa et costa 20 euros, allà te'n costa 25.
El que passa és que també el nivell de vida,
els sous a Austràlia són realment interessants, eh?
Ens explicava un dels guies del viatge,
un noi, per cert, de Castelló,
que el sou mig ens va dir, diu, són 1.000 euros.
Al mig?
I jo vaig pensar, home, sou mig, 1.000 euros.
A la setmana.
Carai.
1.000 euros a la setmana és el sou mig.
I a més a més, ens explicaven que cobren cada setmana
per impulsar l'economia una mica del país,
per fer que la gent gasti, que la gent consumeixi,
els paguen cada final de setmana.
I llavors, doncs, bueno, tenen un sou de 4.000 euros.
Després, una altra de les coses que fan
és que els divendres les empreses munten festes
amb els seus treballadors.
Ah, mira, això està bé, doncs.
Això no està gens malament, eh?
Aquí, segurament, si tinguéssim festa,
cadascú s'aniria a casa seva,
però a les dues del migdia tanquen la paradeta
i munten una festa, fan dinars,
bé, doncs, totes les oficines i els hi diuen,
no sé com els hi diuen,
però et veus el divendres a la tarda
com si neix, és una explosió de gent pels carrers,
de gent, tots molt arregladets, això sí,
però realment tots amb els companys de feina.
No, som a Austràlia, encara no hem fet el salt
cap a Indonècia ni cap a Hong Kong, ja hi anirem,
però de moment a Austràlia hi ha més coses per fer,
perquè, home, hi ha tot el tema dels aborígens,
no?, per l'interior...
És enorme, Austràlia, és enorme.
Nosaltres de Sydney vam volar cap a Ayer Rock.
Ayer Rock és la zona on hi ha el famós Monte Uluru,
que és, doncs, el que els aborígens és la zona on...
Bueno, d'entrada és el desert,
i al mig del desert hi ha una pedra gegant,
però gegantina,
que és segurament, doncs,
la muntanya sagrada dels aborígens
i ho veus, no?, i diuen que allà,
la posta de sol, la posta i la sortida de sol,
veus com la muntanya, com l'oluro,
canvia de color.
348 metres d'altura, és a dir, que és una pedra considerable, eh?
Hi ha molta gent que la puja,
hi ha molta gent que puja fins dalt la pedra,
hi ha com una mena de corda,
una mena de caminet que pots pujar.
D'entrada et recomanen que no ho facis
i et diuen que molta gent ha perdut la vida intentant-ho.
A més, et diuen que els aborígens,
doncs, al considerar-la una muntanya sagrada,
no volen que la gent pugi a aquesta pedra,
però bé, ja sabem que això de les recomanacions,
que no siguin prohibicions, no passa res.
Per l'entorn de la pedra, què hi ha?
Per l'entorn...
Desert.
Desert.
Jo el que sí que vaig fer va ser vorejar la muntanya,
i és tot desert,
i hi ha molts racons amb molt misteri, eh?
Feu la gran barrera de coral?
Sí, també vam...
Home, sí, ja que hi érem,
després de 25 hores,
vam anar fins a Cairns,
que és a l'estat de Queensland,
ja et dic, aquí la temperatura canvia,
estàvem en ple hivern amb l'anorac posat,
ens traiem l'anorac
i ens n'anem fins a Cairns
per posar-nos al banyador
i anar fins a la gran barrera de coral,
fins a un minúscul trosset de la barrera de coral,
que realment és espectacular,
allà et submergeixes fent snorkel,
no cal ni que facis submarinisme,
comences a veure tot allò dels documentals de la 2,
aquells peixos de colors,
aquelles algues,
aquelles petxines gegants,
però gegants,
doncs existeixen, eh?
Sí, no és només dels documentals, eh?
No, no, no,
i tauronets petitons que dius...
A veure si vindrà el papa, no?
Exacte, et diuen,
tu no pateixis que això no fa res,
doncs, bueno,
vas allò amb certa cautela,
anant de pressupar l'aigua.
Aquí s'engrup, imagina,
no,
la barrera acompanyada d'algun guia,
no?
No, no,
o sigui,
allà et porten...
Has de fer dos hores de vaixell
des que surts de Kerns
fins a arribar a una illa,
és una illa protegida pels ocells,
que està plena d'ocells,
saps la pel·lícula Pàjaros?
Doncs igual,
és un tros de terra ple d'ocells,
i tens, doncs,
com 10 metres quadrats
on pots deixar les teves coses.
L'illa és dels ocells
i els has de respectar.
I llavors,
a partir d'allà,
doncs,
tu et poses l'esnorkel
o els que van a fer submarinisme
van amb més profunditat,
i allà, per lliure,
doncs,
vas nedant i vas bussejant
i vas gaudint de la barrera de coral,
bé, vigilant, sobretot,
de no tocar-la
i no fer-la malbé.
És un país pràcticament inabastable,
amb un sol viatge,
a Austràlia,
no te l'acabes,
no, no,
nosaltres vam passar per Melbourne
i vam voler aprofitar
per quedar-nos-hi res un dia
per veure-ho,
però és que
ens vam deixar de veure
la capital Canberra,
ens vam deixar de veure
tantes i tantes coses,
Darwin,
bueno,
hi ha moltíssimes coses
per visitar
i el que sí que us recomano
és visitar els parcs naturals,
perquè vagis on vagis
tenen un parc
i tenen animals
doncs
amb més o menys llibertat
per poder visitar.
Cocodrils,
no?
Cocodrils.
De tot, eh,
però vagi a cocodrils.
Sí, sí,
cocodrils,
els cocodrils
estan més recollidets,
però pots donar
de menjar
als cangurs,
pots acariciar
als coales
i bé,
és una experiència
doncs singular.
Raquel,
us quedeu gaire més
per allà,
per l'Austràlia
o feu el sal allà
directament cap a Indonésia?
Vem estar a Kangaroo Island
patint
el partit del Nàstic,
eh?
Això va ser el que ha dit
al començament, eh?
Exacte,
Kangaroo Island
és una illa
també preciosa
que d'alguna manera
concentra tot això,
no?
Tots aquests parcs naturals
que et vas trobant pel país
doncs estan tots allà concentrats
i clar,
una illa
com dèiem
tan gran
amb tan poca població
doncs realment
és bonica de veure
per exemple
allà vam veure
allà uns marins
en el seu estat natural,
eh?
que també els has de respectar
tu has de...
allà sí que has d'anar caminant
darrere el guia del parc natural
perquè es veu
que et poden atacar, eh?
Sí,
sí,
tenen mal d'allet.
A poca broma
una mossegada
d'un llau marí, eh?
És igual,
no cal ni que et mossegui
només que se't tiri a sobre
són animalots
que funcionen.
No em parlen d'emergència de transport
i crec que l'Austràlia
funcionen prou bé, no?
Clar,
nosaltres vam volar
d'un lloc a un altre
i les ciutats
doncs pots anar a peu.
Vam agafar
una mena de tramvia
que hi ha...
que va per dalt,
que va per dalt dels carrers
a Sydney
però el que sí que destacaria
d'Austràlia
és la puntualitat,
la rigorositat,
la serietat amb tot, eh?
Allà mig és mig
i a les tres són les tres.
vull dir,
ni les tres
no són les cinc de la tarda
del nostre país, no?
Vull dir,
són molt, molt, molt seriosos
i molt, molt agradables, també.
T'ho anava a preguntar, eh?
Si són...
Vaja, com són australians, eh?
Molt amables.
No van amb barret, no?
Allò amb pell de cocodril i...
No, no, no.
Jo crec que
bastant la imatge dels europeus
però que són gent molt agradable,
són...
et posen moltes facilitats
amb les coses
i són una gent molt estricta, eh?
Vull dir,
allà les normes
se les prenen molt seriosament.
els carrers estan molt nens
i la gent és com molt disciplinada.
Fent un flashback,
tornant a l'abadia de Sidney,
us ha impressionat
l'òpera en tot el rerefons?
És espectacular,
l'òpera és un lloc molt bonic,
tant de dia com de nit, eh?
Perquè durant el dia,
doncs,
veus allà tots els turistes,
veus la zona del mar,
és molt bonic
i durant la nit
el que hi fan
és projectar-hi
doncs un seguit de llums
i un seguit de projeccions
que, clar,
amb la mena de veles
que té l'òpera
al seu sostre,
doncs fa que
el color,
la música
i tot plegat,
doncs,
converteixi aquell escenari
que has vist al matí
com una cosa
en una cosa totalment diferent.
Sí,
veient una imatge ara
d'una platja
de Bali,
escolta'm,
només de veure la imatge
ja em veig a l'escenari, eh?
Una aigua clara,
transparent...
i ja hi tornaria.
Aquesta sorra allò,
en fi,
fineta, no?
Sí,
arribes a Bali
i és,
doncs,
la rigorositat,
la serietat,
la disciplina australiana,
allà...
Tot no separeix, eh?
Es trenca per complet,
arribes allà,
d'entrada,
si algú se'n va a Bali
i hi ha uns senyors de blau
que a l'aeroport
li intenten agafar les maletes
fent-se passar
com a responsables de l'aeroport,
no ho són responsables
de l'aeroport,
ells et cobraran
la seva propina,
acabes d'arribar
després de no sé
quantes hores de vol,
estàs com adormit,
t'agafen les maletes
i llavors
no et donen opció, eh?
I després et demanen
una bona propina
de uns 10 euros.
Vull dir que...
Sí, sí,
arribes a Bali
i dius
ja està,
ja hem canviat de lloc.
d'aquí, no?
Què està passant?
Sí, sí, sí.
Arriveu a l'illa
i aneu a l'hotel,
imagino,
deixeu les maletes.
Sí,
allà,
doncs,
bé,
Bali,
hi vam estar molts poquets dies,
hi vam estar només tres nits,
deixem les maletes de l'hotel,
allà els hotels són espectaculars,
són hotels d'estí,
hotels que podrien estar a Bali
o podrien estar a Tarragona
i només per l'hotel
ja et valdria la pena anar-hi,
però és una illa,
doncs allà sí,
calor,
allà molta calor,
vull dir,
tot el fred que havíem passat a Austràlia,
allà ja deixem de passar fred
i ens trobem amb un guia
amb l'amabilitat personificada,
perquè,
o sigui,
si a Austràlia eren agradables,
a Bali són entranyables.
Què et sembla?
El guia pràcticament no s'ha fet el vostre, no?
Sí, sí,
no, no,
va venir amb nosaltres cada dia
i la veritat és que es deia Chayanne,
que no té res a veure amb el cantat,
tant, sí, sí.
De fet,
ens hem fet amics seus
a través del Facebook
i bé,
doncs,
de tan bé que ens va caure,
mira,
intentarem conservar l'amistat amb ell.
Bàl·lic,
li diuen la coneguda com l'illa dels déus,
suposo que un dels reclams
és veure aquests temples,
no?
Moltíssims,
que ja és campats a mig de la jungla,
no?
El paisatge és brutal,
el que passa és que és un país
que li falta molt camí per recórrer,
és un país on hi ha moltíssima gent.
Una de les coses que més em va impressionar
va ser el trànsit,
perquè allà condueix tothom,
cinc persones dalt d'una moto,
veies,
doncs,
la típica Vespí,
no?,
amb el pare al davant,
la mare al darrere
i els tres fills al mig,
que dius,
com poden anar aquesta gent aquí dalt
sense caure,
no?
i després és un país com molt caòtic,
urbanísticament,
doncs,
una mica desestructurat,
perquè tenen un paisatge brutal,
però,
bueno,
doncs,
a cada cantonada tenen un temple,
de fet,
tenen un temple a cada casa,
cada casa té el seu propi temple,
eh?
Tenen una estructura...
A una alta,
no?
O temple,
fins i tot,
eh?
Sí,
sí,
templet,
o sigui,
tenen com tres estructures,
una per beneir els que hi són,
una altra per beneir els avantpassats
i una altra per beneir els déus,
i allà hi fan ofrenes.
A cada cantonada hi ha un petit templet,
també,
per beneir la carretera,
per...
No sé,
ens vam trobar,
en tres dies,
ens vam trobar multitud de festes
on anaven tots vestits iguals,
on tocaven instruments
i on anaven a servir ofrenes
que portaven les dones sobre el cap.
Saps?
Aquells barrets plens de pollastre fregit,
de plàtan...
Molt de color.
Espectacular, eh?
Ara ho estic veient en la fotografia,
molt de color, eh?
Vermells, de taronges,
colors vius, eh?
Colors molt vius.
Al·legria.
Sí,
i això ho porten les dones al cap.
Només les dones,
des de ben jovenetes,
vaja,
des que es converteixen en dones,
doncs porten això al cap.
Per cert,
dones molt guapes, veig.
Dones molt guapes.
Dones molt guapes,
tots són molt petitons, eh?
A Bali,
o sigui,
sí que les mides a Austràlia,
gent així més grandota,
doncs a Bali,
la gent és més menudeta,
més primeta,
més petitona,
però,
Déu n'hi do la força
que han de tenir,
almenys el coll,
per aguantar aquell pes
d'aquells barrets.
Diuen que Indonècia
és una de les cuines
més àmplies del món.
Això també implica
veritat de gustos,
gustos desconeguts,
coses noves,
que no has vist mai,
que no has provat mai.
Sí, són coses molt de picant,
perquè no sé per què
tots els països
on fa calor,
doncs allà
hi posen molt de picant,
però realment
jo vaig menjar
molt millor a Bali
que no pas a Austràlia,
a Austràlia
el menjar
doncs era
molt americà
i el que sí que teníem
molt a Austràlia
era molta carn,
una carn molt bona,
carn de vedella
molt bona,
carn de cangur,
una mica seca
pel meu gust,
carn de cocodril.
Un gust fort,
no?
De cangur,
diuen que té un gust molt fort.
Sí, sí,
té gust a casa.
A bèstia,
a bèstia a part,
per exemple.
Sí, sí,
és un gust de carn fort,
el que passa és que
jo crec que s'ha de provar tot,
també el cocodril,
que és com una mena
de pollastre sec,
que tampoc no...
Tirant a peix,
o no?
No, no,
no, no,
sembla pollastre,
però deixat ressecar
uns quants dies,
una mica,
i en canvi a Bali
doncs són tot gustos
així més exòtics
i també molta combinació
de dolç i salat,
que no sé,
hi ha gent que no li agrada,
però a mi,
en el meu cas,
doncs em va agradar bastant.
L'arròs sempre hi és,
no?
L'arròs sempre hi és,
però bueno,
on hi hagi un bon arròs,
doncs amb la calor que fa,
jo crec que ja ve de gust
i també molta fruita,
molta fruita,
moltes espècies,
que la veritat,
molt bé, molt bé.
Pollastre,
carn de porc,
no?
Ànec.
Exacte,
la carn de porc.
Ells ens deien que,
bé,
o sigui,
tenien els corrals
al costat de les cases,
com havíem fet antigament
aquí a Catalunya,
no?,
que la part de baix
de les cases
era en el corral,
doncs allà
les estructures
de les cases són totes
a peu de terra
i són com,
totes mantenen
la mateixa estructura,
no?
Hi ha un lloc
per fer la migdiada,
tenen una habitació,
home,
perquè amb la calor
que fa allà
no es pot treballar,
eh?
Tenen un lloc
per fer la migdiada,
tenen l'habitació
dels fills,
l'habitació dels pares,
el lavabo,
però tot a peu de terra
i tenen el corral
també allà
i allà ens deien
nosaltres també
venarem els animals,
com passa,
perquè tenen
la seva pròpia religió
a Bali,
o sigui,
són hinduistes
però diferents,
eh?
Tenen la seva pròpia religió
que em sembla
que és majoritària,
no sé si està en un 80%
i també veneren els animals
com fan els hinduistes,
però en aquest cas
se'ls mengen
perquè diuen
està molt bé
venerar-los
però escolta'm,
aquí ens els volem menjar
i se'ls mengen,
se'ls mengen.
De veritat.
Per cert,
els lavabos
són com els d'aquí
o diferent?
No, hi ha de tot,
hi ha algun lavabo
com els d'aquí
i després hi ha
com els lavabos
d'abans d'aquí,
amb el forat a terra
i bé,
doncs escolta'm,
ja t'apanyaràs.
En euros
se pot moure
per allà
o has de fer el canvi
amb rupià?
No, no,
allà et pots moure
amb el que vulguis,
et pots moure amb dòlars,
et pots moure amb euros
i et pots moure amb rupies
que no sé si són
mil rupies un euro
o deu mil rupies,
diria que són
deu mil rupies un euro
i clar,
vas allà amb uns bitllets
que sembla
quan ja va la propina inclosa,
a l'hotel, per exemple,
si vas a dinar
o vas a sopar,
ja inclouen la propina
o va a banda?
Va a banda la propina,
va a banda,
però l'has de donar,
la propina
i a més a més,
jo crec que se la guanyen,
diem que allò de la propina
és per quan et tracten molt bé,
doncs com que som tan amables
i et tracten tan, tan bé,
doncs jo crec que
ja et surt instintivament
donar la propina.
Sí, va a banda la propina
però és obligatori,
és una mica com les tips
dels Estats Units,
que et posen la propina
però si algun dia
et deixes de posar la propina
als Estats Units
també et miraran malament,
doncs a Bali
potser has de sortir corrent.
No s'agafa cap tempesta tropical,
no?
En principi,
teniu bon temps?
No, no,
ens va fer molt bon temps
i la veritat és que
el temps ens va acompanyar
molt, molta calor,
sobretot a Bali,
però realment
molt bé.
Anem ja cap a un
dels principals centres econòmics
i financers del món?
Saltem ja a Hong Kong
o encara no?
Saltem, saltem.
Anem, anem, sí, viatgem.
És la part final del viatge,
eh?
Hong Kong,
això,
un macro punt financer
del món.
Sí,
hi ha de tornada,
el vol ens feia escala a Hong Kong,
inicialment no teníem intenció
d'anar-hi
perquè hi havíem estat
uns quants dies
a Austràlia i a Bali,
però bé,
com que el vol feia escala
dius,
ostres,
et sap greu
aturar-te aquí
i no veure el país,
no?
I sí,
Hong Kong,
doncs,
primer,
moltíssima gent,
moltíssima gent,
7 milions d'habitants
concentrats
en un terreny
superpetit
i veies
aquells blocs
de pisos
alts i alts
que normalment
doncs pertanyen
al downtown
de la ciutat
i que normalment
s'associen
amb oficines,
allà no, eh?
pisos de vivendes
de 60 pisos
d'alçada
per no sé
quants
d'amplada,
tu imagina la gent
que devia viure allà,
eh?
És que ple,
ple,
ple,
ple de gent.
Esteu poques
estona, suposo,
el país,
el país,
la ciutat,
no?
Hong Kong,
en principi.
Vam estar un parell de dies,
eh?
Hong Kong,
sí,
un parell de dies
vam estar allà,
però jo crec que els suficients
com per,
vam fer un sightseeing d'aquests
per veure una mica
la ciutat
i jo
no havia vist mai
un lloc
on es fessin embussos
de gent caminant,
o sigui,
els embussos
no són de cotxes,
sinó que són de la gent
caminant,
de la quantitat
de persones
que et trobes allà.
Molt xinos,
però molt xinos
no de Hong Kong,
sinó de la resta
de la Xina,
perquè recordem
que és una entitat,
com és?
Una regió administrativa,
especial,
diuen,
de la República Popular.
Exacte,
que des de l'any 98
em sembla que és
que van entrar
un altre cop a la Xina
i tenen un termini
de 50 anys
per tenir aquesta sèrie
de privilegis propis
que els fan diferents
de la resta del país,
però al cap de 50 anys
tornaran a pertanyar
a la Xina.
Jo em pensava
que no estaríem massa contents
perquè dius,
ostres,
tens un país petitó
on tens una sèrie
de privilegis
i tot plegat,
sobretot a nivell econòmic,
però tot i això
la gent estava molt contenta
de poder tornar
a la Xina.
En un passat
de colonial recent
que depenia
de la Reina Unida,
és a dir,
que és el que dius
que fa poc,
baixa.
Mira,
la curiositat
és que tots els llocs
on vam estar
a tot arreu
es conduïa
per l'esquerra,
per l'esquerra,
al revés.
Sí, no?
Ho dic bé a l'esquerra?
Sí, sí, sí.
Tant a Austràlia
com a Bali
com a Hong Kong
a tot arreu
conduïen al revés
i al final
era un estat de caos
que dius...
Costa acostumar-se.
Sí, costa acostumar-se,
costa.
Bé, sobretot a Bali
perquè a més
d'anar per l'esquerra
condueixen de forma
tolondrada
però a Hong Kong
també.
I ja et dic,
a Hong Kong
no hi ha masses,
masses cotxes,
la veritat,
però com que tot
és tan recollidet
i tot queda allà
al centre
doncs el que sí
que et trobes
és a cada cantonada
paradetes de menjar
del menjar
aquest fregit
que a Hong Kong
feia una calor horrible
però horrible
i després
tenen una contaminació
lumínica brutal.
No veus el cel,
perquè tants edificis,
tantes llums
però llums,
a cada edifici
tenen llums
i hi ha un...
I molts làsers, no?
Cap amunt, cap al cel.
Molts làsers.
I cada dia,
no sé si és a les vuit
o un quart de nou,
cada dia
hi ha un espectacle
al costat del riu
on participen
moltíssims
d'aquests edificis
amb...
És un espectacle
de llums
i de música.
Llavors, cada dia,
em diria que és a les vuit,
a través d'uns altaveus
que tenen instal·lats
per tot el passeig
van posant una música
i tots els edificis
van projectant llums
i van tots al ritme, no?
I clar, veus,
un edifici que encenen els llums
i un quilòmetre més avall
hi ha un altre edifici
que els respon.
I realment
és una cosa bonica de veure,
dius,
bueno, no sé si viuria jo allà,
però en tot cas
és una cosa curiosa
de visitar.
Aquesta llum,
aquesta color,
el menjar també
molt peculiar, no?
De Hong Kong?
Sí, molt xino.
Molt xino.
Molt xino.
Però xino com el xino d'aquí?
No, no, no, no.
Allà, coses molt fortes,
molt de pelillo
que, bueno,
hauríem de...
Nosaltres havíem de demanar
allò, la forquilla
de plàstic
perquè, si no,
no hi havia manera
de pescar els fideus,
però sí,
hòstia,
molt de menjar oriental,
molts...
No me'n recordo
com es diuen,
allò rodonet
que és com a dolç
i després està fregit,
però a 40 graus
de temperatura,
dius, si ara...
Sushi, no.
No, no, no, no, no, no.
Ritamina Béu tampoc, eh?
Ara no me'n recordo
com es diuen,
però és una cosa rodoneta
que està fregida.
Tots sabem què és,
tot ho hem vist alguna vegada, eh?
Sí, tots ho hem vist, eh?
Però, clar...
Si algú ho sap,
que ens ho digui al Facebook.
Això, que ho diguin,
que ho diguin,
però tu has de menjar allà
a 40 graus de temperatura
i dius, bueno,
jo més aviat
em prendria ara una urxata.
La beguda oficial de Hong Kong,
és a dir,
que reu tothom?
Jo crec que aigua, eh?
Perquè si no es deshidraten.
Jo crec que la beguda oficial
de Hong Kong
ha de ser l'aigua per força,
perquè ja et dic,
moltíssima, moltíssima calor,
moltíssima, moltíssima humitat
i allà,
de fet,
veus la gent constantment
com van bevent, eh?
Perquè, vaja,
no sé si...
altres coses, no?
Però l'aigua,
sens dubte,
ha de ser la beguda oficial
del país.
En anglès,
pots entendre la gent?
Sí, sí, sí,
et pots entendre
en anglès perfectament, eh?
En qualsevol dels tres països,
és més,
a Bali,
et pots entendre
fins i tot en espanyol.
Vull dir,
no sé si això
de la necessitat
moltes vegades
fa que la gent s'espavili,
però més vam coincidir...
Una cosa volia dir,
que vam coincidir
que jugaven al Mundial de Futbol
i que als tres països
hi havia una afició
pel futbol brutal,
especialment a Bali
i a Hong Kong.
A Hong Kong,
molts bars
del costat del riu
projectaven els partits
de futbol
i la gent
doncs anava
tota amb indumentària,
clar,
fins i tot
els que no tenien
país que hi jugava
anaven amb un altre,
vull dir,
hi havia banderes d'Espanya
i hi havia molta afició
a la selecció espanyola
a Bali,
una cosa que
arribes allà i dius,
ostres,
m'he equivocat de lloc
o no,
però molt de seguiment
del Mundial,
segurament molt més
del d'aquí,
o molt més que el d'aquí
de portes en fora,
una cosa com a molt més
col·lectiva,
molt més de...
no sé,
em va cridar l'atenció.
Vau desconnectar?
Vam desconnectar moltíssim.
Doncs això,
un viatge
que avui hem parat
d'Austràlia,
Bali,
Hong Kong,
un viatge per desconnectar,
un viatge que recomanes
a tothom,
o que...
Un viatge que recomano
a tothom,
que val molt la pena,
que, home,
com més dies tinguis millor,
però allà també
doncs vam conèixer
molta gent,
vam conèixer
gent de Sydney,
vam conèixer
gent d'Holanda,
vam conèixer
gent de Guatemala
i la veritat és que,
doncs, bueno,
viatjant també
un obre les mires
se n'adona de lo bo
del seu país
i també de lo dolent
i, de fet,
viatjar és una molt bona medicina
per tots plegats.
Trobeu catalans?
Catalans,
catalans,
no.
Ni un, eh?
Ni un, ni un de català.
Ja et dic,
vam conèixer gent de València,
vam conèixer gent del País Basc,
però catalans,
ni un.
Bon viatge.
Bon viatge el que heu fet
i, en fi,
ja esperem que...
Bon viatge el que farem ara
cap a la feina,
perquè, eh,
després d'aquest magnífic viatge
una torna a la realitat.
i, en fi,
espero que la tornada sigui lleu,
eh, la tornada,
perquè, vaja,
després d'aquest viatge,
clar, costa, eh,
agafar el ritme l'altre cop.
Bueno, és igual,
mira, així ja podem pensar
en el proper.
Raquel Saps,
moltes gràcies
i que vagi molt bé la tornada.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.